diumenge, d’abril 08, 2018

L'utilitarisme de Mill defensa que una acció és bona si beneficia a molta gent. I alhora pensa que la llibertat d'un individu acaba quan perjudica a un altre. Què passa quan aquestes dues idees entren en conflicte? Què passa si algú roba per una bona causa, per exemple?


L'any 2013 una dona mare de Requena (València) que va comprar menjar i bolquers per les seves filles per valor de 193 euros amb una tarha de crèdit que va trobar al carrer va ser condemnada a 1 any i deu mesos de presó. Es va fer una recollida de signatures i finalment el govern va decidir indultar la mare i canviar al condemna per 30 dies de serveis a la comunitat. Aquí teniu al notícia


-Què penseu del robatoria i de l'indult? 
-Com es pot justificar que una persona que robi no sigui condemnada? 
-Si algú robés un banc per crear una ONG d'ajuda al pobres, se li podria aplicar el mateix?
-Què diria l'utilitarisme de Mill?

28 comentaris:

Unknown ha dit...

Respecte el robatori penso que la dona mare de Requena ho va fer perquè tenia necessitats per poder mantenir a la seva filla però tot i així no es justificable perquè per aquesta regla de tres, moltes persones del mon farien el mateix que ella. I, respecte l'indult, crec que no és necessari condemnar-la a la pressó i penso que canviar la condemna per 30 dies de serveis a la comunitat és molt millor ja que aquest robatori no és més que intentar buscar una ajuda per ella i no està fent mal a ningú. Repeteixo, ella ho fa per la necesitat. I ,penso, que quan hi ha necessitat per alguna cosa, moltes persones fan accions sense pensar en les conseqüencies que poden venir desprès.

Carlos cantos ha dit...

Si penso com Mill, diria que no es justificable ja que aquesta persona ha "fet mal" a algú sense estar en una situació en defensa propia. Però si aplico el meu sentit comú, crec que això pot variar depen del context. En aquest cas crec que la dona ho feia per necessitat i per tant, si tens una mica de sentit comú no es just enviar-la a la presó encara que no sigui justificable el robatori que a comès. Crec que es "just" indultarla per el context en el qual ha passat tot, però tot robatori ha de ser jutjat i penalitzat segons el context. Si algú robès un banc per crear una ONG hem semblaria bé ja que són uns lladres i s'ho mereixen, en canvi, si robessin a algú treballador que s'ha guanyat els diners hem semblari molt malament. Per tant, crec que tot depen del context i son els jutjes qui han de dir i valorar si et "castiguen" o no.

Unknown ha dit...

- Pienso que si la madre lo hizo fue porque estaba muy necesitada, pero igualmente se gastó mucho dinero que no era suyo entonces hizo algo que está mal. Si lo hizo y no puede encontrar trabajo, o otra solución, pues todo el mundo buscaría la manera de salir de alguna situación mala.
-Después pienso que no es justificable robar para salir de la miseria. Porque me imagino que me roban a mi dinero que he ganado con muchas hora de esfuerzo y de mi vida, y no me gustaría nada.
-Le aplicaría lo mismo si, porque como he dicho antes, si quieres hacer algún bien, gánate tu el dinero y no el de otros.
-Mill creo que estaría en contra porque sería perjudicar a personas, y cuando se perjudica a otros se acaba tu libertad.

Unknown ha dit...

Respecto al comentario de mi compañera Olga, estoy de acuerdo en que rebajar la condena está bien, pero no creo que la gente haga acciones sin pensar en las consecuencias de después, generalmente. Creo que hay muchas salidas y soluciones a problemas como ese, que no sea robar dinero de otra persona.

Unknown ha dit...

En primer lloc, pensant objectivament opino que el robatori que ha portat a terme aquesta dona no es correcte ja que no coneix les condicions del robat, ni te cap dret de robar a algú que ha guanyat el que té.
Per altra banda sóc humana i arribo a entendre que una mare faria el que fos per cuidar els seus fills i que això és la única cosa que estava fent, però l'acció no queda justificada pel l'anterior raó. Crec que no l'haurien d'haver indultat ja que això fa que la societat tingui la percepció que l'acció no serà castigada.

Unknown ha dit...

L'utilitarisme de Mill diria que allò que causi el bé a un major número de persones és el correcte, per tant, segurament, robar un banc per crear una ONG per ajudar a pobres estaria justificat ja que els pobres generalment, com que aprecien més les petites coses, necessitarien menys i els diners beneficiarien a un major nombre de persones.
Sobre el robatori, no se sap la situació de la persona robada, per tant, no es pot saber si els diners robats beneficiaven a més persones i en major quantitat o no, per tant, crec que variaria depenent del context.

Laia Bellmonte ha dit...

La meva opinió personal sobre el robatori és que la mare va fer un acte desinteressat i amb cap mena d'intenció de fer-li mal a ningú però els seus actes van repercutir a altres persones i això passa a ser una violació de la llibertat. Suposo que es trobava amb la necessitat de cuidar a les seves filles i no va veure cap altra solució que aprofitar la situació en la qual es trobava per pensar en el benestar de les seves filles sense importar-li cap altra persona. Considero que l'indult va ser just després d'una condemna desmesurada en el qual va haver de pagar pels seus actes i aprendre les conseqüències d'haver violat la llei i així prendre una consciència que potser hi ha diferents formes de fer-ho.
Pensant jurídicament i insensiblement es pot justificar cap mena de robatori ni evitar que tingui una condemna perquè l'acte de robar és violar la llei i s'ha d'aplicar un càstig per molt bones intencions que tinguessis.
Però segons Mill si una acció beneficia a una quantitat de gent major, l'acte és beneficiós i es pot justificar. Un exemple de situació en la qual Mill ho veuria justificable seria robar un banc per crear una ONG que estarà destinada a ajudar als pobres.

Laia Bellmonte ha dit...

No estic d'acord amb el comentari de la meva companya Natalia Fornells quan diu que segons la seva opinió no haurien d'haver indultat a la mare, ja que això significa que la societat tingui la percepció que l'acció no serà castigada. Però crec que el fet d'haver-la indultat gràcies a la implicació de la gent també mostra que potser no totes les lleis són justes i que la nostra societat necessita un canvi i haver-la indultat mostra una societat que està disposada a ser millor pels seus ciutadans i que fer alguna cosa malament té les seves conseqüències però fer-la bé les teves recompenses. Segons el pensament utilitarista de Mill hauria dit que l'acció de la mare és justificable perquè provoca el bé comú de més gent.

Carla.E ha dit...

Jo crec que el càstig que hauria d'haver rebut la mare no hauria d'haver estat de presó ni de 30 dies de serveis a la comunitat. En el moment en el que es produeix aquest robatori, és evident que tenim un cas de pobresa greu en el país. El govern hauria de posar més atenció a aquesta problematica. Jo hagués trobat una feina per la mare de tal manera que, ja podria tenir diners per comprar necessitats bàsiques pels seus fills i a més a més podria anar tornant poc a poc els diners que va robar, amb el seu sou.

Carla.E ha dit...

Respecte al comentari del meu company Carlos Cantos "son els jutjes qui han de dir i valorar si et "castiguen" o no" haig de discrepar. Els jutjes segueixen unes lleis que de cap manera valoren variacions en els casos i els contextos, un robatori de 193 euros té el mateix càstig per una mare que robi menjar i bolquers com per un borratxo que compri alcohol, i això no és just. Per tant, estaria bé tenir en compte l'opinió del poble quan es produeixen aquest tipus de delictes.

Carlos cantos ha dit...

En relació al comentari de la Laia, crec que totes les acciones éticament incorrectes han de ser com a mínim jutgades, però estic en desacord quan ha dit que les lleis són injustes ja que tot depen del context. Per exemple si un assessí mata a una persona sense cap motiu, llògicament aquesta persona serà jutgada i justament empresonada. Però en canvi, si una dona adolescent és violada i maltractada diàriament i mata al seu maltractador i l'empresonen, llavors la llei en teoria és injusta. Crec que les lleis haurien de ser flexibles segons el context en el que es trobin. Per tant, depenen si és éticament correcte o incorrecte s'haurà de jutgar d'una manera o d'un altra

Carlos cantos ha dit...

I en relació al comentari de la Carla, com ja he dit en el comentari anterior les lleis haurien de ser flexibles i adaptar-se a la situació de cada cas, ja que com tu has dit no és el mateix comprar alcohol que volquers. Els jutges han de ser els encarregats d'adaptar-se a cada situació i a partir d'aquest moment jutgar.

Unknown ha dit...

Fent referència al primer comentari de la meva companya Natàlia Fornells he de dir que estic en acord i desacord amb el que diu.
En primer lloc respecto i estic d'acord amb el seu punt de vista, objectiu, davant de la situació exposada. Igual que no coneixem tot el context que envolta la situació econòmica i la vida de l'acusada, tampoc coneixem el del denunciant (l'home a qui li va robar la targeta); per això, la desesperació de la dona tampoc hauria de ser un punt determinant de la sentència jurídica (tot i que si hauria de ser un fet a tenir en compte).

D'altra banda, estic en desacord amb la seva opinió quan diu que no haurien d'haver indultat a la dona.
El fet d'indultar-la no va significar que perdés el càstig, ja que va estar condemnada a 30 dies de serveis socials, així que trobo que (davant l'excessiva i desmesurada pena que s'havia sentenciat al principi) l'indult que li van atribuir, a causa de la seva situació en el moment del robatori, fou del tot encertat; i, a més, afegeixo que l'acció del poble en casos com aquests el considero totalment correcte també, ja que demostra que la gent (actuant de forma humil i conscienciada) també té poder davant d'una justícia que a vegades demostra ser massa estricta i objectiva.

Dayma Albella ha dit...

En la meva opino, el comportament de la dona ha de ser jutjat de manera justa, que seria just en aquest cas? tot el mon te una perspectiva del que es o no es just, clar que s'ha de tenir en comte que no tenia diners i els necesitava per la seva filla, però tot i així ha fet algo "dolent" o eticament incorrecte perjudicant a una altra persona per tal d'ajudar-se a si mateixa, el castig per a mi hauria de ser no una multa o la preso, ja que la dona no ho ha fet de mala fe, sino pensant en la seva filla, pero també, els diners que es gasta, per molt que siguin per panyals es excessiu, sino prestar serveis socials, ja que d'aquesta manera estaria ajudant a algu.

Unknown ha dit...

El robatori és un delicte seri ja que implica treure-li a algú quelcom de la seva propietat. A ningú li agrada que li robin, ja sigui perquè ha treballat molt per aconseguir-ho, perquè és un recordatori d'algun familiar... El cas és que en algunes circumstàncies aquests delictes poden estar "justificats". Hi ha moltes persones al món, més de les que podriem imaginar, que han de recorrer a aquest tipus de delictes per a poder cobrir les seves necessitats bàsiques. En el cas d'aquesta dona que va utilitzar una targeta d'una altra persona per pagar el menjar i els bolquers de les seves filles, està clar que va ser una qüestió de necessitat i que, per tant, la justícia va haver d'actuar en conseqüència.
Com a conclusió, crec convenient tornar a afirmar que el robatori és un acte delictiu, que en ocasions de necessitat pot ser justificat, però no per això ha de ser perdonat. A aquesta dona la van condemnar a 30 dies de serveis a la comunitat, i ho trobo una molt bona opció. Però en aquests casos el que realment em sembla necessari és que els polítics facin lleis que facilitin a aquestes persones sense recursos una feina o, almenys, uns serveis mínims i productes de necessitats bàsiques com poden ser uns bolquers o menjar.

Unknown ha dit...

El fet de robar sempre està asociat a males intencions però en aquest cas, crec que va ser l'única sortida que va trobar aquesta dona per sobreviure. No justifico el que va fer, perquè és un delicte que com tots els demés han de ser penalitzats per tal de fer veure a la persona que el que ha fet no està bé. Però no trobo necessari que aquesta dona vagi a la pressó, ja que l'únic que aconseguiriem seria deixar els seus fills sense mare i la pobre mare ho passaria fatal a la pressó, però el que si trobo correcte són els 30 dies de serveis a la comunitat. A més, cal tenir en compte que aquesta dona no va ferir a ningú, per tant, no ho trobo tant greu.
En la meva opinió, crec que aquesta dona hauria d'haver acudit als serveis socials o a les ajudes que donen als més necessitats però també crec que en aquest país aquestes ajudes són molt limitades i els polítics haurien de preocupar-se més en millorar aquestes coses per tal de donar més oportunitats als més pobres, en comptes de perdre el temps en altres aspectes que, des del meu punt de vista, haurien de quedar en segon pla.

Unknown ha dit...

Si algú robés un banc per crear una ONG d'ajuda als pobres seria un fort delicte perquè robar un banc és bastant greu. Però si és amb la intenció d'ajudar a milers de persones, tot i que hauria d'estar penalitzat igual, no és tant greu com sembla.
Avui en dia gairebé tots els polítics del nostre país roben grans quantitats de diners per satisfer les seves il·limitades necessitats i jo sincerament, prefereixo que aquests diners vagin per una bona causa, com podria ser la creació d'una ONG, que no pas que sigui per pagar els luxes que "necessiten" els polítics.
Però això és trist perquè entrem en una competició de veure qui roba més. Per tant, la solució a aquest problema crec que hauria de ser que els que volen montar la ONG exposessin el seu projecte i els bancs o les empreses ho financiessin. Tot i això, no és fàcil portar-ho a terme perquè no totes les entitats estàn disposades a pagar grans quantitats de diners i per això crec que el governador del nostre país hauria de portar a terme una campanya que concienciés a les persones, i d'aquesta manera aconseguir persones que recolzessin projectes d'aquest estil i ho veiessin com una oportunitat de salvar a milers de persones, en comptes de veure-ho com una despesa de diners.

Unknown ha dit...

Respecte al comentari de la meva companya Carla Egea, estic totalment d'acord que la solució hauria de ser buscar un treball per a la mare i d'aquesta manera tindria diners per mantenir la seva família. I també trobo correcte que amb aquest sou, vagi pagant els diners que ha robat.
El cas d'aquesta dona, és un cas molt habitual a nostre país, és a dir, hi ha moltes persones que no poden mantenir a les seves famílies per problemes econòmics. Per tant el govern, hauria de pendre mesures i donar oportunitats per tal de millorar aquest problema i així mateix, millorar les condicions de vida de múltiples famílies.

Marc gonzalez ha dit...

Des del meu punt de vista crec que el càstig que va haver d’asumir finalment aquesta dona es correcte ja que, tot i que era una situació d’emergència i necessitat, la persona robada s’ha guanyat aquells diners a base del seu esforç i la seva feina per lo tant crec que la necessitat no justifica el robatori. Per altra banda, està clar que la condemna inicial estava fora de lloc i no tenia cap sentit perque, si aquesta dona per robar diners per comprar panyals i menjar se’n va 1 any a la presó, quants anys han de anar lladres com el senyor Pujol o un tal Rodrigo Rato?
Per altra banda no estic gens d’acord amb el comentari de la meva companya Natalia ja que tot i que robar és un error i un delicte injustificable, penso que el poder judicial ha de ser empàtic, que no vol dir influenciable, pero crec que es necessària una bona dosis d’empatia per ser jutge

Unknown ha dit...


Considero que la mare va robar per necessitat, ja que no tenia diners per mantenir a la seva filla i va agafar coses bàsiques per poder sobreviure. Encara així, en la mesa opinió no esta bé fer-ho, ja que moltes persones están en la mateixa situació i si totumo ho fes seria un caos. El que crec que hauria de fer la mare és buscar un treball per poder guanyar els suficients diners per seguir endavant, mantenir a la seva fill i a ella mateixa.

Respecte lo de la pressó crec que és millor lo de la condemna de 30 dies de serveis a la comunitat, perquè la dona s'adoni que robar no és una cosa qualsevol i que fer-ho pot portar greus conseqüències.

Unknown ha dit...

Respecte a lo de l' ONG segons Mill si una acció beneficia a molta gent, l'acte és bo i és justificable. D'aquesta manera, lo de robar en un banc per aconseguir diners per a una ONG estaria justificat, ja que amb aquests diners podríem ajudar en molts aspectes a les persones més necessitades.
Encara així, desde el meu punt de vista robar en un banc no és un acte justificable, és una cosa molt greu que hauria de ser jutjada. Crec que el govern hauria de facilitar més diners a aquestes associacions, ja que els diners anirien destinats a molt bones causes i així, podríem ajudar.
Estic d'acord amb la Paula, amb que el nostre govern hauria de montar campanyes per concienciar a les persones sobre l'importància de recolzar aquests projectes, ja que així tots podríem contribuir a salvar les vides d'aquelles persones.

Unknown ha dit...

Estic d'acord, amb el comentari de la Carla que el govern hauria de facilitar un treball a la mare i, així amb els diners que guanya tornar els diners que ha robat i poder mantenir a la seva filla. En el nostre país i en molts altres hi ha moltes persones que no tenen els suficients diners per poder mantenir-se. Així doncs, considero que s'haurien de pendre unes correctas mesures per intentar ajudar, com per exemple, donant-lis treball o fer més menjadors socials.

Encara així, considero que no se li hauria de treure el càstig. Encara que com he dit abans la pressó no hem sembla la solució més convenient. En la meva opinió, a part de que el govern faliciti el treball perquè així torni els diners. Crec que hauria d'estar els 30 dies fent serveis a la comunitat. Així tindra un "càstig" per aprendre de les conseqüències que suposa fer un rogatorio encara que sigui per les necessitats de la seva familia.

Unknown ha dit...

Aquests tipos de casos son els que confronten la nostre moral i els nostres principis.
Primer de tot, comentar que en aquest cas Mill estaria a favor de que la dona que roba, encara que fos per una bona causa i per al seu fill, anés a la presó ja que ell busca la felicitat del màxim nombre de persones, i mentre robar bolquers és positiu per a la mare i l filla,és negatiu per als treballadors del supermercat, per als propietaris d'aquest i per als productors del material. En aquest cas aplicant la teoria de Mill hauriem de penar l'actitud de la mare.

Unknown ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Unknown ha dit...

El primer que penso sobre aquest tipus de casos quan els veig a les noticies constantment, és que si una mare ha de robar per poguer donar necesitats bàsiques als seus fills esque aquesta societat no està funcionant com hauria. Ningú més que aquella mare sap el que ha de patir i quins van ser els motius que la van fer actuar com ho va fer, per tant partint d'aquesta base, cap jutje ni cap de nosaltre tenim lo suficient com per a criticar-la veridicament.
Un cop dit això, la única conclusió i solució que jo extrec és que encomptes de condemnar a una mare necessitada s'hauria d'ajudar a una societat desestimada.
El problema, com ja he dit, ve de base i per això és tant difícil canviar-ho. Ara bé, un cop arribada a aquesta situació, no penso que la dona hagués de marxar-se del delicte comés sense fer res, em sembla bé canviar una pena de presó per les labors socials en aquest cas, però que per sobre de tot, es tinguin en compte les condicions socials d'una persona per sobre del delicte comés

Unknown ha dit...

Dubto que els actes de la mare fessin molt de mal al propietari o propietària dels diners. Amb aquesta targeta a la seva possessió es podria haver gastat molts més diners, però només ho va fer perquè ho necessitava. I aquí cal diferenciar el que és necessitat del que és cobdícia. Sí, la dona va fer un mal acte, però va ser per una bona causa. A més, s'està jutjant algú per robar, però...què passa amb la persona que va denunciar a la noia i no va tenir compassió no només d'ella sinó també d'unes nenes que podrien morir si no s'alimenten bé?
Que una llei existeixi per fer justícia no significa que aquesta sigui justa. I crec que s'hauria de treballar molt més en aquest tema, perquè no hi ha lleis universals, ja que cada cas és diferent. Només els drets poden ser universals. O almenys ho haurien de ser, perquè tampoc ho són. És per això que estic d'acord amb el comentari de la Carla i el govern hauria de fer alguna cosa per intentar millorar les condicions de vida d'una ciutadana, cosa que és el seu deure. L'única cosa que intentava fer la dona era protegir a uns éssers estimats. I l'única cosa que feia la persona propietària de la targeta era protegir els seus diners...No són comparables 193 € a la mort d'unes nenes innocents que no tenen culpa de viure en un món que predica ser just i és tot el contrari.

Pablo Rodrigo ha dit...

Personalment no hi estic d'acord amb l'actuació de la mare però pel contrari sí que ho estic amb l'indult. Per parts, penso en primer lloc que el robament no és la manera i que no es pot considerar étic ja qui fins a quin punt es podria penalitzar un robament si aquest sí que es étic? No obstant, penso que si la mare ha hagut de arribar a aquest extrem deixa en evidència la inoperància del sistema que imposibilita que les ajudes estatals evitin aquest tipus de conductes. Jo penso que no seria étic robar un banc per a crear una ONG perquè no es mereix el banc el diner que han guanyat amb el seu esforç? Al metix temps penso que banquers, empresaris, juristes, advocats i persones amb una situació econòmica desofegada s'hauria d'involucrar més en aquesta lluita social contra la fam. En conclusió, no defenso cap acte delictiu tot i que sigui per necessitat pero alhora penso que el govern no hauria de permitir que els seus coitadans arrivessin a aquests extrems de necessitat.

Pablo Rodrigo ha dit...

Reforçant el meu comentari anterior i basant-me en el comentari de l'Emma Serrano, queda clar que segons el principi del dany de Stuart Mill, al afectar negativament a un major nombre de persones el fet de que la dona robés seria considerat una acció punible i dolenta. No obstant, penso que no tot és blanc o negre i per tant, tot i estar en contra de l'acció de la mare és positiu l'indult ja que considera un cas de necesitat i no de voluntat el motiu que ha portar a dur a terme aquest fet. Resumint, és un acte reprobable éticament pero no punible en lo judicial.