dilluns, de desembre 07, 2015

Sobre Déu

L'Edat Mitjana filosòficament parlant s'emmarca en la religió. Un dels principals temes és la demostració de l'existència de Déu, des de la lògica.

Tenim el conegut argument ontològic de Sant Anselm (Déu existeix perquè és perfecte i l'existència és part de la perfecció) i els 5 arguments (o vies) de Sant Tomàs (Déu és el Primer Motor Immòbil, la Primera Causa Eficient, la Causa Final de tot, el criteri per saber que en el món tot és innecesari i el criteri per saber que tot és imperfecte).

Per si faltava algun argument, aquest video en dona un altre.



Utilitzar el teu enginy per criticar qualsevol d'aquests arguments, o les crítiques dels teus company.

42 comentaris:

Andreu de Miguel ha dit...

L'argument del vídeo és que Déu no existeix perquè Deu és bondat (suposadament, ja que en la Bíblia Déu diu coses com "una dona no pot ensenyar" o "si no compleixes i acates les meves normes menjares carn dels teus fills") i ha creat el mal. El nen li demostra que no i tal, tal, tal... El primer problema que trobo és que no sé fins a quin punt són equiparables conceptes físics, científics i per lo tant objectius amb conceptes subjectius. Però com que no sóc Déu no afirmaré això. El problema be des del principi, Déu no existeix perquè és bondadós o si existeix aleshores és malvat. Ara enllacem amb el comentari de Sant Anselm, per fer-ho més fàcil.
"Déu existeix perquè és perfecte i l'existència és part de la perfecció".
L'argument es pot desmuntar per dos llocs, el primer és que Déu no és perfecte, però això només portaria a dir que "Déu no és perfecte però existeix" i estaríem amb les mateixes.
L'altre argument és que tot el que és perfecte no té perquè existir. De la mateixa manera que tenim la idea de un ésser perfecte la podem tenir d'una ciutat. Una ciutat amb democràcia directe, tots els habitants són amables, tothom viu be, el 25 de desembre neva (neu natural, per suposat)... No trobareu aquesta ciutat perquè no existeix, però segons l'argument de Sant Anselm si l'existència és part de la perfecció perquè no existeix? També podeu fer-ho amb més coses, busqueu altres coses perfectes i no en trobareu cap ni una.
Jo he dit que no té perquè existir, no que no existeixi, el problema seria amb quin criteri selecciono el que si que podria i el que no. És tractava de criticar l'argument i això he fet.
Perquè Déu seria imperfecte? Un ésser perfecte no sent curiositat, per què? Perquè ja ho sap tot, quin és el motiu que el porta a crear humans si ja sap el resultat? La bondat? Perquè no ha omplert els altres mons d'humans si és tant bondadós que o li agrada fer feliç als humans? Pot ser no és bondadós. O pot ser no puc determinar que és la perfecció pel senzill fet de que no existeix. Ara anem al següent pas, Déu és imperfecte.
Algú hem pot demostrar que un Déu imperfecte no existeix?

Júlia Marzal ha dit...

Estic bastant d'acord amb algunes coses que diu l'Andreu, per exemple "tot el que és perfecte no té perquè existir". Crec que no hi ha res perfecte en aquest món, ni cap ciutat, ni cap objecte, ni per suposat com ésser humà. Sempre hi haurà alguna cosa que es pugui millorar, o alguna cosa que ens agradaria més que fos d'una altra manera. I crec que Déu no és perfecte ni imperfecte, Déu no existeix.

Júlia Marzal ha dit...

Sant Tomàs diu que Déu és el Primer Motor Immòbil, la Primera Causa Eficient, la Causa Final de tot, el criteri per saber que en el món tot és innecesari i el criteri per saber que tot és imperfecte. Però això ho considero la manera més ràpida d'acabar amb el dubte d'una cosa; si no saps per què no plou o com s'han creat els primers ésser vius, Sant Tomás diria que Déu ho ha fet.
Jo crec que en tots els anys de recerca científica fins ara, hi ha prou proves científiques que neguin l'existència d'un ésser superior i poderòs; hi ha hagut molts científics que han dedicat anys de la seva vida a coneixer el desenvolupament del món tal i com el coneixem ara, i aquestes proves les trobo més vàlides i coherents que no l'existència de Déu.

Anònim ha dit...

Jo estic d’acord amb moltes de les coses que diuen la Júlia i l’Andreu. Per exemple, Sant Anselm diu que com que l’existència i la perfecció van lligades i com que Déu és perfecte aleshores per força ha d’existir. Realment, jo no crec que sigui així; penso que questa relació que s’estableix entre perfecció i resistència és completament subjectiva i no té cap mena de fonament lògic. El concepte de perfecció no és igual per tothom i mai s’ha demostrat que hi hagués alguna cosa perfecte ja que tot és subjectiu. Per tant, per mi l’existència de Déu és una qüestió més de fe que no pas racional o lògica.

Anònim ha dit...

Pel que fa al vídeo tampoc estic d’acord. Tal com molt bé esmenta l’Andreu l’existència Déu és una cosa molt complexa i abstracte i no crec que es pugui comparar de cap manera amb fenòmens físics com la calor o la llum ja que aquests estan regits per ciències exactes com les matemàtiques i la física. El que passa és que els humans som curiosos per naturalesa i sempre volem saber totes les respostes; tenim la necessitat de satisfer la nostra curiositat costi el que costi i això molts cops dona lloc a afirmacions i raonaments que no tenen cap mena de sentit si les mirem detingudament. Per exemple, Sant Tomàs parla de que Déu és el Primer Motor, és a dir, la causa de tot, el que fa que tot és mogui. Però realment quina prova hi ha de què això sigui cert. Pel simple fet de que encara no haguem descobert com va començar tot o bé que hi havia abans del Big Bang això no es tradueix a afirmar que existeixi un ésser superior que “ho va posar tot en marxa”. Des del meu punt de vista, qualssevol argument racional que intenti demostrar l’existència de Déu no és gens objectiu sinó subjectiu i per tant, no es pot demostrar que sigui cert.

Unknown ha dit...

Jo no estic d'acord amb el que argumenta el video dient que si deu va crear la maldat llavors ell és dolent, no té res a veure una cosa amb l'altre.
I tampoc amb el que diu el nen quan posa el exmeple de la llum o el fred, no perquè fagi calor ha de ser l'ausencia del fred, perquè tan la clor com el fred o la llum i la oscuritat existeixen.

Unknown ha dit...

Estic d'acord amb el que diu el vídeo, no per què una cosa existeixi vol dir que Déu l'hagi creada, aquesta seria la resposta fàcil per a totes les coses que existeixen. A mesura que han anat passant els anys la ciència ha pogut demostrar coses que l'èsser humà pensaven que havien sigut creades per Déu però realment l'evolució les ha creades.
A més, un dels arguments que surten al vídeo, és fals. NO perquè hi hagi maldat significa que el Déu que diuen que existeix sigui malvat, sinó perquè les persones no ens respectem entre nosaltres i això va fer que es creés la maldat.
Puc afegir que no només perquè la idea d'existència i de perfecció vagin lligades vol dir que existeix un Déu perfecte; això ho puc justificar en que la perfecció no existeix, mai pots arribar a un punt no hi hagi més endavant, sempre hi haurà alguna altre esglaó per poder pujar i així contínuament fins arribar a l'infinit.

Rodolfo Martínez de Arenzana Batalla ha dit...

Jo realment no es que cregui o deixi de creure en l'existència d'un Déu, però el que sí que tinc ben clar, és que el Déu del qual ens parla la religió cristiana, o el Déu del que ens parla cap altre religió, almenys de les que conec, no existeixen. I definitivament tampoc crec que hi hagi cap cosa perfecte en el univers, i en el cas de que hi hagués cap, no comparteixo l'opinió de que pel fet de ser perfecte deu existir.

Unknown ha dit...

No estic dacord amb el que diu el rodolfo,ja que argumenta que no hi creu en deu, o al menys en el que el cristianisme propaga, amb un argument tan pobre com el de sant anselm. Per altra banda si estic d'acord amb la seva afirmacio de que pel fer de ser perfecte no implica obligatoriament l'existencia, ja que de la mateixa manera que coses imperfectes com els homes existeixen coses perfectes poden existir pero no pel fet de ser perfectes. Per tant si deu existis existiria per ell mateix, deixant a banda si es perfecte o no, que ala fi la perfeccio es relativa, complexa i completament diferent per cada individuu i esser viu que existeix.

Unknown ha dit...

Estic d'acord en el que el Rodolfo comenta de que pel fet de que sigui perfecte no té per què existir, ja que no existeix la perfecció en l'univers, no s'ha demostrat de cap manera, tampoc, que el Deu que deien que exisitia ho sigués, ja que, com s'ha dit, Deu i perfecció van lligats, però si la perfecció no existeix vol dir que el Deu tampoc ho fa. A més, estic dacord també en el que diu la Júlia, ja que si un Deu existís existiria com ésser humà, la qual cosa fa que sigui el més imperfecte que existeix, el que vindria a ser una persona, ja que està ple de dubtes (això fa que existim, com deia Descartes) i ple de neguit que fa que fem coses dolentes sobre la Terra, això fa que no siguem perfectes i, per tant, que no existeixi la idea de Deu.

Daniel Selma ha dit...

Jo considero, des de l'objectivitat, que fins el dia en què es demostri l'existència o la no existència de Déu amb proves irrefutables, només podrem parlar de creences.

Per exemple, en el cas de l'argument ontològic de Sant Anselm es pot veure que és completament subjectiu: sóc capellà i quan penso en la perfecció i m'imagino la cosa més grandiosa se'm ve al cap Déu, i per tant, Déu existeix. És un pèssim argument perquè si el reduíssim a l'absurd vindria a ser així: jo sóc enginyer i quan penso en la màquina més complexa i m'imagino la tecnologia més avançada se'm ve al cap la màquina del temps, per tant, la màquina del temps existeix.

Fins que no hi hagi proves de pes, sense cap esquerda, ningú podrà afirmar l'existència o la no existència de Déu.

Daniel Selma ha dit...

Respecte al comentari de la Laia, no crec que sigui rigorosa l'afirmació de que si Déu existís hauria de ser un ésser humà. Jo crec més aviat que quan es parla de Déu no es parla del senyor vell, musculat, amb barba blanca i que va tapat sempre amb la mateixa túnica sinó d'un Déu com a ens, com a "cosa" omnipresent, omnipotent i perfecta, que correspon a tot allò existent i que no depèn de cap altre "cosa". No s'ha de confondre el Déu cristià (ni el musulmà ni el jueu ni cap altre) amb el sentit en sí de Déu.

Unknown ha dit...

Personalment considero que tots els arguments dels filòsofs durant l'Edat Mitjana són opinions personals de cadascun d'ells i que, per molt que afirimin que Déu existeix, no té perquè ser veritat i menys sense cap prova amb la que es pugui demostrar. A més a més, crec que no hi ha res que es pugui considerar 100% perfecte, tot i que hi hagi gent que pensi que si existeix la perfecció, sempre hi ha coses que volem millorar i canviar, com ara la nostra casa, el nostre cotxe...fins i tot el nostre físic i que, no obstant que les idees de perfecció i Déu moltes vegades s'ajuntin com si fossin el mateix, al jo creure que no hi ha res perfecte, no existeix Déu i per tant, per mi, fins que no es demostri cooherentment que aquest existeix, per mi Déu no és més que una idea o personatge de la història de la religió catòlica.

Unknown ha dit...

I pel que fa als comentaris anteriors dels companys, estic totalment d'acord amb el que ha dit el Víctor sobre la frase:
"com que l’existència i la perfecció van lligades i com que Déu és perfecte aleshores per força ha d’existir."
Ja que, sincerament, penso que no és així perquè tothom veu la perfecció d'una manera diferent i el que potser el que és "perfecte" per a mi no és "perfecte" per a tu i que, per molt que s'intenti ajuntar aquests dos conceptes tant diferents, mai es sabrà amb certesa què és el que realment és la perfecció, perquè com bé he dit abans, és una cosa personal i per tant per cadascú és diferent. Així doncs, com jo considero la perfecció un aspecte de cadascú, puc dir llavors, que només aquelles persones que associin l'existència amb la perfecció i que aquesta sigui Déu, podran afirmar que Déu existeix, les altres però, no podran, perquè tindran una altra imatge de perfecció.

Ruben Berkeley (kamikaziblast para los que me conocen) ha dit...

Per començar el bé i el mal són conceptes inventats per l’home, els límits dels quals, per tant, són completament subjectius. Desprès, com podem observar clarament pel seu comportament, el bé i el mal no existeixen en el món animal. Actuen d’acord amb els seus interessos o els d’aquells que els interessen. Llavores, Déu ens ha dotat exclusivament a la humanitat amb aquesta llei moral, sigui un regal o un càstig. Les úniques raons que puc trobar per les quals ens hauria tractat diferent, (favoritisme/odi, prejudici, orgull) són, si no pecats, considerats com a trets negatius, i per tant impossibles d’atribuir a un ser infinitament perfecte.

Meri Gracia ha dit...

Voy a comentar el argumento ontológico de San Anselm el cual dice que Dios existe porque es perfecto y la existencia es parte de la perfección. Primero de todo la opinión que podemos extraer de ello es subjetiva ya que cada uno, según sus creencias y religión pensará diferente. Así pues según mi criterio esta frase es completamente falsa ya que no sé si realmente existe este Dios perfecto... y entonces si llego a la conclusión de que existe por qué ha de ser perfecto? Y si existe porque es perfecto y la existencia es parte de la perfección, según Anselm todos somos perfectos, no? Entonces como creo que absolutamente nadie es perfecto pienso que esta frase es falsa.

Unknown ha dit...

Estic d'acord amb tu Meri, m'agraden molt els teus arguments,sobretot el de que si la perfecció es part de l'existència tots som perfectes, però afegire um altre que sempre mha cridat molt l'atenció. Si déu es perfecte, perque deixa que passin tantes desgracies al món? Inclòs a la gent que creu en ell? Jo no se si existira un déu o no, pero perfecte no crec que sigui, intel*ligent si.

Ruben Berkeley ha dit...

Teniu raó noies exceptuant el fet de que l’argument diu exactament lo contrari. La PERFECCIÓ inclou l’EXISTÈNCIA, per tant aquell que és perfecte existeix, però aquell que existeix no té perquè ser perfecte.

Magda Molinero ha dit...

Personalment considereo que la perfecció no té perque anar junt amb el concepte d'existència, ja que crec que la perfecció está dins del que cada persona considere perfecte, i que encara que sigui perfecte no vol dir que existeixi ja que pot estar en la teua ment .

Unknown ha dit...

Primer de tot, vull deixar clar que no crec en Déu; però, no nego la seva existència (és a dir que sóc agnòstic). Personalment no tinc proves per demostrar la seva existència ni tampoc en tinc per demostrar la seva "no existència". M'he llegit molts dels comentaris dels meus companys i m'agradaria comentar-los abans de donar la meva opinió personal.

- M'ha agradat foça l'aportació de l'Andreu i opino igual que ell que el comentari de Sant Anselm és un cercle viciós que, segons la meva comprensió, arriba a esdevenir una fal·làcia. També m'ha agradat el matís que hi ha afegit dient que un déu perfecte no té perquè existir.

- Respecte el comentari de la Júlia, no hi estic del tot d'acord. Tot i que mai he vist una cosa perfecte en aquest món, no nego que hi pugui existir quelcom que sigui "perfecte". El meu únic argument és que no coneixem el nostre propi planeta al 100%. Tot i que el que estic dient sembla paradòxic, no estic defensant l'existència d'una cosa perfecte en el nostre planeta; només estic negant la no existència de la "cosa" en qüestió (ja ho sé és molt enrevessat).

- M'ha agradat la introducció del terme "subjectivitat" per part del Víctor Masó. Això m'ha fet pensar que, tot i que tots hem estat discutint sobre un tema en particular (la perfecció), no tots la concebim de la mateixa manera. És a dir, després de fer l'esforç, sóc incapaç d'imaginar-me una cosa que sigui perfecta (només puc afirmar que per a mi la perfecció és la manca d'imperfecció i viceversa).

- El comentari del Rodolfo, per la seva part, m'ha fet recapacitar sobre la imatge que jo tenia de Déu. Tot i que jo no sigui creient, sempre m'he imaginat a Déu com l'església ens vol fer creure que és. Però, aquest comentari m'ha fet pensar que possiblement Déu pot ser diferent per a cadascun de nosaltres. Segons la cultura i la situació geogràfica, Déu varia en molts aspectes. En algunes cultures creuen que "Déu" és la natura. Havent pensat d'aquesta manera, prefereixo creure que "Déu" és la natura (cosa que no afirmo al 100%) que imaginar-me a Déu com ho he estat fent tota la meva vida.

- El comentari de la Júlia Chacopino m'ha fet pensar, a la vegada, en dos termes molt diferents però que si s'ajunten poden donar lloc a pensaments molt interesants: l'existència i el subjetivisme (mencionat pel Víctor Masó). És a dir, és possible que quelcom existeixi per ell o ella mateixa i que tercers no s'adonin de la seva existència. Formulat d'aquesta manera hauria d'afirmar que sí. En el món, hi ha quasi 7.000.000.000 de persones de les quals jo en desconec la seva existència de manera particular.

- Respecte el que ha dit la Laia Rossell sobre la no existència de la perfecció, no hi estic d'acord. És a dir que no s'hagi descobert res que sigui perfecte a l'univers no vol dir que no hi existeixi. Aquest és el mateix argument que utilitzen els ateus per "demostrar" que Déu no existeix. Com que no puc percebre l'existència de Déu, no hi existeix. I m'agrada el matís que hi afegeix dient que si Déu hi existís, seria com un ésser humà. Però jo percebo "Déu" com la energia: no es crea ni es destrueix, només es transforma.

- Per la seva part, el contrargument del Daniel Selma m'ha fet riure (en el bon sentit). Tot i que no sóc partidari d'equiparar un argument amb l'absurd per guanyar una dicussió (millor dit, no m'agrada que utilitzin aquesta estratègia contra mi), crec que aquest està ben formulat i ens fa veure l'absurd que és l'argument de Sant Anselm. Però hi estic força d'acord amb l'última frase que diu: fins que no hi hagi proves de pes, sense esquerdes, no s'hi pot afirmar l'existència o la no existència de Déu.

Magda Molinero ha dit...

Estic d'acord amb el que diu el vide de que el fred és l'ausencia de calor, o que la oscuritat és l'ausència de llum i que la maldat és l'ausència de bondat però no estic d'acord amb que existeixin gràcies a que Dèu es ha creat ja que fins ara s'ha demostrat que moltes de les coses que creiem que Dèu havia creat no les havia creat ell realment. Per tant fins que no es demostri que eisteix no crec que hagi creat res del que hi ha.

Unknown ha dit...

Havent comentat ja totes les aportacions dels meus companys, vull possar el meu granet de sorra.

Abans d'haver lelgit aquesta publicació i llurs comentaris, creia saber el significat "real" de la paraula existir. Però, després d'haver vist els punts de vista dels meus companys i companyes, m'he començat a plantejar seriosament si el que jo comprenc per "existir" és igual alq ue pensen els altres. En aquesta ocasió, necessitaré l'ajut del meu "amic" el diccionari.

Existir: 1 v. intr. [LC] Tenir ésser real, sia material o espiritual. Des que el món existeix. Aquest document que dieu haver trobat, no existeix. Deixar d’existir.
2 v. intr. [LC] Haver-hi. Existeix una estreta relació entre forma i contingut.

M'agrada veure que el diccioanri no exclou l'existència de "coses" intangibles. També és curiós com poden existir-hi coses que poden ser vistes i no vistes al mateix temps. Un exemple podrien ser dues amigues A i B. A i B es veuen però l'amistat que hi ha entre elles dues roman invisible. Això per a mi, és un exemple de "quelcom que pots i no pots veure al mateix temps".

Havent reflexionat tot això, vull donar possibles alternatives a l'enigma sobre l'existència de Déu ( i que podrien servir per a rectificar la meva opinió sobre l'existència de Déu). Lògicament hi ha infinites respostes a la pregunta de si realment existeix Déu:

- No existeix (que la gent deixi de donar-li voltes al tema)
- Existeix, però és invisible (com l'amistat, l'amor, l'odi, etc.)
- Existeix, però en una altra dimensió (és a dir en una altra realitat).
- Va existir, però desaparegué.
- No existeix, però existirà.

Tot i que aquestes són les alternatives que m'han vingut a la ment en escasos segons, encara vull seguir pensant que "Déu" és energia i com a tal "no es crea ni es destrueix, tan sols es transforma".

Unknown ha dit...

Dejando de lado que dios exista o no, no estoy de acuerdo con lo que dice profesor de que dios es malo por haber creado la maldad, ya que aunque el hubiese creado algo, que una persona sea mala es por voluntad propia (excepto algunos casos de enfermedades) si dios a creado la maldad no es malo por ello, el malo es que se aprovecha de ella. También estoy de acuerdo con el argumento de Enstein de que para que exista algo bueno tiene que haber algo malo, si no, no apreciarías lo bueno.

Unknown ha dit...

Em semblen correctes els arguments utilitzats per Einstein, però cal dir que l’explicació i els arguments que utilitza el professor són molt fluixos, que existeixi maldat, crueltat, pobresa i infinits d’adjectius més no vol dir que Déu els hagi creat intencionadament perquè així ho demana la seva condició, sinó que han sorgit com diu Einsten per l’absència de bondat en el cas de la maldat.

Unknown ha dit...

Respecte el que diu el meu company Andreu estic d’acord en el que diu. No considero que un argument sigui “Déu es perfecte, i per tan existeix”. Qui va dir que era perfecte? Déu mateix va baixar a la Terra? I aquesta deducció així com que és perfecte per tant existeix? No té ni cap ni peus.

Andreu de Miguel ha dit...

La veritat és que no m'agrada gaire la forma de pensar dels agnòstics (*Cof Cof* Xan *Cof Cof*). Com que ni s'ha demostrat ni s'ha negat l'existència de Déu, no puc afirmar o desmentir la seva existència. Aquí hi ha dos problemes, el primer és que Déu és un concepte molt complicat i amb diferents matisos segons a qui preguntis. El segon és que mai es podrà negar l'existència de Déu i probablement afirmar-la tampoc. Si Déu és el creador, i no podem viatjar al passat (perquè els viatges en el temps són un tema bastant complex que explicaria malament, aquí s'explica de forma correcta segons la teoria actual https://www.youtube.com/watch?v=63B7Um39kIQ) no podem desmentir els fets "històrics" religiosos. De tota manera, pels religiosos tot és "una prueba de Dios", de la seva existència o de la teva fe.

Unknown ha dit...

Basant el meu comentari en l'argument que sant ancelm defensa per demostrar la irrefutabilitat de deu ( que es que deu existeis perque es una idea pefecte i com que es perfecte ha d'existir ) jo penso i argumento de la mateixa manera que l'andreu ha fet amb anterioritat, que el fet de que la idea de deu sigui perfecte ( que es podria questionar donada la religio de cada induviduu i el seu criteri de perfeccionalitat per evaluar les coses) no implica que hagi d'existir. Com a exemple personal podria afirmar que la meva idea de amiga perfecte es aquella que et fa costat quant la necesites, et diu el que pensa i no el que vols escoltar, rius amb ella i tambe hi plores... etc... la idea es perfecta, perque per el meu criteri aixo descriuria una amiga perfecte, tot i aixi pot no existir aquesta persona o que encara que existeixi no vulgui ser amiga meva. Pero com es veu clarament la idea continua sent perfecte encara que no existeixi. Aixo mateix es podria aplicar a deu, encara que la idea de deu per als creients sigui perfecte no te perque existir, no pasa del limit d'ideea.

Unknown ha dit...

Afegint un argument a la teoria que la magda defesa, el nen del video diu que la maldat no existeix perque es en realitat l'ausencia de l'amor de deu en els seus cors, pero si realment deu existeix com es que, persones tan catoliques que juren fidelitat i amor a deu, que confesen els seus pecats a deu per ser comprenguts i poder acceptarse dia a dia i que resten tant de culte cap a ell poden ser tan malvades i portar la crueltat humana cap a extrems de tortures esgarrifoses i assesinats en nom de deu? Com es que deu no ha imposar un sentir huma en comu com ens drets humans actuals? Aixo no seria un agument segons sant ançelm per irrefutar lexistencia de deu ja que la seva idea perfecte engloba la bondat i el be? Tot dit.

Emma Guerrero ha dit...

alejandro no estoy de acuerdo cuando dices que la maldad es voluntad propia, si nosotros no hubiesemos aprendido a hacer cosas malas directamente no existirian por eso creo que la maldad tambien la ha tenido que crear dios, porque alguien ha tenido que hacer 1 cosa mala para que esta maldad exista porque si no nos hubieran ensenyado algun gesto malo ahora no sabriamos lo que es o lo veriamos de forma diferente

Emma Guerrero ha dit...

como bien dice la maldad es ausència de bondad pero si dios ha creado todo lo que existe en este mundo entonces la ausència tambien la ha tenido que crear él porque sino no existe esa ausència...

Rodolfo Martínez de Arenzana Batalla ha dit...

Amb el raonament del vídeo sobre que hi han coses que són unicament producte de l'ausència d'una altre cosa, puc estar-hi mitjanament d'acord en funció de l'exemple que hi apliquis. Ja que amb la foscor i el fred els quals són l'ausència de llum i de calor respectivament, és comprensible. Però el que jo no puc arribar a comprendre, potser degut a la meva limitada capacitat intel·lectual, és el fet de que la maldat, és l'ausència de l'amor de Déu en el seu cor, ja que jo no contemplo la possibilitat de l'existència d'un Déu amb la funció de creador, i de tindre una influencia directe sobre nosaltres com diu en el vídeo. Però repeteixo, que jo no sóc ningú per a debatir les teories irrefutables i ben sostingudes tan científica, com filosòficament ideades per part de grans pensadors cèlebres, com Sant Anselm, Descartes, Sant Tomàs.

Berta Carbonell ha dit...

No comentaré respecte si existeix o no Déu, ja que considero que és un debat que mai acabaria. Totes les hipòtesis i teòries creades, malgrat algunes semblin inverosímils, no treu el fet, de que si algú ha arribat a aquella conclusió serà perquè alguna lògica ha de tenir, estiguem d'acord o no. Al que em refereixo és que quan el professor diu que Déu és maligne perquè ell ha creat la malicia, és un raonament que té lògica, però com no ho sabrem mai del cert, podriem estar dies i dies discutint però mai sabriem la veritat. Respecte a la idea que alguns conceptes són només l'absència d'altres, és una teoria interessant, ja que estic d'acord que la foscor o el fred no es poden estudiar (potser encara no ho hem fet de la manera correcta) i que només s'ha estudiat, la calor i la llum, ja que són els conceptes principals. El terme "existeix" és molt relatiu i díficil de definir, ja que es poden treure moltes teories completament oposades però amb arguments sòlids.

Ariadna Giménez ha dit...

Primero de todo no sabemos si dios existe, y por lo tanto no podemos saber si es perfecto. Por lo cual no estoy de acuerdo con la frase dicha por San Anselm.

Ariadna Giménez ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
Jordi Gorjón ha dit...

Si Déu existis, encara que jo no ho cregui, quí l'ha creat? I qué hi havia abans? Per altra banda, si Déu existis hi haurian teories evolucionistes i científiques ( teoria del Big Bang i de l'evolució), demostrades seguint les lleis de la lògica, que deixerien de tenir sentit. En conseqÜència, el món científic que hem creat i ens permet desenvoluparnos cada día més i més ràpid seria una farsa.
QUÈ EN PENSEU?

Sendoa Otaduy ha dit...

Sobre la pregunta de quí l'ha creat o que hi havia abans, tal i com deia Descartes, Déu es una substància perfecta i que s'ha creat a si mateix i és l'inici de tot el que veiem avui en dia.

Daniel Cole ha dit...

Jo no estic d'accord amb els arguments del video ja que si deu és perfectr podria haber posat amor o bondat en tots els cors o totes les ments per aixi evitar la maldat, quin motiu tindria per no fer-ho a part de ser malvat.

Daniel Cole ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
Unknown ha dit...

Les dos primeres preguntes que ha plantejat en Jordi són preguntes filosófiques, i per tant sense resposta absolutament veritat, cadascú pot donar la seva opinió. Són com les preguntes que vam fer l'any passat juntament amb una foto.

Raul aroca ha dit...

Yo no estic d'acord amb els arguments de que deu existeix perqie es perfecte i es el primer motor immobil no em semblen suficients per demostrar la seva existencia per a mi aquest argument es com contar una lleyenda sobre caballers antics o una cosa semblant

Raul aroca ha dit...

A mes estic d'acord amb el video en que deu no ha creat la maldat en cas de que existeixi sino que deu es tan bo que li ha donat al home la opcio de triar entre fer lo dolent o fel el be

Daniel Cole ha dit...

Estic d'accord amb el que diu el Sr. Raul Aroca ja que qualsevol persona es podria imaginar un esser perfecte i pertant aquell esser existeix, perque no diu a cap lloc que no hi poguin haber dos essers perfectes. Adames cada persona té una idea diferenta de deu pertant no poden ser totes certes.