Aquesta és l'última entrada del curs i per la majoria de vosaltres l'última entrada definitiva. Nietzsche pensava que tot era un etern retorn, és a dir que no hi havia finals tancats sinó cicles que es repetien.Tanquem aquest cicle i per tancar-lo us proposso que feu un repàs per aquest dos cursos de filosofia i que expresseu els vostres pensaments al respecte. Si podeu, feu servir metàfores a l'estil de Nietzsche que representin aquest encontre vostre amb la filosofia.
39 comentaris:
Com diu Nietzsche que tot és un etern retorn, qui sap que no tornem a parlar-ne de filosofia?
Aquest dos cursos de filosofia han estat una mica complicats per dues raons: la primera, perquè m'han fet reflexionar en allò que pensava que sabia i segon, perquè allò que creia que ho sabia no era del tot cert.
Amb això vull dir que molts cops, sobretot fent els comentaris de textos ja sigui a classe o a casa, sentia el meu cap que dubtava de les meves capacitats de pensar i de seguida havia de parar i tornar a llegir per cinquantasisena vegada el mateix text.
Com deia Nietzcshe, hem de lluitar fins al final, costi el que costi. No hem de donar-nos per vençuts si és realment el que volem, com per exemple, arribar al cim de la muntanya la qual es troba el teu major desig i només per haver intentat 1 o 2 cops a arribar, amb un tercer ja no pots i tornes a fracasar ..
Pasi el que pasi i encara que costi la vida, no s'ha de deixar d'intentar i menys quan ho tens a la volta de la cantonada.
Estos dos últimos cursos de filosofía han necesitado bastante sacrificio, ya que no teníamos que expresar nuestras opiniones (sobre todo este último curso),sino que teníamos que estudiar y argumentar opiniones de otras personas.
Por un a lado, considero que esta bien saber como pensaban otras personas, pero me cuesta mucho estudiar teorías de filósofos que a lo mejor yo era totalmente contractaría a estas. Pero por otro lado pienso, como puedo estar en contra de algo si no sé como pensaban los filósofos de otras épocas?.
En fin, lo que no mata te hace mas fuerte, Nietzsche ;)
Estos dos años han estado interesantes pero a la vez difíciles ya que habían posturas de filósofos totalmente diferentes a mi forma de pensar.
Me surgían muchas dudas aunque intentaba buscar el sentido de cada una de las cosas. Pero en filosofía son más esenciales las preguntas que las respuestas.
Habían conceptos más lógicos, como por ejemplo, la mejor forma de felicidad es la que nos hace mejor personas y otras más cuestionables: el mundo existe?
Como todos sabemos todo ser vivo tiene una finalidad y puede que la nuestra sea conocer aún más.
Ho us oblideu d'intentar parlar amb metàfores del que és per vosaltres la filosofia i aquests dos cursos!
Jo explicaré el trasncurs del curs amb una metàfora la qual conté 4 fases.
1: Avans de començar l'assigntatura de filosofia.
2: Inici de l’assignatura
3: Transcurs de l’assignatura.
4: Final de l’assignatura.
1: Nosaltres estavem sentants a la platja en una cadira desde la qual nomès veiem el cel, el mar, i unes roques.
2: Però de sobte agafem la cadira i la situem a un altre lloc, el qual ens permet veure coses noves (per exemple peixos i petxines), i a part, les mateixes (el cel, el mar i unes roques) desde un altre angle.
3: Al aprendre que situant-nos desde diferents llocs de la platja amb la nostra cadira podem veure diferents coses i desde diferents angles, hem anat movent-nos amb la cadira per diferents llocs per veure coses que no sabiem que hi eren i altres que les veiem però no de la mateixa manera com las veiem ara.
4: Finalment, desprès d’haber anant-nos movent per tota la platja amb la cadira, hem vist moltes coses noves i coses que ja haviem vist però desde un altre angle i hem après que hi ha coses que veiem d’una manera i que altres persones, estant sentades al nostre costat en una cadira propera a la nostra, veuen les coses d’una altra manera, i nosaltres ho respectem.
Ya que nos lo preguntas, Félix, vamos a ser sinceros.
Personalmente creo que la palabra "historia" y la palabra "filosofía" no deberían juntarse en ninguna frase. Para mi la filosofía es la situación y la comprensión propia, no el estudio de comprensiones ajenas cuyos pensamientos obsoletos oscurecen la verdadera esencia del pensamiento argumentado.
Es por eso que yo prefiero los debates de primero a los comentarios de segundo, y no porque me de pereza escribir, ni mucho menos, sino porque la verdadera esencia que reúne alrededor de una mesa a seres semejantes con pensamientos distintos es precisamente es variedad de ideas y no la imposición de un idea "porque lo dice Descartes".
Para mi, estos dos últimos años estudiando filosofía han sido tanto intensos como constructivos.
Han habido momentos duros, en cuanto a pensar como lo hacían los filósofos e intentar entenderlos, pero también han habido momentos en los que sentía cómo escarbaba en mi mente para poder ir más allá, abriendo nuevas puertas, ampliando así mi forma de pensar y descubriendo otras formas de ver las cosas.
También ha sido curioso el hecho de sentir que ya conocía algunas cosas que decían los filósofos pero que no sabía cómo explicar porque es como si al conocerlos, una parte de mi que estaba dormida, hubiera despertado.
En cuanto al eterno retorno, creo que todo lo aprendido lo usaremos de forma consciente o inconsciente a lo largo de la vida porque en cierto modo, hemos quedado impregnados de un poquito de todo.
En conclusión, esto que empezó hace dos años y que ahora acaba, volverá a empezar al terminar el curso,aunque no nos demos cuenta, porque la vida es filosofía e independientemente de si la estudiamos o no, vivimos con ella.
Verónica
Jo sincerament no crec en el etern retorn, les coses les vius un cop en la vida i mai mes tornen a pasar. Tot te un principi i un final per molt que no volem per aixo hi ha que viure cada moment com si fos l'ultim perque un cop que arribi el final, no hi ha retorn.
Yo comparto la opinión de Vero y esto del eterno retorno es una milonga suya que se ha sacado del cuello de la camisa, lo que vivo no es cíclico y luego no se vuelve a repetir. Yo nazco sin saber nada y voy aprendiendo cosas nuevas experiencias aprendonde errores para luego no volverlos a cometer y estos errores no los cometo nuevamente por lo tanto ya no es cíclico y no volverá a pasar.
Relacionandolo con estos años de filosofia empecé siendo un cabeza cuadrada y he aprendido a abrir un poco la mente por lo tanto nonpuede ser eterno retorno, es más bien una progresión lineal
En primer lloc, diré la meva opinió sobre l'etern retorn. Com la majoria ha expressat crec que la meva vida serà una espècie de línia que no viure aquest moment mai més, per tant estic en contra del cicle que proposa Nietzsche. Només estaria d'acord amb un esment que diu ell, que és que cada moment és decisiu a la teva vida. Estic d'acord amb aquesta idea, ell seguiria dient que és important perquè es repetira i jo tot el contrari perquè no tornaràs a viure aquell moment. Potser he estat influenciat per la moral que m'ha oferit aquesta societat, però en la meva experiència tots els moments han sigut únics i molt importants al llarg de la meva vida, cosa que ha fet marcar els meus valors.
En segon lloc, el Fèlix ens demana de parlar sobre els nostres pensaments, jo en canvi parlaré d'allò que més actual dels meus pensaments, ja que si no estaria aquí tot el dia.
Avui a classe hem estat debatent, sobre si la caritat que proporciona l'església és per un sentiment superioritat, per tant seria millor ensenyar als pobres a treballar i proporcionar-los un lloc on treballar per créixer econòmicament.
En aquest cas, crec que l'idea que ha donat el Fèlix no estava d'acord encara que molts companys sí. Jo crec que ara mateix els països del tercer món, el que necessiten és qualsevol ajuda possible per poder millorar el seu patiment. No crec que proporcionar-los aliments sigui dolent, al contrari crec que els ajudarà a una minoria a no passar tanta fam, i per tant a seguir lluitant per la seva causa. Al mateix temps crec que és també essencial donar-los un treball per intentar formar-los. No crec que aquest acte de donar-los aliments ens fai egoistes, sinó que estàs intentat ajudar-los i per tant hauries de sentir-te alegrat per no haver sigut egoista i no donar res. Ara sempre es pot ajudar més, perquè la seva causa no és la més idíl·lica, per tant sempre estaria ajudar i una vegada hem ajudat una vegada crec que s'hauria d'intentar constantment.
I per últim, ara per ara, no conec moltes persones que em puguin dir que han pogut contribuir en aquesta causa, i és per això que m'alegra el dia sentir que alguna persona hi contribueix, encara que sigui fent petits passos. Per tant, no crec que ens hàgem de sentir egoistes si no partícips d'una bona acció que alegrés a altres persones. I que hi ha millor que poder sentir que potser salvaràs una vida proporcionant una part dels vostres diners.
Penseu-hi i si alguna vegada podeu contribuir-hi per a mi, no ho penseu dues vegades.
Totalmente deacuerdo contigo Genís, vaya compartimos la mismobe incluso me había dejado un detalle que has citadonal principio, lo de que cada momento es decisivo en la vida.
Des del meu punt de vista, aquests dos anys de Filosofia per a mi, han sigut com anar al espai i trobarme coses noves i també preguntarme coses noves que mai m'habia preguntat.
El primer any de filosofia ja sabia que si volia aprobar tenia que donar el millor de mi ja que la Filosofia si no tens la ment en blanc i comences a pensar desde el primer segon es molt dificil.
El primer trimestre de l'any pasat ja vaig veure de que aniria la cosa en Filosofia, em costava molt pero em vaig proposar que des del primer segon de la clase de Filosofia ja tenia que estar preparat per entendre tot i si em perdia ja era dificil trobar el cami.
Aquest any de Filosofia sabia que aquesta asignatura seria de les més dificils de superar, des de Plató a Nitezsche tenia que estar preparat per donar-ho tot.
La filosofia m'ha ajudat a que si suspenia, aixecarme rapidament per no perdre el cami, he aprés molt gràcies a la Filosofia, ara la filosofia no es una asignatura, es un pensament que es pot fer servir sempre pero sempre començant des de la teva ment en blanc i a veure que t'hi trobes, com en l'espai, tot es nou i veus coses que mai has vist i no et pots perdre.
Estic completament dacord amb la Vero, crec que mai mes tornarem a viure aquest moment. Hem acabat un cicle que mai mes es tornara a repetir.
Aquests dos anys de filosofia han sigut com una muntanya russa, he passat moments bons i moments no tan bons, pero haig de reconeixer que a les classes de filo m'ho he passat bomba. La filosofia m'han ajudat a mirar les coses des de diferents punts de vista i ha entendre els filosofs, tot i que no sempre he estat dacord amb el que pensaven.
Durant aquest temps m'he adonat del poquet que sabia sobre aquesta materia i lo ignorant que era pero mica en mica he anat enrriquint-me de coneixements que estic segura de que hem serviran de per vida.
Estos dos últimos cursos de filosofía han necesitado bastante sacrificio, ya que no teníamos que expresar nuestras opiniones (sobre todo este último curso),sino que teníamos que estudiar y argumentar opiniones de otras personas.
Por un a lado, considero que esta bien saber como pensaban otras personas, pero me cuesta mucho estudiar teorías de filósofos que a lo mejor yo era totalmente contrataría a estas. Pero por otro lado pienso, como puedo estar en contra de algo si no sé como pensaban los filósofos de otras épocas?.
Podría decir que la filosofía en estos dos años para mi han sido como un eclipse lunar en muchas ocasiones veía todo oscuro y en otras simplemente se veía tan claro como la luz del día.
Pero en fin supongo que lo que no mata te hace mas fuerte, Nietzsche ;)
Personalment, crec que aquests dos anys de filosofia han estat molt diferents. En la meva opinió, el primer any de filosofia va ser molt més interesant. Quan arribava a classe entravem en un entorn diferent,un àmbient de diàleg i de reflexió, en el que ens qüestionavem coses que semblaven no importar però un cop pensavem dos cops seguits en elles veiem que podiem treure-hi d'elles moltes coses interessants per aplicar-les després en la nostre forma d'actuar en la vida. D'intre d'aquella esfera filosòfica en la que ens trobavem a primer, vaig desenvolupar una Andrea més autònoma i respectuosa amb les idees dels demès companys. En canvi, a segon, no he tingut aquesta sensació. Per a mi, ha estat una esfera totalment diferent, ja que únicament, ens em limitat a intentar entendre idees de persones que no han escoltat les nostres i que moltes vegades les he trobat buides de significat. El diàleg i punts de vista del meus companys han estat escassos i no he tingut les mateixes sensacions.
Les classes de filosofia són molt entretingudes però el contingut d'estudi el trobo equivocat i crec que ajudava més a pensar el de primer de batxillerat.
Aquests dos anys de filosofia m'hi han aclarit dubtes de la vida i també ma obert els ulls, com un nedo quan surt del fetus de la mare i és dona conte d'un nou món.
Jo, com ja sabeu sóc molt dogmàtic i el raonament que m'ha portat a fer la filosofia ha sigut com una bufetada a la cara o en aquest cas en el meu coneixement.
Ha destacar dic que m'he adonat conte de la importància que té la filosofia en aquests dies i el fet de pensar i auto preguntar se, per això la nova llei "Wert" en la qual es vol abolir la filosofia de la ensenyança és un indici de feixisme, en el qual el primer que es treia, en la societat era l'educació.
Bueno primero de todo estoy de acuerdo tanto con Vero como con Rodrigo , creo que las cosas pasan solo una vez y no hay vivencias, emociones, sensaciones iguales a lo largo de la vida .Creo que naces sin saber nada y te vas, sabiendo algo más a base de experiencias.La experiencia que m ha dado la filosofía ha sido aprender a razonar mejor las cosas , buscarle el sentido y lo que nos quiere transmitir un autor .
Como muchos compañeros han dicho, yo creo que la vida es un camino sin retorno y que no hay nada cíclico en ella. Las cosas que a uno le pasan solo se viven una vez.
Respecto a estos dos años de filosofía, para mi han sido como una liberación, sobretodo el primero, ya que podía expresar mi opinión libremente sobre cualquier tema. También he aprendido que escuchando a los otros uno puede cambiar de opinión.
También han sido un dolor de cabeza en algunas ocasiones.
pel que fa l'etern retorn estic d'acord amb la vero, ja que les coses que em viscut en un precís instant ja no tornaran a passar mai més i es quedaran en el passat. d'aquesta manera tot allò que ara mateix estem visquent en primera persona ja mai podrem trnar-ho a viure-ho de nou.
pel que fa les classes de filosofia durant aquests dos anys, penso igual que el David, ja que m'agradaven més les classes de l'any passat en que podiem opinar cadascú sobre el que pensavem lliurement i escoltar les opinions dels atres, respectant-les sempre, però amb poder d'argumentar. en canvi aquest any tan sols haviem d'entendre com pensaven els filosofs sense poder contradir-lo. de tota manera m'ha ajudat a obrir la ment, ja que quan vam començar l'assignatura la meva ment era com una caixa tencada amb pany i clau, i en canvi ara està oberta a tot tipus d'opinions, encara que siguin contraries sempre seran respectades.
Estic d'acord amb la Vero i el Carles en el fet que respecte a l'etern retorn, les coses passen un instant i mai tornaran a ser el mateix. L'exemple perfecte és la metàfora que va crear Heràclit en el que deia que la realitat és canviant i que el riu que veus davant teu mai tornarà a ser el mateix, ja que tot en ell ha canviat.
Referent a les classes, m'agradaven més les de l'any passat pel tema dels debats, però aquest any ha sigut molt enriquidor sobretot per poder haver conegut a grans filòsofs i conèixer les seves bases de coneixement.
Jo tampoc comparteixo l’idea del etern retorn, ja que crec que les coses solament succeeixen una vegada i crec que les úniques coses que podem viure varies vegades a la vida son els sentiments.
Pel que fa a la filosofia, per mi ha estat unes de les assignatures que més m’han fet desfruitar, ja que ha estat la primera vegada a la meva vida que he pogut donar i discutir una opinió pròpia en una classe. Durant aquests dos anys he après moltes coses, ja que durant les classe hem plantejat situacions i discutit coses en les que mai havia parat a pensar i reflexionar, a més de respectar i a no avergonyir-me dels meus pensaments, i això m’ha fet créixer i madurar com a persona.
Si més no, també comparteixo els pensaments d’alguns companys, ja que crec que en primer vam poder desfruitar d’un altre tipus de classe i de temari (sempre, desprès de filo, acabàvem discutint durant tot el dia els uns amb els altres, ja que la diferencia d’idees sempre hi era present, i això ens agradava i ens motivava moltísim). En canvi aquest any he tingut la sensació que les nostres idees i pensaments propis han passat a segon pla, ja que sempre que donàvem una opinió era respecte l’opinió d’un filòsof, i això ens limitava bastant.
Crec que el que sentim tots nosaltres, és que a primer vam jugar a ser petits filòsofs, i ens va agradar moltíssim, i al no haver pogut fer-ho tant aquest any, ha fet que ens sentim com si ens faltes alguna cosa.
Per això dic que ojala existís l’etern retorn, per poder seguint disfrutant.
Aquests dos anys de filosofía han sigut complicats però alhora divertits ja que hem descobert una sèrie de cosas, opinions i punts de vista diferents las quals ens feien pensar una mica i reflexionar sobre si els nostres pensaments eren certs o nomès ho pensavem.
Quan vem començar la filosofia, estava ple de dubtes, no entenia res, i nomès sabia que no sabia res (Socrates)pero al final lluitant com un señor i escalant la muntanya he arribat al cim i la filosofía ha deixat en mi una marca que no s'oblidarà.
Sobre l’etern retorn.
No estic d’acord en que els cicles es repeteixen. La nostra vida no és un cicle, és principi i final. Mai viurem el mateix que vivim ara, mai serem més petits del que som en aquest moment, mai en la vida ocorreran coses exactes a les que ens passen en cada instant. Per això no hi ha retorn, perquè mai tornarem a un mateix instant, i mai tornarem a escriure al filoblog amb les mateixes paraules del que volem dir al cap.
Dos anys de filosofia
Només es diferencien per un any, però la veritat és que he trobat moltes diferencies entre les dos cursos de filosofia. La assignatura ens ha mostrat dues cares molt diferents.
Primer de batxillerat va ser un any on vam aprendre a qüestionar-nos moltes veritats i conceptes que fins al moment no ens havíem preguntat. Vam haver de analitzar tot el que se’ns proposava i després intentàvem defendre les nostres opinions, discutint i debatent amb els companys sobre les millors opcions.
Vam aprendre a escoltar als altres i, sense voler, vam aprendre a defensar els nostres ideals. De manera inconscient ens enfadàvem quan creiem que els altres s’equivocaven, i ens indignàvem quan algú defenia la injustícia.
En aquell moment ens convertíem en lluitadors, lluitadors d’ideals, defensors de la nostra justícia, capaços de defensar el que realment pensàvem i del que volíem.
Segon, en canvi, en ha aportat coneixements molt diferents. Ens ha ensenyat la evolució del pensament humà, ens ha mostrat com hem arribat fins la nostra societat i pensament. Hem après a ser escèptics. Hem après a formar les nostres pròpies opinions, invalidant la dels aquets grans filòsofs que tant importants han estat en la història de la filosofia. Hem après a no seguir el moviments i doctrines marcats. Hem après que de vegades l’opinió d’un sol home pot ser més bona que la d’una multitud. Que necessitem la filosofia per a evolucionar com a persones.
I desprès d’aquest anys, puc dir que és la filosofia per a mi. La filosofia és qualsevol idea analitzada, meditada i pensada. La reflexió de qualsevol decisió i l’aprenentatge i superació dels nostres errors.
Jo penso que l'etern retorn no existeix , pero no t'ho podria dir mai del cert. Qui sap..
SI parlem dels dos anys de filosfiaa, entre ells han sigut completament diferents. El primer any, erets tu qui reflexionava els teus pensaments , qui debatis amb les raons en contra les teves. En canvi aquest any ha sigut reflexionar els pensaments de persones que van viure fa molts anys, i vulguis o no, la cosa era més complicada, i sobretot en els moments que no coincidies amb l'autor.
la veritat es que filosofia es una bona forma de pensar, i sobretot reflexionar en les coses que t'envolten.
Aquests anys de filosofa són l’ensenyança d'un mon totalment desconegut per la meva part, un món en el qual et fa reflexionar sobre tu mateix i el món que t'envolta.
La filosofia ma permès posar-me en dubte, o al contrari refor çar les meves creences, també ma fet dubtar molt i replantejar-ho tot.
Així doncs al llarg dels anys fent filosofia, estudiant els teus propis pensaments i els dels altres, et dónes compte, que 'jo només sé que no sé res', ja que cada vegada que aprofundeixes més en l’àmbit tant de la filosofia com de la vida mateixa, cada com que tens més coneixement, teñanadones de l’expansió i de l'enormitat, que et queda per saber, en conseqüència em fa pensar, tal com deia Sòcrates, només sé que no sé res.
Les metàfores esmentades per al Xavi corresponen totalment al transcurs d’aquests últims anys de filosofia a l’ institut.
Totalment d'acord amb el comentari de la Vero i en Rodrigo.
No crec en el "retorn etern" de les coses, ja que, com a bon exemple que vam estar plantejan a classe, res és igual una segona vegada; com la sensació de l'aigua freda després d'haver-te mullat un primer cop, o la segona mossegada a l'àpat més deliciós que mai tindries l'oportunitat de tornar a saborejar.
Pel que fa aquests dos cursos de Filosofia... podriem dir que en alguns moments m'he trobat pujant el pendent d'una muntanya molt més alta que el propi Everest, pero en altres, m'hi he trobat molt agust, com el mateix moment en el que, mentre vas pujant la muntanya i no arriba mai, trobes aquell replà amb una roca en forma de banc que es idonia per asseure't i tornar a respirar.
Ha sigut bastant dur en alguns aspectes, però en altres, realment molt gratificant, puc dir que em sento com una maquineta de treure punta - doble sentit! - després d'aquests anys d'aprenentatge.
Aquest dos anys de filosofia per a mi han sigut com ficar una cistella a falta d'uns segons i guanyar el partit.
Per definir-ho millor, al principi pensava que no m'agradaria sobre tot l'últim anys, però ha sigut tot el contrari.
Ha sigut una de les millors assignatures, on cada dia sortia saben alguna cosa més. He vist molts punts de vista diferents, i els he intentat mirar tots d'una forma objectiva i crec que ho he aconseguit.
El primer any va ser més mogut amb menys temari i més fàcil d'entendre. Però el segon no l'he vist com ha "historia de la filosofia" si no una manera de veure com pensaven abans.
No crec que estudi més filosofia però ha sigut genial saber una mica de filosofia.
Estoy totalmente de acuerdo con lo que ha dicho la Vero. Por eso estos dos años e intentado hacer lo mejor de mi en esta asignatura, aunque no me apasione, por que no creo qe nada en esta vida vuelva a suceder dos veces, y por lo tanto siempre hay que disfrutarlo al máximo todo.
Estos últimos años de filosofía han sido duros, sobre todo el último en el que nuestra opinión no era tan importante, sino saber interpretar la opinión de los filósofos que hemos estudiado, cada filosofo creía tener la razón, pero yo pienso igual que Nietzsche, la realidad va cambiando continuamente y no se puede conocer, por tanto Nuestra concepción empírica del mundo, se basa en "presupuestos fundamentalmente erroneos ..., el mundo como idea significa el mundo como error.»
Primero que nada, decir que para mí han sido 3 años de Filosofía, y al principio no me gusto, ya que cada uno tiene su manera de pensar, y con filosofía, nuestra mente se ha abierto a pensar nuevas maneras de ver la vida e incluso a ver la manera de pensar de los filósofos que hasta el momento han sido importantes y con los que hemos estudiado durante este tiempo.
Aunque al principio me costó aprender a argumentar y comprender los textos que hemos trabajado, me di cuenta que es muy interesante y la verdad sirve mucho en diferentes ámbitos de nuestras vidas.
De los filósofos que hemos trabajado, yo comparto más ideas con Nietzsche, ya que a la hora de ver la vida la ve de una manera diferente a los demás, basándose en la vida que llevo y una de las cosas que ha dicho es que para obtener las metas que nos planteamos, hemos de padecer un poco porque después lograremos lo que nos hemos planteado a obtener.
Como diría Nietzsche: “…a veces necesitamos la ceguera y debemos permitir que ciertos errores y artículos de fe permanezcan intactos en nosotros mientras nos mantengan en vida…”.
PD: se me olvido poner el nombre... Soy Lissett.
Sol Serra
Aquests dos anys de filosofia han sigut com la tonica, el primer glop es dolent, en canvi el segon o tercer, comences a agafar-li el gust, es a dir, la filosofia al principi es dura dentendre, pero a mesura que van passant les clases, agafes gust per lasignatura. El primer any va ser mes comprensible i mes ''facil'' perque era mes donar propies opinions, i encanvi, aquest ultim any ha sigut força complicat ja que ha sigut mes teoric. Estic dacord amb l'opinio de molts companys, i sobretot amb la de la carla artigas, surtiam de les clases amb nous coneixements, amb noves reflexions i coses en les que pensar, molt divertides on apreniem pasanho be, com un nen en un Firaparc.
Agraeixo aquest dos anys que ens han ensenyat no nomes coses de la filosofia, sino penso que tambe ens han ensenyat coses de nosaltres mateixos.
Sincerament, aquesta assignatura ha sigut com un caramel agri-dolç, d’aquells que al principi et fan posar una cara de fàstic i al poc temps li agafes el gust, i quan ja li queda poc per quedar-se sense et dona per comprar-te un altre i repetir l’experiència. Que vull dir amb això? Doncs que per a mi aquets dos anys de filosofia han sigut una nova i interessant experiència, en la qual al principi no li trobava el gust i la veia més com una assignatura per fer “bulto” però al pas del temps li agafes carinyo i li preguntes al company que toca a segona? I et contesta filo i tu ahh, guay! És una assignatura amb la que he après molt, moltísim, m’ha ajudat molt a pensar i reflexionar amb totes les idees que jo tenia claríssimes i que ara recordo i penso però quina bajanada! Si pogués escollir m’agradaria que aquesta assignatura estigues a la meva carrera perquè he desfruitat molt i se que m’aniria molt bé seguin-la fent.
Estic d'acord amb el concepte de Nietzsche de l'"etern retorn" pel que fa al fet que tot el que fem avui en dia, pot repercutir en un futur, per tant, hem de fer-ho bé. Per altra banda, penso que cada instant és únic i irrepetible, el temps passa i no espera, és el "tempus fugit".
Canviant de tema, voldria discutir el comentari del David. Ha dit que se'ns imposen unes idees obsoletes. Jo no ho veig així. Penso que el coneixement no té límit, que no ens hem de tancar portes a conèixer. No s'ens imposa aplicar cap filosofia d'aquestes, només se'ns dóna la oportunitat de saber com a evolucionat el coneixement de la humanitat durant milers d'anys i per altra banda, "donar-li més al cocu", és a dir, pensar més en les coses, intentar coneixe't més personalment, i a nivell social, pensar en què és la veritat, la felicitat, etc. En definitiva, la filosofia només ens ajuda a filosofar.
Durant aquests dos anys que he cursat Filosofia, he tingut diferents sensacions, pel que he llegit, al igual que els meus companys.
Durant Primer, tot i que l'assignatura se'm va fer més fàcil, es feia més aburrida, mes dura. Segurament perque haviem de donar molt la nostra opinió i jo tinc molta dificultat en aquest àmbit. A Segon de batxillerat, en canvi, se m'ha fet molt més interessante i amena.
Per acabar, només dir que estic d'acord amb l'Adrià, tant quan parla de que tot és un cicle i que el que vivim ara ens repercutirà en un futur, com quan parla de que cada moment és únic i no es repetirà
Gràcies als que heu fet l'esforç de pensar metafòricament. Crec que aporteu una perspectiva diferent i no repetiu els tòpics. Pel que veig, molts no heu pogut fer-ho. Nietzsche té raó: fa falta més literatura i menys lògica!!
La filosofía para mí ha sido una de las asignaturas que más me ha gustado ya que he podido entender las cosas de la vida mucho mejor.
Yo compararía estas clases con un recorrido en coche. Todo el recorrido es como si te pusieras a estudiar en los pensamientos filosóficos de los pensadores. Cuando repostas en algún lugar, es cuando descansas y al llegar al lugar de destino es cuando has aprendido todo.
Publica un comentari a l'entrada