Segons Locke, a l'estat de naturalesa imaginari (aquell en el que els humans no vivim encara en societat) existiríen certs drets naturals que la raó humana ens faria veure com evidents, com el dret a la vida o el dret a la propietat. Segons ell, és natural que tothom té dret a la vida i dret a tenir propietats que els altres no poden treure-li.Segons Hobbes, en canvi, en aquest suposat estat de naturalesa no existeix cap dret natural. Només la llei de la selva que diu que cal sobreviure.
Què en penseu? Hi ha drets naturals o els drets son resultat d¡una convenció humana? És el dret a la vida natural o és el resultat del diàleg entre els humans?
51 comentaris:
El dret a la vida és natural. Tots els humans tenim dret a viure però la vida com bé coneixem té un final. Aquest final pot ser provocat per malalties, catàstrofes medioambientals, assasinats etc.. Així doncs, crec que és natural perquè fins i tot en societats de fa milions d'anys en les que veien la mort com una cosa positiva, pensaven que la gent tenia el dret a la vida, però tot i així, ja es pensava que era injust que la vida acabés per culpa d'altres humans, és a dir, l'assasinat.
Aquest dret sempre ha estat sempre apreciat per els humans, encara que per alguns aquest final hagi estat positiu i per altres negatiu.
El derecho a la vida y el de la propiedad es algo natural, que en el caso de la vida termina pero que todos tenemos derecho a tenerla sin que nadie nos la quite ya que como a dicho Andrea es un derecho muy apreciado por los humanos .
Por otra parte pienso que antes de la sociedad se vivía en una "guerra de todos contra todos". La vida en ese estado era solitaria, pobre y corta y las personas luchaban por su supervivencia .
Cuando el ser humano se dio cuenta de que no podía vivir en ese estado de guerra , se limitó a no realizar ningún acto que atentara contra su vida o las de otros y así garantizar un estado de paz por lo tanto considero que los derechos naturales son resultado de un diálogo entre humanos.
El derecho a la vida y el de la propiedad es algo natural, que en el caso de la vida termina pero que todos tenemos derecho a tenerla sin que nadie nos la quite ya que como a dicho Andrea es un derecho muy apreciado por los humanos .
Por otra parte pienso que antes de la sociedad se vivía en una "guerra de todos contra todos". La vida en ese estado era solitaria, pobre y corta y las personas luchaban por su supervivencia .
Cuando el ser humano se dio cuenta de que no podía vivir en ese estado de guerra , se limitó a no realizar ningún acto que atentara contra su vida o las de otros y así garantizar un estado de paz por lo tanto considero que los derechos naturales son resultado de un diálogo entre humanos.
En primer lloc, vull dir que no tinc del tot clar en quina postura mantindrem i intentar defensar-la. Per tant, intentaré donar les dues opinions de cada postura i treure'n una conclusió.
Per un costat defensaré la postura d'Hobbes. Hobbes mirant d'un punt de vista científic, si l'humà és una evolució dels homínids i més animals, és lògic pensar que ens distingeix d'ells en l'àmbit d'ésser? Abans que m'intenteu criticar per tal pensament, vull que reflexioneu sobre una cançó molt famosa que expresa justament aquest estat de la naturalesa. Aquesta cançó és diu: Imagine de John Lennon. John Lennon, intenta fer pensar a la gent sobre una terra sense cap tipus de societat, govern, religió, etc.
Per altra banda, Locke defensa uns drets i deures naturals que han sigut posades convencionalment. A més, parla que l'estat natural té moltes deficiències, ja que per exemple no hi hauria ningú que controles les propietats privades. O qui podria defensar les injustícies que hi ha en el món? Com bé ha dit l'Andrea, aquestes injustícies anirien augmentant.
En conclusió crec que aquestes dues postures dependrien de la confiança que tinguis en l'ésser humà. Ja que crec que podria existir un món on no fes falta haver de controlar a la gent, ni cometre injustícies. Potser sóc un il·lús, però tant de bo poguéssim tenir una societat on tothom pogués viure en pau i sense ser manipulat ni controlat.
Nosotros en la actualidad si gozamos del derecho de la vida, y hace 5000 años también. Pero, segun el estado de naturaleza imaginario, que lo relacionaria con los primeros primates, estos no conocian en si un derecho a vivir, si no que fue más un instinto, el instinto de sobrevivir, buscando cobijo, comida.. ( HOBBES )
A este instinto se le sumo la similitud entre los primates, todos gozaban de unos rasgos más o menos parecidos, provocandoles curiosidad, más que verlos como enemigos.
De ahí yo creo que surgió la idea del derecho a la vida y las primeras sociedades, la unión de especímenes parecidos, que demostró que se podía vivir más seguro y conseguir más comida, por lo que sería fruto de una convención humana.
El derecho a la propiedad opino que nos venia implementado en nuestros genes desde que nacimos, incluidos los primates, pero este derecho se reflejaba en los sentimientos hacia esa cosa que consideramos nuestra, esos impulsos que te daban, es lo que hacian que lo considerasen suyo o no. La evolución progresiva de estos sentimientos fueron evolucionando el derecho a la propiedad, hasta como lo conocemos ahora
Personalmene pienso que el concepto de "derecho" es un concepto inventado por el ser humano después del "pacto de sociedad". Para argumentar mi postura me remito a la vida animal, pues nosotros somos animales con una lógica más avanzada, pero al fin y al cabo, nuestra vida en la naturaleza se asemejaría a la de éstos.
Contraargumentando mi propia tesis si que admito que existiría un "respecto" animal, algo que evita que unos se enfrenten a otros, supongo que principalmente por el respeto (por no decir miedo) que se tienen unos a otros. Nada que ver con el concepo de "derecho"del que habla Locke.
Personalmente David, no estoy de acuerdo contigo ya que los humanos desde el primer momento de vida naturalmente empiezan a crear sentimientos hacia las persones de su alrededor y en caso de que estas no estén, se nota una especie de vacío en las que aún siguen aquí. Por tanto, desde el momento en que nacemos entendemos la vida como un derecho que no se le puede arrebatar a una persona excepto cuando el causante se trata de una enfermedad y no por un agente externo, como el asesinato.
Todos los humanos apreciamos la vida de una manera u otra, hasta cuando no existía el concepto de sociedad.
Crec que tothom té drets pero quan els concep, també té deures, per tant, si a tothom se li atorgués unes terres per igual, tothom hauria de treballar-les per igual també. Si vols una cosa, demostra-ho.
D'alguna manera estic en la mateixa situació que el Genís ja que estic d'acord en que tant viure com de tenir una propietat a la qual puc anomenar MEVA és un dret natural, però d'altra banda, penso que Hobbes també té raó dient que abans que existís la societat, probablement s'hauria viscut amb un interminable "tots contra tots", ja que, des del meu punt de mira, els humans sóm uns éssers ambiciosos - al mateix temps que altres animals - tenim tendència a protegir tot allò que considerem com a nostre.
No descarto tampoc el fet que no tots els humans de llavors fossin d'aquesta manera, però tampoc descarto que hagin estat tan sols uns pocs els causants de la creació d'aquest pacte, com diria Locke.
Així que jo crec que el fet de viure en societat és una cosa de la que tots, com a individus, sóm culpables i no es pot senyalar a ningú amb el dit ja que la majoria hem posat part de nosaltres per construir-la.
Sota el meu punt de vista considero que en l'estat de naturalesa imaginari no existia cap dret natural ja que la gent feia el possible per sobreviure i només ho aconseguien els més forts. Si en una societat com la nostre no hem aconseguit que tothom entengui certs drets com el de la propietat privada, que no es respectada pels ocupes, dubto que això es pugui aconseguir en un estat de naturalesa imaginari.
En mi opinión si que hay derechos naturales aunque también hay derechos impuestos por la sociedad. Pero en este caso la vida sería un derecho natural, puede que sea el único derecho natural de verdad que podamos llegar a tener. Por eso, cuando hacemos alguna cosa incorrecta, como por ejemplo, el asesinato, nos castigan de la forma más agresiva para nosotros, es decir, quitándonos nuestro derecho más importante, el poder vivir.
Nuria Pomares
Estic d'acord amb el raonament de Locke, la llei natural, tant el dret a la vida, al llibertat o ala propietat privada, sorgeixen de forma racional per l’home en l'estat natural. Tot hi que, com bé diu ell, el problema principal és que no tots els éssers són racionals,així doncs convertint aquest estat de naturalesa, racional, en una guerra, per aquesta raó es necessiten les lleis de la societat. Pel que fa la forma de govern, la democràcia és la millor opció, ja que tothom pot decidir, hi s'evita l’abús de poder, o una revolució com podria comportar una dictadura.
Por otra parte también pienso igual que anna , si en esta sociedad en la que vivimos aun no se ha conseguido que se respeten los derechos , en una sociedad sin normas ni leyes probablemente existiría la ley del más fuerte
Personalment estic a favor del que diu Hobbes, ja que encara que totes les persones tenen el dret a la vida i a la propietat,
crec que si realment nosaltres haguessim nascut anys enrere sense societat, per exemple en una selva on no sabem ni que fem allà, no tindriem idea sobre el dret de la vida ni de propietat, nomès pensariem en nosaltres mateixos i en la supervivència, i si fes falta menjar a altres persones per sobreviure, es faria, igual com fan els animals.
Des de el meu punt de vista, si es trobessin els humans en el estat de naturalesa crec que si que hi haurien drets i llibertats que es compartirien en la majoria dels individus, però com que en l’estat de naturalesa no es pot garantir aquesta harmonia (i perquè segurament no tots els individus serien propens a seguir i respectar aquestes llibertats i drets), s’ha fet un pacte per intentar garantir-la. Per tant crec que si que hi haurien aquests conceptes ja adoptats per l’ésser humà, com el dret a la vida, però per poder assegurar-los s’ha hagut d’optar per un pacte entre tots aquests.
A Andrea. No entiendo que relación tienen los sentimientos con los derechos naturales. Es más, aunque sentir fuera sinónimo de derechos, tampoco entiendo que relación has establecido entre el derecho a vivir y tener sentimientos. Y todavía voy más allá, aunque esto estuviera relacionado, ¿quien lo dice?
Pues una hormiga también siente, pero bien que las pisamos por diversión. ¿Tienen las hormigas, nada más nacer, el derecho natural a vivir? Yo creo, que siguiendo tu argumento, esto es que sí. Y un pobre niño que nace con deficiencia mental y no es capaz de pensar ni sentir, ¿tiene esté el derecho natural a vivir...?
No creo que el argumento demuestre demasiadas cosas, aunque solo es mi opinión.
Todo el mundo tiene derecho a la vida, eso quiere decir que tampoco se lo puedes quitar a nadie matandolo. Por eso no estoy de acuerdo con locke cuando dice que cada uno tiene las tierras que puede trabajar, porqué haciendo eso le estas quitando el derecho a otros de poder comer, si no comemos nos morimos. Entonces le estamos quitando el derecho a la vida a unos por el derecho de la propiedad a otros, no tiene sentido.
Por otro lado, también estoy a favor de lo que a dicho el Gómez, todos los derechos comportan unos "deures" que tienes que hacer, porque sino esto sería un descontrol, todo el mundo pediría pero nadie haría nada a cambio.
Considero que en l'estat de naturalesa no existia cap dret natural ja que els éssers existents feien el possible per sobreviure. Si en una societat integrada i desenvolupada com la nostre no hem aconseguit que tothom entengui certs drets com el de la propietat privada, dubto que això es pugui aconseguir en un estat de naturalesa imaginari.
Carla Besa
Considero que en l'estat de naturalesa no existia cap dret natural ja que els éssers existents feien el possible per sobreviure. Si en una societat integrada i desenvolupada com la nostre no hem aconseguit que tothom entengui certs drets com el de la propietat privada, dubto que això es pugui aconseguir en un estat de naturalesa imaginari.
Carla Besa
Considero que en l'estat de naturalesa no existia cap dret natural ja que els éssers existents feien el possible per sobreviure. Si en una societat integrada i desenvolupada com la nostre no hem aconseguit que tothom entengui certs drets com el de la propietat privada, dubto que això es pugui aconseguir en un estat de naturalesa imaginari.
Carla Besa
El estado de naturaleza el cual la especie humana se encontraria sin normas seria la guerra todos contra todos y es por ese motivo q se necesita un pacto entre ciudadanos y soberano como bien dicen hobbs y Locke aunq veo mas factible el pacto q propone Locke. El estado de naturaleza q menciona Locke es un poco un mundo ideal, La gente en general y cuando cito en genral me refiero a una inmensa mayoria le importa un comino el resto solo busca su propio beneficio aunq esto suponga entrometerse en derechos y libertades de otros civiles,
També considero que han d'existir dreta impossats que s'han de complir. Ja que sinó viviríem en una societat corrupte i sense bases lógiques a seguir.
Carla Besa
Personalment penso que l'estat natural és tal com diu hobbes.
Els humans som egoistes per si sols, posem l'exemple de donar-li un "xumet a un bebé" si l'hi treus comença a plorar... això és perquè el vol.
Si tots volem les mateixes coses, al final començarem a barallar-nos entre nosaltres.
Per aquest motiu i per defensar els drets, necessitem un "jutge" que reguli els abusos de la gent.
Marc Polonio
Veronica Villagrasa
Els drets natural existeixen pero no crec que la propietat sigui un dret natural pero que no tothom pensa de manera innata en això.
en canvi la vida i la llibertat si ho son sense que fasi falta pensar-ho.
Estic d'acord amb el Didac, per començar tothom té el dret a la vida i això implica pel contrari que tu no li pots treure la vida a algú matan-lo. D'aquesta manera també trobo estrany el cas de la propietat privada perquè pens que tothom té el dret en tenir-ne, la treballi o no, i així ningú podria pendre-li a nungú, per la mateixa recla que em fet servir en el cas de la vida; tu tens dret a propietat privada respectant la dels demés. També estic d'acord amb el Gomez que diu que tots drets impliquen uns deures per tant penso que tothom ha de tenir els deures que he esmentat anteriorment, però també té uns deures que cumplir.
Locke diu que en estat natural ja hi haurien lleis, les lleis naturals. Com el dret de la vida o de la propietat privada. Però si en tenim això en compte. Perquè hi ha humans que es maten, I perquè hi han guerres?
Jo per exemple no penso igual que la vero,e n el cas de la llibertat.
Que es més fàcil manar una cosa o fer-la tu?
Jo crec que els humans més superiors dictaran sobre els altres, d'aquesta manera ja perdem el dret de la llibertat.
Marc Polonio
En la meva opinió el dret a vida és natural ja que tota persona té dret a viure igual que té dret a una propietat, un treball, etc... Ja que tots som iguals i neixem iguals en drets i dignitat. Està clar que algunes persones neixen amb millors qualitats de vida però això no treu ningún dret a altres persones que no tenen els mateixos privilegis però si tenen dret a viure i tindre una vida feliç.
Doncs Isaac Lefrancier, hi poden haver lleis. Això no vol dir que les seguim. Que vull dir amb això, hi han lleis contra matar hi continua havent gent que mata. El que penso que vol dir Locke és que hi han certes lleis que des del punt que tenim un cert coneixement y enteniment sabem que hi son. Sense haver hi cap llei escrita en puc saber que matar es dolent. Si li preguntes a un nen que no sap res de lleis, és bo matar? Et dirà que no. Per això penso que Locke te raó en el sentit que hi han algunes poques lleis que són naturals.
Marc, tu has agafat un exemple d'un nedo que plora quan li treus el xumet. Però penso que un nedo no plora per egoisme sinó per necessitat. Ara tu em podries dir, la gent és egoista per necessitat. I si, penso que en casos extrems la gent és egoista. Però hi ha certs casos en que es veu que hi ha gent que sacrifica la seva vida "la cosa més important que tenim" per un altra persona, país... Per aquest motiu arribem a una petita contradicció, la gent egoista des del punt que neix? No, tal com diu Locke la gent neix amb una tabula rasa, sense cap pensament ni idea. I per experiències anem omplint el full. En la meva opinió, certes experiències ens fan ser més o menys egoistes. No naixem amb egoisme.
"I marc el text parlava de les lleis naturals, no l'egoisme"
Isaac l'estat de naturalesa es veu clarament afectat amb les necessitats de la societat.
Tal i com dius tu, naixem amb la tabula rasa sense saber res i sense ser egoista.
En el exemple que he posat: ara pensa que el que ha pres el xumet també el necessita, no hi haurà un conflicte entre ells?.
El mateix passa amb l'espai en que viu l'home, es a dir si jo treballo amb un terreny i em produeix una certa satisfacció i una altra persona ho veu, no te dret ella ha experimentar aquesta nova sensació?
A més a més fiquem un cas extrem: jo necessito la ultima gallina que hi ha, però som dos, com arreglem aquest conflicte?
NO es ser egoista, tu intentaràs sobreviure.
MArc Polonio
Marc, tornant al tema inicial, existeixen els drets naturals?
Tu no clarifiques, la teva postura. Dius que segueixes la postura de Hobbes. Però perquè? Tenint en compte la pregunta inicial. No la postura de l'egoisme.
Jo mai dic que la gent no sigui egoista, en dic que naixem sense cap idea i hi ha certes coses, una pot ser el fet de sobreviure, que ens fan tornar nos més o menys egoistes, bons, dolents... Per aquesta raó repeteixo no naixem egoistes, els humans no som egoistes. Ens fem egoistes.
Ara bé si apliquem el que penso en els drets naturals, mes específicament amb la propietat privada. I amb el teu exemple de l'home i el seu terreny. No cal que hi hagi cap llei escrita per saber que aquell terreny l'ha treballada. L'altre home ha vist com l'ha treballada i penso que ja s'asummeix que pertany al home que ha arribat primer i el que l'ha treballada. Això no vol dir que no es lluitaran per a ella.
Però, si que sabem el que és teu i el que és meu com a llei natural.
Isaac no entens la meva postura. jo estic amb hobbes per que per a mi no existeix un estat de naturalesa amb drets.
Personalment els drets els em inventat nosaltres per que no ens passin aquestes coses, ajuntant-nos amb grups o raonant.
Això marca la diferencia entre les persones i els animals.
Marc Polonio
En mi opinión, todos tenemos derecho a la vida por algo hemos nacido, no?, pero no creo que sea necesario tener derecho a una propiedad.
Por una parte doy razón a Locke respecto al derecho de la vida, sin embargo pienso que no hace falta tener propiedades, porque de este modo ya se crearían sociedades, entonces ya no sería estado natural.
Un estado natural sería la postura Hobbes donde no existe un derecho natural, y solo existe la ley de la selva como dice el texto.
Por lo tanto, en mi opinión considero que solo existe el derecho a la vida y que no existe ningún otro.
Creo que existen los derechos naturales como dice Locke ya que, a menos que no sea en defensa propia, no serías capaz de matar a una persona. Un calor ejemplo es cuando decimos "lo/a mato", no lo/a matarías porque algo dentro de ti te dice que eso está mal. Así como si ves que alguien que tiene algo que te gusta no correrás a quitárselo porque SABES QUE NO ES TUYO.
De todas formas siempre hay excepciones como los asesinos, quienes no respetan el derecho natural o los ladrones, quienes pasan del de la propiedad pero, como he dicho antes, son personas con problemas o que simplemente se saltan tal derecho.
En resumen, que hay derechos naturales ahora, que se respeten o no, es otra cosa.
Paola, cuando Hobbes dice "la ley de la selva" se refiere a que gana el más fuerte, no precisamente a que se viva en estado natural entonces, si dices que un estado natural es el de la ley de la selva, quiere decir que si uno tiene una manzana y otro la quiere, puede matarle, y por tanto quitarle el derecho a la vida (derecho natural).
Entonces ahí ya no habría derecho natural a la vida y te pondría a favor de Hobbes (hace falta una sociedad par protegernos de ese tipo de gente).
Por otro lado, si estas de acuerdo con que el derecho a la vida es un derecho natural, también lo es el derecho a la propiedad y que Locke también lo incluye como uno de los derechos naturales propios del estado natural.
Tot i que jo estic quasi completament d'acord amb la filosofia política de Locke, en aquest punt, estic de part de Hobbes.
Des del meu punt de vista, crec que el dret de vida és un pacte que s'ha creat amb les persones conjuntament amb la societat. En un principi tothom vivia per lliure compartint fins que un dia van començar a haver conflictes, ja sigui amb la societat, amb la vida, amb les propietats, etc. Va ser aleshores quan es van establir els drets.
Aquest fet va passar fa tants anys que els hem adoptat com uns drets naturals però relament, jo opinio que no ho són.
aaahh, valee valee :)
En ese caso como ya has dicho solo doy mi apoyo al derecho de la vida un derecho natural, pero no comparto el derecho a propiedad.
Des de el meu punt de vista, els " drets naturals " com anomena locke, son drets que ens hem imposat nosaltres mateixos, ja que al ser tan evidents, és a dir , que tots i cada un de nosaltres hem nascut amb el dret de se lliures o el dret a la propietat privada, els associem com a drets que han estat implantats desde sempre.
La veritat esque estic bastant a favor amb el que diu la Ruth, comparteixo la seva opinió totalment. A més a més crec que tots els drets que s'han implantat han sigut en el moment en que es va fer el " pacte" Ja que, pensi que els drets naturals hagin sigut implantats per nosaltres, no significa que estigui totalment en hobbes
Es imposible pensar que en un estado fuera de la sociedad el ser humano respetaria los derechos de los demas sin motivo aparente, cuando nacemos demostramos que el ser humano es un ser avaricioso y narcisista, y si se vive en sociedad, no es por un bien común, es por un interes de mantenirse a salvo compartido por un gran grupo de ideas similares.
Y he de criticar lo que ha dicho Ruth sobre que en el estado salvaje viviamos "compartiendo", en aquella epoca no se compartia, porque la propiedad privada no estaba tan asumida como ahora, ahí las cosas funcionaban por una utilidad o necesidad, y cuando desaparecia esta, este objeto se dejaba atras sin problema alguno, ya que no lo veiamos nuestro
Nacho jo he dit que compartiriem per que en el cas de que no ho fessim, cadascu estaria establint que és "teu" i que es "meu" i el que jo tinc, ho protegeixo i ningú m'ho pot treure. Per tant, jo crec que en el cas de que no compartissim ja estem parlant d'un dels drets, el dret a la propietat privada. No?
Sincerament hi estic d’acord amb molts aspectes de les duges versions, però em decanto més per el que diu Hobbes.
Crec que si actualment hi ha una sèrie de normes i lleis en la nostre societat, és justament perquè sense elles la gent es prendria la justícia per el seu compte, i el món seria una gran selva, les persones no tindrien en compte el dret a la propietat privada ni tampoc al de la vida, ja que per a nosaltres els desconeguts no serien res més que enemics.
Per altre banda crec que si ara la societat és com és, és a causa de que el home és un esser social, i no pas independent, així doncs per poder conviure agust amb la resta d’essers poc a poc al pas de l’historia l’home ha tingut en compte els seus companys i s’ha cerat un respecte com ara el de el dret a la vida o la propietat privada.
Així doncs en part també hi estic d’acord amb l’idea de Locke
Pienso que el que tiene razón es Locke, porque si los humanos viviéramos en estado de naturaleza tendríamos ciertos derechos y hasta una propiedad que todo el mundo entendería, un ejemplo de esto son los animales, ellos por instinto tienen descendencia y ciertos territorios que los demás animales respetan como es el caso de los leones, por tanto pienso que los derechos como la vida y la propiedad son naturales, pero he de admitir que hay derechos que son de convención humana como el derecho al aborto.
Contestant a l’Isaac, segons Locke, aquestes guerres i persones que maten, són degudes a que no totes les persones respecten aquestes lleis naturals. Per tant la diferencia amb Hobbes és que ell creu que l’home en l’estat de naturalesa seria com un llop, no respectaria les lleis naturals i miraria únicament per ell, en canvi Locke diu que pot haver-hi o existir, en l’estat de naturalesa, alguna persona que no respecti aquest drets, però que per regla l’home si que les respectaria. Si més no, els dos coincideixen en que fa falta un pacte social per poder garantir aquests drets i llibertats.
Laura, no entenc que comparteixis l'opinió de hobbes quan has dit que"Crec que si actualment hi ha una sèrie de normes i lleis en la nostre societat, és justament perquè sense elles la gent es prendria la justícia per el seu compte" ja que aquest autor diu el contrari, és a dir , Hobbes diu que en el supososat estat de naturalesa no existeix cap dret natural, nomès una, la qual serveix per sobreviure.
En totes les opinions exposades pels meus companys, he trobat moltes que estergeixen la meva opinió, aleshores el meu comentari seria del tot inútil. L'exponent que tenim més clar del que pot ser l'estat de natura era aquella època abans d'idear l'escriptura. En aquell estat molt similar a l'estat de naturalesa podem observar que, sense cap norma social, els individus es respectaven entre ells i aconseguien una harmonia, en la qual cada subjecte acomplia el seu paper. Per tant, qui intentes suprimir aquella harmonia era despuçat de la única facultat compartida la vida.
En resposta a la pregunta " Hi ha drets naturals o són fruits d'una convenció social? ". Sóc clar en aquest aspecte, els drets nats, és a dir, col·legits de la lògica són drets totalment naturals, en canvi drets que ens protegeixen entre nosaltres són obra del pacte social. L'exemple que proposa és el següent: en la pel·lícula que vam veure l'any passat d'un nen salvatge, ell caçava per alimentar-se, no per cap raó, en canvi no atacava humans perquè veia la mort com dret natural.
Publica un comentari a l'entrada