Diu Stuart Mill que la felicitat té a veure amb la llibertat i aquesta té a veure amb les possibilitats de tria. Per ser feliç has de trobar allò que tens d'especial i per saber què és necessites moltes oportunitats de coneixement.Hi ha qui pensa que ser feliç és tenir molt. El psicòleg Rafael Santandreu ho nega. Llegim un fragment d'una entrevista al diari el nacional.cat
"Com més tens, més infeliç ets. El problema és la quantitat d’oportunitats que tens. Com més oportunitats tens, els humans cometem l’error innat de convertir-les en necessitats absolutes. Aleshores et carregues d’obligacions, necessitats, imposicions i tensions. Aquest és el problema. Com més rica és una societat, més educació emocional necessita per no convertir els desitjos, que són una cosa normal i legítima, en necessitats absolutes. Què hem de fer fer ser feliços? No exagerar els problemes de la vida. Ens tornem bojos perquè donem massa importància a tot. La clau de l’èxit està a controlar el pensament. Hem d’aprendre que res és tan important. Una societat molt rica és com un Ferrari, que necessita frens i volant. Per exemple, donem massa importància a l’èxit (com si fos essencial), a les notes dels fills o a la parella... En psicologia cognitiva, que és la que jo practico, diem que hem de desenvolupar una ment de preferències en lloc d’una ment d’exigències."
Rafael Santandreu, psicòleg. (entrevista completa a http://www.elnacional.cat/ca/societat/rafael-santandreu_145329_102.html)
-Què en pensaria Mill d'aquestes idees?
-Què en penses tu?
25 comentaris:
Mill pensaria que les exigències de les que parla l'entrevista no porten la felicitat ja que els desitjos dels que es parlen són per a un mateix. I això, segons el filòsof, de cap manera pot fer-te feliç, la felicitat va de la mà del bé comú. A més a més, se'ns anomena una societat egoista, amb necessitats frustrants i gairebé addictives, un model de societat que no s'ajusta al de Mill, qui parla d'una societat que defensa els plaers colectius per sobre dels plaers individuals.
Des del meu punt de vista, la felicitat pot incloure tant plaers individuals com plaers colectius. Estic d'acord amb què, avui en dia, els humans som éssers exigents que mai estem a gust amb el que aconseguim, que som egoístes i sobretot envejosos. L'enveja és el principal problema, l'estímul que ens fa infravalora el que tenim i ser incomformistes perquè desitjem allò que no és nostre i d'aquesta manera, mai podrem ser feliços.
En la meva opinió, la felicitat no és dependre d'una cosa o de varies coses, per mi la felicitat depent de tu mateix. És a dir, crec que la felicitat comença quan tu mateix estàs bé amb tot el que t'envolta o no quasi tot. A vegades li donem massa importància a que tot el nostre voltant estigui bé i ens faci feliç, tot això be a causa de l'exigència que els humans ens imposem ja que mai estem conformes amb el que tenim, sempre volem més, però això no vol dir que per tenir més som més feliços perquè tot i tenint molt, desitjem més. Per tant, mai podrem arribar a la felicitat total però si a una felicitat existent.
Mill, en aquest cas, no estaria d'acord amb la opinió del filòsof ja que ell necessita moltes posiblitats i oportunitats per aconseguir ser lliure i feliç i, en canvi, el filòsof diu que contra més posilitats tinguis mes infeliç ets ja que cometem l'error de convertir els desitgos en necessitats primaries. Jo crec que la felicitat s'aconsegueix passant de tothom i vivint la teva vida sense exigències. Aconseguir una vida tranquil·la on estiguis be amb tu mateix, sense haver de estar pressionat per haver de triar alguna posiblitat o oportunitat
Mill obviamente pensaría que está en lo incierto el psicólogo, ya que Mill dice que cuantas más oportunidades tienes, más feliz eres, que así se puede encontrar en lo que eres especial por lo tanto ser feliz. Y el psicólogo dice todo lo contrario, que cuantas más oportunidades obtienes, más infeliz eres, así pues sus pensamientos son contradictorios.
Y respecto a mi opinión sobre si eres más feliz con más oportunidades en la vida, yo opino que depende. Porque si tu eres una persona que tiene las cosas claras y sabe lo que quiere hacer, y que lo que va a hacer le va a hacer feliz, pues solo le bastaría con eso, y no le haría falta muchas oportunidades, por lo tanto coincidiría con el pensamiento del psicólogo. Pero si estás perdido y no sabes que hacer con tu vida, entonces tener muchas oportunidades a las que poder acceder y poder ver en lo que eres buen, si te haría feliz, creo yo.
Mill pensaria que aquesta idea és correcte. Creuria que, ja que necessitem trobar allò que tenim d'especial, hauríem de ser selectius amb les oportunitats que tenim per poder alliberar la nostra ment i així conèixer més coses sense tot el pes i responsabilitats de les altres, i així, poder tindre més oportunitats a l'hora de trobar la nostra cosa especial sense complicacions. A tot això, Mill també pensaria que com més espai tinguem al cap per a nous coneixements, més capacitat de tria tindriem per decidir si volem o no retenir coneixements.
Jo crec que és cert que els humans tendim a exagerar-ho tot i implicar-nos massa amb qualsevol cosa, i crec que, com bé diu el text, aquesta pot ser una de les raons per les quals arriba un moment en què no som tan receptius a nous coneixement i que això afecta el nostre aprenentatge de coneixements, que té com a objectiu saber que és allò que hem vingut a fer (al món), allò pel que hem nascut o allò que se'ns dóna bé.
El meu company Carlos Cantos diu que quantes més possibilitats tinguis, més infeliç ets. Jo crec que el que el text volia dir, es que hem de aconseguir renunciar a certes coses per aconseguir desprendrens de totes aquelles possibilitats que, convertint-les en obligacions o necessitats, ens fan més dificultosa la tasca d'arribar a ser feliços.
Segons la filosofia de Mill aquest corrent de psicologia cognitiva no s'ajustaria al que ell creu sobre la felicitat. Segons el psicòleg Rafael Santandreu has de ser un ésser que desenvolupa una ment de preferències del que consideres més important com a individu però aquest estil de vida comporta un sentiment d'individualitat per la teva pròpia felicitat en el qual Mill no estaria d'acord. Tampoc coincidirien amb el fet que segons Rafael un dels problemes que tenim per no arribar a la felicitat és la quantitat d'oportunitats que tenim a la vida però segons Mill el principi de la màxima felicitat és buscar per mi i per la resta una existència més rica en plaers, tant en quantitat com en qualitat. Llavors segons Mill com més oportunitats tens a la vida més probabilitats de ser feliç perquè ja més possibilitats de trobar plaers.
Segons el meu parèixer, considero que la felicitat és un concepte molt distorsionat i que cada individu en té un completament diferent provocant que cada ésser tingui una forma diferents de trobar-la.
Segons la meva forma de veure el que em fa feliç coincideixo amb pensaments dels dos, per una part el concepte de Mill en el qual s'ha de buscar una felicitat comú et provoca ser feliç és un ideal completament cert. Per una altra part, Rafael Santandreu té raó quan diu que ens estem tornant en una societat que li dóna massa importància a coses que no t'aporten res, i segons el meu pensament hauríem d'aprendre a trobar la felicitat en les coses que donem per fetes al nostre voltant.
Discrepo amb el comentari de la meva companya Natalia Fornells, jo no crec que els humans tendim a exagerar-ho tot i implicar-nos massa amb qualsevol cosa. De fet, crec que amb l'arribada de les noves tecnologies ja no nes esforçem ni ens impliquem gaire amb res, en general. Podria ser aquesta una de les causes per les quals no som feliços, ho tenim tot a l'abast, hi ha molt poques coses per les que realment hem de lluitar per nosaltres mateixos i que la tecnologia no ens pugui solucionar.
Des del meu punt de vista la felitat no és un estat sinó que son petits moments en els quals som feliços fent el que ens agrada. És cert que no per tenir més o menys coses seràs més o menys feliç però el que també que és cert és que les persones que tenen una situació econòmica desofegada poden preocupar-se de fer coses que els i produeixin aquests petits moments que, des del meu punt de vista, ens donen petites porcions de felicitats. Per això, en part coincideixo amb el que diu Mill, quan tens més llibertat per poder triar es quan pots triar coses que realment t'agraden i que et produiran un plaer més qualitatiu i quantitatiu.
Stuart Mill pensaria que no té raó ja que per a ell, tenir moltes oportunitats et fa més feliç ja que et pot ajudar a trobar el que et farà feliç i en canvi, el psicòleg creu que tenir-ne moltes et farà infeliç perquè tindràs més preocupacions.
Des del meu punt de vista s'ha de saber aprofitar les oportunitats per a ser feliç, però ser feliç no pot fer-te dependre d'aquella cosa perquè al idealitzar-la només et farà infeliç. La felicitat són certs moments de la vida que depenen només d'un mateix.
Estic en desacord amb el pensament de Mill, ja que diu que la felicitat es basa en llibertat de tenir moltes opcións que triar. Això no es així, ja que tot tenint una unica opció es pot ser feliç, tampoc es pot sempre feliç perquè si així fos no sabriam el que es ja que sempre estariem igual, per poder sentir felicitat també has de sentir tristesa, la vida es basa en alts i baixos. En questió a lo de les possibilitats per triar, hi ha gent pobre que no té moltes opcións, no poden estudiar, i han de treballar, per exemple, segons Mill, aquestes persones no podrien ser feliços, i de vegades la gent que te menys es la més feliç ja que no necesiten res.
Des del meu punt de vista, la felicitat no és quelcom que es troba, sinó que diariament ens hem d'esforçar per fer les coses que més ens agraden i amb la gent que estimem. La felicitat és una continua recerca del benestar propi i, per tant, del de la gent que ens envolta.
Segons aquest text, com més rica és una societat, més educació emocional es necessita per no convertir els desitjos en necessitats aboslutes. Estic d'acord amb aquesta afirmació ja que és cert que, per exemple, en la nostra societat hi ha un continu bombardeig de les empreses a través de mitjans de comunicació i xarxes socials en el qual t'intenten fer creure que necessites tenir els seus productes. A causa de la nostra societat capitalista, nosaltres arribem a la conclusió automàticament que aquests productes o objectes són necessaris per a la nostra felicitat. Per exemple, cada cop que surt una nova versió d'iPhone, la gent es torna boja i pensa que és una necessitat imprescindible, quan en realitat és tot lo contrari. És cert que les persones que es poden prermetre el luxe d'adquirir tot el que volen cada cop en volen més, perquè no valoren el que tenen. En canvi, les persones que no tenen els recursos necessaris per comprar qualsevol cosa que els hi vingui de gust, a base d'esforç i sacrifici poden aconseguir-ho. Per tant, la meva conclusió és no estic d'acord amb que com més tens, més infeliç ets, però si que crec que el fet de no tenir tantes coses et fa valorar més el que tens.
Mill no estaria d'acord amb el que diu el psicòleg perquè aquest ens diu que quantes més oportunitats tens més infeliç ets. I per tant, diu que hem de saber donar preferència a aquelles oportunitats que ens convenen millor i això implica fer-nos uns éssers més individuals en relació a la nostra felicitat. A més a més, el psicòled diu que el fet de tenir un elevat nombre d'oportunitats ens causa un gran nombre de problemes perquè ens creen preocupacions. En canvi, el que diu el filòsof és que totes aquestes oportunitats no són preocupacions sinò que són el que ens permet determinar aquella cosa que ens fa especial i d'aquesta manera, arribar a la felicitat.
Quant a la felicitat, crec que últimament és un aspecte que s'està convertint en la obsessió de moltes persones. I opino que és perquè vivim en una societat capitalista i molt ambiciosa, la qual ens fa voler moltes coses i quan les tenim totes, en volem més. És a dir, mai estem satisfets amb el que tenim. A més a més, si afegim l'enveja i la gelosia que crea el capitalisme, trobem que som una societat molt competitiva, ja que sempre mirem el que tenen els demés per comparar-ho amb el que tenim nosaltres.
També crec que la gent associa el terme "felicitat" amb el terme "destí" i ens obsessionem amb el fet d'arribar a tenir èxit, i això ens fa tornar-nos bojos.
En la meva opinió, hauriem d'invertir la fòrmula, és a dir, en comptes de veure la felicitat com un destí, ho hauriem de veure com el camí que anem fent i d'aquesta manera, trobarem la felicitat en les petites coses que ens van succeïnt en les nostres vides. Així mateix, no estariem obsessionats en arribar a la felicitat, sinò que viuriem en un estat de felicitat constant. I és que, en conclusió, crec que a vegades busquem coses que en realitat, ja les hem trobat, com seria en aquest cas la felicitat. Hi ha persones que es passen tota a vida buscant-la, quan en veritat ja la tenen i el que han de aprendre no és a buscar-la, sinò a valorar-la i apreciar-la.
Cada persona té una definició de felicitat diferent i aquesta depèn de cada individu.
Considero que cada vegada som més egoistes i volem el que no tenim, és a dir, tenim enveja del que tenen els altres perquè no estem conformes amb lo nostre, ja que com diu la Paola vivim en una societat molt capitalista. La meva opinió, seria que hauríem de valorar més tot el que tenim i apreciar-ho i no fixar-nos en els altres per aconseguir la felicitat. La felicitat no depèn de la quantitat de coses que presentem.
Mill estaria totalment en contra del que diu el filósof a l'entrevista. Per Mill quanta més llibertat per escollir més clar tindrà la persona el que vol en la vida i més feliç serà. A més també s'ha de tenir en compte la repressió de l'època que va patir Mill que es totalment diferent a la vida que podria portar ara, i que fins i tot les seves teroies podrien arribar a canviar.
Considero que la felicitat és un de tants temes massa abstractes per a la filosofia i que per això es tracten tant.Jo personalment quan em pregunten que és la felicitat tinc clar que no és res material, se que la meva felicitat no depén de res ni de ningú, o almenys no m'agradaria que fos així. Per mi la felicitat és apreciar, estimar, crear, valorar, aprendre... enriquir-nos com a persones és el que crec que ens fa més feliços
Mill no estaria gens d'acord amb el que diu el psicòleg, ja que ell basa la felicitat en la llibertat de tria i a l'entrevista, en canvi, s'esmenta que com més possibilitats de triar tenim, més infeliços som perquè això requereix més responsabilitat. Jo tampoc hi estic d'acord.
És cert el que diu la Carla: vivim en una societat en la qual ens ho donen tot fet i no es requereix cap esforç. Tenim totes les oportunitats del món a les nostres mans i encara així no les aprofitem. Això és perquè tenim por a sortir de la nostra zona de confort; enfrontar una situació que mai hem viscut ens espanta perquè ens han educat a evitar l'error i a arribar a la perfecció. Un exemple és l'escola: si un alumne surt a la pissarra i fa tots els exercicis menys un bé, segur que els seus companys es fixen abans en el que està malament que en tot el que ha fet bé. I als exàmens es marquen en bolígraf vermell els errors en canvi de marcar el que està bé. El psicòleg diu que com més possibilitats tenim, més possibilitats hi hauria de confondre les necessitats amb desitjos i això convindria ensenyar més educació emocional a la societat. Jo no li veig cap problema a això. És més, crec que la societat escasseja d'emocions. I no crec que tothom confongui un desig amb una necessitat. Només aquell que no ha estat ben educat. Això sí que s'ha de prendre seriosament i no si es treuen males notes o si ens ha deixat la nostra parella, com diu Rafael Santandreu.
Crec que no hem de tenir por d'arriscar-nos i que hem de tenir la llibertat de fer-ho. Amb les equivocacions es guanya experiència; s'aprèn el que no s'ha de tornar a fer i el que s'ha d'evitar. I prefereixo provar mil coses i no encertar en cap d'elles que quedar-me asseguda a casa meva pensant "què hauria passat si...?". Aquesta serà l'única manera que les persones tenim de trobar per fi el que ens fa feliços. Però aquesta acció i com he deixat clar amb l'exemple de l'alumne a la pissarra, no només depèn d'una persona: tothom ha d'ajudar a tothom a trobar el seu lloc en aquest món perquè la nostra felicitat en certa part inclou a tothom.
Stuart Mill dissentiria amb l'opinió del psicòleg ja que ell pensa que la llibertat de tria és la clau per a la felicitat. En canvi, a l'entrevista s'associa una major possibilitat de tria amb la infelicitat. No obstant, jo no hi estic gens d'acord. Jo hi estic totalment d'acord amb l'opinió de Stuart Mill però penso que la clau a la felicitat és valorar aquestes possibilitats i valorar que aquestes hi són per el esforç que hem fet, o que han fet els nostres avantpassats. Aquí rau el problema segons la meva opinió, quan ens ho donen tot fet i no ho valorem. Per tant, ésser conscient del esforç que cal per a obtindre les possibilitats que ens aniran sorgint en el transcurs de la nostra vida és impresicindible per a estar satisfets amb nosaltres mateixos i en conseqüència de la felicitat.
A més hi estic totalment d'acord amb l'Aida en les opinions de cal que ens arriscar-nos. Per què en relació al meu comentari anterior, penso que si no ens arrisquem podem no arribar a gaudir de totes les possibilitats que podríem haver tingut si ens haurèssim arriscat. A més, coincideixo també, amb l'Aida i Mill, en que la felicitat no és només una cosa individual sinó un aspecte global. Si una acció ens fa feliços a nosaltres i al mateix temps té una repercusió positiva en els individus que ens envolten, penso sense titubació que ens farà més feliços. Per tant, la felicitat engloba també la repercussió de les nostres accions sobre els demés.
Publica un comentari a l'entrada