dijous, d’octubre 22, 2015

Què és una societat justa?

Segons Plató, una societat justa és aquella en la que cadascú realitza allò que per naturalesa està més preparat per portar a terme. I és obligació del Estat determinar què pot fer cadascú i fer que ho faci.

A l'actualitat, després de segles de pensament, dels drets humans, del liberalisme, dels nous estats democràtics, entenen la justícia més com una qüestió de tenir drets bàsics  coberts i que cadascú sigui responsable del seus actes.


Què opines del concepte de justicía de Plató? Quin és per tu l'ideal de societat justa? Creus que vivim en una societat justa?

43 comentaris:

Unknown ha dit...

Personalment opino que el concepte de justicia de Plató té lógica siempre hi quan nosaltres, els èssers humans, tinguem ànima i aquesta estigui divida en les seves 3 respectives parts: la concupiscible, la irascible i la racional. No obstant, crec que aquesta teoria que té Plató de la ciutat ideal en que les seves classes socials estan dividides segons la part de lànima que predomina en cada individu, té algun que altre "fallo", és a dir, partint del punt que el nostre cos està dividit en cos i ànima i d'aquesta ens predomini una part més que una altra i actuem segons el que ens predomina, poden seguir-hi havent problemes com n'hi ha a la democràcia. N'és un exemple una persona concupiscible a la que li encantaria poder manar, i que, tot i que la seva classe social (determinada per la part de l'anima predominant) no li permeti fer-ho, ho acabi fent perquè és el seu gran desig. Per tant, tot i que "en teoria" un concupiscible no està "format, predisposat o no és hàbil" per governar, si és el seu desig, ho acabria fent i la idea de Plató de la ciutat ideal ja no seria tant ideal com ell diu que és.

Per aquest i altres motius, el meu ideal de societat justa seria una societat en que la gent que governès, estiguès formada per a fer-ho i que una vegada estiguès al poder, fes les coses i les lleis tenint en compte al poble, intentant així ajudar-lo i afavorir-lo en tot lo possible, sense casos de corrupció ni moviments estratègics estranys. I en quant a la gent del poble, intentar que tothom, sigui de la classe social que sigui, tinguès almenys uns drets inhalienables com poden ser l'educació, la sanitat, la llibertat d'expressió, de llengua, d'impremta i de religió i siguès tractada per igual. Per tant, si tothom respectès els drets establerts, les lleis del país i els polítics fessin la seva feina com deu mana mirant per l'interès col·lectiu, la societat és convertirià en un lloc agradable i amb molta harmonia en el qual tothom estaria a gust i content.

I finalment, crec que no vivim en una societat justa, ja que no tothom té els mateixos drets, si més no, no se'ls hi aplica igual i no tothom és tractada de la mateixa forma a conseqüència de les classes socials. Si fos justa, donaria igual ser ric o pobre, ja que tots dos se'ls hi trataria per igual, i per tant, tots dos podrien tenir el mateix, com ara, el dret a estudiar, la mateixa llibertat d'expressió...

Unknown ha dit...

En primer lugar, estoy de acuerdo con la comparación que hace Platón con el alma del individuo y las partes de un estado, es decir, la justicia consiste en el perfecto ordenamiento de las tres almas, cuando cada una desarrolla las virtudes que le son propias: el alma racional, los pensamientos, la inteligencia,la que manda el alma concupiscible, los deseos, obedecer el alma irascible, la fortaleza de los sentimientos.

En segundo lugar, Platón sostiene que el Estado es comparable al ser humano:
Los sabios o filósofos: destinados a mandar, políticos.(racional)
Los guerreros: que deben defender el Estado. (Irascible)
los artesanos: que deben obedecer. (Concupiscible)

Finalmente, desde mi punto de vista ahora mismo no creo que podamos clasificar a las personas solo por las tres partes, hemos evolucionado y ya cada uno puede decirse mejor. No obstante, si alguien quiere defender a la patria se decantaría por el ejército más que por otra cosa.

Unknown ha dit...

Y no vivimos en una sociedad justa porque no todo el mundo tiene los mismos derechos.

Unknown ha dit...

Crec que el concepte de justícia de Plató avui en dia no seria just, ja que tothom ha de tenir les mateixes oportunitats en allò que tu vols ser o fer sense importar les aptituds o condicions que tinguis per fer-ho o no fer-ho, per exemple un noi vol ser soldat, però no té les condicions físiques adequades per ser-ho, seria injust que no pogués ser-ho i just que encara que no sigui recomanable ser soldat pogués arribar a ser-ho.
Per a mi, l’ideal de societat justa és aquella que cada individu té un drets i és lliure de decidir el que vol dintre del marge de la llei. Tot i que aquesta és la societat “justa” en la que vivim, no crec que sigui justa per a tothom, perquè no tothom té els mateixos drets i oportunitats i sense aquests drets i oportunitats tampoc podem decidir el que volem fer.

Anònim ha dit...

Jo estic d’acord amb la divisió que fa Plató de l’ànima quan la divideix en la part racional, irascible i concupiscible ja que penso que aquestes tres parts representen molt bé la manera de ser d’un ésser humà. Però una cosa és la justícia individual (quan les tres parts interior estan equilibrades i dominades per la racional) i una altra molt diferent és la justícia en una ciutat o societat.
Actualment, crec que la idea de justícia que tenia Paltó no és pot aplicar de cap manera ja que hem evolucionat molt al llarg del segles i el concepte justícia, almenys des del meu punt de vista, ha canviat molt. Paltó creia que tots els ciutadans havien de tenir un lloc predeterminat en la societat (els governants havien de ser racionals, els guardians irascibles i el poble concupiscible) per tal de que aquesta fos justa. Però jo no ho veig així. Jo crec que la justícia avui en dia és defineix com la llibertat de les persones per poder escollir el que volen fer sempre assumint les conseqüències dels seus actes. El que sí que és imprescindible que l’estat faci és cobrir les necessitats bàsiques dels seus ciutadans. L’estat no hauria de determinar que és el que ha de fer cadascú segons quines capacitats tingui ja que el que realment importa no és això sinó la passió o les ganes que té un de fer-ho. Per exemple, a una persona pot agradar-li molt el dret però li costa aprendre no ha de ser apartada de la seva passió només perquè no sigui “apte” per dedicar-s’hi. Jo crec que les seves ganes per ajudar a la gent són una raó suficient i amb esforç i ganes tothom pot arribar on vulgui. Per tant, per mi la justícia es tenir la llibertat d’escollir, tenir un mínim de qualitat de vida i assumir les conseqüències de les teves accions.
Però malauradament, avui en dia no podem parlar de justícia al món. Només cal mirar les noticies dels medis de comunicació per adonar-se que hi ha alguna cosa que no estem fent bé. El món està ple de països pobres, conflictes armats i de desigualtat que no fan més que augmentar amb el pas dels anys. I això demostra que, per desgracia, el concepte de justícia no és una cosa universal.

Júlia Marzal ha dit...

En primer lloc, la meva idea de societat justa, no seria aquella en que tothom tinguès els mateixos drets, ja que els drets els tenim, ara bé, un dels grans problemes de la societat d'avui en dia és que no es compleixen alguns d'aquests drets. Per tant, per a mi una societat justa és aquella en la que es compeixen els drets i on la gent és tolerant i respectuosa amb els altres.

En segon lloc, la idea de societat justa de Plató està ben pensada, té lògica que si cadascú de nosaltres realitza allò que per naturalesa està més preparat a dur a terme, tot seri més equilibrat i just. Potser aquesta teoria es podia fer servir en l'època de Plató, però crec que actualment la nostra societat ha canviat molt i més en els últims anys i no és capaç de suportar la teoria de Plató. Per exemple, molts dels polítics que tenen càrregs important, crec que no estan capacitats per fer la seva feina i molts d'ells no tenen ni la carrera de ciències polítiques ni res per l'estil (alguns de la CUP o de Podemos són professors o periodistes), i per tant no han estat educats per a poder exercir com a tal.

Finalment, crec que no vivim en una societat justa per dos motius; el primer és perquè no es compleixen molts dels nostres drets humans, i el segon perquè si seguim la idea de Plató, hi ha gent que no està exercint el càrrec que li pertoca.



Marc ha dit...

El concepte de justícia de Plató el trobo força diferent del concepte que tenim actualment de justícia. Plató s’aferrava a la seva hipòtesi de divisió de l’ànima en tres parts, afirmant que una ciutat o societat justa es aquella que ha d’estar governada pels individus racionals (que han de manar amb prudència), ha d’estar vigilada per guardians irascibles (que han de vigilar amb fortalesa) i ha d’estar poblada per concupiscibles (que desitgen moderadament). Una filosofia de política que també aplica a l’àmbit individual de l’home just.

En la meva opinió, però, jo penso que una societat justa és aquella en la qual es respecten els drets fonamentals dels éssers humans, on es fan un seguit de lleis coherents que s’han d’acceptar, on el poder judicial (que és el poder que s’encarrega de dur a terme la justícia d’un Estat) fos just i igualitari en respecte a allò mencionat anteriorment,... Crec que per dur a terme aquest tipus de societat s’han de combinar les tres parts de l’ànima de forma equilibrada i equitativa: és necessari que els governants tinguin molta racionalitat, però a la vegada tinguin una part irascible (per no ser massa fred en certes ocasions, ja que a vegades una decisió racional pot ser beneficiosa per una ciutat però ser una idea o ideologia inhumana) i una part concupiscible (perquè si un no té desitjos i il·lusions, per molt racional que sigui i bon governant, potser no tindrà aquella energia que es té a l’hora d’iniciar un projecte). Per tant, no trobo del tot coherent el concepte de justícia social de Plató, ja que si un sector de la part concupiscible d’una ciutat o societat vol arribar a governar i no ser corruptes, i estudia, aprèn i s’esforça per arribar a ser-ho, perquè és el seu màxim desig, seria, des del meu punt de vista, injust que estiguessin condemnats a formar sempre part del poble i no canviar mai de classe social. S’estarien preparant i esforçant per a res. Això no vol dir que no estigui d’acord amb la justícia individual proposada per Plató (que diu que quan les tres parts interiors estan equilibrades i dominades per la part racional, es crea justícia individual i, per tant, un home/dona just), que com bé diu el Víctor, no es el mateix que la justícia en una ciutat o societat.

I, per finalitzar, faig referència a la tercera pregunta exposada, dient que no crec que visquem en una societat justa, ja que encara avui dia, hi ha un munt d’injustícies socials, no es respecten part dels drets humans fonamentals, no hi ha igualtat (moltes vegades, tampoc davant de la justícia)...

Unknown ha dit...

Crec que una societat justa te que ser aquella en la cual tots els bens drets i deures es repartissin per igual. En la societat acual la justicia es relativa: grans politics s'embutxaquen milions de euros dels ciutadans i per als ciutadans que mai tornen a ells, i la justicia colabola amb ells nomes fent-los pagar una petita indemnitzacio que no te res a veure amb la sancio de qualsevol altre persona no tan lmportant que roba diners d'una gasolinera per poder donarli de menjar als seus fills.
Per aixo crec que en la societat actual no hi ha justicia, perque no tothom reb el castig que deuria i qui te diners sempre conseguira escapar d'ella hago fet el que hagi fet, tornant a deixar aixi al poble en un estat de humiliacio absolut devant la continua expropiacio secreta dels ingresos de la poblacio que els guanya a base de suo i esforços i no desviant-los de diners publics.

Unknown ha dit...

El model de societat justa que volia implantar Paltó consistia en dividir la societat en diferents estaments segons la part de l'ànima que dominés (irascible, concupiscible o racional), és a dir segons les habilitats que aquestes et proporcionaven, si aquesta societat estava en perfecte equilibri o sigui si cadascú estava on havia d'estar, es deia que era una societat justa.
Avui dia considero que aquest model de societat no seria viable ja que al llarg del temps el significat de justícia ha anant prenent un concepte que avui dia s'ha implantat fermament en la nostra societat. Coneixem com a justícia el principi moral que inclina a obrar i jutjar respectant la veritat i donant a cadascú el que li correspon,segons les lleis i els drets establerts. Un dels drets fonamentals es la llibertat i per tan el model social de Plató no compliria els requisits més indispensables que es van remarcar a la declaració de drets humans: el dret a decidir i el d'igualtat.
El meu ideal de justícia seria que els individus que composa una societat siguin tractats per igual davant la llei, sense favoritismes, una societat en que l'ajuda fraterna sigués el més important i no pas els interesso econòmics.
Actualment direm que la nostra societat no es gaire justa, vivim enganyats creient que si però a l'hora de la veritat el que importa son les influencies, com per exemple quan un polític ( per posar un exemple molt recent) roba o defrauda diners, casualment les investigacions s'allarguen fins al punt en que poques vegades veiem un polític empresonat, però en canvi els que pertanyem a l'altra part, al poble, hem d'assumir les conseqüències immediates dels nostres errors.

Gonzalo Romanos jeje ha dit...

Segons Plató, una societat justa era aquella en que cada persona pertanyia a un grup "social". Aquests grups es basaven en l'ànima que destacava en cada persona; els racionals (els que desenvolupen la raó i han de manar per sobre de tot), els irascibles (els que manen i es deixen manar) i els cuncupisibles (el poble, que ha d'obeïr ordres dels dos grups anteriors). Doncs bé, crec que és un tant dictatorial i injust que la gent es divideixi per com és la seva ànima.

M'explico:

En primer lloc crec que, com qualsevol que visquès en aquella època, Plató desconeixia el que avui per ara diem "justícia", ja que coses que veiem com injustes són injustes però algunes de les coses que ara veiem injustíssimes ell les veia justes. Vivim en diferents mons: el que avui dia es una dona treballant, abans era impensable. Tot això crec que es relaciona perquè al no haver-hi tant de coneixement, els filòsofs intentaven crear i reflexionar coses que avui dia considerem com a pensaments primitius. Per aquest motiu, la seva teoria de la societat justa no s'ha dut a terme mai. Perquè empitjoraria la situació actual.

D'altra banda si que puc afirmar que prefereixo el que jo considero justícia. No puc dir que sigui perfecta, pero que algú es posi a pensar i a actuar, que molta gent es queixa però ningú es mou.

No existeix la perfecció Fèlix, no sabria dir-te quina és la meva societat justa. El que se segur és que aniria malament. Per això estan els filòsofs no? jajaja ;)

Marina Sabaté ha dit...

Jo penso que el model de justícia de Plató és una proposta massa radical, classificadora i obsessionada amb un funcionament filosòfic ordenat i "just".
Radical, en el sentit de que és exclusivament la part predominant en una persona (concupiscible, irascible o racional)la marca la seva classe social. Això fa que sigui una classificació extremista, ja que encara que potser ens en predomini una, tothom te les tres parts i dos d'elles es considerarien inexistents en aquest sistema. A més a més, concentra el poder en un petit sector de la població, suprimint el dret del poble de la elecció dels representants polítics/filosòfics. Per acabar, es creu que aquest model és el camí per a arribar a la justícia filosòfica. Si teòricament aquesta justícia és per assolir la felicitat dels ciutadans, és complicat que arribi al seu propòsit mitjançant un sistema en el que no se'ls hi donen cap validesa ni als seus desitjos, ni les opinions, ni les idees..

Per a mi, l’ideal de societat justa seria una república socialista o comunista.
Plató deia que els filòsofs governants no podien tenir possessions, per no corrompre’s ni distreure’s. És una proposta que em va cridar la atenció, no fins al punt de compartir-la completament, però hi vaig veure una gran relació amb el problema actual de corrupció. En el sistema de Plató, per dir-ho simple, el poble concentrava tot el capital i els filopolítics organitzaven el poder. Avui en dia, en pur capitalisme, una petita part de població (empresaris i bancs) concentra gran part de la riquesa, els polítics són els seus titelles i el poble es dedica a treballar. Per tant, fins i tot considero més just el model de Plató que la suposada democràcia actual.

Unknown ha dit...

Totalment d'acord amb la marina

Unknown ha dit...

Jo crec que actualment no vivim en una societat justa. Ho crec perquè no tothom té les mateixes oportunitats per aprendre el que vulgui (si es que pot aprendre), i només hi hauria una societat justa si cadascú fes allò que volgués si és bo per al col·lectiu.

Unknown ha dit...

La idea que Plató tenia sobre una societat justa la trobo bastant correcte, ja que, per exemple, ell classifica els ciutadans segons la part de l'ànima que els guia. És a dir, si una persona concupiscible volgués manar, hi hauria molta corrupció degut a que el que aquella persona voldria serien possessions, manar i hi hauria molta corrupció que, si ens ho parem a pensar, no és gaire diferent al que s'està vivint ara; o bé que es deixés emportar pels seus sentiments. En canvi, si manés una persona racional, una capaç d'haver arribat a aquesta posició, seria la més idònea per manar; hi hauria justicia.

La societat en la que vivim actualment no és per res justa, no tothom té les mateixes oportunitats ni el món està repartit en parts iguals justes, és a dir, hi ha gent que té molíssimes coses i a sobre en vol més (i les rep) i persones que lluitarien i farien el que fos per poder menjar. Tot i que existeixin els drets humans, dubto que serveixin per alguna cosa perquè, al cap i a la fi, molta gent del món se'ls acaba saltant, ja siguin policíes, ciutadans, etc. Dic això perquè, per exemple, tenim al dret a opinió, però no ens podem manifestar. Tenim dret a tenir feina i a poder tenir un lloc on viure, però hi ha molta gent a l'atur i sense casa... Potser en un principi tot funcionava, però ara qui vulgui pot arribar a ser president i governar un país i, provablement, aquest no sapiga com fer res i porti un país a la "ruina".

En conclusió, crec que la idea de Plató sobre una societat justa seria el que més ens convindria, ja que, si es seguís, voldria dir que manaria una persona que realment sapigués què és el millor pel poble, no hi hauria corrupció i el món estaria més ben reptartit. Potser no tothom estaria al lloc on voldria estar, però gràcies a la persona racional que ens manaria podríem viure en un món més just.

Unknown ha dit...


Per a mi una societat justa és aquella en què cada ciutadà pot tenir les llibertats suficients per escollir el seu futur. No trobo que siguin justes les societats què s'imposin els pensaments d' un grup determinat.
Per exemple, durant la dictadura a Espanya, s'imposaven els símbols, els penaments, la manera de fer, etc... i el que és més greu és que es prohibia i es perseguia qualsevol altre pensament que no fós el que aquell grup determinat pensés. És per això que per a mi la democràcia, és la millor forma de govern que hi ha, ja que és la única que et garenteix que les teves llibertats estiguin garantides.
Crec que avui dia, en el món Occidental, vivim en una societat més justa que la d'abans, però el que crec que està clar, és que encara fa falta molt de camí per recòrrer cap a una justícia total.

Ariadna Giménez ha dit...

Estic d'acord amb lo que diu Plató que l'ánima de les persones es divideix en la part racional, iracible i concupiscible, perque les tres parts estan ben representades. Jo penso que una societat justa es aquella en que cada persona pot tindrte la seva llibertat d'expressió, que es facin unes lleis segons l'opinió de les personas i el poble, que els bens i drets es reparteixin igual, i que no s'hagin d'imposar pensaments o idees.. y si la gent respectes aquestes la societat cambiaria a millor.
Crec que la societat en la que vivim ha millorat bastant, perque avans la gent no podía votar, el pape de la dona no era important, etc, pero encara així no es una societat justa perque no esta ven repartit, hi ha gent que no te les mateixes oportunitats, hi ha països molt pobres y altres molt rics,etc.

Daniel Selma ha dit...

Jo personalment estic en contra d'aquest ideal de societat justa perquè per Plató una societat així ha d'estar estrictament formada per tan sols tres classes socials: els llests, els xulos i els tontos. Té una visió molt reduïda sobre l'ésser humà perquè només valora la seva intel·ligència, sense comptar amb cap altre factor.
Per mi una societat justa seria aquella societat on, en primer lloc, no existissin les fronteres territorials. Un clar exemple és el que està passant amb els siris que necessiten refugi i que no els deixen entrar ni a Hongria ni a Eslovènia. També hauria d'existir una igualtat social absoluta: sense racisme, sense xenofòbia, sense homofòbia, etc. I per últim hauria d'haver-hi llibertat d'expressió, sempre i quan dins del respecte cap als altres, sense cap mena de filtre, de llei mordassa o d'impediment sociopolític.
El problema de tot això és que no existeix ni podrà arribar a existir mai una societat com la que he esmentat abans, perquè a pesar que la idea de societat justa de Plató sigui errònia, la societat actual tampoc és justa i tampoc funciona i perquè no s'hi pot fer gran cosa quan l'1% de la població te la mateixa riquesa que l'altre 99% de la població mundial.

Unknown ha dit...

Totalment d'acord amb el que ha exposat el Daniel, afegiria algo més però crec que no es necesari perquè ho ha deixat molt clar en el primer paràgraf dient que Plató té una visió molt reduïa de l'ésser humà i que es bassa en 3 classes socials: els llestos els xulos i els tontos

Unknown ha dit...

Mira, por empezar no me he leído los comentarios anteriores porque son muy pero muy largos, asi que puede que esté repitiendo las observaciones de otro compañero. Compañeros y compañeros, aprender a expresaros con menos palabras. Yo creo que la sociedad "justa" de Plató, más que justa es eficiente, de la misma manera que lo es la industria de carne, dejan aparte ciertos derechos para ser más eficaz, pero merece la pena?
No os he podido pegar un link, pero si alguien ha visto el primero capitulo de futurama me entendera (te aconsejo que lo veas Felix). En esta, el protagonista, llamado Fry, por un accidente llega al año 3000. En esta sociedad, como en la de Plató, los ciudadanos son analizados para determinar el trabajo más adecuado para ellos. A fry le toca repartidor de correos, un empleo parecido al que llevaba en el año 2000 y algo que, por varias razones, no querria volver a hacer en su vida, pero esta obligado por ley. Por el simple hecho de querer elegir el mismo su oficio se convierte en un delincuente. Eso es justicia? Porque si lo es prefiero vivir en una sociedad injusta.

Unknown ha dit...

Por cierto, soy Ruben

Júlia Marzal ha dit...

No estic d'acrord amb l'idea que te la Marina de ciutat justa. Crec que el comuniste va tenir la seva oportunitat i que si no va funcionar en el seu moment ara tampoc ho faria. M'està bé el capitalisme com a model polític, els diners són el que mouen el món, però sempre i quant les persones que estiguessin "al mando", haurien de ser racionals i no deixar-se emportar pels diners com fan tots els polítics d'avui en dia; i també haurien d'estar més capacitat per totes les responsabilitats que el seu càrrec comporta.

Unknown ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Unknown ha dit...

Personalment, no estic gens d'acord amb el concepte que planteja Plató sobre una societat justa. Bàsicament perquè segons ell les societats es divideixen en tres classes socials, sent ell la llum que ho il·lumina tot, l'ésser més inteligent i l'ésser que coneix tota la veritat absoluta. Una veritat que els altres ni podríen arribar a imaginar.
Crec que la societat on Plató vivia no era justa, però tampoc crec que la nostra ho sigui. Es cert que la justícia esta més vista com la possesió d'uns drets bàsics, i que cadascú sigui responsable del seus actes. Bé, això si què per mi ja s'assembla una mica més al meu concepte de justicia. Però, s'apliquen aquests conceptes a la nostra societat actual? Jo crec que no gaire.

Unknown ha dit...

Totalment d'acord amb el que ha dit el Gastón, jo tampoc crec que el concepte de ciutat justa que desitjava Plató s'estigui complint. Els primers que fan aquest incompliment són els que ens governen8ja siguin d'un lloc, o d'un altre). És per això que sí que m'agrada la idea que té Plató de ciutat justa però a la vegada, crec que a dia d'avui no el duem a terme com a tal.

Unknown ha dit...

No estic d'acord amb el que diu que la democracia garanteixi les teves llibertats. La democracia es una manera de fer creure al poble que es ell qui decideix quan la veritat es que nomes un grup de parlamentaris que miren pel seus interesos estan decidint el nostre futur. Llibertats garantides? Acas tu et pots manifestar lliurement en contra del govern sense que un mossu d'escuadra et persegueixi amb una porra? Aixo no es llibertat! Aixo es una dictadura tenyida de democracia! Y nosaltres som sers que es creuen lliures perque no hem provat realment el que es viure sense lligams, ni politics corruptes, ni restriccions injustes.

Unknown ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
Meri Gracia ha dit...

El atentado de anoche fue una muestra más de que no somos una sociedad justa. Es injusto como jugamos con la vida de los demás por meras creencias religiosas. Es injusto que desde nuestro propio gobierno se propulsen ciclos formativos de maltrato animal. Es injusto que la constitución te garantice una vivienda y luego se produzcan cientos de desahucios diarios. Sigo pensando que las leyes que entre todos aprobamos(porque no olvidemos, citando aquí el último comentario de Julia, que a los parlamentarios que miran por sus propios intereses los hemos escogido libremente de manera democrática) son el pilar de apoyo donde nosotros tenemos que basar la justicia. Pero la constitución no puede ser un día inamovible y el siguiente papel mojado. Creo que hace falta una re estructuración de nuestras libertades y derechos(en el caso de España,nuestra Constitución) y funcionar a partir de esta.

Pienso que nuestras libertades se han de fundamentar en leyes que velen por el orden y respeto público, que representa libertad, derecho y obligación. Sólo así conseguiremos acercarnos a la justicia. Tanto en sociedad como individual.

Meri Gracia ha dit...

''La ventaja de la mala memoria es que se disfruta varias veces de las mismas cosas por primera vez''

El aforismo que representa en menos de veinte palabras el mayor problema del ser humano. La tendencia a desvalorar lo que ya es habitual de nuestro día a día, sean familiares, objetos e incluso derechos. De esta manera, elementos vitales de nuestra vida no reciben nuestra atención suficiente porqué pensamos que siempre estarán ahí. Y luego, en el ramo familiar, fallecen y desaparecen, y nos lamentamos pensando en el poco tiempo que le hemos dedicado a lo realmente importante.

Meri Gracia ha dit...

Perdón, este último comentario va a "Nietzsche, el rei dels aforismes." ya lo he pasado a la entrada correspondiente, pero no puedo borrar el comentario, perdón por el despiste.

Noèlia Vidal Diaz ha dit...

Como no creo que el sistema que plantea Platón sobre el alma divida en solo tres partes sea el más lógico o justo, sobre su concepto de justicia pienso igual. Algunos de mis compañeros siempre dicen que en el hipotético caso de que tengamos alma... pero yo me tomo más la mención del alma de Platón como la personalidad de una persona, más que la alma ''religiosa''. No creo que su sociedad sea justa, porque como creo que las personas tenemos más que solo 3 tristes partes, si nos clasificaran en 3 clases sociales podríamos llamarlas, con sus respectivos oficios, habría personas que no se sentirían felices haciendo esos trabajos, aunque de verdad les dominase la parte que corresponde a estos. Es como cuando a las mujeres nos decían (y nos dicen) que tipo de trabajos debíamos hacer o que x cosas podíamos o no hacer, o cuando no nos dejaban votar por nuestras ''características''. Al igual que hoy en día se clasifican algunos deportes como de mujer o de hombre. Por lo tanto el modelo de Platón no me parece un modelo justo de sociedad.

Mi idea de sociedad justa es una sociedad que podríamos llamar utópica, donde todos, sin importar la etnia, la religión, el género, la edad, la orientación sexual, los ideales políticos, etc nos respetásemos. Donde a la gente no le importase más el dinero que la vida de las personas o la salud del planeta. Una sociedad en la que miremos más por los demás, ayudemos más, empaticemos más... donde haya menos ''yo'' y más ''nosotros''.

Obviamente, no vivimos en una sociedad justa, si por justa entendemos lo que acabo de describir. Hay algunas cosas que se hacen aunque no en gran medida. A veces creo que estamos mejorando y que hemos mejorado y otras la verdad no fue ninguna diferencia a siglos anteriores... Es increíble que aun existan algunos ideales del siglo XVIII y más atrás en pleno 2015.

Andreu de Miguel ha dit...

És probablement la pregunta més difícil, com seria una societat justa?
Les desigualtats econòmiques són injustes✔
La falta d'oportunitats són injustes✔
La violència de gènere, racial... són injustes✔
El dret a l'honor és just✔
El drets a la llibertat de pensament, premsa i reunió són justos✔
Podria fer la llista molt més llarga però ara entendràs el meu punt.
Veiem un cas recent al dret a l'honor i de premsa, a la revista Charlie Hebdo és mofen de totes les religions, i degut a això van sofrir uns atemptats d'uns extremistes islàmics. El dret a l'honor dóna la raó als islamistes (a no publicar, no a matar), però la llibertat li dóna a la revista, que fem aleshores, si n'hi ha drets que es contradiuen entre ells? Posem un límit? La llei 1 és la més important i la que mana per sobre totes, la llei dos es la segona més important i la que mana per sobre de totes excepte la 1... És un sistema estúpid. Tenen solució els drets contraris? M'encantaria que no hi hagués racistes, però jo no sóc ningú (de moment) per dir-li a la gent el que està bé i malament.
Considero que no té sentit pensar en una societat justa quant aquesta no pot existir.
I per suposat que no vivim en una societat justa quant aquesta no pot existir.

Noèlia Vidal Diaz ha dit...

Me parece interesante lo que has mencionado Andreu, sobre la libertad de expresión. Creo que toda libertad empieza donde acaba la de la otra persona. Obviamente, no merecían ser asesinados, pero sí que los echasen de la revista o no les dejasen publicar ese tipo de ''bromas''. Hay bromas que no son bromas, llamado ''humor negro'', que es irrespetuoso y que personalmente no considero como libertad de expresión, porque daña a las demás personas. En parte entiendo lo que dices pero no creo que sea contradictorio, porque no creo que hacer una broma racista se deba considerar como libertad de expresión, es decir, a esos comediantes o como quieras llamarlo no les iba a pasar nada si se callaban y respetaban a los demás. No se violaría ningún derecho en realidad. Esa revista era satírica, vale, pero hay otras formas de hacer sátira sin ofender a ningún colectivo. Hemos de respetar a todos y sus respectivas libertades. Por eso no creo que haya derechos que se contradigan, sino personas que confundidas. Quizás no serás nadie para decirle a alguien que está bien o está mal pero creo que coincidirás conmigo que en el tema de la libertad de expresión, si utiliza la suya para amenazar, burlarse o insultar a un grupo social, a un colectivo, a una ''raza'' o a una religión, está mal.

Emma Guerrero ha dit...

Plató pensa que una societat justa ha d'estar dividida en tres grups de persones, i les classifica per la seva inteligencia. Cadascun dels tres grups te unes obligacions i drets propis que determinen el seu estil de vida i la seva funció en la ciutat.
Crec que una societat justa no es el que deia Plató perque una societat justa inclou ser igualitaria, i el seu model esta separant més les diferents classes socials (obrers, guardians, rei). Les persones no poden ser clasificada per ninguna manera, i menys encara per el coeficient intelectual de cadascú. En la societat actual encara no hem aconseguit que sigui ni justa ni igualitaria, ja que ens dividim pels nostres diners.

Magdalena Molinero ha dit...

Estic d'acord amb la Emma en a majoria de coses però crec que el governants d'un pais o una ciutat han de ser gent en la que segons Plató predomina la seua part racional ja que podríen guiar molt millor a la població i dirigir d'una manera adquada l'economia... Ja que hui en dia hi han moltz políticcorruptes que no beneficien al poble sino tot el conrari. però també crec que per governar al educar de una manera concienciada i que a qualsevol persona irascible concupiscible podria arribar a controlar-se i governar de manera correcta.

Sara Violat Pérez ha dit...

Sobre el concepte de justícia de Plató, crec que és el més adequat, ja que segons la part que predomina en una persona, té una acció o una altra dins d'una societat i, perquè aquesta societat sigui justa, tothom ha de fer el que li pertoca. Llavors, quan els concupiscibles són el poble (agricultors...), els irascibles la vigilància (policia...) i els racionals els governants, aquesta societat funciona correctament i, per tant, és justa. Però, què passa quan un concupiscible és qui mana? Doncs quan passa això, aquesta societat surt molt perjudicada, ja que el governant només mirarà pels seus desitjos, és a dir, pels diners i no mirarà pel bé de la societat.

Per a mi, l'ideal de societat justa és quan cada persona està situada en la seva classe social, és a dir, que la societat es divideixi en les tres parts de l'ànima (com va fer Plató) però que les persones que pertanyen a cada part, estigués situada correctament; no com avui dia, que el president del Govern d'Espanya només mira pel que a ell li convé i no per satisfer a la població. En el meu ideal de societat, el president del Govern actual, estaria situat a la part concupiscible. En resum, personalment crec que la societat ideal seria aquella que estigués formada per gent a la qual li predominés una part diferent de l'ànima i, llavors, es distribuiria a la societat correctament amb cada persona fent un càrrec adequat per la seva guia.

Com ja he dit en un comentari, crec que no vivim en una societat justa, ja que cadascú es comporta de formes diferents i expressen les seves opinions amb accions bones i dolentes. Per tant, avui dia no podríem compartir la mateixa idea de societat justa que Plató, ja que nosaltres estem distribuits barrejadament, és a dir, que a l'igual que ens pot governar una persona a la qual li predomina la part concupiscible, també poden governar-nos els irascibles i els racionals. A més, en una societat justa no tindrien que haver-hi disputes, cosa que actualment, succeeixen constantment.

Unknown ha dit...

oespecte al comentari de Daniel Selma: on diu " tres classes socials: els llests, els xulos i els tontos" no estic dacord, tot i que entenc que es fàcil confindre el ideal de justícia platònics amb ideals fascistes, penso que no has entès ben bé el que volia dir Plató. Per començar no es pot negar el fet de que alguns neixen més predisposats a aprendre que d'altres. Un concepte que avui és denominaria vulgarment com inteligència o estupidesa. Per tant, per fer funcionar qualsevol sistema social de manera eficient, uns hauràn de treballar més que altres. Tot i que sigui per estar al mateix nivell. el sistema educatiu Platònic, que presenta com a medi per l'assoliment de la societat perfecte, té en compte aquest fet, potser si obliga a alguns a esforçarse més que altres però aquest és un fet que esdevindrà en totes les possibilitats socials, però mai prohibeix als "tontos" a assolir un nivell social diferent al dels treballadors. Pel que fà la resta del comentari, els teus arguments són irrefutables, però veig que nomès presentes exigències molt difícils de realitzar, sense proposar mitjans per dur-los a terme.

Berta Carbonell ha dit...

La idea de justicia de Plató és lògica, però no té en compte altres factors, com per exemple, l'ànsia de voler més de qualsevol ésser humà. La idea d'una ciutat ideal considero que és acertada i que podria funcionar, una societat on només els que destaquen per la seva intel·ligència i racionalitat són els que haurien de governar, els més forts i irrascibles protegir la ciutat, i per últim, els concupiscibles, haurien de produir. Però per molt que algú pertanyi a una classe, podria ser que volgués pertànyer a una altre, i es crearia una desestructuració de la societat.

Unknown ha dit...

Estic d'acord amb l'Andreu de Miguel assolir un model de societat justa es impossible o gairebé impossible, tindria que ser un canvi radical en com pensem, comportem, vivim...
Factors que ha esmentat l’Andreu i més que hi ha que farien impossible assolir aquest model de societat justa.

Sara Violat Pérez ha dit...

Tal i com ha dit la Berta: "no té en compte altres factors, com l'ànsia de voler més de qualsevol ésser humà". Llavors, el meu dubte és: en el model educatiu, una persona a la qual li predomina la part concupiscible i, els desitjos que té són estudiar, en quin nivell del model educatiu es classificaria?
Perquè es clar, es deixa emportar pels desitjos, però aquests desitjos el fan arribar al nivell dels racionals i, llavors, la societat la manaria una persona concupiscible i, aquesta ja no seria justa. Per tant, Plató només té en compte uns desitjos determinats.

Berta Carbonell ha dit...

No crec que mai aconseguim viure en una societat justa, ni amb les idees de Plató, ni amb les eines que ho intentem actualment. Tothom té una debilitat, tothom té alguna cosa per la qual renunciaria als seus principis, potser no ho accepten o no han trobat el que, però sempre hi ha alguna cosa per la qual ens repensaríem si seguir o no la idea de justícia. Podriem definir aquesta cosa com a amor, ja sigui amor a una persona, a un objecte, o a la teva terra.

Unknown ha dit...

Respecto el comentario de Noèlia, defiendes la libertad de expresión (cosa que veo correcta), pero, no crees que es erróneo poner el ejemplo de la revista "Charlie Hebdo"? Esta revista no se centra en una religión o etnia en específico, si no que abarca a todas ellas que afectan a la vida cotidiana de cada persona; musulmanes, judíos y cristianos (las más indignadas). Sí, es cierto que llega a exceder el margen de tolerancia de ciertos grupos, pero no son éstos los que reprimen la libertad de los demás? No son éstas las principales por las que se han librado gran parte de las guerras y odios mundiales (a parte de los intereses económicos)? No son éstas las que fomentan el racismo y la xenofobia? La libertad empieza donde acaba la de otro, verdad?
Es éste "humor negro" lo que le dio el toque especial a Charlie Hebdo, es esta crítica que nadie se atrevía a realizar mediante un humor gráfico lo que popularizó esta revista.

Daniel Selma ha dit...

Ruben no és cert el que dius sobre que hi ha gent intel·ligent i gent estúpida perquè aquest és el principal problema que ens fa creure la societat. Amb aquesta afirmació només es té en compte la intel·ligència lògica i això és un greu problema perquè cadascú és intel·ligent en uns aspectes o en uns àmbits en concret. Per exemple, sobre el que dius que els intel·ligents han de treballar més, imaginat que hi ha un agricultor, que no ha cursat l'ESO i que no té gaire intel·ligència lògica, que treballa dia i nit al camp per guanyar-se bé la vida i un enginyer que prefereix quedar amb amics i família abans que treballar; doncs bé, en aquest cas la persona que més treballa és la menys intel·ligent i a l'inrevés. El que vull dir amb això és que el fet de treballar més o menys no depèn de la intel·ligència sinó de les motivacions, aptituds, i sobretot de la diligència.

Lluc Lopez ha dit...

Estic bastant d'acord amb el concepte de justícia de Plató, ja que desde el meu punt de vista la societat contemporanea no és justa. Un dels exemples més clars: La corrupicó deixa al descobert com els que haurien d'haver estat racionals, i controlar una societat cada dia més descontrolada i lliure, en el sentit més crític de la paraula, són concupiscibles que no es preocupen pel seu poble, més que pels diners que puguin extreure del seu càrrec subvencionat de manera pública.