L'existència de Déu és una qüestió de Fe. És a dir, o creus o no creus. Malgrat això, molts filòsofs han insistit en donar demostracions lògiques de la seva existència. Per exemple Descartes (s XVII) pensava que si ell tenia al cap la idea d'un ser perfecte (Déu) és perquè aquest Déu existeix, ja que ell com a persona que no és perfecte no pot haver creat la idea de perfecció. Segles abans (s XII), Sant Anselm (un filòsof sant) havia afirmat que si tenim a la ment la idea de Déu com a ésser perfecte, aquest ha d'existir ja que si no existís no seria perfecte (li faltaria alguna cosa)
Y tu, què en penses?
55 comentaris:
Clarament no, si ens basem en un model empiric arribem a la conclusió de que no hi ha cap mena de manifestació per part d'un ésser anomenat Déu.
Simplement és la idea, sentiment o pensament que tenen algunes persones per explicar fets que a dia d'avui no tenen cap tipus de resposta o simplement com a idea per poder sentir-se protegit per algúna mena d'ésser.
L'ésser humà tendeix a creure en coses ideals per tal de fer-se menys mal a nivel psicológic (mort d'algun familiar, etc.). D'aqui pot derivar la idea d'una "cosa" anomenada déu que la seua funció és bàsicament un recolzament merament psicológic.
Deu exsisteix perque com a essers humans tenim po a la mort a no entendrela per aquest motiu a nascut la imatge d'un ser superior per evadir la por que tenim a la mort d'aqui que moltes religions encara exsisteixin. Doncs, deu a nascut com explicació a la nostra exsitencia i mort (per explicaro) on hi ha encara gent que es basa en aixo. Cadascu individualment te que tindra la seva propia idea i no identificaro com a una idea comu. Aquest es el meu punt de vista.
Marco 1batxA
Estic d'acord amb el Marco: La idea de Déu és el fonament d'una explicació; la religió (suprimint els escàndols provocats actual i històricament en nom d'ella i de Déu) és una manera de veure i entendre el món, igual que la biologia és un altre.
Però Déu és, a més, un ésser exemplar – un model a seguir. Els éssers humans es pregunten continuament quin és el sentit de la seva existència, per què viure si s'ha de morir; la idea d'un ésser omnipresent i perfecte que ens ha creat, ajuda a assegurar a la gent (als creients, almenys) que sa vida té sentit, que no és una pèrdua de temps, que has nascut per alguna raó, vas cap algun lloc i tens un destí.
Sens dubte, Déu existeix, però com a idea. Qualsevol cosa pot existir com a idea. Sigui on sigui, cada cultura ha tingut la idea de l'Ésser Superior (o de varis) sense haver d'entrar en contacte amb altres cultures, com si fos una idea que evoluciona de manera automàtica en la societat humana. Encara que només sigui una idea, Déu influeix en la humanitat, perquè hi ha gent que creu en la seva existència física o com la vulguis anomenar.
Cadascú decideix creure o no en l'existència real o física de Déu, però és una qüestió que mai es podrà arribar a demostrar, igual que no sabrem mai el què és la perfecció. Encara que Déu no existeixi fora de la imaginació humana, el què és segur és que sa omnipresència – a través de la cultura i la societat i del dubte – no és mentida.
El concepto de dios es bastate subjetivo , ya que cada uno ve ( o cree ver ) a un "DIOS" diferente , la unica manera de "visualizar" a un dios es a partir de las religiones , pero mas que nada es solo eso , un concepto , algo no tangible , visible , solo se basa en la fe que tenga el individuo ( o la fe que le han hecho creer ).
Puedo creer en un dios , pero este variará en cierto sentido del dios que tu crees , en lo unico que tendran parecido es en que es un ser perfecto en todas las medidas.
Pero demostrar que un dios existe , es imposible ( fisicamente al menos )
1batx A
-
Crec que tots tenen raó perque no es casualitat que totes les civilitzacions creguin en un ser superior perfecte, que es capaç de fer coses increibles, la creació del mon, que escolta tot el que li dius,...
Jo crec que es una necessitat humana per explicar tot allo que no sabem, per que el no saber de on venim, que som, on anem, son preguntes que ens fan po i la religio les contesta encara que no sigui veritat, siguin coses que son imposibles però nosaltres o creiem per que ho necesitem creure.
Depèn de les necesitats hi ha cultures que tenen un Deu per a cada cosa l'amor, la guerra, la felicitat, la pluja,.. un per a cada necesitat, en canvi hi ha d'altres que tenen un de sol per tot. Encara que una persona digui que no creu en Deu dintre seu i en els moments dificils acaba accedint a ell sense voler-ho, demanant ajuda.
Per tant es molt dificil deixar de creure en un ser superior ja que es una necessitat humana
jo crec que deu es un ser perfecta que hem creat els essers humans en la nostra ment, ja que tenim la necesitat de creure en algu perfecta, en algu que ens ha creat i a creat tot allo que ens envolta. Necesitem algun esser en qui poder confiar les nostres penes, i confiar en ell per poder aconseguir qualsevol cosa, que ell la pugui resoldre.
El que es segur es que Deu no es pot definir , ja que cada cultura te el seu Deu diferent i unic.
Aquests tema sempre ha sigut complicat,i mai ens posarem en dacord si existeix un Dèu o no...
Si serveix la meva opinió, jo crec que no existeix aquest tal Déu...suposo que es un fruit de la nostre imaginació que ens ha motivat per fer coses bones (amb la recompensa de anar al cel) y no fer-ne de dolentes (el castig: l'infern). També ens ajuda a no sentir-nos sols, ni tenir por(ell ens protegeix), poder tenir un sentit per a la nostra existencia, etc...
L'èsser humà necesita totes aquestes coses, i com ens manquen, busquem algú, algú imaginari, algú que mai ens traeixi.
Desirée 1Batx C
P.D. Estic aquí només per l'interés de comentar, no perqué em pugin la nota (laralaa...)xD
Xavi,ha dit...
Crec que el què explica la Imma no es correcta , perquè si cadascú de nosaltres s'ha inventat a Déu, com pot ser que tots siguin iguals, llavors en la meva opinió Déu ens ha inventat i ell ens a ficat en la nostra ment que hi ha un èsser perfecta què es ell.
També penso què hi han varis Deus depenen del país, pèro què aquests Deus els ha creat algú, i aquests algu es Déu què és el mateix que ens ha creat a nosaltres.
En resum, jo crec què Déu existeix i què ha sigut ell el què ens ha ficat al cap què existeix un èsser perfecta.
La idea d'un Déu està incolcada a la força desde anys remots.La gent l'utilitzava com a medi per a que es complissin unes normes generals, tant a nivell personal com a col·lectiu, i això a comportat una sèrie de polèmiques preguntes a la vida de cada individu (creient o no creient). Tothom te veritat en el que diu i a la vegada no la te. No es sap que existeixi un Déu però tampoc es sap que NO hi hagi.. així que tots tenim aquest gran dubte.
Un interrogant que quedarà a l'aire i que cadascú modificarà al seu gust.
La manera de demostrar que Dèu està present entre nosaltres és la manera en què troben respostes a les nostres dubtes.
un exemple clar seria la pregunta, què hi ha desprès de la mort, perquè existeix l'ésser humà...?
...nico...
Dèu nomès és pot demostrar en aquellas persones a les quals tenen fe en ell i creun en la religió.
com ja he dit en el comentari abans; Dèu és com una mena de escapatoria per a les preguntes teoricament sense resposta.
ningú pot demostrar que Dèu existeix, perque en la meva opinió penso que el Dèu de cadascú està en un mateix, en la fe i la creença de cada persona.
per a finalitzar voldria plantejar una qüestió: com descriurieu el vostre Dèu, en tots els aspetes?
El fet de que Déu existeixi és basa en cada persona i pensament.
Moltes persones relacionen a Déu amb la religió quan no sempre es així, també n´hi ha persones que creuen en Déu com un esser superior, un esser perfecte i altres que pensen que no existeix que és impossible.
Però també per respondre a aquesta pregunta ens hem de bassar en que és exactament la perfecció? és un model establert? o simplement és una idea que cada persona té?
Dient aixó també vui afegir que no estic d´acord amb el Marco, ja que moltes persones creuen en Déu i tenen por a la mort i al contrari n´hi ha gent que no hi creu i no té gens de por a la mort.
la meva resposta a la pregunta de dalt, és que per una persona pot existir o no si aquesta creu en ell. Tot ve donat de que si a una persona li ensenyen o el fan creure (per qualsevol mitjá) que Déu existeix, aquesta així ho creurà.
per aixó hi ha la Bilblia i altres textos religiosos on s'explica tota la história religiosa, i on és relatada des de l'antiguitat com a algu que va passar de debó.
Crec que la seva existéncia o no está dintre de cadascú de nosaltres, i és l'únic métode (al menys per a mi) de saber si está o no.
i esclar que Déu no apareixerà per dirnos "aquest soc jo..." ja que és una divinitat.
Estic d'acord amb Bettina, hi ha gent que creu amb Déu, i altres que no, però aixo es depent de la creencia de cada persona, molta gent hi creu perquè desde petit l'hi han ensenyat aquesta "religió", però això no ens mostra que existeixi, jo crec que mes bé Déu a sigut inventat per el home, un manera de que el home s'ha sentit mes segur de si mateix pensant que un Déu superior el protegia.
sandra 1b
En general estic bastant d'acord amb tota la resta de comentaris. Crec que Déu ha sigut creat per la por de l'esser humà a no poder respondre algunes preguntes.
Penso que tothom al sentir la paraula Déu li ve al cap, el Déu reiligios aquell que existeix a través de la fé de cadascú pero crec que també potser possible l'existencia d'un Déu sense esta involucrat amb la religió, només sen un ser perfecte que sap totes les respotes a totes les preguntes pero que no ha creat el món ni ens ha creat a nosaltres.
No se com explicar-me...
me llegit els comentaris una miqueta per sobre, vull dir que estic dacord amb el que diu la Rosana de que tard o d'ora, concient o inconcientment, acabem creien en Déu mes q res per reculrar-nos en algu o algú o demanar ajuda, quan pasem per moments dificils, la perdua d'un familiar, per exemple.
a mi personalment crec que es el que em pasa, per que no negare el aver demanat ajuda en algun moment dificil, pero a la vegada em resulta molt dificil creure en algu q no veig.
viky, 1Batx. A
Aunque mi pensamiento es muy diferente al de los demas comentarios en lo unico que estoy de acuerdo es que todas las diferentes razas necesitan un ser superior en el que creer, quisas no sea por miedo a la muerte por que yo creo en Dios no por mi miedo a la muerte sino por que el es el unico ser que puede escucharme, entendenderme y ayudarme a cada momento sin tener que preocuparme por el que diran las otras personas, en resumen es como mi confidente y la mayoria de las veces no hubiera podido salir de mis problemas sino fuera por su ayuda por que aunque paresca irreal todas las cosas que le he pedido me las ha dado y la unica cosa que pide a cambio es que sea buena, que no le aga daño a las personas que me rodean y sobre todo saber perdonar......quisas ustedes no le an dado una oportunidad por que creen que parece imposible que pueda existir un dios pero no van a perder nada por intentarlo o con pedirle algo para saber si por lo menos puede dartelo.
No se si cientificamente puede demostrarse la existencia de dios pero lo que si estoy segura que dentro de mi ya me lo ha demostrado hace tiempo dandome todo lo que le he pedido tantas cosas que nisiquiera me acuerdo de todas.
vanessa muñoz 1º B
Penso que realment el que déu existeixi o no, no és el més important. Si existeix, el dia que el veiem li importarà més com vam ser amb els demés durant la nostra vida, que si vam creure en ell o no.
Serà més significatiu que el que fem a aquesta vida sigui per voluntat pròpia i no per por a la mort. Si ho fem per voluntat pròpia serà més sincer i de tot cor i això és més important que pensar si existeix o no déu.
Crec que Déu realment existeix a vegades. Pot ser que existeixi psicologicament als humans que hi volen pensar en ell. Peró perquè ocurreixen desgracies, morts, fam....? Dons, perquè diuen que Deu es un ésser perfecte? I que ens estima tant...? Si es tan perfecte perquè passen aquestes coses?.
Referint-me al deu psicològic l'explicaria com un recolzament quan passa una desgracia d'algú proper o quan tenim ganes de donar gracies per algun motiu.
Carla Sánchez, 1er B
La meva pregunta es si es pot demostrar la existencia de deu per la ciencia?
pues crec que no podem demostrar l'existència de Déu mitjançant la ciència o la raó. No hi ha proves materials ni experiments científics que ho puguen demostrar. No el podem tocar, ni veure o sentir... però com ja hem parlat alguna volta, els homes no sóm cos només, també tenim ànima, i tampoc la podem tocar ni veure, però sabem que està ahí, amb l'existència de Déu passa el mateix.
Rafel Ferrer 1-C
no he legit els comentaris anteriors, així que no diré amb quins hi estic d'acord i amb quins no, simplement exposaré la meva idea:
Crec que és del tot impossible demostrar l'existència de Déu, cosa que no significa que no existeixi, ja que també és imposible demostrar que no existeix, crec que l'important no és si existeix o no, sino la necessitat de les persones en creure-hi, la pregunta és:
Cal creure en un ésser superior millor que nosaltres?Perquè?
Yo crec que la gent més que creure-hi, pensa en un ésser superior. Cadascú se l'imagina diferent, o simplement no se l'imagina, numés hi pensa. Això deu arribar de "lluny", al no saber perqués, com per exemple no saber per que plou¿ pos simplement per que Déu s'ha enfadat, o per que trona i cauen llamps¿ pos per que Déu deu star fins el cullons.. o Algu així deurien pensar.. I a la llarga.. dons tothom hi pensa.
El que nose, és si a alguna persona, desde que neix, fins que mor, i ningu li nombra re sobre un tal Déu, en que deu pensar¿ deu pensar en algun Déu igualment¿
També estic d'acord amb el Sergi.
Cal creure en un ésser superior millor que nosaltres?Perquè?
La idea d'un Déu és molt subjectiva i crec que no podriem ni podrem demostrar mai que existeix un ésser superior al que anomenem amb aquest nom.
Tot hi així les diferents cultures que podem trobar tenen un o uns essers superiors als que adorar per algun fet, es a dir algun motiu amb gran trascendéncia a provocat que els essers humans idealitzesim indiferentment quina sigues la nostra cultura a algú aparentment perfecte.
Per tant, la idea d'aquest és per a mi, això, una idea que es creen algunes persones per protegir-se o sentir-se protegits i que per aquells que hi creuen pot ser un gran recolsament en els moments més critics.
A més a més ens trobem amb un fet demostrable i es que amb els anys la quantitat de gent creient ha anat disminuint coincidint amb el creixement dels coneixements.
La existencia de Dios nunca se va poder demostrar 100% por que es una cuestión de fe, yo creo que si nunca te hubiesen hablado de Dios como algo superior a todos, si le dijeras a una persona, que existe un ser superior que esta en el cielo “supuestamente” nadie se lo crearía pero al llevarlo inculcado desde pequeños es simplemente cuestión de creer o no creer.
Estic d'acord amb alguns dels comentaris que han deixat, però en altres no.
Crec que si que hi ha d'haver un ésser superior anomenat déu, ja que si nosaltres no sapiguessim que existeix no ens podriem haver inventat aquesta idea del no res. Amb això vull dir que si em "creat" un ser superior perfecte, ha de ser ja que no podem crear una cosa d'una imaginació ja que tot està relacionat amb coses que ja sabem.
Des del meu punt de vista crec que sí existeix i no té perquè ser present sinó com han dit uns quants pot ser una idea que nosaltres mateixos ens fem, però tot i així existeix per què nosaltres li donem continuitat.
Si creemos que dios es un ser perfecto, el cual tiene suficiente capacidad para darnos la vida.. porque nos deja morir?
esta es una de tantas preguntas que tengo sobre el ella. Porque... Por que no podria ser una mujer?
somos "machos" hasta para ese sentido?
la verdad, yo no creo en ningun dios ni en ningun tipo de poder superficial.
La vida nos aporta cualidades psicologicas y fisicas, asi como tambien experiencias de todo tipo. Estas son las que se aparecen más amenudo entre nosotros, en forma de palabras, recuerdos, imagenes..
Por ello, no creo en la necesidad de creer en nadie más alto ni fuerte que yo.
Porque cada uno de nosotros somos quien somos y dsde mi punto de vista, nadie no tiene que guir, ni nlazar con un destino...
La fe es algo único, asi dicho algo religioso. pero la fe es una creencia que te asimila con al realidad o la irrealidad?
nunca sabes a donde mira.
Como dices pues, que existe alguien más habil i inteligente entodos los sentidos que tu?
lo conoces? cenaste con el alguna noche, te ha dado algo de que hablar?
Por que creer en alguien solo por punto de apoyo?
No se cree simplemente que lo que existe es una idea, como verdad?
- Más allá de esta solo se encuentra el arte de encontrar como y cuando avanzar.
Yo no me sujeto a nadie.
Otros utilizan la fe, o a ese padre de vida.
Cada cuál con su estrategia no?
He tingut un altre idea, però no sé si té sentit – el més probable és que no, però mira:
L'humà – com a ésser racional que s'anomena a sí mateix – per entendre qualsevol cosa que l'envolta, necessita situar-la en el temps i l'espai, mesurar-la, per dir-ho així. Però al veure com és de gran el món, i com el cel continua sense límits, etc., diem que l'univers és infinit. I si no ho és, doncs després ha d'haver-hi alguna cosa, no? I si no hi ha res, el no-res no és una cosa també? En fi, que el concepte d'infinit sempre ha sigut un malson per la humanitat; per què? Perquè no es pot mesurar.
Així, l'humà ha creat un essència omnipotent a qui atribuir la creació l'univers; aquesta essència, Déu, també és infinit, però com que el seu poder no és qüestionable, no es donaren més voltes al cas i van néixer religions per honorar a aquest poder omnipresent.
Aquesta explicació seria dir que Déu és modelat en l'imatge de l'home i no l'inrevés – què segurament és veritat perquè si existeix Déu com a ésser físic no crec que s'assembla a nosaltres–; és a dir, que l'ésser humà (els creients), no CREUEN, sinó que VOLEN que existeixi Déu.
Al donar-hi més voltes, aquesta resposta no m'agrada ni a mi, i em quedo amb el que vaig escriure anteriorment, però deixo aquesta per si ajuda a algú a contradir alguna cosa (si s'entén, és clar).
Me gustaría gritarle al mundo: ¡Es mentira!
Pero respeto cada opinión i creencia en esta supuestamente llamada FE, a un SER SUPERIOR que desconocen.
Considero la vida fruto de la materia, que nunca se crea ni se destruye, simplemente se transforma.
Me niego a creer que alguien nos creará, o nos diera el placer de vivir. Solo fue una casualidad entre muchas, que hoy podamos estar aquí.
Es verdad, que la idea “DIOS” viene procedente des de que el ser humano se pregunta por su existencia. Y entiendo que los primeros en ponerle nombre a este ser perfecto, superior, que nos inculca la fe en él, que nos hace ver la luz, que nos destierra todos los miedos, sirviera de gran ayuda en su momento.
Pero hoy en día, las religiones no son más que sectas, “comidas de coco”, perdón por así decirlo.
Hay pruebas científicas que nos declaran de donde procedimos y como nos creamos, y me baso en eso, a la hora de decir que soy atea. Nadie me ha demostrado la existencia de DIOS.
Estic bastant d'acord amb el últim comentari, el de la Laura, per que les seves idees em son pròximes explicaré algú similar.
En principi la idea de deu va néixer per donar una resposta fàcil a preguntes que no tenien resposta.
- Qui ha creat el univers?
- Deu!
- Qui ens ha creat ha nosaltres?
- Deu!
- Perquè fa bon dia?
- Perque Deu esta content!
etc...
Això fa milers de anys, quan les civilitzacions eren molt mes primitives, Tenia sentit, ja que no li podien donar cap explicació mes.
Però en aquest temps, gràcies a la ciència em pogut respondre la majoria de preguntes. I em descartat les suposades "gestes" de “Deu”.
I bàsicament ara el concepte de “Deu” s'utilitza en un sentit espiritual i religiós. Buscant un ésser superior que ens ajudi, preo bàsicament l'ho únic que fem es ajudar-nos a nosaltres mateixos, respondre'ns nosaltres mateixos dins del nostre cap.
Amb això, he volgut explicar des de el meu punt de vista de on prové la existència de la paraula Deu, però si "DEU", el ésser superior existeix? Com diu el títol inicial
La meva resposta es: NO!
I perquè no?
Pues perquè no el vist i no hi ha cap prova de que existeix., quan algun dia baixi del suposat "Cel" i me inviti a una cocacola i estiguem parlant una estona, jo seré el primer en anar a la església i resa cada dia.
Però de moment això no ha passat.
En la meva opinió, no es pot demostrar l'existència de Déu mitjançant la ciència i la raó.
Cadascú sap si Déu existeix o no, perquè és un misteri que encara ningú a pogut demostrar, ni per la ciència ni per la raó.
Crec que tots els humans necessiten explicacions d'allò que no saben i per això creuen en les respostes que la ciència o religió els hi donen.
potser tot es basa en la pregunta : D'on creiem que vam sorgir?
D'un ésser superior que va crear-nos a semblança o per mol·lécules que s'han anat arreplegant per formar tot el que avui dia existeix, i quan dic existir em refereixo al concepte de tot alló que podem veure o tocar.
Jo personalment em declino més cap a la segona idea, com he fet des de que he tingut un mínim criteri per entendre quina és la nostra porcedéncia i quina és la font més fiable.
Yo no soy ni simpatizante ni detractor de una cosa o la otra es decir de si existe dios o no, pero si que me declino un poco mas hacia el pensar que si existe, creo que la cuestión en si radica en cada individuo, si tu crees o no, si desde pequeño te han inculcado el creer en un ser superior y todo lo que ello conlleva a la vez, es decir, si te portas bien vas al paraíso o por lo contrario vas al infierno.
También pienso que en parte el pensar que existe un ser omnipotente la utilizamos a su vez de autoconsuelo y esto viene dado por el dolor que puede causar la perdida de seres apreciados entre otras cosas...
Yo creo en Dios, pero a mi manera, es decir, pienso que esta bien eso de ayudar al prójimo si lo necesita, intentar ser bueno en lo posible y ya no por el hecho de que un ser supremo nos este custodiando continuamente si no por que tiene que ser así.
No hay pruebas que determinen al 100% que Dios existe, pero si que hay cosas como la Biblia, investigaciones como lo de lo ocurrido en Sodoma y Gomorra, la posible aparición de parte del antiguo testamento y demás cosas.
El que yo crea que existe un ser superior supongo que será en parte al que me lo hayan inculcado desde pequeño. También pienso en lo infinito que es el universo y el espacio y no creo que todo eso de haya creado de una simple explosión.
La gente siempre tiende mas a creer en la teoría de la evolución, esto quiere decir que simplemente hemos ido evolucionando de la nada, pese a ello tampoco hay pruebas científicas determinantes en relación a la existencia de Dios.
De antemano un cordial saludo ;)
Atte: Diego Jordan
Jo crec que aquesta pregunta no tindrà mai resposta, però personalment crec que la figura de Dèu existeix tan sols perquè els èssers humans tenim por del que pot passar després, de que morirem i s'acabarà tot...
Tot i que l'afrimació de Descartes podria ser realment certa, perquè, com l'èsser humà (que no és perfecte) té al cap l'idea de la perfecció o d'alguna cosa infinita?
M'agrada la resposta del Roger.
Si vols creure en Déu d'acord, tothom és lliure de pensar el que vol.
El problema arriba quan entrem en el tema de le religions. La més clara i la més propera a nosaltres és el catolicisme. Qualsevol persona amb un mínim de cervell és capaç de veure que s'han inventat un Déu per benefici propi.
L'ignorància és une de les armes més poderoses dels dictadors, i l'Esgèsia l'utilitza amb més enginy que ningú. Dient a la gent que tot és Déu i s'ho creuen, deixaràn d'investigar i els faràn cas a ells, que suposadament ho saben tot sobre ell. I si a més s'inventen unes normes que suposadament a dictat Déu, ja ténen un poble completament ignorant i obedient, un poble que no s'atreveix a fer res perquè Déu ho veu tot i si fa alguna cosa malament anirà a l'infern.
Molt ben pensat, no? Un Déu que ens vigila 24h al día, que no se li escapa res. Un métode excelent per evitar qualsevol resistència al totalitarisme.
La veritat és que sóc incapaç de entendre com és posible que tanta gent depositi la seva confiança en el catolicisme, no cal ser gaire llest per veure que tot, absolutament TOT, és un muntatge per guanyar riquesa i poder.
A més, també és molt significatiu que els religiosos demanin el vot per al PP...
En base al comentari del Roger i de l' Alex... No sempre hem de relacionar el fet de que existeixi un Deu amb la religió perque ara mateix, les persones estàn mes capacitades, pensen per si sols i som mes dificils de manipular ... Avui dia no és tan facil manar a les persones amb una religió o imperdir que tinguin pensaments propis.
Actualment n'hi ha gent que creu en Deu nomes com un esser superior, la perfecció, sense tenir que creure en una religió com es el catolisisme. Ja que com diuen ells dos és impossible creure que una persona o esser superior, hagi creat el mon en 7 dies i tota l'historia del genesis que, el 90% dels relats que explica son increduls avui en dia. En aixo si que estic d'acord amb ells...
Jo crec que avui dia una part les persones, que pensen que Deu existeix ho tenen com un esser superior, un patró per guiar-nos sense creure en una religió i menys en l'esglesia, tal i com han dit la Caterina, la Patricia i altres comentaris però ara no els mencionare tots.
Em sembla que m'estic desviant una mica del tema, però voldria contestar a alguns aspectes del comentari de l'Alex Meyer: L'Esglèsia no va inventar-se un Déu per benefici propi; no ho va fer el catolicisme, ni altres formes de cristianisme, ni cap religió que jo conegui. La religió ve després de la fe i les creences – i per tant de la idea de Déu –, que aquesta religió s'organitzi de tal manera que queda totalment jerarquitzada i corrupte és una altra història; hi ha qui s'aprofita de les creences d'una religió per son benefici propi, però primer han d'existir aquestes creences.
Tampoc estic d'acord amb què la religió fagi que la gent deixi d'investigar, ja que la fe nasquè justament del desitg de voler explicar les coses, i quan surgiren els antecendents de les religions no és que els humans investigaven tal com entenem la paraula avui en dia. A més, penso que per tal de voler investigar alguna cosa s'ha de tenir un dubte, i com es veu només amb mirar aquest blog, la qüestió de Déu en provoca molts de dubtes.
Com ha dit molt bé la Bettina, avui en dia hi ha molta gent que creu en Déu sense necessitat de recolzar-se sobre qualsevol religió.
Encara mantinc l'opinió que Déu existeix com a idea, si existeix o no físicament no s'arribarà mai a demostrar, perquè – per les descripcions i definicions de Déu segons diferents religions – Déu està en un lloc o intocable o només accessible després d'una vida de bondat – osigui si realment existís la Glòria i veiessis a Déu, ja no podries demostrar sa presència, estaries mort.
Bien, mi opinión es que evidentemente cada quién argumenta su postura según sus creencias, por lo tanto sería difícil convencernos o demostrar si existe o no desde un punto de vista no metafísico. Como muchos antes han opinado, Dios es un ser que existe como idea, un término que define el orígen de las cosas, el de todos nosotros; tal vez nace ante la inquietud de los humanos al no conocer su procedencia y querer explicársela, como también han intentado dar explicaciones a otros fenómenos que desconocían. Cabe decir que DIOS para mí, puede ser interpretado de otra manera, desde un punto de vista fuera de las concepciones religiosas. Dios, como ya he comentado, es simplemente eso, la explicación que se ha querido dar a la pregunta "¿por qué estamos aquí?" se necesita tener fe en un ser superior capaz de habernos creado y que ahora vele por nuestra existencia.
Ahora, sería difícil defender su existencia desde un punto de vista no metafísico (concretamente no teológico), como es el caso de los filósofos ateos como Protágoras o sin irnos muy lejos, Bakunin o Marx.
Otra cosa son las religiones, que a lo largo del tiempo han estado contando falacias que no creo que tengan mucho que ver con lo que en principio se entendía por "Dios", pero bueno eso ya es una opinión personal.
El problema de todo esto puede ser tal vez que, desde luego todas los puntos son respetables, pero no todos tienen los mismos fundamentos, y unos resultan más creíbles para unos que para otros.
Bueno, tras este rollo me despido jaja. Buenas noches.
Bua e entrat per dexar un comentari i realment e flipat la gent s'ha pres enseriu aixo de pujar nota eeee... pero wuenu al tema...
Jo pensu en algu molt semblant al que diu el primer comentari vberruezo crec que era..
Doncs això que es podria dir d'alguna manera que deu, evidentment no existeix, pero el esser humá es un esser tan simple que necesita creure en algú o en alguna cosa superior a nosaltres, i justifiquen coses, fets,... asenyalan al cel i dient no es cosa nostre. Som simples si si, aquestes altures com podem pensar que deu per exemple està al cel o nosaltres anem al cel si ja s'ha demostrat i avui en dia ja podem volar i veure que allà només hiha nubols... Coses sense sentit..., per a mi, això clarisimament, cadascu es lliure de pensar el que vulgui o amb qui vulgui.
PD: Si deu existis estaria fins els cullons de nusaltres!! ¬¬
:) Adeuu!! i avera si cambiem de tema que això esta culapsatt!!!
Alba Huidobro Torres 1c
Estic d'acord amb alguns comentaris que la gent ha anat deixant, però en altres no.
Desde el meu punt de vista, penso que Déu no existeix. Crec que cadascú té les seves creences y els seus pensaments a l'hora de pensar si Déu existeix o no, segons la religió de casascú, ell se'l podrá crear dins la seva propia ment.
No podem anar dient que Déu existeix, com hi diu alguna gent, ja que això no ho sap ningú y cap persona ho ha demostrat. En tot cas ho podrem saber una vegada que estiguem morts.
Att: Adrià García 1ºC
M'agrada el comentari de l'Alba, menys una cosa, quan diu que Déu "EVIDENTMENT no existeix"; no dic que penso que Déu existeixi, ni dic que no, perquè crec que cal mantenir una ment oberta i si la gent hi vol creure, que cregui, si no, que no s'ho cregui, però en cap cas s'hauria de donar conviccions sense més.
L'Adrià diu que "No podem anar dient que Déu existeix", perquè no s'ha demostrat; però s'ha demostrat que Déu NO existeix? Llavors no podem anar dient que Déu no existeix tampoc? A més, recordem que fins i tot part de la ciència no és demostrada, que hi ha encara moltes hipòtesis, encara que sé que no és el mateix perquè no podem classificar l'existència de Déu com a hipòtesi, és més aviat una idea. En el cas de l'educació i els àmbits relacionats, sí que penso que s'ha d'ensenyar les coses a base dels coneixements científics i les proves, etc. Però si algú vol anar dient que Déu existeix, que ho fagi – al no ser que intenta utilitza la idea per manipular a la gent –, tothom és lliure a opinar el que creu.
Hi ha gent que em diu que jo no hauria de dir coses així, perquè soc del científic i hauria de dir clarament que Déu no hi és, que és una fantasia sense sentit,… Però penso que els bons científics no haurien de descartar qualsevol possibilitat sense haver demostrat sa falsetat, per molt poc científic que pugui semblar.
Jo crec que no es pot demostrar l'existència de Déu, simplement el fet de si existeix o no depèn de la fe que tingui cadascú perquè, bàsicament, Déu ho hem creat els humans per respondre a moltes preguntes sense resposta i ho hem agafat com a suport per respondre-les com per exemple: D’on venim?
Judit 1BATX C
Per a mi Deu no existeix. És una idea que tenim al cap i que l'interpretem com l'ésser perfecte. Però, per que hi ha diferents Deus? La resposta es que no tothom el veu igual, sinò que segons com creguis que hauria de ser due o tagrades que fos, ets d'una religió o directament no ets de cap.
Pablito
hola!
dncs bé,sobre aquest tema,penso que per una part pot ser certa la idea de que si els èsser tenim una idea al cap d'un èsser perfecte,hi ha la possibilitat de que en algun temps existís...però com no puc demostrar-ho,ho no se com...sempre he pensat que hi ha algu,no sé ben bé el que és però hi ha,en respecte a la perfecció...opino que la perfecció no existeix...però cadascú que pensi al que vulgui!
au adeuu!
Carla Sòria 1batx B
Respecte al que diu Xaali sobre el meu comentari, vull deixar clar que jo no em referia a que les religions aguessin inventat pròpiament dit el seu Déu. Sinó que el que han fet és modificar-lo fent creure que hagi dit certes coses o incolcar als cervells dels fidels com segons ells, Déu vol que actuin.
Repeteixo que jo no tinc porblemes amb qui creu que li cal un ésser perfecte per viure, sinó que els tinc amb aquells que fan creure que un Déu és com ells diuen per sotmetre al poble.
Per cert, a l'altre comentari se m'ha oblidat mencionar les Creuades i l'Inquisició. La veritat es que l'exemple del Déu catolic és molt bo...
Generalment en la nostra societat s'ha dit que deu existeix, les nostres famílies en la seva majoria professen tenir una creença de Déu. Però encara que durant molt temps ha estat aquest el concepte de la nostra cultura, avui ens hem barrejat amb altres cultures sense sortir de la nostra terra. Han estat els mitjans de comunicació els quals han jugat un paper molt important en aquesta barreja de cultures, principis, moral, ètica i creences.
Internet tambe ha sigut una eina força important perque a la red podem veure diversos punts de vista diferents als del nostre entorn i aixi poder extreure conclusions
No hi ha lloc intermedi o creus en Déu o No
calan 1BATX B
Com a éssers humans necessitem creure en alguna cosa, tenir fe en algu que, quan no tenim cap altra solució esperem que les coses surtin bé.
Majoritàriament aquesta cosa en la que la gent creu, és un ésser perfecte, un ésser superior que hem anomenat Deu.
Si ens basem en el mètode de Descartes, teoricament, aquesta creença ens demostra l'existència de Deu,no obstant, crec que això no és suficient per demostrar la seva existencia.
Realment, la perfecció no existeix, per tant, aquesta idea s'adequa personalment a cada individu, amb això vui dir que si la perfecció no existeix en comú i és diferent per a tothom, cada persona té un Deu pròpi, ja que lo que per algu pot ser perfecte, per a un altre no.
La veritat, amb això crec que llavors, no hi ha cap ésser superior, sinó que simplement necessitem tenir fe en alguna cosa que nosaltres pensem que és perfecte i així trobar fe i esperança, tal com fan les religions.
Penso, que en aquest tema podreim estar-hi parlant hores, perque com ha dit la Xaali en algun dels seus comentaris no podem dir que Dèu existeix perqué no s'ha demostrat, pero tampoc podem dir que no existeix perqué tampoc s'ha demostrat.
Després la Patri, ha dit que si existeix un algú superior a nosaltres que ens dona la vida, que ens la treu? En tot cas que existis Déu o algú semblant a aquest, ens la hauria de treure perque sinó no cabriem al mòn, encara que potser (ara canviare una mica de tema) no ens morim, passem a una vida millor o com a la religió cristiana es creu es va al cel amb aquest Dèu.
No se si m'explicat, pero definitivament vull dir que creure en Dèu, es fer-lo existir en certa manera.
Dios, conocido como la gran divinidad suprema, capaz de obrar el bien y sembrar la vida en todos los rincones del más inhóspito universo.
Eso es lo que más se ha oído hablar de Él, pero realmente Dios existe?
Dios, es conocido como el creador de la vida, el fundador del sentido de la razón, pero quizás solamente sea un ser ficticio, un ser creado por un primitivo pueblo, un pueblo que no encontraba explicaciones razonables a hechos paranormales, un pueblo que no era capaz de plantearse respuestas lógicas, un pueblo que se aferraba a la creencia de este ser para sentirse resguardados del resto de los acechos del mundo perverso y al peor miedo, el miedo a la muerte, el fin de la existencia de todo ser.
Las civilizaciones han compartido este hecho, la creencia en una divinidad superior, estas creencias han subsistido durante siglos en forma de religiones. Pero Dios sólo es real para aquellos que recurren a la fe en Él.
Se podría decir que Dios es una masa de energía que se ha ido creando por las mentes que han ido “razonando, meditando” sobre Él, sólo una ilusión, una forma de escapar del mundo real e ir a un mundo ficticio donde reina la bondad.
También se sostiene que Dios solamente es una invención por parte de unas personas capaces de sembrar la desconfianza entre la población con el propósito de poder mantenerlos controlados sumisos bajo su poder, hasta el punto de sembrar el caos por una mísera creencia.
En definitiva Dios sólo existirá para aquellas personas que lo valoren como tal, que recurran a la fe, será un ser magnífico que nos resguardara de los peligros y nos acompañara en nuestras vidas hasta el paso hacia su reino, pero para otros sólo será el motivo de escapar de la realidad con el fin de disfrazar la amargura de la vida.
Déu, diuen que es perfecte.
Un nazi diu: es perfecte.
Un jueu diu: es perfecte.
Conclusió:
Déu es un farsant, o no existeix.
Em quedo amb la segona.
JoanRue 1A
Jo respectu que hi hagui gent que cregui en aquest ésser superior..Però ho sento però no ho entenc, com creus en una persona que no has vist mai? que mai et pot donar un consell o una ajuda?Hi ha persones que es recolzen en Déu,que van a la església (la suposada casa de Déu)...etc. però això a que els ajuda? el recolzament (si es que hi ha) se'l estan donan ells mateixos,amb la força de la seva própia psicologia.Dit axí sembla una tonteria però plantejeuvos-ho tal qual.
Creieu que si Déu existís i realment fos un ésser superior el món aniria tal com va?
jo sincerament ho veig una menjada de olla impresionant.. que ha anat passan de generació en generació. I crec que el que creu té molta imaginació.
Aquesta es una qüestió força complicada que romandrà durant molts anys sense resposta així que cadascú defensi el que cregui!
Quan he començat a llegir la del Rué sense saber qui ho havia escrit, estava segur de que era ell. Molt clara la explicació.
No és curios que, encara que no creguis en Déu ni en una glòria on t'espera, quan perds a algú, automaticament t'obligues a creure-hi?
O almenys això és el que em passa a mi, sense voler-ho m'intento a obligar a pensar a que Déu existeix en el moment d'una mort. Som molt dèbils, si t'ho penses.
Mai he pensat en Déu alhora de relacionar la pèrdua d'una persona amb on estarà la seva ànima. Simplement crec, que allà on sigui la seva essència totes es retrovaran de nou.
ya nadie leera el comntario, pero que rabia no haber opinado el año pasado.
me molesta la ignorancia de los ignorantes.
los que no creen en dios piensan que los demas tienen fe en UN SER SUPERIOR, UNA PERSONA o UN CREADOR.
se equivocan. los creyentes no creen en una "personita" en el cielo (los mas católicos tan vez sí, no lo se) simplemente TIENEN FE en una fuerza; cosa que creo que EXISTE (son nuestras ganas de vivir), para consolarnos y esque todos debemos TENER FE en algo.
Dios para mi solo existe para los que tengan fé. Lo que está claro es que algunos creen en un dios y en cambios para otros dios es esa primera molecula que desencadeno el origen del universo... Pienso que el ser humano creó a Dios en su mente para que la gente hiciese el bien, para que la gente temiese, que si no hacian el bien una vez muertos no irian al cielo, pienso que el ser humano creó a Dios con el objetivo de que la gente fuese buena y no se volviese loca.
Publica un comentari a l'entrada