La pel·lícula Hannah Arendet ens narra les difultats de la seva protagonista per defensar les seves tesis sobre la banalitat del mal a partir del judici el 1962 de l'oficial de les SS. Eichmann". El fet de fer un anàlisi profund d ela situació li porta a defensar la idea que el pitjor de tot és veure que és un home corrent, que ni tan sols té idees antisemites, i que el que fa és decidir no pensar en el que està fent. Al mateix temps, els coetanis de Hanna que l'acusen es mostrena a la pel·lícula com a persones que no analitzen la situació racionalment i que es deixen emportar pels sentiments i per la corrent de pensament predominant. La pel·lícula ens mostra la importància de pensar per un mateix per no deixar-se influenciar pel pensament dominant.
Llegiu aquesta crítica d'un usuari d'una web de cinema" i doneu la vostra opinió sobre la pel·lícula.
"No hay nada más difícil que ser una precursora en una época de medios de comunicación de masas, donde la desinformación es notoria, ya que solemos ver siempre la misma idea (el mismo tópico) repetido una y mil veces hasta vaciarlo de verdad o contenido y renunciando a pensar por nosotros mismos porque lo más sencillo es ir con la corriente y portarse como un tontorrón borrego (llámese el ‘no a la guerra’ o el ‘OTAN de entrada no’ o la consigna de turno). Lo difícil es pensar por uno mismo y aportar sabia nueva, reflexiones trabajosamente elaboradas y razonadas porque pocos son los que te lo agradecerán, ya sea por envidia, por mezquindad, por servilismo o por adocenamiento. Todos sabemos que los nazis son los malos y los judíos fueron una de sus obsesiones ideológicas, que les llevó a diseñar, ejecutar y ocultar su exterminio, pero ¿cómo fue posible? ¿Cómo es que hubo tantos burócratas que se afanaron tan obsesivamente en cumplir órdenes tan inhumanas, tan antinaturales, tan deleznables? Pues sobre esto reflexiona de forma brillante y sincera esta película alemana, mostrando la importancia de plantearse las preguntas rigurosas y pertinentes ante semejante atrocidad y semejante sinrazón. La importancia de pensar y de ser libre a través y gracias al pensamiento libremente ejercido. Aunque sea a costa de la incomprensión o el rechazo." (http://www.filmaffinity.com)
31 comentaris:
Estic totalment d'acord amb la crítica d'aquest autor. Crec que la clau de l'avenç de la humanitat són totes aquelles persones que han deixat de banda la ignorància i s'han dedicat a pensar per si mateixos, arribant a conclusions on la resta no hi pot. I dic que la resta no pot, no perquè no tinguin capacitat intelectual, sinó perquè directament no es dignen a tenir idees progressistes, idees de canvi, idees que mai s'havien tingut, en definitiva, idees pròpies. Potser si hi ha hagut gent que en tingui, però s'ha de ser valent per exterioritzar-les per la controversia que pugui causar. Per aqeusta mateixa raó, admiro la postura de la senyora Arendt pel seu coratge i personalitat pròpia. En conclusiva, necessitem a persones com aquesta en la nostra societat per crear estat d'opinió i no creure'ns tot el que ens diuen.
Intel.lectual*
Yo comparto la idea que crítica este autor, que es difícil pensar por uno mismo, el hecho de vivir en sociedad creo que nos hace como dice él portarnos como tontorrones borregos. Si nos damos cuenta, a Socrates le pasó lo mismo que a Hanna, fue un hombre que pensó diferente a los demás, que por desgrácia tubieron los dos un final un poco amargo Socrates siendo ejecutado y Hanna siendo abucheada, pero si no fuera por gente así el mundo no evolucionaria,es gracias a personas que piensan por si mismas que se juegan el tipo por defender su ideal.
Jo també n'estic totalment a favor de la crítica d'aquest autor ja que la humanitat sempre ha estat una onada d'una única idea que arrossega a totes i cada una de les persones que no és capaç de pensar per un mateix o, si més no, de tenir idees pròpies, deixant, d'aquesta manera, exclosa la gent que té la capacitat de pensar per un mateix i, per tant, pensar d'una manera diferent o contrària.
Hanna Arendt va demostrar valentia, coratge i moltíssima resistència en vers aquella onada de pensaments autòmates que el que pretenien era destruir-la per creure que el que feia amb les seves paraules era donar suport al nacisme i trair als jueus, sense adonar-se que l'únic que intentava seguir era la idea de justícia.
Ara per ara, massa poca gent hi ha com aquesta dona va ser i, clarament, això és un dels grans motius per què aquest món es comporta de la manera que ho fa.
Pel que fa la pel•lícula puc entendre que a molta gent no li agradi, és comprensible, en aquesta pel•lícula no hi ha cap estil, ni la més mínima bellesa, és només per fer-nos pensar. Tot hi que hi ha una gran idea, la d'utilitzar les imatges reals del judici d'Eichmannel i els testimonis d'algunes de les seves víctimes, que s’integren perfectament en la pel•lícula i a demés ens mostra la real banalitat del mal, així creant una pel•lícula totalment verídica i sense cap tipus de fantasia. Al llarg de la pel•lícula ens mostra com Hannah Arendt , una dona Jueva, expressa i comparteix els seus pensaments més profunds, amb una nova visió de les coses, vistes d’un punt de vista totalment objectiu, per tal de fer-nos veure que la història no només són els actes dels homes, sinó la mentalitat que hi havia en aquells moments, així doncs, mostrar-nos la real banalitat que ens envolta. Ens fa veure la historia que sempre em conegut, des d'un altre punt de vista, per tal de fer-nos pensar i intentar comprendre el perquè dels actes comesos.
D’altra banda la pel•lícula també ens mostra la força d'una dona, que te el valor d’ expressar els seus pensaments i de defendre’ls, apartant els seus sentiments, per tal de comprendre el mal creat i aplicat per l'esser Humà.
Jo també comparteixo l'opinió d'aquest autor. A vegades, el més fàcil és deixar-se portar per la corrent, per el que la majoria opina, o almenys això és el que pensa la gent. Importa massa el què diran, tenen por de ser jutjats i rebutjats per la societat en la que vivim.
Hannah Arendt, tot i ser jueva, va deixar de banda els seus sentiments i va analitzar les coses fredament i des d'un altre punt de vista, per tal d'esbrinar com algú podia ser capaç de suprimir els seus pensaments. Tot i sortir mal parada per la pluja de crítiques que va rebre, va defendre la seva manera de pensar fins al final, lo qual em sembla admirable.
Sempre és difícil pensar diferent, innovar, defendre alló que tu penses i més encara quan la majoria no estan d'acord amb tu. Tots ens hem trobat en aquestes situacions, més o menys importants que la de la pel·lícula, però en algun moment sempre ens ha costat decidir per culpa del que pensa la majoria. Hannah Arendt, és una mostra de que s'han d'apendre a seprar els sentiments dels pensaments a l'hora d'arribar a conclusions. Ho hem de fer per noslatres mateixos sense que ens influeixi les opnions i pensaments dels demes. D'aquesta manera dels problemes més petits als més grans, sempre tindrien una millor solució i seria més fàcil decidir i progressar.
Per tant, estic totalment d'acord amb la reflexió del noi del blog, tot hauriem de pensar per nosaltres mateixos.
Coincideixo totalment amb la crítica de la pel·lícula d'aquest autor i també amb les opinions dels meus companys. Considero que la pel·lícula de Hannah Arendt et fa reflexionar molt sobre la vida en la que vivim actualment, tota plena de corrents ideològics. La majoria de vegades no pensem per nosaltres mateixos i ens deixem emportar per les opinions de la majoria, suposant que aquestes són les correctes i veritables, i sense tan sols plantejar-nos-ho.
La pel·lícula ensenya molt bé, la capacitat de plantejament del ésser humà, i el mal us que en fa d’aquesta virtut, posant l’exemple de com els nazis van ser capaços de fer totes aquelles monstruositats, sense ser monstres, només deixant-se emportar per la corrent, i deixant de banda el fet de pensar sobre el que estaven fent. Els nazis no eren més que persones corrents, gent normal, que sabia el que estava fent. Per això fa tanta por; perquè el mal és troba en l’ésser humà, en qualsevol persona.
Aquesta reflexió que va fer Hannah, opino que és molt valuosa, no només pel seu contingut, sinó també per expressar-la en les condicions en que vivia ella. En un moment molt delicat, on opinar diferent va ser molt mal vist, i encara que va ser excloida, Hannah va mantenir la seva postura.
yo también estoy totalmente de acuerdo con la crítica de esta película, ya que es muy fácil unirse a la mayoría y criticar a esa persona que es diferente, lo difícil es ser esa persona diferente que intenta pensar por sí misma, dando opiniones y razones, tal y como hace la señora Arendt en esta película. Esta película creo que nos quiere enseñar lo ignorantes que somos, que no sabemos pensar por nosotros mismos, que si todos están en contra de ti, tu mismo crees que lo estas haciendo mal, cuando puede ser que no sea así.
Estoy totalmente de acuerdo con la crítica del autor ya que nos muestra que la mayoría somos unos ignorantes, seguimos las ideas de los demás y no somos capaces de pensar por nosotros mismos. Tenemos que intentar pensar diferente a las otras personas, expresar nuestros pensamientos y defenderlos, tener ideas propias, es decir, tener personalidad. Está claro que es más fácil dejarse llevar por la gente, por lo que piensan, opinan, pero nos tendríamos que dedicar a pensar por nosotros mismos. Como bien hace Hannah Arendt en esta película, intenta mostrar todos sus pensamientos e ideas sin ningún tipo de miedo, siendo diferente a los demás.
Nuria Pomares
NEREA BABARRO:
Jo estic completament d’acord amb la crítica d’aquest autor i amb la resta d’opinions dels meus companys. Aquesta crítica ens fa veure que la gent fa el mateix que els demés, és a dir, que no pensen per si mateixos i es veuen obligats a seguir als altres, això fa que els ignorants no tingui les seves pròpies idees, els seus pensaments... Aquestes són les persones incapaces de pensar per elles soles. En canvi, Hannah Arendt ho fa tot per ella mateixa, no segueix a ningú i així té els seus pensaments i idees, diferents als dels altres, no depèn de cap altre persona.
Nerea Babarro
Estic d'acord amb la critica que ens ha vulgut dir aquest autor. Me sentit identificada amb el que deia perque quan vaig veure-la vaig pensar el mateix, crec que sempre has de mirar de pensar en tot una mica i no anar on va la majoria encara que et faci por o no vulgis crida l'atencio, pero avegades es més ùtil donar la teva rao que callar i no saber que podria a ver pasat, la protagonista es el que marca es l'ùnica que no es deixa porta per els sentiments i intenta mirar per els dos punts de vista i arribar a un raonament el que pasa es que no es acceptada per els demes, algunes persones agesin canviat d'opinio en el moment que s'els tiren a sobre, però ella va seguir amb la seva opinio fins el final.
Amb aquest argument vull dir que estic totalment d'acord amb aquesta critica.
El autor de esta critica tiene toda la razón, ya que muchas veces nosotros nos dejamos llevar por toda aquella información que vemos, leemos o escuchamos, ya sea cierto o erróneo.
Como dice el autor,esto se debe a que muchos medios de comunicación, incluso hasta nuestros propios libros, nos meten en la cabeza que los malos son aquellos y los buenos estos,y nosotros nos quedamos con esta información, ya que ha sido tan repetitiva que la creemos sin dar oportunidad a pensar de otra forma, y cuando lo hacemos se nos mira de manera diferente, porque no estamos acostumbrados a escuchar esta información dándole apoyo a "los malos". Que no debería ser así pero nos hemos acostumbrado a esto.
Guau, buena crítica.
Bueno, nada a decir en contra de este crítico. Y es que a veces olvidamos en buscar el porqué, simplemente aceptamos un hecho porque "lo han dicho en las noticias" o, todavía peor, "porque la del cuarto me lo ha dicho" (y no te pongas a discutir, porque parece ser que la admirada vecina tiene 4 masters y 2 doctorados).
Como dicen mis compañeros, dentro de esta gran multitud de "perezosos" que somos las personas, hay algunas que realmente SÍ tienen opiniones sobre situaciones popularmente reguladas (me incluyo), pero que por miedo a las críticas, o simplemente porque pensamos que no va a cambiar nada, nos las callamos y mañana será otro día.
Destacable el carácter de Hanna a la hora de expresar sus pensamientos, y más en un tema tan delicado como el nazismo.
Esta tot dit, però sobretot estic totalment d’acord amb la critica de la Paola. Tant en aquest segle com desde el naixement dels mitjans de comunicació, hi ha agut manipulació amb la finalitat de controlar les diferents opinions socials. També influeix l’àmbit social on estiguis situat, perquè com a persones tenim por a la marginació, i sense voler, acabem adoptant una manera de pensar molt similar.
Cal destacar també, que en els àmbits social, tothom discriminem les ideologies diferents, i es pel fet que tot el que ens resulta innovador, i sobretot estrany, ens causa rebuig i por.
Si més no, son aquestes persones (com Hanna) que van un pas més enllà, i deixen de costat tots aquests factors que influeixen tant en els individus, les que fan de la nostra una societat critica, evolutiva i assabentada.
Per començar, estic d'acord amb l'usuari que fa la critica i amb els arguments de molts dels companys. Sobretot amb l'argument de l'Adrià Gómez, que després anomenen altres companys. Doncs crec, que les persones moltes vegades deixem de banda opinions o no les tenim per por a fer uns progressos. Això és la valentia davant de la majoria,aquest comportament està estudiat per psicòleg. Un exemple seria, que molta gent corrent pensaria que el seu argument és erroni perquè la majoria no havia pensat aquesta cosa, un pensament erroni, perquè qualsevol argument potser vàlid dintre de la pregunta. Per últim, voldria deixar-vos un pensament que he tingut i una qüestió que la veig important.
La meva pregunta és aquest senyor en SS. Eichmann era conscient de la gravetat del genocidi en el qual estava participant?
En la meva opinió aquest senyor no podia ser conscient de què estava fent, ja que no havia rebut una educació prou oberta per pensar per ell mateix. Per consegüent, ell no sabia que estava bé i que malament doncs tenia per idea que el que feia era correcte. Per això, en la pel·lícula el veiem tant fred després d'haver participat en tal genocidi i no sentir-se culpable. Ja per finalitzar, voldria afegir una altra breu pregunta doncs després de tot aquest pensament m'entren més preguntes.
És la nostra veritat la encertada? O la més certa? No estarem influenciats pel món on vivim?
Responent a la primera pregunta del genis:
Estic d’acord amb el que dius, crec que era una persona inconscient la qual únicament volia mantenir la seva vida i la de la seva família, i és per això que no feia preguntes, sinó que actuava envers el que li manaven. També crec que, més que l’educació va influir més la capacitat de la no consciencia i el fet de no tenir o de no fer públic els seus sentiments.
En definitiva, és aquest el fet que més ens sobta, però si pensem bé en els fets, és la por la que aconsegueix d’aquest home, la incapacitat del pensar per si mateix.
Estoy totalmente de acuerdo con la respuesta que le a proporcionando Aaron a Genís. Pero ami me gustaría responderle la segunda cuestión que a planteado. Creo que todo el mundo cree que lo que el piensa esta bien, tonto seria pensar una cosa creyendo que esta mal. Pero también creo que todo lo que creemos o pensamos a estado influenciado por lo que la mayoría piensa o cree. Por lo tanto, es difícil pensar diferente a todo el mundo, ya que te sientes diferente, discriminado, y al final acabas cayendo en su mentalidad, aunque la tuya fuera la cierta.
Estic d'acord amb tu Aaron ara bé, crec en SS. Eichmann no l'havien deixat pensar en el fet que és la consciència, sinó que l'hi havien amagat les eines per utilitzar-la. Per això, davant d'aquell tribunal és una persona freda doncs no sent cap compassió i no sembla tenir cap precupació.
Doncs crec que això ve de l'educació que li has proporcionat, doncs si més no abans de fer aquest treball pensaries en les causes. Com altres alemanys que es van posar en contra del govern.
Per tant, aquest alemanys que es posen en contra d'aquest govern és perquè han pogut fer una reflexió sobre els actes d'aquesta gent i volen desenrocar aquest govern.
En el referent a la segona pregunta del genis.
Crec que avui dia la manipulació d’informació o l’influencia de diferents sectors de la població, esta al ordre del dia. Ara bé, també em de ser conscients que la situació a millorat molt respecte a anys anteriors, y que gracies a les diferents lluites socials que van dur a terme diferents sectors de la població, podem gaudir d’una meravellosa llibertat d’expressió, encara que de vegades pugui estar manipulada. Em de tenir en comte que aquest fet millora o facilita la informació a escala global, fent que la nostre societat s’assabenti de tot el que succeeix en la resta del mon, el més ràpid possible.
Genís respondiendo a la primera pregunta, pienso que este hombre sabía lo que pasaba, solo que si estas trabajando para alguien haces lo que te ordena y aun mas si el jefe es un dictador... Yo creo que pensó o mi familia o gente que no conozco y claramente optó por lo primera, aun sabiendo la gravedad del problema.
Sempre és més fàcil deixar-se emportar que esforçar-se a fer allò que realment has de pensar, avui en dia tot el que pensen o quasi tot ho fem per influència del demès, i això te algo de subjectivitat, que vull dir amb això, que si 20 persones pensen una cosa i tu saps que allò no és així, acabaràs pensant com ells. Potser no ho fas voluntàriament però acabaràs cedint a la pressió social que t'inculquen. Pel que se ja han fet molts estudis relacionats amb el que provoca la societat i l'opinió comuna en un individu, per exemple, si a 30 persones els hi pregunten algo que és lògic però 29 d'elles contesten malament, al final la persona restant acabara dient, el que ell en el fons sap que no és veritat. Anar a contracorrent no és fàcil però si aprens a pensar per tu mateix arribaràs a ser més feliç que si segueixes a la majoria.
Com diria Plató en aquest cas, la majoria no té sempre raó, per això, la seva polis es basa en les virtuts de cada un i no del que pensi la majoria, això és així perquè la majoria va decidir matar a Sòcrates, injustament i des d'aleshores ell el que vol no és l'opinió de la majoria sinó la veritat, la justícia, encara que no puguem arribar mai, un bon començament seria que cadascú penses per si mateix i no pel que diu la majoria perquè no hi ha res pitjor que deixar-se emportar.
En mi opinión, la crítica de la película es muy acertada porque para el ser humano es muy fácil dejarse llevar por la corriente que halla en ese momento. En esa época lo que se decía era que los judíos eran todos unas víctimas. Lo que los compañeros de Hannah Arendt se niegan a ver es que ella no critica a los judíos en general ni defiende a los nazis, lo único que dice es que algunos de los judíos con más poder colaboraron con los nazis.
Respecto a la banalidad del mal, yo creo que solo tiene razón en parte. Es horrible que una persona sea capaz de dejar de pensar o tener consciencia para seguir a un líder y hacer lo que éste mande aunque eso signifique matar, pero a estas personas, tratándolas, yo creo que se puede hacer que recuperen su conciencia, esto sin embargo, no los eximiría de sus delitos.
A pesar de ese horror, en mi opinión, el peor mal es aquella gente que, aún consciente de lo que hace, es capaz de cometer atrocidades.
A parte delo que he dicho, también hay que tener en cuenta que en esa época, la Segunda Guerra Mundial aún estaba muy reciente y que es difícil olvidarse de los sentimientos para pensar con claridad cuando lo más probable es que ellos mismos o algún familiar o conocido hubiera sufrido la represión nazi.
También hay que tener en cuenta que desconocemos la situación de esos judíos a los que critica Hannah Arendt. Puede que su familia estuviera amenazada de muerte o cualquier situación similar y entonces es difícil pensar en las consecuencias que tendrá tu ayuda a los nazis sobre un montón de judíos a los que no conoces si con esa acción puedes salvar a tu familia.
Es difícil pensar en los demás cuando alguien a quien amas está en peligro.
L'autor d'aquesta crítica té tota la raó, ja que en aquella època la gent es deixava endú molt per les corrents de pensaments, és a dir, que quan hi havia algú que els manava i deia que s'havia de fer una cosa tothom ho complia, ja fós per ignorància (creien que allò estava bé i punt, no tenien la suficient capacitat de raonament per poder pensar per si sols), per por a morir (ja que si no ho fèies, o pensaves diferent tenies totes les possibilitats de ser perseguit igual que els va passar als jueus, o de ser assassinat), o bé pel simple fet que ja els estava bé creure com ells ja que estaven en majoria i com tots sabem, tothom és molt valent en grups i majories, però ningú té el valor de dir: no, jo penso diferent. Perquè normalment per tenir diferents creiences no han de ser pitjors, sinò simplement diferents i pròpia de cadascú i s'ha de respectar la de tothom. Per acabar com bé diu l'Adrià si no hi hagués algú que penses diferent a la resta, i tingués aquesta capacitat d'nnovar, mai abançariem, per tant la conclució que trec és que no per ser diferents i estar en minoria sel's ha de deixar de banda perquè moltes vegades seran els qui ens faran abançar.
Jo estic indiscutiblement d'acord amb la reflexió del autor que fa la crítica, comparteixo la opinió de la majoria dels meus companys, com l'Adrià, l'Andrea, el David, la Sara... però encara que per el que veig tothom li dona la raó al article i tothom està a favor d'ell, crec que hi ha persones que l'han interpretat de diferent forma. No estic d'acord amb la Nuria, per exemple, ja que no es que tots nosaltres siguem ignorants, en problema no està en la ignorància humana. Jo crec que el problema neix al no pensar per nosaltres mateixos. No es qüestió de pensar diferent, ni de haver de veure les coses sempre de diferent manera, sinó de intentar contrastar els nostres coneixements amb els dels altres.
También estoy de acuerdo con la crítica del autor ya que es importante tener criterio propio y no dejarse llevar por la opinión que predomine porque de ser así, la humanidad no avanzaría, se quedaría estancada en una única forma de pensar.
Sin ideas diferentes que contrasten lo que uno cree saber no se puede llegar a la verdad porque no es seguro que siempre estemos bien enterados.
Además, en una sociedad donde dominan los medios de comunicación más vale desconfiar y cuestionarse lo que informan.
Creo que el valor de Arendt para defender su manera de pensar es admirable porque no todos tienen las agallas de ir a contra corriente como lo hizo ella al darle la vuelta a lo que la mayoría pensaba para verlo desde otro ángulo.
Estic d'acord amb la crítica que fa aquest autor. Penso que si que es dificil pensar per un mateix a causa de si els altres estaran d'acord o no, per tant valoro l'acte de hanna pel simple fet de no pensar com tothom i no emportar-se per les opinions de la societat sinò pensant per ella mateixa i dient cada una de les coses que ella pensaba sense dependre de ningú. A part de la valentia per enfrontar-se a totes les crítiques.
Es una gran pelicula encara que a vegades es fa dificil de seguir i el misatge només el trobes en pincellades puntuals, fa una bona reflexió de com la gent opina de les coses només basant-se en el seu punt de vista, sense donarse compte de que elles mateixes podrien actuar igual creient que es lo correcte.
Publica un comentari a l'entrada