dilluns, d’octubre 01, 2012

¿QUÈ ÉS UNA VIDA BONA?

Aquesta imatge és de la pel·lícula "Sòcrates" del director italià Roberto Rossellini. En ella es pot veure com Sòcrates dialogaba amb els seus deixebles sobre la justícia, la bellesa, l'amor.
Imaginem-nos que ens trobem a Sòcrates a l'Àgora i ens pregunta què és una bona vida per nosaltres. Segur que li donaríem una resposta poc analitzada com "una vida sense patiment". Potser ell ens fes veure que el patiment és necesari o que hi ha altres coses pitjors. I després de molt discutir arribaríem a una definició més completa.

¿Quina definició  pots provar de fer de "vida bona" que no accepti cap intervenció per qüestionar-la? En el comentaris posa la teva definició i/o impediments a la dels altres...

37 comentaris:

Anònim ha dit...

Una bona vida es una vida que satisfàs els teus desidjos, que no estiguis malalt, que no siguis pobre, que pugis viure feliçment i fiarte de la gent, que no et passi res dolent a tu ni als demes, que tinguis amics, que no tinguis por per la teva vida i que puguis disfrutar amb gent i sol. (Carlo)

Alex Meyer ha dit...

"¿Quina definició pots provar de fer de "vida bona" que no accepti cap intervenció per qüestionar-la?" Fácil, no n'hi ha. El que és bo o és dolent és poc més que una opinió arbitrària que cadascú a creat a partir de la seva educació i experiència. Acostumem a veure una "vida bona" com una supressió dels daltabaixos vivim. Però el món està en constant canvi i res és permanent. Abans de poder parlar de quina vida és bona o no, hauriem d'entendre el que és la vida en si. I entendre-la no vol dir explicar-la amb complexes teories, vol dir simplement entendre-la, sentir-la. Si no pots explicar alguna cosa amb una frase senzilla, és que no ho has entès realment.

Unknown ha dit...

Estic d’acord amb l’últim comentari, no n’hi ha una definició de bona vida que no accepti cap qüestionant. Jo puc tenir la meva definició i inclús en ella trobar una contradicció o simplement pensar que es perfecte, però per al moment que estic vivent, ja que pot ser, amb el pas del temps i les experiències que anem adquirint, aquesta idea comenci a canviar. I més que això, si es complicat o impossible trobar una definició nostra que no permeti cap interversió de nosaltres mateixos, encara més serà si analitzem la de l’altre. Com Sòcrates diu, sempre hi ha una veritat, encara que no la coneixem, estic d’acord, però en aquest cas concret si hi ha una veritat, serà individual i mutable.
(Fernanda Sánchez)

Unknown ha dit...

Tot i que no hi ha res inqüestionable, jo crec que una vida bona per a una persona és aquella en la que s'és feliç en qualsevol circumstància. Perquè si, com diu el Carlo no has de ser pobre, o has de ser sa, viuràs patint que la situació no cambi.
(Ferran Blasco)

Ariadna Lopez de Egea Garcia ha dit...

Estic d'acord amb la Fernanda, no crec que hi hagi una definició fixa del que és una "vida bona", crec que va evolucionant al llarg de la vida, ja que, dubto que tinguem la mateixa idea de "bona vida" als 5, 20, 30 o 50 anys. Durant els anys anem evolucionant aprenent nous conceptes i valors de la vida, per això, crec que la idea de "bona vida" no té una definició concret i mai la tindrà, perquè anirà canviant durant el transcurs del temps. ( Ariadna Lopez de Egea Garcia )

Caroline Torrez ha dit...

Jo crec que la bona vida és aquella que es viu en llibertat però ens preguntarem, i si no tenim llibertat? llavors, has de lluitar per ella, sempre sent optimista, fins tenir-la. També la bona vida es aquella en la que tens persones (familia, amics) al teu costat que t'estimen i tu les estimes,i si em pregutessin si no tinguessim amics ni cap persona que ens estimes? doncs, això és impossible perquè sempre ,sempre tens alguna persona que t'estimara i que la tindras al teu costat....i seguint, la bona vida per mi és tenir salut, encara que sigui poca intentar estar lo suficienment sá, cumplir els meus objectius, i si de moment no els tens doncs tratar de tenir objectius o buscar-los fins trobar-los, perque una persona sense cap objectiu a la vida, sigui el objectiu que sigui, no és res en aquest món. I finalment estar bé economicament, ni ser molt ric ni molt pobre , per que si ets molt ric no vius en pau, pensant en que la gent s'acosta a tu per interés, i si ets molt pobre doncs veus la vida diferent i més dificil, peró he de dir que es pot sortit d'aixó sent optimiste, buscant-se la vida, treballar de qualsevol cosa que surti fins arribar a la teva meta.
Res en aquesta vida es imposible, tot es pot, si es vol,pero lo que es imposible, es el temps i la mort, lo demés es cuestió de voluntat.

-Caroline Rojo-

David ha dit...

La única aproximació que se m'acut, amb una mica de sentit, per no caure en el recurs fàcil de definir una vida bona com una vida no dolenta, és definir una vida bona com a una vida satisfactòria.

Evidentement tornem a caure dintre de de la subjectivitat. Crec que no pot ser d'una altra manera ja que bo, dolent, satisfactori o decebedor són conceptes subjectius que varien segons els valors, interessos o idees que tenim les persones.

Intentar definir un concepte subjectiu com "vida bona" sense deixar marge a que la definició pugui ser qüestionada crec que és una quimera.


Alexandra Cuesta ha dit...

Jo estic d'acord amb el que ha dit la Fernanda sobre de que la definició de "vida bona" varia segons el moment de la vida, però que sempre hi ha unes certes coses que no canvien, és a dir, "Per mi una vida bona és tenir diners, familia i un cotxe" (no és el cas, però per exemple), doncs quan tens el cotxe, t'adones que tampoc és tan important a la teva vida com pensaves, és a dir que la definició de què és una bona vida es va completant amb el pas del temps, s'hi treuen coses i se n'hi afegeixen a mesura que les vas aconseguint o descobrint la seva existència. ////////////////////
Per mi una bona vida és una vida en la que visc actuant depenent dels meus sentiments, sense que ningú em manipuli, em presioni ni m'obligui a res. També per mi és important en una bona vida, no el fet d tenir familia si no el tenir gent que jo sapiga que m'estima i m'aprecia i que em valora (perque a vegades les families es porten MOLT malament) i després doncs tenir bona salut per poder fer quantes més coses millor i quan em façi vella, saber que he viscut tot el que he pogut, encara que m'arrepenteixi de coses o hagi passat mals moments.

Unknown ha dit...

Per mi una vida bona, és una vida on em pugui dedicar a satisfer alguns dels meus desitjos i els de les persones que m'importen, sempre que estigui d'acord amb la meva consciència de que allò que he fet és correcte. Però en aquesta mateixa definició jo estic privant alguna part de la meva llibertat. Encara que, jo penso igual que Fernanda, Alexandra, Ariadna... Una vida bona mai es pot dir completament la definició, perquè el nostre caràcter subjectiu ens fa que la canviem i amb el temps aquesta vida bona que desitjàvem quan teníem 10 anys, per exemple, mai més serà la que tindré en l'actualitat ni en el futur. La vida va canviant segons les circumstàncies i el que pensava en el passat, no tornaré a pensar-ho en el pressent o si, però d'una manera més matisada o més concreta. A vegades, com ha dit l’Alexandra, satisfem algun del meus desitjos i després quan ja el tinc satisfet, ja no el desitjo, i la meva vida deixarà de ser bona en aquell moment que he pogut aconseguir –lo.
Per tant, poder dir, exactament, què és una vida bona, és impossible. SI fóssim persones objectives, pot ser ho podríem dir, però sent persones subjectives com som, fan que deixem de poder definir-ho concretament.


Iris Ayas

Eva Vendrell ha dit...

Estic d'acord amb molts dels comentaris que he llegit anteriorment (el de l'Alex Meyer,amb la Fernanada i amb l'Ariadna per exemple).

No crec que una cosa tan abstracte com és el terme de "bona vida" sigui definible.
El temps canvia, i amb ell canvien altres coses, com són les preocupacions d'aleshores, els pensaments, la situació social i econòmica,i altres mil coses incloent en elles el terme de bona vida.

En aquest sentit, no comparteixo la idea de Sòcrates al dir que hi ha una veritat absoluta, ja que és molt fàcil qüestionar-se les coses en diferents etapes.

Per tant, no sóc de fer una aproximació del que es una bona vida per a mi, ja que potser demà al llevar-me ha canviat.

Eva Vendrell Almero

Inés Torres Díaz ha dit...

Estic d'acord amb l'Ariadna sobre que segon va evolucionant el concepte bona vida la definiries de diferents maneres. També estic d'acord amb la Fernanda ja que no hi ha una definició exacte de bona vida, per a cadascú aquest concepte serà diferent.
Tot i això a l'exercici que vem fer a classe vaig definir la vida amb aquests conceptes: amor, salut, família, felicitat, amics, treball (diners), tot això relacionat d'aquesta manera: Per mi una bona vida és tenir amics i família feliços i saludables, amor entre els meus familiars, tenir un horari laboral compaginable amb la meva vida i també complir els meus objectius i desitjos.


Inés Torres Díaz

Patricia García Mónaco ha dit...

Jo també estic d'acord amb molts dels comentaris que s'han dit.

Per una banda crec que la bona vida és un concepte bastant difícil de definir ja que és una cosa que depen de les circumstàncies, de la edat i de la manera de ser de cadascú. M'esxplico:
Quan dic que depen de les circumstàncies em refereixo a que, per exemple, per a mi la bona vida pot ser aquella en que tingui una casa, un treball, bones amistats, etc. En canvi per una persona del tercer món, la seva principal prioritat serà que pugui gaudir de salut. És a dir depenent de les circumstàncies donem més valors a unes coses que a altres.
Quan parlo de l'edat em refereixo a que si tu a un jove li preguntes que és per a ell una bona vida segurament et contestarà que és una vida en que tingui una casa, un treball, una familia, salut, uns amics, etc. Però, si tu aquesta mateixa pregunta se la fas a un nen petit, no et respondrà el mateix; a un nen petit no li importa per a res el treball, o la salut, simplement perquè no hi pensa en aquestes coses.
Per últim quan parlo del tarannà de cadascú vull dir que, per exemple no et respondrà el mateix un bisbe que un delinqüent. Un bisbe potser et dirà:"per mi una bona vida és aquella en la que hi abundi la pau i la bondat i on tothom sigui feliç" (per exemple), en canvi un delinqüent no pensarà el mateix. Putser et diu: "una bona vida és aquella en que pots fer el que et roti i no et pilli la policía". Són conceptes diferents que van relacionats amb la manera de ser de cadascú.

Unknown ha dit...

Bé , pel que he estat llegint aquí em sembla que s'apropen a la definició que jo vaig dir.
En primer lloc, dieu que la idea de "vida bona" varia amb el temps, com també varia el grau de coneixement que tenim de la felicitat.
En segon lloc, perquè el que es diu és que es té una bona vida quan s'aconsegueixen els objectius(potser no amb aquestes paraules però jo ho he interpretat així), es té família i amics, quan aquesta vida és satisfactòria...
I per últim hi ha qui diu que depen de cada tipus de persona el significat de vida bona, però no té cada persona una idea de felicitat diferent? (o un grau de coneixement d'aquesta diferent, com diria Plató)
És per tot això que heu comentat que cada cop crec més en la meva definició inicial.

Daniel Martinez Berdala ha dit...

Jo trobo que teniu reó al dir que la felicitat és diferent en cada tipus de persona i, al igual que la patricia, tambe coincideixo en el fet de que el terme "vida bona" és molt dificil de decidir.
Però, tot i aixó, si hagues de definir una vida bona diria que una vida bona es aquella en la que es viu dia a dia i no et penedeixes de res del que has fet. una vida bona es aquella que et permet viure cada dia d'una manera feliç i sense remordiments.

andreaa004 ha dit...

No crec que hi hagi una única veritat sobre què és per a nosaltres una "bona vida", ja que cadascú té uns pensaments diferents als altres i pot pensar que el més important per ell és una cosa que nosaltres no li donem la mateixa importancia, però això sería que aquesta persona s'equivoca en la seva definició de "bona vida"? Per a mi no, com he dit abans, perquè cadascú té les seves preferències.

Per a mi una bona vida sería una vida en la que pugui ser feliç, i com sería feliç? Doncs, com han mencionat abans també, aixó depén del moment en el que estuigis visquent, perquè pot ser que en un moment determinat de la teva vida, la felicitat per tu sería tenir un cotxe, o tenir diners. Les coses que et puguin fer feliç poden canviar al llarg dels anys, però tu saps que per tenir una "bona vida" has de ser feliç.

Segur que hi haurà algú que em diria: i que pasa amb la familia, els amics, la salut, l'amor, etc?
Doncs jo li respondria que, està clar que aixó també són conceptes importants per poder aproximar-te més a la definició de "bona vida", però quan he dit que el més important és poder ser feliç, i si sóc feliç segur què és perquè tinc una família que m'estima molt, uns amics que em fan riure molt, tinc bona salut i un marit que m'estimi, si no tingués tot això no sería feliç, i no tindria una "bona vida".


Andrea López

Martín Pérez ha dit...

Doncs jo no estic d’acord amb cap de les definicions de bona vida aquí escrites. Per mi una bona vida si es pot definir clarament. Aquesta, està formada bàsicament per tres pilars essencials: les relacions ( amor, família, amics..), la salut ( o l’esperit) i els diners ( o coses materials). Quelcom sigui d’on sigui i en diferent proporció sempre tindrà com a indicador de felicitat aquest tres pilars, sense distinció de cap tipus, per tant algú que gaudeix d’una bona vida sempre tindrà aquest tres factors molt presents, segurament en diferent proporció, però presents.

Martín Pérez Carrera

Unknown ha dit...

Per mi la bona vida sempre l'he comparat amb una balança, d'un cantò tenim tot el que ens agrada, el que ens fa felissos i els nostres objectius, i de l'altre cantò tenim tot el que s'oposa, es a dir, les nostres pors, el que no es agrada i el que hem fet malament durant la nostre vida.

Està clar que aquesta balança anirà pujant i baixant sense parar, depenent de les circumstàncies que estiguem vivint en aquell moment. Però si algun dia aconseguissim mantenir aquesta balança al extrem, que pesès més lo bo que lo dolent, aconseguiríem una "bona vida".

Però mai serà així, més bé, la balança sempre estarà més horitzontal que d'una altra manera.

(Tom Rodríguez)

Sergi López ha dit...

Per a mi, la bona vida es tenir tot lo que es desitja, o intentar tenir-ho. Poden ser coses materials o immaterials. Sentir-se realitzat, tenir lo que es podria definir com una 'família': amics, germans, pares..., diners per viure i complir els teus desitjos materials i tenir salut per a tu i la gent que t’estimes. En definitiva, tot el que es necessita per somriure tots els dies al despertar. Per a mi, la bona vida és ser lo que es vol ser i estar content amb lo que cadascú es.

Corina Torres ha dit...

Opino que cadascú podria trobar la seva definició de bona vida, basant-se en els seus criteris i principis, però crec que aqesta definició no és permanent, que, així com nosaltres com a individus anem canviant amb els anys, les nostres definicions i pensaments també, per tant ara podem tenir una definició que amb els anys ampliarem o modificarem.
Ara per ara, la meva definició de bona vida seria una vida en la que aconsegueixes complir tots els teus desitjos i fites, però aquesta no és la única condició, també crec que és important l'amor, estimar i sentir-te estimat pel que tenvolten, així com gaudir de bona salut. Per últim, crec que per tenir una bona vida és necessari que al aconseguir tots els propòsits anteriors no fem mal als demés, ni a un mateix, i no anem en contra dels nostres principis, i veure el món amb ulls optimistes, procurar ser feliç.

Daniel Nieto ha dit...

Jo penso que el concepte d'una bona vida va canviant en forma de l'edat que tens. Per exemple a un nen de tres anys per ell una bona vida segurament serà una vida on tingui uns pares que el cuidin, dormir i menjar. Per un nen de 10 anys una bona vida sera aquella que tingui molts amics, moltes joguines, pocs deures, una familia i no estar malalt. Per un adult una bona vida serà aquella que sigui feliç, tingui diners, una familia i bona salut. I per acabar una persona de la tercera edat una bona vida sera aquella en que no tingui cap mal greu, s'enrecordi de les coses i els seus fills i nets siguin feliços. Per resumir crec que el concepte d'una bona vida mai es el mateix, conforme ens anam fent grans, aquet convepte canvia.

Mihai Plesca ha dit...

Des del meu punt de vista, una bona vida es aquella en la que quan s'acaba, estas orgullós del que has fet i agraït pel que has viscut. Perquè per moltes comoditats materials que es pot tenir, si algú no està orgullós dels seus actes i experiències no pot ser feliç.

"Una bona vida" no te un concepte preconcebut o que es pugui definir de forma exacta, perquè es una idea que varia segons les idees i valors de cada persona. Però, per a mi, una bona vida es aquella de la que no et penedeixes del que has fet i de com ho has fet quan s'acaba.

Tresa Purtí ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Tresa Purtí ha dit...

Jo estic d'acord amb la majoria, ja que diuen que la definició de "bona vida" depèn de molts factors com l'edat o la persona.
Crec que avui en dia, vivim en un món molt material i la majoria de la gent mira per ella mateixa i no tenen en compte moltes coses fins que les deixen de tenir.
Per mi, ara mateix, una bona vida seria gaudir cada segon de la vida amb els meus i amb bona salut per tots i aprofitar el màxim les oportunitats que té un a la vida.
Que molta gent pensa el que és una bona vida, però pocs es paren a pensar si realment estan fent algo per aconseguir-la

Unknown ha dit...

Jo estic d'acord amb la gran majoria ja que com diuen may sabrem com es una bona vida perque sempre podra variar la idea de vida bona per lo tan crec que tenim que viure vastants anys per arribar a la conclusió de quina es la vida bona tot i que sempre pot cambiar

Guillem Albes

Noelia Gázquez ha dit...

La definició d'una vida bona variarà molt segons qui la defineix. Algunes persones diran que no té definició i d'altres diran que si.

La meva opinió és que, en realitat, una vida bona no té definició sinó que tot el que per a nosaltres és "vida bona" són opinions i pensaments perquè tot és qüestionable i, semblant al que ha dit la Fernanda, si és complicat o impossible de trobar una definició nostra (sobre alguna cosa en la que puguin intervenir les opinions o els pensaments)que no permeti cap intervenció de nosaltres mateixos, encara més serà si analitzem la de l'altre.
Per exemple: és veritat que tots volem una vida bona? Hi ha gent que pot tenir-la i la rebutja? No ho sabem, tot serà depenen de les opinions i pensaments de cadascú.

Per mi una vida bona és aquella que gaudeixes dia a dia amb les persones que estimes, amb una bona salut, diners per viure i complir els teus desitjos materials i compartir amb la gent que vulguis.

Això no deixa de ser una opinió sobre els meus pensaments quan vull parlar o intentar definir el terme "vida bona" però això no vol dir que per una altre persona (o moltes) aquesta opinió sigui totalment diferent quan volen parlar o referir-se a "vida bona".

Kevin Amate Vicente ha dit...

Jo crec que tenir una vida bona és ser feliç, i que la gent que t'envolta també ho sigui. És trobar-te bé amb tu mateix, gaudir d'una bona salut, disfrutar en cada moment... Però si aquests factors no els tenen els teus estimats, no pots tenir una bona vida plena.

Kevin Amate Vicente ha dit...

L'anterior comentari l'he fet jo (Kevin Amate Vicente)! Surt Ruchu perquè li vaig deixar el compte per a un treball fa temps, i no vaig actualitzar el compte!

Fernanda Echiburú ha dit...

Es un termino muy difícil de definir, ya que siempre tendremos condicionantes como ya han mencionado muchas personas. Pero es que creo que primero que nada debemos identificar de QUÉ depende nuestra felicidad, porque si depende de las cosas exteriores (como hemos hablado en clase, sobre Aristóteles), entonces está claro que la lista de cosas de las que depende nuestra felicidad es interminable, siempre podrá pasarnos algo que nos haga frustrarnos, y ser infelices. Y es por eso que yo sí estoy de acuerdo con Aristóteles, al menos en su manera de pensar respecto de que la felicidad no depende o, al menos, no debería depender de las circumstancias. Pero tambien entiendo que siendo humanos sería demasiado difícil o casi imposible decir que somos felices si no tuviésemos qué comer, donde vivir, si estuviésemos solos, sin amor, etc..
Creo que existe una diferencia entre ESTAR alegre y SER feliz, y que, primordialmente nuestra felicidad no debería depender de las cosas exteriores, sino que deberíamos luchar por alcanzar esa "virtud" de la que habla Sócrates, lo cual sucederá sólo cuando aprendamos a encontrar ese "punto medio" en todas las cosas.

Aunque, dentro de todo, para mi una buena vida (mi buena vida, por así decirlo), además de tener las cosas materiales básicas para sobrevivir que todo ser humano necesita, es estar satisfecha conmigo misma, haciendo lo que me gusta, lo que me apasiona y también agradando a Dios; es ahí cuando siento la paz y felicidad que busco, cuando veo que hago aquello para lo que nací, sin dar mucha importante a la situación momentanea en la que pueda encontrarme.


Pepe Ruiz ha dit...

Una bona vida es estar be amb tú mateix i amb els altres. Practicar i fer tot el que desitges i no deixar-ho mai córrer, sentir que pots ser molt útil en algún tipus de cosa, intentar acceptar les coses negatives que t'ha pogut donar la vida i sobretot sentir-te estimat amb els que tú estimen veritablement.

Eva Vendrell ha dit...

Llegint tots els comentaris, segueixo pensant que la bona vida no és pot definir, ja que constanment varia.

Un dia ens aixequem i diem, quina bona vida tenim, tinc amics, novio, diners, sóc bon estudiant, etc...però al anar-me'n a dormir, potser he perdut el novio, els amics, i inclús m'han dit una notícia que em canvia la vida. Llavors, seguiré tenint una bona vida? No ho sé, per tant, no crec que es pugui definir en paraules, de fet no és necessari penso.

És més important viure, que preguntar-se què és una bona vida.

Daniel Martinez Berdala ha dit...

Hi ha tantes maneres de definir una bona vida que per això mateix es fa indescriptible.
Per uns una bona vida pots ser viure be amb tu mateix i amb el altres, i per altres la bona vida pot ser cometre el major nombre de robatoris possibles. Devant de aquest exemple, puc entendre que la definicio de bona vida es dona segons la persona, o qui sap si la bona vida es una unio de trcets de la bona vidas de cadascu per poder fer una vida conjunta.
Ben mirat crec que la frase de l'Eva es la més encertada ja que te tota la raó quan diu que és més important viure, que preguntar-se què és una bona vida.

Ariadna Lopez de Egea ha dit...

Doncs jo no estic d'acrod amb el Martín, jo crec que si que aquets tres pilars que anomena podrien ser una gran part de que influis a la nostra felicitat, però no tenen perquè ser absolutament aquells. Jo crec que una persona que potser sempre s'ha sentit estimada pels del seus voltant, ha tingut salut i ha tingut diners, no te perque ser feliç. Potser realment aquella persona seria feliç i tendria una bona vida marxan a un lloc remot del món on no hi hagues ningú, on simplement s'hagues de preocupar de trobar l'aliment del dia a dia, per aixó no crec que pugui definir la felicitat amb aquets tres pilars, sinó que com bé he dit anteriorment la felicitat va depenent del moment de la vida en que ens trobem i el diferents valors o ideals que tinguem. I no pas basant-nos en tres condicions.

Daniel Martinez Berdala ha dit...

Crec que aquests tres pilars més que determinar la felicitats serien una base sobre la que començar a construir un lloc sentiment de felicitat.
Com a dir l'Ari la felicitat d'una persona depen del moment, ja que hi ha moments que per més que ho intentis no pots ser feliç.
Llavors, vist aixó, no es pot determinar la felicitat com un sentiment que perdur-hi? Quan veiem una persona i pensem sembla feliç, hauriem de dir sembla feliç a estones?

Fernanda Echiburú ha dit...

Yo estoy de acuerdo con Ari, creo que los pilares que menciona Martín son importantes ya que está claro que, mayoritariamente, la gente prefiere estar rodeada de su gente, tener dinero, etc. Pero también creo que como ha dicho pueden existir personas distintas, que no les guste tanto la gente, ni tener dinero, sinó tal vez más la soledad; de hecho conozco gente que ama estar a solas muchas veces, meditando, observando la naturaleza, con lo necesario para vivir y que no piensan que el dinero sea crucial, sinó que valoran las pequeñas cosas de la vida.
Dentro de todo creo que la definición de una "vida buena" siempre será cosa de cada uno; si se trata de una persona muy emocional, por ejemplo, probablemente en tiempos de tristeza afirmará que definitivamente no es feliz, mirando solo el problema, pero si se trata de una persona que aprende a ver las situaciones de una manera más global, sabiendo que todo es pasajero, y mirando su vida de una perspectiva más positiva, tal vez dirá que es feliz, sin importar las circumstancias en las que se encuentre.
Todo depende de la persona, su manera de vivir, el carácter..
Hay muchos factores que afectan en la definición de una buena vida.

Kevin Amate Vicente ha dit...

No estic d'acord amb tú Eva.

Si per exemple actualment tens una persona que t'estima, diners, amics, estas agust amb tu mateix... en general, tens una bona vida. Si que és cert que a l'endemà potser t'ha canviat la vida, i deixes de ser feliç, però això no treu de que ahir si que en tenies una bona vida.

Tenir una bona o mala vida pot canviar-te en un segon, però això no treu de que hagis tingut, i puguis tornar a tenir una bona vida.

Corina Torres ha dit...

Estic en desacord amb el Martin quan anomena els tres pilars que el fan a un feliç, i que, per tant, ens fan tenr una bona vida, i bastant d'acord amb la Ariadna. Com ella, penso que la felicitat no és essencialment gaudir d'aquests tres pilars. Per a mi la felicitat depèn sobretot d'un mateix, no dic que factors externs no influeixin, està clar que la vida pot donar girs de 180 graus quan ens diuen una mala notícia o tenim un accident, però si se sap com fer-ho, un pot controlar i millorar el seu estat d'ànim i prposar-se ser feliç. Obviament,els tres pilars que ha anomenat el Martin fan la vida més fàcil, i això ajuda a ser feliç, i per tant, a tenir una bona vida. Però no crec que vajin estrictament lligats a la felicitat, ja que s'han donat casos de gent molt rica i infeliç, o de gent pobre que de totes maneres ha sapigut viure i ser feliç com ha pogut, aixi com casos de persones que sabent que estan malaltes han decidit viure una vida plena, feliç, i gaudir-la al màxim, o de gent que ha decidit anar-se'n de la seva vida, pels motius que sigui, per ser més feliç en soledat, vivint de la natura o del que sigui. En definitiva, una bona vida per a mi ja no depèn de materials o de factors externs, encara que com ja he dit influeixin. Crec que una bona vida depen de la nostra felicitat i la nostra actitut en front cada situació, esclar que tindrem moments més feliços que d'altres, però cadascú pot assolir la seva pròpia feliçitat fent, valorant les coses, o veient-les, de la manera que a nosaltrse més feliços ens faci, i sovint, aquests factors que ens poden fer feliços, o actituts, o com li volguem dir, no són les coses més obvies com els diners o molta gent que t'estimi o una salut excel·lent, sinó petits detalls que té la vida o la gent que t'envolta, i que potser ara no ens adonem que tenim, però que si ens manquessin, si que ho notaríem.

Pau Acunya ha dit...

La definició que jo proposo per una vida bona convergeix amb l'opinió de la segona composició, la d'en Alex Meyer. Estic totalment d'acord en què les definicions que creem al llarg de la nostra vida, i per tant el que pensem, és una opinió que elaborem mitjançant les nostres experiències i l'educació que hem rebut. Si pugues confeccionar una resposta seria: una bona vida és aquella en la que ets autosuficient en qualsevol moment. Coneixen a Sòcrates, estic segur que acabaríem elaborant una resposta més directe i més reflexionada