dijous, d’abril 07, 2016

Mill i la felicitat

Segons Mill la felicitat s'assoleix ni buscant-la directament sinó que és això que passa quan dedico la meva vida a alguna passió, a alguna acció que hom fa especialment bé i li agrada, i amb aquesta acció repercuteix en el benestar dels altres. La felicitat no es pot identificar amb els diners o amb la possesió de coses, perquè això és un mitjà. El que realment és el fi de tota acció és la felicitat.

Què en penseu?
Què és la felicitat per vosaltres?

(Imatge: Picasso: "Dones a la platja")

58 comentaris:

Júlia Marzal ha dit...

Mill es un dels pocs filosofs que hem treballat amb el que comparteixo algunes idees, i el seu concepte de felicitat és una d'elles. En primer lloc, estic totalment d'acord en que tot el que fem està encaminat a ser feliços, ja que seria de "tontos" fer coses que ens provoquessin dolor i tristesa (sempre i quan aquest dolor/tristesa no es provoqui plaer). Per exemple, si a mi em fa feliç comprar-me roba, doncs treballaré per aconseguir diner i poder comprar-la. Per tant com diu Mill, els diners només són un mitjà, els diners no ens fan feliços, només fan que poguem comprar coses que ens provoquin aquest sentiment. I en segon lloc, no podem buscar la felicitat, perquè és un sentiment i no el trobarem enlloc, el que podem fer és realitzar accions (com he dit abans) amb la fi de provocar-nos felicitat. Tot i que això que comenta Mill de "la felicitat individual la tenim quan fem algo que repercuteix en el benestar dels altres" no m'acaba de fer el pes. Perquè potser ens podem trobar en una situació en que només guanyi un premi, o jo o un amic, i per felicitat propia voldré guanyar-lo jo. Tot i així si que es cert que molts cops, si una persona que estimem és feliç, també ens provoca la nostra propia felicitat.

Per tant, penso que la felicitat individual, la trobem segons la situació en que ens trobem i els interessos propis d'aquell moment.

Júlia Marzal ha dit...

I pel que fa a que en penso jo de la felicitat: crec que és el sentiment més important i més buscat per l'ésser humà, tothom busca ser feliç a la seva manera, ja que ens provoca plaer, benestar... però no tots tenim els mateixos interessos ni gustos, i per tant no tots actuarem igual. Potser algú li provoca plaer el fet de "putejar" als altres, i encara que ens perjudiqui per ell és bo. I a algú altre li pot provocar felicitat el fet de veure feliç a algú altre, i per això es deu dir que la felicitat es contagiosa. Però el que si que estic totalment segura i també d'acord amb Mill, és que la fi de tota acció és la felicitat, ja sigui nostra o d'algú altre.

Anònim ha dit...

La felicitat és un dels temes amb els quals estic més d'acord amb Mill ja que s'assembla molt al que penso jo. Tal com diu Mill la felicitat es troba lluitant per una FINALITAT i no per un PLAER. És a dir, quan vols aconseguir una cosa a vegades, és més important el viatge o el camí que has recorregut per aconseguir-la que no pas la cosa en sí. Tot el que fas per aconseguir aquest objectiu és el que t'aporta felicitat i te n’adonés que l’objectiu tan sols era una excusa per ser feliç. Podríem dir doncs que els diners no t’aporten felicitat si més no t’ajuden a aconseguir-la i allò que aporta felicitat és tot l’esforç que has fet per obtenir-los.

A més, Mill també parla de què aquesta finalitat ha d'estar dirigida a que els altres assoleixin la felicitat i d'aquesta manera es produirà un efecte recíproc (principi de màxima felicitat). Malgrat que amb això també hi estic d'acord, penso que, a vegades, un ha de preocupar-se d'ell mateix i ser una mica egoista en aquest aspecte perquè no sempre la gent és agraïda i et torna el que tu fas per ells. Aquesta reciprocitat no sempre existeix i per tant hem d’ajudar als altres però també de nosaltres mateixos per aconseguir la felicitat.

Anònim ha dit...


Per mi la felicitat és allò a que tot ésser humà aspira en la seva vida. És l'objectiu comú que ens uneix i ens fa comportar-nos d'una manera o un altre. És allò que determina les nostres accions i maneres de fer. Tal com diu Mill, absolutament tot el que fem està encaminat per assolir la felicitat doncs els humans tendim sempre a evitar el dolor i buscar el plaer. Però, tal i com diu la Júlia, no tothom té els mateixos objectius ja que el concepte de felicitat és diferent per cada individu al igual que les accions que fa per tal d'assolir-lo. Per tant, hi ha gent que potser pensa que fen accions dolentes aconseguirà la seva felicitat i en canvi d'altres que fen-ne de bones aconseguirà la seva. Així doncs, malgrat que tothom comparteix la felicitat com a finalitat a la vàlida aquesta es tracta d'una idea molt abstracta i alhora subjectiva que ens determina i defineix tan en les bones accions com en les dolentes.

Unknown ha dit...

Crec que Mill descriu molt bé com hauria de ser la felicitat per una persona, ja que no es defineix per allò que tens, sinó per aquelles coses que t'omplen quan les fas. A més, al ser tu feliç, fas que les persones que estiguin al teu voltant s'impregnin i siguin així una mica més felices. Tanmateix, no sempre fem les coses per ser feliços, sinó perquè si les fem podem fer felices a latres persones i sentir-nos bé amb nosaltres mateixos, tot i que a nosaltres no ens agradi. El que una persona busca a la vida és complir els seus somnis i desitjos, passant o no per obstcles, per així poder arribar a ser feliç.

Unknown ha dit...

Yo no estoy muy de acuerdo con lo de la felicidad te viene depende de las acciones que haces.
Muchas veces la felicidad la vamos a buscar, haciendo acciones aproposito para tenerla, ya sea acciones hacia los demás o hacia ti.

Unknown ha dit...

Vale que el dinero ni otro tipo que puedas poseer te dará la felicidad, pero muchas veces nos la facilita.

gonzalo R ha dit...

Yo por una parte estoy a favor de lo que dice Mill pero por otra no. Realmente si que, como han dicho algunos compañeros anteriormente, la felicidad se consigue haciendo cosas que te llenan, y puede que luego el proceso para llegar al objetivo haya sido el causante de esa felicidad, pero yo no creo que la felicidad tenga que ver con el bienestar de los demás. Creo que Mill en este aspecto es demasiado humilde, y está bien serlo, pero a veces es necesario pensar antes por uno mismo que por los demás (aunque suene muy egocéntrico).

gonzalo R ha dit...

Por otro lado, definiria felicidad como algo que ocurre cuando has hecho o te han dado algo satisfactorio. No creo que el dinero sea un simple "medio". Todo el mundo dice: no, el dinero no es importante, ya que una persona puede tener mucho dinero y no ser feliz (típico ejemplo). Pues perdonad, pero yo si que creo que el dinero es importante, y lo mejor de todo es que nosotros hemos sido los causantes de que el dinero sea tan importante. ¿Acaso se puede vivir sin dinero? Caaaaasii, pero no.. Es triste, pero estoy seguro que una persona que trabaja 12 horas al día, 6 días a la semana, está satisfecha de tener una recompensa (sueldo), por lo tanto, obtiene felicidad. Así que en mi opinión, es una cosa más que te hace feliz, como otra cualquiera.

Unknown ha dit...

En la meva opinió, estic parcialment d'acord amb el que Mill pensa sobre la felicitat, i dic parcialment perquè hi ha coses amb les que comparteixo l'opinió però coses amb la que no la comparteixo. Per exemple, estic d'acord amb que la felicitat s'aconsegueix a través de fer, veure, menjar, construir,etc, coses que realment agraden a un mateix però no estic d'acord amb això que diu que aconseguim la felicitat a través d'una acció que repercuteix en el benestar dels altres, ja que jo considero que si, pots ser feliç gràcies a altres persones però no sempre, ja que, una persona per si sola pot arribar a ser feliç fent coses ella sola sense necessitat d'acció dels altres.

Unknown ha dit...

Per aquest motiu, per a mi la felicitat és aquella sensació que un té quan és sent ple, bé i satisfet amb ell mateix, és a dir, és quan a través d'haver fet o comprat o vist, etc, alguna cosa que realment ens agrada i ens fa sentir còmodes, en el sentit que hem aconseguit un tipus de plaer que ens agrada i que ens satisfa, aconseguim el que se'n diu FELICITAT. I, si, és possible que algú em digui que jo veig la felicitat com una cosa relacionada amb els diners o amb la possessió de les coses únicament, però el fet és que si, obviament la felicitat està relacionada amb aquestes coses, ja que, realement és un mitjà per aconseguir ser feliç. És per això, que considero que, tot i que per aconseguir la felicitat haguem de transocorre als diners o a les possesions, tot el que fem ho fem per ser feliços i, per tant, aconseguir la felicitat.

Unknown ha dit...

Estic d’acord amb Mill, a la vida les coses que realment a tu t’omplen són les que et fan feliç a tu i d’aquesta manera amb la teva felicitat a les persones que t’envolten, és com si fos un dominó. Com diu Mill, els diners o la possessió de coses únicament és un mitja per aconseguir el que vols i t’omple.

Julia Chacopino Cañadas ha dit...

Generalment estic d'acord amb la percepció que té Mill de la felicitat. Com ell jo també penso que la felicitat eselfí màxim de tot alló que fem:l'home induvidual es egoista per naturalesa i per tant estarà en una busqueda constant ja sigui directa o indirecta de la felicitat. D'aquesta manera l'home feci el quefeci sempre ho farà perque espera obtenir la felicitat amb cada una de les seves accións, i en molts pocs casos serà a l'invervés. D'una altre banda discrepo amb Mill davant l'aspecte que només podem arribar a la felicitat mitjançant l'esdeveniment de fer alguna activitat la qual ens agrada o hi tenim una especial habilitat per fer-la. Contrariament jo penso que la felicitat tant induvidual com posteriorment colectiva es tropa en petites dosis durant el nostre dia a dia en actes que no necesariament son fets per nosaltres mateixos sinó que la felicitat també pot venir per causes externes. No tot es blanc o negre i de segur que buscant directament la felicitat la podem trobar sense tantes voltes com exposa Mill.

Sendoa ha dit...

Estic totalmente amb el que diu Mill, que les coses que t'omplen són aquelles que et fan sentir feliç i amb aquesta felicitat que tens també omple a la gent que t'envolta.

Sendoa ha dit...

Encara que com diu el Oscar en el tema dels diners pot ser que no t'omplin de felicitat directament pero si que t'ajudaran aconseguir-la abans en alguns casos.

Com per exemple:
Si a una persona li faria ser feliç tenir una gran casa, amb els diners aquesta felicitat podria aconseguir-la abans que sense tenir diners.

Daniel Selma ha dit...

M'agrada la manera de com Mill entén la felicitat, però a la vida no tot és harmonia i alegria. A més a més, no és cert que una persona serà feliç per haver realitzat una determinada acció, perquè en moltes ocasions tothom ha hagut de fer coses per obligació, no pas per plaer. I tot i així, quan duus a terme una acció que t'aporta plaer, en moltes ocasions també reps dolor i passes moments difícils.

En resum, no pel fet de dur a terme accions que t'apassionin i t'agradin seràs feliç, la felicitat se l'ha de treballar i cultivar cadascú pel seu compte.

Daniel Selma ha dit...

D'una altra banda, en aquesta manera d'entendre la felicitat, també hi ha fets sense resoldre. Per exemple, si posem l'acció de morir com model, com pot ser qualsevol altra acció, hauríem d'entendre que la finalitat de morir seria la felicitat? És a dir, Mill ens estaria transmetent un missatge amb caire suïcida, o simplement és un exemple que no va preveure?

Unknown ha dit...

Estoy de acuerdo con lo que dice Mill, que la felicidad no se alcanza buscándola directamente sino que es eso que pasa cuando dedico mi vida a alguna pasión, todo lo que hacemos está encaminado a ser felices. Es difícil definir claramente lo que significa felicidad, pero casi todo lo que hacemos, es con el fin de lograrla y aumentarla o para evitar o y disminuir la infelicidad y está claro que depende de nosotros nuestra felicidad. Por lo tanto, tú tienes la libertad de escoger la felicidad en vez de la infelicidad.

Unknown ha dit...

Por una banda, no estoy del todo de acuerdo con lo que dice Mill sobre que el dinero solo es un medio, y que el dinero no nos hace felices, por que el dinero es una necesidad que tenemos para vivir, para tener una casa, comida, ropa y muchas cosas más, que nos permite vivir mejor y que nos provoca estar felices, por lo tanto, pienso que la mayoria diria que necesitamos el dinero para poder ser felices.
Por otra banda, si estoy de acuerdo con Mill cuando dice que "la felicidad individual la tenemos cuando hacemos algo que repercute en el bienestar de los demás" por que si una persona que queremos es feliz, también nos provoca nuestra propia felicidad.

Andreu de Miguel ha dit...

Sincerament, no crec que hi hagi una fórmula universal per arribar a la felicitat, no som una equació matemàtica, som humans i bastant més complexes que una ciència. Si, seguim patrons (la majoria), però una cosa no treu l'altre, no estem determinats des de que naixem. Si a una persona li fa feliç tindre un Ferrari, que? Jo no sóc qui per determinar que fa feliç a cada individu, quin nivell d'egocentrisme més alt tindria aquest home per pensar que controlava la psicologia humana.

Andreu de Miguel ha dit...

Què és per a jo la felicitat? Normalment és un sentiment molt esporàdic, que sorgeix quan vaig caminant per la intempèrie i el sol em calenta, aquella sensació de que estàs absorbint el sol. A la vegada a de ser un moment en el que estigui bé emocionalment, que ni tant sols jo sé quan es produeix això, només passa.
Per cert Gonzalo, el teu comentari dóna quasi tant de fàstic com aquesta senyora: http://www.abc.es/economia/abci-consuelo-castilla-trabajar-doce-horas-no-esta-moda-201604292133_noticia.html
La gent no treballa dotze hores per el sou final (exceptuant quatre gats), la gent treballa 12 hores per sobreviure i tot just obté per capritxos. Segur que estan extremadament feliços amb aquesta situació...

Unknown ha dit...

Estic 100% d'acord amb el que el andreu exposa en aquest comentari, i es que cada ser huma es suficientment complexe i acumula tants milions de experiencies i factors externs que influeixen en el que per cadascu es el concepte de felicitat ( o pau i tranquilitat mentar juntament amb alegria). Per algun tipus de persones mes espirituals si que serverx la formula de la felicitat de mill ja que la felicotat la trobaran en el seu interior i mitjansant accions que ens facin sentir be. En canvi persones extremament materialistes i superficial arribaran a la felicitat d'una manera molt diferent i mitjançat possiblement l'adquisicio d'alguna cosa que ens faci arribar a la felicitat perque es realitzen satisfent els deus desitjos terrenals i materials.

Marc Serrano ha dit...

Des del meu punt de vista, opino que és cert que l’ésser humà acostuma a buscar la felicitat com a objectiu principal a la vida i amb això estic d’acord amb la filosofia de Mill. També cal dir que estic d’acord amb el que ha comentat el Víctor Masó, que expressa que el que et fa feliç és el camí per arribar a una fita, més que la fita en si (que passa a ser una excusa, més que res, per poder aconseguir la felicitat adquirida a partir de tot el que fas per aconseguir aquesta fita). També crec, doncs, que per ser feliç, un ha de dedicar-se a fer allò que li agrada i que li apassiona. És per això que penso que a l’hora d’escollir un tipus d’estudis o de treball, una ha de deixar de banda certes convencions socials o bé allò que diran els teus companys i companyes. D’aquesta forma aquesta persona serà feliç fent allò que més li agrada, i despendrà, indirectament o directament, felicitat, donant un plus a la societat com deia Mill.

Marc Serrano ha dit...

A l’hora de parlar del tema dels diners, és cert que són un tros important del camí per poder ser feliços en la societat en la que vivim, però no la finalitat principal de la felicitat. Per moltes coses que un es compri, tingui o inverteixi no serà més feliç si realment no se sent omplert amb allò que fa. I també pot ser que una persona tingui molts diners, però que se senti sola. Sense deixar de tenir en compte les persones pobres, ja que viure en condicions precàries dubto molt que pugui ajudar a aconseguir la felicitat. Tot i això, és evident que els diners no ho són tot, encara que en el món actual siguin una part força essencial per poder sobreviure i poder arribar a la felicitat.

Marc Serrano ha dit...

La felicitat és un estat en que la persona se sent tranquil·la, plena i satisfeta, on tot sembla estar controlat i on la serenitat regeix totes les coses. Per tant, la felicitat és un estat físic, però que té cobertes totes les necessitats de l’ànima racional i que inclou els desitjos. Per arribar a la felicitat l’home ha d’intervenir, per tant, la felicitat dependrà de tot allò que faci una persona i de l’activitat que aquesta tingui. Per això, podem dir que la felicitat ha de consistir en la projecció que fem de nosaltres mateixos, que abasta els desitjos, la satisfacció de l’ànima i de l’esperit i la consecució dels nostres objectius.

Unknown ha dit...

Estoy de acuerdo con Mill en que la felicidad no se consigue buscándola si no que es lo que pasa cuando dedicas tu vida a una pasión y con esta pasión a la vez mejoras el bienestar de los demás. Un ejemplo claro es un trabajo que te llene en lugar de uno que no te guste pero que con el cual conseguirías mas dinero, yo creo que es mejor un trabajo que te guste ya que si un trabajo te gusta al final no resulta un trabajo para ti y entonces rindes mejor y participas el bienestar de la sociedad.

Unknown ha dit...

Y Andreu, tienes razón en que las personas que trabajan 12 horas en un trabajo que no les gusta y que seguramente ganan lo justo para llegar a fin de mes no deben ser muy felices, pero también es cierto que si no tuviesen ningún trabajo serian menos felices y ni siquiera tendrían para comer, así que en parte el Gonzalo tiene razón en que el dinero es importante para conseguir la felicidad.

Unknown ha dit...

La felicitat és dificil de descriure-la però si ho tingués que fer la describiria com un conjunt de sensacions o sentiments positius causats per alguna raó o alguna cosa que estigui fent o m'estigués passant.
Els diners sempre han estat objecte de debat, si amb aquests realment podem aconseguir la felicitat. Crec amb els diners no s'aconsegueix la felicitat, sino que la compra, però auquesta felicitat, no serà des del meu punt de vista una felicitat plena, serà una feliciat materialista i passatgera.

Ariadna Giménez ha dit...

Jo també estic d'acord amb que la felicitat no es busca, ja que la felicitat ve quan aquestes fent una cosa que t'agrada.
Com diu Alejandro si fas una feina que t'agrada encara que guanyis menys diners que un altre treball que no t'agrada és molt millor fer la feina que t'agrada ja que seràs més feliç fent-ho. En canvi encara que guanyis mes diners amb una altra feina que no t'agrada viuràs més amargat i seràs més infeliç.

Ariadna Giménez ha dit...

Quan Mill diu que la felicitat la aconseguim a través d'una acció que repercuteix en el benestar dels altres, jo no crec que això sigui així ja que si a vegades pots ser feliç gracies a altres persones però no sempre es així, perquè una persona per si sola també pot arribar a ser feliç sense la necessitat dels altres.
Per exemple si una persona li agrada anar a córrer i un dia surt a córrer i va més ràpid que el dia anterior o a fet un circuit mes llarg i a fet millor temps o millor marca aquesta persona ja te la sensació de felicitat perquè a aconseguit una cosa que esta practicant sempre i ho a aconseguit sense la necessitat d'altres persones.

Unknown ha dit...

Una de las grandes incógnitas de nuestra sociedad, es como encontrar la felicidad. Ciertamente la felicidad no es un objeto que se consiga yendo a una tienda a comprar, la felicidad es un sentimiento derivado de todo aquello que te completa como persona, todo aquellos que has recorrido para conseguir tu objetivo.
Considero que la felicidad no es una única cosa y que se consiga con facilidad, sino que es un cúmulo de logros y de aportaciones que unidas forman el sentimiento, y que únicamente conocemos en el final del recorrido cuando analizamos todo aquello que hemos realizado y todo aquello que hemos conseguido.

Berta Carbonell ha dit...

Estic completament d'acord amb els comentaris de l'Andreu i la Julia. Sempre s'ha intentat descriure que es la felicitat, però tenint en compte que és una emoció, es gairebé impossible descriure-la amb claredat, ja que cadascú és un món i mai es podrà saber del cert que és o que comporta.

Berta Carbonell ha dit...

Personalment, considero que podriem dividir la felicitat en "a qui afecta" i "com s'aconsegueix". Si en centrem en qui afecta podriem trobar dos tipus de felicitat, la personal, i la col·lectiva. I si ens es centrem en com s'aconsegueix, es podria arribar a trobar algun dels mitjans per a arribar-hi, però mai descriure-la del tot. La primera, com diu Mill, és aquella que s'aconsegueix mitjançant passions o accions, que aquestes et portaran a una satisfacció personal o col·lectiva: com quan un jugador marca un gol, seguint las seva passió ha arribat a la felicitat personal, i a més a més l'ha aconseguit per a tots els seguidors del seu equip. En segon lloc, la felicitat que avui en dia considerem materialista, que des del meu punt de vista, no és sinó un altre mitjà per arribar a la felicitat. Potser està mal vist perque com deia Nietzsche seguim la moral dels esclaus, on com més humil millor persona ets. Però és veritat que, sigui pel motiu que sigui, obtenir o consumir mitjançant els diners pot arribar a portar-te la felicitat. Posant l'exemple del ferrari, potser necessita aquest ferrari perque durant tota la seva vida s'ha sentit inferior, i al obtenir-lo, al ser tan exclusiu, aconseguirà sentir-se superior i així arribar a la felicitat. Moralment, una mica trist, però és el món en el que vivim, on l'enveja i la competitivitat insana són presents.

Meri Gracia ha dit...

Primero de todo, estoy completamente de acuerdo con lo que dice Mill con que todo lo que hacemos está encaminado a seer felices, como bien ha dicho Júlia, seriamos tontos si hacemos cosas que no nos dan la felicidad, más bien que nos provocan dolor y tristeza. En segundo lugar, lo que discrepo con él es que nuestras acciones repercuten en el bienestar de los otros ya que no siempre es así. Por ejemplo: a mi me gusta bailar, ensayo un baile día tras día, cada vez me sale mejor y eso me hace feliz a mi pero no repercute en la felicidad de nadie más.

sara ha dit...

Respecte amb la idea que té Mill sobre la felicitat, estic bastant d'acord en alguns aspectes. En primer lloc, penso que, com bé diu Mill, la felicitat no s'assoleix d'un dia per l'altre, sinó que has de fer alguna acció o que et passi alguna cosa en la teva vida, la qual t'agrada i et provoca el sentiment de ser feliç.
En segon lloc, també estic d'acord quan Mill diu que la felicitat no s'identifica amb el sdiners o amb la possessió de coses, ja que aquestes són només un mitjà, el qual t'ajuden a arribar a ser feliç; per exemple, si a una persona li fa feliç viatjar i conèixer món, doncs els mitjans que farà servir aquesta persona seran els diners i els transports necessaris per poder viatjar i, per tant, per poder ser feliç.
En canvi, no estic d'acord respecte a la frase "aquesta acció repercuteix en el benestar dels altres", ja que a mi una cosa em pot fer feliç i no repercutir a ningú, és a dir, que a mi, per exemple, em pot fer feliç anar de compres i gastar-me 500€, però la felicitat que jo assoleixi fent aquesta acció, no repercutirà en ninguna altra persona.

sara ha dit...

Per a mi, el concepte de felicitat és un sentiment molt diferent per a cada persona, igual que altres sentiments. Però, felicitat jo la definiria com un estat anímic en el qual estàs satisfet amb tu mateix, ja sigui pel que has fet o per aconseguir allò que et proposaves. També diria que és una manera d'expressar que hem hagut de lluitar per arribar a allò que ens fa feliços.

Meri Gracia ha dit...

Hablando del tema del dinero, es verdad que es algo importante para conseguir felicidad ya que teniendo dinero puedes estudiar lo que quieres, viajar a cualquier lugar... en resumen tenerlo todo, sí, pero solamente todo lo material. No se pueden comprar sentimientos como el amor con dinero, ni comprar a verdaderos amigos. Pueden haber personas muy muy ricas en este mundo que tienen todo lo que quieren materialmente pero a lo mejor estarán vacíos de sentimientos. También pueden haber personas muy pobres que viven en condiciones muy precarias y que aún así son felices solamente con lo que tienen.

Meri Gracia ha dit...

Por último, la felicidad para mi es un sentimiento el cual como han dicho algunos de mis compañeros, no se puede definir. También decir que la felicidad es subjetiva, a cada uno le hará feliz una o varias cosas que a otra persona eso mismo le hará estar triste. Así pues no podemos definir objetivamente lo que es la felicidad.

Unknown ha dit...

"El dinero no da la felicidad"
bien, mucha gente puede pensar esto, pero si lo piensas, cada uno tiene una propia definicion o simplemente diferentes gustos. es mas que probable que a alguien si que le aporte felicidad tener millones y millones de euros, o quizas a otro le de felicidad tocar su instrumento favorito. cada persona es un mundo, no podemos decir que el dinero no da la felicidad por el simple hecho de que a nosotros no nos la de, y, me atreveria a decir que mucha de la gente que lo dice, lo dice por frustracción, porque realmente anhela el tener dinero, estoy seguro de ello.
que conste, no considero el dinero como algo que me pueda hacer feliz, creo vamos...
ya lo he dicho, cada persona es diferente, cada persona es un mundo.

Unknown ha dit...

Que es la felicidad para mi?
Bien, es algo complicado a lo que responder, pero creo que aun no he encontrado lo que es la verdadera felicidad, quizas suene un poco depresivo o negativo, pero es cierto.
creo que lo que me da la felicidad son las cosas intermedias, ni las pequeñas, ni las grandes.
algo que me transmita seguridad, que sea capaz de sacar lo mejor de mi, algo que me llene, que me haga reir, llorar. el concepto de felicidad es algo muy complejo, pero aquellas personas que estan enamoradas, decirme, acaso no sois felices? es un ejemplo claro creo, el estar enamorado, y con esto acabo... la felicidad, en mi caso, es algo que se transmite de manera muchisimo mas fuerte a traves de lo abstracto, de los sentimientos, no de lo material.
puede sonar cursi, pero es una manera de reiterarme en mi argumento, de que los sentimientos o emociones que uno recibe pasan por encima de todo lo material en cuanto se habla de felicidad, ahi va.... dicen que lo mejor que hay en el mundo es amar, y ser amado a cambio.
un ferrari esta bien, pero yo, personalmente prefiero estar en un seat ibiza con la persona a la que quiero. :)

Unknown ha dit...

Jo opino que, d'acord amb les tories Mill, dedicarte la vida a allò que t'agrada et farà fèliç, pero no crec que sigui l'únic mètode. Segons la meva experiència, la felicitat la pots trobar en l'assoliment de reptes a curt termini, moments de descans total, inclòs en detalls exteriors als cuals no has contribuït (l'amor dels pares, el regal d'un amic, la compañía d'un animal). A més,no crec que el fer feliç als altres, sigui un factor imprescindible d'questa.

Unknown ha dit...

Jo opino que, d'acord amb les tories Mill, dedicarte la vida a allò que t'agrada et farà fèliç, pero no crec que sigui l'únic mètode. Segons la meva experiència, la felicitat la pots trobar en l'assoliment de reptes a curt termini, moments de descans total, inclòs en detalls exteriors als cuals no has contribuït (l'amor dels pares, el regal d'un amic, la compañía d'un animal). A més,no crec que el fer feliç als altres, sigui un factor imprescindible d'questa.

Jordi Gorjon ha dit...

Per començar, respecte el que ha citat anteriorment el Gonzalo sobre la felicitat, crec que el sou d'un treballador no et dona la felicitat sinó que et protegeix de la infelicitat. Però el que realment ens dona la felcitat és gaudir del nostre treball dia a dia sense tenir la mirada fixa en el sou de cada mes. El sou ens fa sobreviure però arribar a la felicitat és molt més que sobreviure. Per això estic d'acord amb el Gonzalo en que el sou és una recompensa, però insuficient per ser feliç perquè la felicitat no te preu i si el tinguès els diners només serien l'eina per asolir-la. Hi ha coses més importants que els diners com per exemple la salut de la teva família.


QUI NO PREFERIRIA TENIR A TOTA LA SEVA FAMÍLIA VIVA EN COMPTES DE SER MULTIMILIONARI...

Jordi Gorjon ha dit...

Per començar, respecte el que ha citat l'Andreu sobre la intenció de la gent de treballar, dubto que siguin quatre gats els que treballen pel sou, encara que sigui una forma de dir-ho, ja que la majoria de la gent que no treballa del que vol o no ha aconseguit qualificar-se suficientment per aconseguir-ho només te l'objectiu final del sou i això no vol dir que ho faci per buscar la felicitat sinó per evitar trobrar-se amb la infelicitat. No barrejem idees: la absència de la infelicitat no és el mateix que la felicitat, ja que per a que es doni aquesta s'ha de donar un seguit de coses molt concretes.

Unknown ha dit...

Estic d'acord amb la manera d'arribar a la felicitat que descriu Mill, ja que no es freqüent assolir—la mitjançant el materialisme, si no que fer el que a tu t'agrada fina conseguir—la. Ara bé, si fas o et dediques a alguna cosa que perjudica al teu voltant, els hi estàs impedint la felicitat, i tal com diu Mill, sense la felicitat de la resta mai arribaràs a una felicitat (pròpia) completa. Això també ho aplica a la seva filosofía, el principi de dany, on diu que la teva llibertat acaba on comença la dels altres.
Per tant, si hi apliquem aquests principis, i no únicament el que s'esmenta a la pregunta, em sembla correcte del tot el plantejament de Mill sobre la felicitat.

emma guerrero ha dit...

Crec que no hi ha una definició exacte de la felicitat, sino que aquesta tindra un significat diferent per a cada individu, tenint en compte diferents aspectes, penso que es veritat que aquesta es podra assolir fent alguna cosa que a tu t'aporti un sentiment d'alegria, plaer...
encara que sempre busquem la felicitat molts cops ho intentem i acabem amb una cosa completament oposada, que no té nom o potser podriem dir que es sentiment de tristesa, dolor...

Maria ha dit...

Estic totalment d´acord amb el que diu Mill, ell diu que la felicitat no s´aconseguix buscantla sino que és quan dediquem la nostra vida allò que se'ns dona bé i ens apassiona, encara que opininó que no tot allò que se'ns dona bé ens ha d'apassionar. És cert que la felicitat no és pot identificar amb els diners o coses materials tot i que molta gent ho associem amb la felicitat.Aquests materials poden ajudar o incitar la felicitat, però com ja he dit abans la felicitat no és basa en això.

Victor Riveros ha dit...

Com bé diu Mill, ser feliç és allò que passa quan desenvolupo la millor part de mi
I la dedico als altres, aportant així un plus a la societat. I és que jo crec que té molta raó ja que una persona s'ha de dedicar a fer això que millor sap fer, d'aquesta manera la persona ajuda a la societat amb la seva millor aportació possible i provocant així un benestar en la societat del qual aquesta també tindrà benefici, que l'aconseguirà a partir de la qualitat o l'aportació dels altres. El problema es que en la nostra societat actual no podriem plantejar aquest model de vida que ens diu Mill, ja que avui en dia estem envoltats per una societat del consumisme, on s'ha fet creure que el més important es tenir diners per obtindre el be o poder material de les coses.

Victor Riveros ha dit...

El meu punt de vista en canvi, seria diferent a la percepció que té Mill. Per mi una persona es cert que no ha de buscar la felicitat intentant fer la seva millor activitat o qualitat i dedicar-la als altres, sinó que, jo crec que l'has de conseguir complint els teus objectius que et proposes a la teva vida sense tenir en compte que afectin o no a les demés persones. També és cert que a la societat d'avui en dia els diners són un bé material que necesites per poder sobreviure.

Olivia Mitjans ha dit...

Hi estic parcialment d'acord amb la visió de felicitat que té Mill. Sí que és cert que la obtenim quan practiquem accions que ens omplen i ens satisfan, però aquesta no és l'única manera d'aconseguir-la ja que ens la poden proporcionar directament altres persones de diverses maneres, per exemple. A més a més, considero que és veritat que potser quan busques la felicitat no apareix, però això no vol dir que no és un medi per a aconseguir-la, és a dir, crec que si la busques augmenten les possibilitats de poder trobarl-a encara que no hi hagi garantía.

Maria ha dit...

Per a mi la felicitat és un sentiment el qual em costa molt definir i que sempre he pensat. En primer lloc crec que la felicitat depen de moltes altres emocions i moments en la nostra vida i dia a dia. A més, crec que molts de nosaltres confonem el concepte feliç amb el que realment vol dir la felicitat, amb això vull dir que si tens un mal dia no vol dir que no tinguis felicitat en la teva vida. Hi ha moltes coses a la nostre vida que ens fan sentir bé pero també hi ha d'altres que ens fan sentir horrible, però aixo no vol dir que no haguem conseguit la felicitat. En conclusió, per a mi la felicitat és un conjunt de sentiment de la nosta vida els quals tenen més pes que aquelles que em podrien ser "infeliç"

Olivia Mitjans ha dit...

Per a mi, la felicitat és un profund i intens sentiment d'emoció i alegria que ens aporta satisfacció, plaer i benestar, entre d'altres coses.
Considero que una persona feliç gaudeix d'un dels majors privilegis de la vida, amb tots els beneficis que ens això comporta.
A més a més, crec que una persona que viu voltada d'un ambient de felicitat pot adaptar un punt de vista més positiu i motivador durant la seva vida en comparació a d'altres a qui l'angoixa i la tristesa volta.

Rodolfo Martínez de Arenzana Batalla ha dit...

Opino que la manera de Mill de concebre la felicitat és força correcte, ell representa la felicitat, com el camí pel qual intentes assolir un objectiu, és a dir, que la felicitat s'obté assolint objectius que per a cadascú són importants, i de manera indirecta, durant el procés d'assolir l'objectiu aniras obtenint felicitat. També estic d'acord en que fent feliços als demes, acabarè obtenint la felicitat personal. I Mill també ens diu que els diners i les possessions no ens otorguen la felicitat, sinó que ens ajuden a obtener coses que ens fan feliços, és a dir, que són un medi per a obtener un fí que és al felicitat.

Rodolfo Martínez de Arenzana Batalla ha dit...

Per a mi, de manera personal ja que cadascú obté la felicitat de manera diferent, la felicitat és una sensació de comoditat i de benestar de quan em trobo amb els meus amics i amb la gent a qui tinc certa estima. També és aquella sensació de quan aprèns noves coses sobre els temes que t'apassionen, i la satisfacció d'assolir un objectiu que t'ha portat un gran esforç i dedicació.

Olivia Mitjans ha dit...

Estic d'acord amb el primer comentari del Rodolfo. Els diners o els béns materials en general no ens proporcionen felicitat en la seva totalitat, ja que potser sí que ens causen algun tipus de satisfacció, com ara els diners que, fins i tot, ens poden ajudar a aconseguir altres coses que també ens interessen. Però això no treu que aquestes coses materials no ens proporcionin la veritable felicitat de manera directa i sana.

Ruben Berkeley (kamikazeBlast) ha dit...

Respecte al comentari d'Olivia Maitjans: "Però això no treu que aquestes coses materials no ens proporcionin la veritable felicitat de manera directa i sana."
Crec que la sensació que descrius, tot i ser fàcilment malinterpretada com a felicitat,es una sensació de satisfacció a curt termini. Si et regalen un iPhone nou, per exemple, per molta il·lusió que et fagi en aquell moment, en questió de quatre anys, o inclòs, d'un mes, aquesta il·lusió s'et passarà i et quedaràs amb un producte que no acabarà d'omplirte. A partir d'aquí, el prcès començarà de nou. Des del meu punt de vista, això és poc comparable amb la sensació de felicitat que et pot portar l'abraçada d'una persona que estimes. A més consideru que és l'opost de sà, ja que, com ja he dit, l'adquisició d'un producte material, tot i semblar satisfer les teves necessitats a curt termini, promou un comportament de no comformitat que t'impulsa a buscar el o els "productes perfectes" ( els que et deixen sense necessitat de tornar a consumir en el seu àmbit ), els quals no existeixen. el veritable valor és troba en allò que no té preu.

Oliviamitjans ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Unknown ha dit...

La felicitat per a mi és, ser conscient de qui ets i que fas en aquest món. És a dir, si fas allò que t'omple i que et fa sentir formar part d'alguna cosa, llavors ets feliç. De la mateixa manera que si estàs pendent del que passa al teu voltant més del que fas tu mateix amb la teva vida, sempre tindràs conflictes. Però també considero que per saber que és la felicitat, s'ha de saber que és la infelicitat, s'han de viure ambdues per a poder dir que ets feliç. També crec que la felicitat no té límit, i que com més conscient siguis de que és la felicitat, més feliç pot ser. Mai hi ha un màxim, ni tampoc un mínim de infelicitat.