diumenge, de febrer 01, 2015

Origen de la societat

Amb Locke tornem al tema clàssic de l'origen de la societat. Ell inaugura aquest tema que després Hobbes i Rousseau desenvoluparan. Junts són els anomenats filòsofs contractualistes perquè defensen que la societat es fruït d'un imaginari contracte fet pels humans en un suposat "estat de natura" no perfecte, ja que en ser un estat sense lleis, inclou la possibilitat de l'agressió d'uns als altres sense l'aplicació de la justicia. En aquest estat, les persones acorden les condicions del contracte que ha de definir els drets i deures bàsics dels ciutadans a una societat civil.

John Rawls (representat a la caricatura) és un dels filòsofs més importants del segle XX que recupera aquesta idea del contracte en el seu llibre Teoria de la Justícia, . Ell també s'imagina com seria l'estat natural del que haurien de partir les decisions sobre la societat que volem. Rawls comenta que a l'estat de natura del que parla Locke podria succeir que, a l'hora de pactar les normes socials, els més forts o intel·ligents podrien imposar un pacte que els donés avantatges i perjudiqués els febles o menys capacitats.

Per evitar-ho Rawls parla no d'estat de natura sino d'una posició original (d'origen) on els que decideixen hauríen de ser uns representants dels ciutadans posats sota un vel d'ignorancia que els treiés la informació que no cal per prendre decisions ètiques, com són el talent, l'etnia, el sexe, la religió o les creences dels seus representats. D'aquesta forma s'aconseguiria una posició original totalment imparcial que decidiria justament sobre les normes socials. I d'aquesta manera afirma que en aquesta situació sortirien dos principis que tenen a veure amb la justicia: el principi de llibertat (tothom ha de tenir unes llibertats bàsiques) i el principi de diferència (aceptar les diferències però corregint les desigualtats socials i econòmiques.

Què us sembla l'experiment que proposa Rawls? Creieu que si fos possible les normes que en sortissin serien justes? Creieu que sortirien les que ell diu?

6 comentaris:

Gerard Pujol ha dit...

Rawls té raó dient que si els que pactessin fossin intel·ligents podrien rebre més quantitat de benefici. Per això, entenc que ell posaria a decidir i pactar a un grup de persones estàndard. Fins aquí, opino que seria el més encertat, però trobo un problema: realment TOTHOM, pactés qui pactés, sortiria igual de beneficiat?
Un humà estàndard no intentaria també sortir ell guanyant? Des del meu punt de vista, aconseguir aquestes dues coses que Rawls diu que s'aconseguirien, penso que mai les aconseguiríem de la forma més equilibrada i justa possible.

Mar Valls ha dit...

El que diu Rawls sobre les desigualtats en la societat és cert, però, no trobo que tingui raó dient que si es formés un govern sota un vel d'ignorància podrien prendre decisions ètiques. Perquè dels errors se'n aprèn i gràcies a les experiències es corregeixen els errors fets anteriorment. Com és el cas de l'Holocaust. Si no hagués passat quan va succeir, seria possible que succeís en un futur, perquè no estaríem sensibilitzats amb el tema.
Crec que si als dirigents se'ls fa més ignorants del que ara ho són esborrant-los certes vivències, a l'hora de prendre les decisions, aquestes no serien enriquides per l'experiència i podríem tornar a viure un Holocaust com al passat.
Però encara que en aquell moment ningú intentés sobreposar-se, qui sap amb seguretat que en un futur no ho intentaria i en conseqüència s'eliminarien el principi de llibertat i el de diferència, argumentant-ho amb el que ha viscut fins llavors?
Mar Valls

Nara Alvéstegui ha dit...

De nada bajo un velo de ignorancia sale nunca algo bueno, siempre falta el componente humano. Las peores decisiones siempre vienen porque la gente que decide sobre un tema lo hace a la ligera o sin tener suficiente información, si alguien no se ve implicado en el tema a tratar suele decidir a la ligera.
El problema principal creo que es que la justicia siempre acaba siendo algo subjetivo y nunca puede ser objetivo, ya que somos humanos y no números.

Mireia Martínez ha dit...

Estic completament d'acord amb els meus companys, no es poden prendre decisions partint de la ingorància, ja que així es cometen errors. Necessitem tenir el màxim d'informació sobre una situació per poder prendre la decisió més ètica, justa i encertada. Per poder avaluar la situació i prendre una decisió necessitem conèixer-la.

Xavier Bricullé ha dit...

A diferència dels meus companys, jo no estic totalment en contra de Rawls. Si bé és cert que no tinc tota la informació que necessito per poder crear una opinió totalment encertada sobre el seu llibre després del que he llegit aquí em sorgeixen alguns dubtes i oposicions.
Per poder saber si el pacte realitzat sota el vel d'ignorància seria satisfactori o no caldria saber com és la posició original (haurem de preguntar al Eloi, es broma. Una mica d'humor sempre va bé per entendre millor les coses). Si ens imaginem la posició original com aquell punt en el que aquests representats sota un vel d'ignorància tenen una ignorància absoluta. Fet que costa d'imaginar perquè la ignorància va acompanyada de la ignorància de sentiments o de no saber quin és el seu bé. Ja que d'aquesta manera si no saben quin és el seu bé o el seu mal no podrien actuar a favor seu. Arribats a aquest punt. Jo penso que una justícia pactada per ignorants absoluts de totes les comunitats seria el pacte més just al que mai podrem arribar. Perquè aquests ignorants aprendrien junts i rodejats de persones d'altres comunitats. Però al no tenir cap coneixement de raça, espècie o diferència els tractarien com a igual.

Xavier Bricullé ha dit...

El únic inconvenient que puc arribar a trobar a aquesta teoria és que els ignorants, un cop fet el pacte, ja tenint coneixement de que es el pacte i del que això comporta, podrien realitzar-lo de tal manera per beneficiar-se ells mateixos, a tots els ignorants. I que aquest grup d'ignorants, ara ja savis es convertissin en el que defensa Hobbes, uns absolutistes que regnin impartint la por per tal de reprimir i controlar al poble.