dilluns, de març 30, 2015

Una metàfora per la Filosofia

Nietzsche defensa que el llenguatge en el món contemporani ha perdut el seu valor per parlar de la realitat perquè s'ha fet massa prosaïc. Els humans, per tal de poder comunicar-nos bé i amb la voluntat de conèixer la realitat de la forma més fidel possible, hem fet que les paraules tinguin un significat únic, objectiu, científic. Però la realitat, segons ell, no és així de freda i objectiva i, per això no es deixa reduir als nostres llenguatges. Només l'art (la pintura, la poesia i especialment la música) és capaç de parlar el més aproximadament de la realitat, perquè utilitzen un llenguatge metafòric.  Penseu, si no, ¿què creieu que defineix millor l'amor, un poema, una cançó o una fórmula química?

Aquest quadre de René Magritte ens ve a dir alguna cosa semblant: el llenguatge mai és igual a la realitat i la millora forma de transmetre un missatge és fent-lo metafòricament, com ho fa l'autor mateix amb els seus quadres (recordeu el del paraigüies i el got d'aigua?)

Us proposo que parleu de la vostra experiència amb la filosofia aquest dos últims anys, utilitzant només comparacions o metàfores. Amb què compararíeu aquesta experiència perquè s'entengui bé el que sentiu/penseu?

14 comentaris:

Mireia Martínez ha dit...

Sobre la meva experiència en la filosofia puc dir que tot i que no sempre ha estat fàcil entendre-la, l'estudi i reflexió d'aquesta han provat ser molt beneficiosos, sobretot en l'ensenyament de la tècnica d'anar més enllà del que veiem o pensem durant el dia a dia. Fins i tot m'atreviria a dir que certs valors han estat inculcats en nosaltres, encara que hagi estat inconscientment i no ho relacionem directament amb la filosofia.
No sempre ho he apreciat però ara, analitzant l'experiència des de fora, puc conclure que la filosofia és una porta oberta a la reflexió del pensament i les idees. Un nou món en el qual no m'haguès endinsat mai si no haguès cursat aquests dos cursos de filosofia.La filosofia ha estat una porta oberta a l'anàlisi dels propis pensaments i a la seva expressió i expansió.
Personalment ha estat una manera d'agafar les meves idees i aprofundir en elles, crear una opinió sobre les coses que m'eren desconegudes o de les quals no tenia cap opinió definida.
També he ampliat els meus horitzons, escoltant els companys debatre i expressar les seves opinions. He enderrocat les muralles del meu pensament i l'he ampliat, complementant-lo i nutrint-lo amb idees alienes.

Lissett Jocelyn Julca Castillo ha dit...

Sobre mi experiencia con la filosofía durante estos años, ha sido para mí una buena experiencia, porque como ya había mencionado con anterioridad mi compañera, la filosofía ha hecho en nosotros ir más allá de lo que podríamos pensar. Ya que nos abre la mente a poder ir mas allá de lo que nuestra capacidad como personas nos permite, y así quizá no a cambiar nuestros principios, sino que a enriquecer nuestro saber.

Para mí personalmente, cuando inicie bachillerato me costaba entender la filosofía, ya que cada uno tiene unos principios inculcados desde que eres pequeño, y no dejaba que mi cerebro vaya más allá de lo permitido. No quería aceptar lo que mis compañeros de clase debatían. Después de un tiempo aprendí a que es bueno dejar que nuevas ideas entren en nuestro cerebro, ya que eso nos enriquece culturalmente.

Cuando iniciamos a ver las posturas filosóficas de algunos filósofos que destacaron en su época, entendí que cada uno tiene un punto de vista diferente, la cual los hace diferentes, y a partir de allí nosotros sabremos cual se acerca más nuestra manera de pensar.

Yo por el filósofo que más me decanto y el cual me gusto más es Stuart Mill, este tema lo encontré muy interesante y fue el que más me gusto.

Lissett Julca.

Rubén García Del Horno ha dit...

Per començar he de dir que comparteixo el que diuen les meves companyes. Jo si hagués de definir la filosofia amb una metàfora diria que és la tapa d'una capsa que amaga un cabdell de llana. Malauradament, en la majoria dels casos no se'ns dóna l'oportunitat ni tan sols de contemplar la capsa, simplement sabem que existeix una capsa que amaga un cabdell de llana ple de nusos infinits, que simula el concepte "d'anar més enllà". Al primer contacte amb la filosofia al batxillerat se'ns donen les pautes per obrir correctament la capsa i arribar a apreciar el cabdell, que ens fa veure que hi ha més llana amb la qual teixir la nostra peça. Gràcies a aquesta tapa que s'obre, podem agafar el cabdell, observar-lo, intentar desfer-lo, conèixer tots els fils i triar-ne els que més ens agraden. En aquest cabdell hi trobem el món, la vida, les idees, les coses ... I és gràcies a poder arribar a obrir la tapa, que podem introduir-nos en la capsa i entendre o qüestionar els nusos que hi ha entre els fils.

Enric Sales ha dit...

Doncs en el meu cas, l'experiència d'aquests anys estudiant filosofia la compararia amb una cursa amb obstacles i alhora amb un camí de muntanya el qual el destí sigui el cim d'aquesta. És a dir, el primer contacte amb aquesta matèria estàs al principi de la cursa o a la vall de la muntanya i a mesura que el professor et va aportant idees i tu les analitzes vas avançant i adquirint noves maneres de pensar. Pel camí et trobes obstacles (objeccions a pensaments filosòfics o coses que no saps com explicar) els quals acabes resolent i entenent i, tot això, amb la finalitat d'arribar al final ja sigui de la cursa o al cim en el qual tindràs el teu punt de vista i les idees més clares i per tant, podràs entendre tot millor.

#wisdom ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
#wisdom ha dit...

per a mi haver cursat filosofia durant aquests anys, ha estat una forma d'obtenir diferents conceptes desconeguts, i el més important aprofundir les meves pròpies idees. Encara que no sempre he compartit l'opinió de tots els filòsofs que hem estudiat, m'han aportat una visió diferent de diversos temes, i així una ment més oberta alhora d’enfrontar qualsevol repte.
Per acabar, encara que no sempre ha sigut fàcil, ens emportem uns valors i la capacitat d’anar més enllà dels nostres pensaments.

Eva ferrer

Xavier Bricullé ha dit...

La veritat és que estic d'acord amb Nietzsche en aquest aspecte i em sembla interessant comentar amb una metàfora el que ha sigut per mi la filosofia aquests dos anys de batxillerat. La veritat es que des de que ho vas comentar a classe que hi he estat donant voltes, en especial al comentari que vas fer de que algú havia dit que era com el vodka. Doncs per a mi la filosofia ha sigut com la cervesa.
De molt petit, quan encara ets un nen, veus que els grans en veuen (parlen i discuteixen) però no saps ben bé el que és i tampoc t'importa. Quan ja ets una mica més gran, ja saps el que és (entens de que parlen) però saps que tu no en pots veure (tu no et preocupes d'escoltar i interessar-te per la conversa). A la pubertat, comences a tenir curiositat per beure'n una mica, però la proves més d'un cop i no t'agrada. (Comences a interessar-te pel que diuen i a la classe d'ètica penses que estarà bé, però això t'aborreix i penses que no serveix de res.). Quan ets adolescent ja, al batxillerat. Comences a beure'n una mica de cervesa i sovint. Al principi poses mala cara però cada cop t'agrada més. (A les classes de filosofia cada cop et quedes més bocabadat amb tot el que pots aprendre i tens més ganes de conèixer i t'agrada que et faci pensar.).
Ara ja, a finals d'aquest llarg camí puc dir que la filosofia forma part de mi. (Com la base de la cervesa és aigua, això també és aplicable a la beguda)

Adrià Muñoz (El savi de 2n B) ha dit...

Per començar, he de dir que amb aquests anys al Benaprès fent filosofia he millorat la meva capacitat de visualitzar les coses de diferents punts de vista, i no pas deixant-me emportar per el que veig a simple vista. Ara que hi penso, fins a aquest final de curs de 2n Batx, mai m'he parat a pensar sobre la realitat, sobre les meves idees, i el que penso sobre la vida, però aquests anys m'han ajudat a poder gaudir de la meva ment i portar les meves coses més enllà d'on ho havia fet fins ara

Nara Alvéstegui ha dit...

A mí, las clases me gustaron, sobretodo aquellas en las que vemos múltiples opiniones, las cuales, cada uno de nosotros argumenta para convencer a los demás de que su perspectiva es la correcta o encontrar puntos en común. Obviamente, pese que en algunas parecíamos estar todos de acuerdo, no hallaremos una verdad absoluta, pero me parece muy beneficioso el hecho de que nos hagan pensar. En muchos compañeros, he visto como poco a poco iban participando más en clase los que nunca hablan y creo que ésto nos ha ayudado a ser más tolerantes, y a ir creciendo como personas.
Hoy en día hacen falta personas que piensen, la filosofía podría ser una buena herramienta para lograrlo.

Dani Sorin ha dit...

Mi experiencia sobre la filosofía estos últimos años ha sido muy variada. Gracias a las clases he podido darme cuenta de lo que pienso sobre todo en general. No solo me he dado cuenta de lo que pienso, sino de lo que pensaban otros pensadores intelectuales durante un intervalo de muchos años.
Mi experiencia en la filosofía la compararía con un juego en el que debes ir pasando niveles sin perder. Si pasas los niveles vas adquiriendo experiencia y nuevos conocimientos, pero si pierdes es que te has dado por vencido y todo lo que has aprendido no te ha servido para nada.

Gerard Pujol ha dit...

Estic molt d'acord que l'art és el que s'acosta més alhora de poder expressar una cosa, un sentiment. Fent referència a aquests dos anys de filosofia, per tal de descriure-la utilitzaria la següent metàfora: erem erugues individualment úniques i plenes de vida però la filosofia ens va proveïr l'energia per fer el capoll i poder evorucionar; ara després de dos anys ja hem sortit i ens hem convertit en papallona. Amb això vull dir que aquests dos anys de filosofia han determinat bastant el meu pesament. Ens hem pogut proveir de moltes postures diferents, ens hem pogut qüestionar i hem pogut filosofar des del nostre "jo" més profund. És per això que ara em sento prou madur de coneixement i adultament intel·lectual per extreure conclusions madures jo mateix. Gràcies atzar, per formar un ésser intel·lectual amb capacitat de qüestionar, i gràcies filosofia per ser l'art de pensar.

Kamikazi Blast ha dit...

mi experiencia ha sido mayoritariamente placentera, en el sentido de que me he podido expresar con total libertad y refinar mis opiniones a partir de las de los demás, como si el aula fuese un oceano de ideas las cuales, dependiendo de la similaridad de sus conceptos, se han juntado, desplazado y a veces derrumbado como si fuesen corrientes de olas; o por lo menos era así los mejores días, cuando éramos calmadamente civilizados. Contrariamente ha habido días en los que cada uno luchaba, totalmente convencido de su certeza, por imponer sus ideas sobre los demás, como si fuese un campo de batalla donde las armas, el entrenamiento y la estrategia eran los recursos lingüístico y la capacidad de expresión, y las balas eran las ideas en si.

Magdalena Molinero ha dit...

Mi experciencia ha sido como probar por primera vez alguna comida que creias que no te iba a gustar, al principio lo notas raro porque no reconoces el sabor pero a medida que te vas acostumbrando aprendes a reconocer un sabor que te gusta y entonces te interesas y vuelves a probarlo hasta que al final como te gusta tanto decides aprender a coinarlo auque las primeras veces no te sale como esperabas al final consigues que te sepa bien y además con algu toque especial que hayas podido añadir tu para que te guste más.

Hikaru Goya Sastre ha dit...

Lo que he experimentado hasta ahora sobre la filosofía, ha sido una especie de terraformación mental, en la que, suponiendo que mis ideas son un pueblo, ha sido derrumbado e inundado por un enorme tsunami de estas ideas que, desde la comprensión y la reflexión, he ido entendiendo y partiendo de ahí, he ido reconstruyendo una ciudad, sentando unos buenos cimientos y gracias a éstos, mi ciudad acabe desarrollando una megalópolis donde todas las ideas tienen cabida, pero sólo si tienen una buena argumentación, claro está... ;)