diumenge, d’abril 08, 2018

Nietzsche is the best

Nietzsche és un filòsof molt especial. I està molt bé que sigui l'últim del nostre recorregut històric, perquè ho critica tot i és totalment diferent a la resta.

Diferent en el seu llenguatge i en la seva forma de fer filosofia. I perquè ell mateix critica a la Filosofia i a la majoria de filòsofs, sobretot als racionalistes.

Les seves idees tener molta força per seu contingut crític i per la seva potència metafòrica.

Us deixo aquí les 5 idees de Nietzsche que, segons alguns, han canviat el món. Tria alguna per comentar-la.

1. El llenguatge és una presó (eflexions sobre els prejudicis morals)

“Sempre que els homes de les primeres edats situaven una paraula, creien haver realitzat un descobriment, creien haver resolt el problema; i el que havien fet era dificultar la solució. Ara, per tal d’aconseguir el coneixement, cal empassegar constantment amb paraules que s’han fet eternes i dures com la pedra, tant que fins i tot és més fàcil trencar-se una pedra que trencar una paraula”. (llibre: Aurora)

2. La invenció de la culpa, dins de la Genealogia de la moral.

"És en l'esfera del dret de les obligacions on neixen els conceptes morals de culpa, consciència o deure. I el seu començament, com el començament de totes les coses grans a la terra, va veure's esquitxat llargament i profundament de sang". (llibre: La Genealogia de la moral.)

En alemany la paraula die Schuld significa, al mateix temps, 'culpa' i 'deute'. I segons Nietzsche, la 'culpa' procedeix del 'deute', d'un terme comercial consensuat per regular les relacions entre acreedors i deutors. Així, per exemple, ens diu l'autor que a la pregària del Pare Nostre no demanaríem que se'ns perdonin les nostres "culpes" sinó els nostres "deutes".

3. El superhome: L'home és miserable i ha de ser superar per una nova espècie:

"Tots els éssers han creat fins ara quelcom per sobre d'ells mateixos: i voleu ser vosaltres el reflux d'aquesta gran marea, i retrocedir a l'animal més aviat que superar l'home? Què és la mona per a l'home? Una irrisió o una vergonya dolorosa. I just això és el que l'home ha de ser per al superhome: una irrisió o una vergonya dolorosa."(llibre: Així va parlar Zaratustra).

4. La mort de Déu: Amb aquesta metèfora ens ve a dir que Déu ha estat un invent d'alguns per tenir poder sobre els homes febles. i que ja és hora que algú ho diu ben alt:

"Es conta que aquell mateix dia l’home boig penetrà en vàries esglésies i en elles entonà el seu requiem aeternam deo, i que cada cop que l’expulsaren i l’exigiren comptes ell es limità a replicar: “Què són encara aleshores aquestes esglésies sinó les tombes i monuments fúnebres de Déu?”. (llibre: La Gaia ciència)

5. L'etern retorn: idea abstracta que ens fa pensar que el temps no és linial sinó cíclic i que per tant tot torna a reptetirse...

"Tot se'n va, tot torna; eternament roda la roda de l'ésser. Tot mor, tot torna a florir, eternament corre l'any de l'ésser. Tot es trenca, tot s'ajunta de nou; eternament la mateixa casa de l'ésser es basteix ella mateixa. Tot s'acomiada, tot es torna a saludar; eternament roman fidel a si mateix l'anell de l'ésser. A cada instant comença l'ésser; entorn de cada 'aquí' gira l'esfera 'allà'. El mig és arreu. Corba és la senda de l'eternitat". (llibre: Així parlà Zaratrustra).

42 comentaris:

Carla.E ha dit...

M'agradaria comentar la idea 4 (Déu ha mort).
Comparteixo l'opinió de Nietzsche, Déu és un invent. Jo crec que la figura de Déu es va inventar fa molts segles, quan la societat s'organitzava sota el feudalisme i només hi havia dues classes: l'alta i la baixa. Aquells qui manaven, de la classe alta, es van inventar la figura de Déu per distreure o acontentar als sectors més pobres i desfavorits i així aconseguir una estabilitat en el règim feudal. Utilitzaven a Déu per justificar totes les catàstrofes i donar-li un sentit, il·lògic i fals, a la vida.

Unknown ha dit...

Comentaré la idea 1 ( El llenguatge és una presó).
En aquest text de Nietzsche, estic bastant d'acord amb ell. Ell diu que quan els homes situaven la paraula creien haver trobat la solució al problema quan l'únic que havien fet era dificular la solució. A més, posa un exemple de que ara es més fàcil trencar una pedra que trencar una paraula. En la meva opinió penso que les paraules han ajudat a que evoluciones la societat gràcies a que això ha fet possible la creaciò de la comunicació, però si que es cert que a causa de la seva gran evolució el llenguatge s'ha complicat més a causa de les seves modificacions i a la creació de moltes llengues.

Carlos cantos ha dit...

Em sembla interessant i vull comentar la idea 5: L'etern retorn. Penso igual que Nietzsche ja que crec tot tendeix a repetir-se en algun moment a la vida, sigui en temes polítics, en la naturalesa o en les persones, tard o aviat retorna. Un bon exemple d'això és el tema de Catalunya i Espanya. Ha tornat a resorgir el famòs dilema de Catalunya dins o fora de la Comunitat Española que va estar latent fa menys d'un segle. Per això, crec que els humans no podem fer-hi res ja que tots vivim en un mateix món on no decidim que passa ni perque.

Unknown ha dit...

Me gusta la idea 5 de Nietzsche, estoy de acuerdo. Todo lo que pasa, se repite y se repite. La vida de los humanos es un ciclo que se repetirá hasta que nos extingamos, todas las acciones se acaban y vuelven a repetirse. Por eso mus gusta esta idea porque pienso como él en esta idea, cuando alguien muere otro nace y así siempre.

Unknown ha dit...

No estic d'acord amb la idea 4 de Nietzsche. És veritat que segons Nietzsche, la manera d'arribar al "cim" és superar el dolor i el patiment, i estic d'acord amb la idea que aquell que beu, té com a finalitat evitar-ho. En canvi, considero que Déu, no és una manera d'evitar-ho, sinó una manera de superar-ho amb ajut espiritual, amb ajut emocional i moral. A més, parlar amb algú encara que no estigui físicament, considero que és el primer pas per a reconèixer i solucionar i superar els problemes.
Considero que sí, que Déu ha estat creat per l'home però que això no és dolent, sinó bo.
Sí que és veritat que hi ha diferents grups de creient durant les diferents èpoques de la història i que hi ha alguns que tenen al seu Déu com un ésser que els resoldrà els problemes (caritat) però no és així molts cops.
Per tant, crec que Déu és una ajuda per superar els problemes de molts i no per evitar-los.
No estic d'acord amb Nietzsche en aquest aspecte de la seva filosofia.

Unknown ha dit...

Com ja he mostrat la meva postura en l'altre comentari, discrepo del pensament de la Carla, no en el fet de la ivenció de Déu, ja que considero que certa és, sinó en el fet que va ser creat com una distracció. Respecto la teva opinio però no la comparteixo. A més, he de dir que es creia en l'existència d'un Déu, del Déu Cristià, molt però que molts segles abans com ja s'ha demostrat en moltes escriptures datades fa moltíssims anys.

Laia Bellmonte ha dit...

M'agradaria comentar la idea 4 de Nietzsche en la qual comença la seva famosa teoria amb la metàfora "La mort de Déu". Segons la meva forma de pensament jo també considero que l'existència de Déu és una invenció que van crear els homes, temps enrere quan la societat es trobava formada per una gran divisió entre la riquesa i la pobresa.
La necessitat de crear la figura de Déu es va veure quan els homes rics van veure que els homes pobres començaven a donar guerra i per mantenir-los a ratlla van crear una religió que els fes creure que hi havia un ésser perfecte que els prometia el cel i que els hi feia creure que la seva situació era la millor.
Aquesta creació encara perdura avui en dia i a pesar que en algunes situacions pot suposar una gran ajuda quan necessites creure en alguna cosa, segons la meva opció la idea de Déu només provoca que no afrontis els teus problemes i et pensis que tot el fas està bé i no has d'intentar fer res d'una altra manera.

Carlos cantos ha dit...

M'agradaria comentar l'idea 4 ja que penso igual a la Natalia en alguns aspectes però en altres no. Al igual que ella, penso que Deu és creat per l'home però discrepo en el moment en el que diu que Déu és un ajut per l'home, ja que crec que molta gent posa l'excusa de Déu per justificar els seus fracassos ja que creuen que és ell qui els posa a proba amb obstacles al seu camí.

Unknown ha dit...

Em sembla interessant la idea 5 perquè és una idea optimista del destí de tots nosaltres. Encara que és una mica díficil de comprobar ja que es podria parlar d'un període de retorn de molts anys, podria ser veritable. En el concepte de que les persones tornen a reviure d'una certa forma costa una mica de creure ja que no es pot comprovar i desmostrar clarament, però la idea de que la Terra mai mort, simplement es prepara per tornar a començar si que m'ho puc creure. Jo crec que igual que va haver dinosaures en la Terra durant un període i després es van estinguir, també crec que ho farem nosaltres pero així no s'acabarà el mon, simplement s'acabarà un cicle de la vida i començarà un altre.

Dayma Albella ha dit...

La idea 4 em sambla molt moderna per a la epoca en la que ho va dir on Déu predominava per sobre de tot.
Diu que Déu es un invent del home per ajudarse a si mateix, estic completamente d'acord amo ell, ja que les persones que ho van inventar va ser per poder tenir poder sobre les altera i que aquells els obeisin en lo que deien, i també per part dels altres que fan cas, per poder aferrarse a algo amb els seus problemes i que algu els perdoni per els pecas que cometen.

Unknown ha dit...

M'agradaria comentar el que ha dit la meva companya Carla. Penso el mateix que ella, és a dir, penso que Déu ha estat creat per l'home i que molta gent posa d'excusa a Déu per justificar-se en actes que ells han fet i han fracassat però, en el meu cas, crec que no haurien d'excusar a Déu per justificar-se dels seus actes ja que si tu fas alguna cosa és perquè tu mateix has volgut fer-ho i ningú t'ha dit que si ni que no.

Unknown ha dit...

Personalment considero (defensant el mateix criteri que la meva companya Carla i diferint de la meva companya Natàlia) que l'opinió que transmetia Nietzsche sobre Déu és del tot correcte.
Així mateix, deixant de banda el tema històric de diferenciació de classes, considero que la invenció de Déu fou el simple resultat exitós, dels humans, de buscar una gandula, barata i irracional resposta al perquè de la seva existència, accions i resultats d'aquestes.
D'aquesta manera, els creients, busquen en la figura d'aquest ésser superior, el perdó o l'ajut per un acte que en el fons únicament ells haurien de ser capaços de resoldre o dur a terme.
A part de la irracionalitat que presenta l'argument de creure en una cosa que mai has vist ni mai has demostrat, i el simple fet de creure en falses promeses d'un paradís diví que obtindràs a través de la teva resignació, creure en Déu només ens demostra com els humans (per tal d'evitar lluitar contra els nostres propis dimonis, per tal de controlar els altres o per tal de no creure en nosaltres mateixos) encomanem a un esperit fictici tot allò al que tenim por.
Altre cop més, veiem com únicament són capaços de creure en Déu aquells que viuen enganyats i incrèduls, que busquen una excusa per la seva baixa autoestima o un sentiment d'unió social amb aquells que també hi creuen; un cop més, tots busquen sentir-se bé o almenys buscar resposta al perquè de les seves desgràcies.
Així mateix, només aquells que viuen en la inconsciència i aquells que no són capaços de manar sobre la seva pròpia vida ni de lluitar realment contra els seus problemes, per tal de superar-los, (els dèbils) encomanen a la mentida i ficció la seva llibertat d'acció.

Unknown ha dit...

En resposta als comentaris dels meus companys Carles Cantos i Inés Osorio sobre la cinquena idea de Nietzsche, m'agradaria dir que no hi estic gaire d'acord.
Així com al llarg de la història, l'evolució ha estat un procés clau per arribar on estem ara.
Els humans, com a derivació del trencament d'un cicle i com a inici d'un procés d'evolució lineal, i no circular, ja representem des del nostre inici un procés de canvi.
Des que prenem ús de la raó, els humans canviem, com la nostra manera de pensar, com els nostres costums, com les nostres vides. Tanmateix sí que és cert que al llarg de la vida, i la nostra història, s'han repetit certs fets, però pensar que sempre ha estat així i que sempre serà així és un simple punt de vista simplista sobre el transcurs de la història; ja que la nostra capacitat per aprendre i evolucionar ens portarà cap a nous destins i cap a noves i diferents situacions.

En la meva opinió el que ens volia dir aquest filòsof gira més entorn d'un argument biològic. Així doncs, Nietzsche ens volia fer veure de forma poètica com la matèria i l'energia segueixen un cicle constant (fet real i demostrable), etern. Nosaltres, per molt que ens creiem l'espècie superior, som el simple fruit de les espècies anteriors i l'antecedent de les que puguin venir després. D'aquesta manera, és cert que seguim el cicle de la matèria i és cert que els errors es seguiran cometent, els prejudicis i les injustícies seguiran existint, però més enllà d'aquesta repetició cíclica general, la vida, la història i els humans seguirem canviant i evolucionant cap a nous temps i destins.

Unknown ha dit...

En aquest comentari vull fer referència al tercer pensament de Nietzsche: El superhome.
Identificant el meu pensament, fins a cert punt, com a semblant al seu, opino que igual que nosaltres som (fins ara) el resultat de l'evolució d'una espècie, nosaltres en algun moment haurem de ser l'inici d'una nova evolució que haurà de donar lloc a una espècie millor, al superhome o superdona.
Fent referència al que he dit en el meu comentari anterior, els humans dins de la nostra espècie també evolucionem i transcendim, arribem a noves conclusions, resolem nous problemes i trenquem antigues tradicions per crear-ne de noves que ens podran semblar millors; així doncs, algun dia també podrem derivar en una societat formada d'éssers amb un pensament superior que realment assoleixi uns valors certs i generals.

Així mateix, mirant a la mona com a un simple animal que no té la mínima capacitat per adquirir coneixement (tot i que mínimament pot aprendre certes coses), en comparació amb els humans actuals; nosaltres també serem mirats d'aquesta manera pels nous humans o la nova superespècie, que serà capaç d'oblidar la ignorància que presenta la societat humana (en conjunt) per desenvolupar una societat realment justa, sincera i cura (interpretant aquesta paraula com a antònim de la falsedat i hipocresia que caracteritza generalment al sistema social en el qual vivim).

Només cal afegir que també pot ser que aquest superhome o superdona (amb una capacitat de coneixement i pensament superior) mai arribi i els humans ens quedem estancats en un temps sense evolució, però això ja només ho sabran qui visquin o no aquell moment.

Unknown ha dit...

Fent referència a la segona idea d'aquest filòsof ("La invenció de la culpa"), puc afirmar que estic totalment d'acord amb el que ell creia.
Partint de l'exemple que ell proposa, el de la pregària del Pare Nostre, com ell, considero que la gent demana perdó pels seus deutes i no per les seves culpes, derivades d'aquests.
En si, els creients, DEUEN a Déu, submissió, respecte i resignació; donen la seva llibertat a canvi de la salvació.
Quan aquests demanen perdó, no el demanen per la culpa que senten sinó per compensar el "mal" que han fet; és a dir, com deuen submissió al Déu i no han respectat (en certa part) aquest acord, d'alguna manera han de compensar el deute (com si estiguessin obligats a fer-ho per alguna llei fictícia) i, per això, ho fan demanant perdó i resant.

D'una manera més general, considero personalment, que el sentiment de culpa també deriva d'un deute amb nosaltres mateixos, amb la vida o amb algú.
Així doncs, si ens sentim culpables d'haver (o no) fet una cosa, és perquè havíem promès a algú o a nosaltres mateixos que faríem el contrari a allò que hem fet. Així estaríem en deute amb l'altra part (sigui alguna persona o nosaltres), pel simple fet que ens hem lligat a una obligació legalment establerta o simplement moral.

Unknown ha dit...

Em pregunto qui NO m'ha criticat aquest trimestre al filoblog #155

Unknown ha dit...

"La Mort de Déu" és una idea que era poc comú en la època en la que la religió era molt important en el dia a dia del ciutadans.
Estic d'acord amb la idea de que Déu és una invenció per a justificar o per a donar un valro fals a la feblesa o la submissió.

Dayma Albella ha dit...

Estic molt d'acord amb tu Carlota, ja que crec que Déu va ser una invenció de la gent per a que d'alguna manera algú els perdonés per tot el que feien mlament.
Es veritat que per aquella època era un pensament molt poc comú, i estic segura que tenir aquell pensament no li va faciliar la vida. Ja que va discutir amb la seva mare perque ella volia que fos pastor, pero ell estave en contra.

Dayma Albella ha dit...

En quant al punt 5, l'entorn retorn, estic d'acord amb nietzche, crec que la nostra existencia i léxsistencia de la terra es un bucle que no acaba mai, es a dir que el que nosaltres vivim es repeteix una i altra vegada, explota el big bang es creen els planetes, els humans, es destrueix l'univers i torna a haver un big bang com si fos un bucle. Es a dir, tot es repeteix infinitament.

Unknown ha dit...

"L'etern retorn" em sembla una idea molt interessant de Nietzsche per a dir que s'ha d'aprofitar al 100% cada dia que passa, i que la vida és un bucle i que si la nostra vida s'hagués de repetir exctament i eternament tindriem una visió diferent i prendriem decisions diferents per tal d'aprofitar-la molt més.

Unknown ha dit...

Contestant a l'Arnau sobre El Superhome, estic d'acord amb el teu punt de vista però jo penso que el dia que existeixi un superhome no serà fins que deixin d'existir els humans, i que tampoc pot ser una evolució de la nostra espècie.

Unknown ha dit...

Respecte a la primera idea, el llenguatge és una pressó, tinc diversos punts a comentar. En primer lloc, opino que aquesta afirmació és certa. Quan nosaltres tenim pensaments que volem expressa a altres, és gràcies al llenguatge que ho podem fer. Però, són aquestes paraules que utilitzem el veritable sentit dels nostres pensaments? És a dir, que potser una idea que arribi a la nostra ment és molt complexa, i a arrel d'intentar expressar-la amb el nostre vocabulari es pot distorisionar. Aquí entra una segona observació, és suficientment ampli el nostre vocabulari i la nostra llengua? O és aquest el que ens limita? Està clar que plantejar-se aquestes qüestions no és quelcom fàcil d'entendre ja que nosaltres em nascut i ens han ensenyat un idioma amb les seves paraules, i gràcies al qual ens podem comunicar i podem pensar. Però potser és aquest mateix, inventat pels homes, el que limita les nostres capacitats.

Unknown ha dit...

La invenció de la culpa és una teoria de Nietzsche que em resulta molt interessant. En primer he de dir que estic totalment d'acord. Crec que és cert que quan ens trobem en una situació en la qual, per exemple, ens enfadem amb alguna persona que estimem i intentem demanar disculpes, en realitat el que estem fent és que ens alliberin del deute que tenim amb ells. Està clar que en qualsevol situació en la qual ens sentim culpables, és degut a que hem fet o hem deixaat de fer quelcom que hauriem d'haver fet (o no). Per tant, en situacions de patir aquest sentiment tant dolorós i frustrant, recorrem a demanar disculpes, és a dir, que el deute que tenim amb aquella o aquelles persones sigui saldat.

Unknown ha dit...

Fent referència a la idea del super home, haig de comentar que no estic totalment d'acord. És cert que les espècies evolucionen i que sempre deriven en una millor versió d'elles mateixes. L'evolució és una part essencial de la vida sense la qual els éssers vius acabarien extingint-se. En el cas de la teoria del superhome, coincideixo en que, tard o d'hora, l'ésser humà donarà lloc a una nova espècie, al igual que els primats van fer amb la nostra espècie. Però haig de dir que estic totalment en desacord amb que l'home és miserable i ha de ser superat per una nova espècie. A ulls de la nova espècie del super home, segurament seríem vists amb inferioritat, però és per motius obvis, la seva superioritat genètica deguda a l'evolució. Malgrat això, no crec que l'home sigui miserable, sinó tot el contrari ja que és l'última espècie que s'ha desenvolupat, és a dir, que és la més superior. Si bé és cert que continuarà fent-ho, per quin motiu s'ha de criticar i no lloar les capacitats i habilitats de la nostra espècie?

Laia Bellmonte ha dit...

En aquest comentari vull fer referència al tercer pensament de Nietzsche: El superhome.
Comparteixo la idea de Nietzsche en la que l'espècie humana avui en dia és l'evolució que hem anat creant a mesura que passaven els anys i que en algun punt haurà d'haver-hi un canvi de pensament o renovació de la manera en la qual funciona la societat. Segons el punt de vista de Nietzsche, considera que és necessari que l'espècie humana actual s'extingeixi i doni a pas a una millor, formada per super persones (homes i dones), ja que segon el seu criteri, els humans d'avui en dia ja han donat tot el que podíem donar i no podem modificar per arribar a la "bona" societat.
Però segons el meu criteri, en aquesta opinió difereixo amb ell. Jo opino que la humanitat ha demostrat durant els segles que són capaços d'adaptar-se al canvi, que sempre estem canviant segons el nostre entorn i si no ho fem no podríem sobreviure.
Potser sí que és necessari la creació d'una nova societat que siguin superhomes però mai sense l'expulsió de la que ja existeix avui en dia, ja que aquests nous subjectes, al ser superhomes, haurien de ser capaços d'instaurar una societat ideal en la qual els criteris es renovin i tornin tots a aconseguir un coneixement que havien perdut segons ell per la invenció de la religió i fer obrir els ulls dels humans que han quedat infectats per aquesta religió.

Laia Bellmonte ha dit...

La invenció de la culpa segons Nietzsche és una de les idees en les quals comparteixo més la meva opinió. El concepte de la culpa ha patit unes transformacions al llarg de la història de la humanitat i com ell diu, bàsicament és gràcies a l'església.
L'església ha creat un sistema en el qual els seus seguidors li deuen submissió a Déu i per poder arribar a la terra promesa han inventat una sèrie de teories perquè segons com siguis tu (pobre o ric) l'altre serà el que ho està fent malament.
Aquest sistema ve acompanyat amb la pregària del Pare Nostre, una forma en la qual has de demanar "perdo" pels teus pecats. Però els que avui en dia segueixen la religió cristiana quan ho fan, en realitat, està demanant perdo pels seus deutes amb aquesta religió, ja que vol arribar a la promesa que se'ls hi ven. D'aquesta manera perden la seva llibertat i també ser capaços d'entendre el terme culpa, ja que no estan demanant perdo per la culpa sinó pel deute que tenen amb l'església.

Personalment considero que el sentiment de culpa és una emoció que també prové del deute però d'un deute que et deus a tu mateix de ser el màxim que pots ser com a ésser humà o alguna persona i no s'hauria de sentir si és per algun propòsit egoista.

Unknown ha dit...

Jo també estic totalment d'acord amb el que diu la Carlota Martínez perquè igual que ella, opino que Déu era l'excusa que feien servir per poder justificar aquelles persones que feien coses malament. I com que en aquella època tothom era creien, el fet de dir que "Déu ha mort" no li deuria haver resultat gens fàcil perquè dubto que tingués la aprovació i la acceptació de la societat. Però realment crec que aquest home va ser valent per contraposar-se a una idea, la qual era recolzada per tota la població.



Marc gonzalez ha dit...

Jo vull comentar la primera idea de les que hi ha en el post, el llenguatge es una presó.
Jo crec que el llenguatge ens ha fet evolucionar, crec que el llenguatge té coses molt possitives que han fet que la comunicació i les relacions entre les persones millorin. Des del meu punt de vista, ha estat imprescidible per l’evolució de la societat. Estic segur de que l’evolució de l’especie humana hagués estat molt més lenta si no s’haguessin creat els idiomes i crec que hauria estat bastant més ràpida si haguessim creat un llenguatge estandaritzat (l’Esperanto es va quedar en un simple intent).
Per altra banda, tot té coses negatives i, com no podia ser d’una altra manera, el llenguatge també. Estic força d’acord amb el concepte presó que utilitza Nietzche, des del meu punt de vista, el llenguatge és una presó per a moltes paraules ja que, en multiples casos, limita conceptes super extensos com per exemple, la felicitat, a paraules simples que per mi són insuficients, en aquest cas ho limita a unes tristes 9 lletres un concepte que tots sabem que és bastant més complex de definir

Unknown ha dit...


Vull comentar la tercera idea de Nietzsche: el superhome. Considero que en algún moment l'espècie humana será l'evolució d'una altre espècie més desenvolupada (superhome) que presenti una intel·ligència i pensaments superiors als que presentem nosaltres de la mateixa manera que nosaltres procedim de l'evolució durant molt anys d'una altre espècie(mona). I, aquests presentaran molts més coneixements que nosaltres igual que nosaltres presentem més que la mona.

Unknown ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Unknown ha dit...

Vull comentar tres de les idees que proposà Nietzsche: la del llenguatge, la del superhome i la de l'etern retorn.
Sí és veritat que una de les coses negatives que té el llenguatge és que limita les idees a una sola paraula, encara que aquesta sigui en diferents idiomes. I que això possiblement ha fet que la humanitat perdi respostes a preguntes que s'han plantejat en un passat i se segueixen plantejant avui dia. Però si la idea de l'etern retorn existeix tal com diu Nietzsche, la possibilitat de trobar la resposta tornarà a ser possible. I llavors se suposa que els humans no haurem de repetir el nostre error i tornar de zero quant a llenguatge. Però això és impossible. Igual que també ho és que pogués existir un superhome al futur, ja que encara que desapareguem, haurem deixat petjada al món i aquesta nova evolució o bé tornarà a repetir els nostres errors o bé, al començar també de zero, farà de nous.
A més, per dir que existirà un superhome (entenent que també inclou a una superdona), està limitant també que aquesta nova espècie tingui les mateixes característiques que un home i tingui un gènere definit. Es queixa del llenguatge, però ell també imposa allò?

Unknown ha dit...

Jo vull comentar el punt 4, en el que Nietzsche parla sobre la mort de Déu.
Estic d'acord en l'aspecte en el que ell parla de Déu com una invenció de l'humà, comparteixo la idea totalment, i també m'agrada que ell en la seva època s'alçés i deixés clar a la gent quina era la realitat encara que es sortís de lo normal i el tractèssin de boig.
També estic d'acord amb que el motiu per el que aquest "ésser perfecte" va ser creat va ser per donar un motiu als pobres, però no als pobres dels que parla Nietzsche, o com dels pobres economicament dels que parla la meva companya Laia en el la seva publicació. Déu es va crear per a donar força a un humà dèbil psicologicament, sense recursos en els que creure ni tenint res al que aferrar-se, tot va ser una invenció, però va ser per a poder creure en alguna cosa.
Aquest Déu ens ha portat a religions diferents i a ideologies diferents però totes tenen un punt en comú, tenen algú a qui admirar, idialitzar i seguir.
La religió ha mogut a molta gent sempre, tant en sentit positiu com negatiu. Trobem per un costat els atacs terroristes que fa Estat Islàmic en nom de Alà, que no representa gent una religió com és l'islam, i que tant patiment i morts ha causat.
Però no per tots aquests motius hem d'oblidar totes les coses positives que ha aportat la religió, com moltes monges o metges sense fronteres que han viatjat a indrets de l'africa a judar a nens en precaries condicions o Caritas per exemple.
Ni els bons son tan bons, ni els dolents son tan dolents

Unknown ha dit...

Respecte al comentari de la meva companya Carla i altres que li donen suport com la Laia i l'Arnau, estic d'acord amb què Déu ha sigut una invenció dels humans. Però no crec que va ser la classe alta qui ho va fer per distreure a altres, sinó al contrari: la imatge d'algú sobrenatural que perdona els teus errors i et guia crec que va ser invenció d'algú desesperat, d'algú que no era feliç amb la seva vida. No li trobo el sentit a què algú que ja tingui poder s'inventi algú amb més poder que ell. Per aquest motiu crec que va ser la classe baixa qui se'l va inventar per tenir algú a qui aferrar-se quan les coses anaven malament i donar-li una mica de fe per creure que la seva vida anava a millorar i, si no ho feia, si prometien submissió i ser bones persones, se'ls recompensaria en anar al paradís després de morir.
En aquest moment va ser quan la societat va utilitzar això com a excusa per a ser perdonats quan cometéssim un mal acte, sense començar a fer el bé perquè ja ens conformàvem amb aquest perdó. El que vull dir amb això és que hagués estat bé que a l'hora d'inventar-se a una figura, s'hagués utilitzat per fer el bé en comptes de per l'egoisme de no sentir-nos culpables i que algú altre ens perdoni per no sentir-nos malament amb nosaltres mateixos.

Unknown ha dit...

Discrepo amb la opinió que te la meva companya Andrea sobre el tema del Superhome. No penso que nosaltres siguem superiors a una altre espècie (mona), ni que el nostre coneixement és superior. Nosaltres tenim un coneixement diferent igual que hem vist que existeixen intel·ligències diferents (artística, científica, esportiva etc). L'humà sempre s'ha cregut superior perquè sempre hem sigut el centre del món per a nosaltres mateixos, es per això que diu la meva companya que vindrà una espècia superior i ens adelantarà, perquè com pensem que nosaltres hem avançat als animals, algú ho farà amb nosaltres.
Amés no crec que existeixi una espècie que sigui capaç de destruir i trepitjar tant a altres com ho hem fet els humans

Roger Guàrdia ha dit...

Discrepo amb la idea de la meva companya Carla, per a mi, la creació de un Déu com el que parla Nietzsche, és molt anterior als temps dels senyors feudals, crec que la idea de Déu neix per poder donar resposta a preguntes que no es podien respondre en el passat. Això sí, amb el pas dels temps els poderosos van utilitzar a Déu com objecte per guanyar poder.

Roger Guàrdia ha dit...

Jo, al igual que l'Andrea crec que quan l'home pateixi una evolució esdevenirà el superhome, però a diferencia del que comenta ella, crec que els humans seguiran tenin el mateix nivell d'inteligencia, però al evolucionar els seus sentits, seran capaços de poder recollir més informació a través d'aquests i ser més concients del seu entorn.

Roger Guàrdia ha dit...

M'agradaria comentar el punt 5. Per a mi la seva afirmació que la vida és un cicle i s'anirà repetint és bastant trist però és ben certa, el seu punt el podem comprovar en el nostre dia a dia, quan la nostre vida es va tornant poc a poc monótona degut a les nostres rutines com si estigués destinada a repetir-se en bucle.

Roger Guàrdia ha dit...

M'agradaria acabar comentant el comentari de la meva companya Carlota Martínez, al igual que ella, crec que era important que algú negués la existencia d'una entitat superior, ja que aquest fet ens influencia directament a les futures generacions, però discrepo amb ella amb la seva reflexió sobre el poder. Déu és utilitzat per obtenir influencies i poder, però segons el que deia la paraula de Déu, tothom era igual davant d'ell, així que no crec en la existencia de gent debil.

Marc gonzalez ha dit...

T

Marc gonzalez ha dit...

Jo també vull parlar de la idea de Nietzche sobre la religió.
No esic gens d’acord amb Nitzche en aquest aspecte perquè crec que aquesta idea no va ser una invenció dels esclaus que creien que així guanyarien poder, jo crec que la relegió, des del meu punt de vista un problema molt greu que seguim arrosegant, és una invenció dels poderossos que necessitaven tenir distrets a la classe esclava i que van pensar que d’aquesta manera deixarien de veure com els esclavitzaven. Per altra bada, també crec que va ser un invent de la gent per justificar i netejar-se la consciència. Aquells qui feien maleses i es sentien malament amb ells mateixos, creien que amb un invent com la relgió on anant a l’esglèsia i demanant perdó tot es cura, ells es sentirien millor i tindrien la consciència més tranquil•la.

Marc gonzalez ha dit...

Per altra banda, haig de confesar que esic totalment d’acord amb el concepte del superhome. Crec que l’especie humana esta exaurint els seus ultims segles d’existencia ja que estic bastant convençut de que en no gaire, apareixerà una especie nova que sigui més dominant que l’home i sobretot, que estigui lolt millor organitzada.
L’home ja fa segles que no aprofita el temps i que no avança, pot ser que haguem avançat molt tecnologica i cientificament pero sincerament això no serveix de res si les persones no creixem interiorment, enriquint-nos d’altres tipus d’intel•ligència, com per exemple podria ser l’intel•ligència emocional

Pablo Rodrigo ha dit...

Estic molt d'acord amb el comentari previ als últims, realitzat per l'Aida Cuenca en el que parlava de l'invenció de Déu, de com i de qui l'havia inventat. Com he dit, coincideixo amb el seu pensament que Déu va ser inventat per la clase baixa. Reflexionant sobre això últim, és raonable que la clase alta no necessita de la religió per a assolir el poder perquè ja el té. No obstant, si que hi ha un aspecte en el que no hi estic d'acord, l'Aida declaraba que era la desesperació la que motiva l'invenció de Déu, jo en canvi, penso que és l'enveja i el desig de poder.