divendres, de febrer 12, 2016

Bola de neu

John Locke utilitza l'exemple de la bola de neu per demostrar que el que percebem no són objectes, sino qualitats concretes dels objectes que nosaltres sintetitzem en la nostra ment creant els conceptes. Per això quan diem que estem veient una bola de neu realment el que volem dir és que estem rebent una informació sobre un color, una forma, una textura i una temperatura, i que tot junt ho anomenem "bola de neu". Tot i que la bola de neu és en el nostre cap, per dir-ho així, diem que és la propia bola de neu la que ens envia la informació que nosaltres sintetizem per crear el concepte bola  de neu. Com és possible això? No és una paradoxa? Existeix o no existeix la bola de neu?


79 comentaris:

Víctor Masó ha dit...

Locke deia que les substàncies tenien dos tipus de qualitats que ens arribaven a nosaltres a través de unes partícules invisibles percebudes pels nostres sentits. Les qualitats primàries són les objectives, és a dir el que realment està en l'objecte; en el cas de la bola de neu seria la forma rodona per exemple. En canvi, les qualitats secundàries són més aviat subjectives i tenen el poder produir en la nostra ment idees que no estan en l'objecte en sí com la fredor de la bola de neu. Un cop els nostres sentits perceben aquestes qualitats se’ns formen idees simples en la nostra ment de tal manera que nosaltres les ajuntem per obtenir una idea complexa. D'aquesta manera, quan veiem i toquem una bola de neu els nostres sentits perceben les diferents qualitats i les transformen en idees simples que la nostra ment les junta i les interpreta com una idea complexa que esta relacionada a un concepte que prèviament hem adquirit; en aquest cas el de bola de neu.

Víctor Masó ha dit...

Pel que fa a l'existència de la bola de neu, realment per Locke no existeix com a tal, almenys no de la manera que tenim nosaltres sobre el concepte d’existir. Per Locke la bola de neu existeix en la nostra ment ja que és el que nosaltres interpretem a partir dels sentits. És a dir, existeix una substància que amb qualitats secundàries i primàries que provoquen la formació d'idees simples en la nostra ment però el que és la bola de neu en sí realment només és un concepte fruit de la nostra interpretació. El que passa és que les nostres ments funcionen igual per tothom i és per això que tothom veu una bola de neu i no coses diferents. Però això no vol dir que existeixi fora de la nostra ment, simplement és que la nostra interpretació coincideix degut a que tots compartim la condició humana. En conclusió per Locke una bola de neu no existiria sinó que seria una interpretació que fa la ment de les qualitats d'una determinada substància.

Júlia Marzal ha dit...

Locke diferencia dos tipus de qualitats que té cada objecte. Per una banda, tenim les qualitats primàries, les quals ell diu que posseeix l'objecte i que rebem a partir d'unes partícules que desprenen, com per exemple: la forma, la mesura... I per una altra banda, tenim les qualitats secundàries, les quals no es troben en l'objecte però que nosaltres percebem, són objectives per cada un de nosaltres, per exemple: el color o la calor o fredor.
Per tant, en la bola de neu, nosaltres rebem qualitats primaries com la seva forma rodona, les seves dimensions (gran o petita) i qualitats secundàries, la fredor, el seu color... Llavors, la nostra ment sintetitza aquestes qualitats (primaries i secundaries) i crea el concepte de bola de neu.

Júlia Marzal ha dit...

Locke diria que la bola de neu en si, no existeix. Sino que existeix una substància que té moltes qualitats, les quals podem rebre, i per tant la nostra ment ha creat el concepte "bola de neu" per no dir:-"Mira, he vist aquella cosa rodona, blanc i freda".
Per tant, el que existeixen són qualitats d'un objecte, que fan que la nostra ment les reconegui amb un nom concret.

Claudia Vila ha dit...

Jo diria que la bola de neu existeix com a substància amb moltes qualitats, com bé ha dit la Júlia, i que a través de la informació que aquesta bola envia a la nostra ment, podem arribar a saber que és una bola de neu, és a dir, barrejant (com si la nostra ment fos una termomix) les qualitats del color, la forma, la textura i la temperatura que la suposada bola de neu té i ens envia, podem arribar a saber quin objecte és que, en aquest cas, seria la bola de neu. No obsatant, tot i que sembli una cosa simple, podria arribar a ser una paradoxa en algun sentit, ja que qui és l'encarregat d'enviar o rebre la informació?, la bola de neu que envia la informació o la ment que capta les qualitats de la bola?

Julia Chacopino Cañadas ha dit...

No no es una paradoxa ja que si descomposem el concepte bola de neu arribem a un primer i basic concepte que es el de bola, es a dir esfera, formant part de la forma de la bola de neu. La part de neu ens parla del material, de la constitucio del concepte. El nostre cervell per identificarlo com bola de neu ha de tenir primer una informacio verifica de circumferencia i de neu. En el cas de neu el cervell coneixera el color, textura, temperatura i caracteristiques essencials de la neu que percibirem pels sentits, i que ens permetran identificar allo com a neu unicament. Quan el cervell relacioni la esfera amb la neu arribara a percebre amb complexitat el que intuitivament coneix com a bola de neu.

Oscar porras roca ha dit...

Totalment d'acord amb el que exposa el victor i on ho ha explicat amb la divisió de les dues qualitats que hi havien per locke i com ho dividia.

Oscar porras roca ha dit...

I desde el meu punt de vista, també estaria bastant d'acord amb locke, perquè si que nosaltres veiem la bola de neu, però abans de poder veure aixo em de saber les qualitats primaries y després ja podrem saber les secundaries, si esta fred etc.

Laia Rossell Butí ha dit...

No existeix realment el que nosaltres coneixem com a bola de neu, és a dir, existeixen les qualitats que fan que el nostre cap, a l'ajuntar-les, formin la idea de bola de neu. Però aquesta idea no la tindríem si alguna d'aquestes qualitats que la forma (la fredor, la forma, o la blancura) desapareixessin no seria una bola de neu, sinó un altre objecte que s'hi assemblés.
Per tant, podem dir que no existeix una bola de neu, sinó existissin aquelles qualitats que la formen.

Rodolfo Martínez de Arenzana Batalla ha dit...

En John Locke, opinava que les substàncies tenen dos tipus de qualitats. En primer lloc ens trobem amb les qualitats primàries, les quals segons Locke es troben en el objecte, i nosaltres les percebem a través dels sentits, utilitzant el exemple de la bola de neu, aquestes qualitats serien la de la forma rodona, o la del tamany que té. En canvi, les qualitats secundàries són unes que no es troben en el objecte, sinò que aquest és capaç de produir-les en la nostre ment, en una bola de neu aquestes qualitats serien la de fredor o la del color blanc. Un cop coneixent aquestes bases, es comprensible l'argumentació de Locke el qual diu que en un principi, la nostre ment rep tant qualitats primàries com secundàries del exterior, i aquestes qualitats posteriorment són ordenades formant idees complexes, com és una bola de neu la qual deriva de les anteriors idees dimples (fred, blanc, rodó --> bola de neu).

Rodolfo Martínez de Arenzana Batalla ha dit...

Per a John Locke, la bola de neu com a tal no existiría, sinò que a partir dels nostres coneixements i expeìències passades, un individú podría tindre el concepte bola de neu, que per dir-ho d'alguna manera, seria com un codi de idees simples (rodó, blanc, fred) les quals la teva ment reconeixeria com una bola de neu. Llavors tan sols existirien aquestes qualitats que produeixen les idees complexes, però no les idees complexes com a tal.

Julia Chacopino Cañadas ha dit...

No no es una paradoxa ja que si descomposem el concepte bola de neu arribem a un primer i basic concepte que es el de bola, es a dir esfera, formant part de la forma de la bola de neu. La part de neu ens parla del material, de la constitucio del concepte. El nostre cervell per identificarlo com bola de neu ha de tenir primer una informacio verifica de circumferencia i de neu. En el cas de neu el cervell coneixera el color, textura, temperatura i caracteristiques essencials de la neu que percibirem pels sentits, i que ens permetran identificar allo com a neu unicament. Quan el cervell relacioni la esfera amb la neu arribara a percebre amb complexitat el que intuitivament coneix com a bola de neu.

Laia Rossell Butí ha dit...

Puc afegir que Lock classificava aquestes qualitats que esmentava en qualitats primàries i secundàries.
Les primàries serien les físiques, com la forma, la longitud... ; Les secundàries serien els sentiments i sensacions que et transmet aquell objecte, com la balncor, la fredor...I la unió d'aquestes dues qualitats et proporciona la idea d'un objecte com, en aquest cas, la bola de neu. Si falla alguna de les qualitats (ja sigui primàries o secundàries) no les relacionariem amb aquest objecte, ja que, per exemple, una bola de neu no pot ser quadrada perquè no seria bola, i no pot ser calenta perquè sinó no seria neu.

Marc ha dit...

Segons Locke hi ha dos tipus d’idees: les idees simples (dividides en idees de sensació i en idees de reflexió), que són percebudes tal i com són rebudes per la ment; i les idees complexes (dividides en modes, substàncies, relacions i arquetips), que són el resultat de la combinació de les idees simples. El cas de la bola de neu seria una idea complexa de substància (un producte de l’activitat de l’enteniment), que esdevé la combinació de tres idees simples (rodó, fred i blanc). Cal dir, doncs, que per Locke no percebem una bola de neu, sinó que en percebem les seves qualitats concretes tot sintetitzant-ho en la nostra ment i creant un concepte. Segons el que diu, tenim la bola de neu dins del nostre cap, però el que percebem són tan sols les seves qualitats (tot i que les barregem).

Marc ha dit...

Com es possible això?
La nostra ment percep la bola de neu com un sol objecte, però en realitat interiorment se sap que no és així. Sinó que els sentits ens enganyen parcialment en la concepció de la realitat material en sí (que nosaltres la observem conjunta, en el cas de la bola de neu). És per això que Locke diu que la realitat material és allò que té el poder per provocar rodonesa, fredor i blancor (en aquest cas), però que és la nostra ment la que fa convertir les idees de rodó, fred i blanc, en conjunt, en la mencionada bola de neu.

Marc ha dit...

Personalment, tenint en compte la teoria de Locke, no crec que es tracti d’una paradoxa en el sentit estricte de la paraula. Segons el que ens diu aquest filòsof, és la realitat material la que té el poder de provocar la rodonesa, la fredor i la blancor, i la nostra ment de percebre-ho com a tal i transformar-ho en una bola de neu. Ara, però, el que sí que es pot observar com a paradoxal és que si es té en compte la idea de substància, aquest conjunt d’idees simples que se’ns presenten habitualment unides i que, anomenades amb el seu nom, se’ns acaben presentant com una idea simple (dins de la nostra ment), quan en realitat són un conjunt d’idees simples diferents, pot provocar-nos una confusió entre si la bola de neu existeix per si sola i que, per tant, esdevé una idea simple per nosaltres, o bé que realment sí que percebem la rodonesa, fredor i blancor com a idees simples separades i que arran d’això la bola de neu en sí no existeixi per si sola.

Oscar porras roca ha dit...

Discrepo en algunes coses que he pogut veure, perquè el coneixement que tenim de bola de neu si que ecisteix, un cop sabem les qualitats per poder relacionar bola de neu, amb el color blanc, rodona o freda.

Claudia Vila ha dit...

Respecte al comentari de la Laia, estic totalment d'acord amb lo de que si una de les qualitats de l'objecte en qüestió (la bola de neu) desapareix, el concepte canvia el seu significat en la seva totalitat i per tant la idea de bola de neu que nosaltres coneixem canviaria i no seria per tant, una bola de neu. Així doncs, crec que per a que la nostra ment pugui percebre que aquella cosa rodona, freda i blanca és una bola de neu, aquesta necessitaria tenir totes aquestes qualitats i nosaltres necessitariem que ens enviés tota aquesta informació o rebre-la nosaltres, per poder-la associar amb el que per a nosaltres és la bola de neu.

Kamikazi Blast ha dit...

Jo no he entès en cap moment que la bola de neu sigui el culpable de fer-nos arrivar els missatges, sinò que els missatges (o qualitats) en si existeixen independentment de l'idea de bola de neu, la qual nosaltres formem en el nostre cap. Pertant, per mi, no hi ha cap paradoxa.

Kamikazi Blast ha dit...
Un administrador del bloc ha eliminat aquest comentari.
Daniel Selma ha dit...

Jo no crec que sigui ben bé una paradoxa; considero més aviat que és un joc entre idees simples i complexes. És a dir, nosaltres naixem sense saber què és una bola de neu, fins que ens ensenyen què és i retenim a la nostra ment la idea complexa de bola de neu mitjançant la unió d'idees simples, que vénen a ser la forma rodona, la blancor i la baixa temperatura. Un cop tenim en ment aquest concepte ja som capaços de poder identificar el que són les boles de neu tota la resta de la nostra vida, perquè les qualitats primàries de la bola de neu (rodonesa, blancor i fredor) mai canviaran.

Gaston Figliozzi ha dit...

John Lock classifica aquestes qualitats en qualitats primàries (forma rodona de la bola de neu), i qualitats secundàries (temperatura de la bola de neu). Segons Locke, percibim aquestes qualitats a través de unes partícules invisibles, i son els nostres sentits els que s'encarreguen de percebre-les. Una vegada les hem percebut, el que diu John Lock es que som nosaltres els que dins de la nostra ment en formem una idea complexa, barrejant les qualitats de la forma o la longitud amb la temperatura o amb la sensació de fred que ens provoca la bola de neu en entrar en contacte amb nosaltres.

Gaston Figliozzi ha dit...

Llavors jo personalment no crec que això sigui una paradoxa, sinó una combinació de les qualitats primàries i les qualitats secundàries. Les qualitats primàries de la bola de neu sempre existiran i sempre estaran presents, encara que nosaltres no toquem la bola de neu o encara que nosaltres ni tan sols sabem que es una bola de neu. Això no implica que caracterìstiques de la bola com la seva forma o longitud deixin de ser tal com son.

Gaston Figliozzi ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Gaston Figliozzi ha dit...

Ara be, això són qualitats primàries, les que no poden desaparèxier mai, encara que nosaltres no en sabem de l'existència de res similar a una bola de neu. El que si desaparèix es el concepte de "bola de neu" com a tal. Des de el primer moment nosaltres asimilem i relacionem la bola de neu com un cos rodo i esféric, de color blanc i que esta fred. Per tant, nosaltres relacionem qualitats primàries i secundàries encara que no sabem que es una bola de neu. Però si no sabem que això que estem assimilant es una bola de neu, el propi concepte de bola de neu no existeix.

Meri Gracia ha dit...

Según Locke hay dos tipos de ideas: las ideas simples que están divididas en ideas de sensación y en ideas de reflexión; y las ideas complejas que están divididas en modos, sustancias, relaciones, que son el resultado de la combinación de las ideas simples. Por lo tanto en el caso de la bola de nieve sería una idea compleja la cual se puede en tres ideas simples (redonda, fría y blanca). Hay que decir, pues, que para Locke no percibimos una bola de nieve, sino que percibimos sus cualidades las cuales las juntamos en nuestra mente y creando un concepto que en este caso es la bola de nieve. Así pues según Locke no existe, la tenemos en nuestra cabeza pero lo que percibimos son sólo sus cualidades.

Meri Gracia ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Meri Gracia ha dit...

Oponiéndome al pensamiento de Locke, para mi la bola de nieve sí existe. Es decir, por mucho que podamos dividir la idea en conceptos como redonda, fría, blanca; lo que vemos realmente es una bola de nieve.

sara ha dit...

Segons el que deia John Locke, això és possible perquè cada objecte és una idea, de manera que la percebem només observant-la gràcies a totes les qualitats que l'objecte té.
Per una banda, trobem les qualitats primàries o reals, que són aquelles qualitats que l'objecte té realment i que tenen el poder de transmetre’m la idea. A més, són qualitats objectives, com per exemple, l’extensió, la forma, la mida...
Per l'altra banda, estan les qualitats secundàries, que són aquelles qualitats que l'objecte no té però que és capaç de transmetre-me-les perquè jo les tingui en la ment. Per tant, són qualitats subjectives, n’és un exemple, el color, la fredor...
Llavors, com que la nostra ment percep tan les qualitats primàries (forma rodona, mida de la idea...) com les secundàries (color blanc, fredor...), també és capaç d’unir totes les qualitats i, per tant, crear el concepte o idea de “bola de neu”.

Ruben de nuevo, quetal? como estais? ha dit...

Una pregunta nois i noies.. Si jo considero l'idea de la bola de neu perfecta( ja que la perfecció és un concepte subjectiva ) vol dir que ha d’existir, de la mateixa manera que si un qualsevol opina que deu és perfecta, ha d’existir? I si opino que els unicornes són perfectes?

sara ha dit...

Personalment, penso que no és cap paradoxa perquè nosaltres percebem les qualitats de cada objecte, de manera que cadascuna ens dóna una informació sobre com és el concepte final i, una vegada “barregem” les qualitats a la ment, obtenim un concepte, el qual és una idea complexa.

Per Locke, la bola de neu existiria després d’haver format la idea complexa, és a dir, després d’haver agrupat totes les idees simples, obtingudes gràcies a la percepció de les qualitats. Per tant, dir que existeix la bola de neu és com dir que existeix la substància de la bola de neu, la qual, com ja he dit abans, és la combinació d’un grapat d’idees simples sota el nom de “bola de neu”.

Alejandro Cuberos ha dit...

John Locke classifica les qualitats d’un objecte en qualitats primàries, com la forma, i les secundàries, en aquest cas la temperatura de la bola. Per a Locke no existeix la bola de neu ja que segons ell no percebem una bola de neu, percebem el conjunt de qualitats que juntes formen la idea de bola de neu.

Marina Vergé ha dit...

Doncs jo no estic d'acord amb tu Sara, jo crec que si que és una paradoxa, perquè locke et diu que la bola de neu en sí no existeix, sinó xom bé has dit que la forma a la substància. Aleshores si la bola de neu no existeix? Com és aue nosaltres la veiem? Cert que el que estem veien són les substàncies, però nosaltres veiem una cosa que en sí sola no existeix

Daniel Selma ha dit...

Ruben, lo que dices no tiene nada que ver con la ideología de Locke, en todo caso esa aportación podría usarse para rebatir el argumento ontológico de Sant Anselmo, el cual decía que cuando piensas en la perfección y en lo más grandioso se te viene en mente Dios, y por lo tanto, Dios tiene que existir. Una vez dicho esto, yo no apoyo el argumento ontológico y no creo en la existencia de Dios, por lo que, a pesar de todo, llevas algo de razón en este asunto.

Alejandro Cuberos ha dit...

Estic d’acord amb Locke en que no existeix la bola de neu perquè realment sense les qualitats son percebudes pels nostres sentits gracies a unes partícules invisibles no sabríem que es una bola de neu.

Marina Vergé ha dit...

I fent referència amb el que dius Ruben, com bé dius és una idea subjectiva, per tant depèn de tu si existeix o no. Per exemple, per mi déu no existeix, per tant, per mi no és perfecte perquè no existeix

Marc Navarro Ferrando ha dit...


Jo crec que l'explicació de la bola de neu no es tracta d'una paradoxa ja que segons Locke el que provoca les qualitats de la bola de neu és la realitat material que provoca que sigui freda, blanca... i és la nostra ment qui en percep totes aquestes realitats materials i qualitats i alhora ``transforma´´ aquest conjunt de conceptes, en el concepte bola de neu.




Daniel Selma ha dit...

Depèn de com ho miris Marina. Si consideres que les idees simples són les úniques que existeixen si que seria una paradoxa, perquè la bola de neu en sí no existiria. Ara bé, si pensessis que un conjunt d'idees simples, les quals saps que existeixen, formen una idea complexa, aquesta idea complexa hauria d'existir i, per consegüent, la bola de neu si que existiria.

Alejandro Cuberos ha dit...

Ruben los unicornios si son perfectos, ya que no existen, entonces cada uno a partir de la idea de unicornio que tiene se imagina su unicornio perfecto y como nadie le puede discutir que un unicornio no es así porque nunca lo ha visto los unicornios son perfectos.

Magda Molinero ha dit...

Segons Locke hi ha dos tipus d'idees, les idees simples i les idees complexes;lessimmples son les que percebem ta i com les rep la ment i estandividides en idees de sensació ireflexió. I les complexes son un conjunt d'idees simples estan dividides en modes, substàncies i relacions. Aleshores, una bola de neu és una idea complexa i per Locke no percebem una bola de neu, sinó que el que percebem son les seves qualitats que juntant-les totes creem la idea de bola de eu al nostre cap.

Magda Molinero ha dit...

Per Locke la bola de neu no existeix de veritat, sino que el que exiteix es una substància que té unes qualitats determinades que rebem nosaltres i tothom less interprea de la mateixa manera i per aixo hem creat la idea de bola de neu pero que fora de la nostra ment el que exiteix es una rodona de color blanc.

Marc Navarro Ferrando ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
sara ha dit...

Marina, jo entenc que el que Locke diu és que quan la teva ment agrupa totes les qualitats de l'objecte, apareix en la teva ment el concepte de bola de neu, de manera que la substància de bola de neu és tot el conjunt d'idees simples (obtingudes a partir de les qualitats) i per això som capaços de veure-la, ja que percebem totes les seves qualitats i les agrupem a la ment.

Marc Navarro Ferrando ha dit...

L'exemple de Locke sobre la bola de neu va dins l'explicació que ell fa sobre la distinció entre les idees i les qualitats.
Per estudiar la naturalesa de les nostres idees, diu que hem de distingir les idees o percepcions (pla mental) i les modificacions de matèria en els cossos que ens causen a nosaltres unes percepcions didferents (pla material).
No és cert, com és habitual creure, que les idees són exactament les
imatges i semblances d'alguna cosa.

Marina Vergé ha dit...

SARA,entenc el que dius perfectament, però és una paradoxa! Perquè veiem una cosa que en si maateixa no existeix segons locke. La bola de neu no existeix, només les seves idees.

Marina Vergé ha dit...

SARA,entenc el que dius perfectament, però és una paradoxa! Perquè veiem una cosa que en si maateixa no existeix segons locke. La bola de neu no existeix, només les seves idees.

Marina Vergé ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Marc Navarro Ferrando ha dit...


A més, seguint amb l'exemple del meu comentari d'abans, cal afegir que defineix com a idea tot allò que la ment percep en si mateixa, o tot allò que és objecte
immediat de percepció, de pensament o d'enteniment. I dins d'aquestes, hi ha les idees simples (dividides en ideees de sensació i idees de reflexió) i les complexes, que estan dividdides en substàncies, maneres de fer i relacions). Així doncs el cas de la bola de neu seria una idea complexa de substància.

sara ha dit...

Marina, estic d'acord amb el que m'has dit, però segueixo insistint que a l'hora de barrejar en la ment totes les idees, aconsegueixes que existeixi. Però, per exemple, si al teu voltant hi ha llum solar, perfectament veus les qualitats de l'objecte (bola de neu) i llavors, existeix la idea de la bola de neu; però ara bé, si et trobes en una habitació fosca, aquestes qualitats ja no les pots veure, llavors la bola de neu, ara ja no existeix? Perquè el que entenc sobre el que em dius és que un concepte existeix quan veus les qualitats d'aquest.

Marina Vergé ha dit...

Sara, ara m'has entrar en un bucle jaja entenc el que dius pero el que dic jo també té sentit... Però segueixo dient que és una paradoxa la bola de neu existeix, i no existeix a l'hora. Ja sigui que no existeix per ella mateixa o perquè no hi ha llum

Marina Vergé ha dit...

Sara, ara m'has entrar en un bucle jaja entenc el que dius pero el que dic jo també té sentit... Però segueixo dient que és una paradoxa la bola de neu existeix, i no existeix a l'hora. Ja sigui que no existeix per ella mateixa o perquè no hi ha llum

Andreu de Miguel ha dit...

Per suposat que la bola de neu existeix, sinó no rebríem la informació que ens transmet. No entenc la paradoxa, a les coses amb unes qualitats de terminades els hi em donat un nom, en aquest cas bola de neu.

Emma Guerrero ha dit...

Existeix la bola de neu a la teva ment nomes si estan totes les seves qualitats, si treiem alguna o la cambiem probablement sigui una cosa diferent o no existeixi, llavors no es pot mai arribar a saber si realment l'estem veien o es una idea que es forma al nostre cap al juntar totes aquestes qualitats

TEO BORES ha dit...

podem dividir la bola de neu,aquesta té dues qualitats, les primàries i les secundàries. podriem catalogar de primàries coses tals com la forma d'aquesta, i secundàries com la fredor d'aquesta, les coses que a simple vista no podem percebre, i es la barreja d'aquestes dues la que fan o creen el concepte bola de neu.

Xan Uría [福军] ha dit...

Considero que la paradoxa hi té lloc quan tenim interioritzades les idees de Locke i les fem xocar contra la manera de percebre la realitat d'una persona aliena a aquestes idees. Adamés vull afegir que no comparteixo la seva manera de veure a realitat. Hi estic d'acord amb el comentari de l'Andreu. És a dir, per descomptat la bola de neu existeix. Però, també s'ha de tenir en compte que tot el que "veiem" no té perquè ser real (però això no té res a veure amb el tema en qüestió).

Per cert, la fotografia d ela publicació m'ha portat records de quan era petit. De vegades veia la sèrie Pippi Långstrump.

Hikaru Goya Sastre ha dit...

Sara, la bola de neu sí que existiría perquè que deixem de veure una cosa no vol dir que deixi d'existir. Perquè, seguint el teu raonament, tot alló que no vegis deixaría d'existir, o per el simple fet de que no podem percebre PART de les seves característiques, alló que abans era una bola de neu, què sería ara? L'únic que fem es deixar de veure el color, pero podem saber la forma, podem saber la temperatura, la textura i desprès de tot això esbrinar que és una bola de neu.

Hikaru Goya Sastre ha dit...

Emma, amb relació al meu comentari anterior, tenim cada idea de qualsevol objecte ja establerta, és a dir, tenim una sèrie de idees que, quan les ajuntem al nostre cap formen aquest objecte en qüestió. Però, quan una característica falta, realment aquell objecte deixa de ser el que era? Perquè, si no el modifiquem, simplement aïllem certes idees (tapante els ulls, posante güants de manera que no percebis la textura, tapante el nas, les orelles...) el objecte canvia o deixa de ser el que és?...

Victor Riveros ha dit...

Locke explica que les substàncies tenen dos tipus de qualitats. En primer lloc tenim les qualitats primàries, que per Locke són aquelles qualitats que l'objecte posseeix, com la mesura, la seva forma, etc. En segon lloc, Locke diferencia les qualitats secundàries, on explica que són aquelles que no es troben en l'objecte, que nosaltres percebem i ens causen sensacions, com per exemple el color blanc i la fredor de la bola de neu. Per tant quan nosaltres veiem i toquem la bola de neu, nosaltres transformem les qualitats de la bola en idees simples i la nostra ment les junta per formar la idea complexa o el concepte de la bola de neu.

Victor Riveros ha dit...

Per locke la bola de neu no existiria realment, ja que per ell la bola només és una substància que ha sigut creada per nosaltres mateixos, o dit d'un altre manera, la bola de neu ha sigut creada gràcies a la unió de les qualitats primàries i secundàries, on nosaltres les relacionem i creem la idea complexa de la bola. Llavors podem dir que, si aquesta bola li canviem o eliminem una de les qualitats de les quals a nosaltres ens fa percebre-la com una bola de neu, ja no veuríem o no relacionaríem el conjunt de qualitats amb aquest objecte, sinó que potser el identificaríem amb una altra substància o no la relacionaríem amb res.

Berta Carbonell ha dit...

Tal i com diu Locke, una substància és una idea complexa, creada a partir de moltes idees simples, i "la bola de neu" és la idea de totes aquestes idees simples juntes. Malgrat estigui d'acord amb altres filòsofs sobre el seu concepte d'objecte i/o idea, no negaré que aquest també té fonaments sòlids.

Berta Carbonell ha dit...

Estic totalment d'acord amb l'Emma. El fet que un objecte no poseeixi totes les seves qualitats, o que per algun altre motiu no les poguem detectar, això fa que deixi de ser l'objecte que és, ja que no el detectem en la seva totalitat, i per tant no definirem mai què és.

Berta Carbonell ha dit...

Tot i així, és difícil que un objecte perdi les seves qualitats o que no les poguem detectar. Si posem una bola de neu a les fosques, potser no la detectem amb la vista, i llavors considerem que no existeix. Pero si la toquem, veure'm que es rodona i esta freda, i la podrem detectar. Per tant, malgrat perdre o no arribar a detectar el seu color i forma a través de la vista, si que tenim altres mètodes per dettectar-la. Els objectes tenen moltes qualitats, i arribar a l'extrem en que no el detectem, és molt improbable.

Ariadna Giménez ha dit...

Para Locke, la bola de nieve no existiría y entonces a partir de nuestros pensamientos y las experiencias pasadas, una persona podría tener el concepto bola de nieve que según el filosofo sería una idea compleja la cual se puede dividir en ideas simples (redonda, fria y blanca).

Ariadna Giménez ha dit...

Coincidiendo con lo que ha dicho Meri, también creo que la bola de nieve si que existe porque lo que vemos es una bola d nieve, por mucho que este formada por conceptos.

Jordi Gorjón ha dit...

La bola en si, sí que existeix, peró aquelles propietats de l'objecte (algunes ídees simples: Per exemple el color però no la forma) que no són iguals per a totes les espècies, ja que entre elles els sentits són més o menys limitats, són fruit de la imaginació. Per exemple, la forma serà igual per a totes les espècies però el color canviarà depenent de la gamma de colors que els sentits ens permetin percebre.

Sendoa Otaduy ha dit...

Aquesta bola de neu tan sols, existeix al nostre cap degut a la unió de diverses idees simples com poden ser el seu color, forma,tacte,etc. A partir, de la unió de totes aquestes idees en podem formar una complexa que es la que coneixem com bola de neu, però en el cas que una de les idees simples abans mencionades desaparegués ja no tindriem el mateix concepte de bola de neu.

dani cole ha dit...

Jo crec que el concepte de bola deu neu no necessita totes aquelles idees ja que si li dones una bola de neu a una persona cega (per exemple) ell sabria que es una bola de neu sense veure que es blanca ni saber de la mateixa manera que nosaltres com és la forma rodona pertant les qualitats no depenen de l'objecte sino de les idees que cada persona té sobre aquell objecte.

Edu Salazar ha dit...

La massa, la forma, el nombre i el moviment particulars de les parts de la neu es troben realment en la neu, tant se val que els nostres sentits els percebin com que no, per això, poden ser anomenats qualitats reals, perquè realment existeixen en els objectes.

Gabriel de la Matta ha dit...


La bola de neu únicament existeix en el nostre cap, ja que l’hem creat amb la nostra ment mitjançant la informació que rebem del color, la textura i la temperatura i a través de l’estat actiu creem el concepte de bola de neu. No diria que és la bola de neu qui ens envia la informació, sinó les simples propietats abans anomenades. Després d’haver vist una bola de neu més cops, aquesta és “registrada” a la nostra ment i el pròxim cop que la veiem sabrem directament el que és.

Michaela gatto ha dit...

Des de el meu punt de vista y del que he apres la bola de neu no existeix si no que és la unió de diversos tipos d'ideas (primaries-secundaries) que la fan possible.
Per exemple quan naixem no tenim consciencia del que es una bola de neu ni la capacitat de distingir-la pero a mida que nem creixent i nem recopilant experiencies creen el que es la substancia en aquest cas la bola de neu.Així. jo considero que la bola de neu com a tal no existeix sino la unio de les seves propietats.

Raul aroca ha dit...

Desde el meu punt de vista la bola de neu si que existeix encara que sea una creacio de la nostra ment existeix, a mes si tenim la idea o la hem formada es perque existeix

Edu Salazar ha dit...

En resum, Locke creu que el coneixement prové de la percepció sensible. Rebutja les idees innates, i creu que les idees provenen de les experiències particulars. Els dos grups de qualitats dels objectes: les primàries, que són objectives; i les secundàries, que són subjectives. També separa dos tipus d’idees: simples i complexes. Podem afegir, també, que la bola de neu ha sigut creada gràcies a la unió de les qualitats primàries i secundàries, on nosaltres les relacionem i creem la idea complexa de la bola. Llavors podem dir que, si aquesta bola li canviem o eliminem una de les qualitats de les quals a nosaltres ens fa percebre-la com una bola de neu, ja no veuríem o no relacionaríem el conjunt de qualitats amb aquest objecte, sinó que potser el identificaríem amb una altra substància.

gonzalo R ha dit...

A ver, teniendo en cuenta que Locke está dando a entender que la bola de nieve como objeto no existe, y que son particulas, las que hacen que nosotros veamos una cosa con forma de nieve, y que estamos hablando de un tema filosófico, creo que si que tiene un poco de razón en lo que dice, ya que si apagamos la luz el objeto ha perdido su color y su forma (a la visión de nuestros ojos), pero sigue estando. Es una cosa muy rara, por eso yo no me preocupo, y pienso que la bola de nieve como objeto si existe.

gonzalo R ha dit...

Respecto al comentario de Hikaru respondiendo a Sara, decir que por una parte si que tienes razón, ya que si nos tapamos los ojos y no vemos el objeto, evidentemente ese objeto no va a dejar de existir, pero a menos que toques ese objeto, también pierdes la concepción de la forma y la textura, y por lo tanto no tienes ni idea de como es ese objeto jajaja

gonzalo R ha dit...

Y por último, respondiendo a Raul Aroca: Si, tu dices que la bola si que existe, y que nosotros hemos creado esas ideas a partir del objeto, pero ahora te pregunto. Si hay algun animal o material que tu nunca hayas visto y desconozcas su existencia, ¿como sabes si existe o no? Osea, lo que quiero decir es que tu haces que ese material o animal exista a partir de que tus ojos lo hayan visto, sin saber si existia anteriormente de que tu lo hubieses visto.
Think about it!

Maria ha dit...

Locke deia que hi ha dos tipus de qualitats: les primàries i les secuandàries.Per entendre aquestes qualitats hem de saber que una qualitat per a Locke es el poder de produir un idea qualsevol en la nostra ment per part d'un objecte. Les primaries són aquelles que l'objecte realment té i que a més té el poder de transmetre-la, en canvi les secundaries són aquelles que l'objecte no té però és capaç d'enviar informació per que la meva ment la pugui transmetre.És per això que la nostre ment rep les qualitats primaries com la forma i les qualitats secundaries com el color, aleshores es quan interve la nostre ment i barreja aquestes qualitats i crea el concepte bola de neu.

Maria ha dit...

Despres del que ja he explicat, des del meu punt de vista i per Locke la bola de neu no existeix ja que el que existeix són les qualitats d'aquella substancia, és a dir, es el que substenta les qualitats.

Maria ha dit...

Respecte el que ha dit la Berta sobre aquelles qualitats que no podem detectar estic totalment d'acord, tots els objectes tenen les seves qualitats i es gairebé quasi impossible no detectar-les.Des del meu punt de vista amb els nostres sentits som capaços de poder detectar totes aquelles qualitats que tingui un objecte. Es cert, que les qualitats secundaries són més dificils de detectar. Per tant, encara que tenint algunes dificultats, les qualitats son capaces d'enviar informació a la nostre ment, per tant podriem crear el concepte de bola de neu.

Noèlia Vidal Diaz ha dit...

Yo creo que para John Locke, lo que existe de la bola de nieve es su forma, su textura, su temperatura y todas esas cualidades primarias que sin ellas no podría existir. Sin embargo, las cualidades secundarias, una sería, por ejemplo, el color, no existen en la bola. Eso son ‘’poderes’’ que tiene el objeto para crear la idea de color en nuestra mente.
Personalmente, yo creo que la bola existe como bola de nieve, lo del color por ciencia podríamos discutirlo (de todas formas, el blanco no es un color, o eso dicen), pero en sí existe, porque sino ¿qué estamos sintiendo, tocando y viendo? ¿Solo substancias o cualidades? Al fin y al cabo, se desglose o no, no deja de ser una bola de nieve ni de tener su forma.