dimecres, de novembre 26, 2008

DE QUÈ PODEM DUBTAR?

Una de les aportacions més importants de Descartes és el dubte metòdic. Es tracta de que, quan creiem que sabem alguna cosa important, la fem passar pel filtre de la raó preguntant-nos d'on hem tret aquest coneixement i si, d'alguna forma, podríem dubtar de la seva veracitat. No es tracta de ser escèptic i dubtar sempre de tot, sinó de tenir cura de no introduir sense revisió coses a la nostra ment sense que sigui dubtoses.

Que en penseu? Hi ha coses de les que podem dubtar tot i ser molt evidents? És pot dubtar de tot? És important dubtar?

16 comentaris:

Xaali O'Reilly Berkeley ha dit...

Jo penso que és important dubtar de les coses, però només si aquest dubte es porta més enllà, és a dir, a intentar respondre les preguntes planetejades, encara que no s'arribi a cap conclusió segura o definitiva. Hi ha gent que dubte de qualsevol cosa, però no per cap raó en concret ni amb pretensió de buscar-hi una solució, sinó sovint només per agafar una posició que no la sotmet a esforç ni error aparent.

I, bé, això, que penso que dubtar és molt important, perquè sense preguntes no hi ha respostes, i si automàticament ens creïem tot el que ens diuen, el pensament no estarà preparat per enfrontar-se a coses sol quan li fagi falta.

M'agrada molt la filosofia de Descartes, però no per les conclusions a que arriba amb molts de les quals no hi estic d'acord (encara que amb "Cogito ergo sum" no puc discutir!), sinó precisament que el mètode de raonament que segueix. (I ja sé, Fèlix, que dir "m'agrada" o "no m'agrada" és poc filosòfic, però sé com dir-ho si no!)

Anònim ha dit...

No puc argumentar gaire sobre el mètode de Descartes per saber si allò del que sabem és segur o es pot dubtar, perquè encara no hem entrat a fons sobre la filosofia de Descartes, al menys a la nostra classe.
Però recordo el "cogito ergo sum", i clarament puc afirmar que aquesta declaració de Descartes és el raonament més precís i menys dubtós que qualsevol altre plantejament. Si penso, doncs existeixo i per això estic aquí debatint sobre els dubtes que ens creem nosaltres mateixos quan estem segurs de que una cosa la sabem.
Sempre ens qüestionarem què és el que està millor entre dos extrems, o quina es la millor postura quan discutim sobre algun tema, i realment crec que dubtar es fonamental per fer-nos pensar i aclarir quines són les nostres decisions, no fa falta ser un cagadubtes, però tampoc llançar-se de cap a la piscina.
Per això crec que a vegades és convenient donar-li voltes a les coses, mirar-les des de qualsevol punt de vista i així escollir la més adient.
Espero que d'aqui un dies pogui intervenir aportant més coneixements.

Xaali O'Reilly Berkeley ha dit...

Potser Plató diria que hem de ser moderats a l'hora de dubtar.

Anònim ha dit...

Penso que tot el que està demostrat amb la matemàtica no és dubtable, per això es diuen ciències exàctes. En canvi, podem dubtar de tot allò de la matemàtica que es suposa ja que no s'ha pogut acabar de demostrar o també totes quelles preguntes que no s'han pogut contestar, ja que per aquestes preguntes, els mateixos filòsofs tenen respostes diferents, un diu això i l'altre diu lo altre, així doncs quina és la de veritat? tot això és qüestionable.

Anònim ha dit...

Dubtar o no dubtar?
És un dubte que tinc ja que fa un moment he dubtat en contestar aquesta pregunta jajaja!

Bromes a part, dubtar és un fet que s'ha de tenir molts cops en la nostra vida.
Descartes dubta per metodologia, i aquest no és un dubte a seguir. Perquè la matemàtica no té dubtes sino que és com és, en canvi altres qüestions de la vida si han de ser sospesades amb dubtes, aquests fan que siguem critics amb els coneixements, amb els pensaments i sobretot amb els nous aprenentatges, així seran uns aprenentatges valorats amb diferents criteris i assolits amb una realitat analitzada, encara que sigui equivocada, a vegades.

Descartes en el seu raonament parla de "penso doncs existeixo", sí puc pensar, però aquesta no és l'única raó per la qual existeixo. Hi ha moments en que no es pensa, això vol dir que en aquells moments no existim, això vol dir que estem morts? No ho crec, pot ser és que no estem conscients de la nostra existència, però si que estem vius.
La realitat és que amb els dubtes enriquim el nostre coneixement i això ens fa avançar en la nostra evolució, podriem dir que és positiu dubtar, però això si, no de tot.

Elisabet Roca 2batx.C

Anònim ha dit...

Penso que dubtar és bo, ja que si dubtes raonas i pots arribar a conclusions per saber si es veritat o no aquella cosa. Per exemple si et diuen una cosa si no dubtesis et podrien dir tantes coses falses com volguessin i tu t'ho creuries tot i viuries a un món irreal.

Anònim ha dit...

Bé doncs, penso que el dubtar és bó ja que quan dubtes raones, i tu mateix en pots treure les teves conclusions i anar més enllà,
no obstant, hi ha coses de les quals no son dubtables com per exemple tot el que està demostrat amb la ciencia matemàtica; ara bé, hi ha altres qüestions de les que un diu una cosa i un diu una altre, on et pots questionar "quina es la veritable?" tot això pot ser questionable i alhora pogué dubtar.

CaMii ha dit...

la evidencia es relativa, todo depende desde el punto de mira que observemos las cosas y el momento anímico de cada uno... es obio que podemos dudar de todo, por ejemplo: subimos a un avion, ¿se caerá en pleno vuelo?; tenemos una pareja, ¿me quiere realmente?; un amigo,¿estará cuando lo necesite?; y así en multitud de casos que nos demostrarían que si podemos dudar, no de todo quizás, pero si muchas cosas.
el hecho no es, si es o no importante dudar, sino que es bueno para despues, no sentirse decepcionado por nuestras creencias.
dudando, podemos sacar muchisimas conclusiones nuevas, innovadoras, que te puedan ayudar a ti o a otras personas.

Anònim ha dit...

Doncs bé, jo crec que tot sorgeix de la afirmació " penso, doncs existeixo".Si ens posem en el lloc de Descartes (amb el qual, fins al moment, estic totalment d'acord), hauriem de fer l'anàlsis a cada cosa, i estic segura de que podriem arribar a dubtar en quasibé tot el que fins al moment ens semblava indubtable.
Llavors, arribariem a la conclusió mateixa de que l'única cosa que no podem dubtar és precisament això, que DUBTEM.
I què és dubtar? Doncs dubtar és oscil·lar entre dues idees o posicions contradictòries, és a dir, PENSAR quina és la correcta.
Així doncs, tot i que una pedra no pensi, existeix perquè nosaltres PENSEM que existeix i perquè tenim la idea de pedra.
En conclusió, crec que la afirmació: "penso doncs existeixo", és una gran veritat. I per tant, dubtar és una de les coses més importants.

Anna Rosell,
2 batx- C
(espero que s'hagi entès!)

Anònim ha dit...

Jo penso que es inevitable dubtar, moltes vegades,
ja sigui evident allò del qual parlem, dubtem.

I és que dubtar no és
pas dolent, si no saber analitzar allò que deixaràs entrar en tu, sempre va bé planejar-se les coses que faràs o diràs.

A veure, això no vol dir que dubtem de tot i que per aquest motiu no entrem en raó en molts temes. Només dic que allò que
hem de fer és dubtar en
un primer moment, però, després intentar veure
tot de manera positiva i fer el possible per realitzar allò que realment volem.

Anònim ha dit...

El "cogito ergo sum", és la defensa del jo, la única realitat sóc jo, això és cert i necessaria, que moltes vegades porta al solipsisme. Tot i això, crec que és una de les poques coses de totes les que han pensat els diversos filòsofs que és certa. Vull dir que ningú pot negar tenir consciència de sí mateix, realitzar actes com pensar, parlar o cridar impliquen un subjecte que no pot ésser inexistent tot i que tota la resta no sigui real, simplement pel fet que ningú pot negar que el "jo" és real.
Per tant, el dubte és essencial, ja que sempre que quelcom et dongui motius, mai va malament.

Andrea Llacuna
2nB Batx

Anònim ha dit...

En la meva opinió penso que podem dubtar sobre qualsavol cosa que no tinguem clar en aquest moment però que mès endavant poguessim averiguar la resposta, com per exemple, la nota d'un exàmen, el resultat d'un partit de fútbol.
Encara que és més habitual dubtar sobre aspectes que no tinguessin una resposta clara, com podria ser, la mort, com hem arribat en aquest món etc

Nicolás 2Batx B

Anònim ha dit...

Crec que hi han coses de les que no es podem dubtar, per exemple les matematiques o alguna ciencia exacte.
1+1 sempre es 2 aqui i a qualsevol part de l'univers per què una cosa mes una altre sempre seran dos coses.
Considero que el dubte metodic es té de fer servir en coses que no son tan clares, quan dubtem significa que pensem que intentem veure mes endavant de el que ens estan dient.

Anònim ha dit...

crec com els meus companys que hi ha coses en que no es pot dubtar de que són així,un exemple són les matemàtiques ja que no es pot dubtar que un triangle te tres costats!ara bé,en tots els altres aspectes si que es pot dubtar ja que no crec que puguems saber si déu existeix o no existeix,qui vol creure's que si doncs no ho dubtara i qui no cregui doncs dira que tot el que fa referència a l'existencia d'un esser perfecte al qual anomenem deu doncs es mentira.tot i que penso que es important dubtar d les coses,en algunes es millor no donarli moltes voltes perque al final pot ser que no acabis amb ninguna bona conclusió i t'emparanllis

Anònim ha dit...

El dubte metòdic és un bon metòde per arribar a conclusions clares, sense ell Descartes mai hauria arribat al cogito, Penso doncs existeixo, també es cert que tal i com diu la Xaali que és important dubtar però nomes quan ens aportarà alguna cosa i com diuen la Miriam i l'Enric que n'hi han coses de les que no podem dubtar, questions matemàtiques i científiques. En conclusió és important dubtar però només quan el que volem es aconseguir respostes tot i que n'hi han coses de les que no podem dubtar com les matemàtiques.

Anònim ha dit...

Penso simplement en que tots hauríem de dubtar de tot, ja que mai es pot estar segur d’alguna cosa. Ja que té raó en quan diu que no consisteix en que han de dubtar de tot si no que lo principal és que hem de tenir cura de no ficar-nos al cap coses dubtoses. Hi ha una cosa en la que no es pot dubtar, la qual són les matemàtiques. Les matemàtiques són innates i no podem dubtar en quan ens diuen que dos mes dos és igual a Quatre. Això vindria a ser en que no hi ha cosa en la que es pot dubtar sent evidents. Si que és important dubtar, perquès és el començament del mètode. El mètode ens permet el següent: Lo primer de tot, no acceptar mai cap cosa com a verdadera sense conèixer evidentment que ho fos,això vol dir evitar acuradament la precipitació i no incloure’n els meus judicis. El segon seria, dividir cadascuna de les dificultats que examinés en tantes parts com fos possible i com calgués per resoldre-la millor. El tercer, conduir per ordre els meus pensaments, començant pels objectes més fàcils i simples de conèixer i accedir lentament fins al coneixement dels objectes més complexos. I per últim, és tractaria de fer recomptes tan complets i revisions tan generals que arribés a estar segur de no cometre res.

Cristina 2n C