dilluns, d’octubre 29, 2012
Estem en una caverna?
Segons Plató, la ignorància és com estar dins d'una caverna i creure que les ombres són la realitat. Aquesta imatge poderosa ha estat adaptada als temps actuals. Alguns pensen que la caverna és internet, que ens fa evure com a real allò que només és virtual; altres diuen que és la televisió, ja que ens creiem el que surt com a notícia i pensem que coneixem així la realitat. Què em penseu? Es pot dir que vivim en una caverna que ens fa ignorants? Quines serien les ombres que veïem? Quina la caverna? Quina la realitat exterior?
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
24 comentaris:
Jo penso que sí que vivim en una caverna però que tenim molts més mètodes per sortir fora d'aquesta. És a dir, els mitjans de comunicació ens fan veure el món segons els interessi a ells, per exemple en un diari podem trobar una noticia defensada des del punt de vista d'un partit polític i en un altre diari, la mateixa noticia però des d'un altre punt de vista polític.
Però ara, més que mai, tenim moltes formes d'evitar que ens enganyin o ens manipulin. Tenim tota l'experiència de la gent que ha viscut abans que nosaltres (els succesos històrics, els pensaments filosòfics...) i també disposem de grans fonts d'informació, que sí, que aquesta informació pot ser falsa en ocasions però podem comparar-la fins tenir una idea que creguem que s'aproxima a ser certa.
En conclusió: sí vivim en una caverna però podem sortir d'aquesta (evitar que ens enganyin completament) si ens ho proposem amb més facilitat que en altres èpoques.
Alexandra C.
Jo crec que sempre hem viscut en una caverna i que si segueix així la nostra societat seguirem vivint en una caverna per sempre. Perquè els que tenen el poder ens manipulen per a que nosaltres ens fem les menors preguntes possibles, i per a que segim sent ignorans. Així ells tenen tot més fàcil.
Per exemple la televisió, solament difon aquelles noticies convinents, fan series, programes, etc; per a que ens entretenim i no pensem més enllà. I amb la informació que ens dona el ordinador també està fet per això, però han sorgit programes de xats, blogs, etc; per a posar i difondre les idees de la gent, llavors això ens fa treure una mica el cap de la caverna on estem, perquè observem que hi ha altra gent al món que algun cop a la seva vida ha tingut idees, problemes, preguntes igual que tu.
No diré que és impossible sortir d'aquesta caverna, perquè no ho és. Però ho veig massa difícil per a les noves generacions tan adintrades a la tecnologia.
Si que es veritat que vivim en una caverna on les hombres són les noticies i les coses que veiem en nternet, però d'aquestes hombres hi han que són la realitat. Per aquest motiu la persona que sap diferenciar entre que es una hombra i que no es, seria la persona que esta en el cami sortint de la caverna. (Carlo Duffett)
En la meva opinió vivim en una caverna des de sempre i ho seguirem fent en un futur.
Tinc aquesta postura ja que en un passat la gent era analfabeta, per tant es guiaven i pensaven el que els superiros (polítics, rics...) els hi deien, si un ric els pagava per a que estigues a favor d'un moviment polític ells ho acceptaven sense pensars-ho, sense tenir propis pensaments i coneixements.
Actualment els medis de comunicació com han dit la Noelia i l'Alexandra ens menjen el cap amb els que els hi convé a ells, però no nomès els medis de comunicació sinò que els polítics segueixen manipulant-nos.
I en un futur segurament ho seguiran fent a no ser que realment aconseguim poder tenir pensaments lliures i poder-los expressar sense cap temor a ser agredits, detinguts o reprimits. Tot això pot ser possible però el camí que hauriem de superar no seria gens fàcil, hauriem de lluitar i molt.
Jo crec que és impensable un món en el que ningú visqués dins d'una caverna,ja que tots vivim en controlats en major o menor mesura pels governs i les grans empreses.
Les proves d'això són clares i moltes , però , per posar un exemple, actualment es fabriquen els objectes pensats no per a ser útils sinó per a semblar atractius i inutilitzar-se o espatllar-se al cap d'un temps.
També ens podem plantejar la pregunta : I en el fons , que sabem?
La resposta a aquesta pregunta és sencilla , doncs no sabem quasi res. De fet , només sabem el que hem viscut, perquè la resta de coses ens les han explicat altres persones i segurament, i no sempre de forma accidental, de forma distorsionada.
Potser el que diré ara és massa paranoic, però qui ens assegura que no vivim en un "Show de Truman"?
Jo penso que si que vivim en una caverna i que hi seguirem vivint.
Per a nosaltres les ombres serien totes les noticies que rebem dels mitjans de comunicació. Aquestes mai sabem si realment són així, és a dir, pots sentir la mateixa noticia de diferents mitjans i que siguin totalment contradictòries. Aquestes noticies per a nosaltres són una veritat fins que algú ens demostri que no, per tant, són les realitats dels cavernes i les ombres dels de fora.
La nostra caverna es tota la societat que ens rodeja, la realitat, crec que no la podem saber ja que vivim en una societat manipuladora, i jo almenys no imagino una societat diferent a la que tenim actualment, per tant, no se indicar la realitat.
Jo crec que sempre que ens acomodem a la 'realitat' que ens donen, estem dins d'una caverna. Però, així com diu Alexandra, avui dia tenim la oportunitat, amb la globalització i la tecnologia, de anar més enllà, buscar saber, alimentant la nostra curiositat. Ara bé, desgraciadament l'esser humà té una tendència a buscar la facilitat i el comodisme, d’aquesta manera les grans empreses, els mitjans de comunicació s'aprofiten per manipular-nos i fer-nos creure en una realitat distorsionada. I així la nostra realitat s’està fent cada vegada més irreal, tanmateix que tenim el poder de canviar-ho. Amyr Klink en un documentari ens dona un gran consell que crec que té molt a veure amb tot això: "Un hombre necesita viajar. Por su cuenta, no por medio de historias, imágenes, libros o televisión. Lo necesita por si mismo, con sus ojos y pies, para entender lo que es suyo. Para un día plantar sus propios arboles y así darles valor. Conocer el frio para disfrutar el calor. O al revés. Sentir la distancia o el desabrigo para estar bien sobre su propio techo. Un hombre precisa viajar para lugares que no conoce para quebrar esa arrogancia que nos hace ver el mundo como lo imaginamos, y no simplemente como eso puede ser. Que nos hace profesores y doctores de lo que no vimos, cuando deberíamos ser alumnos, y simplemente ir y ver".
Plató defineix la ignorància com estar dins d'una caverna i creure que les ombres són la realitat.
La meva opinió sobre aquesta imatge és que està adaptada als dies d'avui, podem dir que vivim en una caverna que ens fa ignorants. La caverna podria estar formada per tots els mitjans de comunicació (televisió, internet, revistesles,...) i les ombres que veïem serien les informacions falses o no del tot correctes que alguns d'aquests mitjans aporten.
Actualment, les informacions que rebem solen ser d'interès. Amb això d'interès em vull referir a que els mitjans de comunicació (privats sobretot) el que necessiten es vendre i nomes els interessa això, rebre diners. A la majoria d'ells no els importa ferir els sentiments, dels famosos o de persones no famoses, fent públiques informacions falses, inventades o d'interès. El pitjor de tot és que aquesta informació, al rebre-la de més de dos llocs o mitjans diferents, fa que encara sigui més creible i per tant la majoria de persones (per no dir tothom) s'ho creu i confia en que aquesta informació és real. Un exemple però de la vida quotidiana seria un rumor; un rumor a l'escola, per exemple... Dir que dos professors tenen una relació perquè sempre estan junts (al matí, al pati, entre classes,...) i fins i tot, si els veiem a més a més fora de l'institut junts, aquest rumor encara seria més creible. Si això ho comentessim entre unes amigues i cada dia anem vigilant-los o fixant-nos i portant informació nova d'aquest tema, ens acabariem creient que estan junts i segurament un dia arribariem a afirmar que tenen una relació. Podria ser casualitat i si que la tinguin, però i si no? Seriem unes ignorants si no ens paressim a pensar que potser són del mateix departament, que potser viuen a prop, que pot ser són familia, que potser tenen amics en comú o són amics, i moltísimes coses més que podrien arribar a tenir els dos sense ser parella.
Aquest seria un exemple dels molts casos que ens trobem dia a dia i per tant, crec que si que vivim en una caverna (que, com ha dit la Eva, seria tota la societat que ens rodeja) i la realitat no la podem saber ni la podrem saber mai si la societat no canvia, cosa molt dificil (espero que no impossible) però que jo no arribaré a veure.
Jo crec que si que és veritat que vivim en una caverna i nomès podem veure el que algunes persones o autoritats (ja sigui des d'internet, o bé revistes, diaris, televisió) volen que veiem, però que tenim bastants recursos com per a poder sortir d'ella.
No ens hem de conformar amb una única i simple veritat de les coses, hem d'aprofundir més, investigar-les, veure les diferències entre el que alguns mitjans de comunicació diuen d'aquella cosa i desprès intentar trobar nosaltres mateixos la raó.
Si no fem un esforç per raonar i decidir quina és la nostra vertadera raó, mai sortirem de la caverna. Si ho fem podrem dir que estem fora d'ella, que ningú ens pot manipular perquè arribem a pensar alguna cosa que no és certa, hem de ser lo suficientment intel·ligents com per poder prendre les notres decisions com ho és per exemple saber quina és la veritat d'alguna qüestió. Això resulta molt més fàcil ara que no fa uns quants anys, ja que moltes persones eren analfabetes i no podien buscar informació sobre alguna cosa, nomès creien que el que els hi deien era veritat, nosaltres podem canviar aquest mite si ens ho proposem.
Últim comentari: Andrea López
Jo, al igual que tots els que han publicat fins ara, també penso que viviem en una espècie de caverna.
Per una banda, estic d'acord en que els mitjans de comunicació, les empreses i, en general, la gent amb poder, ens distorsionen la realitat, és a dir, ens fan viure en una caverna. No ens mostren les coses tal qual són, o ho fan a mitjes, i nosaltres, com a humans cada cop més ignorants, ens deixem enganyar.
Per altra banda, també penso que, en art és culpa nostra. Una persona si no vol, no es deixa enganyar. Si realment ens importés saber la realitat absoluta indagariem i buscariem la veritat. I es que moltes vegades preferim viure en la ignorància perquè ens convé, perquè no ens interesa saber la veritat. Perquè si a mi em diuen que no existeix cap malaltia que no es pugui curar, jo no em posaré a buscar una malaltia que no es pugui curar, perquè no m'interesa saber que n'existeix una i que puc morir.
Amb tot això el que vull dir que és cert que moltes vegades ens oculten coses que no ens haurien d'ocultar, però d'altres vegades penso que per viure tranquil i bé, sense preocupacions, aquesta ignorància, el no saber certes coses, putser ens beneficia.
Jo també crec que estem dintre d'una caverna i que mai podrem sortir'hi. Ja que la manera que tenim de coneixer la realitat es atavés dels mitjans de comunicació. Cada mitja de comunicació te el seu pùnt de vista però tots estàn imfuelciats per l'Estat i la cia que els hi diu el que poden dir i el que no. L'estat només deixa que els civils sapiguen una part molt petita de la realitat. Per exemple potser la cia a establer contacte amb els extaterrestres pero no ho han dit per no crear un inmens panic a la societat.
Mai sabrem la realitat encara que la perseguim.
Sin duda creo que sí vivimos en una especie de caverna.
Creo que, según lo que dijo Albert Einstein: "Todos somos muy ignorantes. Lo que ocurre es que no todos ignoramos las mismas cosas", podría imaginar que existen muchas cavernas, en las cuales se proyectan sombras de distintas cosas, correspondientes a la ignorancia de cada uno en cada área.
Hay muchas cosas en esta sociedad de las cuales no podemos estar seguros, de las cuales no sabemos si son sombras o objetos reales, por ejemplo como ya han mencionado más personas, los medios de comunicación: no podemos saber si nos dicen la verdad completa, a medias o, incluso, si nos mienten.
Otro tema es la ciencia, de la cual nos fiamos ciegamente, sin saber realmente si los científicos nos ocultan cosas o no.
Estoy segura de que ingnoramos muchas cosas y que, como ya han dicho, tendemos tanto a buscar lo fácil, lo rápido, a desligarnos de nuestras responsabilidades, que no vamos más allá, no nos tomamos el tiempo de investigar y profundizar en toda la información que nos llega; simplemente nos aferramos a todo lo que nos dicen.
Creo que no es imposible salir de la caverna, pero sí muy difícil.
Sí, vivim en una "caberna", i estem envoltats de notícies que a ciència certa no sabem si és veritat o mentida. Per exemple, en un accident de cotxe, un canal de televisió t'explica uns fets i una data, mentre que un altre canal t'explica el accident d'una manera totalment diferent. Per tant, tú, realment no saps el que ha succeït amb aquella notícia, i d'aquests exemples en tenim molts més.
La caberna vindria a ser la societat que està ficada en totes les xarxes d'internet i la televisió.
Les sombres de la caberna són totes les difamacions que ens transmeten aquests medis de comunicació, és a dir, tot allò que no sabem realment si es cert o no.
Jo també crec que actualment ens trobem en una caverna. Crec que tothom te la seva visió de la realitat, però que vertaderament, no tenim forma de saber quina és la correcta, de fet no podem saber ni tan sols si existeix una realitat. Penso que cadascú viu a la seva caverna, que seria imaginària, seria la vida i la forma de veure les coses que tenim, amb les seves ombres que representen la seva realitat, i que encara que alguns sàpiguen que la realitat qe veuen son nomès ombres no podran veure altre cosa. Penso que aquestes ombres depenen de la persona, com diu el text, crec que per a algú pot ser internet, la televisió o qualsevol altre cosa amb la que ens relacionem mínimament, qualsevol cosa que pugui interferir en la nostra manera de pensar o en la nostra visió, sempre estem influenciats per alguna cosa, ens adonem o no. La realitat exterior, o la veritat definitiva, és un terme que em resulta impossible de definir, i de fet no crec que ningú pugui ferho, ja que, com he dit abans, casadcú tenim la nostra, i no se sap quina és la definitiva.
jo crec que, actualment,estem me ficats a la caverna que mai ja que, realment, poc en sabem del que passa al món. Nomes tenim com a mitjà d'informació, sobre els fets que passen, unes televisons, uns diaris i altres medis que son corruptes de cap a peus.
sortir d'aquesta caverna ja es molt dificil, per no dir impossible, ja que ens em conformat amb la realitat que ens han contruit i, pel que sembla, no necesitem pas crear una de nova, la qual pot ser la real.
Després d’estudiar més sobre les idees de Plató vaig pensar millor sobre aquest tema de si vivim o no en una caverna. Abans vaig dir que tenim molts mètodes de buscar saber, buscar conèixer, però, contradictòriament, per comoditat no ho fem i es conformem amb la caverna creada per alguns que es beneficien en manipular-nos. Vaig escriure això amb l’idea del mite de la caverna, em vaig basar en la metàfora, però i si sense pensar en la metàfora que ens diu que podem trobar, amb dedicació i paciència, la llum o la veritat(el món de les idees), com podem arribar a aquest món? Em vaig plantejar si no estava equivoca i si en realitat tenim mètodes per trobar la veritat o viure en el món sensible que vivim avui dia és viure en una eterna caverna. Fins i tot vaig pensar, després d’estudiar Aristòtil, com podem saber si hem pogut connectar amb les idees, com podem definir-les, si segons Plató, aquestes són independents de les coses, són preexistents a tot. Jo no sé si estic d’acord amb les idees de Plató o de Aristòtil, crec que m’he quedat en un entremig, perquè, per més que sempre vaig pensar com Plató, com és que definint les idees com les defineix ell, podem saber si les hem captat, si no podem donar-les ningú predicat ja que si ho fem les estem aproximant al món de les coses. Si ho fem hem de crear una eterna busca al que origina les coses i a vegada origina les idees amb predicació.
Jo penso que per caràcter general, tots estem dins d'una caverna, però aquesta no és única,sinó que hi han diverses. No són només la televisió i internet, sinó tots els mitjans de comunicació. Amb diverses noticies, ens poden manipular el pensament. Per exemple, si un volen que menjem enciam, doncs poden dir que han trobat una bacteria cancerígena al enciam, i molta gent s'ho creuria, i deixaria de menjar-n'hi.
D'aquesa caverna, en la meva opinió, és molt difícil sortir, ja que mai pots saber si el que et diuen és veritat o simplement és una de les moltes fal·làcies que diuen per aquests mitjans. Molts cops, no és que ens diguin mentides, sinó que ens oculten part de la veritat. En aquest cas, les ombres que nosaltres veiem són les noticies que surten a la llum, però el que no veiem, l'informació que oculten, són les figures que porten al cap tots els mitjans de comunicació.
En conclusió: crec que sí, que estem vivint dins d'una caverna, i sortir d'aquesta a dies d'ara, és pràcticament impossible! (Kevin Amate)
si no volen que menjem enciam*
Veient que tots creiem que vivim en una caverna, i que som conscients, m'impressiona que cap de nosaltres fagi res per impedir-ho i poder sortir-ne algun dia. (Jo m'incloc la primera)
Crec que qui hem de sortir de la caverna som nosaltres, la nostre generació, però que a tots ens fa por fer qualsevol pas endavant, i veure la realitat de les coses. A més, això implicaria haver de deixar potser de seguir les cadenes privades de televisió ja que constantment estan manipulant-nos.
Gairebé tots haurem sentit a dir dels grans que som nosaltres qui hem de canviar el país, però per a nosaltres suposa un repte difícil i gens fàcil de començar.
Què en penseu? Serem algun dia capaços de sortir-ne?
Eva, opino com tú! Sóm nosaltres qui hem de donar un pas endevant i sortir-ne de tota aquesta sèrie de manipulacions. Però també és cert que fa 50 anys, havia gent en la mateixa situació que nosaltres, i ells també tenien que canviar-ho tot. Però suposu que en aquesta vida el més fàcil és passar-li el marró a futures generacions
Com a resposta a la eva jo penso que això de la caverna és molt relatiu, que és molt probable que la situació canvii i millori, amb el temps, i que ens pensem que hem sortit de la caverna, però no crec que arribem a saber mai del cert si la realitat o el coneixement que assolim sigui el definitiu i l'únic cert, ja que per a mi la realitat és una cosa que sempre canvia, i que cadascú té la seva, i el coneixement una cosa infinita.
Per tant, podem pensar que hem sortit de la caverna, i sentir-nos lliberats i lliures de presions i de manipulacions, podem sentir que tenim la vertadera veritat devant dels nostres nassos, però mai sabrem del cert si dedebó la tenim o únicament ens ho sembla, i, en el fons, estem equivocats.
No coincideixo maça amb la idea de que la caverna de l’actualitat es internet. Tenim a l’abast molta informació que podem seleccionar i fer un bon ús encara que aquesta informació pot estar manipulada, perquè sempre tenim la opció de corroborar si certa informació es correcta o no. Des del meu punt de vista, els mitjans de comunicació televisius, la radio i els diaris si que poden manipular amb més facilitat, ja que encara que tinguis molta varietat entre la que escollir, la majoria de vegades son formes subjectives de veure les coses.
Crec que ara més que mai tenim la opció de poder sortir de la caverna, i l’únic que fa falta es voluntat.
(Mihai Plesca)
En resposta al comentari de la Eva, jo en el meu comentari he dit que sí que crec que estem dins d'una caverna però que si som concients podrem sortir d'ella si ens ho proposem.
Encara que això no serà fàcil i no estic segura de que ho poguem fer de veritat nosaltres, espero que amb esforços ho aconseguim i que generacions següents facin tot el que hi estigui a les seves mans per no tornar a entrar, ja que sortir és difícil, però si no ho aconseguim les altres generacions han de concienciar-se el més aviat millor per poder sortir-ne.
Andrea López
Publica un comentari a l'entrada