No és un tema senzill i la simple pregunta del títol ho demostra. Tenim molt casos de informacions que semblen reals però no ho són. En el fons moltes vegades donem per reals aquelles informacions que ens semblen de sentit comú i si confiem molt en la persona que ens la transmet.
Com podem saber per exemple si aquest foto que mostra una cara en el Machu pichu, és real? I la teoria que la segueix que diu que la civilització asteca és d'origen extraterrestre?
Hi ha alguns coneixements de sentit comú que donem per vàlids com, per exemple, que veure aigua és bo, que els humans utilitzem un part petita del cervell, etc. Un article va mostrar com des d'un punt de vista científic, aquests coneixements no són vertaders (si vols llegir la notícia mira aquí). A qui hem de creure?
31 comentaris:
Al fèlix. :)
yo crec que contastandola
millorat felix
a l'anonim: no sempre el que dic és veritat
a Calan; vols dir contrastándola, no? però quantes vegades cal contrastarla per saber que és certa?
Realitat o ficció? sincerament no sé si el que estic escribint ara és real o no, no hi ha res que m'ho pugui constatar, però tampoc hi ha res que hem digui que és un somni.
Quan més penso, més preguntes em faig, i més em dono comte de que no sé res, per tant sigui ficció o realitat no canviarà el fet de que el que toquem, veiem o sentim pot ser real o abstarcte.
No sé altres persones, però jo no tendeixo a creure tot el que veig o sento, o considerar una cosa com a certa immediatament: s'ha de tenir més d'una font d'informació i a partir d'allà sí que és veritat que depenem molt de la lògica. Tant sigui un tema científic o una anècdota que ha passat a algú, diferents persones o fonts d'informació et poden indicar diferents coses, encara que les diferències entre cada cas siguin lleugeres o siguin exagerades. No sé si s'entén el que he dit, però és igual, potser em despertaré i no hauré escrit res!
Estic d'acord amb el que diu la Míriam
Yo creo k no hay absolutamente nada que me asegure que en este momento no este soñando...
pero en el momento en el que nosotros creemos que estamos soñando, tampoco hay nada que nos lo desmuestre asta que nos despertamos, asi que pobriamos despertarnos en cualquier momento y darnos cuenta de que lo vivido a sido todo inventado por nuestro subconciente.
En conclución, estoy deacuerdo con la Miriam y con Xaali
paula 1B
independentment de la qüestió de si estic somniant o despert, està el problema de saber si una cosa me la crec o no. Tot i que dubtem, és millor tenir un sistema per assegurar-se quines coses en diuen són certes, no? Sembla ser que allò demostrat científicament és cert. Esteu d'acord?
Hi estic dacord, però no completament, o no és cert que hi ha científics que es contradiuen? llavors, com sabem quina demostració és més correcte o més verdadera?
En aquesta web hi han moltes coses relacionades amb aquest tema. No dic que siguin certes, però, si dificils d'entendre o dir que no exsiteixen.
http://alysu.wordpress.com/2007/08/12/
http://www.lo-inexplicable.com.ar/default.htm
Hi han coses que la ment humana no pot entendre, ni dir si es cert o no...un exemple es l'infinit el pots imaginar com a imatge?
Marco 1A
La ciència i la filosofia sempre se les ha tractat no ja com a temes aparts sinó com antónims u/o oposats entre si. M'explico: la ciència es basa en la demostració dels fets que poden ser des d'un principi hipòtesis més o menys plausibles, pel contrari, la filosofía es basa en afirmar que tot el que no es pugi demostrar no te perquè no existir.
Segons l'amplitud de la teva visió veurem com de gran es la teva ment i les poques o moltes delimitacions que tu decideixes ficar-li.
siempre habrán escépticos.
eso lo resume todo , ya que a pesar que la ciencia intenta darle una razon a todo ,( el pq el cielo es azul , de que estamos compuestos los humanos ). Pero siempre habrá alguien que pueda decir " y como lo demuestras ? " " y si esto es un sueño " , es bastante facil aferrarse a esta idea y dejar pasar lo demás ( no siempre , pero creo yo que es por ignorancia y no por querer dar otra opción )
yo no busco la verdad absoluta , si no una verdad que me "haga feliz" y que crea factible , si alguien me cuenta una verdad "mejor" que la mia , tendré que creermela.
1 baxt A
Felix, No estic d'acord amb el que penses de que tot el que diu la ciéncia és vertader, perquè hi han coses que primer els científics les demostren i per nosaltres que no sabem sobre el tema ens poden convèncer (i a ells que ho han investigat potser també)i aleshores al cap d'un temps surt per les notícies de que aquella cosa que van investigar fa un cert temps resulta que no és tant certa com pensaven/pensavem.
Crec que cadascú té el seu propi criteri per decidir que vol creure i que no.
La xaali diu que s'ha de tenir més d'una font d'informació per arribar a saber si una informació es certa, però que passa si totes les fonts de informacio no son certes?
Em pasa igual que la Miriam.
He sentit dir que per saber si estas despert o dormin, t'has de pessigar.
Per acabar, vui dir que potser tot el trancurs de la nostra vida es un somni i que finalment quan morim, despertem.
Para saber si una información es cierta o no primero de todo buscamos, si la ciencia nos puede dar la respuesta, sino conseguimos nada, intentamos que nuestra mente se ponga en proceso y intentamos utilizar nuestra propia lógica.
jo crec que la informació es dona a partir de investigacions cientifiques, probes i conclusions que s'han donat gracies a la ciencia, i la ciencia es una de les coses en que els humans avui en dia més podem confiar, ja que ens dona totes les raons perque las cosas que demostra siguin com son.
si no creiem en la informació que tenim devant dels nostres ulls com creurem en altres?
He trobat interessant el comentari de la Llucia i crec que té raó.
El fet de que nosaltres no sabem si una informació es certa ens fa dubtar sobre els nostres coneixements i com han dit els altres no podem saber si el que estem fen és real o no. Per això crec que abans de saber si el que fem està passant de veritat, hauriem de pensar de si les coses que fem tenen algun sentit, si per un cas hi hagués alguna cosa que no tinués sentit en el que acostumem a fer, podria no ser cert.
Caterina 1batx-B
En el moment de creure'ns una informació entren en joc diversos factors com poden ser la fiabilitat que poguem tenir d'aquella font , la contrastació dels fets a través d'altres fonts que la corroborin i poder comprovar que alló que ens diuen és cert.
Tot i així no són tasques senzilles perquè com bé ens van explicar a classe els sentits no són 100% fiables segons Descartes, i pot ser que el que veiem,toquem, sentim... no sigui vertader.
Crec per tant que si ens posem a reafirmar totes les informacions per saber si aquestes són certes, no podrem saber si són en tota la seva expansió aixó,CERTES, és a dir, que poden tenir una part certa i una errónia.
En general les meves idees s'apropen a les de Descartes en quant a que la única cosa que no podem dubtar és que estem dubtan.
La contestación a esta pregunta a hecho que me plantee demasiadas cuestiones al respecto que me han sofocado...
aún así: Yo se que ahora escribo, aparentemente estoy despierta, muevo los dedos y respiro. Tecleo más de una tecla i el color rojo de mis uñas, rojo es.
Se que estoy aquí sentada frente al PC i junto al escritorio.
La música se ha parado y ya nada se escucha a parte del tecleo.
Lo escrito ahora, solo es una visión del presente. Estoy contando que hago.
Pero quien sabe si sueño que lo estoy haciendo y contando, y mas tarde despierto pensando que nada ha sido más que un sueño?
no lo sé…
Por ello, no encuentro nada que mantenga la idea de realidad.
a menudo nuestros sentidos se atrapan. Nos confunden. Crees escuchar “laura” cuando en realidad gritan “claudia”. Los sonidos se asemejan pero tu conocimiento te acaba de engañar.
Lo científico debe ser más materialista e inteligente, porque casi todo el mundo se lo cree. Pero nunca sabes si quien lo analiza es un impostor i simplemente te lo hace creer.
deberíamos averiguarlo por nosotros mismos, pero seria rebuscarle los 5 pies a un gato.
La realidad que yo encuentro, es la que quiero obtener y creer.
Me creo aquellas mías y me apoyo en otras inauditas solamente para hacerme creer que vivo un hoy, un ayer y un mañana y que por algo estoy aquí.
Solo se busca la felicidad y la sonrisa de cada uno de nuestros días, así que que más da el soporte al cual nos agarremos, mientras nuestro cuerpo y mente se familiarice con su cabeza y con las ganas de vivir y seguir sabiendo como único cierto, que tenemos capacidad para reir, soñar, amar, querer, jugar, dudar, pensar i vivir…
(repito) dudar, pensar y vivir.
La intuición y la lógica son las capacidades que me ha proporcionado mi mente para creerme la realidad.
No me complico pensando en si el blanco será blanco, o el negro será negro, si mis sentidos perciben y eso es lo que veo.
Si tengo duda sobre si algo es cierto o no lo es, acudo al método científico y me informo al respeto. Ya que es la única fuente donde todas sus afirmaciones están demostradas.
Si se es escéptico, ¿qué conclusión se saca estar hablando sobre la certeza?
Todos sabemos que los caballos no vuelan. ¿Alguien lo pondría en duda?
Para cercar una información cierta, cada uno implica su manera de pensar y su manera de ver el mundo realista.
En conclusión, bajo mi punto de vista, yo podría aceptar que los caballos vuelan, si viese uno ahora mismo pasar por la ventana.
La intuición y la lógica son las capacidades que me ha proporcionado mi mente para creerme la realidad.
No me complico pensando en si el blanco será blanco, o el negro será negro, si mis sentidos perciben y eso es lo que veo.
Si tengo duda sobre si algo es cierto o no lo es, acudo al método científico y me informo al respeto. Ya que es la única fuente donde todas sus afirmaciones están demostradas.
Si se es escéptico, ¿qué conclusión se saca estar hablando sobre la certeza?
Todos sabemos que los caballos no vuelan. ¿Alguien lo pondría en duda?
Para cercar una información cierta, cada uno implica su manera de pensar y su manera de ver el mundo realista.
En conclusión, bajo mi punto de vista, yo podría aceptar que los caballos vuelan, si viese uno ahora mismo pasar por la ventana.
Yo creo que no podemos saber al 100% si una información es cierta o no.
Pero si se trata de buscar una respuesta aproximada yo estoy de acuerdo con Laura ya que nuestra percepción y la logica son una parte muy importante para los seres humanos. Eso de que " si no lo veo no lo creo" .... los seres humanos nos guimos mucho por nuestros sentidos, todo y que muchas veces nos engañan.
Por eso existe el metodo cientifico, que nos demuestra de forma concreta ciertos temas. Pero la ciencia no siempre es correcta... Ha pasado ya muchas veces el hecho de que se haya demos trado cientificamente algun tema y años después se demuestra que no es asi.
De este modo yo creo que nunca sabemos realmente si algo es cierto o no, simplemente sabemos cosas que son relativamente ciertas.
mai es pot saber si es certa una cosa al 100%.
cada persona te la seva propia ide de si es certa o no una cosa precisament per el que a dit el roberto, cuan la ciencia no ens pot dunar una resposta cncreta i fiable, cada persona treu les seves propies conclusions i molt poques vegades son iguals les teves conclusions a les d'una altre persona. a partir d'aqui es quan es cumensen les discusions per arribar al que es cert, un camp on a mi personalment no m'agrada arribar, crec q cada un te que tenir clar que es el que es cert 100% (per ell) sense necesitat de que els demes pensem de la mateixa manera.
Viky 1A
Estic d'acord amb el que ha ficat la Llúcia i la Caterina.
Penso que cada persona es treu les seves propies conclusions/respostes a l'hora de saber si una informació es certa o no.
I amb això que hi dius tú Félix,de que si tot el que hi diu la ciència es cert, no estic molt d'acord, penso que la ciència a vegades ens transmet informació que creiem que resulta ser vertadera, però al cap del temps, acaba resultant que no es tan certa com hi pensàvem.
Att: Adrià García 1C.
Jo crec que mai sabrem de veritat si una informació es certa o no!
com pensava Descartes totes les realitats les podem deformar i no sabrem mai si el que estem veien es igual per tothom.
També penso que no cal arribar a cap extrem, es a dir, penso que encara que moltes coses que per algunes persones son certes i per altres no, hi ha d'altres que son indiscutibles, que no hi ha volta de fulla tothom ho veu igual i per a mi es cert. Les matematiques és un bon exemple, les mates sempre son exactes i tots les veiem iguals. 4 + 4 son 8 i no hi ha més, FELIX això es cert!!!
TAmbé altres com la química es 90% cert, jo soc de les que pensen que hi ha explicació per tot. Que sigui cert o no va a gustos i per gustos els colors.
:)
Alba Huidobro Torres 1C
Ja sé que anteriorment vaig dir que cal tenir més d'una font de informació, i com molt bé a dit la Llúcia, totes aquestes poden ser falses. Però la qüestió és que podem creure que a) no hi ha res que sigui cert (que, com s'ha mencionat per aquí en una forma o en una altra, és a vegades vagament mandrós) o b) que allò que no s'ha demostrat com a fals és cert; o també c)que "tot ho podem conèixer i de veritat", però crec que és una manera massa tancada de pensar i aquí no he notat que ningú sigui completament dogmàtic.
No vull semblar escèptica, però se m'ha acut una cosa en veure el comentari de l'Alba. 4+4=8 no ha de ser cert per a tothom, perquè en realitat no són més que uns quants símbols combinats d'una manera concreta... És broma... ho sento, és que ho tenia que dir, haha. Ja sé què vols dir.
Estic d'acord amb el que diuen la Patricia i la Vicky. Però el que diu la Laura, de que "totes les afirmacions de la ciència estan demostrades" no hi estic gens d'acord: quan vaig parlar de diferents fonts d'informació, em referia especialment a la ciència, ja que hi ha contradiccions dins de tots els seus àmbits, diverses teories per una mateixa qüestió, hipòtesis sense demostrar, etc, etc, etc... A més, quan considerem que una cosa és "demostrada"?
– Xaali 1B
Per estar del tot segurs de que una cosa és certa hauríem de comprovar-la per nosaltres mateixos, el problema és que moltes vegades no és possible. Així que la única manera de creure que aquell coneixement que estem adquirint és cert, és confiar en qui ens el dòna a conèixer.
No per això serà més vertader que un altre, però per aquella persona serà més cert que un coneixement explicat per algú a qui no coneixi i en qui no confii, a no ser que aquest desconegut ens dongui uns bons arguments.
És a dir, creurem que alguna cosa és certa quan ens la expliqui algú en qui confiem (em refereixo als seus coneixements i arguments) o algú que consegueix la nostra creença a travès de arguments que per a nosaltres siguin suficients.
si no va surtir la R contrastándola pues sobre aquesta opinio es tindria que verificar els cops que fosin necesaris fins tenir la seguretat del que allo que es diu es cert
calan
aaagh No se si una informació e es certa o no¡ No se si la paraula certa es certa¡ Peró el que se es que quan estic dialoguem entre nosaltres a vegades quan creiem que una idea, resposta o alguna frase es certa ho diem. La terra gira al voltant del sol, es certa aquesta frase,na informació certa es una informació que la podem demostrar i explicar.
Uuufff¡ Aquesta si que es difícil¡
David Luque 1ºBatx.C
La veritat és que les idees de Descartes no em convencen gaire, sobretot la seva teoria sobre l'existència de Déu. Jo no crec que s'hagi de demostrar tot amb un 0% de dubte, hi ha coses que podem saber per intuició, simplement les sabem.
Però la veritat és que aquest filòsof m'ha fet veure una cosa molt clara. No sabem res del cert. No podem estar segurs de res. Sempre hi ha algún dubte, encara que de vegades puguin ser molt rebuscats. La única opció que queda és escollir el que vols creure, ja que tot pot ser fals, però també veritat.
El cas es que si et poses a pensar, pots dubtar de moltes coses, de tot si vols, i l'única cosa certa que et queda, és que dubtes.
La veritat és que mai m'he posat a pensar com podem saber si una informació és certa,però jo crec que tot depén d'on la sentim o qui ens la doni, que creurem que aquesta informació sigui certa o no encara que de la persona que ho sentim estigui equivocada. Mai no sabrem amb certesa exacta si el que sentim es veritat o no, mai ho podrem afirmar, en excepció seria si aquesta informació es pogués demostrar i aquesta demostració fos creíble, doncs putser si que es podria afirma i donar-la per certa.
Per saber si una informació és certa ha de ser empírica, és a dir, s’han de poder aportar proves que demostrin si realment allò que diem és verídic o no.
És cert que molts cops ens refiem d’allò que ens diu una persona perquè és de confiança o perquè simplement, creïem que hi ha una gran provabilitat de que el que diu sigui cert ja que la considerem una persona intel•ligent. Però hauriem de pensar previament que inteligència no comporta saviduria, no comporta 100% de certesa en les seves afirmacions.
Ara bé, què és real, i per tant, cert? Crec que la realitat és pragmàtica, és a dir, que té diferents interpretacions segons el punt de vista de cada individu. Per exemple, en el cas del Machu Pichu, on jo veig que les montanyes formen una cara humana, altres simplement hi veuran una muntanya. I, llavors, és més certa la meva afirmació perquè jo dic que hi veig una cara, o serà més certa la seva resposta perquè hi veu una muntanya? Les dos podrien ser acceptables, no? Però llavors, perquè hi hagi una altra possibilitat, vol dir que els meus ulls m’enganyen i que, per tant, allà a fora no hi ha una muntanya en forma de cara?
Per tant, crec que la realitat és la que cadascú veu, la que cada individu percep a través dels seus ulls.
Aida Lagunas, 1er B
Publica un comentari a l'entrada