dimarts, de setembre 22, 2009

FELICITAT





Els sofistes eren relativistes i escèptics. Per tant per ells la felicitat no era quelcom que es pogués definir, sino que cadascú o cada context social té una acepció específica del concepte. Sòcrates en canvi pensava que, tot i que cadascú por dir un exemple diferent del que ens fa feliços, la felicitat com a idea deu ser alguna cosa fixa, igual que el bé o la justícia. Independentment de què ens fa feliços, podríeu específicar que és allò que entenem tots quan escoltem les paraules felicitat, bé o justícia (tríeu una de les tres)? Podeu intentar fer una definició sense posar exemples?

21 comentaris:

Anna ha dit...

Bé doncs jo escolleixo definir el concepte Felicitat. Des del meu punt de vista crec que quan tots escoltem aquesta paraula, o el simple fet de que algu està feliç, sabem que hi ha un gran dessig de viure, de seguir endevant amb tot el que un mateix s'ha proposat, en donar un gran somriure a tot el que vingui, sentir-se bé um mateix i també sentir-se bé amb els que t'envolten.
La felicitat deixa de banda tot allò que no és positiu deixant només el que si ho és.

Rafel ha dit...

La Felicitat, es algú que no pots controlar, la felicitat arriba quan menys tu esperes, es una mena d sentiment que et fa ganes d viure la vida al màxim i no parar de fer allò que t'agrada mai.

Marc Os 2C ha dit...

mmmm, es difícil explicar-ho sense ficar exemples. Jo diria que la felicitat son les coses i els moments en que un realment es cent aïllat de les coses que ens puguin fer mal, quan la alegria ens envaeix i et sents realment bé amb els que t'envolten i amb tu mateix.

IsaacSanchez 2B ha dit...

No existeix una definició oficial de "Felicitat,Bé o Justícia" , perquè molts han estat els quals han intentat definir-la. Podria enumerar-te les seves definicions i no crec que ajudés molt. Només puc dir la meva pròpia experiència. La pregunta no seria què és la felicitat, perquè com experiència única, simplement la coneix quan la hi experimentem, com la felicitat en aquest cas. La pregunta fonamental és Què Impedeix la Felicitat. I aquí sí que l'ésser humà pot treballar. En primer lloc, existeixen una sèrie de condicionaments socials, emocionals i intel·lectuals que corresponen a visions falses del món en el qual vivim i que provoquen tristesa, insatisfacció, buit. Cada vegada que uneixo d'aquests condicionaments inconscients desapareixen, l'ésser és més lliure per a ser el que és. En aquest sentit, la felicitat prové d'un sentiment de ser el que s'és, i d'acceptació de la veritable naturalesa del que ets, i el gaudi d'això. Té molt a veure amb l'alegria infantil de viure, i molts afirmen que per a ser feliços cal buscar al nen que es va perdre. No és fàcil definir en poques paraules el resultat de la recerca d'una vida, però, de qualsevol manera,, puc dir-te que la teva pregunta no només és important, sinó que es la base amb la que te que "treballar" un ésser humà per ser feliç

Unknown ha dit...

Felicitat...
certament jo, com sócrates, també crec que si que hi ha una veritat absoluta però que els humans no som capaços de descobrir, o si mes no, encara no l'hem descobert. Tot i així també penso que la felicitat és relativa segons la persona, és a dir, que cadascú te la seva propia idea sobre que fa realment que algú pugui ser feliç. A més, si algú entengués realment què és la felicitat, no la podria comunicar (tal i com deia Gòrgies sobre la veritat).
El meu concepte sobre felicitat és, basicament, tenir les necessitats bàsiques cobertes i arribar a l'autorealitzaciò, es a dir, acomplir el meu somni en aquesta vida (Piramide de Maslow, http://www.webislam.com/media/image/2008/11/gran_piramide-maslow.jpg).

Unknown ha dit...

Todo empieza cuando te marcas unos propositos. Al conseguirlos llegas a ese tal estado de felicidad, en el cual te sientes muy satisfecho de ti mismo y con ganas de mas. Es una sensacion de placer y a la vez de orgullo.
La felicidad son esos pequeños momentos, no es un estado continuo..

Unknown ha dit...

Carla Sánchez, 2B

Javier Sanz ha dit...

Jo crec que la felicitat és aquell sentiment que tothom ha intentat cercar, amb més o menys encert, durant tota la història. Ha sigut el principal objectiu de tota la humanitat. Tambè és aquella sensació que et porta a un ben estar tan mental com físic, i que t'allunya del patiment.

Angel 2C ha dit...

La justícia és la virtud del home (o grup) just. L'home ( o grup) just es aquell qui actua tenin en comte altres factors a més del seu interes propi (les altres persones, els altres grups, un ecosistema,etc...). D'aqueta manera, quan actua es preocupa pel bé comú (d'aquesta manera es crea la justícia).

Marina 2A ha dit...

FELICITAT...

Per a mi la felicitat, és aconseguir allò que s'adapta a les teves expectatives de vida. Marcant-te uns objectius i aconseguint-los, des del meu punt de vista, pots arribar a ser feliç.
Encara que de vegades, a la vida ens trobem petites coses, persones, gestos, que, sense estar entre les nostres expectatives, ens fan sentir bé; ens fan sentir una cosa al nostre interior que no sabem com explicar (Aquí podriem aplicar el que va dir Gòrgies), però que ens fan sentir una sensació realment agradable.

Marina 2A ha dit...

FELICITAT...

Per a mi la felicitat, és aconseguir allò que s'adapta a les teves expectatives de vida. Marcant-te uns objectius i aconseguint-los, des del meu punt de vista, pots arribar a ser feliç.
Encara que de vegades, a la vida ens trobem petites coses, persones, gestos, que, sense estar entre les nostres expectatives, ens fan sentir bé; ens fan sentir una cosa al nostre interior que no sabem com explicar (Aquí podriem aplicar el que va dir Gòrgies), però que és una sensació realment agradable.

Unknown ha dit...

La felicitat per a mi, és allò que fa que ens sentim bé. Normalment quant tot funciona bé estem feliços, i quan alguna cosa no va bé, la felicitat disminueix, però sempre hi ha una minima felicitat dintre del nostre cos.

2n batx C

Daniela 2A ha dit...

La FELICITAT és el sentiment que tenim quan les coses ens van bé i no trobem res a faltar. És quan ens trobem satisfets amb el que ens envolta i amb qui ens envolta i tenim una visió positiva del futur, i ens sentim plens d'alegria i ganes de continuar endavant a la vida. : )

Blanca M ha dit...

La felicitat és la sensació o el sentiment de sentir-te afortunat, de complir allò que et proposes o simplement el fet de sentir o veure alguna cosa que et fagi sentir bé per dins. Jo crec que la felicitat és tot allò que es capaç de treure't un somriure.

Anònim ha dit...

Xavi Guerrero.
Bé , jo crec que la felicitat es alló que a cadascú li dóna alegria, tot alló que ens fa sentir be, agradable, amb ganes de viure , totes aquestes coses juntes donen lloc a la idea de felicitat perque com bé va dir el felix de castro, amb la bellesa, doncs jo crec que succeix el mateix amb la felicitat. I per acabar diria que no sempre s'ha d'estar en estat de felicitat sinó que també en estat critic o malament per veure l'altre costat de les coses.

Xavi Guerrero 2C ha dit...

Xavi Guerrero.
Bé , jo crec que la felicitat es alló que a cadascú li dóna alegria, tot alló que ens fa sentir be, agradable, amb ganes de viure , totes aquestes coses juntes donen lloc a la idea de felicitat perque com bé va dir el felix de castro, amb la bellesa, doncs jo crec que succeix el mateix amb la felicitat. I per acabar diria que no sempre s'ha d'estar en estat de felicitat sinó que també en estat critic o malament per veure l'altre costat de les coses.

Paola ha dit...

Jo crec que mai pots arribar a entendre cap d'aquestes paraules ja que cada cop que te les intentes plantejar t'allunyes més d'elles.
L'única cosa que estàs intentant és trobarli una definició a la paraula, una definició per tú poder dir que ets feliç o bé dir allò que és just per,i en realitat aquestes paraules són obstacles ja que la societat li ha donat uns valors que t'impideixen arribar als veritables estats d'ànim o als simples pensaments que seríen per a tú la felicitat o la justicia.

Sandra ha dit...

Trobar una definició adequada pel concepte Felicitat és molt complicat. Cadascú pot tenir el seu propi punt de vista i els seus ideals.
Personalment crec que al felicitat no es pot buscar, arriba en el moment que ha d’arribar. Principalment hem de ser conscients del que busquem realment, del que realment necessitem per ser feliços. A vegades confonem la felicitat amb satisfacció, desitgem alguna cosa i finalment quan l’aconseguim creiem ser feliços però realment o som? I som conscients de que som feliços en el moment en que realment ho som?
La felicitat és com l’amor, no el podem buscar, simplement arriba.
I es aleshores quan em d’aprendre a gaudir-ho.

Sonia 2A ha dit...

Per a mi la felicitat és aquella situació en la ens sentim bé i veiem les coses de manera positiva. Segons la meva opinió, les petites coses de la vida són sovint les que més felicitat ens aporten. La felicitat és la nostra motivació, la màxima áspiració, que ens mou.
També crec que és relativa ja que per a cadascú el concepte de felicitat pot ser diferent tot i que s'assembli, per tant, és un sentiment subjectiu i que evoluciona amb les persones a mesura que avança la vida.

Alba V. 2rA Batx ha dit...

La felicitat.
La veritat, és que si definís la felicitat podria ser que molta gent no pensès el mateix i estiguès en desacord perquè és el meu punt de vista, no el dels altres.
Aleshores crec que la felicitat i cap altra cosa no es pot definir exactament. Crec que depenent la situació i les condiciones la seva definició podria variar.
Això passa perquè per qualsevol persona les coses son diferents...
Però aixó no vol dir que la felicitat tingui subgrups i siguin uns 30 tipus...
La felicitat és una única cosa, un sentiment que quan el sents saps que és ser feliç. És única.
El que canvia és la persona, les situacions, els motius...però no la idea de la felicitat.

Diego Celentano 2bat A ha dit...

Bé, en primer lloc vull dir que de tots els filòsofs que hem donat el que més m'ha agradat en general és Socrates, amb el qual comparteixo moltes idees.
Per mi la felicitat és UNA única cosa, sensació, sentiment. Però bé, cal dir que la felicitat no s'aconseguiex per tots iguals, però quan s'aconsegueix una part seva, és la mateixa per tothom; si no fos així, ja la societat s'en hagués encarregat d'agrupar els diferents tipus de felicitats. A més penso que, la felicitat total és díficil d'aconseguir, si ve, impossible. Com he dit sóc molt socràtic i penso que no som perfectes i que si fossim perfectes seríem feliços totalment, cosa que no ho som. Jo penso que l'ànima existeix i penso que mai mor, però no crec en la "reencarnació" de l'ànima, ara bé penso que neixen amb nosaltres pero continuen eternes al cel.
Possiblement sigui una teoria curiosa però és el que crec, ara bé, continuant amb el tema, crec que la felicitat és la sensació a la qual intentem arribar(la qual la societat l'utilitza per anomenar una part seva) al màxim punt possible, però a la qual no arribarem mai del tot. També cal que digui que crec que, en general, nosaltres utilitzem el nom "felicitat" pero anomenar una fracció seva, o sigui nosaltres diem que estem feliços quan en realitat el que estem és "petitament feliç"*, ja que crec que la felicitat completa no es pot aconseguir, almenys a aquesta vida.
* Mai estarem del tot feliç, perque sempre hi podem estar més, podríem dir que és infinita, pel que fa a la nostra vida, ja que jo vull creure (ja que jo crec el que vull creure) que la felicitat total s'aconseguirà després de la vida, bé perque existeixi un altre, o bé pel simple fet de la mort, de la qual penso que no té perque ser mala, ja que no ho sé, i pot considerar la mort com una sintesí de la vida( si has tingut una bona vida, recordaràs tot els moments bonics que has viscut, i si has tingut una mala vida, esperaràs veure el que et "proposa la mort".