diumenge, de novembre 25, 2007

BONS O DOLENTS


Segons Hobbes, som dolents per naturalesa perquè som egoistes i ens defensem dels altres. La demostració d'això és que hem inventat l'Estat al qui donen poder perquè ens organitzi.

Segons Rousseau, soms bons per naturalesa. Només cal pensar en els nadons per veure que no tenen malícia. Es el fet de conviure amb els altres i de tenir propietat privada el que fa que ens tornem envejosos i egoistes.

que en penseu?

28 comentaris:

Antonio Ricardo ha dit...

He llegado a esta conclusión:

Se nace sin ningun tipo de conocimiento ni de comprensión, eso se traduce en que los actos desempeñados no son premeditados, con lo cual no se puede hablar de bien y mal.

Xaali ha dit...

La definició de 'bo' i la de 'dolent' és diferent per a tothom, ja que les circumstàncies per les quals passa algú són úniques i per tant tothom adquireix coneixements i desenvolupa pensaments de forma diferent. Així, no es pot determinar objectivament si l'ésser humà és bo o és dolent per naturalesa; en la meva opinió seria com preguntar si una cosa de color lila és blau o és vermell.

Anònim ha dit...

La verdad es que dudaba, sobre lo que podia responder a esta pregunta, hasta que enpese a pensar a observar nuestros comportamientos.
el otro dia estaba sentada haciendo la televición y mientras iba cambiando de programa fui a parar a un programa de deporte donde pasaban las apuestas en las carreras de caballos,y me quedé mirandolo, al ver eso caí en la conclusión de que sin duda, somos malos por naturaleza, ya que utilizamos a los animales, en este caso a los caballos, supuestamente inferiores a nosotros, como diverción, solo por el simple hecho de que somos menalmente superiores, sacamos a esos animales de su habitat, le privamos de su livertad, para que unas cuantas personas puedan ganar dinero a su costa.

A parte del hecho de que utilizamos a los animales como queremos, teniendolos domesticados en nuestras casas, hay otros hechos que me hacen pensar de que somos malos.
Si fueramos buenos por naturaleza, no habrían religiones que intenten llevarnos por el buen camino, ni leyes que castigaran, y si no fueramos malos por naturaleza, de donde sacamos las cosas malas que pasan en el mundo, quien nos las han enseñado?

A parte el ser humano es malo por naturaleza por el simple hecho de la supervivencia, el hombre tiene que superarse en todo, estudios, trabajo, y para poder hacelo tiene que competir con otras personas que tambien lo quieren hacer, y lo suele hacer sin importarle lo que pase.


paula 1B

el pregunton ha dit...

pregunta per antonio:una cosa és "neixer sense res" i una altra neixer amb "predisposició a". Com spas que no neixem amb predisposició pel bé o el mal?

pregunta per xaali?
no hi ha res que sigui objectivament bo per tothom?

pregunta per Paula
Si a la tele veiessin un grup de voluntaris a judant a desfavorits? pensaries que l'ésser humà és bo?

míriam lópez ha dit...

Bons o dolents...l'èsser humà al nèixer, fretura d'aquests dos termes principalment.
Però no obstant´, tothom és bo i dolent alhora és el que nosaltres en diem virtuds i defectes, en aquest cas no fisicament, sinó psicologicament.Una cosa en la que no estic dacord és amb el comentari de la Paula, no crec que la competencia sigui algo que es determini com a un fet dolent, que sería aquest mon sense la competencia? aquesta societat és mou enfront la competencia, ja sigui estudis, esports, treball però això no determina una cosa dolenta, si vols algo has de lluitar per ella una altra cosa és de la manera que ho facis.
En conclusió la perfecció no existeix, per tant no podem ser només bons per això també som dolents tot i que moltes vegades no ho reconeguem i és algo instintiu, que es crea amb el pas del temps

Noemi ha dit...

No creo que nazcamos con maldad, pero tampoco con una bondad en nuestra totalidad, ya que, poco a poco nos educan y nos hablan sobre lo que esta bien o lo que esta mal y nosotros a partir de aquí decidimos hacer una cosa u otra. Lo que quiero decir es que alguien ha tenido que decir que esto o aquello sea bueno o malo, sino, no tendríamos porque distinguirlo y todo seria más bien como la vida “animal”, matar para sobrevivir, aparearse para procrear… no nos pararíamos a pensar si eso o aquello que hemos hecho esta bien porque simplemente lo haríamos por sobrevivir.
Por tanto creo que simplemente nacemos y buscamos la manera de seguir con vida, solo que, gracias a nuestra evolución conseguimos vivir en sociedad.

Bettina ha dit...

Jo estic d´acord amb la xaali, però la realitat és que ja n´hi han uns models respecte a lo bo i lo dolent. Per exemple si matas a una persona per la raó que sigui sabem que no és bo i el fet d´ajudar a les persones si que ho és...
Encara que també penso que el fet de que una persona sigui bona o dolenta és per la seva educacció i els seus records.
Dit això puc arribar a la conclusió que el fet de ser bo o dolent depèn de diferents factors.

Roberto ha dit...

Pienso que lo de ser bueno o malo es muy relativo, porque personalmente creo que depende gran parte de nuestra infancia lo que hayamos vivido, depende de la situación que se encuentre la persona… pero lo que si tengo claro es que los humanos tenemos un cara buena pero otra a veces realmente mala por ejemplo ser: envidioso, celoso, creerte superior a los demás…etc

matias ha dit...

yo soy un poco mas radical , el ser humano como tal si es "malo" , dentro del concepto de maldad actual, puede que tenga destellos de "bondad" , o que trabaje esos destellos para convertirse en un ser "bueno" ,pero en principio uno hace una accion "mala" antes que una "buena"

esa es mi teoria , puede que hayan muchos ejemplos que me contradigan pero , que sepa yo en el mundo hay mas "maldad" , solo basta con ver las noticias o simplemente mirar a nuestro alrededor , para darnos cuenta que todo ser humano mira su propia supervivencia

1 baxt A

path_path ha dit...

Creo que nacemos todos, con una misma neutralidad y capacidad. es luego, cuando cada uno con conciencia, intelgiencia.. o no, persigue su camino. Ese camino te llega a tener el nombre de bueno o malo.

Para ello primero, que es bueno y que es malo?

Xaali 1B ha dit...

Estic més o menys d'acord amb Bettina, perquè és veritat que tenim una idea de bo i dolent; PERÒ, aquesta no pot variar segons individus? Hi hagut – i desgraciadament, hi continua havent – terroristes que troben la idea de matar centenars de persones inocents, en nom d'alguna causa, com a acceptable, mentre que la majoria de gent evidentment troba això inpensable i cruel.

Aquest és l'únic exemple que se m'acudeix en aquests moments, i en aquest cas potser seria recolzament de la hipòtesis de Matias i que els humans realment siguem dolents per naturalesa.

Però aquesta qüestió com tantes altres, depent de cada punt de vista, de diferents situacions, etc., i estic més o menys d'acord amb el que diu la Path.

Anem construïm el camí a mesura que anem avançant, cada troç té son moment i les seves conseqüències. Com molt bé ha dit Path: "¿que es bueno y que es malo?"

laura feliu ha dit...

Normalmente cuando uno se plantea una cuestión bipolar, se aferra a la explicación más cercana i verosímil a nuestra realidad. Por lo tanto la respuesta a esta pregunta queda en el aire como incógnita, ya que cada uno obtiene una opinión diferente a lo largo de su experiencia.
Las definiciones “bueno” o “malo” son tan subjetivas, que aún no he llegado a la conclusión de establecer unos parámetros entre ellas. Quiero decir, bajo mi punto de vista, el acto de una persona podrá ser bueno o malo, bajo muchos factores que influyan, y quizá otra persona, opine totalmente lo contrario.
Sin embargo, hace tiempo que he podido comprobar que el ser humano tiene que ser malo para sobrevivir.
Nos encontramos sometidos bajo una red de superaciones, si queremos lograrnos tanto a nosotros mismos como a los obstáculos que difieren en nuestra vida, hemos de comernos al mundo, y tirar hacía delante pensando solamente en uno mismo.
En conclusión, creo que no deberíamos auto engañarnos, el ser humano nace con predisposición a la supervivencia, por lo tanto a la maldad.

Anna Rosell ha dit...

Hauriem de definir com bé diu la Patry, que és bo i que és dolent?
Com que per a cada persona aquest concepte varia segons molts aspectes ja no podriem classificar als éssers humans en dos grups tan dispars, perquè el que per a uns pot estar bé per a uns altres no i al inrevés.
En quant a la qüestió de si neixem bons o dolents, la meva opinió és que en el moment de néixer en si mateix no podem ser cap de les dues coses perqué no hem tingut la oportunitat de viure cap fet que ens indiqui que aquests siguin bons o dolents, tot i que quan anem creixent ens inculcaràn segons la nostra cultura, religió, posició económica, etc.. quins valors seràn definits com a tals.

galindo ha dit...

Yo penso que el que esta be o malament depen del punt de vista de cada persona, perquè al que nosltres pugui semblarnos be no sempre ho es per les altres persones així que no hi ha unes normas que diguin exactament que esta ben fet i el que no, simplement es el que un mateix cregui. Per aquest motiu yo penso que soc bo encara que hi hagi varia gent (o molta XD) que estigui encontra.

Sarai 1B ha dit...

Jo crec que l'èsser humà neix totalment bo, però és la societat que ens evolta la que ens fa tornar dolents. Tot i que estic d'acord amb la Xaali, "bo" i "dolent" no són les mateixes definicions per a tohom, potser a mi em sembla que una persona es "dolenta", i a una altre persona li sembla que és "bona".

alex meyer ha dit...

Fa temps vaig sentir una cosa força interessant, no recordo ón ho vaig sentir però crec que era a una pel·licula. Era alguna cosa semblant a això: "Tots els éssers humans tenin una part bona i una part dolenta, no es pot evitar, així que el que fa que siguis bo o dolent és quina part decideixes potenciar.

La veritat que veient com és el món, no em convenç gaire la idea de que som bons per naturalesa. Crec que som més bé egoistes i destructors de naixement. Es trist veure com tan poca gent és decideix per el cosat bo de nosaltres i la majoria cau mostrant la pitjor cara de l'Home.

Anònim ha dit...

be, jo en el treball de grup hem vaix decabtar per aquest apartat i vax poder arribar a la concluisio de que totes les persones neixem am el mateix grau de bondat o maldat, es despres, mes endevant quan cada persona va crean el seu propi destí.
depen de les persones de qui esta rodejat, de las influencies sobretot de la gent que tens al voltant.

Laura 1C ha dit...

L'ésser huma no és bo ni dolent per naturalesa. A mida que anem creixent i l'ambient on vivim ens desenvoluparem d'una manero o d'una altre.
L'ésser humà no es capaç e fer coses bones sense saber que n'hi ha coses dolentes o viceversa.
La naturalesa del ésser huma i les seves motivacions es guien per la inclinació natural de cadascú, això fa que no es pugui analitzar científicament.

Anònim ha dit...

bons o dolents?
crec q una persona es bona o dolenta, te un caracter o un altre segons el que veu a casa seva, en general en allo q l'envolta.
i si no es aixi, ja que sepre hi ha excepcions, en la majoria de casos s'hi podria considerar q aixi fos.
recordo cuan vem fer el debat a la clase sobre aquest tema i es van treure moltes conclusions sobre si una persona es bona o dolenta per naturalesa, inclos recordo q van aver-hi algunes discusions, axi cm he dit en la pregunta de com sabem si una csa es certa o no, no m'agrada discutir, cada persona te el seu pensament sobre les coses axi que el qhe jo pensu es el que e dit anteriorment.

Viky 1A

daiana 1ºbatxa ha dit...

els homes, com animal que és, es basa en uns instints que el porten a fer coses inconscientment.
Podríem dir que aquells impulsus són els causants del que diem "bo o dolent de neixament" però realment crec que una persona neix neutre i amb les coses que viu o deixa de viure a la seva vida va formant-se. Encara que no nego el fet de que dues persones si viuen el mateiox no es comporten d'igual manera, i aixó vol dir que hi ha d'haver-hi algo més.

Adrià. ha dit...

Respecte a la pregunta de que si som "bons o dolents", penso que ja naixem amb aquests dos termes ficats.
El que pasa esque segons quina persona, utilitza els dos termes d'una manera o altre, això influiex molt en l'entorn, segons la persona es trobi.

Att: Adrià García 1C.

Judit ha dit...

Jo penso que una acció bona és aquella que ens produeix una sensació agradable, aquella acció que ens porta a l'objectiu desitjat i el màxim objectiu és la felicitat.
Respecte si els éssers humans som dolents o bons per naturalesa jo penso que som iguals de dolents com bons però que es va desenvolupant el nostre caràcter i la manera de ser a mesura que ens fem més grans i, depenent si ens deixem influenciar per la societat, som d'una manera o d'altre, és a dir, som bons o dolents.

Judit 1BATX C

Micaela ha dit...

Estic d'acord amb el comentari de la Xaali, ser bo o dolent depen de com et veu cada persona, depén de la percepció de cadascú. Per a algú pots ser la millor persona del món i per a d'altres la pitjor que mai a existit o fins i tot, potser alguna idea intermitja.

ruben ha dit...

Jo penso que l'esser viu no es ni bo ni dolent, no existeix ningú que sigui bo n i dolent? que es la persona que posa el marge entre el que pot ser bo i el que pot ser dolent? cadascu actua segons una serie de circumstancies, ja siguien familiar, socials, d'amistats... cada aprenentatge a la vida et fará actuar d'una manera diferent en un futur. Per aixo segons el meu punt de vista no es pot parlar de bondat i maldat. Pero si me de decanatar diria que neixem bons, i segons la nostra vida ens anem forman.

ruben fernandez 1 batx c

-(MQMF)- ha dit...

Todo ser humano nace limpio de pecado.

Todo ser humano cuando le es dada la vida no tiene por tendencia ser malvado, sino que es un ser bondadoso que no tiende a causar daño a los que le rodean, pero este ser bondadoso se ve obligado a transformarse en un ser malvado egoísta y desconfiado, un ser corrupto que es capaz de someter al resto para imponerse.

La principal causa de la maldad de un ser humano es el poder, el poder que puede llegar a obtener imponiéndolo sobre los demás, el ser humano es la única especie animal que es capaz de matar a causa de la ira, somos capaces de manipular a mentes menos desarrolladas con un fin destructivo, somos capaces de crear el caos por una simple ideología.

En definitiva el ser humano se ha ido corrompiendo a causa del poder que ha ido obteniendo, eso no quiere decir que seamos en un principio malvados, pero es la sociedad la que nos lleva a dar este cambio a la desconfianza, al egoísmo y al egocentrismo.


Att: Morales 1C

Aida, 1er B ha dit...

Per una part, estic d’acord amb Rosseau sobre l’inocència dels nadons en nèixer, però penso que conforme creixen i coneixen, es va creant en ells la concepció de l’enveja, l’afan de voler-ho tot per ells sols, els cels envers aquells que tenen més, etc. I obviament, són coses que els pares no els hi ensenyen ni els hi inculquen, doncs al contrari, els intenten educar de la millor manera possible per a que puguin fer el bé.
Així doncs, podria ser que els nadons neixéssin amb instints neutrals i que conforme van creixent es desperti en ells el mal. ¿A cas ningú ha observat mai el comportament d’un nen i ha pensat: “Aquest nen és un dimoni”?

Ara bé, crec que tota aquesta concepció del bé i el mal ve donada desde fa poc, ja que temps enrere hi havia més principis, la gent era educada amb més disciplina i més correctament, no hi havia tanta violència, etc.
No obstant, alhora que escric això, me’n adono que de ser així, una de les raons per les que abans s’intentava educar severament, podria ser per corregir aquesta maldat innata que portaria a dintre l’ésser humà. ¿Per què, quin seria el motiu de que ens ensenyessin a comportar-nos correctament si nosaltres mateixos a dins ja sentissim la necessitat de fer el bé per naturalesa? Per què llavors, ja desde ben petits ens ensenyen el que és bo i el que és dolent, el que es pot fer i el que no es pot fer? Serà que quan neixem no tenim cap concepció del que és correcte o incorrecte i per naturalesa ens decantem a fer allò que els adults consideren el mal?

Per tant, crec que la bondat o la maldat són conceptes que s’adquireixen a mesura que vas creixent i assimilant informació de l’entorn, el qual et va marcant el camí que has de seguir per a fer el que és correcte, i minvar-te els instints de maldat que resten en l'interior de cadascú.

Aida Lagunas, 1er B

ALBA!!! ha dit...

En la meva opinió, penso que tots els éssers humans, per naturalesa, neixem sense saber res som com fulles en blanc que s’han de anar omplint. És més tard, quan comencem a saber el que fem, quan som concients del que passa podem tenir algun punt de maldad en allò que fem però mai sera dolent del tot sino instint. Però sobretot quan comencem a fer-nos grans, a saber més coses, a pensar amb inteligencia, és quan podem escollir el que volem fer i com volem ser. Tot depen de moltes coses que van passant al llarg de la teva vida, i el nostre entorn sempre influeix en les nostres desicions.

Ningún dels dos filosofs hem dona el que jo vui sentir. Mai plou a gust de tothom.


ALBA HUIDOBRO TORRES 1C
:)

Yolanda Pérez ha dit...

Als nounats no tenen una posició relativista entre la bondat i la malícia. Segons el context social que es visqui s'aprendrà una cosa o una altra.
Clar que el fet de estar organitzats en una societat fa que de nosaltres surti l'egoisme i l'abús per part dels èssers que es consideren superiors. Però, si bé, la nostra exixtència individual, depèn d'una comunitat, on principalment, tots depenem de tots.
Tot i que viure en societat, té les seves males repercucions, com per exemple gran guerres i altres baralles pel poder, tothom depen d'aquesta per entendre's, d'alguna manera amb la resta de la població.
Suposem que la població viu sense una organitazació social. Com estariem vivint ara mateix? Hi hauria una conflictivitat social tan gran que la unica solucó possible seria organitzar-se.
Si bé, es pot arribar a la conclusió de que una societat pot portar efectes negatius en quant, per exemple, l'abús del poder, però també es dóna fortalessa col·lectiva i una certa estabilitat i és aquesta la que segons la nostra postura ens taxarà de "bons" o "dolents".
Arribo a la conclusió de que no som ni bons ni dolents, si no que la societat, a vegades, en fa triar un camí o un altre, portant-nos cap a l'egoïsme, o cap a l'acceptació d'un estat que ens ajudi a prosperar. Tot depent del context familiar i social.
Yolanda Pérez 2A.