dijous, de febrer 13, 2014

El sol no és calent

Ens diu Locke que el sol no és calent, sinó que té la qualitat de fer que nosaltres sentim la calor. Aquesta reflexió es situa en la discussió clàssica sobre si existeix la matèria (materialisme), només les percepcions de la ment (idealisme) o ambdues coses (dualisme). Sembla que la postura de Locke és el dualisme perquè afirma que els objectes tenen qualitats primàries i secundàries (la matèria) que ens causes les percepcions (les idees).
El filòsof Berkeley va anar més enllà i va afirmar que no podem saber si realment existeixen els objectes amb les qualitats descrites per Locke i per això s'inclina a pensar que l'únic que existeix són les percepcions (les idees) i les ments que capten les percepcions.
Quina postura i per què defensaríeu? Materialisme? Dualisme? Idealisme? (us pot anar bé recordar les discussions que vam tenir a 1r de batxillerat).

40 comentaris:

Rodrigo Averiguaski ha dit...

Yo estoy con Locke, pienso en el dualismo, és decir, existència de cuerpo y mente por separado, lo cual como bien dice Locke los objetos tienen cualidades que mi mente las percibe como estímulos y las codifica. Por qué puedo afirmar que cuerpo y mente van separados? pues bien, si a alguien le amputan una pierna no se le amputa también una parte de la mente, seria una incongruencia no?

iZac ha dit...

Jo continuo amb la meva postura de l'any passat, el materialisme. Però en el sentit de l'anima. Si parlem del tema de la realitat, em situo en el dualisme. Ja que les idees de Locke tenen molt de sentit.

Un objecte te unes certes qualitats, i aquestes qualitats entren en la nostra ment i formen idees. Tenint això en compte el que viem o sentim, son les idees que crea la nostra ment. No el objecte que tenim al davant. Això explica les il·lusions òptiques, que no es mouen però la nostra ment ens fa pensar que si.

Però te que haver un objecte que ens propagui les seves qualitats. Per això no defenso la idea del idealisme.

Isaac Lefrancier

polo ha dit...

Jo, igual que l'isaac, també mantinc la postura ideològica del'any passat, el materialisme.
però per a mi, captem l'idea de l'objecte, aquesta idea te certes qualitats , primaries i secundaries.
Si canviem les qualitats secundaries, encara podrem tenir una idea de l'objecte, pero al variar la qualitat primaria, canviem el objecte .

Sara Miquel ha dit...

Jo crec que existeix la matèria, i que existeix una percepció d'ella, però no crec ni en ànimes ni separacions cos-ànima...
El cos és un conjunt d'activitats biològiques amb capacitats. Entre elles estan els sentit, limitats sempre per factors i sense els quals deixaríem de tenir eficàcia. No veurem els colors sense llum. Però el color estarà en els objectes, no com a color en sí, sinó com a conjunt físic capaç d'atreure i repel·lir ones lluminoses.
Existeix la matèria, existeix una percepció del que és la matèria en la nostra ment, que no deixa de ser matèria.

Laia Fusté ha dit...

Estic totalment d'acord amb el comentari de'n Rodrigo, i dono suport al dualisme, ja que són les qualitats dels objectes les quals la meva ment percep, així com el dolor, el calor, el fred, el sabor de les coses, etc., al mateix temps que tampoc podem determinar si tot el que veiem o sentim sigui el mateix exactament que el que veuen o senten les persones que ens envolten.

Nuria Pomares ha dit...

Jo també estic totalment d'acord amb l'Isac, amb la mateixa postura, el materialisme ja que els materialistes es basaven en una realitat tangible on ells defensaven fets demostables, fundament bàsic de la visió i la realitat de la vida.

Nuria Pomares

Andrea Llopis ha dit...

Des de el meu punt de vista, estic d'acord amb el Rodrigo ja que crec en l'existència de cos i ànima per separat amb un argument per exemple com el del Rodrigo.

A més, penso que aquests funcionen per separat ja que un canvi en un no influiria en l'altre sinò que continuarian funcionant adequadament. Així doncs, un cop morim, només mort el nostre cos que seria la màquinaria i l'ànima perviu com a cervell d'aquesta.

Andrea Llopis

Noelia perez ha dit...

YO estoy de acuerdo con el dualismo ya que pienso que alma y cuerpo van por separado .Pero aunque se encuentren unidas en la mayoría de los casos podrían estar una sin la otra .Por lo tanto pienso como Locke ,las cosas tienen cualidades que nuestros sentidos captan y de esta manera podemos distinguir los diferentes objetos , sonidos ,gustos ,olores ...etc.

Genís Lucas ha dit...

Jo estic d'acord amb tot el que ha esmentat el Rodrigo. Per tant, estic a favor del Dualisme. Crec que el cos i l'anima existeixen per separat. Per tant, l'objecte té el poder que el meu cervell percebi l'objecte mitjançant estímuls i els codifica per fer idees. Posaré un exemple molt semblant al Rodrigo, ja que per si mateix el Rodrigo dóna arguments molt sòlids. El meu exemple seria d'una persona amb tetraplegia (persona que a causa d'un cop fort a la medul·la espinal, li provoca paràlisis), aquesta persona no podrà sentir, ja que la connexió entre l'anima i el cos que serien aquests neurotransmissors, no han sigut capaços de portar la informació de dolor, calor o fredor. Per tant, crec podem aprendre o causar-nos lesions, que provoquin que les qualitats secundàries no les percebem, però encara i així la qualitat primaria segueix en l'objecte.

Genis Martinez Jara ha dit...

Jo penso que Locke esta equivocat amb el seu pensament sobre el sol, ben bé, diria que el sol emet rajos de calor, per tant es calent, i aquests els percibim nosaltres.

Per altre banda, jo estaria a favor del Dualisme, encara que opino que ment i cos van junts. La ment es algo que ningú pot saber on està, com és, no es pot tocar.. Es algo que ens adonem que tenim, perquè es una de les característiques que ens diferencian de les màquines, fent-nos creatius, donant-nos capacitat per crear pensaments, etc.

El Rodigro i el Genis han donat dos exemples: Una tetraplegia o una amputació et modifiquen el cos, però la ment te la deixen intacta. Si partim de la base de que la ment es inmaterial, aquesta no sufrirá danys físics, però si rebrà ''estimuls'' negatius.
Aquests estimuls vindrien a ser els sentiments i sensacions que després d'un trauma com perdre una cama o quedar-te tetraplègic et causarien, vindria a ser un mal psicològic, que també podria modificar la teva ment, depenent de la força de superació que tinguis.

Genís Martínez

CARLES ha dit...

Jo dono suport a la teoria del Genis Martinez pel que fa el dualisme, ja que n'estaria a favor, però pensant que cos i ànima van junts, ja que com diu ell si poses l'exemple del Rodrigo el qual fa referència a que quan t'amputen una cama no t'amputen també una part de la ment, però si que pot causar uns afectes negatius a la teva ment com be diu el Genis.

David Álvarez ha dit...

Según lo que comenan mis compañeros sobre el dualismo, quiero decir que no estoy de acuerdo. Si bien creo que se podría dar nombre a eso que procesa las ideas, pienso que el concepto de "alma" se asocia más a algo sobrenatural, no relacionado con la naturaleza.

Pienso que esa cosa encarada de procesar las ideas está en el propio cuerpo, más específicamente en la cabeza, donde realmente se evalúan todos los estímulos externos. ¿Continuarías siendo tu mismo si te cortaran la cabeza?

gomskatez11 ha dit...

Crec en el dualisme. Què és una mirada, un somriure, un petó de la dona que estimes? Són objectes com una taula, amb extensió? No ho crec
crec. Tanmateix, també ens poden transmetre sensacions, per la qual cosa la ideologia materialista és invàlida.

Laia Fusté ha dit...

Isaac, a què et refereixes amb ser materialista en el sentit de l'ànima?

Laia Fusté ha dit...

Isaac, a què et refereixes amb ser materialista en el sentit de l'ànima?

Anna ha dit...

Jo defenso la postura dualista, ja que crec que l'ésser humà consta de dos parts (cos i ment) tot i que crec que no estan separades, ja que com bé a dit el Genís, el fet que una amputació del teu cos no suposi cap dany físic en la teva ment si que pot suposar un problema psicològic. Crec que si només fossim matèria, no hi hauria res que ens diferenciés de les màquines.

Sara Miquel ha dit...

Estic totalment d'acord amb el David, el terme d'ànima és només un nom que atribuim alló que pensa i guarda idees, però no va més enllà, en el moment que jo mori, aquesta màquina morirà amb mi, perquè está dins meu i forma part del propi cos. Rodrigo dius que si et trenques un mà no es trenca l'ànima, si et tallen el cap tampoc no? Com ho saps, que la teva ment anira surant per l'espai? O estarà reencarnada en formiga?

Agatha Guerrero ha dit...

Estic totalment d'acord amb el raonament de l’Anna, per tant em considero dualista, ja que, com bé diu l’Anna estem formats per matèria, tot hi que per tal de diferenciar-nos, hem de tenir alguna cosa, que l’anomenem 'anima que faixi que d'alguna manera cadascú sigui especial.
Pel que fa la percepció de Locke de la matèria, crec que en sí existeix, i que té qualitats, com l'altura, l'amplada, etc.. que percebem, per què existeixen. Tot hi que les altres qualitats, com els colors, que si apaguem el llum, els deixem de veure, penso que és un conjunt de factors que són capaços de reflectir-ho i transmetreu en la nostra ment, encara que físicament no existeixin.

Xavi Guirao ha dit...

Com la majoria dels companys, defenso el dualisme, ja que penso que existeix tant la matèria física com les idees que podem formar a partir d'aquesta matèria. Per exemple com podriem formar la idea de taula sense una taula? Crec que hem de tenir alguna "cosa" física, en aquest cas una taula, amb certes qualitats primàries i secundàries per poder formar una idea a partir del objecte en concret.

Aarón Segovia Blanco ha dit...

Des de el meu punt de vista la teoria dualista es la més encertada, com han dit molts companys, ja que crec que som un conjunt de cos o matèria i ment, les quals es troben separades entre si. Es fàcil de corroborar, ja que com ha dit l’ Anna, el fet de patir lesions o danys en la matèria o cos, no comporta patir danys en la ment (cas de las amputacions)

A més, crec que el que ha dit el David sobre que és en el cap on realment s’avaluen tots els estímuls externs, es totalment cert, ja que si et tallen qualsevol part del cos segueixes sent tu mateix, però amb el cap no succeeix el mateix, ja que es on es troba situada la ment i aquesta és la que et defineix.

Carla Artigas Cunill ha dit...

Jo sóc dualita, perque crec que els objectes poden enviar una serie de idees o qualistats cap a nosaltres, com diu lock l'objecte es el que ens fa que es reflecteixi i pasi al nostre cervell. Per tan no crec que la materia sigi nomes materia necesita alguna cosa que nosaltres pugem veure o observar.

Carla Artigas Cunill ha dit...

Jo sóc dualita, perque crec que els objectes poden enviar una serie de idees o qualistats cap a nosaltres, com diu lock l'objecte es el que ens fa que es reflecteixi i pasi al nostre cervell. Per tan no crec que la materia sigi nomes materia necesita alguna cosa que nosaltres pugem veure o observar.

Dídac ha dit...

Estoy totalmente a favor de lo que a dicho el Marc Polonio, ya que tal y como a dicho él cada objeto tiene cualidades primarias y secundarias, si cambiamos unas cualidades secundarias por otras, el objeto sigue siendo el mismo pero con cualidades secundarias distintas, pero en cambio si cambiamos sus cualidades primarias hemos cambiado totalmente el objeto, son objetos totalmente distintos, lo único que tienen en comun son sus cualidades secundarias.

Agatha Guerrero ha dit...

Es exactament el que penso, com el Marc i el David, ja que com he dit en el comentari anterior hi han, dos tipus de qualitats, les "qualitats primaris", que seria l'objecte en si, com una taula, i les secundàries. Com bé ha dit el David si canvies les qualitats secundàries, no canvies l'objecte en si, però si canvies les "qualitats primàries" ja no parles del mateix objecte, ja que estàs canviant,la seva identitat, i per tant aquell objecte com la taula, ja no seria considerada una taula.

Anònim ha dit...

Jo, defenso l'opinó de Locke, és a dir, el dualisme.
Crec en l' existència de cos i ment per separat, ja que com han dit gairebé tots els meus companys que estàn a favor del dualisme, crec que els objectes tenen qualitats que la nostra ment, perceb a través dels sentits i crea les idees, i d' aquesta manera les podem distingir i identificar de diferents objectes i coses.
Carla Besa

Anònim ha dit...

Veronica Villagrasa


Jo, com locke, defenso el dualisme. Podem separar la ment del cos, son coses diferents encara que una estigui dins de l'altre.
Les qualitat dels objectes entra en la nostra ment per particules invisibles i forma idees.

Anònim ha dit...

Veronica Villagrasa


Jo, com locke, defenso el dualisme. Podem separar la ment del cos, son coses diferents encara que una estigui dins de l'altre.
Les qualitat dels objectes entra en la nostra ment per particules invisibles i forma idees.

Marc Bofarull ha dit...

En la meva opinió penso en el dualisme ja que nosaltres podem percebre cosas pels sentits. Esta clar que els objectes tenen unas qualitats que la nostra ments percep, les analitza i ens crea la idea del que estem veient, però, quan nosaltres ens apropem al sol, notem la escalfor al nostre cos i penso que aquesta escalfor la notem perque el cos la sent i en canvi no la sentim a la ments aquesta escalfor.

Isaac Lefrancier ha dit...

Laia Fusté "Isaac, a què et refereixes amb ser materialista en el sentit de l'ànima?"

Si, jo no crec en l'anima. Penso que som "carn y os". I que no hi ha cap cosa mes enllà. Però ara estem parlant del tema de la realitat. I en aquest tema. Com he dit abans, crec en les idees dualistes.

I jo no em situo en una postura pel seu nom. Jo em situo en una postura filosòfica pel que diu. Penso que puc agafar certs trets de diferents postures filosòfiques, materialisme, dualisme... Y crear "la meva filosofia". Penso que no hi ha cap postura ni filosof que estigui 100% correcte, si no agafo les petites coses que sí que en crec més possibles, creïbles. Per crear una postura en la que jo penso que sigui certa.

Paola Delgado ha dit...

Yo apoyo a la postura dualista porque creo que el cuerpo necesita de "alguna cosa" para que este funcione y esta sería el alma. Es decir el alma depende del cuerpo, sin cuerpo no hay alma, claramente.

Y además estoy de acuerdo con los argumentos que han dando mis compañeros, ya que, el alma sigue estando intacta cuando el cuerpo sufre algún daño. Creo que el cuerpo esta presente para que este este en contacto con el mundo exterior y el así alma aprenda de las experiencias que vive este.

Dalila ha dit...

Defiendo la postura dualista porque, como dice Locke, debe existir un objeto con la capacidad de proyectar cualidades que la mente percibe. De este modo, el sol nos proyecta la cualidad de calor que nuestra mente transforma en idea de caliente.

Dalila ha dit...

Isaac, me parece que te contradices cuando dices que no crees en el dualismo y cuando explicas que, según el idealismo, un objeto tiene ciertas cualidades que nuestra mente percibe y con las cuales forma ideas porque el idealismo dice que las ideas existen por sí mismas y que solo se pueden aprender (idealismo objetivo)o que sólo existen en la mente (idealismo subjetivo) de modo que, no necesitan de un objeto que las proyecte (como pasa con el dualismo)como dices: "un objecte te unes qualitats, i aquestes entren en la nostra ment"...

Laia Fusté ha dit...

Estic d'acord amb la Dalila, la ment i l'ànima estan vinculades molt estretament: si no creus en l'ànima no pots creure en la ment, ja que ambdues no es poden ni percebre ni veure però no obstant, romanen allà...

Ruth ha dit...

Jo donaria principalment fe al dualisme, ja que des del meu punt de vista, penso que hi ha matèria i la percepció d'aquesta, i també crec que els objectes tenen les qualitats, entent com a qualitats les partícules imperceptibles que els objecten envien a la nostra ment i nosaltres interpretem gràcies a les notres capacitats (els sentits) a partir de les quals podem olorar, sentir, veure, tocar...

Per altra banda, tot i que hi crec, a vegades em costa pensar que les persones tinguem una ànima que va canviant de cos constantment i busca ser millor o més intel·ligent, tal i com diuen alguns filòsofs dualistes. Potser si que la tenim, i quan està dins nosaltres si que busca la intel·ligencia i millorar, però un cop morim no crec que passi a un altre cos, sinó que s'acaba esvaïnt.


Xènia Rué ha dit...

Desde el meu punt de vista, estaria d'acord amb el dualisme, crec que l'ànima i el cos van per separat, ja que juntes formen el cos . Ens els objectes , com diu locke, hi han qualitats, ja siguin primàries o secundàries que la nostra ment es capaç de percebre.

Estic d'acord amb el que ha esmentat Dídac, ja que les qualitats primàries són les que partanyen al objecte i epr tan si les modifiquem seríen uns objectes diferents, en canvi les secundàries, son les que si varien , l'objecte no pasarà a ser un altre.

Nacho Rios ha dit...

Desde mi punto de vista, el dualismo me parece el punto mas lógico, dado que una cualidad depende de materia para expresarse, y depende de nuestros sentidos para revelarse en su mas puro sentido, dado que como en el ejemplo de el arbol que cae en el bosque, por mucho que se exprese una cualidad, si nadie esta ahi para percibirla, esta cualidad es inexistente

Misael ha dit...

Yo defiendo el Dualismo y estoy de acuerdo con Locke,que estamos formados de un cuerpo y un alma y que la naturaleza de esta es etérea, imperecedera, inmortal. Y que gracias al alma podemos percibir las ideas con el cuerpo, es un pack que siempre va unido y no funciona por separado.

Laura Garcia ha dit...

La meva opinió respecte aquest tema coincideix amb la de Locke, jo crec en el dualisme, la ment i les coses, existeixen per separat, una no altera a l’altre, però en el seu conjunt fan que jo pugui percebre les coses. Un exemple seria que tu et pots imaginar un unicorn, sense la necessitat de la seva existència.

Laura Garcia ha dit...

Per altre banda, no hi estic d’acord amb el punt de vista materialista, ja que no crec que només es pugui confirmar allò que es demostra científicament. Crec que les coses, el mon i els essers som molt més que mataria, per molt que jo no vegi els meus pensaments, se que existeixen, per molt que no siguin materials.

Pau Acunya ha dit...

L'argument que exposa el Rodrigo el trobo escaient, car la reflexió exposada per ell és fruit de la posició més Locke que existeix refermança a la situació més imaginativa de la seva existència i del seu emmirallament. Sent dualista, cavil·lo en la divisió de la ment amb el cos, i per tant estic totalment d'acord amb la afirmació o teoria de Locke, que afirma que la nostra ment rep una certa informació i la uneix per extreure una de més complexa.