Segons Bentham parlar de felicitat és parlar de presència de plaers i absència de dolors. I la felicitat és el càlcul entre quantitat de plaer i quantitat de dolors.Imagina't que poguéssim puntuar del 0 al 10 els plaers i els dolors. Digues quines coses et donen plaers i les tens i quines dolor i també les tens. Puntua-les i fes la resta. Ets feliç? Comenta que et sembla aquesta forma d'entendre la felicitat.
Exemple:
-amor de parella 8 + amics 5+ familia 5 = 18
-examens 5 + dependència econòmica 3 + multa de trànsit 7= 15
18-15= sóc feliç un 3 de 10.
17 comentaris:
Com ja he dit en més d'una ocasió: no crec en la felicitat i per a mi no existeix. Amb això no vull dir que la gent no pugui ser feliç però, tal com va dir Mill o Bentham (sé que és un dels dos però no ho tinc clar), no puc ser feliç mentre hi hagi infelicitat al món. No és que pensi tant en els altres que em privi de la meva felicitat pròpia, perquè realment tinc una vida de la que no em puc queixar gens: tinc amics, família, parella, salut i no em falta de res. Encara que aparentment tingui una vida de la que no em pugui queixar, mai en tinc prou. Tinc petites (i grans) alegries diàriament encara que també decepcions, que, en ocasions són excessives. Però per a mi, la felicitat és resignar-se amb el que es té i conformar-se sense més amb el que ens ha tocat i el que teim. Dins el concepte felicitat no hi veig cabuda per l'inconformista i l'afany de millorar, de canviar les coses. Sóc una persona que no li agrada conformar-se amb el que té, sempre m'agrada aspirar a més o canviar les coses que no m'agraden i que estiguin al meu abast. A més, vivim massa al dia sobre les desgràcies de tot el món i penso que, en major o menor mesura ens afecten a nivell personal, ni que sigui una mica. Així doncs, per diversos motius crec que no puc ser feliç perquè la felicitat, encara que no em falti de res, no està al meu abast per la menera que tinc d'entendre el món. Els plaers són momentanis, per tant la felicitat no pot ésser permanent.
Primer de tot, fent referència a l'opinió de Bentham sobre la felicitat, estic d'acord amb ell en alguns aspectes. Considero que té raó quan diu que la felicitat és la presència de plaers i l'absència de dolors: una persona no pot ser feliç patint dolors (ja siguin físics o anímics) i tampoc pot ser feliç sense tenir cap plaer (també físics o anímics); és a dir, per a poder ser feliç és necessari tenir present els plaers, les alegries, les satisfaccions, etc. i deixar de banda els dolors, tristeses, afliccions, etc. perquè sense això no trobaríem cap sentit a la vida.
Per altra banda, discrepo en referència a aquest mètode inventat pel Fèlix de Castro o per Bentham per tal de calcular la felicitat. Per començar, no crec que els plaers i els dolors puguin ser avaluats numèricament, per tant, la felicitat tampoc pot ser valorada amb un número. No he volgut fer el càlcul per mesurar la felicitat que ens has proposat perquè després d'opinar això, si l'hagués fet, m'estaria contradient (i tampoc l'he fet perquè em fa molt pal sumar i restar xd). Ara bé, sí que penso que els plaers i dolors es poden classificar segons la seva durada, puresa, intensitat, etc, tal i com deia Bentham. També crec que hi ha diferents graus de felicitat, però opino que no es pot donar una xifra exacta entre 0 i 10 per especificar-ne el grau.
Finalment, afegint detalls en la meva visió de la felicitat, tal i com ha dit la Cristina, trobo que la felicitat és transitòria ja que els plaers són temporals, és a dir, no són eterns; per tant, la felicitat, tampoc pot ser definitiva ni eterna, sinó que és temporal (i normalment la seva durada és curta). En definitiva, la felicitat sí existeix però està present en moments del dia que potser no ens n'adonem ni tan sols, però hi és segur de tant en tant. I a més a més, hi ha cops que som feliços momentàniament però amb poca intensitat, i cops que som feliços momentàniament i amb més intensitat.
Jo primer de tot penso que Bentham té raó dient que l'absència dels dolors en conjunt dels nostres plaers provocarà la nostra felicitat,però jo no l'anomenaria felicitat ja que no crec en ella, sinó que simplement crec que la paraula felicitat la podem substituir per alegria. La felicitat realment no sabem com assolir-la i quins factors ens fan feliços i quins no, simplement les coses que ens agraden i ens provoquen un sentiment d'aprovament són alegries. Si per exemple, al teu pare li passa una cosa bona tu tindràs un sentiment d'alegria i et posaràs content per ell. D'aquesta manera no fa falta parlar de felicitat per referir-nos al plaer que et dóna veure content al teu pare sinó d'una petita alegria que potser té una durada curta o llarga. També penso que la felicitat no es pot tenir en un món ple de gent infeliç i que gairebé no té ni petites alegries, si no ets egoista i veus algú patir no seràs feliç, però suposo que si tens una ment egoista et donarà igual tot i seràs feliç sempre i quan creguis en la felicitat.
Jo crec que Bentham te raó quan diu que la presencia de plaers i la absencia de dolors és la felicitat, pero jo crec que es impossible de calcular. Una persona no pot ser un 10% o un 70% feliç... O ets feliç o no. Pero s'ha de tenir en compte que la felicitat tambe es pot trobar en el dolor, perquè hi ha gent que troba el plaer en el dolor, i aixo penso que esta considerat felicitat per aquella persona.
Jo no crec que la felicitat es decideixi a partir d'un cálcul, ja que la felicitat tal com lèntec jo no es matemàtica ni de bon troç, sinó que té a veure amb els sentiment i l'estat d'ànim de la persona. Així que per ser feliç no necesito calcular tots els meus plaers i patiment en conjunt, ja que la suma no demostrarà res. Per que pot haver gent que no tingui molt plaers en la vida, però només al aconseguir un, i ja serà feliç en bastant mesura. O per el contrari una persona que tingui molts plaers podrà patir una desgràcia i perdre totalment la felicitat encara que tingui molts més plaers. Jo entenc per felicitat superar les adversitats, y anar aconseguir coses. És a dir, que la felicitat anirà apareixent i desapareixent en relació amb el que estigui fent. Per ejemple: Una persona pot ser totalment feliç al aconseguir un abona mitjana a les P.A.U, i cursant la carrera que vol. Però la felicita és efímera, en un temp buscarà aconseguir una altre cosa per arrivar a la felicitat, osigui cumlir un somni o desig. Una sola acció pot portar-te de la felicitat a la infelicitat.
Estic per una part d'acord amb la Cristina, al dir que a la felicitat no es possible d'arrivari, o almenys al 100%, però sí que crec en una felicita efímera, dura un temps, entre que aconsegueixes una cosa que et proposes i un altre. Y es que què sería una persona feliç? A qué es dedicaría. Crec que no es pot aconseguir la felicitat permanent, només poder provar de ser-lo, ja que és el principal objectiu de l'éseer humà, per naturalessa busca la felicitat. amb això vull dir que si aconseguisim ser feliços no es quedaría més que viure en un somni, així que mai podrem arrivar a la felicitat encara que pensem que si. Els humans sóm egoistes per naturalessa, i si arrivesim a complir tots els nostres somnis crearíem uns de nous. Sempre volem més així que no podrem arrivar a la felicitat total mai.
Sí que és cert però que quants més plaers tinguis més sensació tindrás de felicitat, però com ja eh dit abans tot és relatiu, una sola acció pot canviar-ho tot.
Com la majoria de companys jo també considero que Bentham té raó quan diu que la felicitat ve donada pels plaers i l'absència de dolors però no crec que la teoria de fer un càlcul de la felicitat a partir de la resta de plaers i dolors sigui correcta ja que per a mi la felicitat no es pot medir d'una forma tan científica, i posant per cas que si que es pogués, seria tant sols un resultat personal perquè hom pot considerar quelcom com a un plaer molt gran i per a un altre no serà tant elevat.
També crec que Bentham s'equivoca evaluant només la quantitat de plaers ja que la qualitat, com diu Mill, també és important.
Per últim no crec que existeix la felicitat, l'estat feliç, com a tal, és més aviat una utopia; crec que existeixent moments feliços que venen i se'n van, no són perdurables
Sí que estic a favor de Bentham quan afirma que parlar de felicitat és parlar de presència de plaers i absència de dolors, però no hi estic d'acord amb el fet que la felicitat es pogui mesurar amb un simple càlcul.
Per exemple, una de les coses que em donen plaer es aconseguir els meus objectius, o satisfer a altres persones que estimo, com familiars, amics, parella... i una de les coses que em creen dolor és l'absència d'aquestes, o no aconseguir els meus objectius, fracassar etc.
Tot i que no em fa falta calcular els meus plaers del 0 al 10 per saber quins em causen felicitat i quins dolor, sé quins són els ''bons'' i els ''dolents'', definitivament, sóc feliç per les coses que em passen i tinc cada dia al meu costat o lluny de mi, i no em fa falta fer un càlcul per acabar de comprobar-lo.
Sobre el comentari de la Lorena, m'agradaria afegir que estic d'acord amb ella en el fet que no s'ha de confondre felicitat amb alegria, ja que considero la alegria amb una reacció del cos quan, per exemple, guanya el teu equip de fútbol, et toca la loteria, en totes aquestes situacions pots sentir alegria, però no felicitat.
En canvi, veig la felicitat no com algu que poguis sentir un plaer per un dia o dos, ja que tots tenim dies que ens aixequem com a roses, i aquests són dies alegres, sino com a algu que es constant o durader. Per exemple, a una persona que li ha tocat la loteria, quan veu que el seu número coincideix amb el guanyador pot sentir alegria, però durant els 30 anys de riquesa i de fer el que volgui, podrà sentir la felicitat. Aquests és un exemple molt materialista, però és per diferenciar alegria de felicitat. La felicitat la considero més duradera que la alegria, que pot ser efímera o pot durar uns quants dies.
També penso que la felicitat no es pot mesurar en quantitat i segurament s'aconsegueix amb la presència de plaers i l'absència del dolor. Però crec que aquest concepte no es redueix a això només.
La felicitat no es una cosa que dura eternament, tot el contrari, la majoria de cops es molt difícil aconseguirla, a més a més, també varia segons la definició que tinguis de felicitat.
Del que estic completament convençuda es que, encara que s'aconsegueix amb l'ajuda de l'absència del dolor, encara que aquesta estigui present, també pots aconseguir la felicitat. Normalment, sempre tens algún problema o altre present a la teva vida, però encara que estiguis anímicament malament, també pots aconseguir ser feliç, perquè, si això fos fals, no entendria com moltes persones de l'Africa, aconsegueixen ser feliçes encara que els hi falti moltísimes coses.
Respecte el comentari de l'Elia vull dir que si a una persona que li ha tocat la loteria en aquell moment sentirà una alegria immensa però potser després de 30 anys no li dura. Pensa que ha tingut que invertir els diners en gastos anteriors o en els seus interessos, llavors després de 30 anys torna ha estar com abans, aquesta persona no estarà feliç ni contenta ni res però potser recordant tot el que va fer amb aquells diners i com els ha gaudit sentirà una petita alegria al recordar els moments. Amb això vull dir que la felicitat no existeix i que si de veritat existeix ningú la pot assolir perquè mai estarem conformes amb el que tenim.
I si aquesta persona en comptes d'acabar amb la seva fortuna, la inverteix amb coses que li duren tota la vida? Com poder tenir la oportunitat de tenir un fill, ja que és molt car tenir que comprar biberons, una cuna, un cotxet etc etc etc. Gràcies a la seva gran alegria de que lo hagi tocat la loteria podrà gaudir d'una experiència extraordinaria que li durarà tota la vida, en teoria.
LORENA, LA FELICITAT SI QUE EXISTEIX! :D :D jajajajaja
Respecte a sumar o no la felicitat he de dir que jo penso que no existeix, si no que hi ha moments feliços que et fan estar alegres i que es aquesta suma de moments feliços els que et semblan que pots arribar a la felicitat. Suposo que la gent creu o no en felicitat segons les coses que viu o les experiencies que tenim. Així que per aixó no podriem calcular la felicitat perqué mai esta!
No crec que aquesta fórmula sigui adequada per a mesurar la felicitat. Si que és cert que la felicitat, com diu Benthamm, és la presència de plaers i l'absència de dolors, però segons el meu punt de vista i la meva curta experiència en la vida, crec que la felicitat és relativa i que un dia estas eufòric i al dia següent estas fet tot un depressiu(per exagerar).
Elia potser si que existeix la felicitat però assolir-la penso que és difícil i confonem termes. Tenir un fill normalment és un motiu de felicitat pels pares però els diners s'acaben i els fills creixen i demanen massa, llavors aquell moment de felicitat desapareix i potser hi ha d'altres més bons o potser va a pitjor, però en fi que continuo pensant que confonem alegria amb felicitat i que la felicitat realment si existeix és difícil d'arribar a saber el seu sugnificat perquè empre hi ha una cosa per molt petita que sigui que no és bona a la nostra vida però potser ens passa una altre que ens produeix un petit sentiment d'alegria o felicitat però no la felicitat en conjunt.
Comparteixo la opinió de que la felicitat consisteix en una major presència de plaers que de dolors, però quantificar-ho em sembla, a més a més de complicat, artificial i irreal: no podem mesurar el plaer o el dolor, com a molt podem dir què ens sembla millor o pitjor entre algunes coses, però no donar-los una puntuació, i molt menys encertar-la. També cal tenir en compte que algunes persones consideren l'absència de dolor part de la felicitat, sense necessitat de que hi hagi plaers. O també que la presència de dolor, si l'estem superant, produeix alhora plaer, i quan aquest dolor desapareix el plaer es manté pel record de la superació, però es redueix.
El que sí que es pot fer és donar una visió general de la nostra felicitat, però això no vol dir que sigui real. En el meu cas, per exemple, em considero feliç, tot i que ho podria ser molt més. I depenent del moment puc considerar una altra cosa, ja que la felicitat és massa abstracta com per definir-la amb precisió.
La felicitat, per mi, és una idea tant ambigua que, per començar, em seria casi impossible de definir, per conseqüent ja no parlem de mesurar-la.
Penso que el concepte de felicitat ha de referir-se a una sensació interna de pau amb un mateix i amb el que ens envolta, i durant la vida aquest concepte de felicitat conviu amb el dolor constantment, és més: si no existís el concepte de dolor, tampoc podria existir el de felicitat.
Per tant, no penso que sigui una qüestió matemàtica, de sumar sensacions, sinó que les mateixes sensacions ens donen la resposta espontàniament. O és que quan et pregunten "com estàs?" agafes la calculadora i fas una operació per poder contestar amb certesa?
Ara mateix, a més que no sabria fer-ho, seria hipòcrita per la meva part calcular la meva felicitat, però, tot i que no tot em va sobre rodes, puc afirmar que sóc feliç.
Publica un comentari a l'entrada