dijous, d’octubre 22, 2015

Com podem saber de veritat què passa al món?


L'alcaldessa de Colonia (Köln) a Alemania és en coma després de ser agredida per defensar l'acollida de refugitas, presuntament per un membre d'algun grup d'extrema dreta; alguns sospiten que és una acció sota falsa bandera, és a dir, que és obra del servei secret alemany per tal de neutralitzar l'auge de grups nacionalistes. ¿Com podríem saber la veritat?

Aquesta pregunta ens la podríem fer amb moltes notícies.  ¿Quins mitjans de comunicació tenen més càrrega ideologia, els de Madrid o els de Catalunya? ¿Estan donant els EEUU recolçament a Estat Islàmic? ¿Són molts dels refugiats que arriben a Europa immigrants per raons econòmiques, més que no pas refugiats de països en guerra?

Segons Plató, la majoria de les persones vivim en la caverna, creïent que el que sabem és cert. Però no ens adonem que estem aceptant coma  verdaderes "imatges" falses".

Esteu d'acord? Si fos veritat, com podem sortir de la caverna mediàtica?


26 comentaris:

Claudia Vila ha dit...

Sincerament jo crec que els mitjans de comunicació que tenen més càrrega ideològica a nivell estatal són els de Madrid, ja que són els que més audiència tenen i més disfressen les coses, és a dir, un exemple, en el tema de la Independència catalana, ja que aquests ho pinten com si fos una cosa totalment il·legal, en contra de les lleis, inmoral, que tot és per fotre els altres espanyol, etc quan la veritat no és aquesta. Intenten mostrar el que els partits polítics governants volen que mostrin, per tant, només ensenyen el que el hi interessa, no pas totes les coses que aquests fan malament, per tal d'influenciar a la gent d'una forma molt directe i fàcil.

En el tema dels EEUU, dir que no crec que els hi estiguin donant recolzament, ja que si ho estiguessin fent no hi hauria tant d'enrenou com n'hi ha, i que, si aquests no es fiquessin on no se'ls hi demana, hi hauria menys conflictes, en part moltes vegades, innecesaris.

En quant al tema dels refugiats, no estic massa posada en el tema, però crec que deuen ser més refugiats que venen per qüestions econòmiques que no els de països en guerra. Tot i això, no són pas pocs els que venen de països en els quals no es pot ni sortir al carrer, ja que actualment hi ha moltes poblacions amb conflictes interns i externs que fan que la mateixa gent del país se'n hagi d'anar a un altre.

I en quant a la teoria de Plató de que les persones vivim en la caverna, creïent que el que sabem és cert, però no ens adonem que estem aceptant coma verdaderes "imatges" falses", hi estic bastant d'acord tenint en compte l'actualitat. Les persones som influenciades constatment pels mitjans de comunicació com ara la televisió, la ràdio, els diaris...i pels polítics, l'escola, la feina, internet...i moltes vegades no són capaces de distingir el que realment és la realitat del que no ho és, ja que no tenen el suficient coneixemnt com per saber-ho. Així doncs, crec que per sortir de la caverna mediàtica, hauriem d'evitar les males influències i intentar tenir unes idees pròpies en les quals hi estiguessin basats els nostres pensaments i ideologies.

Júlia ha dit...

Estic totalment d'acord amb la Claudia pel que fa as mitjans de comunicació de Madrid, són els que més audiència tenen i els que menteixen i manipulen les notícies, només cal mirar les notiícies de fa un mes i mig. El dia que molts catalans van sortir als carrers per lluitar pel que volen, els mitjans de comunicació espanyols (tele5, A3, etc.) volien mostrar a la resta d'Espanya una mala imatge de Catalunya. Intenten mostrar el que a ells els hi va millor que cregui la gent; i després volem que la societat sigui justa i toleranat...

Pel que fa als EEUU no crec que els estiguin recolzant, no sóc molt entesa en aquest tema; però si els estiguessin ajudant molt dels conflictes que hi ha últimament potser podrien haver-se evitat, o potser podrien ajudar-los acollint a gent que intenta marxar del seu país.

Com ja he dit abans no estic molt posada en el tema, però jo crec que venen el mateix nombre més o menys de refugiats per qüestions econòmiques que per qüestions bèliques.

Estic d'acord amb el que diu Plató la majoria de nosaltres vivim a la caverna aïllat de la veritable realitat; però això és culpa de la influència dels mitjans de comunicació cap a nosaltres... molts com ens creiem tot el que surt a la televisió sense saber si és realment cert... L'única solució que hi trobo, tal com diu la Claudia seria evitar les males influències i pensar per un mateix.


Víctor Masó ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Víctor Masó ha dit...

La veritat sempre ha estat un tema molt complex i debatut des que ens vam començar a qüestionar el perquè o la raó de les coses. Potser ara tenim més instruments i recursos que els que tenien els grecs a l’època de Plató però, actualment, amb els medis de comunicació les opinions són tan diverses que molts cops no saps qui està dient la veritat i qui la mentida.

Pel que fa a l’exemple dels medis de comunicació de Madrid i Catalunya, estic totalment d’acord amb la Claudia i la Júlia. Sobretot en els últims mesos amb el tema de la independència de Catalunya crec que s’ha notat molt com molts d’aquests medis de Madrid donaven la informació d’una manera poc objectiva i completament allunyada de la realitat de la Catalunya actual ja que utilitzaven els seu gran poder mediàtic per donar una mala imatge de Catalunya i de la independència.

En relació al tema dels EEUU realment no crec que els hi estigui donant suport però a vegades és tot tan confidencial que no saps que pensar.

Per una altra banda, jo penso que els immigrants que estan arribant actualment dels seus països fugen de la guerra principalment. Sí que és cert que hi ha molts que venen en busca d’una millor encomia però, tenint en compte la situació actual a Síria, no crec que aquests sigui el seu motiu principal. Hi ha gent que es pensa que venen a ocupar els seus llocs de treball quan realment estan fugint d’una situació molt precària.

Amb aquests exemples es pot veure que la veritat és molt difícil de trobar. A més, jo crec que molts cops un creu que és veritat allò que més li beneficia o que volen veure sense pensar realment en la qüestió. És per això que jo penso que molts de nosaltres encara estem dins la caverna del mite de Plató i que cal sortir al exterior i contemplar la verdadera veritat. Per sortir-ne hem de compartir opinions amb la gent, ser objectius i oberts per tal de poder contemplar altres opcions i analitzar els diferents punts de vista.

el pensador ha dit...

Tots coincidiu en què és difícil sbare avui en dia quins mitajns diuen la veritat. però alhora esteu d'acord en què els mitjans catalans són més objectius. No us esteu contradient?

Observació pels que comentin a partir d'ara: No cal respondre totes le preguntes que es fan a l'entrada!! Amb una és suficient. Es fan moltes perquè trieu.

Júlia ha dit...

Avui en dia es difícil saber quin mitjà de comunicació diu la veritat, però només cal saber tot el que Espanya fa a Catalunya i el que s'inventa per a que les altres comunitats autonomes estiguin en contra nostra, com per saber que moltes de les dades que van donar del dia de la Diada eren erronies. Els mitjans de comunicació catalans van donar unes xifres i els espanyols unes altres molt diferents, i en AQUEST tema em crec més als mitjans de comunicació catalans, ara bé en altres temes ja no m'hi poso perquè no crec que poguem saber mai qui diu o no la veritat.

Gabriel de la Matta ha dit...

Actualment crec que tots els mitjans de comunicació reben influències externes i tenen càrrega ideològica, tant els de Madrid com els de Catalunya, per exemple el 11S els mitjans de comunicació de Madrid donaven una xifra d’assistència massa baixa i els mitjans de Catalunya una xifra més alta del que va ser (si no m’equivoco). Tot depèn dels interessos que hi hagi, a Madrid no interessa que sigui una gran notícia amb molt de “eco” i resten importància a l’assumpte i a Catalunya tot el contrari.
Estic d’acord amb Plató. Crec que és molt difícil sortir de la caverna actualment, ja que estem constantment afectats a opinions, influències, cultura, religió, televisió... Aquests factors si deixem que ens afectin massa l’únic que arribarem a veure són ombres. Hem que tenir una opinió pròpia i no deixar que aquests factors ens creïn la nostra opinió, i amb la pas del temps, sumant experiències i coneixements acabarem per sortir de la Caverna. Aquest crec que és un procés lent i acabem sortint del tot de la caverna en una edat avançada.

Víctor Masó ha dit...

Avui en dia és difícil saber si els mitjans de comunicació estan dient o no la veritat, però en el cas de Catalunya i Espanya estic totalment d’acord amb el que diu la Júlia. Per una banda sí que és cert que un mai no pot estar al cent per cent segur de la veracitat del coses que es diuen però per l’altra banda, normalment hi ha una veritat que pesa més que les altres. En el meu cas, jo em crec més als mitjans catalans que no pas als espanyols. Això és deu a que molts cops s’ha demostrat que els mitjans espanyols no han informa’t bé dels fets relacionats amb temes polítics de Catalunya i per tant, el que diuen ha perdut credibilitat.

Marc Navarro Ferrando ha dit...


He de dir que estic totalment d'acord amb el que ha dit el Víctor, per mi fa molt temps que els mitjans espanyols en general, han perdut la credibilitat. Sobretot perquè crec que és des d'aquests mitjans que en els darrers anys s'ha intentat desestabilitzar Catalunya i l'important procés que està vivnt.
El que també és cert, i crec que no és des d'ara, és que TOTS els mitjans de comunicació són partidistes sobretot els mitjans de la premsa escrita, tant els catalans com els espanyols, tant si són de dretes o d'esquerres el que fan és ``escombrar cap a casa´´ manipulant la informació segons els convé.
Un exemple molt clar podria ser, en les ``famoses´´ enquestes prèvies a les eleccions, on no busquen l'objectivitat sinó que el que intenten és ``comprar´´els vots del lector manipulant el nombre d'escons de cada partit.
Serà complicat sortir de la caverna, ja que miris el mitjà que miris, ens volen adoctrinar manipulant la informació com a ells els convé, amb un rerefons partidista.

Meri Gracia ha dit...

Trobo que és una llàstima com s'està gestionant un fet històric com el procés constituyent pels mitjans de comunicació, que només fan que desinformar. És una trista realitat que ara per ara, la millor manera de verificar una noticia sigui veure on surten més les mateixes dades,i ni així n'estem segurs, com diu el Marc, és practicament impossible sortir d'aquesta fosca caverna.

El peridisme actual està en una de les etapes més decadents de la seva història, fins hi tot al nivell de la censura del franquisme, on diaris no fan el ressò que deurien a noticies que resulten desagradables per les seves afinitats polítiques.

Estem vivint una etapa remarcable de la història que està essent narrada de forma errónea.

Daniel Selma ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Daniel Selma ha dit...

Plató té tota la raó al afirmar que no sabem si el que sabem és cert o fals, perquè només tenim implantada com a veritat una idea on, en el teu àmbit més proper (familiar, social, laboral...) es cregui que allò és la veritat.
Per exemple, el conflicte actual entre Espanya i Catalunya és la millor situació per saber què és veritat i que no i on s'explica aquesta veritat i on no. En el meu cas, tinc família arreu d'Espanya i sempre em consulten personalment com està la situació perquè, sense anar més lluny, la TVE és una televisió pública que està finançada i influenciada 100% pel partit polític governant vigent. Des de la meva experiència, veig el que, a Catalunya, ens informen les televisions privades i totes elles coincideixen amb la informació; no obstant això, la informació que es transmet a Madrid està totalment tergiversada i els fan creure que els catalans som uns lladres, uns usurers, uns manipuladors i uns secessionistes de la unitat d'Espanya.
És lamentable que la informació es pugui manipular amb tanta facilitat i que es pugui fer creure a la gent, mitjançant notícies absolutament falses, vertaderes ximpleries sobre situacions com la pròpia independència de Catalunya de l'estat espanyol. Per això, la única opció que un pot tenir avui dia per saber la veritat, o almenys la no mentida, és a través de familiars, amics o coneguts que estiguin en aquell context en concret i que tinguin una visió objectiva dels fets per tu poder determinar què és veritat i què no.

Marc Navarro Ferrando ha dit...


Totalment d'acord amb el que ha dit el Dani, només m'agradaria afegir que els mitjans espanyols per a poder explicar el ``conflicte´´ Catalunya/Espanya, primer haurien de preguntar-se quines en són les causes i a què es deu que més de dos milions i pico de persones(amb dret a vot) vulguin la seccessió amb Espanya.
Ells es pensen que els catalans sóm súbdits del president Mas, es pensen que ens té adoctrinats i que ha estat ell qui va decidir tirar tot sol, el procés endevant quan la realitat no ha estat aquesta.
És trist, però aquesta és la versió que els ciutadans espanyols poden llegir o escoltar als mitjans de comunicació, tant els públics(pagats per tots) com els privats.

Kamikazi Blast ha dit...

Estem davant d'una situació exaltant però no pas estranya. Actualment es donen accions per part de conjunts de ideologies radicals, tant d'esquerres com de dretes, i ni ens n'adonem. El que si que és extrany, novetós i maravellós, és que es coneguin i es denuncin accions per part de col•lectius d'extrema dreta. Per costum sempre s'ha criticat molt més les ideologies d'esquerres.
La realitat és que els mitjans de comunicació són una càmara de adoctrinament i una perturbació de la realitat cap a tota la societat disposada en confiar en ells, que desgraciadament són masses. Pots mirar qualsevol notícia i sortir al carrer a veure-ho per tu mateix. L'exemple amb que pot quedar més clar és el d'anar a una manifestació. Ves-hi a una on hi creguis en la causa, i si surt per les notícies, mira que hi diuen. La solució a aquest problema és encara lluny del coneixement humà. També s'ha de dir que aquest problema el tenim degut a que el terme "llibertat d'expressió" esdevé massa relatiu per a una societat la qual el concepte d'empatia i respecte pel que és diferent, no s'acaba de practicar prou bé. El exemple més evident i actual és el de la revista Charlie Ebdo. Si, tu ets lliure de pensar i dir el que vulguis, però estaràs ofenent de greu manera a un poble de milions de persones per simplement fer una gracieta. És necessari?
Una altre raó igual d'important de l'origen d'aquest problema és per la meva humil opinió, el concepte d'objectivitat en les noticies. Pel meu pensament l'objectivitat és impossible. La nostra llengua és massa rica i existeixen els sinònims, és a dir, paraules les quals tenen un significat molt semblant, les diferències són pràcticament imperceptibles en una oració amb un context. Aquestes diferències fan variar el seu significat en el seu poc grau, però suficient per a donar-li una suficient inclinació per a qualsevol tendencia o ideologia.
Després d'aquest breu raonament, contestant a les preguntes proposades, he d'opinar que penso que els mitjans de Madrid són més tendenciosos que no pas els catalans per una simple raó realista, tot hi que també ho són. Per exemple a l'hora de tractar catalunya i la indepèndecia en espanya sense comptar catalunya no té cap partit ni minoritari ni majoritari que es posicioni a favor d'aquesta, per tant, narra les noticies per a una audiencia plenament posicionada, en canvi a catalunya hi han els dos per tant si fos tant tendenciós seria focus de crítica per moltes persones.
Respecte la segona pregunta és evident que EEUU va subvencionar a l'estat islamic, simplement perquè lluitaven contra el règim sirià d'aquell moment que anava en contra dels interessos petrolifers amèricans. També va financiar Al Qaeda a través de Bin Laden.
Responent a la tercera pregunta he de dir que és evident que arribaran refugiats per raons econòmiques però no ens ha d'estranyar ni fer alçar les mans al cap, hem separat el món en el món desenvolupat i el món subdesenvolupat, així que són normals les migracions a zones amb acaparament de recursos en busca de "millor" vida.
Acabant el text, responent al raonament de Plató, hem de conèixer la mentalitat mítica o racional i "actualment" una ment conservadora o progressista. Només amb una ment relativament oberta, lo suficient com per poder analitzar altres possibles idees o maneres seran capaços de dur a terme un progrés adequat avui en dia inexistent.

Daniel Selma ha dit...

En general estic d'acord amb el que ens comenta el Ruben i amb els exemples que ens proposa. A més a més aquests fets, per desgràcia, són totalment certs. Tanmateix, m'agradaria remarcar que en una altra publicació del pensador en Ruben ha explicitat amb paraules textuals "Compañeros y compañeros, aprender a expresaros con menos palabras.". No és cap retret, només és una curiositat. Je, je.

Gaston Figliozzi ha dit...

No podem coneixer al 100% la veritat. Al menys no pels mitjans de comunicació.Esta mes que demostrat que no et pots fiar de les notícies d'avui en dia. Em sembla increible que a la plena era de l'informació, els que mes desinformin siguin els propis mitjans de comunicació. O més ben dit, només t'informen del que volen. Fénomens que han deixat una marca imporant en la història de la humanitat, com per exepmle, l'atac a les torres bessones a Nova York, al 11 de setembre de l'any 2001, o la "suposta" mort del terrorista àrab Osama Bin Laden, al 2 de noviembre de 2007. Personalment, crec que de les úniques coses que ens podem refiar i confiar de veritat es troben en les nostres propies experiències personals

Emma Guerrero ha dit...

Realment si que sabem la realitat, no absoluta, però gran part del que pasa al món si. Penso que ens fem els ignorants i intentem evitar-ne parlar. En referencia al que diu el Gaston, estic completament d'acord en la reflexió que ha fet sobre els mitjans de comunicació, crec que vivim envoltats de la mentira (perque es el que volen que escoltem), per exemple l'atac a les torres bessones, sabem que ha passat perque hi ha gent que va ser-hi alla i ho han explicat, però encara i aixi hi ha persones que encara creuen que es mentida, 14 anys mes tard..., i aquests diuen que fins que no ho vegin no s'ho creuran, penso que aixó ja es molt radical, però esque hi ha un punt en que ens diuen tanta mentida, que hem de pensar d'aquesta manera aixi que en la meva opinio plató, quan diu que vivim en la caverna, té raó per la part en que no sabem res, pero ho fem perque volem viure en la ignorància.

Noèlia Vidal Diaz ha dit...

Aprovechando la pregunta sobre los refugiados saco el tema de los atentados en París. Primero, en mi opinión creo que los refugiados vienen por razones de guerra. Ahora podemos entender por qué y de qué huyen. Pero, si lo pensamos mejor, con las guerras también pueden venir crisis así, que muchos de ellos podrían huir del país por ambas razones. He estado leyendo testimonios de refugiados que ha ido recopilando un fotógrafo de Nueva York y que ha publicado en su página ''Humans of New York'' en Facebook, por si a alguien le interesa. Son cosas que en los medios de comunicación no se mencionan. También hace poco viajó a Pakistan para darnos el punto de vista de la gente que vive ahí. Esto lo menciono porque en los comentarios de sus fotos, siempre había algún americano comentando que cegados estaban ellos por los medios de EEUU sobre la gente musulmana. Como bien sabemos, hay mucha islamofobia desde el fatídico incidente de las torres gemelas, tanto que ha habido gente asesinada por grupos extremistas por el hecho de ser musulmana. Volviendo al tema de París, como he dicho, hay mucha gente que ahora entiende la situación que hace años viven sitios como Siria. Esto se habrá mencionado algunas veces en los medios de comunicación y todos hemos oído hablar de los refugiados, pero ¿de verdad sabemos lo que es? Porque yo no lo supe hasta que leí un testimonio directo y real de varias personas que lo han vivido. Y aún así podría seguir sin saberlo, esa gente podría estar mintiendo, pero me lo trago más que lo que cuenta el telediario. Por lo tanto, sí, estamos engañados. Por mi parte, yo solo me fío el 50% de lo que cuentan por la tele. La información está muy controlada, sobretodo por los políticos. Se está echando la culpa a los musulmanes del ataque en París, sobretodo a los refugiados y la gente no piensa ¿quién les compra el petroleo? ¿Quién les vende las armas? Los políticos están aprovechando esto, quieren culpar a los inocentes para quitarse el foco de encima. Hasta que no ha pasado en un país de occidente no hemos hecho caso, porque lo que pasó ayer pasa cada día en oriente. De hecho, apenas nadie está diciendo nada sobre las bombas de Lebanon. Cuando alguna tragedia pasa, lo que quiere la gente es tener a alguien a quien culpar. Y a la primera que los medios enfocan a alguien o a un grupo, ya está, ahí tienen su respuesta y se quedan tranquilos. El siguiente paso es despotricar y ponerse contra ellos, sin pararse primero a pensar si de verdad x persona o grupo tiene la culpa. Un ejemplo, el siniestro de Germanwings. Yo nunca me creí que fuese el copiloto. Después se ha ido rumoreando que había una base militar estadounidense haciendo pruebas y que podría haber derribado el avión sin querer. Y considerando el poder que tiene EEUU no les habrá costado nada mover unos hilos, ocultar la verdadera información y culpar al pobre copiloto. Me trago más esa historia. Pero bueno, nunca se sabrá al 100%.
El otro día pensé en Platón y en lo decepcionado que se sentiría que después de tantos siglos aún el poder lo tuviesen los concupiscibles. Pero lo que me di cuenta de una cosa es que alguien en el poder siempre va a ser concupiscible o al menos acabará convirtiéndose en uno, porque una vez arriba siempre quieres más y más. Quizás es un poco pesimista pero tenemos hartos ejemplos...
Por último, creo que para salir de la caverna habría que hacer un gran sacrificio y ese es sacrificar la propia cordura. Ojos que no ven, corazón que no siente...

Noèlia Vidal Diaz ha dit...

P.D:
Refiriéndome ahora a mis compañeros que no piensan que EEUU este apoyando a nadie... Precisamente el país no tiene muy buena reputación en este tema, todos sabemos y no solo ellos, que venden armas a estos países para que se maten entre ellos, siempre lo han hecho. Ahora, yo no estoy muy informada sobre el tema, al menos no de EEUU apoyando a ISIS pero la verdad, no me sorprendería.

Andreu de Miguel ha dit...

Puc dir que no hi ha manera de saber-ho i ja està? Crec que quedarà massa curt i no m'ho contaràs oi (no és com s'hi estigués escrivint això per omplir línies, que va)?
La pregunta dels mitjans és molt "múrria", Fèlix. Si contesto que els de Madrid diràs que estic manipulat, i si ho faig a la inversa diràs que sóc anticatalanista. Sincerament no miro TV3 perquè és una televisió bastant manipulada i se que Telemadrid també ho és, bàsicament és el canal del PP (això no ho pot negar ningú) i cada any baixa la seva audiència (des de que Aguirre va ficar mà).
Un exemple molt fàcil de manipulació, mira els comentaris, no hi ha ningú dels que parlen en contra de la independència i ningú aporta dades (Dades sobre la manipulació dels medis de comunicació: http://www.guerraeterna.com/cronica-de-un-reportero/).
Considero que la pregunta més important (com sortir de la caverna mediàtica) no té resposta i provoca una altre pregunta, sinó podem sortir, que hem de fer?

Daniel Selma ha dit...

Entenc el teu raonament Andreu, però no estic del tot d'acord. Si que hi ha veritats i mentides perquè els propis polítics, militars o qui sigui tenen amics i família i el que es diuen es va transmetent i la informació va baixant per la cadena jeràrquica. Si que és cert que segurament quan la informació va des del polític implicat fins al ciutadà, la informació s'ha pogut tergiversar, o si més no modificar, però per sobre de totes les mentides estan les veritats, que són les que acaben determinant guerres, processos, o quelcom.

Oscar porras roca ha dit...

D'acord amb el Daniel, la informació quan pasa per varies persones, a cada persona que pasa la informació es va modificant cada cop més.

Julia Chacopino Cañadas ha dit...

La Emma argumenta que sabem la veritat pero que no sabem el 100% de la veritat, en canvi jo penso que ni tan sols sabe un 25% de la veritat. Del que pensem que sabem la meitat no ho sabem amb certesa o no ho hem comprobat, un quart més es mentida, i l'altre quart ni tan sols existeix. La societat s'ha encarregat d'anular en nostre sentit de raonar el que es veritat i el que no, ens dona un punt de mira pero si donem la volta al asumpte ens donem ens donem compte de que la realitat que ens mostren no es la real, només la que interesa que sapiguem. De fet som tan ignorants i poc curiosos que ens creiem tot el que una pantalla pixelada ens mostra. En el cas de la caverna la pantalla pixelada son ombres d'objectes, i la realitat que els de dins de la caverna perceben es 100% falsa, exactament el que pasa amb l'umanitat.
Per tant estic d'acord amb la percepció de la realitat de plató i el mite de la caberna, encara que hem arribat a uns extrems que ni tan sols sabem qui es adins de la caberna i qui no perque la realitat es tan relativa com la veritat.

Magdalena Molinero ha dit...

Estic d'acord ambla Julia, crec que no tenim ni la mitad de idea de lo que realment passa al mon actalment ni la situació de molts paisos i poblacions, crec que hia un cert percentatje de gent que sap la moajoria de veritat i que no volen concienciar a la gent perquè possiblement no volen que la gent es doni compte de que moltes coses que realitzen no son toalment justes. també crec que la gent no vol obrirels ulls i donar-se compte de que el que esta passant pot arribar a ser greu ja que hui en ía la majoria de gentsools pensa en el seu be propi sense importar-li els demes.

Hikaru Goya Sastre ha dit...

Estic d'acord en el primer paràgraf d'en Gabriel, però en el segon, si dius que estem constantment afectats per factors externs com la televisió, la cultura, altres influències i opinions, no és la suma i síntesi de tot això el que coneixem com a experiències i coneixement?
No és la pròpia cultura la que ens indica el que està bé i el que està malament?
No ens basem en les opinions de la resta per construir la nostra pròpia? I com sabem que la nostra opinió és la correcta?
Gairebé mai podrem tenir una opinió pròpia, consolidada de pròpis factors i epxeriències que no tinguin cap influència externa; ens hem encarregat molt bé de fer-ho, de mai poder sortir de la cova.

Marc ha dit...

Opino que encara que no se sàpiga amb certesa, alguns dels sistemes educatius d'avui en dia están manipulats depenent del que a vegades convingui a certs dirigents que vulguin que sàpiga la gent. I moltes vegades aquesta influencia en certs mitjans de comunicació pot tenir a veure amb la política.