dimarts, de març 10, 2009

EMOTIVISME

L'emotivisme moral és aquella doctrina ètica que defensa que la fonamentación dels nostres principis morals es troba, no en la raó sinó en el sentiment. És a dir, en decisions morals sobre el que està bé o el que està malament, primer analitzem les raons però al final decidim guiats per sentiments d'aprovació o desprovació. Tenint això en compte què creieu que diria un emotivista sobre l'eutanasia, l'avortament o al pena de mort? Hi esteu d'acord?

Nota:la imatge és el quadre "El crit" del norueg Edvard Munch (1863-1944)

21 comentaris:

Anònim ha dit...

Ante una situación así un emotivista, que como dice la palabra se guia por sus sentimientos, según mi punto de vista, no actuaría conforme la razón, que seráa que no se abortara, o que no se practicara la eutanasia, sinó que se guiaría por los sentimientos que llevan a estas personas a actuar o pensar así y entendiría su decisión.

Amancay Ortega 2n Batx A

Anònim ha dit...

Jo crec que al final sempre ens guiem pels nostres sentiments, ja que en una situació critica com aquesta no ens parem a pensar y raonar la situació o a lo millor si però al cap i a la fí decidirem pensan en el que es mes convenient per nosaltres, tot i que situacions com aquesta a vegades prenem decisions que no són del tot agradables però pensem que es el millor. Crec que mestic repetin aixi que dic que en conclusió normalment ens guiem pels sentiments però a vegades algunes situacions ens porten a decidir coses que en principi no és el que més ens agrada però pensem que és el millor.

Anònim ha dit...

La persona siendo emotivista actuaria según sus deseos por lo tanto cada persona actuaria de forma distianta algunos les horrorizaria la idea de pensar en el aborto otros verian el aborto como una solución a sus problemas por lo tanto conidero que no se podria enmarcar a una persona emotivista en el ``mismo saco´´ que las otras ya que como se dice cada persona es un mundo.

Calan Frame Suárez 2B

Anònim ha dit...

Tinc entès de que Hume no era relativista, però a mi em sembla que la seva teoria ho és força. Imaginem a una persona retorçant-se de dolor per terra mentre un altre l'està fregint a osties. Hi ha diverses posibilitats: si no els coneixem de res, pensariem que el que està pegant a l'altre no està actuant èticament; però segurament si sabessim que el que está per terra s'ho mereix, creuriem que s'està fent justícia. Jo estic a favor de tenir en compte les raons (em sembla que això es diu teleologia), i que fer algunes coses que a primera vista no són bones, poden arribar a ser-ho.

Per això estic a favor de la eutanasia. L'avort el veig una mica més complex, perquè no tinc clar si és o no matar algú. No crec que es tingui dret a matar una altra persona per la raó que sigui, i en conseqüència, estic en contra de la pena de mort, però no per que veure-ho em senti malament (que no sempre sería així), sinó per una raó racional.

Anònim ha dit...

Considero que nosaltres ens guiem per els nostres sentiments, crec k amb la rao pots arribar a creuret coses k de veritat no penses que algú t'ha inculcat.
En canvi amb el sentiments consegueixes actuar de la manera mes natural.
També penso que la rao i els sentiments estan una mica units ja k quan raones alguna cosa fas servir una clase d'estimuls (moltes vegades sentiments) k influeixen en el teu resultat final del teu raonament.

Anònim ha dit...

Considero que nosaltres ens guiem per els nostres sentiments, crec k amb la rao pots arribar a creuret coses k de veritat no penses que algú t'ha inculcat.
En canvi amb el sentiments consegueixes actuar de la manera mes natural.
També penso que la rao i els sentiments estan una mica units ja k quan raones alguna cosa fas servir una clase d'estimuls (moltes vegades sentiments) k influeixen en el teu resultat final del teu raonament.

Anònim ha dit...

Crec que davant de qualsevol cas semblant a aquest, tinguis la ideologia que tinguis la deixes de costat. Perque no son temes sense importància, sinó que d'aquesta decisió depen la teva vida.
D'aquesta menera defenc que tothom davant d'una situació per l'estil a un avort,una pena de mort.. tothom pensa amb els sentiments.

Anònim ha dit...

jo recolzo la postura filosòfica del emotivisme,ja q com ja han dit altres companys,també crec que al final ens guiem sempre per els sentiments.En respecte a la qüestió,doncs crec q els emotivistes recolzarien el dret de l'eutanasia ja que si la persona no és feliç visquen i no vol viure,per què no se li pot concedir el seu desig?oi que tenim el dret a viure?doncs també tenim el de morir.Crec que és una barbaritat prohibir l'eutanasia ja que si jo em trobés en estat vegetatiu sense poder gaudir de la vida i estar durant la resta dels meus dies en una cadira d rodes sense poder fer res o al llit voldria no seguir més amb aquest patiment per mi i per el meu entorn.

Anònim ha dit...

Desde mi punto de vista, el emotivismo es lo que resulta más práctico en la vid cotidiana, es decir, ante casos como el del aborto o el de la práctica de la eutanasia, la toma de decisiones siempre se verá relacionada con el sentimiento que nosotros poseamos y con la sensación que nos produzca en el momento.
Por otra parte, también creo que en el proceso de la toma d euna decisión, si esta no es inmediata y poseemos un cierto periodo de tiempo para reproducirla, mezclamos muy amenudo el pensamiento racionalista.
Es un poco lo que debemos hacer contra lo que queremos y nos gusta hacer, y así.
En conclusión, yo apoyo más el emotivismo, ya que la vida es como una escalera de decisiones, donde para cada escalón, debemos desviarnos por un echo o algun otro.

Anònim ha dit...

Doncs bé, un emotivista en aquest cas, opinaria segons el que sentís.
Si per a ell, això li provoca un rebuig considerarà que moralment és alguna cosa dolenta, però també pot ser a la viceversa.

En altres casos podríem dir que una cosa està malamen com ara l'assessinat perquè a la societat en general provoca un sentiment de rebuig que fa que sigui una cosa dolenta, és a dir, el sentiment és el mateix per a tots, i qui ho trobi una cosa bona, està perturbat.

En canvi en aquests casos, és alguna cosa que ha fet la ciència, i jo que em considero emotivista, crec que és una cosa bona perque al fi i a la cap, quan es fa l'autanàsia, normalment és en pacients que no poden vuire sense una màquina i que ells mateixos ho autoritzen perque no volen patir més i per tant és una cosa bona tot i que provoqui tristesa, l'avortament, hi ha gent que el considera un assassinat, però encara és un fetus, i si alguna dona no vol tenir encara cap fill perque és massa jove i perque creu que això li repercutirà malament, jo per a mi, consider-ho que és una cosa bona.
En referent a la pena de mort...no sé que dir sincerament. Avere tothom té dret a viure, però un assassí que ha arrebatat una o més vides...es mereix viure? aquí no tinc res a dir, no sé que opinar.

De totes maneres, en aquests temes no podem dir que la societat tingui un sentimen mutu general, ja que la opinió sobre aquests temes està molt diversificat entre la gent.

Anònim ha dit...

Jo crec que la majoria de cops ens guiem pels sentiments pero hi ha moments que ens tenim que guia per la raó. Crec que un emotivista es guiaria per lo que sent, pero per exemple a un li pot sembla be la pena de mort i algú altre li pot sembla malament, igual amb l'avortament, a algunes els hi pot sembla bé avorta i altres els hi pot sembla malament.

Maria Almendral 2n Batxillerat B

Clara López 2C ha dit...

Respecto a este asunto, no estoy segura de la postura que adoptaría un emotivista delante de un caso de eutanasia, un aborto o la pena de muerte; aún así, creo que su opinión dependerá si conoce o no la situación del afectado, es decir, si conoce las causas i no solo los desenlaces: las razones por las cuáles la persona desea morir, los motivos que llevan a una mujer a no tener el hijo, o el porqué del delito que ha cometido el condenado.

Dicho esto, mi opinión es que una persona ha de poder decidir si quiere vivir o no. Por otro lado, creo que la mujer debería poder abortar, siempre y cuando, ésto no se convirtiera en un "método" anticonceptivo. Y por último, estoy en contra de la pena de muerte, pues es la privación de la vida de una persona, además, cabe la posibilidad de error judicial.

Anònim ha dit...

Jo penso que es veritat que ens deixem guiar més pels sentiments que no per la raó. Allò que ens fa sentir bé, pensem que és bo i allò que no ens porta bones emocions passa a ser no tant bo i per tant no desitjable. Per tant, el ser emotivista no sempre comporta decisions correctes en quan a la raó.
L’eutanàsia és un fet que pot ser triat depenent dels sentiments i més si la persona que afecta és propera a nosaltres. Els sentiments ens fan triar el que ens fa sentir millor, independentment de la raó lògica del bé i el mal. Per això crec que la decisió de l’eutanàsia si és un pensament basat en l’emotivisme.
L’avortament és un fet semblant a l’anterior. Depèn molt del grau de proximitat que afecta a cadascú. Si ho volem pensar en línies generals ens costa distanciar perquè sempre tendim a apropar la decisió segons els sentiments i emocions favorables a nosaltres.
I finalment, en quan a la pensa de mort, podríem dir que també és basa en les emocions que es pot sentir envers algú que ha portat a terme actes prou penalitzable, per decidir amb sentiments, si arribar a la pena de mort. La raó, podria fer pensar amb penalitzar o no a qui es pot merèixer tal pena però els sentiments fan decantar la decisió.

La teoria de l’emotivisme és present en totes aquestes situacions que acabem de parlar i molts altres, nosaltres tendim més a ser emotivistes que racionals.


Elisabet Roca 2nBatx.C

Xaali O'Reilly Berkeley ha dit...

Un emotivista podria prendre diferents posicions davant de les situacions proposades.

Em referiré primer a l'eutanasia i l'abortament, ja que són coses que normalment decideix la persona a qui l'afectarà (és clar que hi ha excepcions, el que vull dir és que algú són casos diferents a la pena de mort, ja que – normalment – no s'obtarà per ésser condemnat a mort per si mateix).

Els dos primers casos tenen explicacions racionals en favor i en contra, i els dos són opcions per evitar més patiment, així que obviament suposen un pes sentimental. Però un emotivista prodria argumentar que està 'malament' deixar que algú es mori, perquè és un sentiment que ens desagrada; igual que l'abortament, que podria discutir que és com matar o treure les possibitats de vida a un nou individu. D'altra banda, un emotivista podria estar al favor de l'eutanasia i l'abortament, considerant que són maneres de què un individu deixi de patir.

La pena de mort un emotivista crec que estaria en contra, perquè provocar un evident disgust a tant el subjecte com a l'agent; però sempre hi haurà algú que argumentarà que provocaria aprovació entre la societat al estar alliberada d'una amenaça (tot i que no hi estic gens d'acord amb la pena de mort en cap situació).

Jo crec que tot i que normalment sí que analitzem una situació i acabem agafant el camí que ens indica els sentiments, crec que hi ha casos en què sacrifiquem l'opció que ens agradaria més per tal de seguir la més racional. És clar, potser un emotivista diria que el motiu pel qual escollim la racional és perquè a la llarga les conseqüències de la decisió ens beneficiaran i ens provocaran un major sentiment agradable, suposo que depén molt de la situació i, és clar, de la persona.

Anònim ha dit...

Según Hume, la razón NO es el fundamento de los juicios morales porque los juicios morales determinan nuestro comportamiento, y la razón no puede determinar nuestro comportamiento.
Sobre la eutanasia, podemos dar dos respuestas ya que todo el mundo no tiene la misma opinión, es decir, partimos de diferentes sentimientos con respecto a dicha situación. Unos pueden desconectar de su alimentación ya que no pueden hacer nada, en cambio otros prefieren seguir manteniendo su actitud biológica. Basándose en el aborto, muchas personas pueden estar en contra, pero otras no. Todo dependiendo de la situación. Porque hoy en día, hay muchos medicamentos y soluciones que se pueden tomar para no recaer al aborto.


Cristina 2C

Laura Feliu Lloberas ha dit...

L'emotivisme es aquella doctrina la qual nosaltres ens guiem i prenem les nostres decisions basant-nos en els sentiments.
Considero que aquesta no és la millor doctrina per la que basar-nos davant de certes situacions com l'avort o l'eutanasia, ja que en aquestes situacions seria molt millor creure en la raó i pensar lógicament.
La persona que s'està morint i només sobre viu gràcies a una màquina, té tot el dret de viure de manera digna i exigir que en estat així volgui deixar de viure. I més de lo mateix, quan una persona vol aborta, està clar que està deixant una vida enrere. Però no és una vida creada encara, i has d'eferrar-te a les conseqüències que comporta tenir una criatura, i si no s'està a l'altura doncs millor avortar.
En aquests cassos si tots ens guiessim pel sentiments, com -oh que bonic ara tindré un fill, encara que no tingui diners perquè pensar que tindré un fill és bonic i em fa sentir bé. Doncs potser que després quan utilitzis la lógica, i et donis compte que no era el moment correcte de tenir-lo, sigui massa tard.
Per això considero que l'emotivisme està bé, per veure que a nosaltres mateixos ens fa sentir bé, és allò considerat bo, i que allò que ens comporta dolor, és allò considerat dolent, però a l'hora de pendre decisions, més val pensar amb el cap i no guiar-nos per l'instint emocional.

Adrià García.2C. ha dit...

Des del meu punt de vista, penso que davant una situació així, el que faría un emotivista sería guiar-se pels sentiments dels quals el portaríen a actuar hi ha entendre la decisió de l'altre persona.
No obstant, penso que tothom davant una situació d'aquest tipus actua guiant-se amb els sentiments, ara bé, cadascú els pot aplicar d'una manera diferent, és a dir, la societat en la qual vivim no té uns sentiments iguals en aquest tipus de casos.

Vanessa Muñoz 2ºB ha dit...

Es algo que nos pertenece y hace que nuestros actos obedezcan a impulsos afectivos antes que la razón haga sus aplicaciones efectivas que a suma cuenta pueden sobrepasar el subjetivismo como tal.
Pienso que deben ir enlazados pero la ley no valora mucho el consentimiento moral ya que se rige por estadísticas de cambio estructurado. Es decir, que ya están conformados todos aquellos preceptos de un comportamiento en cuyo trazo no da cabida a dicha moralidad de sentimientos.
Es una balanza y la palabra que los une es ETICA.

Aida Lagunas 2onB ha dit...

Crec que l'emotivisme és totalment fidel a la nostra realitat.

Quan ens trobem davant de una situació decisiva i ens hem de decantar per una opció o per l'altra, primer analitzem fredament els pros i els contras de ambdues opcions i intentem deduir quina és la millor, però quan haguem pres una decisió, seràn sempre els sentiments en última instància els qui tinguin la veu final; si al decantar-nos per una opció es crea en nosaltres una sensació de gust i plaer, voldrà dir que aquella opció ens aporta la felicitat i per tant és la millor per a nosaltres, per contra, si al decidir ens sentim malament i ens embaeix la tristesa i el disgutst, la infelicitat que sentim denota que aquella opció no és la més idonea.

No obstant, no sempre coincideixen les decisions preses per la raó, que seràn provisionals, amb les que posteriorment prendràn els sentiments, les quals seràn ja decisives i definitives.

Així doncs, no hi ha cap mena de dubte: Inevitablement, els sentiments mouen la vida dels éssers humans, prenen partida en cada acte que les persones duen a terme, per molt ínfim i insignificant que sembli, sempre tenen la última paraula.

Anònim ha dit...

Alex Giménez 2 A

En general, la meva opinió es bastant semblant a totes les anteriors, penso que ens guiem pels nostres sentiments, ara bé, no sempre podem fer-ho, de vegades hem de seguir la raó, hem de sacrificar-nos i seguir alló que ens diu la raó perque sinó a la llarga o no es acabarà afectant negativament a nosaltres mateixos, peró en general fem alló que volem segons els nostres sentiments.

Anònim ha dit...

Una persona considerada emotivisa, es guia en tot moment pels seus sentiments, per tant crec que en un moment donat,si una dona vol abortar perque li interesa, es a dir, perque creu que no podria soportar la idea de tenir un fill, estaria d'acord de l'avortament, ja que en aquest moment es guia pels seus sentiment ja que es ho que la farà feliç, aixó crec que també es pot aplicar tant a la pena de mort o la eutanasia, ja que si una persona es condemnada a pena de mort, habitualment els seus familiars i la gent que l'estima i el/la recolza no estarà a favor d'aquesta, pero si aquesta persona ha assasinat a algú, la familia d'aquest estarà d'acord.

Carlota Díaz 2B