Una de les conclusions de les Meditacions Metafísiques de Descartes és que tot el coneixement que ell dona per vertader només és possible que ho sigui perquè Déu existeix. Sinó fos així, ¿per què una idea que ell tingui clara que és veritat hauria de ser-ho?
En filosofia s'entén per "solipsisme" la idea de que cadascú de nosaltres estem sols amb les nostres idees i que no podem saber mai si el que sabem és cert o no, més enllà de que ho pensem nosaltres. Fins i tot el món extern podría ser tot una construcció de la meva ment... Descartes evita aquesta conclusió defensant que si Déu existeix tot el que penso clarament que és veritat ho serà perquè ell no vol que m'enganyi.
Com es pot evitar el solipsisme? Com podem saber que el que pensem que és veritat realment ho és? Feu propostes i buscqueu objeccions en les propostes dels altres.
