dimecres, de novembre 16, 2016

¿Va crear Déu l'univers?



A l'Edat Mitjana un dels principals temes és la demostració de l'existència de Déu. Recordem els 5 arguments (o vies) de Sant Tomàs: Déu és el Primer Motor Immòbil, la Primera Causa Eficient, la Causa Final de tot, el criteri per saber que en el món tot és innecesari i el criteri per saber que tot és imperfecte. Tots ells es basen en la necessitat d'anar a una Primera causa.

El científic britànic Stephen Hawking afirmava al seu llibre "Història del Temps" que si algun dia poguéssim assolir una "teoria del tot", llavors coneixeríem la "ment de Déu". Però al seu últim llibre, "The Grand Design" (El Magnífic Disseny), afirma que el Big Bang va ser una consecuencia inevitable de les lleis de la física, que Déu no va crear l'Univers i que les teories científiques més actuals converteixen en redundant la figura d'un creador.

Reflexioneu sobre alguna d'aquestes qüestions:

-És compatible la teoria del Big Bang amb la d'un Déu creador?
-Té sentit buscar la causa del Big Bang?
-Acceptar aquesta teoria suposa haver de ser ateu?
-Què diria Sant Tomàs d'aquesta teoria?


51 comentaris:

Unknown ha dit...

-Té sentit buscar la causa del Big Bang?

Personalment crec que és una pregunta amb moltes possibles respostes, ja que, desde el meu punt de vista, el Big Bang va ser un seguit d'esdeveniments que va desenvocar en una gran explosiò que va crear l'univers i tot el que ens rodeja, però a la vegada, per molta gent, podria ser una explosiò creada per algú, motivada per algún èsser que volia que apareguessim.

Però a la vegada, crec que tè molt de sentit buscar l'origen i els motius, perquè nosaltres venim d'allà, i sempre es curios saber d'on i com hem aparegut.

Unknown ha dit...

-És compatible la teoria del Big Bang amb la d'un Déu creador?

No es compatible la idea del Big Bang amb la d'un Déu creador perque ,en si , si busquem l'origen del Big Bang es perque li vólem donar sentit a les coses ,trobar una explicació cientifica i aixo no es compatible amb Dèu ja que els creients no li busquen una explicació cientifica.
Els cientifics volen donar un sentit amb particules i coses explotant , en canvi, els creients diuen que Dèu ho ha creat tot.

Unknown ha dit...

És compatible la teoria del Big Bang amb la d'un Déu creador?

Jo crec que té parts que si ho són i altres que no. Jo crec que la teoria del Big Bang segurament és verdadera i és la explicació més lògica que tenim sobre el començament de l'univers. Tot i això, encara no tenim ninguna teoria sobre el que va causar aquest "Big Bang" ni tampoc si hi havia alguna cosa abans o al voltant de la petita massa immensament densa que va produir aquesta explosió.
La teoria de Big Bang no contradiu el fet que hagi un Déu creador, el fet que el nostre univers està en expansió i que al principi tot es trobava en un petit punt condens no vol dir que no existeixi cap fenomen diví, massa complex perquè el puguem entendre.
En fi, jo crec que sí que aquestes dues teories són compatibles, amb tots els coneixements i teories que tenim no hi ha cap que pugui comprovar que no hagi un Déu.

Martina Soler Antón ha dit...

-És compatible la teoria del Big Bang amb la d'un Déu creador?
No crec que sigui compatible la teoria del Big Bang amb la d'un Déu creador ja que són teories que s'oposen entre elles. La teoria del Big Bang és totalment científica, per tant objectiva, i la d'un Déu creador és subjectiva ja que no hi ha cap estudi ni aprovació científica que ho afirmi. Podríem relacionar, també, aquest argument amb la teoria de les idees: la teoria del Big Bang formaria part del món inteligible i la teoria d'un Déu creador formaria part del món sensible.

Martina Soler Antón ha dit...

Té sentit buscar la causa del Big Bang?
Si que té sentit ja que és interessant saber com es va formar el planeta i a causa de què. Òbviament, no tothom creurà en un Déu com a creador així que es busquen altres arguments per a entendre l'existència de La Terra i la seva evolució. A més, la causa del Big Bang està estudiada científicament i, en la meva opinió, és molt més creíble ja que hi ha proves que corroboren aquest fenòmen i, per tant, és tot molt més objectiu.

Pol Espejo ha dit...

-Té sentit buscar la causa del Big Bang?
Sota el meu punt de vista trobar la causa del Bing Bang no es debat entre tenir sentit o no sinó que hauria de ser una necessitat amb molt de pes per completar el camí de la nostra existència. Sense saber la causa del Big Bang tampoc podem saber amb certesa completa el perquè existim els ésser humnas. Què va desencadenar l'origen de tot? Trobar la resposta a aquesta pregunta permetria establir amb més claredat un inici. Un inici no únicmanet de la vida, sinó un inici de la realitat.

Pol Espejo ha dit...

-És compatible la teoria del Big Bang amb la d'un Déu creador?
La compatibilitat entre aquestes dues teories és una determinació subjectiva que cada individu ha de reflexionar amb sí mateix per a poder afirmar-la o negar-la.
En el meu cas negaré la seva compatibilitat ja que personalment no crec en l'existència d'un ésser superior que pugui agafar el paper de Déu creador de tot allò real. El meu raonament es lliga més amb les bases científiques que busquen una explicació i arguments per defensar l'inici de tot. La successió dels fenòmens físics que Hawkins defensa tenen sota el meu punt de vista unes bases més sòlides que no pas el fet que Déu decidís fer-ho començar tot.

Tomas Berjaga ha dit...

-És compatible la teoria del Big Bang amb la d'un Déu creador?

La Teoria del Big Bang, la teoria més acceptada sobre la creació del univers, explica que fa uns 14-15 mil milions d'anys un punt de singularitat, amb una densitat i temperatura quasi bé infinita, va explotar i va crear el que entenem avui dia com Univers. Aquesta teoria es molt acceptada entre la comunitat científica perquè s'ha descobert que el Univers està en constant expansió.

Aquesta teoria explica com es va formar el Univers com el coneixem avui en dia però no explica l'origen d'aquest punt de singularitat per tant aquesta teoria seria compatible amb la d'un Deu creador que crees aquesta singularitat i que a partir d'aquesta es crees tot el que avui coneixem.

En conclusió no es descabellat ajuntar aquestes dues teories perquè expliquen coses completament diferents.

Tomas Berjaga ha dit...

-Té sentit buscar la causa del Big Bang?

Personalment crec que la ment humana té moltíssimes limitacions i que per desgracia mai serem capaços de comprendre la majoria de misteris que tenim i els que desconeixem. Podria ser que l'energia de l'Univers, tot es energia, hagi existit sempre i que no tingui cap creador, però l’experiència humana va sempre marcada perquè tot té un origen i una causa, per això no som capaços d’entendre-ho. Per això la ment humana necessita creure en una divinitat superpoderosa per donar-li sentit a allò que no coneix a base de la seva experiència.
Es a dir, jo penso que la ment humana necessita buscar-li un sentit a tots les coses encara que a vegades simplement no en tingui.

Tomas Berjaga ha dit...

-Acceptar aquesta teoria suposa haver de ser ateu?

Acceptar aquesta teoria no suposa ser ateu perquè un creient pot creure en aquesta teoria justificant que l’origen d’aquella singularitat podria ser creada per Deu.
En conclusió aquesta teoria no nega l’existència de cap ser tot poderós per tant acceptar aquesta teoria no suposa ser ateu.

Melina Olvera ha dit...

-És compatible la teoria del Big Bang amb la d'un Déu creador?


En la meva opinió, considero que les dues teories no podrien ser compatibles, ja que són molt diferents. En el cas del big bang va ser una cosa descontrolat, simplement una gran explosió, abans d'això tota la matèria i l'energia estaven molt juntes i en una temperatura molt elevada. En canvi, el que indica poques paraules de la Bíblia ha resultat cert. La Bíblia es va avançar 3400 anys al que va comprovar l'Astronomia amb els radiotelescopis. Que l'univers va ser creat i continua en expansió.

Roger Pascual ha dit...

Aquesta publicació és una simple contestació al comentari del meu company filosòfic Tomàs i una mica la resposta també a la pregunta sobre si acceptar la teoria del Big Bang implica haver de ser ateu.

Per contestar a això, jo destacaria clarament el que diu Stephen Hawking. Ell afirma que el Big Bang va ser una consecuencia inevitable de les lleis de la física, que Déu no va crear l'Univers i que les teories científiques més actuals converteixen en redundant la figura d'un creador.
Tomàs, tu dius que l'origen d'aquella singularitat (referin-te al Big Bang) podria haver estat creada per Déu. No obstat, seguint la visió de Stephen Hawking, aquella singularitat NO va ser creada per Déu, sinó que va ser un inevitable fenòmen de la física.

Ara bé, aquestes lleis de la física que han marcat l'existència de l'univers i de tot el que el compon, són producte del simple atzar (com diu la visió mecanicista de la ciència) o són producte d'una "Divinitat" que ha funcionat com a primer motor de tot el que ens envolta?

Per tant, estic d'acord amb tu amb el fet de que crec que pots ser creient o no independentment de si creus que l'origen de l'univers és la teoria del Big Bang.

Melina Olvera ha dit...

-Té sentit buscar la causa del Big Bang?

En principi això és força senzill. Abans del Big Bang no hi havia res, és més, no té sentit preguntar què hi va haver abans del big bang, ja que parlem de l'origen del temps, no pot haver-hi un "abans" del principi. Així com no pot preguntar-se on estava un abans d'existir, o què temperatures hi ha per sota del zero absolut.

Unknown ha dit...

Té sentit buscar la causa del big bang?
És inevitable pensar d'on venim, sempre mirem enrere i acabem pensant en el big bang, però no podem pensar en el que va haver abans del big bang, perquè els nostres coeixements arriben fins allà, perquè creiem que abans del big bang no hi havia res, per tant el "res" no te'l pots imaginar perquè no existeix, si t'imagines algo ja no serà res. I com que no podem mirar enrere del big bang, hem de creure que tot va començar allà i no tenim explicació de per què, i pensem que allò va passar perquè havia de passar perquè nosaltres fóssim aquí, la predestinació. Altres els agrada creure en algú superior que ho maneja tot ja que no troben altres justificacions als fets. Per tant, si que té sentit buscar la causa del big bang, perquè és el nostre inici, i jo vull saber perquè sóc aquí.

Melina Olvera ha dit...

-Acceptar aquesta teoria suposa haver de ser ateu?

Pel fet d'acceptar aquesta teoria no vol dir que hagis de ser ateu, potser aquella persona considera que la teoria del big bang és molt més creïble a l'estar estudiada científicament. Simplement l'ateisme posa els descobriments de la ciència en contraposició de les creences que es recolzen principalment en la Bíblia.

Anònim ha dit...

Fernando Albaladejo ha dit...
-És compatible la teoria del Big Bang amb la d'un Déu creador?

Jo considero que sí.

La teoria del Big Bang diu que l'univers va ser creat a partir d'una explosió de materia. Des d'un punt de vista científic és innexplicable com va aparéixer aquesta materia i com es va produir apuesta explosió. Per tant és comprensible que l'home cregui que es va produir a través d'un ésser diví.

Anònim ha dit...

Fernando Albaladejo ha dit...
-Què diria Sant Tomàs d'aquesta teoria?

Sant Tomàs demostraria la existència de Déu basant-se en la primer causa eficient, en la que justifica que l'inici de tot ho ha provocat Déu. Com no hi ha explicació alguna de com es va producir aquesta explosió, Sant Tomàs diria que l'única explicació possible de que es produís aquest fet seria la intervenció divina.

oriol camprubi ha dit...

Té sentit buscar la causa del Big Bang?
Jo crec que sí que té sentit buscar el que va causar el Big Bang, ja que sempre està bé saber com es va originar tot i trobo que es interesant saber-ho.

Tomas Berjaga ha dit...


M'agrada que algú pregunti i aporti el que ell pensa realment sobre el tema. Filòsof Roger sobre el que aportes he escrit una miqueta a la meva primera aportació. Et faig un petit resum. Jo crec que la ment humana està increïblement limitada i es impossible, per desgracia, resoldre tots aquells misteris que coneixem i aquells que no coneixem. L’Univers podria ser tot energia en diferents estats que sempre ha existit, però l’experiència humana va sempre marcada perquè tot té un origen i una causa, per això no som capaços d’entendre que alguna cosa simplement existeixi sense ninguna raó. Per això els humans necessiten creure en una divinitat que doni sentit a tot allò que no coneixem a base de la nostre experiència.

Una cosa en la qual jo no estic segur del que dius es que si el Big bang es una singularitat a partir de la seva explosió, per alguna causa desconeguda, es crea el espai i el temps. Llavors si es creen aquests dos termes a partir d’això no soc capaç d’entendre com les lleis de la física podien existir abans d’aquesta explosió tenint en compte que es una singularitat espai-temporal.

Desprès una altre cosa que s’escapa de la meva ment es si l’univers es infinit com ens podem seguir expandint si l’infinit es la màxima expansió, cosa que diu el Big Bang. L’infinit també crec que es un concepte que mai podrem arribar a conèixer perquè una ment finita no pot tenir idees infinites.

Si l’univers fos infinit també podrien haver-hi diferents Big Bangs i això pot provocar una incoherència temporal perquè no es podrien crear diferents temps i espais que podrien crear com a conseqüència diferents lleis físiques que no som capaços de comprendre perquè no tenim experiència.

En conclusió, podríem estar discutint d’aquests temes durant tota la nostre existència i encara que no ens agradi mai serem capaços de comprendre-ho, a més a més, simplement tot això son teories que mai podrem comprovar ni comprendre.

( NOTA: Actualment hi ha teories que diuen que els forats negres son singularitats espai-temporals per tant el Big Bang podria ser una explosió d’aquests, a més els forats negres compleixen el que diu la teoria de Big Bang ja que tenen quasi infinita densitat. Encara que altres teories temporals d’Einstein diuen que forats negres com els gusano podrien ser simples tele transportadors entre l’Univers, un altre tipus de singularitat. Però l’existència d’aquests forats negres pot crear una mica de incoherència perquè si es viatja entre l’Univers a més velocitat que la llum es viatja en el temps, com diu la teoria de la Relativitat. En definitiva tot són teories i ninguna esta comprovada ni crec que es pugui mai comprovar.)

Unknown ha dit...

-És compatible la teoria del Big Bang amb la d'un Déu creador?

Jo crec que si que és compatible ja que el big bang va esdevenir a partir de un conjunt de lleis de la fisica que van acabar en una enorme eplosió a la que anomenem Big Bang, i sí que podem inrerpretar que el motor d'aquesta força tant gran que va moure la explosió va ser creada per un Déu creador i que a partir d'allà tot ho ha anat fent ell ja que si ho mirem desde aquest punt de vista Déu va ser el nostre creador, i la primera força que va arrancar una cadena d'evolucions que no para mai, i que tot encaixi perfectament. Perquè és molt dificil que sent tantes perones, animals, plantes i éssers tinguin tots la seva funció i no hi hagi alteracions.

Unknown ha dit...

-Acceptar aquesta teoria suposa haver de ser ateu?

Si acceptes aquesta teoria no significa que si o si has de ser ateu, i esque cadascú pot pensar una cosa diferent perquè no tots pensem igual ni tots ceiem en les mateixes coses. Som diferents i depenent de la nostra fe creurem en la raó dels cientifics o en un Déu totpoderós. Jo puc tindre arguments per defendre la meva teoria de que Deu no existeix perque jo tinc fe en la ciencia i que hi ha un origen en la teoria del Big Bang i no crec que hi hagi ningú en el més enllà que sigui perfecte i ho hagi creat tot. Però també una altra persona pot contestar-me i defendre la seva teoria de que, encara creient en el Big Bang busca una raó que expliqui totes les coses inexplicables de l'univers.
Així que tu pots ser ateu o creient independentment de si acceptes aquesta teoria o no.

Unknown ha dit...

Té sentit buscar la causa del big bang?

A nivell pràctic potser és útil per l'orgull d'alguns científics que podran reafirmar-se que tenen una ment meravellosa i una intel·ligència impecable. Però, que ens aportarà aquesta concrecció sobre l'origen? Aquesta causa podria esdevenir l'origen primer de tot?, no quedaria en dependència de res més primari o anterior?
Dins de la matèria tot segueix un cicle marcat per la potència individual. Tot esdevé causa d'una forma anterior i es crea potència de l'acte present. Si considerem negligible el temps dins d'aquest cicle, totes les formes esdevingudes en ell són part de la mateixa unitat. Amb el temps dividim, diferenciem i concretem formes noves. Sense temps, aquestes formes senzillament constitueixen un tot.
La ciència està dividint gràcies al temps o al supòsit de "anterior" i "posterior" i troba en cada divisó una entitat nova, una nova forma, una nova causa, un origen més primari, un component més petit (si en comptes de temps tenim en compte la matèria)... I s'admira amb la creença de trobar "novetats" perquè veu el fragment de la divisió en comptes d'observar la graduació sobre la qual divideix.
No crec que tingui cap sentit trobar l'origen del Big Bang, serà un divisió més, una il·lusió més.

M'agradaria afegir que un dels veritables coneixements que la ciència ha aportat (recentment), ha estat la noció de que l'espai i el temps són dues cares de la mateixa moneda . Aquest seria un bon exemple d'una visió global en comptes de gradual. Albert Einstein va aportar aquest concepte (o això crec), espai-temps, la seva comprensió canvia realment la visió de la realitat, perquè estem acostumats a seguir el sistema de divisió; a agafar només un paràmetre espai o temps i determinar successions (això abans, ara això, després allò) o divisions d'espai (lluny, aquí, allà), i aquest concepte implica que tinguis en compte que una cosa succeeix amb l'altra, conviuen en simbiosi, no pots anar molt lluny en poc temps, però si no tens tant de temps canvia la teva perspectiva d'espai i no necessitaràs tant de temps... xD potser ja estic afegint massa cosa. Volia recordar aquest concepte que em sembla apropiat i afegir que Einstein tot i ser un científic, tenia una visió molt diferent i per això va assolir una comprensió més elevada sobre la física. El principal problema que es plantejava era la consolidació de totes les forces en una de sola, un exemple de més de voler fer una síntesi en comptes de una diferenciació.

Roger Pascual ha dit...

Estic d'acord amb la reflexió que diu el Tomàs sobre que les limitacions de la ment humana. Nosaltres mateixos i tots els éssers ¡dels que hem arribat a conèixer la seva existència tenen un naixement i una mort, un origen i una fi.
Des dels organismes pluricel·lulars complexos i racionals com som els humans, fins als més simples organismes unicel·lulars; dels de les formes de matèria més grans i complexes com els planetes i les estrelles, fins a les formes materials més diminutes com els propis àtoms: tots tenen un origen i un final. Per aquesta raó la ment humana és incapaç de concebir la idea d'una cosa que no tingui ni un origen ni un final...

Podria ser que l'univers tingui un origen marcat o que simplement hagi existit sempre sense cap motiu. Per altra banda, tot el món material està encapçalat per les quatre de moltes dimensions de les que nosaltres en tenim coneixement: les tres dimensions espaials i la temporal. Aquestes dimensions probablement sempre hagin estat presents durant el transcurs de tota l'existència i permaneixin així sense haver tingut cap origen i cap final.

Finalment també trobo extranya aquesta paradoxa referent amb l'infinit i la teoria del Big Bang. Si el Big Bang està en expansió però tanmateix també és infinit, significa que s'està agrandant l'infinit, cosa que és un concepte incomprensible.

Daniel Otto Bolea ha dit...

-És compatible la teoria del Big Bang amb la d'un Déu creador?

Jo crec que sí que és compatible. Algú podria pensar que Déu és la primera causa, el que va crear la matèria i l'espai, i que llavors a causa de la física s'originès el conegut a Big Bang. Desprès es creen les estrelles, planetes, sistemes...
En conclusió, sí que són compatibles si dius que Déu primer crea les ''coses'' (matèria, energia..) i desprès el Big Bang fa la resta com diu la ciència.

Daniel Otto Bolea ha dit...

-Té sentit buscar la causa del Big Bang?

Sí que té sentit buscar-la perquè els humans som curiosos per naturalesa, però crec que no és necessari saber la causa, ja que segurament mai la sabrem amb certesa. Cadascú pensa una cosa diferent i totes les teories relacionades amb aquest tema són molt difícils de demostrar.

Daniel Otto Bolea ha dit...

-Acceptar aquesta teoria suposa haver de ser ateu?

No exactament, ja que una persona pot creure en Déu i en el Big Bang alhora. Es pot creure que un ésser superior/perfecte ha creat la matèria, i aquesta, per lleis físiques s'ha originat en el Big Bang. Llavors, acceptar el Big Bang no suposa ser ateu, però aquesta persona no tindria una religió clara com la catòlica cristiana, musulmana..., sinó que tindria la seva pròpia religió (no es ateu però tampoc segueix una religió definida).

Unknown ha dit...

Té sentit buscar la causa del big bang?

Clar que té sentit. Perquè així com li busquem la causa a tot el que ens passa a la nostra vida com pot ser una malaltia, un examen suspès, un mal de pantxa... dons també hem de buscar la causa del inici de tot lo que ara ens rodeja. Penso que té sentit buscar-li la causa al Big Bang, perquè és per aixó que nosaltres ertém vivint ara mateix i crec que els cientifics tenen la curiositat en saber més de com es va crear tot,ja sigui per aconseguir reconeixement o per orgull de si mateix. És molt interessant però tot i els avanços tecnològics que tenim avui en dia no hem pogut esbrinar-ho és dificil que més endevant es pugui arribar. I en un cas hipotètic de que es pogués voldriem saber que va passar avans de la cosa nova, i així successivament.

Unknown ha dit...

Té sentit buscar la causa del Big Bang?

Trobar d'esbrinar l'origen de tot el que ens envolta té molt sentit ja que serviria a la societat per aclarir debats sobre l'existència de les coses i es tancaria finalment la discussió que durant molts anys ha dividit el món en dos; els que afirmaven que un bon Déu havia creat l'Univers i els que afirmaven que es va crear per una explosió, l'anomenat Big Bang.

Per part de la població seria complicat admetre que no va ser Déu qui va crear l'Univers per això fins que no hi hagi una afirmació científica clara no es podrà aclarir aquest tema.

Anònim ha dit...


Miriam Barrabés ha dit...

És compatible la teoria del Big Bang amb la d'un Déu creador?

Basant-me en els meus coneixements, sé que tot i que durant anys s'ha intentat demostrar i poder justificar el principi i la creació de totes les coses, ningú ha aconseguit un clar argument. Ni científic per part de la teoria del Big Bang ni un altre que demostri o negui l'existència d'un Déu superior. Vist així, no puc donar suport a cap de les teories. Ara bé, responent a la pregunta, opino que no són compatibles ja que ambdues volen demostrar el mateix, i per tant, són totalment oposades. Les dos volen justificar la creació de les coses i de la realitat que mica en mica ha anat evolucionant i que avui dia coneixem.

Miriam Barrabés ha dit...

-Té sentit buscar la causa del Big Bang?

La teoria del Big Bang és un dubte que s'ha anat passant de generació en generació i que encara avui dia, està per resoldre. A mi personalment, tot i que no hi estic molt implicada en aquests temes, m'agradaria poder tenir una idea clara sobre aquesta teoria i suposo que com jo, han d'haver moltes més persones. Per tant, si que hi trobo sentit a buscar la causa del Big Bang perquè és una cosa que la majoria de gent es pregunta i que crec que si s'aclarès aquesta teoria, lligada a ella, s'aclaririen moltissimes més.

Unknown ha dit...

-Té sentit buscar la causa del Big Bang?
Per mi, sí que tindria un gran sentit buscar la causa d'aquest gran fet que es va esdevenir a la història de l'univers, ja que han passat anys i anys i seguim iguals, sense arribar a una clara resposta i estic segur que més d'un li agradaria arribar a la conclusió que jo també voldria arribar. Però és un tema de fa molts anys i si encara no s'ha arribat a la conclusió ja, penso que no crec que s'arribarà mai.

Miriam Barrabés ha dit...

Acceptar aquesta teoria suposa haver de ser ateu?

Jo crec que Déu és aquell concepte que la gent utilitza per explicar-se les coses que no tenen una demostració científica o, que simplement, no tenen una demostració. Per tant, acceptar aquesta teoria, des del meu punt de vista, no suposa que l'individu sigui ateu. Bàsicament perquè hi han moltes altres teories que es basen en l'existència de Déu, així que el fet de negar una, no significa negar-les totes.

Natàlia ha dit...

-Acceptar aquesta teoria suposa haver de ser ateu?
Pricipalment diria que una persona no pot creure en el big bang i en deu alhora,ja que se suposa que deu es el creador de absolutament tot. Acceptar aquesta teoria, en la meva opinio, no es ser ateu perque d'alguna manera estas dient que deu no existeix, pero estas anomentant-lo, ja que si l'anomenes vol dir que aquest algu existeix en els teus pensaments.

Miriam Barrabés ha dit...

Què diria Sant Tomàs d'aquesta teoria?

Sant Tomàs la negaria. Ho justificaria d'una manera clara basant-se en el seu argument de la primera causa eficient. Aquesta diu que és Déu qui ho va crear tot perquè aquest és perfecte i etern. Per a ell, no existeixen altres explciacions possibles ja que no hi ha cap demostració sobre la teoria del Big Bang ni sobre cap altra teoria.

Unknown ha dit...

És compatible la teoria del Big Bang amb la d'un Déu creador?

Des del meu punt de vista, no pot ser possible aquesta compatibilitat perquè els dos conceptes són antagònics, la aceptació d'un nega la existència de l'altre. Creure en la teoria del Big Bang implica que creus que la creació (el nostre món i l'univers) és fruit d'una coincidència, llavors creus que les coincidències existeixen. Això últim es contraposa amb la idea de creure en un Déu creador, perquè a través dels coneixements que podem extreure de la Bíblia, ell va ser qui va crear-ho tot i és qui decideix el que pasarà (segons la conducta que portem en la nostra vida) i sobretot és l'únic que sap el que pasarà, desde el principi dels temps fins ara. Les coincidències no existeixen desde aquest punt de vista perquè tot el que passa té un perquè i aquest és degut a la voluntat d'ell.
A més a més, si creus en la existència d'un Déu creador sabràs que per fe és així, per fe creus que ell ho ha creat absolutament tot amb un propòsit, molt diferent de la teoria del Big Bang que es basa en teories científiques per donar raons a la creació del nostre món i univers.

Unknown ha dit...

-Té sentit buscar la causa del Big Bang?

Desde la meva moral no hi ha sentit algú en buscar la causa del "Big Bang" ja que crec en la existència del Déu Creador i el que és més important crec en ell, llavors rebutjo per complet la possibilitat de que la terra hagi sigut formada per aquesta "explosió sense sentit". No es pot buscar la causa de quelcom en que no creus.
El món es massa perfecte, tot està perfectament creat, la natura i nosaltres mateixos tenim un organisme indescriptiblament perfectes que em fa tenir fe en la existència de DÉU, no obstant, nosaltres al tenir llibertat destruïm aquesta perfecció perquè ens deixem anar per el camí incorrecte.

Unknown ha dit...

-Acceptar aquesta teoria suposa haver de ser ateu?
Al acceptar la teoria del Big Bang o sigui de creure que la creació va ser donada per una explosió en el nostre espai estem rebutjant la idea de que creiem que Déu ho va crear tot llavors al negar aquest principi neguem la existència de Déu ja que aquest ho ha creat tot i és el que rigeix el món per sobre de qualsevol. Ser ateu significa negar la existència de Déu per lo tant, en referència a lo esmentat anteriorment, si creus en aquesta teoria ets ateu.

Unknown ha dit...

Anònim Melina Olvera ha dit...
-Té sentit buscar la causa del Big Bang?

En principi això és força senzill. Abans del Big Bang no hi havia res, és més, no té sentit preguntar què hi va haver abans del big bang, ja que parlem de l'origen del temps, no pot haver-hi un "abans" del principi. Així com no pot preguntar-se on estava un abans d'existir, o què temperatures hi ha per sota del zero absolut.

Aquest comentari és una reflexió a la contestació de Melina en quant a aquesta pregunta: -Té sentit buscar la causa del Big Bang?
Primer de tot, crec que la teva contestació no fa referència amb la pregunta en qüestió, ja que pregunta si li trobes el sentit a buscar la raó per la qual la terra es va formar mitjançant una explosió=Big Bang. Llavors dius que no té sentit buscar-li l'origen al principi, o sigui l'abans del principi, però això no es el que es preguntava. Però pensant per una altre banda, buscar el origen a quelcom vol dir buscar el fenomen o fet que és el principi, causa o motiu d'un altre fenomen o fet o d'una cosa. Llavors l'origen també pot ser considerat com el motiu per el qual va succeir una cosa, llavors veient-lo desde aquesta perspectiva buscar l'origen del Big Bang si que té sentit.

Albert Navarro ha dit...

És compatible la teoria del big bang amb la d'un Déu creador?

Les dos idees són oposades, ja que el big bang segueix una idea d'evolucionisme i el Déu creador el creacionisme, que és més fàcil d'explicar i no busca gaires raonaments. Déu ho crea tot perquè vol, Déu és perfecte i Déu t'espera al cel. Si soc sincer, creure en Déu hauria de ser una filosofia o un reflexionament personal, i no una creença inculcada per generacions per explicar algo que no es pot explicar a simple vista, que si no m'equivoco és l'objectiu principal d'un filòsof. Però deixant de banda aquestes obvietats, estar molt bé tenir un ventall de possibilitats en qüestió a la creació.

En conclusió diria que no, no són compatibles perquè defensen idees diferents, el big bang la creació de l'univers i del temps a partir de la matèria i la física, i el creacionisme un Déu que ho crea tot en base a la seva perfecció.

Albert Navarro ha dit...

Natàlia ha dit...

-Acceptar aquesta teoria suposa haver de ser ateu?

Pricipalment diria que una persona no pot creure en el big bang i en deu alhora,ja que se suposa que deu es el creador de absolutament tot. Acceptar aquesta teoria, en la meva opinio, no es ser ateu perque d'alguna manera estas dient que deu no existeix, pero estas anomentant-lo, ja que si l'anomenes vol dir que aquest algu existeix en els teus pensaments.

Aquest comentari és una reflexió per la Natàlia (Hill)

Si dius que una persona no pot creure en Déu i en el Big Bang alhora, perquè Déu és el creador de tot... certament el Big Bang no és la creació de "tot" també? Vist d'aquesta perspectiva les dos tenen la mateixa funció, no senyales cap diferència.

Deixem utilitzar la següent reflexió que fas en un exemple. Tu creus en la idea de que cuan arribis a casa tindrás un bitllet de 10 euros a sobre la taula, n'estás totalment segura, tota la vida has cregut en aquest PENSAMENT com bé dius tu, però realment mai estarà allà com penses? Amb això et faig reflexionar sobre el teu argument sobre, si creus en la idea de Déu, realment el converteix en algu existent?

Aprofito per donar la meva opinió sobre la pregunta:


-Acceptar aquesta teoria suposa haver de ser ateu?

Personalment opino que és algú que depèn de la persona i el que li hagin inculcat. En el cas que sigui creient i tingui fe en Déu i el creacionisme, no acceptarà la teoria, però la podria arribar a comprendre. Sent "ateu" obviament també dependrà de la persona i de les seves idees o hipótesis, potser no creu en un big bang com el planteja algú altre, i ell el matitza diferent, per exemple. Trobo que per acceptar aquesta teoria s'ha de ser o creient moderat i obert a nous conceptes o bé un ateu evolucionista, acceptar-la tothom és capaç, ara bé, tothom pot tenir els seus matisos, les seves inconcluències o els seus dubtes.

Peiyu Zheng ha dit...

-Acceptar aquesta teoria suposa haver de ser ateu?

No te perquè. Pots pensar que Deu es el promotor que mou les lleis de la física, per lo tant, intencionadament va provocar el Big Bang. No podria ser un error, ja que Deu es perfecte, i en la perfecció no hi ha errors.
Una alternativa seria: Tot depèn de que entenem per Deu. La majoria de gent ho entén com un ser superior que va crear la vida. San Tomàs va mes enllà, amb les seves 5 raons de que Deu existeix, i el entenem com el primer motor que mou les coses. La idea de Deu de San Tomàs podria equivaler en les lleis de la física, per lo tant, si ell també el veu la similitud, podria perfectament acceptar la teoria substituint Lleis de la física per Deu.

Peiyu Zheng ha dit...

-Té sentit buscar la causa del Big Bang?

Jo crec que si que en te. Unes preguntes filosòfiques serien: d'on vinc, perquè estic aquí, que he de fer, etc. Sempre ens ha interessat els nostres orígens, tant que els ancestres eren i son respectats.
Avui en dia, sabem que l'origen de l'univers prove del Big Bang, i aquí ens hem estancat. Busquem un sentit, una raó de perquè ha succeït el Big Bang. Que no ho sapiguem no significa que no tingui sentit, com per exemple Ptolomeu va intentar buscar perquè a vegades els planetes es veien mes lluny i a vegades mes a prop, i ell de fet va “trobar” la resposta. Nosaltres encara estem pel camí de trobar-ho.

Unknown ha dit...

-És compatible la teoria del Big Bang amb la d'un Déu creador?
No crec que sigui compatible la teoria del Big Bang amb la d'un Déu, ja que són teories que s'oposen entre elles. La teoria del Big Bang és totalment científica, per tant objectiva, i la d'un Déu creador és subjectiva ja que no hi ha cap estudi ni aprovació científica que ho afirmi. Podríem relacionar, també, aquest argument amb la teoria de les idees: la teoria del Big Bang formaria part del món inteligible i la teoria d'un Déu creador formaria part del món sensible.

Guillem González ha dit...

-Té sentit buscar la causa del Big Bang?

Per mi no és important la causa del Big Bang ja que la causa és clara: les lleis de la física que governen tot l'univers.
El que passa es que encara no coneixem totes les lleis físiques que governen l'univers però ja s'arribarà igual que al 1600 no és coneixia la teoria de la relativitat però avui en dia és la base de moltes altres teories que és coneixen o que falten per coneixer.

Martina Soler Antón ha dit...

-És compatible la teoria del Big Bang amb la d'un Déu creador?

No crec que siguin compatibles ambdues teories ja que entenen com la creació de l'univers, o de La Terra, dues coses diferents.
La teoria del Big Bang és una teoria investigada i estudiada per l ciència, que té una conclusió coherent y gens fictícia, mentre que la teoria d'un Déu creador és una idea impossible de demostrar.
per tant, aquestes teories no poden ser compatibles ja que defensen dos creacions de La Terra totalment contràries.

Unknown ha dit...



-Té sentit buscar la causa del Big Bang?


Des del meu punt de vista no té cap sentit buscar la causa del Big Bang, ja que els científics no fa molt de temps van poder desxifrar alguns dels enigmes que ens han porta aquest tema.
Amb aquesta resposta vull deixar clar que segurament abans podien intentar trobar la causa, ja que no disposaven els coneixements, però ara mateix ja se saben moltes coses mitjançant les lleis físiques.

Pablo Ferrer ha dit...

-És compatible la teoria del Big Bang amb la d'un Déu creador?

Jo crec que si que és compatible la teoria del Big Bang amb la d'un Déu creador. Es innegable que la teoria del Big Bang és l'explicació científica de la explosió del univers. És el punt de partida, però per a què es donessin totes les coincidències que van desencadenar aquesta explosió es pot arribar a pensar que un Déu omnipotent va fer possible que aquests fets es desencadenessin alhora.

Unknown ha dit...

-És compatible la teoria del Big Bang amb la d'un Déu creador?
Jo crec que una cosa no té veure amb l'altra. Està comprovat al 100% que el Big Bang va ser el punt de partida de la vida, per tant, aqui Déu no té res a veure. Si el Big Bang va ser el començament de tot, podem afirmar que Déu no ha creat res i que per tant no existeix.

gerard bergadà ha dit...

- Té sentit buscar la cause del Big Bang?
En el meu punt de vista penso que no té sentit busca-hi aquesta causa perquè sense saber aquesta causa del Big Bang tampoc podriem saber si existeix l'existència de Deu. Si va ser ell qui va desencadenar l'existència de tot. El que si es pot dir que si trobéssim la resposta seria tot més clar desde un inici.

gerard bergada ha dit...

-És compatible la teoria del Big Bang amb la d'un Déu creador?

Penso que ninguna de les dos coses tenen ninguna relació entre sí. Penso que la teoría del Big Bnag és una teoria científica que va ser el principi de tot el que estem vivint per tant partint d'aquesta teoria podriem dir que Deu no és qui va crear el món per tant són dos teoríes que no són compatibles perquè les dos diuen ser els creadors de la terra.

Marina López ha dit...

-És compatible la teoria del Big Bang amb la d'un Déu creador?

Per mi no ho són de compatibles, ja que són teories contràries. La teoria del Big Bang indica que tot va ser creat degut a la física i a les lleis naturals, mentre que la teoria de que Déu existeix expressa que Déu va ser qui hi va crear tot. Les dues teories es refereixen a la creació, però són totalment diferents i si existeix una, llavors l'altre no pot ser certa.