Stuart Mill afirma que alguns plaers són millors en si mateixos no perquè ens donin més sinó perquè le que ens aporten és millor. Per millors ell enten aquests plaers intel·lectuals que ens eleven com a humans, que ens fan ser més persona i menys animal, que garanteixen el progrés de la humanitat.Què penseu d'aquesta idea? La felicitat té a veure amb aquests plaers millors? Hem de vler aquest suposat progrés? No és una mica elistista aquesta idea de plaers millors?
14 comentaris:
Home, és q jo crec q podem dividir els plaers segons el seu "valor". Ara mateix m'estic fotent tres boles de macadamia nut amb una mica de xocolata al costat. A les 8 del vespre és ideal, ho recomano. Però en fi, quan acabi tinc la intenció de llegir poemes de García Montero y Panero, i crec q el plaer, com t'ajuda a créixer intel·lectualment, és millor. Si menjo gelat llegint poesia ja seria la hòstia xD
Bàsicament interpreto que Mill vol dir que simplement, els plaers que són plaers en sí i que no ens aporten res més que el mateix plaer són "pitjors" ja que només ens satisfan una necessitat o capritx. I, en canvi, els plaers que tenen una conseqüència positiva (en el cas de llegir un llibre, obtenir coneixements) com que aporten més que el simple plaer de la lectura són productius; fan que coneguem més coses, per tant, són millors. Hi estic d'acord i penso que és una bona classificació.
Realment jo crec que aquesta afirmació que fa Stuart Mill no es elitista, ja que es cert que tots el plaers es mesuren a partir d'unes característiques com la quantitat y la qualitat. Y jo estic d'acord en que el factor final que en portarà a pendre una desició sobre quin plaer és millor, és la qualitat. Ja que encara que poguem triar plaers més llargs, sinó ens aporten una certa qualitat no els volem. I sí es cert que principalmet predominen el plaers més concupiscibles, però al la llarga sentirem com cada cop ens omplen menys, i sentirem una necesutat superior, que només serèm capaços de satisfer mitjançat aquells plaers que t'aporten més, és a dir que porten a una evolució en nosaltres. O si més no que tinguin qualitat.
Jo crec que és important valorar els dos tipus de plaers que diu Mill, els plaers "normals" (per anomenar-los d'alguna manera) i els plaers intel·lectuals són iguals d'importants. Tothom necessita cubrir amb els plaers, ja siguin per un capritx o una necessitat algun sentiment buit. Pero també s'ha de tenir cura dels plaers intel·lectuals, perquè el que fan és formar-te com a persona, i aquets valors són molt importants. Per dir-ho d'alguna manera, per a mi, els plaers intel·lectuals serveixen per controlar els desitjos, perquè sinó nosaltres l'únic que buscariam com a animals que som seria satisfer les nostres necessitats.
Jo crec que depén molt de la persona i dels seus gustos perquè algú que sigui més de mirar el fútbol, cridar i animar no crec que disfruti gaire en un partit d'escacs, per exemple. No perquè una cosa t'"enriqueixi" com a ésser humà t'ha de fer més feliç perquè sinó qualsevol persona que li encantés llegir es passaria el dia llegint Dostoyevsky i seria molt més feliç.
També penso que és elitista perquè el raonament implica que un nen ric que va a Eton, pel sol fet de tenir accés al món intel·lectual ja serà més feliç que un nen de classe mitjana, i no és pas cert.
Discrepo Júlia, crec que pel fet de tenir dret a l'educació ja tens més llibertat sobre tú mateix, i aixó volguèm o no serà bò per a tú i tindràs acces a molts més situacions i plaers que t'obriràn moltes poertes que t'aproximaràn a la felicitat amb molta certessa, i a nous plaers fins abans desconeguts com podría ser la música clàssica, la lectura etc..
Y per tant dit això penso que una persona que hagi rebut una educació avanzada o més extensa serà per lo consecuent més feliç que una persona que hagui estudiat més tal com deia de la clase mitja. Però no pel fet de tenir més diners o haver estudiat més, seràs més feliç, però tindrà una sèries de posibilitats fora de l'abast de un persona que hagui rebut una educació més simple. Jo crec que el coneixement no genera felicitat, però t'aproxima més a conseguir-la, almenys en lo referent a tú mateix.
Què penseu d'aquesta idea?
Estic d'acord amb Mill en el concepte que els plaers no es poden classificar com més ''bons'', perquè ens aportin quantitat, sino, com ell diu, que ens aporten algo millor, el que vindria a ser, en contes d'un plaer quantitatiu, qualitatiu.
No crec pas que aquests plaers millors siguin necessariament plaers que ens aportin més inteligencia o un progrés com a humans, sino que és relatiu, ja que cada persona té plaers diferents. Per exemple, un professor sí que pot tenir el plaer d'ensenyar a les persones, (això seria un plaer intelectual (millor) ja que ajuda als altres, com els que diu Mill, en canvi, per una altre persona, el seu plaer millor potser es matar a gent, perquè es un assasí, i això no es pas un plaer que garanteixi el progrés de la humanitat.
La felicitat té a veure amb aquests plaers millors?
No crec que la felicitat tingui a veure amb aquests plaers ''millors'', ja que hi ha moment en que sents la felicitat per un somriure, una carta, una felicitació d'algú especial, i no són precisament coses que ens aportin un progrés humà.
Hem de vler aquest suposat progrés?
És relatiu. No tothom vol progressar en aquesta vida, i és feliç sense fer res. En canvi, altres persones la seva felicitat por consistir en el fet de superar-se cada vegada a si mateix.
Penso que existeixen plaers que son millors que altres perque ens fan ser millors. Tot i així no crec que la felicitat estigui completament relacionada amb això, perque un plaer materialista (rebre un regal, etc..) et pot portar molta de felicitat en un temps determinat. Són diferents tipus de plaers pero això no significa que siguin millors els intelectuals.
Pel que fa a l'úlima pregunta estic totalment d'acord amb l'Elia ja que unes persones són felices aconseguint un esforç màxim, pero hi ha altres que tenen una meta més elevada i volen arribar més lluny en la vida.
Estic d'acord amb l'alvaro respecte al comentari de la julia. Alvaro diu que una persona que te educacio es mes lliure i penso que te rao...i jo penso que el tenir estudis i algunes experiencies t'ajuda a "saber més" sobre la vida , i això t'ajudarà a prendre les decisions que més t'agradin i et facin feliç...
Per altre banda he llegit algun comentari sobre els diners, i jo penso que ELS DINERS NO ET DONEN LA FELICITAT, PERO AJUDEN A ACONSEGUIR-LA, que en penseu d'aixo?
Suposo que cadascú discrepa en les opinions dels altres ja que penso que cadascú té el seu plaer millor. Per exemple jo penso que la gent té el see millor plaer, i també penso que cada paler es plaer intel·lectual a la seva manera i que no tots els plaers ens fan ser millor o pitjors persones si no que disfrutem d'una cosa durant un temps. Per aixó estic d'acord amb el David ja que esta clar que els diners no donen la felicitat i que es més feliÇ qui té algu per compartir moments que per compartir diners, no obstant una ajuda economica sempre ve be.
Jo crec que Mill té raó quan diu que els plaers intel.lectuals et fan millor com a persona, més feliç i menys animal. Perquè lògicament quant més saps més pots opinar, de més et pots informar, més coses pots fer, etc. Però esstà clar que no tot són plaers intel.lectuals, també existeixen els físics que també són importants per a una persona, perquè segons el meu punt de vista, el complementen i juntament amb els intel.lectuals ens fan millor. Quan dic plaers físics em refereixo a...practicar un esport que t'agrada, menjar-te una bona paella o practicar sexe amb la persona que vulguis.
En definitiva, els plaers intel.lectuals t'aportan coses interessants i necessàries, i els físics et complementen.
Respecte la idea de Mill sobre els plaers millors, trobo que té tota la raó. Trobo que un plaer intel·lectual et satisfà moltíssim més que no pas un plaer físic o sensorial. Això ho dic perquè ho he experimentat jo mateixa. Un exemple ben clar que he experimentat sobre els plaers és: L'any passat, no vaig estudiar gens ni mica ni vaig assistir a classe (també gens ni mica xd) i ara estic repetint curs. Aquest any (sobretot aquest últim trimestre) estic molt més aplicada, estic assistint a classe, i estic estudiant més. El premi d'aquest esforç són les bones notes. La felicitat que se sent un cop t'han donat una bona nota, és immillorable. Es veuen reflectides en la nota les hores d'esforç dedicades davant el llibre. És el millor premi que et poden donar. A més a més, et sents a gust amb tu mateix perquè sents que has fet bé la feina. A diferència, un plaer sensorial et satisfà transitòriament. Per exemple, quan menges; si et menges un gelat, estaràs molt a gust durant l'estona que te'l mengis, però un cop te l'hagis acabat, el plaer també s'haurà acabat. En canvi, el plaer intel·lectual, a llarg termini, et pot ser de gran ajut, a part que aquest tipus de plaer no és tan momentani com l'altre. El plaer intel·lectual et pot ser útil en un futur, et pot servir d'alguna cosa, com per exemple per guanyar-te la vida. En canvi, un plaer físic et serveix per gaudir durant aquell moment, però a llarg termini no et serveix per res. Trobo que la felicitat té molt a veure amb els plaers intel·lectuals, molt més que no pas els sensorials. La felicitat que et transmet un plaer intel·lectual és incomparable a la felicitat que et transmet un de sensorial. És a dir, la felicitat està directament relacionada amb els plaers del coneixement. També haig de dir que estic totalment d'acord amb el Gerard LLorens; Si et menges un gelat mentre llegeixes un llibre, estàs gaudint dels dols plaers alhora, llavors ja és la hòstia! hahaha
Està clar que hem de voler el progrés de la humanitat, els humans. No ens podem limitar a satisfer les nostres necessitats bàsiques (menjar, dormir, reproduir-se, etc) com els animals fan únicament, sinó que hem d'aprofitar la nostra capacitat de pensar i raonar per poder gaudir dels grans plaers intel·lectuals, que ens fan créixer com a persones i ens fan distints dels animals. Ara bé, amb això no vull dir que qualsevol persona amb certs coneixements sigui bona i lluiti pel progrés de la humanitat; Només cal veure els polítics: Són persones amb molts coneixements però no garanteixen el progrés de la societat. Tampoc s'ha de generalitzar, de totes maneres. Però el que vull dir és que els plaers intel·lectuals garantiran el progrés de la humanitat més probablement que no pas els sensorials, que no el garanteixen de cap de les maneres, ja que si tothom es guiés pel seu instint o pels seus gustos sensorials, el món seria un caos.
Estic completament d'acord amb Mill amb que alguns plaers són millor que d'altres, però la pregunta és "quins són aquests plaers?". De ben segur que els intel·lectuals poden incloure's en aquest grup, però alguns altres, com estimar, no són del tot intel·lectuals, però certament són millors que d'altres i mereixen incloure's en aquesta elit. I dic elit perquè sí, és una selecció elitista en el sentit de que és un grup més o menys tancat de plaers, però això no vol dir que estigui reservat a un grup de persones exclusives. Qualsevol persona pot aprendre a llegir i escriure, per exemple, i òbviament qualsevol persona pot estimar.
Alguns plaers que segur que són millors que d'altres són, per exemple, llegir, escriure, composar, pensar, estimar, dibuixar, debatre, defensar,...
Bé, crec que la afirmació principal en la qual esmenta l'existència de plaers millors envers a altres és totalment encertada. Podem dir, doncs, que el plaer és gradual.
Amb el que no acabo de coincidir del tot és en la classificació d'aquests anomenats plaers millors (els intel·lectuals). M'explico: el plaer és una cosa massa personal com per a definir-ne un des d'un punt de vista general. Sí que hi ha plaers millors, però la diferenciació està situada dints de cada persona.
Concloc doncs, que Mill no està éssent elitista amb el concepte de plaers millors, sinó amb la seva classificació.
Publica un comentari a l'entrada