Dalí és un pintor importantíssim a la història de l'art. No hi ha dubte. Una de les seves frasse més famoses és: "la diferència entre un boig i jo és que jo no estic boig". És una frase provocadora perquè la majoria de la gent pensa que les coses que ell feia són ben boiges, dignes d'un boig.
Segurament els psiquiatres tenen una llista de símptomes que els ajuden a identificar un boig i recomanar el seu ingrés en un manicomi. Pero el concepte boig va més enllà de un diagnòstic mèdic. Alguns pensen, per exemple, que per sobreviure en aquests món cal estar una miqueta boig. El concepte "boig" té acepcions diferents i sembla que admeti graus: és pot ser una mica, poc o molt boig. Per entendre'l bé hem de pensar el seu contrari: en català tenim la paraula "seny"; en castellà "cordura".
Què en penseu de tot això? Era Dalí un boig? Som nosaltres persones amb seny? És la bogeria una malaltia? Què és una persona normal?
33 comentaris:
Avui dia la paraula "boig" la fem servir constantment.
Per exemple diem boig a un amic que fa alguna tonteria per fer-nos riure o per provocar i fer un rato el pallasso, diem boig a algú que es un assassí, diem boig a un malalt psíquic...es clar que l'amic està boig perque fa coses usuals per fer-nos pasar-ho bé, un assassí està boig per el que ha comès i un malalt està boig perque simplement el cap no li va com li ha d'anar.
Dalí ho veig més com un amic, el que fa és provocar,fer el pallasso i fer el que vol, li és igual que el tractin de boig com sinó, ell sap bé el que és i expressa el que vol amb les seves obres això li dona un toc diferent al de tots els artistes.
M'oblidava de comentar que el seny, és una cosa uqe la societat a establert per un públic majoritari i cal dir que la bogería depen de quins graus pot arribar a ser una malalaltia però no sempre, com ja heu pogut veure al comentari anterior.
I les persones normals no existeixen, io no crec en les persones normals, jo dic es que tots som especials, ningú es igual a ningú, per tant no podem tenir la idea de normal.
yo estoy más loco que ese hombre jajaja aunque no lo exteriorize tanto. olE dalí!
Crec que Dalí en no era boig, era un "avançat" en el seu temps.
Dalí no estaba boig, veia la realiatat de manera diferent de tots nosaltres i a la vegda, crec que molt valent de demostrar a tot el mon que hi havia una altra realitat que ningú veia o si la veia no s'atrevia a dir-la en veu alta.
Actualment qualsevol que faci una cosa fora de lo normal en les "nostres normes socials", ja ho considerem un boig.
jo tmpoc crec que Dalí estigués boig,l' únic que volia era cridar l'atenció.Vaig a posar l'exemple que ens van posar al museu,Dalí era una barreja entre Don Quixot i Sancho panza,és a dir,la barreja entre la bogeria i el saber tocar de peus a terra.
En respecte a la definició de bogeria,el significat denotatiu és que una persona no está bé del cap,encara que,un significat connotatiu per a mi es que a la vida hi ha que estar una mica boig i trencar els esquemes de lu normal.
umh.... es una pregunta interesant, perque... relament, qui som nosaltres per jutjar,decidir o otorgar el concepte de boig a un altre? o encara millor.. quin son els limits establerts en les fronteres ja esmentades:poc o molt (boig)...
el criteri de bojeria es un criteri subjectiu, ben dit, tothom pot estar d'acord amb un cas molt extrem però... quin és el punt exacte en que algú deixa de ser:interessant, imaginatiu, somiador, divertit, expontani... a passar a estar "grillat"?
la societat així ho a implantat, i així l'hem d'acceptar...
una persona extrovertida deixa de ser-ho per ser introvertida i passar a ser un malalt mental. AMB O SENSE RAONS??
ROTUNDAMENT: DALÍ NO ÉS UN BOIG!
LES PERSONES QUE PENSEN QUE AQUEST PINTOR ERA UN BOIG, CONFONIA BGERIA AMB CREATIVITAT, I PER TANT, AMB EL ART.
AQUEST SENYOR ERA ÚNIC, PLASMAVA EL QUE NINGÚ ALTRE HAVIA CONSEGUIT FER, ET FEIA PENSAR MOLTISSIM I PER ULTIM I EL MÈS IMPORTANT, FEIA EL QUE LI AGRADAVA, QUAN LI DONAVA LA GANA.
AIXÒ ÉS TOT.
GRÀCIES...
Com ja saps Felix, el meu treball de recerca tracta el tema de la bogeria però jo tampoc tinc una resposta clara, així que em guiaré per el que jo crec.
Sobre Dalí, estic d'acord amb el que diu la Carla Sanchez, crec que era una persona avançada al seu temps, no estava boig només li agradava provocar a la societat perquè era una persona provocadora i també una mica egocèntric.
Igual que hi ha "graus" de bogeria, crec que també hi han "graus" de seny, però jo entenc que ja només per ser persones ja tenim seny algunes mes que altres, ja que no es comparable el meu seny al d'un assassí.
Sobre les últimes dues preguntes, prefereixo no contestar ja que ho estic investigant.
Per últim vull dir que estic d'acord amb la Míriam, utilitzem massa la paraula "boig" per definir coses molt diferents i realment no sabem el significat de boig.
Podriem dir que "el estar boig" té diferents graus tal i com diu la Miriam ja que avui en dia utilitzem molt aquesta expresió sigui per qualificar a un malalt mental o com a comentari per un amic. El meu punt de vista es que totes les persones tenim una mica de bogeria i una mica de seny... n'hi ha persones que tenen més d'una que d'altre i per això es comporten de manera diferènt.
todos estais locos...
yo podria decir eso y tener razon ( o no...) , ya que al ser el concepto de locura una cosa de grados , qualquier persona puede considerar "loco" a otro , sin siquiera conocerlo (prejuicios...prejuicios...)
solo bastaria con mirarlo y verlo actual de tal forma para decir " yo no haria eso" y llamarlo loco.
a mi parecer Dalí no estaba loco, era un genio, y basicamente el ser un genio conlleva que la gente te malinterprete ( o quieras que te malinterpreten como un loco )y te juzge. Yo no me considero loco, y dudo que alguien (HABLANDO EN SERIO) se considere loco.
es una palabra que ha perdido significado a mi parecer
matias .1 baxt A
Jo crec que gran part de la dificultat d'establir què vol dir que una persona és boja ve del fet que – com tantes, tantes altres paraules de naturalesa semblant – s'ha intercalat al vocabolari col·loquial. Vull dir, aquesta paraula tècnicament deu referir-se al fet de tenir una anomalia, en el sentit d'una mancança o irregularietat, al CERVELL, és a dir física (encara que durant l'època d'invenció de la paraula aquest no devia ser el principi de classificació de bojos i sans), que després afecta la forma de pensar, etc, o també (i que segurament és més usual), resultat d'experiències traumatitzants (que estarien a la ment, això sí) que d'alguna manera poguessin afecta el comportament o l'arribada d'informació al cervell; però avui dia sol referir-se a una "anomalia" (en el sentit d'una cosa rara, no normal o simplement diferent a la nostre plantilla de la vida) en el comportament o forma de pensar d'algú, és a dir a la MENT.
No sé si m'explico bé, segurament sembla molt irònic (o, millor dit, erroni) el que estic dient, considerant que la bogeria se suposa que és un estat psicològic. I, ara que hi penso, no sé si el que acabo d'escriure ho crec ni jo! Però ho deixo per si de cas lo ajuda a algú, cosa que dubto també!
Això sí, ho escric a partir – obviament – del meu punt de vista, que considera que el cervell i la ment no són el mateix.
Per tant, no considero que Dalí estigués boig. Tenia idees diferents a les que poden tenir moltes persones. I tenia la valentia d'expressar-les, i a sobre d'una manera que obligava a escoltar (o, millor dit, mirar). En molts casos la valentia pot semblar una bogeria (quan és, més que res, una imprudència), però en aquest cas ni diria això. S'entén que, amb el significat col·loquial, molta gent digui que Dalí estava boig; però jo consideria que algú que realment cregués això té un pensament molt tancat.
I, persona normal? Què és una persona normal? Déu meu! Si realment s'ha d'aplicar aquesta horrorosa paraula a algú, hem de tenir un àmbit en ment: si ens referim al comportament, físicament, etc. i dins d'aquestes escollir, altra cop, més mètodes de classificació (lloc, època, etc.) i encara així la paraula pateix d'un toc més o menys sinistre.
I bé, mai he escrit un comentari tant llarg, a veure qui s'ho llegeix, fins i tot em fa pal a mi revisar-ho!
Per cert – sí, soc jo un altre cop – volia dir que m'agraden en especial els comentaris de la Míriam, de la Carla, del Nico i del Matias.
yo creo, y como me lo creo es cierto, dalí esta loco jajaja me explico, la gente loca como dalí son gente que se da cuenta que para destacar hay que salir de la norma, ya que un loco es el que rechaza las normas sociales establezidas. Y todos sabemos que para que nos destingan de los demas hay que destacar y salirse de la NORMA con sus consecuencias malas y buenas, pero eso no importa porque realmente si hay consecuancias esque ya habras destacado.
.fin.
cubillasS!
Dalí no era un boig, sinó que feia i deia coses com la frase seva tant escoltada: ''la diferència entre un boig i jo, és que jo no estic boig'', perquè cridava l'atenció i la gent es fixava més en ell cosa que el venefiava en una part. S.Dalí, només era un home extravagant que li agradava momstrar el seu punt de vista sobre la relitat i demés.
La bogeria és una malaltia, però aquesta paraula també la utilitzem per referir-nos a accions determinades com per exemple, quan fem una cosa que està fora de les nostra vida quotidiana, com trencar amb els esquemes. La bogeria, seria definida a més de malaltia com a un concepta d'una persona que fa moltes tonteries i és diferent que els demés, però sempre des d'un punt moderat.
Dalí no era un boig perquè a diferència d'un boig, sabia els límits entre bogeria i realitat.
És a dir, sabia que hi han certs punts que has de complir per arribar a ser un individu boig, i que tot i que ell en complia molts, no eren suficients per anomenar-lo com a tal.
Estava boig pel simple fet d'intentar cridar l'antenció al món sencer? Pot ser si.
Podriem pensar que estava boig degut a tots els traumes que ell manifestava en les seves obres?
Més que boig a causa d'aquells traumes, crec que podríem creure que era boig per la quantitat de traumes que tenia. Però torno a insistir: HO PODRÍEM CREURE; això no vol dir que ho fem.
Realment va fer Dalí alguna bogeria?
Crec que una bogeria seria un acte d'algú, totalment fora de context i sense una explicació racional de per què aquesta persona ha comès tal acte.
Amb Dalí això no succeeix. Sabem perfectament que els actes de Dalí no poden ser qualificats de fora de context -em refereixo a una cosa dolenta o estúpida sense raó de cometre-la a propòsit- perquè el què feia era art i, per què els feia per una raó molt senzilla: cridar la nostra atenció.
Em pregunto si la Miriam escolta violadores del verso, perque una de les seves rimes diu: yo no creo en las personas normales, yo digo todos somos especiales. Es exactament la mateixa frase traduida.
A part, bàsicament estic molt d'acord amb la Miriam, diria el mateix que ella però d'una manera diferent, així que no serveix per res que expliqui el que penso perque ja ho a dit ella.
La bogeria s’ens fa irresistible moltes vegades.
L’adrenalina alliberada després de cometre una bojor, fa que es desllici en nosaltres un sentiment de vehemència i despreucupació per les prohibicions en que el món ens envolta.
Com tot hi ha un extrem, mantenir-se sempre en equilibri es el idoni per aconseguir de nou una eterna felicitat apasionada.
Per cert, no puc comentar sobre si Dalí era boig o no ho era, perquè no vaig tenir el plaer de conèixe'l. I no puc jutgar sense anteriorment haver-ho tingut present i realment comprovar-ho. Tot i així, diria que era un geni de l'expressió sensitiva, on en les seves arts plasmava la seva subjectivitat de veure les coses.
Crec que la realitat es tal i com s'expressen als quadres de Dalí, som nosaltres qui vivim en un món artificial ple de mentides i actes que no son bons per a la societat.
Admiro a Dalí simplement per que crec que ningú ha pogut arribar a tenir una imaginació tan gran com ell.
Jo Laura, si que vaig tenir el plaer de conéixer a Dalí en una de les visites que vam fer amb el curs a Figueres.
Angelo
Només vui deixar aquí explícita la definició que trobem al diccionari quan busquem la paraula boig.
Boig:Adj. Persona que ha perdut la raó, que pateix una malaltia mental.
Apartir d'aquí que cada individu participan del blog opini el que vulgui,jo personalment no crec que aquest fos un adjectiu que poguem atribuir a Dalí.
Havent llegit la majoria dels comentaris, haig de dir que estic d'acord amb la Míriam i el Meyer, i que segurament tots pensem el mateix. Vull dir que tots som especials per les manies, dèries, digueu'ls-hi com vulgeu, que cadascú té. I també m'agradaria dir que estic d'acord amb el que diu la Miriam sobre el seny, que és alguna cosa que ha imposat la societat, però afegiré que llavors sembla que un individu que no està en una civilització , que no està en societat no pugui tenir seny, per tant seria un boig, no? Cosa que sabem que no és així.
De tal manera, desprès de pensar-hi, crec que actualment la paraula bogeria s'emplea amb la gent que no segueix l'establert per la civilització. Per exemple, d'una persona somiadora i que vulgui complir els seus somnis més extranys, ara s'en diu boig.
Crec que tots estem d'acord amb que Dalí era un geni. Era una persona que es sortia del habitual sense por, sense importar-li el que pensessin d'ell. Tenia una ment molt poderosa. No el conec, però crec que odiava la monotonia i la serietat. Crec que no soportava el comportament de la societat ni el seu funcionament cuadriculat. Un home així no és habitual, la societat no hi està acostumada. No interessa que hi hagi persones així, sempre són més "útils" aquelles que fan el que la societat els ordena, sotmesos i condenats a una vida buida. Totes aquelles persones que se surten del que és "correcte" per a la societat són anomenats bojos.
En conclusió, en Dalí és un dels meus ídols, perquè la veritat és que en tinc bastants, però tots lluiten per la llibertat, questionen el funcionament de la societat i no tenen por de rebelar-se contra allò que no els sembla correcte. Espero que algun dia jo també aconseguiré reunir les virtuts que he citat, ja en tinc una, només em falta treballar les altres dues. Espero que algun dia la societat digui que estic boig.
La bogeria és una classificació establerta per la societat per classificar – amb intenció de connotació negativa, és clar – an aquells que no tenen un comportament o pensament o aspecte, o el que sigui, que encaixi dins dels esteriotips promocionades per la societat.
Bé, m'anadono que el que he dit ja bàsicament ho havia dit el Meyer en son últim comentari, però mira XD. Bé, doncs que hi estic d'acord, amb el que diu ell.
Dalí simplement era un geni. No podem dir que fos un boig, tan sols perquè optes per les idees extravagants. Estem d’acord, amb que dormia mig abraçat a una cullera i que, a la mínima que escoltava un soroll i es despertava, recordava el somni i directament, seduïa la seva inspiració i la plasmava en les seves obres d’art. Això en el seu cas, no era estar boig. En el seu context senzillament, era una forma més de trobar-se amb el seu interior i encara més lluny, amb el seu inconscient.
Dalí simplement tenia una actitud diferent a la que comprendríem nosaltres.
Això si, fixem-nos que molt possiblement nosaltres fórem els estranys, (si ell ens veies ara mateix).
Tots nosaltres podem arribar a ser com ell. Crec que ningú es una persona amb seny, perquè cadascun esta en una via de pas entre el seny i la bogeria, en uns esglaons més amunt o més avall. Ningú ha ficat mai cap tipus de regle per dir qui és exactament una persona amb seny o una persona simplement (dic simplement per no dir més que boja, o menys que boja) boja.
La bogeria en sí, en un Grau exagerat i a nivell altíssim, si que es converteix en malaltia.
Aprofitaré ja que estic fent el Treball de Recerca am en Quim, sobre els Psicòpates i la ment psicòpata per a dir-vos, que un psicòpata, per exemple, no té mai perquè ser un assassí i que tampoc, te perquè estar malalt. La psicopatia és una alteració de la personalitat a diferents graus (al igual que la bogeria). Però, això vol dir que l’individu no acabi actuant com un boig, i que allò que entenem normalment coma psicòpata (sempre que escoltem la paraula la relacionem amb una assassí) no te per que acabar matant a persones.
El mateix passa amb un boig, no per tenir idees estrambòtiques o per tenir un comportament diferent, te perquè convertir-se en una persona psicològicament malalta.
Així penso, que tot es relatiu. Primer, com l’última pregunta diu, hauríem de saber realment que és una persona normal. Que cataloguem nosaltres per normal, al igual que podríem qüestionar-nos, què és exactament una persona boja.
Després ja podríem opinar.
(Félix, el nom del grup que escoltàvem al anar cap a Figueres era:
Facto Delafe Y Las Flores Azules.
Escolta’l que segur que t’agradarà.)
Que guai per fi la gen està dacord am el que dic XD!!!
Tot i així, Dalí és Dalí igual que cadascú és ell mateix, i que més dona si algú fa alguna cosa diferent de la resta, ja se li ha de dir boig? s'ha de tenir iniciativa
Dalí en tenía molta.
Dalí va ser, es i será el millor pintor.
la seva bojería i la seva personalitat són úniques al món.
Al museu va haver un quadre que vaig veure i m va encantar, pero no vaig poder trobar-hi cap mena de solució a la obra d'art. el retrat a Picasso.
¿per que el va dibuixar així?
Angelo
Primer de tot es podria definir una persona normal que és aquella que per el seu físic, manera de pensar i d'actuar… concorda amb les característiques de normalitat prefixadas per la societat, la cual determina les normes que hi ha que seguir per arribar a la normalitat ja que aquesta es defineixi com aquell que s'ajusta a certas normes prefixadas. Depèn de la societat doncs, que una persona sigui normal o no.
Com bé ja diuen anteriorment, la paraula boig es fa servir molt col·loquialment amb una persona que actua d'una manera extranya o diferent que la resta de la societat però que en realitat estar boig és una malaltia bastant greu i crec que es una malaltia que es pot encomanar si hi convius amb una persona boja.
Sobre Dalí no puc opinar ja que no sé gaire res d'ell i no el puc jutjar.
Crec que cada persona té "un seny" diferent, cadascú té la capacitat de raonament i fer les coses bé segons el criteri que tingui.
Estic completament d'acord amb el que diu la Carla Sánchez. :)
Simplement, Dalí veia les coses diferents a la resta de la gent, cosa que per a la gent ho tenía considerat com a un boig, com a una persona distinta a les demés, simplement pel fet de fer i pensar diferent a la resta de gent.
Avuí dia, pensar una cosa que sigui extremadament diferent a la resta de la societat, o fer, també et poden considerar com a un boig igualment.
En conlusió em queda dir, que tots som especials, diferents, per tant no podem tenir la idea de normal.
La bogeria es allò que ni tan sols nosaltres coneixem, la societat és la que posa les pautes per després complir-les, partint d’això, és quan un individu decideix fer altre cosa que aquelles mateixes pautes qualifiquen com a errònies quan la mateixa societat el tracta com a boig, però, és això realment ser boig?
O el que és el mateix, es tenir seny fer tot el que fa la resta de la gent?
Es diu que disposem de llibertat, però, més bé som presoners d’unes lleis que a vegades beneficien i d’altres empitjoren el que seria un món més liberal.
I si parlo de Dalí només puc dir que per la poca informació que tinc d’ell penso que va ser un artista que va deixar el seu rastre entre nosaltres, boig o no.
Alex Giménez 2n A
Salvador Dalí i Doménech
Per començar estic d' acort amb tots aquells comentaris que afirmen que Dalí era un geni, jo afirmo que Dalí era El Geni.
Sobre Dalí puc explicar moltes coses, de fet sóc admirador de Dalí, i he llegit i vist moltes coses que potser en expliquen el motiu de la seva excentricitat.
Dalí explicava en una entrevista (la podeu trobar al youtube) que ell en realitat era "el segon Salvador Dalí", us explico...
Els pares de Dalí van tenir un nen al que van anomenar Salvador, Salvador Dalí Doménech, aquest nen va morir prematurament i mesos més tard va néixer un altre nen, a aquest també el van anomenar Salvador. Amb pocs anys, Salvador va adonar-se que ell no podia ser "una substitució" de l' anterior germà mort i havia de fer qualsevol cosa per diferenciar-se..
Aquest va ser l' inici de les excentricitats que el van acompanyar fins a la seva mort.
Quan era jove i anava a l' escola, Dalí es posava unes sabatilles amb un número més petit que el seu i amb uns cigrons durs per fer-se mal. En una entrevista va explicar que realment ho passava molt malament i que ho feia perquè el plaer que sentia quan arribava a casa i es descalçava era molt més gran que el dolor que havia patit durant tot el dia.
Entre les seves excentricitats més conegudes podem dir que una vegada va fer una conferència amb una barra de pa en equilibri sobre el cap.
Alguna de les frases més conegudes (a part de la que ha explicat el Félix) era una relacionada sobre Picasso i la seva orientació politica:
"Picasso es español, yo tambíen
Picasso es un genio, yo tambíen
Picasso es comunista, yo tampoco"
En concussió, Dalí, per a mi, a part de ser un gran pintor i escriptor, va ser un geni que va aportar molt a la cultura, tothom diu que estava boig, potser aparentment si, però en realitat de vegades actuava d' aquesta manera en veure una càmera o estar en públic, personalment era un home entregat a la seva pintura i sobretot a la seva dona, Gala, i es un dels catalans més reconeguts arreu del món.
Jo crec que Dalí no estaba boig. Boja és una persona que pensa i actua d'una manera diferent a la resta de societat. Si Dalí actuava d'una manera diferent als demés, perqué la gent li deia que estava boig si només era especial?
La gent diu molt ràpid a una persona diferent que està boja i en alguns casos podria ser una injustícia.
El seny podriem dir que és alló establert per la societat que és el que és normal fer. Fer coses que la societat no cregui que son incoerents.
esteu tots boig xD
No crec que la bogeria sigui cap malaltia. Estar boig vol dir que ets diferent, i des de petits ens han ensenyat que la diversitat és una cosa bona. Llavors perquè hi ha tants prejudicis contra la gent que pensa o actua diferent a la resta? Realment són ells els bojos? Ells no jutgen ni fan mal a ningú amb la seva ‘bogeria’, simplement s’expressen. Som nosaltres, els ‘assenyats’, qui els jutgem, marginem i etiquetem, simplement perquè no els entenem. Qui té realment el problema aquí?
Dalí mai va fer mal a ningú, tot al contrari, les seves obres -tot i que no molta gent les entén- han inspirat a moltes persones i han servit d’entreteniment a moltes més. Per què llavors mereix ser reconegut mundialment com a ‘boig’? I en cas de que ho fos, perquè hauria de ser un atribut negatiu?
Altre cop, això només són conceptes inventats pels humans. Per intentar posar ordre a la nostra vida, i donar nom a allò que ens és desconegut i/o estrany. El terme ‘’boig’’ l’utilitzem per designar coses o persones que no entenem, que són tant diferents a nosaltres que necessitem una nova categoria per classificar-los i diferenciar-los de nosaltres, la gent ‘’normal’’. Seny, bogeria... CONCEPTES.
Però, altre cop, ser diferent no és pas dolent; sempre i quan no facis mal a ningú. És molt injust que la ‘bogeria’ de Dalí sigui designada de la mateixa manera que la de, per exemple, Hitler.
Per això afirmo que estar boig no és dolent (sempre i quan no siguis Hitler...).
Sí que hi ha gent boja en el món, i són gent plena d’imaginació, gent que s’ha atrevit a obrir-se i expandir la seva ment més enllà de les fronteres. En aquest cas no m’importaria tenir una mica d’aquesta bogeria dins meu.
Mireia Martínez
2n A
Publica un comentari a l'entrada