El filòsof Epicur, segons ens diu Alain de Botton, pensava que els ingredients de la felicitat eren 3: els amics, la llibertat i la capacitat de reflexionar sobre els problemes que et planteja la vida. El jove Alex Cubillas afegeix que a més cal posar-hi sal, és a dir, sortir-se de tant en tant del que hauria de ser "normal". Altres parlen d'ingredients com l'amor, la familia, els diners, tenri metes...
Quins són bons ingredients per cuinar la felicitat i en quina quantitat cal barrejar-los?
36 comentaris:
Estic d'acord nomès amb els dos primers ingredients d'Epicur. No crec que sigui essencial la reflexió sobre la vida d'un mateix, no sempre, sincerament preferexu viure la vida tal com va, com surgeix, sense preocuparme massa pel futur, perque tot pot canviar.
M'agrada la teoria del Cubillisme jajaja, jo també trobo que a la vida se li ha d'afegir un toc diferent, ja es sap que LA VARIETAT ÉS LA SAL DE LA VIDA i per tant fer coses variades, i sortir-se de la rutina de tant en tant, fa que sigui un ingredient essencial per a qualsevol.
Tot i així L'oci, la familia...també serien uns factors que condicionen la nostra felicitat.
No estic d'acord amb la Míriam: Jo penso que reflexionar sobre la vida sí que és un ingredient per la felicitat. Ja sé que no és molt filosòfic, ni científic, ni res, el que estic a punt de dir, però és la veritat: NO SÉ PER QUÈ penso essencial per la felicitat reflexionar sobre les coses, però és que no puc imaginar no fer-ho. Penso que potser t'has de plantejar les coses per apreciar-les, ja que la felicitat és un estat d'ànim i per tant es produeix en la nostra ment. Em sembla; també és possible que m'estic inventant un munt de coses aquí, però dic el que crec.
Pel que fan els altres ingredients, estic d'acord amb Epicur sobre la llibertat i també sobre els amics sempre que aquest terme inclou també a la familia o la parella – ja que suposo que se'ls podria anomenar amics, més o menys.
Afegiria també a l'educació – no em refereixo a l'escola, sinó al fet d'aprendre i ensenyar, escoltar i investigar (encara que siguin petites coses, com, jo què sé, qui t'ha agafat el bolígraf, com ha entrat el gat de fora a casa,...). Mai dic la típica frase anglesa "ignorance is bliss"... almenys mai ho dic sense sarcasme.
I, finalment, hi barrejeria una mica d'altruisme: el món no giraria sobre egoïsme, i si el món no funciona bé es reflecteix en la infelicitat dels seus habitants.
Jo estic amb la xaali crec que es important el fet de reflexionar sobre la vida,ja que et fa aprendre i valorar factors que segurament si no reflexionéssim ni ens adonaríem de que existeixen. Evidenment que estic a favor del cubillisme, hi ha que donarli un toc propi a la vida de cadascú, digali sal,pebre o com un vulgui.Sinó la vida perdría el seu encant.
Segons el que diu Epicur estic d'acord però crec que ell és massa precís, jo personalment englobaria més els temes,quan ell diu amics jo diria éssers estimats,englobant aquest factors per poder-hi considerar no només amics sinó família,parella.. llógicament no se el que ell entenia per a amics potsr per a ell la parella abans que parella es amiga i al igual amb els parents de sang.
suposo que ho haureu entès.
Per començar jo no he dit que no sigui un ingredient per a la felicitat, si heu llegit bé: No crec que sigui essencial la reflexió sobre la vida d'un mateix, no sempre. No dic que no s'hagi de reflexionar sobre la vida d'un mateix, però no sempre dona la felicitat. SI jo començo a reflexionar-hi, d'acord sempre en trec coses bones, però quasi sempre que hi reflexiono...que voleu que us digui em deprimeix pensar el que pot passar, o les situacions cuotidianes com ara els estudis o altres coses...
Nuestra visión sincera es lo que el malgenio delata.
Per començar el plat ficaria un bon grapat de família, de llibertat i d'amics. Seguidament de salut i "d'esport" i per acabar un toc de bogeria per donar a la nostra vida una mica d'alegria! Ja que sino una vida monòtona....no seria molt agradable.
Referint-me a lo de reflexionar crec que no es essencial per a la nostra vida però que està bé que de tant en tant reflexionem.
Estic d’acord amb Epicur, els 3 ingredients basics per la felicitat son els que ell diu. Segons el ingredient de reflexionar sobre la teva vida, la Míriam diu que no es essencial i la Xaali diu que si però que no sap perquè, jo crec que es essencial perquè al no preocupar-te mínimament per el teu futur, ni pensar en el que fas, això et converteix en un persona que només l’importa viure com una espècie d’ignorant, no se si m'explico, i si fas alguna cosa malament i ho reflexiones pots evitar tornar-ho a fer, això si amb precaució, perquè si li dones masses voltes a qualsevol cosa no trauràs res en clar.
Crec que hi han mes ingredients, com diu el Alex, la "SAL" però, des de el meu punt de vista per tenir encara que sigui una mínima felicitat, amb els de Epicur ja la pots aconseguir.
He de confessar que jo no se que es exactament la felicitat i tampoc se si ho soc, encara que crec que reuneix-ho mes o menys els 3 ingredients. Si algú m'ho pot definir.
haber haber... Alex no crec que el ingredient important sigui ser normal, quin aborriment si tothom fos "normal" o igual no? handa que... i una altre pregunta es ¿que es per tu ser normal? cada un te la visió de la normalitat diferent cada un es com es i crec que pot ser com ell vulgui no seguir les majories ja que d'aquestes no hi treus gaire cosa.
Jo tinc tres Amigues que tela... no les cambiaria per res del mon i molt normals molt normals no son...
BOJAS stan si si pero ja per mi aixo es el normal No BOJA no AMIGA DE ALBA...
Així que qui sap que es ser normal?? sisplaauuu que algu m'ho diguii noooooo.....
A mi tan em fa el que fasin els demes. jo faig "casi el que vui" i de moment estic molt be.
Estic d'acord amb que s'ha de posar cadascu la cuantitat de sal que aquest vulgui pero cadascu ha de pensar, saber, y posar la que vulgui. A tu et farà feliç surti (crec que he llegit por ahi) pero alguna altre persona li pot agradar o no surtir i ser la persona més feliç del mont! o no?
En La cuestió de les tres ingredients esencials per aconseguir la felicitat que deia Epicur estic d'acord en els dos primers. Aquests son espectes molt importants sobretot la llibertat.
Tot i així estic d'acord amb la miriam i penso en viure el moment i que alguns cops es millor sencillament viure i no pararte a pensar massa perque pensar de vegades es molt dolent si si... (NO ES CONYA). Pero es inevitable i importantisim fer-ho algun cop, pero no crec que sigui tan tan important per conseguir la felicitat.
Pero només dono la meva opinió tampoc crec que sigui jo la més indicada per cuestionar les idees de ningú i menys les de un gran Filosof que es molt més savi que jo i bastan més inteligent.
També estic d'acord amb la Romina amb això que diu de que Epicur es massa precis. Crec que dona una idea de els ingredients de la felicitat massa especifica. Crec que hi ha tot un ventall de ingradients posibles per ser felisos i a més cada un te el seu propi, es a dir, cada persona te uns ingredients per cuinarse la seva felicitat molt personal.
ELS VENTALLS DE LA FELICITAT!!!
(jo vui un!!)
Pero Llucia ningú sap en realitat que es la felicitat algú podra pensar que ho es però en realitat qui li diu a ell que allò que esta sentint es felicitat. SI es que no sabem res de res. O qui sap cada un arriba a la felicitat quan ell creu i ficaria la mà al foc i no em cremaria de que per a ningú seria igual. I com diu El JoSE Luís cada persona es especial i única.
jO no se si soc feliç el que només ser que estic en un moment de la meva curta vida que stic contenta i sadisfeta amb el que m'envolta(...DE MOMENT...)
:D ALBA HUIDOBRO TORRES
PD: M'agradaria fer una pregunta:
¿es pot arribar a la felicitat plena saben que hi ha gent que mor injustament cada dia i que a més ens estem carregan el lloc on vivim TOTS cada dia més?
Només es una pregunta no vui coeccionar a ningú, només vui saber-ho. Encara que recolsan la meva teoria per cada persona això tindria importancia per la seva felicitat o no.
GRACIES ADEU!
oh oh crec que me pasat... :O
Se m'ha anat molt molt la olla!!
acabu de rellegi el comentari principal i ho habia entes algu malament pero tot i així segueixo pensant el mateix, i no rectificaria res només "la bronca" que li he fet al ALEX.
Això em pasa per no saber llegir jajaja.
Pobre Alex me descarregat en ell jejejejej SEmpre esta be fer coses variades... :D HO SENTU!
ANDA QUE YA ME VALE!!
Llucia com tú molts de nosaltres ens hem prgeuntat que es la felicitat,jo mateixa m'ho he preguntat,i llegin aquests comentaris i pensan he arribar a la conclusió de que la definicó que busquem podem trobarla segurament en un diccionari però en el fons no existeix,ja que cada persona considera la felicitat desde el seu punt de vista,valorant unas coses més que d'altres,unes persones més que altres,uns fets, unes accions més que altres per això per a la meva opinió la felicitat va lligada a la vida i a la forma de ser de cada individu. Així que cadascún de nosaltres té la seva pròpia definició de felicitat.
doncs bé,jo crec que els ingredients per aconseguir la felicitat són com ja heu dit,els amics,encara que de vegades es necessita una mica de solitud,la reflexió sobre questions de la vida,però que de vegades s'escapi l'infant que portes dintre,inmadur i perquè no dir inconscient d'algunes coses,l'amor,però que cadascú tingui el seu espai vital,la familia,però fent la teva vida com vols que sigui,sal,però també una mica de sucre per endolçar la vida,somriures,però també llàgrimes per treure les emocions que tens guardades només per a tu,diners,però que siguin per disfrutar-los i no per que els zeros fagin bonic al teu compte bancari...i potser em deixo algun ingredient...aahh siii!disfrutar de cada segon que passa,i treureli tot el suc possible als moment.Es dificil alguns cops...però no diuen que después de una tempestad viene la calma?
Carla Sòria.
Bé, doncs estic molt admirat de la vostra capacitat de parlar d'un tema tan difícil. M'agrada molt la definició escueta i clara que ha fet la Carla Sánchez. Una mica de síntesis va bé, no, Alba?
No acabo de saber, però, si teniu clar del tot el que volia dir Epicur amb "reflexionar"; volia dir clarificar algunes cuestions per desangoixar-nos, per exemple no preocupar-me molt pel que tenen o són els altres sinó pel que jo necessito realment. És després d'un a anàlisi que hom s'adona que els altres són els altres i tu ets tu i punt. Un altres exemples eren creure en el destí o la mort: si hi ha un destí ja vindrà i si vé la mort no m'importa perquè ja no hi seré per adonar-me, deia.
Un altre concepte que no se si teniu clar és el de llibertat. Epicur no volia dir "fes el que vulguis" sinó "no depenguis de ningú, sigues autosuficient". Penseu en això quan dieu que un ingredient de la felicitat és la llibertat?
Al final m'ha quedat llarg també a mi, je ,je.
contestant a la pregunta del Félix,si crec que el que volia dir Epicur sobre la llibertat i reflexionar sobre la vida,eren ingredient importatnt per arribar a la felicitat,jo almenys quan ho he nomenat en el comentari d'abans ho veia des de el mateix punt de vista
jo estoy completamente deacuerdo con lo que dice Carlasá!XD!creo que realmente tiene razon en cuanto a los ingredientes que ella le pondria, yo pondria los mismos!!
Feliz findee!!!
By: Raquel!(esq sino pongo anonima no puedo escribir porque no me acuerdo de mi contraseñaa!!XD!
Está muy bien lo que ha dicho Felix de la SAL ya que esa es una parte fundamental de mi teoría (“el cubillisme”) de cómo veo la felicidad.
Para empezar la felicidad eterna, infinita, continua... no existe en mi teoría, ya que en la vida siempre tendremos momentos en los que estaremos felices y otros en los que estaremos tristes. Es completamente necesario estar triste para poder ser feliz en esta vida, tenemos que sufrir, llorar y tener sentimiento de perdida, ya que ese sufrimiento se convertirá en placer, esas lagrimas derrochadas por una gran sonrisa y finalmente el sentimiento de perdida que crea un vació dentro de nosotros esta hecho para que algo o alguien pueda llenarlo para completar nuestra felicidad. Filosóficamente hablando nosotros seriamos escaladores, y lo que hace un escalador es subir montañas. Una relación evidente pero a lo que quiero llegar es que nosotros (escaladores) nos ponemos objetivos (montañas que escalar), cuanto más alto y grande sea el objetivo (montaña) más difícil se nos hará llegar por las dificultades que encontremos (inclinación, terreno montañoso, escasez de oxigeno...) eso quiere decir que cuanto menos objetivos y más difíciles sean en nuestra vida más nos estamos asegurando la infelicidad. Pero esto no acaba aquí, hay que también tener presente que este grandioso vació y esfuerzo que crea el tener unos objetivos inalcanzables hace que si el sujeto que eligió cumplirlos consiga uno de ellos podrá saborear un gran éxtasis de felicidad relativo al vació interior que le había dejado.
Si es difícil de entender lo resumiré; Si tienes objetivos a corto plazo y fáciles de cumplir y estas a gusto te estarás asegurando la felicidad, pero nunca podrás saborear la felicidad que podrá sentir un objetivo muchísimo más difícil de conseguir y a largo plazo, ya que crea un vació mayor, y el sujeto que eligió el objetivo difícil no tiene asegurada su felicidad.
Bueno no me quiero enrollar más ni dármelas de filosofo jajaja esta es una parte de mi teoría espero que la entendáis. (EH! Alba)
Que vaya bien
Alex Cubillas...desde un punto de vista Cubillista! JUAS
Yo creo que la felicidad depende de cada persona, es decir de su forma de epensar, del lugar donde se encuentre, de su personalidad, etc...
pero creo que algo que tiene en común todas las felicidades es lo que dice el alex, hacer cosas que normalmente no harias, por lo menos de vez en cuando la hace más alegre, por lo tanto tienes más oportunidad de encontrarte más agusto y un poco más feliz que si haces siempre lo mismo.
No són els únics ingredients ni de casualitat, encara que haguéssim d'elegir-ne tres de tot el ventall de possibilitats, probablement també jo traria aquestos. Per començar, són una bona base però si el que de veritat volem aconseguir es la felicitat absoluta hi han més punts a tenir en compte com els ja esmentats: la familia(d'on procedeixes i la teva descendència), el benestar personal (tant a nivell físic com a psíquic), l'amor (no només d'amistat sinó el de parella), el poder gaudir de una vida plena i agradable.... i desgraciadament, els diners.
La quantitat d'aquests ingredients que necesites van al gust del consumidors.
Encara que, finalment, un bon plat és aquell que te una recepta única y personal. no?
Estic d'acord amb Epicur pel que respecta als 3 ingredients de la felicitat.
Inicialment quan parlem d'amics, en aquest punt, hi afegiria també la familia i l'amor, son esencials per la vida de tothom, ja que son un punt de recolzament, ja sigui tant pels moments bons, com pels dolents i son la gent amb qui comparteixes la teva vida.
La llibertat, es un ingredient bàsic, i un punt que tothom hauria de valorar molt, ja que molta gent no l'ha pogut conèixer plenament, ja sigui per la dictadura duta a cap per Franco, en aquest cas a Espanya, o per molts altres motius, i ara que la tenim, es esencial.
L'analisi de la teva pròpia vida, també es algo a tenir en compte, ja que mai va malament mirar enrrere en el teu passat, i valorar el que has fet be, o malament per així en un futur "no tornar a caure en la mateixa pedra".
Quan es parla dels diners, parlant sempre des del meu punt de vista, no crec que siguin un ingredient de la felicitat, perquè enganyar-nos, sempre ajuden a que et puguis permetre tota mena de luxes.
Però per què existeix el prototip del que es ric o te diners, es mes infeliç? Realment es així?
No crec que sigui així, tot i que generalment es generalitza, els diners ajuden en la felicitat però no provoquen que tu siguis feliç amb els diners.
Respecte al tenir metes, sempre i quan siguin "alcanzables", poden igual que els diners ajudar, ja que es una motivació mes, però en el moment que saps que mai ho podrás aconseguir no tens la mateixa "emoció" per arribar-hi.
Finalment, m'agradaria acabar dient que mai ningú sabrá que és realment la felicitat, cadascú te la seva pròpia, i mai pots saber si en algún moment de la teva serás mes feliç, degut a que es un altre moment i l'explendor d'aquell instant no el tornaras a viure mai mes. Per tant, la paraula felicitat no te una definició de diccionari, sinó que cdascú te la seva propia.
ANDREA LLACUNA 1rB BATX
Jo crec que Epicur tenia ben clar que era per ell la felicitat però desde el meu punt de vista, per cada persona la felicitat està formada de diferents "ingredients" tot i que molts coincidim amb alguns com les amistats, la llibertat, la familia, el amor... sempre n'hi ha gent no de depén d'algun d'aquests per ser feliç. Aixi que com ho simplifica la Carla casdascú te la seva recepta, poden tenir elements comuns però també cada persona l'hi afegeix el seu toc especial.
Els meus ingredients per a la felicitat serien especialment cuatre: concidint amb Epicur, també afegiria els amics junt amb la familia i l'amor, amb els qual sempre podem confiar i ens donen una estabilitat en la nostra existència, el saber que tenim i podem confiar en unes persones. Després, també d'acord amb Epicur, possaria una miqueta de llibertad, ja que és molt important per tal de no tenir de dependre de ningú i poder expressar-nos amb total llibertat, sense cap norma establerta envers a nosaltres.
El tercer ingredient, seria trencar amb els esquemes, el qual sempre és necesserari per canviar la rutina diària i no aburrir-nos en la nostre vida, i així sempre poder fer coses noves i diferents a les del dia a dia que normalment fem.
L'últim ingredient que crec que seria important per aconseguir la felicitat, seria tenir una bona salut i estar en bones condicions.
Totalment d'acord amb Epicur.
Felicitat, llibertat i capacitat de reflexió sobre la pròpia vida.
Realment podríem adherir mil i un, què dic mil i un!, milions d'altres ingredients a la vida de cadascú per aconseguir aquest puntet tant magnífic que anomenem "la sal de la vida". El que no és tant fàcil és distingir quins són els elements que poden complementar la felicitat d'un mateix i, quins no. Possiblement ens equivocarem moltes vegades avans d'acertar al ingredient "salí" que ens ajudarà a nosaltres, més possible encara que visquem enganyats llargues temporades de la nostra vida pensant que aquell és l'ingredient ideal, i que més endavant descobrim que no, que allò no ens serveix d'ajuda.
Però per poder arribar al punt de buscar allò que ens ajudi de vegades no serà necessari estar complint els altres tres requisits.
Em refereixo a que en la societat actual, sobretot el camí de llibertat i reflexió sobre un mateix, està una mica entrebancat entre tantes publicitats i demès que volen controlar les nostres vides. Per tant, si fos el cas que el camí per arribar aquests dos punts que he citat ara, fos llarg de recòrrer, podríem anar passant amb els altres mini-ingredients que la vida i el món ens ofereixen durant el trajecte.
"Nuestra visión sincera es lo que el malgenio delata." Soc capaç d'imaginar-me qui pot ser l'anònim que ha posat això, però no n'estic segur. No acabo de veure quina relació té amb el tema però em fa gràcia perque a cada apartat que entro i ha alguna cosa amb relació amb el rap. Serà perquè el rap es filosofia...
Jo trobo que els ingredients d'Epicur són bastant vàlids, tot i que caldria retocar-los una mica per a cada persona. Jo crec que el quart ingredient, al menys per mí, és tenir la filosofia de vida seguent. Primer de tot, ser una persona ètica i actuar com tal, encara que de tant en tant se t'escapi algun acte que no ho sigui (Felix, suposo que m'entendràs). En segon lloc, crec que cal preocupar-se el mínim possible per aquelles coses a les que donem importància i que no la tenen. Quan menys necessites i menys coses et preocupen (que no vol dir que no t'hagis de cumplir les teves obligacions) més feliç ets. Això és el que jo penso.
La felicitat és abstracta.
Una sensació d’alliberació omnipotent, que ens fa estimar la vida d’una manera visceral.
És allò que qualsevol persona desitja i que aconseguirà per propi mèrit i pels medis que ell escolleixi.
Cadascú escollirà els ingredients que cregui necessaris i afegirà la quantitat de sal que més li convingui.
La meva recepta estaria clar, que contaria amb els ingredients que Epicur cuinava; la llibertat sobrevolant qualsevol límit, la capacitat de reflexió sobre un mateix i l’autoconsciencia del que realment és prescindible per ser feliç i per últim l’amistat, encara que l’enumeri últim, essencial per contagiar-nos de plena felicitat delectable.
Moltísimes combinacions fan que aquesta substància (que al saborejar-la tots ens evaporem) sigui adictiva, i tots volguem prendre-la.
L'ingredient principal es la llibertat indiscutiblement seguit de l'amor dels familiars des del meu punt de vista.
Angelo
No me'n havia oblidat, en tot moment el tenia present, però l'amor és l'ingredient màgic, l'ingredient que ens "coloca", el que ens deixa persuadits d'imaginacions dolces i agradables, el que ens farà veure el món des de la lluna.
No sé per què però sempre estic d'acord amb el Meyer.
També vull afegir que l'idea de la Laura de què l'amor és el que ens fa veure-ho tot d'una manera molt més positiva, "des de la lluna" que diu ella, em sembla totalment acertada.
Si parlem d'ingredients, cadascún pot ser-hi més o menys golafre i donar pes al gust dolç o salat. (:
Com sabem Epicur per exemple, es nutria de la dieta més senzilla. Pero ell es sentia ven nutrit i en tot moment era feliç amb els seus tres ngredients.
Potser caldria analitzar a un munt de gent. Pero si jo tingués que fer un menú amb tres plats diferents, el primer seria, la llibertat, per a segon l'ilusió i l'esperança i com a tercer la capacitat i el poder de poder reflexionar sobre la vida i sobre totes aquelles petites coses que fan de la nostra feliçitat un ápat especial.
Per postres, demanaria un plat de cubillisme impregnat de carmel. (tot i que l'alex no hi aguantaria massa en un plat).
Estic totalment dacord amb Epicur la llibertat els amics i la capacitat de poder ser autosuficients és just el que tothom necessita o al menys jo, perquè el poder ser lliure i decidir tot el que has de fer i el que no sense que ningú et digui res al respecte, el poder tenir uns amics amb qui disfrutar dels bons moments, i que a més que el dia de demà no hagis de dependre de ningú sinó ser tu mateix el que et fas tirar cap endevant, aixó són uns factors de la vida fundamentals.
És cert que també s'ha de posar sal a la vida perquè sinó arriba un punt en que és monótona i si no tens els teus reptes els teus amors es com si hi hagués alguna cosa que et falta.
Marc Gràcia 2 Batx. A
Jo també estic totalment d'acord amb el que diu Epicur. Crec que aquests tres ingredients per aconseguir la felicitat són força importants per ser feliç.
Tot i això, jo afegiria altres ingredients com la familia o el temps lliure (oci).
Per mi, els tres més importants serien els dos primers de Epicur, és a dir, la llibertat i els amics, i la familia.
Jo penso com Aristotil que la felicitat consisteix en viure(tenir salud, tranquil·litat), sentir( gaudir dels sentits i dels sentiments ), pensar ( tenir una bona capacitat e raonament..), i tenir les necessitats materials cobertes. Ja que sense salut no fem res, poder sentir el que sents com per exemple sentir amor sigui de familia, amics o la teva parella és el millor que et pot passar, tenir la capacitat de pensar i raonar sobre las cosas i per acabar que tenir unas mínimas necessitats materials coberte ja que si vius patint gana no pots ser feliç.
La llibertat si que ens pot fer feliç però no crec que sigui essencial ja que ninú és el tot lliure.
Només estic d'acord amb un ingredient que cita, "els amics". No crec que la llibertat i la reflexió sobre la vida d'un mateix, siguin els altres dos ingredients essencials per a la nostra vida i ser feliços completament.
1)la llibertat, no crec que sigui un ingredient essencial per a la nostra vida, ja que com hi diu Judit, no som del tot lliures, no obstant, hi podem passar i sé completament feliços.
2)prefereixu viure la vida dia a dia, tal i com em va i la sent-ho, que no pas preocupar-me per el que em deparará el futur.
En conclusió em queda dir, que simplement hi ha altres ingredients que un pot pensar que son essencials i no ser-los; pero desde el meu punt de vista, afegiria la salud i el fer coses distintes a les que fem diàriament. (oci)
Si pensem bé, és veritat allò que diu Epicur que per aconseguir la felicitat ens fa falta llibertat, amics i la capacitat de reflexionar sobre els problemes que la vida ens planteja, però, no puc entendre com s’oblida de l’amor, si és innat en nosaltres i una de les coses que més feliços ens pot arribar a fer!
La família entre altres també és important, per això reconec, que a pesar de que Epicur tingui raó també penso que li van faltar unes quantes coses més per dir. Hem de reconèixer que no és tan difícil aconseguir la felicitat, però, no tothom té el mateix privilegi per arribar a aconseguir-ho.
Sé que sembla contradictori, però no ho és pas, encara que sembli mentida hi ha gent que no pot arribar a aconseguir-ho plenament.
Només em quedaria amb un dels ingredients d'Epicur; la reflexió sobre la vida d'un mateix.
Tant el amics com la llibertat et poden arribar a presentar problemes que nomès la reflexió d'un mateix pot arribar a solucionar.
La ment humana és "l'ordinador" més potent del món, per tant, si el fem servir correctament ens pot ajudar a enfrontar-nos contra tot tipus de problemes. I un cop no tenim problemes, tenim la felicitat.
Mirant el comentari que deixà l'any passat, m'he donat compte de què he citat un ingredient que de fet no soc capaç de definir: llibertat.
I no estic segura de si estic d'acord amb mi mateixa sobre allò de família i amics; potser sí que algú pot ser la mar de feliç sense cap de les dues coses, només que personalment no em podria imaginar contenta sense. Però sí a l'altruïsme, la reflexió i l'aprenentatge. I la llibertat, segons l'entenc.
Estic d'acord amb els tres ingredients d'Epicur encara que en faltaria un de molt important, l'amor.
També per ser feliç necessitem satisfer els nostres desitjos. Tot d'una manera moderada perqué sinó tampoc obtindriem la felicitat.
És molt important ser lliures , tenir amics i també és important que els problemes que tenim al llarg de la vida els sapiguem resoldre de la manera correcta.
Jo crec que si tens aquestes coses i actues de la manera correcta seguint la teva ment i sobretot seguint el teu cor podras obtenir una plena felicitat.
Publica un comentari a l'entrada