Bloc de preguntes filosòfiques de l'Institut Joan Ramon Benaprès de Sitges.
dimarts, d’abril 16, 2013
Economia del Bé Comú
L'escriptor i periodista Chritian Felber proposa una nova forma d'entendre l'economia que produeixi el bé comú. Segons ells tota economia hauria de procurar-ho però actualment s'ha oblidat això i només es busca la competitivitat i el lucre. Mireu el video i opineu sobre la proposta. També podeu imaginar què diria Mill d'una idea així.
28 comentaris:
Patricia Garcia
ha dit...
Opino que és un sistema molt interessant ja que a més de ser una alternativa al sistema desastrós actual, on bàsicament tothom mira per si mateix i no es té en compte la resta, permet crear una societat més civilitzada on cadascú no mira per un bé pròpi sinó pel bé de tothom de tal manera que es crea una societat més unida i estable. A més m'agrada i trobo interessant el sistema de compensació amb punts de bé comú que produeix cada empresa donant-li avantatges respecte les altres (com pagar menys impostos o pagar menys a les duanes, entre d'altres) ja que trobo que és un sistema que incita a les empreses a actuar d'una manera més correcta. De la mateixa manera, també m'agrada la idea que presenta de l'existència de salaris màxims i mínims, ja que crec que molts treballs actualment estan molt infravalorats, com per exemple l'assistència als ancians, i en canvi hi ha d'altres on els salaris es pugen pels núvols. De la mateixa manera, crec que hauria d'haver-hi un sou mínim ja que hi ha moltes persones que cobren una misèria que no els dona casi ni per cobrir les necessitats bàsiques i, en canvi, d'altres que de tants diners que tenen no saben ni que fer amb ells. A més opino que aquesta diferència tant exagerada entre uns i altres provoca molts conflictes ja que provoca envejes i frustracions. Tampoc vull dir amb això que hagi de cobrar el mateix un metge que s'ha "currat" els estudis i un escombriaire que ha aconseguit el treball per casualitat.
Crec que el sistema económic del bé comú està molt relacionat amb la filosofia de Mill, ja que tant un com l'altre busquen la felicitat per al nombre màxim de persones a partir del bé comú, és a dir, fent accions que beneficien a un nombre màxim de persones
GINA RUEDA Desde mi punto de vista creo que la economía del bien común, sería una buena economía para el mundo, ya que actualmente estamos en una globalización donde reina el capitalismo y nos hace personas más egoístas y dejamos de lado la felicidad de los otros, por conseguir nuestros objetivos.
Pero hay que decir que aplicar esta economía en el siglo XXI es un todo un reto. Ahora mismo las personas estamos acostumbradas a vivir en un mundo que si no compites con los demás pierdes y que si una persona dispone de más dinero es el que realmente tiene todo el poder, por eso a la mayoría de las personas nos gustaría tener una vida asegurada y que el dinero no sea ningún un problema, por el hecho de que nos han inculcado ya esta idea.
Yo soy más tirando para capitalista, ya que en el fondo la economía del bien común me parece un poco utópica y que es muy difícil llevarla a cabo, aunque se que muchas empresas han desenvolupado ya esta economía.
Y veo mucha relación la economía del bien común con la filosofía de Mill, ya que las dos quieren lo mejor para la sociedad y de esta manera conseguir la máxima felicidad para todos y dejar de lado la injusticia.
Estic d'acord amb el que ha dit la Gina sobre que aquest sistema és realment difícil d'implantar avui en dia perquè el que predomina és l'interès personal i si nosaltres i els del nostre voltant estàn bé ens oblidem dels altres i fem veure que no hi ha desgràcies...Però no sé, el món així com va ara no pot aguantar gaire més per això crec que algun dia haurem de canviar la nostra forma d'actuar i començar-nos a respectar-nos entre nosaltres i al que ens rodeja si volem seguir vivint en aquest planeta (tot i que això seria actuar per interès propi també). Per altra banda trobo molt interessant el que diu sobre la quantitat de diners, és a dir, quan diu que els diners no ens serveixen per indicar si una empresa fabrica pastissos o armes, o si un país viu en pau o en guerra... Això ho solem fer molts avui en dia quan associem diners amb felicitat i no té per què ser així. Un altre punt interessant és quan diu que a les empreses que discriminen se les ha de discriminar i jo penso que en això té raó, ja que si algú que està fent les coses bé té més dificultats per seguir endavant que algú que està violant tots els drets humans dels seus treballadors, l'empresa justa acabarà o tancant o tornant-se com l'empresa injusta. Per tant sí que crec que no hi ha d'haver igualtat en aquest cas, si l'empresa tracta malament als empleats, al medi ambient... Se l'ha de tractar malament a ella i ha de tenir més dificultats per vendre i progressar. En definitiva crec que és un model interessant però bastant difícil de dur a terme.
La idea de l'economia del bé comú és ,des del meu punt de vista, una espècie de comunisme "light", però amb un altre nom perquè no faci por. El que té el comunisme és que és un sistema econòmic en que la funció de l'economia és abastir a tota la societat de les seves necesitats, no com el capitalisme en què estem. Dins d'aquests context, el d'afavorir la majoria de la població, és evident que Mill hi estaria d'acord.
Opino que la economía del bien común es una manera de como manejar el buen progreso de la economía en el mundo, ya que su objetivo es la convivencia, la cooperación, etc., dado que ahora en este siglo (XXI) tal y como dice Gina, los países están en competencia cada día por ser los mejores, intentando ganar más beneficios que los demás para así tener un alto rango en este sector ,pero como dice el Economista Christian L., los países no se dan cuenta de que la población es quien sufre las consecuencias de sus irresponsabilidades de ellos, con tal de ganar dinero, ser más "famosos" y sin importarle el resto, a lo que él llama "empresas irresponsables" lo que hacen es que los ciudadanos estén insatisfechos.Entonces lo que el quiere impulsar o trata de dar a conocer, es que las empresas de los países deberían dar esos beneficios al bien común, ser éticas y ecológicas ya que ganarán dinero, pero también contribuirán a una noble causa, la cual es...la felicidad de los ciudadanos, con lo que esto se relaciona con Mill, ya que este filosofo nos da a entender que para que los ciudadanos sean felices, el Estado tiene que dejar de mirar por su propia felicidad y tratar de hacer algo útil, eficaz, valioso y justo para que así proporcionar felicidad a los demás (""el máximo bienestar para el máximo número de personas") a lo que él llama "utilitarismo altruista". Por otra parte pienso que,es cierto que los países ricos han causado la pobreza de otros países ya que como todos sabemos, es una competencia para ver quien llega a lo más alto de la cima. Entonces estos países aparte de tener mucho dinero, son ambiciosos y quieren tener más dinero sin dejar que los países pobres puedan competir y poder tener un nivel más alto. Entonces estoy de acuerdo en que se deba limitar las ganancias de los países que sean ricos y que les cueste más poder tener más beneficios para que así haya una economía equilibrada en todo el mundo, por decirlo así, es decir limitar el salario máximo, para que así el país pobre (o si nos referimos a personas pues también) pueda tener beneficios.Esto también se puede relacionar con la filosofía de Mill, ya que como el afirma cuando un individuo que es libre dentro de los limites que le da la sociedad, perjudica a otro que es el principio de daño, esta tiene todo el derecho a intervenir ya que ha violado la ley y entonces se lo limita y quita la libertad. Por eso Christian L. dice que a las empresas hay que limitarles el salario máximo. En conclusión, estoy de acuerdo con el Christian, ya que si esto se hubiese impulsado hace mucho,las empresas serían más responsables y no habría tanta desigualdad.
Jo penso molt semblant a la Patricia però hi ha una cosa en la que hi discrepo.
És cert que això del salari mínim i màxim s'ha de controlar, sobretot el mínim, però amb això del màxim penso que tot s¡ha de valorar.
Per exemple, una persona que té uns estudis (empresarials) i munta una empresa petita que poc a poc, a través d'esforç i constancia aconsegueix evolucionar i acaba sen una multinacional és mereix tenir un tope d'ingresos? Jo penso que aquesta persona té tot el dret a rebre els màxims de beneficis possibles ja que ha treballat durant tota la vida i ha aconseguit el que té mitjançant temps i esforç.
Si es cert que trobo que, els salaris dels polítics i monàrquics actuals s'hauria de limitar. Aquestes persones estan al control de milions de gent i la seva gestió no està sent la correcte, per tant, jo el seu salari el graduaria segons la bona o mala gestió que fagin cara al país.
El sistema que proposa Cristian està bé per a una societat que no sigui egoista. Actualment, tal i com està la situació aquest pla és molt difícil posar-lo en pràctica ja que tothom mira per a un mateix.
Com ha dit la Patricia, aquest sistema de bé comú està directament relacionat amb la filosofia de Stuart Mill.
Jo crec també com els meus companys, sobretot en la dificultat d'implantar-lo. Des del meu punt de vista, la manera que vol controlar l'economia Christian és una manera perfecte per solucionar molts dels problemes que ens preocupen actualment. Per exemple, moltes vegades tenim por dels lladres, hi ha alguns que si que t'ataquen perquè volen i els agrada, però hi ha de molts d'altres que t'ataquen per robar-te perquè necessiten diners per viure. És una manera molt extremada per aconseguir-ho però eficient perquè ells aconsegueixen el que necessiten. Amb el que proposa Christian, això es podria solucionar i a més, la seva solució provocaria que molts dels paisos (com Brasil) on la gent no pot sortir de casa per aquest fet, torni a ser un bon lloc per viure.
A més a més, trobo molt interessant el fet de ficar uns màxims i uns mínims. Això és estrictament necessari. Com ha dit la Patricia, hi ha molta gent que no cobra ni per viure i d'altres que cobren de més per cobrar i amb els diners els quals no tenen res a fer, perquè són massa extrems. La vida està molt desequilibrada i la gent pateix tot això sempre, sobretot els que tenen menys diners. Amb la proposta de Christian, es podria equilibrar una mica. Això sí, les persones que mereixen cobrar més pel seu esforç, han de cobrar-ho però amb uns límits.
La nostra economia està massa desequilibrada, i el remei que proposa Christian és perfecte. Aquesta perfecció fa que sigui una solució massa difícil conseguir arribar-hi, sobretot perquè sempre hem estat educats de la manera contrària. Però, tan se val, l'esperança mai s'ha de perdre. A més, algunes empreses ja l'han implantat, així doncs, cada vegada estem donant uns petits passos cap a aconseguir-ho. S'aconseguirà? Això es podrà veure amb el temps.
Sobre Mill, és el mateix que han dit els meus companys, està molt relacionat perquè és pensar en el bé comú, fet el qual Mill pensava sempre. Fer feliç al major nombre de persones. Així doncs, s'assembla molt a la filosofia de Mill.
jo penso que seria una de les coses més sensates que es podrien fer. Si que es veritat que ara aixó seria imposible de fer ja que el món ja a arribat a un punt de corrupció i desigultat que no podria implantarse l'idea d'una igualtat economica. Pero si es pogues seria tot allo que Mill voldria, ja que hi hauria igualtat i aquesta ajudaria al be comu. si que es veritat que, com diu l'Eva pot ser que no sigui just que un sou igual per a diferents persones, pero segons diria Mill, no em de pensar que nosaltres cobrem manys tot i que em fet més ja que el que hauriem de buscar seria un mon on tothom visques feliç en societat i, crec que si aixó fos aixi, no ens importaria gaire si un cobra igual que jo tot i que no ha fet el mateix.
Estic molt d'acord amb el que diu la Caroline però sobretot amb el que diu a la segona part del seu comentari que crec que és com una nova aportació al tema. Que tothom tingui recursos, sortides i la igualtat d'oportunitats, no interessa en aquest món en el que vivim. El que interessa és que hi hagi països pobres que puguin enriquir als rics. No importa que la gent es mori de gana,de malalties... Perquè si es mor una persona, ja en naixerà una altra que la substituirà i que seguirà produïnt a favor dels interessos dels països rics. Aquesta és la forma de pensar que es té al S. XXI. Comento també perquè fa temps vaig llegir no sé on que avui en dia tenim prous recursos perquè cap persona ni cap nen passi gana ni estigui desatès sanitàriament... Llavors si no es fa és perquè no interessa i per molt que hi hagi gent que lluiti per aquests drets, n'hi haura d'altra que es vendrà a gent a canvi de diners i se seguirà evitant aquesta igualtat. És horrible. Per això crec que tot i que si els gilipolles que governen i que només els interessa el seu propi cul, no canvien la seva forma de pensar i d'actuar el món seguirà fet una merda com ho està ara. Però això no vol dir que els altres que creiem en la llibertat, la igualtat i tot això ens haguem de quedar a casa esperant a que als gilipolles els hi canviï el cap. No. Podem protestar i qualsevol aportació com la que fa aquest economista és ben vinguda encara que sigui 99,999999% impossible de dur a terme.
Com tots ja han explicat, estic d'acord que aquest sistema econòmic seria millor ja que busca el bé comú i no les individualitats.
Però si tot el món visqués en aquest estat del benestar, no hi haurien recursos suficients per abastir tota la demanda que hi hauria.
Per tant crec que el sistema econòmic que planteja en Christian està molt bé, però si l'apliquesim encara que quedi molt malament dir-ho, sobraria gent.
Opino que aquesta proposta és molt bona. S'ha de deixar de mirar pel bé individual i el benefici pròpi i començar a mirar pel bé comú i el benefici de tots. Trobo interessant la idea dels salaris màxims/mínims, ja que moltes de les feines d'avui dia com, per exemple, la de professor, estàn mal pagades a diferència d'unes altres, que ho estan massa, de ben pagades.
El que ha fet aquest home, deixant a part la seva proposta, és pensar pels demés avans que per si mateix, i si aquest pensament el tinguessin més persones, no estariem en la situació econòmica en la que estem.
Jo crec que les idees principals de l'economia del bé comú són molt claras després de veure aquest video.
Aquest procés és molt interessant i penso que s'hauria de fomentar a molts més països. Encara que és molt lògic tot el que ha dit, i tots ho sabem, però per part del govern actual no els satifà perquè si donesin més facilitats a aquelles empreses a les quals venen productes que fan el bé comú al món, és a dir, amb productes ecològics, que respectin el medi ambient, que tinguin treballadors no explotats, ect; no guanyarien tants beneficis com ara. Llavors penso que caldria un govern molt més concient del que estem fent amb al planeta, i que reconeguès els aspectes necessaris que caldria milllorar.
Actualment ja hi han moltes empreses (que no són la majoria) que produeixen molts productes satisfet el procés del bé comú, però aquests productes són cars, i és una llastima que les coses bones siguin tan cares, i encanvi els productes que estan fets a base de químic i coses dolentes pel nostre organisme són molt més barats pels consumidors, perquè això vol dir major benefici pel govern.
Opino que la gent que és concient d'aquestes coses harien de comprar productes que estiguin al procés del bé comú, i que cada vegada es deixi més de banda la consumició de productes que no ho són.
La propuesta económica de Felber realmente me gusta mucho, tiene muchísimo que aportar a esta sociedad que va en decadencia producto de, principalmente y según mi opinión, el egoísmo. Es por eso que estoy de acuerdo con Eva ("El sistema que proposa Cristian està bé per a una societat que no sigui egoista"), pero a la vez creo que es un problema que si no logramos solucionar, nunca nuestra economía será una economía en la que podamos ser prosperos y disfrutar de ésta pero a la vez que sea equilibrada y constante (no que disfrutemos y derrochemos hoy a costa de que mañana nos falte..). Creo que es un tema complicado porque hay un hecho irrefutable y es que esta sociedad es egoísta. Por otro lado, creo que sin duda Mill apoyaría este plan de Felber, ya que se basa en el individuo como parte de una sociedad y no en la economía como tema principal. Tenemos que entender que la economía no es nuestro objetivo, nuestro objetivo es (o al menos DEBERÍA ser) conseguir una sociedad prospera en todos los sentidos que pueda disfrutar del dinero pero todo esto utilizando la economía como INSTRUMENTO/MEDIO, no como una meta.
Estoy en total acuerdo con la economía del bien común, de la misma manera que estoy de acuerdo con la idea de Mill, ya que las dos están totalmente relacionadas. Ya que vivimos en una sociedad, tenemos la obligación de priorizarla. El bien común se debería aplicar desde cualquier ámbito, así como dice Mill, dentro de casa, en la calle, con los vecinos, con un desconocido, dentro de las instituciones, de las grandes empresas. A nivel social, en la educación, en la economía. Vivemos en un literal desastre, donde nadie está satisfecho con lo que tiene, y eso es consecuencia de que todos ponemos como prioridad a nosotros mismos, secando provecho del prójimo, con o sin intención. Buscar hacer el bien, tendría como resultado una satisfacción antes de todo personal y también la "falta de quejas", el equilibrio, que haría con que nuestro mundo caminara mejor. Tenemos la idea que el máximo provecho en menos tiempo es el mejor resultado, y no nos damos cuenta que no vivimos en el mejor resultado, nuestras futuras generaciones no son el mejor resultado. Y estoy segura que un provecho por igual de todos en el tiempo necesario sería el mejor resultado.
En la meva opinió crec que el sistema del bé comú seria molt interesant aplicar-ho a Espanya ja que el sistema que tenim ara és bastant penós i capitalista i solament afavoreix als més rics i els que tenen més poder , és a dir , a un sector molt petit de la societat.
Gràcies aquest sistema crec que la ssocietat adquiriria uns altres valor és a dir, donaria importància a altres coses com per exemple , la cooperació , el bé comú , ajudar aquells que ho necestien.
Estic d'acord amb el que diu la Gina sobre que la societt d'avui en dia és molt competitiva i poder no ens adaptariem i a la llarga acabaria fracasant.
Pel que fa a Nill jo crec que estaria d'acrod ja que una de les seves idees principals es basa en buscar el bé comú de tota la societat com ens proposa aquesta política.
L'economia del bé comú podria ser un bon sistema en l'economia actual, ja que busca un equilibri entre els més rics i els pobres, on hi haurà un sou màxim i mínim. El que em convenç més d'aquesta economia és les recompenses que es donen a aquelles empreses que busquen el bé comú, ja sigui en la natura o altres aspectes, això provoca que les empreses cada vegadas es centressin més en activitats del bé comú, que desencadenaria el bé per a altres persones
Està clar que aquesta forma d'economia enganxaria de ple amb Mill, ja que els dos busquen el bé comú amb la societat.
En un comentario anterior de lo que ha dicho Alexandra C, estoy totalmente de acuerdo con lo que dice ella, ya que pienso que si una empresa discrimina, debe ser discriminada por nosotros mismos, es decir que reduzcamos las posibilidades de su crecimiento, para poder asegurar la mejora y la justicia, además una empresa justa que no viola los derechos humanos con el paso del tiempo desaparecerá o se volverá totalmente injusta. Debemos actuar contra todo esto, pero sé muy bien que es difícil cambiar de golpe a las empresas y es imposible que de la noche a la mañana se vuelvan más a por el bien de los trabajadores, esto lo tenemos que ir haciendo poco a poco porque de aquí a unos años viviremos en un mundo donde mandarán los que retienen el dinero y no los pobres que serán la mayoría.
Si en l'actualitat utilitzesim aquest métode de l'economia del bé comú, probablement la societat sería una mica més feliç pel simple fet de que en l'economia del bé comú requereix la felicitat de totes les persones, i no només de la nostra perjudicant a la dels altres.
El problema és que avui en dia només ens interesa la nostra propia felicitat o bé personal, i som incapaços de fer coses per realitzar el bé cap a altres persones, la qual cosa fa que siguem molt egoistes i poc bondadosos.
Està clar que per Mill aquesta mena de govern encaixaria a la perfecció amb la seva idea de l'utilitarisme, ja que consisteix a fer coses útils que afavoreixen a la major quantitat de la població i que les facin el més feliços possibles.
Jo al igual que la majoria dels meus companys estic a favor d'aquest tipues de sistema economic perquè està clar que el que tenim ara no està funcionant bé, o si però per a uns pocs. Ja que mentre que el sistema capitalista instaurat en la nostra societat fa que els rics s'enriqueixin cada cop més a costa del pobres que cada cop s'empobreixen més, l'económia del be comú seria una gran manera de que tot fos més equitatiu. Un exemple es que ens dona i del qual estic d'acord es que no pot haver salaris extremadament elevats mentre que hi ha gent que està cobrant una miseria o res en apsolut. per tant crec que aquest sistema económic podria ser l'adient, però crec que seria gairebe impossible instaurarlo en una societat capitalista com es la d'ara
Trobo que el model de economia que presenta Felberg en auqest vídeo és molt acceptable, perquè d'aquesta forma ens podriem allunyar una mica del capitalisme existent que hi ha, per afavorir el benestar en la nostra societat. A més, crec que funcionaria, perquè en aquests temps on hi ha crisi generalitzada ajudaria a limitar les desigualtats que hi ha entre la gent. Però, sobretot a que els mercats i els diners tornin a ser útils per a nosaltres, que és el que de veritat vol la gent. Per últim, estic molt d'acord en que en l'economia que ell proposa tingui en compte aquells valors que són molt necessaris en les relacions humanes com, per exemple, l'honestitat, la solidaritat, la confianza o la voluntat de compartir. Així, segurament que moltes coses serien una mica més senzilles.
A mi me parece que es una propuesta interesante porque intenta hacer que el beneficio y el éxito personal provoquen simultáneamente el beneficio común. Esta idea la considero bastante útil en estos tiempos porque se ha demostrado que ni el capitalismo (por augmentar la diferencia entre ricos y pobres con el tiempo) ni el comunismo (que se ha visto que es un modelo que acaba en fracaso porque con el tiempo, al ver que tienen igualmente la vida asegurada, la gente acaba por no hacer su trabajo) son modelos válidos a largo plazo.
Este sistema, en cambio, lo coloco en medio de los otros dos, ya que en el también puedes avanzar y mejorar tu estatus (lo más apreciado del capitalismo), pero asegura, a todo aquél que se lo trabaje adecuadamente, un mínimo de nivel de vida (lo más apreciado del comunismo). Por tanto, lo veo factible.
Mihai Plesca Estic totalment d’acord amb la proposta de l’economia bé comú i el seu plantejament. A diferencia d’altres sistemes politicoeconòmics els quals “sonaven bé” però a la practica fracassaven, aquest sistema s’ha demostrat que funciona, ja que posa exemples d’on s’ha provat i quin ha sigut el resultat.
Crec que tots som conscients que els països més desenvolupats utilitzen als països menys desenvolupats com a “mà d’obra” per al seu propi creixement. Si no existissin els països en vies de desenvolupament els quals es troben en condicions humiliants, sinó que tots els països estiguessin al mateix nivell que els països més desenvolupats, segurament no hi hauria recursos per a tots.
I doncs bé, que vull dir amb això? Doncs que igual que aquest sistema politicoeconòmic restringeix, d’alguna manera o d’un altre els beneficis que s’obtenen entre altres coses, també hi hauria d’haver unes restriccions que controlessin el desenvolupament dels països a costa d’altres.
Ara bé, se suposa que aplicant poc a poc l’economia del bé comú ja s’arribaria a aquesta meta, encara que es trigaria molt de temps. De totes maneres, es gairebé impossible poder implementar aquesta idea de forma global, si més no, perquè a petita escala un govern pot afavorir a les empreses que utilitzen l’economia del bé comú, però ningú podria obligar a que tots els països ho fessin.
Crec que Mill estaria d’acord amb aquesta proposta. Un sistema econòmic que potencia de forma justa i utilitària l’abast de les necessitats a llarg termini.
Per altra banda, considerant les paraules de Ferran B. Crec que l’economia del bé comú es com una combinació de capitalisme i comunisme econòmicament parlant (salvant les distàncies). Per tant, un sistema en el qual es podria arribar a ajuntar els aspectes més importants d’ells dos fins a crear un sistema possiblement més útil i funcional.
Una combinació de més alternatives econòmiques donaria pas a un sistema econòmic sostenible millor que el plantejat ara?
La economía del bien común, hoy por hoy, planteada como la explica Felber es el modelo económico mejor y más democrático. Mejor, puesto que si comparamos con nuestro sistema económico actual, la economía del bien común regula los excesos del capitalismo y lo hace más equitativo. Este modelo es una mezcla real ( no como la de China, por ejemplo) y positiva de los dos conceptos económicos predominantes en nuestro planeta. También más democrático puesto que intenta establecer una igualdad de condiciones, primeramente económicas, pero luego sociales puesto que de la economía nace la actitud. Es decir, nuestra sociedad consumista y egoísta nace del capitalismo, al cambiar este factor directamente proporcional conseguiríamos una mejor comunidad, a partir de los méritos pero también de la colectividad. Ese es el valor principal y la esencia de este sistema económico.
Por último, no estoy de acuerdo con mis compañeros que afirman que este sistema es utópico o difícil de aplicar en nuestra realidad. Eso es lo que las clases predominantes quieren que pensemos, pero ( y llamadme exagerado y fantasioso) el cambio está en nuestras manos, puesto que somos nosotros quienes alimentamos este sistema, nosotros somos la base y, sin base, sin cimientos, el edificio se derrumba. Nosotros somos el poder del cambio.
Crec que la proposta que fa es bastant bona, ja que busca el bé comú abans de la individual. Aixó es, tal i com diu Mill, un requisit per a la felicitat individual.
Una altra cosa que m'ha cridat l'atensió és lo dels salaris màxims i mínims. Avuí en dia, hi han oltes feines que no es paguen correctament, ja sigui perquè están massa ben pagades o perqupè están massa mal pagades. Per resoldre-ho caldria millorar els "dolents" i baixar els "bons".
Per resumir, crec que és un bon sistema pero costarà una mica d'plicar.
Aquest sistema econòmic del bé comú és just el tipus d'economia que hauria de establir-se en tot el món.
La nostre societat, per culpa del capitalisme sobretot, s'ha tornat extremadament egoista, ja que la diferència que hi ha entre rics i pobres cada vegada s'està fent més clara, és més, se sap que aquests rics utilitzen als pobres com a mà d'obra per fer-se encara vegada més rics mentre que els pobres segueixen igual.
Per això és tan clar que necessitem aquesta nova economia. En Christian Felber ens ha mostrat en aquest vídeo com aquest sistema vol fer que tots siguem iguals i que els rics respectin més als pobres, amb mesures com el salari mínim per a tots. També com defensa les empreses que treballen amb uns valors nobles i respectables, com la defensa del medi ambient, respectar els drets dels treballadors. etc; perjudicant a la que no els respecta.
En conclusió, opino que aquest sistema econòmic és el que necessitem desesperadament ja que es un de més respectable i pur que els seus antecessors, com el capitalisme i el comunisme econòmic.
Penso que Mill estaria completament d'acord amb Christian Felber, ja que aquesta economia aposta pel bé comú, que això s'entén com la major felicitat per a tots, una major felicitat general per la societat.
No estoy nada de acuerdo con el comentario de Ferran en el que dice que la economía del bien común es como un comunismo "light". Bajo mi parecer ambos modelos no son para nada equiparables porque en el modelo que propone Felber no hay ni total igualdad, si que hay propiedad privada (lo único que tiene un límite máximo) y, por tanto, las empresas, el estado no es el que regula los bienes de cada individuo... Básicamente decir que me ha sorprendido este comentario porque, a parte de asegurar un nivel de vida suficiente como para vivir, los dos modelos económicos no tienen ningún punto en común.
28 comentaris:
Opino que és un sistema molt interessant ja que a més de ser una alternativa al sistema desastrós actual, on bàsicament tothom mira per si mateix i no es té en compte la resta, permet crear una societat més civilitzada on cadascú no mira per un bé pròpi sinó pel bé de tothom de tal manera que es crea una societat més unida i estable. A més m'agrada i trobo interessant el sistema de compensació amb punts de bé comú que produeix cada empresa donant-li avantatges respecte les altres (com pagar menys impostos o pagar menys a les duanes, entre d'altres) ja que trobo que és un sistema que incita a les empreses a actuar d'una manera més correcta. De la mateixa manera, també m'agrada la idea que presenta de l'existència de salaris màxims i mínims, ja que crec que molts treballs actualment estan molt infravalorats, com per exemple l'assistència als ancians, i en canvi hi ha d'altres on els salaris es pugen pels núvols. De la mateixa manera, crec que hauria d'haver-hi un sou mínim ja que hi ha moltes persones que cobren una misèria que no els dona casi ni per cobrir les necessitats bàsiques i, en canvi, d'altres que de tants diners que tenen no saben ni que fer amb ells. A més opino que aquesta diferència tant exagerada entre uns i altres provoca molts conflictes ja que provoca envejes i frustracions. Tampoc vull dir amb això que hagi de cobrar el mateix un metge que s'ha "currat" els estudis i un escombriaire que ha aconseguit el treball per casualitat.
Crec que el sistema económic del bé comú està molt relacionat amb la filosofia de Mill, ja que tant un com l'altre busquen la felicitat per al nombre màxim de persones a partir del bé comú, és a dir, fent accions que beneficien a un nombre màxim de persones
GINA RUEDA
Desde mi punto de vista creo que la economía del bien común, sería una buena economía para el mundo, ya que actualmente estamos en una globalización donde reina el capitalismo y nos hace personas más egoístas y dejamos de lado la felicidad de los otros, por conseguir nuestros objetivos.
Pero hay que decir que aplicar esta economía en el siglo XXI es un todo un reto. Ahora mismo las personas estamos acostumbradas a vivir en un mundo que si no compites con los demás pierdes y que si una persona dispone de más dinero es el que realmente tiene todo el poder, por eso a la mayoría de las personas nos gustaría tener una vida asegurada y que el dinero no sea ningún un problema, por el hecho de que nos han inculcado ya esta idea.
Yo soy más tirando para capitalista, ya que en el fondo la economía del bien común me parece un poco utópica y que es muy difícil llevarla a cabo, aunque se que muchas empresas han desenvolupado ya esta economía.
Y veo mucha relación la economía del bien común con la filosofía de Mill, ya que las dos quieren lo mejor para la sociedad y de esta manera conseguir la máxima felicidad para todos y dejar de lado la injusticia.
Estic d'acord amb el que ha dit la Gina sobre que aquest sistema és realment difícil d'implantar avui en dia perquè el que predomina és l'interès personal i si nosaltres i els del nostre voltant estàn bé ens oblidem dels altres i fem veure que no hi ha desgràcies...Però no sé, el món així com va ara no pot aguantar gaire més per això crec que algun dia haurem de canviar la nostra forma d'actuar i començar-nos a respectar-nos entre nosaltres i al que ens rodeja si volem seguir vivint en aquest planeta (tot i que això seria actuar per interès propi també).
Per altra banda trobo molt interessant el que diu sobre la quantitat de diners, és a dir, quan diu que els diners no ens serveixen per indicar si una empresa fabrica pastissos o armes, o si un país viu en pau o en guerra... Això ho solem fer molts avui en dia quan associem diners amb felicitat i no té per què ser així.
Un altre punt interessant és quan diu que a les empreses que discriminen se les ha de discriminar i jo penso que en això té raó, ja que si algú que està fent les coses bé té més dificultats per seguir endavant que algú que està violant tots els drets humans dels seus treballadors, l'empresa justa acabarà o tancant o tornant-se com l'empresa injusta. Per tant sí que crec que no hi ha d'haver igualtat en aquest cas, si l'empresa tracta malament als empleats, al medi ambient... Se l'ha de tractar malament a ella i ha de tenir més dificultats per vendre i progressar.
En definitiva crec que és un model interessant però bastant difícil de dur a terme.
La idea de l'economia del bé comú és ,des del meu punt de vista, una espècie de comunisme "light", però amb un altre nom perquè no faci por. El que té el comunisme és que és un sistema econòmic en que la funció de l'economia és abastir a tota la societat de les seves necesitats, no com el capitalisme en què estem.
Dins d'aquests context, el d'afavorir la majoria de la població, és evident que Mill hi estaria d'acord.
Opino que la economía del bien común es una manera de como manejar el buen progreso de la economía en el mundo, ya que su objetivo es la convivencia, la cooperación, etc., dado que ahora en este siglo (XXI) tal y como dice Gina, los países están en competencia cada día por ser los mejores, intentando ganar más beneficios que los demás para así tener un alto rango en este sector ,pero como dice el Economista Christian L., los países no se dan cuenta de que la población es quien sufre las consecuencias de sus irresponsabilidades de ellos, con tal de ganar dinero, ser más "famosos" y sin importarle el resto, a lo que él llama "empresas irresponsables" lo que hacen es que los ciudadanos estén insatisfechos.Entonces lo que el quiere impulsar o trata de dar a conocer, es que las empresas de los países deberían dar esos beneficios al bien común, ser éticas y ecológicas ya que ganarán dinero, pero también contribuirán a una noble causa, la cual es...la felicidad de los ciudadanos, con lo que esto se relaciona con Mill, ya que este filosofo nos da a entender que para que los ciudadanos sean felices, el Estado tiene que dejar de mirar por su propia felicidad y tratar de hacer algo útil, eficaz, valioso y justo para que así proporcionar felicidad a los demás (""el máximo bienestar para el máximo número de personas") a lo que él llama "utilitarismo altruista".
Por otra parte pienso que,es cierto que los países ricos han causado la pobreza de otros países ya que como todos sabemos, es una competencia para ver quien llega a lo más alto de la cima. Entonces estos países aparte de tener mucho dinero, son ambiciosos y quieren tener más dinero sin dejar que los países pobres puedan competir y poder tener un nivel más alto. Entonces estoy de acuerdo en que se deba limitar las ganancias de los países que sean ricos y que les cueste más poder tener más beneficios para que así haya una economía equilibrada en todo el mundo, por decirlo así, es decir limitar el salario máximo, para que así el país pobre (o si nos referimos a personas pues también) pueda tener beneficios.Esto también se puede relacionar con la filosofía de Mill, ya que como el afirma cuando un individuo que es libre dentro de los limites que le da la sociedad, perjudica a otro que es el principio de daño, esta tiene todo el derecho a intervenir ya que ha violado la ley y entonces se lo limita y quita la libertad. Por eso Christian L. dice que a las empresas hay que limitarles el salario máximo.
En conclusión, estoy de acuerdo con el Christian, ya que si esto se hubiese impulsado hace mucho,las empresas serían más responsables y no habría tanta desigualdad.
Jo penso molt semblant a la Patricia però hi ha una cosa en la que hi discrepo.
És cert que això del salari mínim i màxim s'ha de controlar, sobretot el mínim, però amb això del màxim penso que tot s¡ha de valorar.
Per exemple, una persona que té uns estudis (empresarials) i munta una empresa petita que poc a poc, a través d'esforç i constancia aconsegueix evolucionar i acaba sen una multinacional és mereix tenir un tope d'ingresos? Jo penso que aquesta persona té tot el dret a rebre els màxims de beneficis possibles ja que ha treballat durant tota la vida i ha aconseguit el que té mitjançant temps i esforç.
Si es cert que trobo que, els salaris dels polítics i monàrquics actuals s'hauria de limitar. Aquestes persones estan al control de milions de gent i la seva gestió no està sent la correcte, per tant, jo el seu salari el graduaria segons la bona o mala gestió que fagin cara al país.
El sistema que proposa Cristian està bé per a una societat que no sigui egoista. Actualment, tal i com està la situació aquest pla és molt difícil posar-lo en pràctica ja que tothom mira per a un mateix.
Com ha dit la Patricia, aquest sistema de bé comú està directament relacionat amb la filosofia de Stuart Mill.
Jo crec també com els meus companys, sobretot en la dificultat d'implantar-lo. Des del meu punt de vista, la manera que vol controlar l'economia Christian és una manera perfecte per solucionar molts dels problemes que ens preocupen actualment. Per exemple, moltes vegades tenim por dels lladres, hi ha alguns que si que t'ataquen perquè volen i els agrada, però hi ha de molts d'altres que t'ataquen per robar-te perquè necessiten diners per viure. És una manera molt extremada per aconseguir-ho però eficient perquè ells aconsegueixen el que necessiten.
Amb el que proposa Christian, això es podria solucionar i a més, la seva solució provocaria que molts dels paisos (com Brasil) on la gent no pot sortir de casa per aquest fet, torni a ser un bon lloc per viure.
A més a més, trobo molt interessant el fet de ficar uns màxims i uns mínims. Això és estrictament necessari. Com ha dit la Patricia, hi ha molta gent que no cobra ni per viure i d'altres que cobren de més per cobrar i amb els diners els quals no tenen res a fer, perquè són massa extrems. La vida està molt desequilibrada i la gent pateix tot això sempre, sobretot els que tenen menys diners. Amb la proposta de Christian, es podria equilibrar una mica. Això sí, les persones que mereixen cobrar més pel seu esforç, han de cobrar-ho però amb uns límits.
La nostra economia està massa desequilibrada, i el remei que proposa Christian és perfecte. Aquesta perfecció fa que sigui una solució massa difícil conseguir arribar-hi, sobretot perquè sempre hem estat educats de la manera contrària.
Però, tan se val, l'esperança mai s'ha de perdre. A més, algunes empreses ja l'han implantat, així doncs, cada vegada estem donant uns petits passos cap a aconseguir-ho. S'aconseguirà? Això es podrà veure amb el temps.
Sobre Mill, és el mateix que han dit els meus companys, està molt relacionat perquè és pensar en el bé comú, fet el qual Mill pensava sempre. Fer feliç al major nombre de persones. Així doncs, s'assembla molt a la filosofia de Mill.
jo penso que seria una de les coses més sensates que es podrien fer. Si que es veritat que ara aixó seria imposible de fer ja que el món ja a arribat a un punt de corrupció i desigultat que no podria implantarse l'idea d'una igualtat economica.
Pero si es pogues seria tot allo que Mill voldria, ja que hi hauria igualtat i aquesta ajudaria al be comu.
si que es veritat que, com diu l'Eva pot ser que no sigui just que un sou igual per a diferents persones, pero segons diria Mill, no em de pensar que nosaltres cobrem manys tot i que em fet més ja que el que hauriem de buscar seria un mon on tothom visques feliç en societat i, crec que si aixó fos aixi, no ens importaria gaire si un cobra igual que jo tot i que no ha fet el mateix.
Estic molt d'acord amb el que diu la Caroline però sobretot amb el que diu a la segona part del seu comentari que crec que és com una nova aportació al tema. Que tothom tingui recursos, sortides i la igualtat d'oportunitats, no interessa en aquest món en el que vivim. El que interessa és que hi hagi països pobres que puguin enriquir als rics. No importa que la gent es mori de gana,de malalties... Perquè si es mor una persona, ja en naixerà una altra que la substituirà i que seguirà produïnt a favor dels interessos dels països rics. Aquesta és la forma de pensar que es té al S. XXI. Comento també perquè fa temps vaig llegir no sé on que avui en dia tenim prous recursos perquè cap persona ni cap nen passi gana ni estigui desatès sanitàriament... Llavors si no es fa és perquè no interessa i per molt que hi hagi gent que lluiti per aquests drets, n'hi haura d'altra que es vendrà a gent a canvi de diners i se seguirà evitant aquesta igualtat. És horrible. Per això crec que tot i que si els gilipolles que governen i que només els interessa el seu propi cul, no canvien la seva forma de pensar i d'actuar el món seguirà fet una merda com ho està ara. Però això no vol dir que els altres que creiem en la llibertat, la igualtat i tot això ens haguem de quedar a casa esperant a que als gilipolles els hi canviï el cap. No. Podem protestar i qualsevol aportació com la que fa aquest economista és ben vinguda encara que sigui 99,999999% impossible de dur a terme.
Com tots ja han explicat, estic d'acord que aquest sistema econòmic seria millor ja que busca el bé comú i no les individualitats.
Però si tot el món visqués en aquest estat del benestar, no hi haurien recursos suficients per abastir tota la demanda que hi hauria.
Per tant crec que el sistema econòmic que planteja en Christian està molt bé, però si l'apliquesim encara que quedi molt malament dir-ho, sobraria gent.
Opino que aquesta proposta és molt bona. S'ha de deixar de mirar pel bé individual i el benefici pròpi i començar a mirar pel bé comú i el benefici de tots. Trobo interessant la idea dels salaris màxims/mínims, ja que moltes de les feines d'avui dia com, per exemple, la de professor, estàn mal pagades a diferència d'unes altres, que ho estan massa, de ben pagades.
El que ha fet aquest home, deixant a part la seva proposta, és pensar pels demés avans que per si mateix, i si aquest pensament el tinguessin més persones, no estariem en la situació econòmica en la que estem.
Jo crec que les idees principals de l'economia del bé comú són molt claras després de veure aquest video.
Aquest procés és molt interessant i penso que s'hauria de fomentar a molts més països. Encara que és molt lògic tot el que ha dit, i tots ho sabem, però per part del govern actual no els satifà perquè si donesin més facilitats a aquelles empreses a les quals venen productes que fan el bé comú al món, és a dir, amb productes ecològics, que respectin el medi ambient, que tinguin treballadors no explotats, ect; no guanyarien tants beneficis com ara. Llavors penso que caldria un govern molt més concient del que estem fent amb al planeta, i que reconeguès els aspectes necessaris que caldria milllorar.
Actualment ja hi han moltes empreses (que no són la majoria) que produeixen molts productes satisfet el procés del bé comú, però aquests productes són cars, i és una llastima que les coses bones siguin tan cares, i encanvi els productes que estan fets a base de químic i coses dolentes pel nostre organisme són molt més barats pels consumidors, perquè això vol dir major benefici pel govern.
Opino que la gent que és concient d'aquestes coses harien de comprar productes que estiguin al procés del bé comú, i que cada vegada es deixi més de banda la consumició de productes que no ho són.
La propuesta económica de Felber realmente me gusta mucho, tiene muchísimo que aportar a esta sociedad que va en decadencia producto de, principalmente y según mi opinión, el egoísmo. Es por eso que estoy de acuerdo con Eva ("El sistema que proposa Cristian està bé per a una societat que no sigui egoista"), pero a la vez creo que es un problema que si no logramos solucionar, nunca nuestra economía será una economía en la que podamos ser prosperos y disfrutar de ésta pero a la vez que sea equilibrada y constante (no que disfrutemos y derrochemos hoy a costa de que mañana nos falte..).
Creo que es un tema complicado porque hay un hecho irrefutable y es que esta sociedad es egoísta.
Por otro lado, creo que sin duda Mill apoyaría este plan de Felber, ya que se basa en el individuo como parte de una sociedad y no en la economía como tema principal. Tenemos que entender que la economía no es nuestro objetivo, nuestro objetivo es (o al menos DEBERÍA ser) conseguir una sociedad prospera en todos los sentidos que pueda disfrutar del dinero pero todo esto utilizando la economía como INSTRUMENTO/MEDIO, no como una meta.
Estoy en total acuerdo con la economía del bien común, de la misma manera que estoy de acuerdo con la idea de Mill, ya que las dos están totalmente relacionadas. Ya que vivimos en una sociedad, tenemos la obligación de priorizarla. El bien común se debería aplicar desde cualquier ámbito, así como dice Mill, dentro de casa, en la calle, con los vecinos, con un desconocido, dentro de las instituciones, de las grandes empresas. A nivel social, en la educación, en la economía.
Vivemos en un literal desastre, donde nadie está satisfecho con lo que tiene, y eso es consecuencia de que todos ponemos como prioridad a nosotros mismos, secando provecho del prójimo, con o sin intención. Buscar hacer el bien, tendría como resultado una satisfacción antes de todo personal y también la "falta de quejas", el equilibrio, que haría con que nuestro mundo caminara mejor. Tenemos la idea que el máximo provecho en menos tiempo es el mejor resultado, y no nos damos cuenta que no vivimos en el mejor resultado, nuestras futuras generaciones no son el mejor resultado. Y estoy segura que un provecho por igual de todos en el tiempo necesario sería el mejor resultado.
En la meva opinió crec que el sistema del bé comú seria molt interesant aplicar-ho a Espanya ja que el sistema que tenim ara és bastant penós i capitalista i solament afavoreix als més rics i els que tenen més poder , és a dir , a un sector molt petit de la societat.
Gràcies aquest sistema crec que la ssocietat adquiriria uns altres valor és a dir, donaria importància a altres coses com per exemple , la cooperació , el bé comú , ajudar aquells que ho necestien.
Estic d'acord amb el que diu la Gina sobre que la societt d'avui en dia és molt competitiva i poder no ens adaptariem i a la llarga acabaria fracasant.
Pel que fa a Nill jo crec que estaria d'acrod ja que una de les seves idees principals es basa en buscar el bé comú de tota la societat com ens proposa aquesta política.
L'economia del bé comú podria ser un bon sistema en l'economia actual, ja que busca un equilibri entre els més rics i els pobres, on hi haurà un sou màxim i mínim. El que em convenç més d'aquesta economia és les recompenses que es donen a aquelles empreses que busquen el bé comú, ja sigui en la natura o altres aspectes, això provoca que les empreses cada vegadas es centressin més en activitats del bé comú, que desencadenaria el bé per a altres persones
Està clar que aquesta forma d'economia enganxaria de ple amb Mill, ja que els dos busquen el bé comú amb la societat.
En un comentario anterior de lo que ha dicho Alexandra C, estoy totalmente de acuerdo con lo que dice ella, ya que pienso que si una empresa discrimina, debe ser discriminada por nosotros mismos, es decir que reduzcamos las posibilidades de su crecimiento, para poder asegurar la mejora y la justicia, además una empresa justa que no viola los derechos humanos con el paso del tiempo desaparecerá o se volverá totalmente injusta.
Debemos actuar contra todo esto, pero sé muy bien que es difícil cambiar de golpe a las empresas y es imposible que de la noche a la mañana se vuelvan más a por el bien de los trabajadores, esto lo tenemos que ir haciendo poco a poco porque de aquí a unos años viviremos en un mundo donde mandarán los que retienen el dinero y no los pobres que serán la mayoría.
Comentarior anterior: GINA RUEDA
Si en l'actualitat utilitzesim aquest métode de l'economia del bé comú, probablement la societat sería una mica més feliç pel simple fet de que en l'economia del bé comú requereix la felicitat de totes les persones, i no només de la nostra perjudicant a la dels altres.
El problema és que avui en dia només ens interesa la nostra propia felicitat o bé personal, i som incapaços de fer coses per realitzar el bé cap a altres persones, la qual cosa fa que siguem molt egoistes i poc bondadosos.
Està clar que per Mill aquesta mena de govern encaixaria a la perfecció amb la seva idea de l'utilitarisme, ja que consisteix a fer coses útils que afavoreixen a la major quantitat de la població i que les facin el més feliços possibles.
Jo al igual que la majoria dels meus companys estic a favor d'aquest tipues de sistema economic perquè està clar que el que tenim ara no està funcionant bé, o si però per a uns pocs. Ja que mentre que el sistema capitalista instaurat en la nostra societat fa que els rics s'enriqueixin cada cop més a costa del pobres que cada cop s'empobreixen més, l'económia del be comú seria una gran manera de que tot fos més equitatiu. Un exemple es que ens dona i del qual estic d'acord es que no pot haver salaris extremadament elevats mentre que hi ha gent que està cobrant una miseria o res en apsolut.
per tant crec que aquest sistema económic podria ser l'adient, però crec que seria gairebe impossible instaurarlo en una societat capitalista com es la d'ara
Trobo que el model de economia que presenta Felberg en auqest vídeo és molt acceptable, perquè d'aquesta forma ens podriem allunyar una mica del capitalisme existent que hi ha, per afavorir el benestar en la nostra societat. A més, crec que funcionaria, perquè en aquests temps on hi ha crisi generalitzada ajudaria a limitar les desigualtats que hi ha entre la gent. Però, sobretot a que els mercats i els diners tornin a ser útils per a nosaltres, que és el que de veritat vol la gent.
Per últim, estic molt d'acord en que en l'economia que ell proposa tingui en compte aquells valors que són molt necessaris en les relacions humanes com, per exemple, l'honestitat, la solidaritat, la confianza o la voluntat de compartir. Així, segurament que moltes coses serien una mica més senzilles.
Daniel Urbano
A mi me parece que es una propuesta interesante porque intenta hacer que el beneficio y el éxito personal provoquen simultáneamente el beneficio común. Esta idea la considero bastante útil en estos tiempos porque se ha demostrado que ni el capitalismo (por augmentar la diferencia entre ricos y pobres con el tiempo) ni el comunismo (que se ha visto que es un modelo que acaba en fracaso porque con el tiempo, al ver que tienen igualmente la vida asegurada, la gente acaba por no hacer su trabajo) son modelos válidos a largo plazo.
Este sistema, en cambio, lo coloco en medio de los otros dos, ya que en el también puedes avanzar y mejorar tu estatus (lo más apreciado del capitalismo), pero asegura, a todo aquél que se lo trabaje adecuadamente, un mínimo de nivel de vida (lo más apreciado del comunismo). Por tanto, lo veo factible.
Pablo Pérez Abad
Mihai Plesca
Estic totalment d’acord amb la proposta de l’economia bé comú i el seu plantejament. A diferencia d’altres sistemes politicoeconòmics els quals “sonaven bé” però a la practica fracassaven, aquest sistema s’ha demostrat que funciona, ja que posa exemples d’on s’ha provat i quin ha sigut el resultat.
Crec que tots som conscients que els països més desenvolupats utilitzen als països menys desenvolupats com a “mà d’obra” per al seu propi creixement. Si no existissin els països en vies de desenvolupament els quals es troben en condicions humiliants, sinó que tots els països estiguessin al mateix nivell que els països més desenvolupats, segurament no hi hauria recursos per a tots.
I doncs bé, que vull dir amb això? Doncs que igual que aquest sistema politicoeconòmic restringeix, d’alguna manera o d’un altre els beneficis que s’obtenen entre altres coses, també hi hauria d’haver unes restriccions que controlessin el desenvolupament dels països a costa d’altres.
Ara bé, se suposa que aplicant poc a poc l’economia del bé comú ja s’arribaria a aquesta meta, encara que es trigaria molt de temps. De totes maneres, es gairebé impossible poder implementar aquesta idea de forma global, si més no, perquè a petita escala un govern pot afavorir a les empreses que utilitzen l’economia del bé comú, però ningú podria obligar a que tots els països ho fessin.
Crec que Mill estaria d’acord amb aquesta proposta. Un sistema econòmic que potencia de forma justa i utilitària l’abast de les necessitats a llarg termini.
Mihai Plesca
Per altra banda, considerant les paraules de Ferran B. Crec que l’economia del bé comú es com una combinació de capitalisme i comunisme econòmicament parlant (salvant les distàncies). Per tant, un sistema en el qual es podria arribar a ajuntar els aspectes més importants d’ells dos fins a crear un sistema possiblement més útil i funcional.
Una combinació de més alternatives econòmiques donaria pas a un sistema econòmic sostenible millor que el plantejat ara?
La economía del bien común, hoy por hoy, planteada como la explica Felber es el modelo económico mejor y más democrático. Mejor, puesto que si comparamos con nuestro sistema económico actual, la economía del bien común regula los excesos del capitalismo y lo hace más equitativo. Este modelo es una mezcla real ( no como la de China, por ejemplo) y positiva de los dos conceptos económicos predominantes en nuestro planeta. También más democrático puesto que intenta establecer una igualdad de condiciones, primeramente económicas, pero luego sociales puesto que de la economía nace la actitud. Es decir, nuestra sociedad consumista y egoísta nace del capitalismo, al cambiar este factor directamente proporcional conseguiríamos una mejor comunidad, a partir de los méritos pero también de la colectividad. Ese es el valor principal y la esencia de este sistema económico.
Por último, no estoy de acuerdo con mis compañeros que afirman que este sistema es utópico o difícil de aplicar en nuestra realidad. Eso es lo que las clases predominantes quieren que pensemos, pero ( y llamadme exagerado y fantasioso) el cambio está en nuestras manos, puesto que somos nosotros quienes alimentamos este sistema, nosotros somos la base y, sin base, sin cimientos, el edificio se derrumba. Nosotros somos el poder del cambio.
Crec que la proposta que fa es bastant bona, ja que busca el bé comú abans de la individual. Aixó es, tal i com diu Mill, un requisit per a la felicitat individual.
Una altra cosa que m'ha cridat l'atensió és lo dels salaris màxims i mínims. Avuí en dia, hi han oltes feines que no es paguen correctament, ja sigui perquè están massa ben pagades o perqupè están massa mal pagades. Per resoldre-ho caldria millorar els "dolents" i baixar els "bons".
Per resumir, crec que és un bon sistema pero costarà una mica d'plicar.
Carlo Duffett
Aquest sistema econòmic del bé comú és just el tipus d'economia que hauria de establir-se en tot el món.
La nostre societat, per culpa del capitalisme sobretot, s'ha tornat extremadament egoista, ja que la diferència que hi ha entre rics i pobres cada vegada s'està fent més clara, és més, se sap que aquests rics utilitzen als pobres com a mà d'obra per fer-se encara vegada més rics mentre que els pobres segueixen igual.
Per això és tan clar que necessitem aquesta nova economia. En Christian Felber ens ha mostrat en aquest vídeo com aquest sistema vol fer que tots siguem iguals i que els rics respectin més als pobres, amb mesures com el salari mínim per a tots. També com defensa les empreses que treballen amb uns valors nobles i respectables, com la defensa del medi ambient, respectar els drets dels treballadors. etc; perjudicant a la que no els respecta.
En conclusió, opino que aquest sistema econòmic és el que necessitem desesperadament ja que es un de més respectable i pur que els seus antecessors, com el capitalisme i el comunisme econòmic.
Penso que Mill estaria completament d'acord amb Christian Felber, ja que aquesta economia aposta pel bé comú, que això s'entén com la major felicitat per a tots, una major felicitat general per la societat.
No estoy nada de acuerdo con el comentario de Ferran en el que dice que la economía del bien común es como un comunismo "light". Bajo mi parecer ambos modelos no son para nada equiparables porque en el modelo que propone Felber no hay ni total igualdad, si que hay propiedad privada (lo único que tiene un límite máximo) y, por tanto, las empresas, el estado no es el que regula los bienes de cada individuo... Básicamente decir que me ha sorprendido este comentario porque, a parte de asegurar un nivel de vida suficiente como para vivir, los dos modelos económicos no tienen ningún punto en común.
Pablo Pérez Abad
Publica un comentari a l'entrada