“L'empowerment” és un mot anglosaxó que significa de
manera literal “donar poder” i es tradueix com empoderament. És un procés mitjançant el qual les persones
enforteixen les seves capacitats, confiança, visió i protagonisme com persona per impulsar canvis positius de les
situacions que viuen, tant a nivell personal com a nivell social.
Al món de l’empresa té un
marcat accent individualista, ja que destaca el fet que siguis lider. En el cas
de les ONG i el desenvolupament social, té un marcat accent social, cooperatiu,
buscant que els individus siguin participatius.
Què creus que diria
Nietszche d’aquest concepte? Quin dels dos models creus que defensaria, el
social o el individualista?
12 comentaris:
Sens dubte penso que Nietzsche es decantaria per l'opció individualista, atès que l'èxit individual, exprimint el màxim de la persona sense tenir en compte l'entorn en el q es troba, és allò que el filòsof exalta. Dependre d'un mateix per pujar al cim, únic objectiu, és això el q defensa ell oi? No crec q prefereixi un Ubuntu perquè tothom escala fins arribar al superhome al seu pas.
Niezsche donaria suport a aquest moviment perquè el fet de potenciar les capacitats fa que t'automilloris i superis dificultats, tot i que potser afegiria el fet de resoldre les teves debilitats
Estic d'acord amb el Wally, Nietzsche defensaria un model de societat individualista, ja que contempla sempre l'home com a individu, no fa com Mill que pensa en un col·lectiu, a més a més, entra dins del Romanticisme alemany, i pertant, és propens a exaltar l'individualitat i la subjectivitat
També, com han dit en Gerdard i la Júlia, crec que Nietzsche defensaria l'opció individualista perque, com ja han dit, tracta a l'home com individu i defensa el ''Jo vull'' i no pas el ''haig de''de manera que nomes pensa per a un mateix.
Tot i així, també penso que les persones aconsegueixen millorar les seves capacitats a través de la societat ja que aquestes moltes vegades intenten competir contra els altres individus per a superar-se.
Si puc referir-me al darrer punt de la Pilar, crec q és molt interessant veure com la competitivitat exprimeix el màxim de nosaltres. Tot i q en un primer moment pugui semblar q la societat és més beneficiosa, penso q el progressar tot sol, essent un mateix el seu propi referent, és millor. Això s'explica perq, des del meu punt de vista, la gelosia i enveja q ens produeix observar la superioritat d'altri és menor a l'orgull d'expressar-nos en la nostra totalitat, com a éssers quasi perfectes. És a dir, és més poderós, i per tant beneficiós, l'impuls de créixer per instint q el de créixer per gelosia.
Estar clar, des de el meu punt de vista, que Nietzsche es decanta per l'èxit individual. Però pel que ha dit el Gerard, ja sigui l'impuls de créixer per instint o per gelosia, sent el primer més beneficiós, aquest impuls existeix gràcies a la societat. Sense aquesta no tindriem ni la necessitat de destacar.
Tenint això en compte, no sería més raonable defensar el model social?
Mare meva, quin debat xD El model social no empeny l'home a superar-se si troba l'estabilitat en la societat. Bé, l'únic q jo puc defensar és q essent un instint el voler millorar un mateix és lògic q el marc ideal en el q es trobi la persona sigui individual. Per tant, si millorar és una necessitat instintiva, aposto per un model individualista. Ara bé, si algú pensa q la societat no corromp, no acomoda, no manipula els nostres desitjos, q es decanti per un model social, però crec q és evident q l'individualisme de Nietzsche respon millor a les exigències humanes. Individualisme = anar al teu pas posant-te tu els límits, integració social = altres limiten la meva ambició
Jo crec que les persones primer mirem per un mateix(tant sigui per salut, supervivencia o simplement per voler ser el primer)
Amb aixo no voll dir que les persones sigem egocentriques(pensar per un mateix) si no que mirem primer per nosaltre y despres pels demes.
Amb aixo vui dir que el homa es individualiste, per no vol dir que te que ser un antisocial, al contrari al home individualista la societat es gran repte on millor el seus acte o defectes per tal de poder superar a les personas del seu voltant
Molt probablement Nietzsche apostaria per l'individualisme, ja que opina que les dificultats són positives perquè ens fan esforçar-nos i ens enforteixen. Si fem les coses en grup és perquè és més fàcil, perquè units podem fer molt més, però si el que busquem són reptes individuals, ho farem sols, ja que un sol individu haurà d'enfrontar-se a tot el problema (no només una part) sense ajuda.
Personalment, opino que molt a sovint fem coses en grup que hauriem de fer individualment, i altres vegades intentem fer coses sols que serien més positives en conjunt.
Jo també penso que Nietzsche defensaria el model individual. Ell defensa que el camí de la vida s'ha de fer sol, amb patiment, desgracies i una sèrie de circumstàncies negatives que t'ajudin a ser més fort.
Jo penso una mica com el Marcel, que hi ha coses que fem en solitari que és millor fer-les en grup i al revés, coses en grup que és millor fer-les en solitari. Encara que la final les decisions s'han de prendre de manera individual.
Jo crec que Nietzsche estaria totalment a favor del concepte "Empowerment" com a procés per arribar a ser més fort i també el més fort (superhome). Primer de tot, cal considerar que Nietzsche és partidari de la frase "allò que no et mata, et fa més fort". Ell relaciona directament l'esforç amb la felicitat; és a dir, un cop has arribat al cim de la muntanya (felicitat), abans has d'haver patit (esforç). Nietzsche considera que no pots apreciar l'èxit de cap de les maneres si mai has fracassat; inclús diu que el dolor i patiment són necessaris i valen la pena per arribar a ser feliç. Però, segons ell, el més important és saber reaccionar correctament davant els entrebancs que ens posa la vida i, tanmateix, transformar les situacions dolentes de manera que puguem treure coses positives d'aquestes. També diu que l'error més gran de l'ésser humà és considerar que el sofriment és dolent, bàsicament perquè el patiment et fa més fort. Un cop dit això, es pot veure clarament que Nietzsche recolzaria l'"empowerment", ja que és un concepte que potencia l'auto-superació, l'auto-millora, l'enfortiment de les teves capacitats, l'auto-confiança, etc, per tal d'aconseguir un canvi cap a bé en la vida. Per tant, Nietzsche es decantaria per una visió més individualista pel que fa a l'"empowerment", ja que, com ha dit la Júlia, és un filòsof que es centra en l'individu en concret, en comptes de parlar de la societat en el seu conjunt. Un exemple d'aquest model individualista podria ser el del "superhome", que és aquell individu ideal capaç de generar el seu propi sistema de valors i la seva pròpia moral, que té la capacitat de guiar-se pels seus sentiments i passions però a la vegada es domina a ell mateix mitjançant el raonament.
Nietzsche defensaria el model individualista (no ho ha dit ningú, no?), però això no significa que el camí individual ha d'ésser més difícil. Molts cops ens resulta més senzill fer les coses per nosaltres mateixos que no pas amb d'altre gent.
Jo penso q, sobre això de la dificultat, depèn de la situació. Quan hem de superar reptes que afecten a un grup de persones és complicat arreglar-ho tot sol. En canvi, pot resultar perjudicial la intervenció d'altres persones en la superació personal. La frase "si vols anar ràpid, ves tot sol. Si vols anar lluny, aneu tots junts" té part de veritat i part de mentida.
Publica un comentari a l'entrada