Quin paper creieu que té l'educació en la llibertat i la felicitat? Proposeu perspectives i qüestioneu les perspectives dels altres.
dimarts, d’abril 02, 2013
Felicitat, llibertat i educació
Stuart Mill té clar que l'educació dels membres d'un pais és fonamental per assolir la seva llibertad i la seva felicitat. Com més educació més llibertat i més possibilitats de trobar allò que ens aporti la felicitat, entensa no desde una perspectiva egoísta sino social.
Quin paper creieu que té l'educació en la llibertat i la felicitat? Proposeu perspectives i qüestioneu les perspectives dels altres.
Quin paper creieu que té l'educació en la llibertat i la felicitat? Proposeu perspectives i qüestioneu les perspectives dels altres.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
43 comentaris:
Estoy de acuerdo con Mill en que la educación es realmente importante para la sociedad. Pero en específico creo que una de las áreas más importantes de la educación, y que realmente llevan a la felicidad, no es la educación intelectual, si no más bien aquella que nos lleva a ser mejores personas, a formarnos en TODAS las áreas de la vida y, sobre todo, para ser personas con valores y principios básicos.
Según Mill recibir educación nos hace más libres, en eso estoy de acuerdo, ya que realmente la ignorancia nos hace esclavos, no ser capaces de tomar nuestras propias decisiones con seguridad debido a falta de conocimientos. Y también creo que nos hace más libres lo que antes he mencionado: la educación moral nos hace más libres, además de más felices.
Jo també estic d'acord amb Mill sobre la importància de l'educació perquè les persones siguin més lliures i felices. Jo crec que l'educació permet a la gent formar-se i aprendre moltes coses les quals li seran útils en la vida per poder elegir diferents camins i ser més lliure. Si les persones només coneixem una cosa, no podrem ser lliures perquè sol podrem utilitzar o servir aquella cosa, en canvi si en coneixem més, això ens permet decidir quina cosa volem utilitzar o fer servir. Per tant una societat ben educada serà més lliure.
Estic d'acord amb el que han dit la Fernanda i el Sergi. És ben cert que l'educació ens ajuda a ser més lliures. I no ens referim únicament a una educació acadèmica, sinó que jo crec que la més important ens la que ens dona l'experiència. Amb aquesta és amb la que més aprenem. I és que quan som petits i peguem a algú i ens ve el pare o la mare a castigar-nos i dir-nos que això no està bé, aquesta experiència ens fa aprendre i potser la propera vegada encara ho tornarem a fer però quan ja siguin quatre o cinc vegades ja no passarà, perquè l'experiència ens ha ensenyat que no ho hem de fer.
El fet de tenir una bona educació ens permet obrir molts camins al coneixement i això és el que ens permet veure a l'hora d'haver de fer una decisió què és el més correcte. Suposem per exemple que ens pega una persona. Si jo no tinc educació, només veuré un camí, per exemple, pegar a l'altre perquè ell m'ha pegat; en canvi, si jo he rebut una educació, pensaré diverses possibilitats: pegar-lo jo també, parar-lo i dir-li que el que fa no està bé, ignorar-lo i anarme'n, trucar a la policia i explicar-li el que passa, etc. i d'entre aquestes escolliré la que cregui que és millor. Per tant qui és més lliure? el que pot escollir entre diverses possibilitats, o el que només en té una i no pot escollir, sinó que simplement actúa?
És per això que estic d'acord amb la teoria de Mill sobre la relació eduacació-llibertat.
Jo crec igual que Mill , ja que sense educació no es pot saber què és millor per a un mateix, ni saber entre quines opcions es por escollir i, per tant, no es pot ser felç ni lliure.
Tot i aixó, s'ha d'anar en compte amb que no es camuflin rejudicis en aquesta educació , cosa que sol pasar.
També estic d'acord amb Mill i amb la Fernanda.
Bàsicament perquè si una persona només se l'obligués a estudiar una mateixa assignatura, aquest fet ja faria que se li privés d'estudiar el que ell volgués i per tant, privant-li això, estaria fent que la seva llibertat també fos tallada.
Tot i així crec que ser completament lliures és molt difícil perquè per exemple, en l'actualitat als del científic se’ls obliga a estudiar matemàtiques, i això els priva de que no puguin escollir si volen fer matemàtiques o no.
Tanmateix, tot i així, som bastants lliures perquè encara que el camí que estem seguint per arribar a una carrera concreta sigui amb assignatures que no ens agraden, sabem perfectament, que en un futur aquestes assignatures ens ajudaran a ser lliures perquè ens faran arribar al coneixement del que nosaltres escollim.
D’altra banda hi ha problemes perquè hi ha carreres que no necessiten el científic (com psicologia, per exemple) però que l'Estat fa fer el científic per arribar a aquesta. És veritat que ho fan perquè la demanda és molt gran però tot i així la mesura no és correcta i el més probable és que la gent que vulgui estudiar psicologia, ho faci per allunyar-se de les ciències. Això està fent que la seva llibertat no sigui del tot completa, encara que al final arribin al seu objectiu. Però, també cal dir que molta gent no val per fer el científic perquè no els agraden o els càlculs no se li donen bé, i llavors deixen de fer el científic perquè no poden i no arriben a estudiar psicologia per aquesta causa. Això és privatitzar la llibertat.
Jo penso com la Patricia, la educació (tant com l'experiència com l'educació que ens imposen a les escoles) ens fa veure altres possibilitats sobre com actuar a la vida, per tant tenim més dret a decidir i més opcions a triar que alhora ens fa ser més lliures.
Per a mi la educació és una de les bases d'un país, perquè tothom és més lliure i alhora més concient dels seus actes i de les opcions que pot triar en aquests.
Tot i que, a vegades la educació que rebem no és completa, per exemple si un nen vol ser artista, el més normal és que el professor o professora li digui que no fa bé en voler ser artista i que miri una altra cosa com les ciències o una cosa que sigui més normal.
Per tant, l'educació ens educa de la manera que al govern li interessa per poder seguir amb el mateix sistema fins ara.
Jo estic bastant d'acord amb la Fernanda, sobretot quan diu que la educació és important per a la societat, ja que dins d'aquesta és on es troben els valors i el respecte entre d'altres.
Amb això de què quanta més educació més llibertat, no estic del tot convençuda.
Penso que igual de lliure ets si fas el que sents en aquell moment com si pares a pensar i escolleixes el que has de fer. En el moment que decideixes fer una cosa i no una altre, estas privan-te a tu mateix de fer un acte, per tant, no és llibertat total, en canvi, si només tens una opció, que és la que tha vingut de l'impuls i actues, no sé per què això es considera que no ets lliure.
Penso que satisfer la nostre felicitat individual és relativament fàcil en comparació amb el principi de màxima felicitat per a Mill. Igual que ser lliure individualment és fàcil, però fer que hi hagi una llibertat total és quasi impossible.
Potser la gent em dirà negativa, o tancada però els humans em de ser una mica egoistes, perquè la societat no acostuma a mirar per cada un de nosaltres, així que intentem ser feliços i lliures evitan el mal als altres sempre que aquest acte tingui més pes positiu que negatiu.
Per exemple, si hi ha un tiroteig i veus que estan apunt de disparar a una persona que no coneixes o a tu, no crec que ningú es poses davant de l'assassí per a que el matin a ell en comptes de a l'altre persona. En aquest cas, estem sen lliures per decidir que no vull que em matin i sigui l'assassí que ho decideixi, però clar, la meva actitut fa que l'altra persona surti perjudicada.
Aleshores què? Sóc o no sóc lliure?
Jo crec, com ja he dit abans, que l'educació a la que es refereix Mill no és la educació acadèmica; aquesta és important, sí, però segons la Iris una persona del batxillerat científic no és lliure pel fet de no poder escollir si vol fer matemàtiques o no. Però, realment no pot escollir? És clar que si; en tot moment pot decidir no estudiar-ho i ningú li obligarà a fer-ho. Bé potser els seus pares, però encara així aquests no el poden obligar a estudiar matemàtiques; poden controlar-lo, posar-se davant d'ell i tu pots estar davant d'un llibre hores i hores però si no et dona la gana, no estudiaràs. Per altra banda, crec que el fet de viure en societat ha de posar algunes limitacions. Un institut no pot oferir quaranta mil assignatures per tal que cadascú estudiï el que vol. És molt complicat. Per això es posen les assignatures més comuns i que es consideren més necessàries.
Per tant, per la meva opinió, en tot moment tothom és lliure de fer el que vulgui, ara tot té les seves conseqüències.
GINA RUEDA
Estoy de acuerdo con la opinión de Fernanda, ya que pienso que la educación es un derecho y por lo tanto hemos de aprovecharlo y cumplirlo.
Si no tuvieramos una educación digna o no tengamos unos ciertos conocimientos viviriamos en un mundo alejado de la realidad, a causa de que seríamos de cierta manera esclavos de la ignorancia. Pero también hay que fomentar una educación más moral, ya que aprenderíamos a ser mejores personas y de esta manera poder encontrar la máxima felicidad.
Obteniendo los dos tipos de educación profesional y moral, nos aporta más experiencia y así de esta manera podemos conseguir un mundo mejor y feliz.
Jo, no estic totalment d’acord amb que si tens educació ets més lliure, és a dir, potser des del meu punt de vista lliure no significa tenir dret a decidir, votar,... perquè en el meu segle ja podem fer-ho. Segons Mill, ser lliure és tenir dret a fer TOT el que vulguem, ningú no té dret a limitar-nos res sempre i quan l’individu no causi dany als demés amb les seves accions. Per aquest motiu, tenir educació implicaria saber realitzar accions sense causar dany a ningú, o bé, saber amb quines accions podem causar dany i així no realitzar-les; saber respectar als altres. Tanmateix, veient-ho des d’aquest segle, el XXI (que hi ha gent a les presons que és educada però ha comès algun delicte) no crec que com més educació tinguem més llibertat. L’educació té el paper d’ensenyar-nos saber estar als llocs, respectar-nos, ser millors persones si, però no ser més lliures.
Per altra banda, tampoc crec que si ets més educat ets més feliç perquè penso que l’educació pot fer que no siguis ignorant però hi ha gent educada molt infeliç i d’altres ignorants feliços. Amb això vull dir que no l’educació simplement ajuda a crear-te com a millor persona però els altres termes (llibertat i felicitat) no són conseqüències de l’educació.
Jo crec que l'educació ens pot fer més lliures i a la vegada ens pot succeir el contrari. És a dir, no tota l'educació és bona. Per ficar-vos un exemple: L'educació que dóna l'Església no ens fa ser més lliures, sinó al contrari (Parlo de l'església no de religió, déus... Sinó de la institució). És per això que l'educació ha d'estar ben mesurada i vigilada. També crec que no ens podem conformar en que ens la donguin els altres l'educació, sinó que l'hem de buscar, és a dir: En un curs de batxillerat només hem estudiat 6 filòsfs a fons. No ens podem quedar amb aquests, hem de buscar i sempre tenir curiositat per anar més enllà. L'educació per mi ha de ser alguna cosa general que inclogui desde coses que no considerem "correctes" fins a allò que sí ho considerem, perquè només així podrem tenir una visió global de tot i poder ser lliures ja que l'educació fa que siguem capaços de triar, de prendre les nostres decisions i de saber què és just i que no. Per exemple, què passa a molts països? Que no interessa que els ciutadans sapiguen que una democràcia és millor i els fan creure el contrari. Per tant sí que crec que l'educació va molt lligada amb la llibertat però ha de ser una educació completa i variada.
A més, personalment, jo l'any passat feia el científic i el conèixer més d'aprop la química, les mates i tot això doncs em va fer veure que no era el que m'agradava i em va permetre escollir i triar altres coses/assignatures que prefereixo bastant més.
Estic absolutament dacrod amb Mill, perquè crec que l'educació és un factor molt important, per a ser algú a la vida, tenir el poder de parlar amb sabiduria, demanar tot els drets humas que tens, i amb tot això poder ser el més lliure possible. I com explica Mill, amb més llibertat més felicitat, perquè l'individu que no és lliure no pot ser feliç.
També s'ha de tenir en compte l'educació que tenen algunes persones, tan estricte fins a un punt que es torna dolenta, i et prohibeix de moltes llibertats. Com per exemple l'educació que donen les Esglésies, encara que ja no té tanta influència però segueix influint a molts nens i nenes, i a persones adultes ja. Aquesta educació et retringeix moltes coses, que sense donar-te compte t'influeixen en la teva forma de ser, en els teus pensaments, i encara més.
Tanmateix, si no has tingut una educació eclesiàstica estricte, també t'ha pogut influir de forma més indirecta.
També hi han altres educacions no tan perfectes com la que es dona normalment. Que pot influir-hi de forma bona o dolenta, és a dir donan-te més llibertat o menys.
Jo en part estic d'acord amb Mill i en una altre part estic en desacord.
Per començar afirmo que una societat més educada es millor, ja que aporta un benefici a la comunitat. Però qui ens ha d'educar? Crec que nosaltres em de ser els nostres propis mestres, em de ser crítics amb nosaltres mateixos com si siguéssim el nostre enemic, aprendre dels nostres errors i adquirir uns valor que nosaltres mateixos creguem importants. Quan dic aprendre ho dic emocionalment. En el fet de educació escolar, tot té un límit, clar que es molt necessària l'educació escolar però depen de com eduquem. En la primaria quan una profesor@ parla sobre un alumne educat, responsable, prudent... diu que li falta caràcter, mentre quan parla sobre un alumne maleducat, barroer, egoista... la professora diu que té molt de caràcter. Quina mena de societat estem creant? el nen més educat, que en veritat es el que té més caràcter perquè sap que s'ha de fer, com actuar... Estem dient que li falta caràcter.
També voldria dir que una societat on l'educació es molt exigent tampoc crec que sigui millor. Per exemple a Xina l'educació es molt exigent i tenen el examen més difícil del món (Gaokao). La taxa de suïcidis a Xina entre adolescents es molt elevada per culpa d'una educació molt exigent, d'aquest examen en depen la seva vida, això crea una frustració molt gran. A part poden ser molt cultes en matèries teòriques però en canvi segurament no estàn educats per la integració a la societat ni emocionalment.
En resum més educació no es igual a una societat millor, però si que es important per la felicitat comuna i individual, per tant ens crea més llibertat.
Jo estic d'acord amb la postura de Mill. Una persona inculta, no pot saber mai quines són totes les opcions que pot escollir. A conseqüència d'aixó, escollirà una opció possiblement pitjor a la que escolliria, i aixó no el faria lliure i, per tant, no podria arribar a ser feliç.
Per tant, l'educació és necessària per saber què es pot escollir i poder ser lliures i feliços.
Jo estic d'acord amb la postura de Mill. Una persona inculta, no pot saber mai quines són totes les opcions que pot escollir. A conseqüència d'aixó, escollirà una opció possiblement pitjor a la que escolliria, i aixó no el faria lliure i, per tant, no podria arribar a ser feliç.
Per tant, l'educació és necessària per saber què es pot escollir i poder ser lliures i feliços.
Yo estoy totalmente de acurdo de que la educación proporciona la libertad, ya que entiendo por ser educado, ser un persona con conocimiento y experiencia necesaria para decidir por si mismo. Un vez eres quien decide en tu vida, eres una persona libre. La ignorancia, opuesto de la educación, nos hace esclavos. Una persona ignorante necesita copiar, someterse.
Pero así como muchos han dicho en los comentarios, no se puede ver de esta misma manera la ligación entre libertad y educación, cuando consideramos que la educación que recibimos es únicamente la de los centros (escuela, instituto, universidad). No solo recibimos educación de los centros educativos, e incluso se puede decir que de muchos de estos centrar destinados a educarnos no lo hacen.
Exacto. Estoy de acuerdo con Fernanda, lo que los diversos centros deberían hacer es educarnos en otras áreas tambien. Esto es realmente importante especialmente en los centros de primaria, en los cuales los niños están en etapas importantísimas de crecimiento, en las cuales se comienzan a relacionar y han de aprender a hacerlo de la manera correcta. Las peleas también son una manera de relacionarse, y si a estos pequeños no se les enseña a esa edad que han de respetar a sus compañeros, que no han de ser egoístas, que el racismo no está bien, y tantos otros valores básicos para vivir en paz dentro de una sociedad, al crecer éstos niños será cada vez más difícil educarlos para el bien. También sabemos que la educación moral en principio es una responsabilidad de los padres, y estoy totalmente de acuerdo, ya que los padres jamás deben desligarse de esa responsabilidad. Pero dado que los niños pasan tanto tiempo en las escuelas (diría que casi la mayoría de las horas del día), también es parte del profesorado encargarse de inculcarles buenos hábitos y valores a éstos niños. Esto es algo que hoy en día no se ve, y creo que está fatal.
Por otro lado estoy de acuerdo con Tresa, ya que es verdad que aún hablando de educación intelectual, no se potencian los dones de los alumnos, en la mayoría de casos hoy en día se habla de ciencias, como si fuese la única rama en la que una persona puede especializarse, olvidandonos de las artes que también tienen un papel importante en la sociedad. Es cosa de pensar un poco: Qué pasaría si no tuviésemos músicos que nos proporcionaran música de calidad? Son temas importantes, pero que a la vez en esta sociedad no se les da la importancia que tienen. Por qué? Porque contrario a los ideales de Mill, toda la educación está direccionada a lo que el gobierno quiere para progresar en todas las maneras posibles con el objetivo de obtener recursos, pero no centrandose en el individuo sino en la producción del país.. lo cual nos ha traído a donde estamos ahora mismo.
Sí, Fernanda. Eso es porque infelizmente hoy en día todo es un negocio, incluso los ámbitos básicos y en teoría destinados a todos, como la propia educación o la salud, por ejemplo, son una manera de manipular la población en beneficio del gobierno o, si no queremos llamar así, de cualquier institución de poder.
Creo, como dije antes, que la educación no la encontramos sólo en el instituto, pero es verdad que son una grande base para nosotros, tanto en sentido intelectual, como en experiencia, valores, convivencia con los demás. Por eso mismo la importancia que tiene de tener centros bien preparados, profesores más humanos, que no tengan como objetivo crear máquinas especializadas y pre-determinadas a aprender lo que nos digan, pero sí potenciar las capacidades de los alumnos (Como dijo Fernanda) teniendo en cuenta que cada persona es un mundo, cada uno tenemos nuestra capacidad, y no somos peores ni mejores por eso.
Creo que la única explicación para la situación en la cual nos encontramos es este juego de valores, esta declarada subordinación en que nos encontramos. Es verdad que no llevo tantos años viviendo en España, pero puedo decir que en Brasil la educación en un medio por el cual se puede poner en nuestra cabeza los valores, las frases hechas, las ideas que benefician quien estar en el poder, tal como dije antes, a final de todo crear personas pensantes y críticas daría mucho trabajo y preocupación.
Jo també estic d'acord amb el que diu Mill que la felicitat i la llibertat an lligada amb l'educació.
Com diu la FErnanda no hem refereixo solament a l'educació sobre apendre nous coneixements que també està bé sino tamvé en educar-te i creixa com er persona crec que totes aquestes dues coses juntes et faran molt més feliç en veure com tu mateix evoluciones en la teva pròpia vida.
Gràcies a l'educació aprenem de la vida de manera didàctica com personal i crec que això ens dona una gran llibertat a decidir que fer davant d'una situació complicada.
També estic d'acord quan Eva ens comenta el tema del tiroteig crec que també ens alguns moments de la vida hem de ser una mica egoistes i pensar el millor per a nosaltres mateixos.
També voldria dir que l'educació escolar tampoc ens fa ser lliures. Creiem que per saber més sobre diferents matèries ens fa ser més cultes i lliures.
Però aquets coneixements que adquirim els imposen des de el govern, d'aquesta manera controlen els nostres coneixements. Per tant l'escolarització publica es menys lliures que una de privada.
Jo també penso que l'educació d'una persona ajuda a que pugui ser molt més lliure, per tant crec que es molt positiu que els governs aportin ajudes en aquesta branca perque això desencadenaria una societat més lliure.
Els diferents coneixements que aprenem, ens ajuden per a ser més cultes, però ens permeten saber més de diferents àmbits, per tant podrem decidir millor sobre totes les coses, mentre que si només la persona te adquirida un coneixement, escollirà aquest i per tant no serà lliure perquè potser ell escorlliria un altre que no sap quin és.
Pepe, estic d'acord amb que l'educació d'una persona ajuda a que pugui ser molt més lliure i que és molt positiu que els governs aportin ajudes en aquesta branca perque això desencadenaria una societat més lliure però has de pensar en, per exemple, el govern actual. Potser si que tenim l'educació obligatòria però després, no saben duur-ho a terme i, amb la crisi, retallen més en els àmbits de l'educació i la sanitat que no pas els seus sous, per tant, caldría especificar que també és necessari que el govern compleixi i que miri pel bé de la societat i així poder ser més lliures.
No estic totalment d'acord amb Mill quan diu que l'educació et fa ser més lliure. Pot ser sigui perrquè no ho entenc massa bé, però per mi quan diu que si tens educació ets més lliure és com si digués que si no tens educació et prives de fer moltes coses, però en aquest mateix moment, perds una part de la teva llibertat ja que pel fet de no tenir educació deixes de ser lliure, la societat creu que ha de ser educat i així serà lliure, i per això volen ser educats, per ser lliures, però pot ser no ho volen de veritat i nomès volen ser lliures, però saben que si no ho fan per aquest mètode no ho seran. Per això penso que no tenen llibertat plena de decisió.
(No se si m'haurè explicat prou bé perque els demés ho puguin entendre)
Jo no estic d’acord amb l'Andrea, ja que en el moment que tu decideixes no tenir una educació perquè vols ser lliure, ja estàs tenint aquesta educació perquè tu prèviament has de tenir un mínim coneixement del què és aquesta educació per a renunciar a ella, perquè sinó com és possible renunciar a quelcom que no saps ni el que és, i a més a més tu en el moment de néixer i de començar a créixer ja tens els teus pares els quals t’eduquen de manera personal, i aquesta educació l’adquireixes i posteriorment tu decideixes cap a on decantar-te, si seguir culturitzant-te i adquirint més coneixements per a ser més lliure o deixar-ho corre com tu dius i ser lliure d’aquesta manera.
I ara expressant realment la meva opinió dic que, per a mi l’educació es primordial per a ser persona i per a ser lliure, ja que necessites culturitzar-te i aprendre les diferents opcions que pots tenir. A més a més quanta més educació adquireixis tindràs un ventall de possibilitats més gran per a escollir el que tu realment vols.
Ficant un exemple, si tu neixes en un país on el règim es dictatorial tu no coneixeràs res més que la possibilitat de que hi ha una sola persona que mana i que s’han d’acatar les seves ordres tal hi com són, ja que aquest coneixement te l’inculcaran tant t’agradi com no, en canvi si neixes en un règim democràtic, tu tindràs l’oportunitat de conèixer diferents opcions i estar d’acord amb el que és fa en aquell país o no, tindràs el dret a decidir perquè t’hauran deixat educar-te i conèixer més possibilitats, que no pas la única que et presenten en el règim dictatorial.
Jo estic completament d'acord amb Mill amb el fet de que l'educació ens fa més lliures, ja que crec que una persona amb educació té més felicitats a l'hora d'escollir el seu futur i el que vol fer amb la seva vida.
Per tant jo trobo que com a norma indispensable cada país del món tindria que proporcionar una educació pública i de calitat a tots els seus ciutadants, cosa que malauradament no passa.
per part jo estaria d'acord amb Mill ja que l'educacació et pot fer lliure ja que aixi sobren més camins per al futur per per altre banda tambe veig la educcació com una forma d'opressió. Vui dir, tot i fonamenta una llibertat intelectual, que en queda de la llibertat de l'error de l'animal?
la persona més inteligent del món seria al mateix temps la menys lliure ja que si fos tant inteligent no s'equivocaria en res i per tant es trobaria dins d'uns limits dels que no en podria sortir, aixo el deixaria sense llibertat per equivocarse.
tot i aixo si que es veritat que es necessaria l'educació però no pas una de massa extensa ni força sino una que ens ajudes a avançar.
Jo també estic d'acord amb Mill quan explica que l'educació fa a les persones més lliures i feliços.
Crec que la veritat ens farà més lliures i l'única forma de saber la veritat és amb l'educació. Aprenem a diferenciar, a valorar les coses i les dites dels altres. L'educació ens permet obrir els ulls i veure el món real, i no el que ens volen vendre.
Per tant, crec que quan més edució més llibertat tindra la persona. Per aquest motiu, encara ara molts governs fan el possible per mantindre l'analfabetisme de la societat i així poder governar com vulguin.
Daniel Urbano
Yo pienso, que es cierto que con la educación es muy importante para nosotros las personas ya que podemos elegir y ser más felices. Pero debemos saber que no solamente esta la educación que recibimos en el colegio, instituto, universidad...sino que también recibimos educación por parte de nuestros padres y esta es la base para que así podamos darnos cuenta de las cosas malas y buenas. Por ejemplo: fumar según nuestros padres es malo porque perjudica nuestra salud y la de otras personas. Entonces si sabemos que es malo, ya desde ese momento nosotros a causa de que hemos recibido esa educación de que nos han dicho NO ESTO ES MALO, ya decidimos, somos libres de poder decidir que hacer o que no, que nos perjudica o y que nos hace bien.Pero también la sociedad nos enseña a que fumar es malo, pero ella misma vende "LO MALO" y si somos unos ingenuos, ignorantes y nos dejamos influenciar y nos dejamos llevar por nuestros deseos sin pensar en nuestros principios morales,seremos esclavos en lugar de personas libres. Por eso con esto podemos ver que a veces también no solamente necesitamos la educación de la sociedad sino la de nuestros padres porque ellos siempre querrán nuestro bien, en cambio la sociedad a veces buscará su beneficio aprovechándose de los tontos ignorantes que nos dejamos embaucar.
Bien entonces Mill dice que la educación es importante para los ciudadanos porque podemos desarrollarnos, podemos hacer que avance el país porque sin educación, seriamos todos como "maquinas" que solamente cumplimos con lo que nos dicen y no progresaremos, nos dejamos llevar por las cosas que deseamos y para ello tenemos que estimular la nuestra facultad, estudiar para así tener conocimiento y no dejarnos encadenar por el Estado. Porque nosotros si no estudiamos, ni tenemos ni un tipo de conocimiento, y nos dejamos manejar como si fuésemos marionetas, no podremos progresar ,además que nosotros somos quienes damos valor al Estado y sin educación no hay libertad, no hay progreso, solo decadencia y esclavitud.
Yo creo que,interpretando la felicidad como lo contentos que estamos en nuestra posición social (que creo que es a lo que se refiere Mill), pues está claro que la educación nos da más posibilidades para conseguir ese "estatus" que nos haga feliz. Pero yo creo que hay muchos más aspectos que influyen en nuestra felicidad y en los que no participa la educación, como los detalles simples o el llevarte bien con tus seres queridos. Además hay una frase que se dice bastante y que depende en que situación encuentro acertada que es "la felicidad reside en la ignorancia".
En cuanto a la libertad, en este caso si que considero necesaria la educación para no tener los límites que te crea el no tenerla. Pero esta educación, a poder ser, tendría que ser adquirida por uno mismo y no inculcada totalmente por otros, ya que de esta manera uno acabaría opinando como el que le ha educado.
En cuanto a la felicidad, considero que es esencial la educación únicamente si se trata de la felicidad con tu "estatus" o tu situación dentro de la sociedad, ya que la educación es la que te permite ascender en este aspecto. Pero para mi la felicidad reside en muchos otros aspectos en los que la educación es irrelevante como los detalles que te alegran o la relación que mantienes con tus seres queridos. Además, considero acertada en muchas situaciones la frase "la felicidad reside en la ignorancia".
En cuanto a la libertad, en este caso si que considera imprescindible la educación porque te proporcionas más posibilidades para hacer lo que deseas o llegar a donde quieres. Eso sí, esta educación tendría que ser objetiva o, si no, subjetiva pero porque es adquirida por ti mismo. Esto es porque normalmente una persona acostumbra a pensar de una manera muy parecida a la persona que la educó, y eso nos quita la libertad de pensar como nosotros creamos.
Pablo Pérez Abad
Des del meu punt de vista, la llibertat i l’educació son conceptes que han d’anar units, tal i com afirma Mill. Però considero que no tota educació garanteix la llibertat o la felicitat i per tant s’ha d’arribar a una educació que tingui com a primer objectiu el d’arribar a la llibertat mitjançant el coneixement. Crec que actualment es fomenta més el: arribar a la competitivitat mitjançant el coneixement. I aquest tipus d’educació per a mi no es la correcta.
Penso que la millor forma d’aprendre es la autodidacta, però sempre tenint els recursos necessaris per a poder aprendre i experimentar, com a animals que som. Si més no, per a evitar perdre la llibertat que tot animal té en l’aprenentatge.
La llibertat i la felicitat són dosconceptes que estan forçament relacionats amb l'educació. Aixó es degut a que l'educació ens va ensenyant cada cop més coses noves i si ens agraden, ens farà feliç i seguirem estudiant-los. En quant a la llibertat, sempre podrém escollir si ens agrada una assignatura o no i ens fara que ens adonem de coses que mai hem tingut amb compte.
Per resumir, la llibertat i la felicitat estan relacionades amb l'educació, però aixó no vol dir que sense ell no podem ser feliços ni lliyures, sinó que és un camí mès fàcill.
El comentari anterior es del Carlo Duffett
Al igual que mis compañeros, estoy totalmente de acuerdo en que la educación te hace más libre. En el sentido de que cuanto más sabes, más tienes para elegir y por tanto al aumentar tu capacidad de decisión tienes más libertad.
El aspecto en el cual difiero con los demás, es en el de la felicidad. Yo creo, al contrario que Mill, que cuando más educada es la persona, menos feliz es. Puesto que si nos referimos a la educación como el bagaje intelectual, que nos hace más libres al tener más donde decidir, tambien nos hace más infelices puesto que cuando más sabes sobre este mundo, menos contento estas con él. Si, es una postura un tanto pesimista, pero si la piensas detenidamente te darás cuenta de que, la gente más feliz, suele ser la que menos tiene y menos sabe. Y al contrario, la gente que más sabe, suele ser menos feliz, puesto que aun saber muchas cosas seguramente se siente impotente al no poder con el curso del mundo y la vida. Entonces, es duro pero, la ignorancia para mi es sinónimo de mayor felicidad.
En quant a l'afirmació que diu el Mihai de "Però considero que no tota educació garanteix la llibertat o la felicitat" no hi estic d'acord. Jo penso que la educació si que garanteix la llibertat ja que podrem escollir que volem estudiar i que ens agrada i que no ens agrada. Ara be, la felicitat ja no te la garanteix, però si trobes una cosa qe t'agrada estudiar, la gent serà feliç sense dupte.
Carlo Duffett
También quiero añadir, respecto al comentario de Caroline, que seguir los deseos de manera desmesurada y sin control si que nos convierte en esclavos. Pero a la vez, censurarlos y restringirlos nos convierte aun más en esclavos, y además en esclavos insatisfechos. Creo que se debe encontrar un punto medio, y que por mucho que sigamos nuestros principios morales y nuestra educación, siempre se debe experimentar. Entonces pues, alguien que hace algo que "teoricamente es malo para la sociedad", no me parece un esclavo de sus deseos si sabe encontrar su equilibrio interior.
Maria Morillas Villacañas
Jo crec que una societat educada com cal és més lliure igual que diu Mill, gràcies a l'educació tenim més coneixement sobre el que ens envolta i sabem distingir entre el que està bé i el que està malament i aixì ho distingim i gràcies això mostrem respecte als demés. L'educació ens fa lliures definitivament perque així podem pensar per nosaltres mateixos i fer el que volguem sempre i quan no fem mal als altres, respectant les seves llibertats. També gràcies a l'educació som més feliços perquè d'alguna manera no sent ignorants entenem millor el que pasa i podem ser feliços amb els demés també.
Maria Morillas Villacañas
En part també estic d'acord amb el que diu el meu company Martin, jo també crec que la gent que menys sap és bastant més feliç que els estudios i genis del saber, així com ells no són feliçós perquè sempre voldran seguir aprenent més i no deixar d'aprendre i això és impossible perquè un dia ells desapareixeran i la vida al món seguira evolucionant i ells no podran seguir aprenent i la simple idea d'això els aterra i no els permet ser feliços. ELs nens petits jo crec que són les persones més felices de la terra ja que la seva ignorancia i haver d'aprendre-ho tot a poc a poc els fa no adonar-se compte del tot de la seva realitat, està clar perquè encara no són capaços de decidir ni d'assimilar-ho tot, amb el pas del temps els nostres coneixements ens treuen la felicitat.
Estic totalment d'acord amb les paraules de Mill. L'educació és un aspecte bàsic perquè una societat sigui lliure, com més educació més informació i per tant més arguments tenim per poder entendre el que passa. I perquè han de ser més felices les persones que tenen més educació? doncs perquè normalment gaudiran d'una millor qualitat de vida, seran crítiques amb les injustícies i sempre tindran més criteri per actuar de forma correcta. Casualment els països més avançats són els que tenen els índex més alts de qualitat educativa.
Si tienes educación es posible de que no seas libre ni feliz en el momento, ya que los que te rodean pueden privarte de estas cosas. Pero lo que estoy de acuerdo con él es que en un futuro sí es más probable tener libertad y felicidad ya que al tener tus conocimientos éticos, morales y culturales, tienes más posibilidades de tener el trabajo que te gusta, con la compañía que quieres y un entorno que te agrade.
Publica un comentari a l'entrada