El filòsof i bisbe irlandès George Berkeley va desenvolupar una curiosa teoria filosòfica en el segle XVIII. La seva filosofia és un empirisme portat a l'extrem. Proposa que no es pot saber si un objecte existeix; només podem dir si el percebem o no. Segons ell només podem conèixer les nostres percepcions i no els objectes. I que és el que percebem? Com que no podem demostrar que sigui quelcom material, només podem dir que és allò que és a la nostra ment, és a dir "idees". Les idees son coses percebudes i, en conseqüència només existeixen si són percebudes.
El fet que existeixin idees i puguin ser percebudes pressuposa que també existeix allò que les percep, que anomena esperit o ment. Així la realitat es redueix a idees i ments. Si les idees existeixen perquè poden ser percebudes, les ments existeixen perquè poden percebre. D'aquí la seva famosa frase en llatí "esse est percipi aut percipere", ésser és percebre o ser percebut.Intenteu reflexionar en veu alta sobre les idees de Berkeley: què li diríeu si el tinguéssiu davant? Com podem demostrar que s'equivoca? Quines proves podem donar de que el que diu és correcte?
20 comentaris:
George Berkeley és empirista que determina que la font principal del seu coneixement és la percepció sobre els seus fets i experiències pròpies.
“L'ésser només existeix en l'acte de ser percebut” Segons Berkeley aquesta frase Considerava que el món extern és expressió de l'acte de percebre, aquesta idea ve de la intuïció, que es caracteritza per la seva absoluta certesa, i obtenir-se en un sol instant, amb el que seria correcta ja que ve de la percepció dels nostres sentits.
Si estigués en una conversa amb Berkeley li donaria la raó, ja que la idea és tan simple i alhora tan intuïtiva, que pensaria nomes existeix allò que percebem, amb la conclusió que es real.
George Berkeley diu que no es pot saber si un objecte existeix, sino que només podem dir si el percebem o no. Si percebem un objecte es per que ja l'haviem vist abans, ja teniem la IDEA d'aquell objecte a la ment. Llavors si tenim una idea, que ell mateix diu que les idees son coses percebudes, esta afirmant que si que existeixen els objectes que observem i percebem. Ja que no podem tenir una idea d'alguna cosa que mai em vist.
George Berkeley ens diu que tot el que exiteix ha de ser percebur, joe stic totalment en desacort, doncs hi ha moltes coses que existeixen i no saltres no tenim constancia d'aquestes. Un cop percebem aquestes coses noves les coneixem i podem saber el que és, però si nosaltres no les coneixessim existirien igualment, podriem dir-li doncs a Berkeley, que s'esta inventant una teoria per poguer explica la realitat de les coses, cosa que crec que és molt dificil d'explicar en una certesa total.
Des del meu punt de vista, l'empirisme de George Berkeley és massa extrem.
Jo penso que el que diu té coherència i està ben plantejat però no hi estic totalment d'acord.
Segons el meu criteri, jo diria que sí que podem saber què existeix i què no, pero dins d'uns límits.
Ell creu que no es pot saber si un objecte existeix, cosa que sí que és correcte, però en part.
És evident que el seu principi està ben argumentat, però jo penso que no es "mulla" gaire.
Dir que no sap si existeix una cosa, i que només la podem percebre no és arrisgar-se gaire.
Li preguntaria per què no va més enllà i intenta descobrir allò que existeix.
George Berkeley fa una teoria molt interesant al dir-nos que nomès existeix el que percebem, un exemple molt clar és quan es descubreixen les coses, per exemple, colón quan va trobar les illes d'amèrica, fins llavors per nosaltres nomès existia el vell continent (europa) i l'orient (àsia). I jo crec que Berkeley anava per aqui. També haig de dir que jo no crec en aquesta teoria però si que puc entendre a algú que en pensi així. Jo crec que la nostra vida es real, i tot el que veiem i sentim es real, i els descobriments són troballes de coses que ja estaven allà abans de percebirles.
Berkeley és un filòsof empirista ja que, segons ell, tot allò que no podem percebre no existeix. certament, trobo que és un punt de vista força tancat, ja que es crea una realitat força limitada. per exemple, nosaltres no percebem l'aire, pero en tenim una idea; segons Berkeley l'aire no existeix, per tant,quan respirem, nomes percebem que els nostres pulmons s'eixamplen i despres es contreuen, pero no respirem.
haig de dir que jo no comparteixo el seu punt de vista.
No podem demostrar que s'equvoca, aquó només impera la lògica i el sentit comú; si podem percebre, és perqué hi ha alguna cosa per percebre fora de la nostra ment. Si no hi hagués res no percebriem res i per tant no existiriem. No podem existir nosaltres sols al món. Una ment ha de nèixer d'algun lloc, s'ha d'alimentar d'alguna forma, ha de relacionar-se amb el medi... tot això implica que hi ha alguna cosa més al nostre voltant!
Jo estic totalment en desacord amb Berkeley. Crec que existeixen coses que no percebem. Per exemple jo no percebo totes les espècies de peixos que hi ha al mar mediterrani, però no per aquest motiu només existeixen la medusa i la orada!
Des del meu punt de vista, l'empirista George Berkeley a acertat de ple amb la seva teoria, ja que com ell, estic totalment d'acord en que una persona no sap si una cosa existeix de veritat o no, si abans no a tingut la percepció d'ella. Perque com l'exemple que ell fica, ja que si una persona no té la percepció de idea, no pot demostrar que existeix, en canvi si una persona té la percepció de idea podrà demostrar que si existeix.
Jo estic totalment en desacord amb l’empirista George Berkeley, principalment perquè la seva filosofia és massa extremista. Crec del cert que la majoria de les coses que existeixen no les percebem, però que igualment hi són i són les que es van descobrint. Es ben cert que una persona ha de tenir la percepció de les coses per assegurar-se que realment existeixen, però encara que la majoria de les coses les tenim encara que percebre, no vol dir que no existeixen.
Una contradicció que produeix el bisbe irlandès és que aleshores, nosaltres mateixos, el nostre cos, seria una idea, i per tant, tampoc podriem dir si existim o no, tot i que ell no es planteja aquest problema.
Pel que fa a la frase de que "Les idees son coses percebudes i, en conseqüència només existeixen si són percebudes.", diria que, per tant, la resta de persones que no hem vist mai, i que existeixen al món, en realitat no existeixen perquè no les hem pogut percebre mai, igual que moltíssimes altres coses com uns pantans, com animals, plantes, objectes, que únicament potser tenim el nom d'aquesta idea, però mai l'hem percebuda nosaltres mateixos. És a dir, per als que no ho hem percebut mai, no existeix.
Jo estic d'acord amb el que diu Berkeley en el que diu respecte a que no podem coneixer els objectes tal y com són, per exemple, s'ha demostrat que els altres animals no veuen el món amb els mateixos colors que nosaltres. Que vull dir amb això? doncs que no existeix una única realitat universal, sinó tantes com individus existeixen al mon.
Tot i així, si pogués parlar amb ell li diria que anés a dormir una estona( que segurament feia temps que no dormia preocupat), i que no es preocupés per res, que ja el miraria jo mentres dorm per assegurar la seva existencia (ésser és percebre o ser percebut). Jajajaja
No crec que Berkeley tingui raó.
Si fos cert que la realitat es redueix a les ments i les idees, que passa amb les coses materials?
Segons ell la ment existeix perquè pot percebre, però aleshores allò que conté la ment que és el cos en un sentit material, no existeix?
Això seria pensar ximpleries. Perquè a més a més a part de les idees, nosaltres també percebem objectes, coses (en sentit material) i allò que ens ajuda a percebre-ho és el cos i tot en conjunt està en un món sólid i visible que no és únicament una idea.
En conclusió les ments existeixen, igual que les idees, però també existeixen les coses materials i el món sobre el qual vivim, i tot forma la realitat.
Trobo que la teoria de George Berkeley és esxtraordinària ja que s'ha de ser molt rebuscat per a poder concebre que només existeixen les idees que són percebudes, i que si aquesta capacitat de percebre la exerceix la ment és perquè també Existeix.
Ara si jo em trobés davant de Berkeley li diria que no només existex allò que es pot percebre sinó que hi ha infinites coses materials, ja que les abstractes tenen una dificultat major per a ser percebudes, que encara que no les veiem hi són.
Jo no estic d'acord amb Berkeley, ja que és una teoria molt extrema... és cert que les coses les percebem,i que ha d'existir alguna cosa per percebre-les, però segons el que nosaltres definim com a material, un objecte no és una cosa que percebem pels sentits? Així, jo crec que, dient que només podem saber segur l'existència de les nostres percepcions, estem afirmant l'existència del que nosaltres definim com a objectes.
A més, crec que existeixen coses que no percebem, de la mateixa manera que coses que hem percebuten el passat sabem que encara existeixen.
Crec que aquesta frase és la contraposició a la frase de Descartes "Pienso, luego existo". Segons Descartes la existència del jo està en la nostra capacitat de raonament, en canvi, segons Berkeley, com a representant de l'empirisme, vol dir que el jo existeix en la mesura que s'experimenta.
S'equivoca en que no tot el que es percep existeix o deixa d'existir pel fet de percebre-ho o no, la percepció i l'existència no tenen un lligam, segons la meva opinió les coses existeixen per sí mateixes.
Com bé han dit el Rafel, la Jorgina, el Marc O, la Sònia i algú més, penso que Berkeley anava errat amb la seva teoria filosòfica, perquè hi ha coses que no les percebem, però existeixen A més a més, si nosaltres no existíssim totes les coses (o la majoria) seguirien existint malgrat no les percebéssim.
En l'únic àmbit que si que li veig sentit a la seva teoria, és quan parlem individualment, perquè si tu no tens coneixement de totes les espècies de peixos del mar Meditarrani (seguint l'exemple de la Jorgina), per a tu no existeixen, però per a algú que sí que en te coneixement, existiran.
Per tant, si estigués parlant amb Berkeley, li diria que la seva teoria filosòfica és una mica absurda, perquè encara que jo no percebi a algú que visqui a l'altra punta del món, això no implica que no existeixi, simplement, jo no la conec.
Jo estic d'acord amb Berkley, ja que pels éssers existeix això que percebem o PODEM PERCEBRE.
Ja que si alguna cosa que no hem vist mai se ens apareix, nosaltres no la conogueríem, i per tant desde aquell moment li donaríem un nom, i és quan començaria a ser ALGUNA COSA, ja que l'hem percebut.
Vull remarcar el poder percebre, ja que jo considero que no cal percebre'l, si no el fet de SABER que és pot percebre; i això se sap quan algú ho ha percebut, ( Hàbit o costum).
Per tant la meva idea sobre les coses, és una barreja d'idees de diferents filòsofs de l'època.
Javier Sanz Sola 2nBatxA
Jo també estic amb desacord amb Berkeley, ja que jo penso que si podem arribar a percebre la idea d'alguna cosa, aquesta idea a d'estar fonamentada per alguna cosa o objecte i per les seves qualitats o característiques. Tampoc trobo bé que afirmi que només existeixen la ment i les idees, ja que si això fos així, no tindriem sentits, ni res material, i de si alguna cosa podem estar segurs és de la existència dels nostres sentits, encara que segons altres filosofs no tant de lo que perceben.
Segons la meva opinió, i com ja han dit molts dels meus companys no estic d'acord amb Gorge Beckley, ja que crec que hi ha coses que nosaltres no em percebut mai però que si que existeixen, ja que per altres persones del món hi han percebut.
Publica un comentari a l'entrada