Nietzsche ens avisa que el llenguatge serveix per descriure la realitat i donar-nos tranquilitat. Tots els conceptes són genèrics i en canvi cada cosa que veïem, sentim, fem és única. Com pot un concepte genèric representar bé una cosa única? No pot, només pot ser una etiqueta. D'altra banda els conceptes, les etiquetes, funcionen molt bé perquè ens donen tranquilitat. Quan sabem dos o tres coses bàsiques sobre alguna persona, ja la tenim "classificada". No podem suportar la incertesa de no poder classificar les coses. Ara bé, el problema és que hem acabat identificant la cosa amb la seva etiqueta. Per això Nietzsche proposarà el llenguatge metafòric com a més proper a la realitat.
Provem un experimenent per acabar el curs: ¿com podríeu descriure metafòricament què ha representat per vosaltres els contacte amb la filosofia?
73 comentaris:
En primer lloc estic d'acord amb Nietzsche, que les coses que existeixen tenen etiquetes, pero aixo ho hem fet per entendrens entre nosaltres i fer la vida mes facil, ja que si cadascu poses una etiqueta diferent a la mateixa cosa ningu s'entendria, que es el que pasa en els diferents idiomes, que per exemple nosaltres identifiquem a una pesa rectangular amb 4 potes com a taula i la gent ens enten, pero els anglesos no ho entenen perque ells identifiquen aixo com a "table" i si no entenen les nostres etiquetes(idioma) no ens entendran.
En segon lloc, el contacte amb la filosofia, per mi, a sigut avegades agradable i avegades no tant perque hi ha hagut filosofs que em feien dubtar del que jo mateix pensaba pero gracies a la filosofia he apres a veure la vida amb diferents perspectives.
Estic d'acord amb Nietzsche, doncs les paraules són una invenció humana per poder entendre'ns i poder crear un fonament universal del coneixement; tot i que aquesta realitat és una perspectiva de les infinites que hi ha. Ell arriba a la conclusió que no exixteix una realitat fixa, i que la realitat en la que vivim nosaltres, i que la donem per vertadera, no és res més que una visió de la vida amb unes etiquetes. Però.. si no ens bassesim en aquest fonament, que potser es molt inestable, en que ens basariem?? Penso que en alguna cosa ens hauriem de recolzar per tenir una base però, d'acord amb Nietzsche sense oblidar que no és segura.
Per a mi la filosofia ha sigut com com si un foradet del meu cervell s'omplis amb un altre color mai vist abans.
M'ha permés veure, d'una altra manera, alguns plantejaments des de altres perspectives i contemplar tots els camps possibles.
En definitiva, la filosofia ha sigut com si una nova "ètica" truques a la porta aconseguint entrar.
Doncs nose com podria fer-se una definició sense etiquetes, ara actualment és molt dificil trobar una cosa que no haguem etiquetat els humans.
Principalment les etiquetes com diu Nietzsche serveixen per ordenar la nostra realitat i com critica ell ens hem acabat creient que aquestes etiquetes són la realitat i ho fem per comoditat i por al desordre el que ens causa convertir-nos en persones més fortes, tanmateix amb les etiquetes evitem això.
Sintetizant tot això la filosofia és doncs una manera de pensar paralela a la realitat que ens ofereix la religió.
Jo penso que una etiqueta representa bé els trets generals i principals d'alló del qual es parla. Aquesta etiqueta no entrarà en detalls però d'aquesta manera aconsseguim una idea general, pot ser bona o noi, correcta o incorrecta prò esl cas és que ja tenim una idea d'alló. Utilitzar les etiquetes ens economitza, com diu Nietzsche i estic totalment d'acord però aixó com tot té la seva part positiva i la seva part negativa. En el plantegement de Nietzsche de proposar el llenguatge metafòric com el més proper a la realitat també estic dacord però jo diria que l'Art en general és la forma més propera de conèixer la realitat. També estic totalment d'acord amb que necessitem les etiquetes per quedar-nos tranquils.
La meva experiència amb la filosofia ha sighut positiva perquè la filosofia t'obra la ment i et fa pensar en que tot podria ser diferent, i a més a més, m'ha fet reflexionar sobre nous temes i m'ha permés aprofundir en altres qüestions que ja m'havia plantejat amb anterioritat. Però no tot és positiu, el que menys m'ha agradat ha sigut haver-me de memoritzar les teories dels principals filósofs, cosa que no vol dir que no m'hagi agradat escoltarles i aprendre d'algunes d'elles.
En conclusió crec que l'assignatura de filosofia és convenient a la nostra edat ja que és quan més ens plantegem el sentit de la nostra vida.
No estic del tot d'acord en algunes coses que diu Nietzche, el coneixement no te perque ser un invent de l'ésser humà, pot ser que des dels origens de la vida, el primer ésser viu ja tingués un cert coneixement, i al llarg dels anys aquest coneixement ha anat evolucionant amb nosaltres.
Per altra banda, estic d'acord en que necessitem etiquetes per parlar de les coses, es evident que aquestes coses existeixen, però només perque nosaltres les reconeixem amb l'etiqueta que li hem posat.
Per a mi la filosofia ha estat una ciéncia més, que m'ha ensenyat a pensar en coses que ni m'imaginava que poguessin ser certes i a veure el pensament humà d'una altra manera.
La proposta de la pregunta és que mostreu amb metàfores que ha significat trobar-vos amb la filosofia. No es tracta de Explicar que es sino posar una comparació, fer una analogia, utilitzar metàfores per mostrar el vostre encontre amb la filosofia. Tal i com ho ha fet yolanda.
Per mi la filosofia a sigut com un enfrontament amb un enemica mai vist que m'ha fet dubtar de les meves idees personals ja que es com si aquest enemic mai vist m'hagues vençut amb les seves paraules fins a ferme dubtar de la realitat.
A sigut un enfrontament que a sorgit del no res, enseñantme a traves de "l'engany" a veure la vida amb diferents perspercives.
Per a mi la filosofia ha sigut com un guia de muntanya. En els moments que jo estava mes perdut en les meves propies idees, ella m'ha donat la ma. He apres moltes coses d'ella i m´ha a entendre les coses desde diferents punts de vista.
A mi la filosofia m'ha despertat un jo intern contrari a la gran majoria de idees i creences que tenia previament. Un nou pensament que ha trapitjat als anteriors i m'ha dirigit cap a l'autentica realitat.
la filosofia és com un esquirol penjat a una branca intentant agafar una avellana sense obtenir cap resultat.
El que diu Nietzsche está bé i no li falta raó. Però com podem fer-ho per no etiquetar? potser seria educant millor i treure'ns tots aquets prejudicis de sobre. També és normal que els humans li posem nom a les coses ja siguin objectes, persones, etc., sino no podriem comunicar-nos. Estic segura que si els animals raonesin també posarien noms.
Respecte a com he sentit la filosofia, doncs és una materia que aporta molt, fa pensar en coses que potser no t'havies plantejat mai i d'altres que creies tenir molt clares i ara en dubtes. Però això és molt agradable ja que sino ens estancariem sempre pensant el mateix.
Nietzsche té tota la raó amb l'idea de que tot el que existeix actualment a la vida té etiquetes, però ens han ensenyat a ser així.
La filosofia, personalment, ha sigut un altre pensament de la nostra propia existència, del que fem i el que hauriem de fer, del que no hem fet o si que hem fet i està malament. Són moltes coses les que et fan pensar i et deiexen una opinió des d'una altra perspectiva. Per mi la filosofia és un gran reflexe de la nostra pròpia vida, un nou pensament per ajudar-te a obrir-te portes a tu mateix.
A mi, la filosofia m'ha guiat fins a arribar fins l'habitació mai vista on ha ences el llum, cosa que m'ha permès trobar en mi reflexions abans mai vistes.
Tal i com diu Nietzsche, el llenguatge és un invent de l'ésser humà que no representa la realitat. Però si que ens serveix per d'onar-nos un ordre y una tranquilitat a la nostra vida y per això creem les etiquetes. Amb el llenguatge, doncs, no podem conèixer la "verdadera realitat de l'ésser".
El contacte amb la filosofia metafòricament ha sigut, per a mi, com si estigués escalant una muntanya a la que em procura un gran esforç arribar-hi al cim i que s'han anat produïnt com un cojunt d'alt i baixos, però que l'escalador ha continuat el seu camí amb petits passos sense mirar mai enrere.
La meva experiència amb la filosofia ha sigut com si una flor tancada s'anès obrint poc a poc
Estic d'acord amb Nietzsche quan diu que utilitzem etiquetes per a expresar-ho tot, per a entendre-ho, desde els propis sentiments fins a les coses materials on potser no haurien ni de tenir etiquetes de lo obvi que és aquella cosa.
La filosofia és l'etiqueta per a expressar el pensament, la manera per a entendre tot i més. Això en mi ha significat molt, jo ara em miro com era fa dos anys i m'avergonyeixo dels "ideals" que tenia. Em va fer pensar raonadament i sentimentalment sobre totes les coses importants. Penso que fins a les hores, nomès havia crescut per fora, però a partir d'ara podrè fer creixer la meva ànima també.
En fi, la filosofia em fa sentir com el Übermensch que descriu Nietzsche, o com cualsevol ésser resultant de la filosofia dels filosofs que he conegut i espero que no siguin els unics.
En la meva opiniò penso que Nietche te tota la raó al pensar que nosaltres els humans posem etiquetas a tot allò que es nou per nosaltres per poder classificar-lo. Quan no podem identificar algo o algú, ens trobem en un moment de incertesa i no sabem com actua, però si ja sabem minimament alguna cosa sobre la persona amb qui estem parlant o el objecte jo tenim una tranquilitat interior que ens permet actuar amb normalitat.
Per a mi trobarme amb la filosofia al principi va ser com entrar en un altre mòn aleatori a la realitat, ja que en la realitat ens mostren la vida d'una manera i quan et pares a filosofar trobes moltes respostes que t'ajuden a sortir del nus que et mante lligat i poguer afrontar dilemas o problemes que ens surgueixen.
Penso que etiquetar les coses es molt habitual i és algú que necesitem per trobar una pau interior perque no saber de res, es molt incert i no ens agrada aquest dionis que portem dintre y intentem controlar-ho.
Estic d'acord amb Nietzsche en que per fer més fàcil la comunicació entre nosaltres ens hem inventat etiquetes, però han sigut necessàries per a la comunicació humana.
El contacte amb la filosòfia s'ha representat en mi com si fos una flor en el pas de l'hivern a la primavera.
També podria representar la meva filosofia com una aurora boreal que fins que no ha vingut, l'he vist, experimentat (1batx) no he sabut apreciar-la com tal.
Per descriure una persona ens hem d'agafar a una "etiqueta" o més ben dit a un infinit grup d'elles.
Una persona es pot descriure amb tres o potser quatre idees, però només tindríem una petita porció d'aquella persona.
Crec que les etiquetes són uns referents que ens ajuden a recordar-nos de les persones, de la seva manera de parlar, de fer, la seva personalitat...
Una de les meves opinions seria que la fusió o bé la unió de totes les etiquetes crearia la ment la manera de ser de cada persona.
En el codi genètic per exemple, tots els humans som extremadament iguals però el que ens diferencia són els gens (etiquetes) que es manifesten,exceptuant els clons i els bessons univitel·lins que serien exactament iguals.
La filosofia ha estat un grup d'etiquetes de coneixement que s'han anat dipositant dintre el meu cap durant dos anys ;).
Nietzsche te tota la raó. Necessitem etiquetar per entendre'ns, posar nom a les coses. Sense etiquetar, no existiria el llenguatge i sense llenguatge no ens entendríem. Gracies als noms, als verbs, als adjectius inclòs als determinants, podem expressar tot allò que vulguem amb una gran exactitud. En fem ús d'un llenguatge sense donar-li la importància que requereix ja que ha estat inventat per la raça humana, per satisfer les nostres necessitats, i m’impressiona que hagi sigut un filòsof, temps enrere, qui hagi reflexionat sobre aquest aspecte. El mateix passa amb la comunicació no verbal sense haver cap determinació d'aquesta. Una cara de fastig és reconeguda aquí i a la Xina, sense haver-hi acordat prèviament el moviment facial. Crec que no li donem importància a les habilitats humanes a l’hora de crear per satisfer-nos, i oblidem la magnífica sort de que encara que tots som persones diferents ens podem entendre tan sols amb un gest.
La filosofia ha sigut l'assignatura que més ha despertat la meva part racional tan vaga. Pensar en els pensaments dels filòsofs, tractar d'entendre'ls i raonar-los segons el teu punt de vista, t'obre la ment.
Per a mi, la filosofia ha sigut una font on en comptes d'aigua flueixen idees i en quant més t'apropes a elles i més interès et provoquen, t'acabes mullant donant el teu punt de vista.
Es veritat que el llenguatge el vem inventar els humans gracies aixó ara per ara ens podem comùnicar uns amb els altres, les etiquetes unicament a sigut un manera de poder anomenar els diferents objectes i persones, però si no ho haguéssim fet la nostre parla seria diferent.
Amb això em refereixo que per mi ja estan be las coses etiquetades com estan, no per por a no saber amb qui em trobo o que es l'objecte sinò per poder nombrar-les amb alguna etiqueta (el seu nom).
Per a mi la filosofia es un punt que investiga la meva curiositat per a omplir i activar culturalment la meva memory card
Quan Nietzsche parla del llenguatge obviament diu la veritat, es algo que ens hem inventat nosaltres, els humans. Pero jo no ho criticaría perque si ho hem fet, es per que realment hem vist la necesitat de fer-ho. Tot i que les etiquetes no agradin a ningú.
Un cop vaig coneixer un nen el cual era del interior d'Espanya, y sempre parlava de la piscina y piscina per aqui i piscina per alla, i la platja, la platja, la coneixia de pelicules, i ho veia com si fos algo que ell mai anes a veura.
Un dia, van decidir portar-lo a la mes bonica de les platges, on ell es va queda maravellat. A mesura que entrava estava descubrint algo que ja havia vist, que tenia una idea per sobre, que coneixia el nom, el que era, del que es tractava, pero mai havia estat involucrat en allo que li plantejava dubtes i que quan hi va estar, va anar resolvent, entenen, agradant, fins i tot, va voler coneixer mes i mes.
Aixó es el que per mi ha estat la filosofia, es una asignatura que tothom coneix per com es diu per el que es, pero fins el moment que la donas no saps realment el que es. Per mi, una nova experiencia que m'ha agradat, que m'ha ensenyat, que m'ha plantejat dubtes, que m'ha donat a coneixer moltes altres mes coses, i com ja he dit, que m'ha trasmes noves idees i sensacions.
La filosofía per mi és com anar en cotxe perdut amb la meva familia en un pais extranger i tots discurtint d'on hem d'anar i que despres de estar perduts per dues hores descurtints, a algu del cotxe le ences la bombeta del cap i encontra la dirrecio que tenim que agafar.
El comentari de Jordi Loren que ha dit que la filosofia ha sigut com si una flor tancada s'anès obrint poc a poc, ha definint perfectament la meva experiencia amb la filosofia d’aquests anys amb el Felix que al principi tot semblava molt estany i no entenia res de que deia ,pero que poc a poc et vas enterant cada cop mes.
Per mi la filosofia ha sigut com quan vas caminant tu sol per uns carrers, paisos o ciutats descunegudes i has d'anar més enllà per saber on estar (mapes, guies i inclus intuició) El fet d'estar perdut i no saber on ets o no entendre els cartells.
M'agrada quan el Dani lucas diu "la filosofia "La filosofia ha sigut l'assignatura que més ha despertat la meva part racional tan vaga." En realitat, cap altre assignatura juga amb la nostra ment com ho ha fet la filosofia, tot i que a 1er va ser mes "experimental" que a 2n
Estic d'acord amb el comentari del joel quan diu que la filosofia és com un esquirol penjat d'una branca intentant agafar una avellana sense obtenir cap resultat, ja que no ho havia pensat però té tota la raó perquè en realitat en la filosofia tot són incerteses i mai ningú acaba de descobrir la realitat en si, (que en el fons és el que tots volen, descobrir la realitat i dir com són les coses "en realitat") i si algú la descobreix ve un altre i li desmonta.. i així van fen!
En part estic d’acord amb Nietzsche, les paraules son etiquetes que hem adoptat per facilitar-nos la vida, però si no les utilitzéssim no ens podríem comunicar. Quan escoltem una metàfora, es desperten en nosaltres sentiments que mai aconseguim explicar, a partir d’aquí podríem pensar que no hi han prou paraules per poder expressar-nos o que les paraules que tenim les hem associat tant a unes coses en concret que si volem utilitzar una d’elles per definir la nostra impressió, no podem perquè no reflexa bé el que sentim, per culpa l’abús que hem fet d’aquesta paraula reduint-la a un concepte genèric.
Per a mi estudiar filosofia ha sigut com recórrer un camí on a cada pas em trobava amb una resposta y una pregunta nova
Jo també estic d'acord amb la metàfora del Joel que diu que la filosofia és com un esquirol penjat d'una branca intentant agafar una avellana sense obtenir cap resultat, ja que mai s'arriba al coneixement final d'una qüestió perquè sempre hi ha algú que t'ho capgira tot i demostra una altra conclusió i sempre queda la incertesa sobre qualsevol tema.
Com deia René Descartes, vivir sin filosofar es, propiamente, tener los ojos cerrados, sin tratar de abrirlos jamás.
I això realment és el que ens passa en tot el trajecte de la nostra vida fins que arribem a conèixer la filosofia.
Estic d'acord amb Nietzsche sobre aquest punt, hem donat valors a diferents coses fins arribar al punt de tan sol descriure la part superficial.
I hem anat aixi fins al punt de no veure la diferencia entre el que es una cosa en veritat i el que veien com a aparença.
La experiencia de la filosofia a reprentat un companyer amb el qual hem caminat durant temps amb l'objectiu de raonar amb claretat. o al meys intentar-ho.
Cada persona te un concepte diferent de felicitat, per saber quin grau de felicitat te una persona no nomes cal saber si te uns requisits en concret com si passa molt de temps amb els seus familiars o si sempre porta un somriure a la cara. La felicitat es un concepte que depèn molt de la persona no crec que sigui una cosa que es pugui calcular, l’única manera de saber si una persona es feliç o no seria coneixent-la a fons(cosa molt difícil en alguns casos).si es volgués calcular, jo preguntaria directament a la persona que contestes sincerament si es feliç o no i amb això faria el percentatge que em donaria la mitja de gent feliç de la zona.
perdo m'he equivocat de comentari aquest es el que volia posar:En part estic d’acord amb Nietzsche, les paraules son etiquetes que hem adoptat per facilitar-nos la vida, però si no les utilitzéssim no ens podríem comunicar. Quan escoltem una metàfora, es desperten en nosaltres sentiments que mai aconseguim explicar, a partir d’aquí podríem pensar que no hi han prou paraules per poder expressar-nos o que les paraules que tenim les hem associat tant a unes coses en concret que si volem utilitzar una d’elles per definir la nostra impressió, no podem perquè no reflexa bé el que sentim, per culpa l’abús que hem fet d’aquesta paraula reduint-la a un concepte genèric.
Per a mi estudiar filosofia ha sigut com recórrer un camí on a cada pas em trobava amb una resposta y una pregunta nova.
Per a mi la filosofia ha sigut com donar una ullada a l'univers amb un telescopi, veus coses diferents i mai vistes abans i intentes entendre-les.
Amb una simple mirada no entens res, li has de dedicar temps i reflexions per tal d'aprendre.
La filosofia per a mi ha estat com trobar una caixa plena de coses que desconec, però amb curiositat de saber que són.
La filosofia ha suposat obrir la ment, és a dir, veure qüestions des de punts de vista diferents als que tenim actualment i veure que aquests punts són molt interessants. Per això, el primer dia que vam fer filosofia a primer vam veure que erem tots ignorants i crec que la filosofia ens ha ajudat a pensar i a reflexionar sobre qüestions molts importants.
Estic d'acord amb Nietzsche, ja que el fet de posar etiquetes ho fem sempre, jo sigui per entendre'ns millor els uns amb els altres o per saber com "és" una cosa.
Per mi la filosofia ha sigut com la cervesa, al principi no sol agradar, però després li acabas agafant el puntet.
Estic d'acord amb Nietzsche respecte a que el llenguatge és una creació humana per a poder sentir-nos millor. Els humans necessitem comunicar-nos però per a poder-ho fer ens hem d'entendre i per aquesta raó hem fet ús d'aquestes etiquetes. Tota invenció humana és per a poder viure més tranquils pensant que un cop sabem dues o tres etiquetes d'alló que no hem vist mai ja podem dir que ho coneixem, encara que l'únic que fem és enganyar-nos.
I respecte al que ha significat la filosofia per mi doncs, ha sigut una sensació molt extranya ja que és com si hagués obert els ulls i m'hagués donat conta realment per on trepitjaven els meus peus. Ha sigut com un camí que vaig començar un dia i que m'ha fet veure ireflexionar i inclús coneixem molt més com a persona , penso que aquest camí és infinit i que un cop el descobreixes , mai en pots sortir ja que si ets capaç de veure les coses i anar més enllà et fa adonar-te de moltes coses o sensacions que abans mai havies pogut sentir i t'omple con a persona. Això és el que m'ha passat a mi i espero no sortir mai d'aquest camí que tant m'ha ajudat com a persona.
Estic d'acord al 100% del que la sandra ha dit més amunt. Si ho comparem amb el meu comentari, aquesta habitació de la qual ha encés la llum i aquest camí del qual t'has donat compte de per on camines i que mai s'acaba, estem expressant el mateix significat. La filosofia un cop la descobreixis dins teu , mai voldràs deixar-la escapar.
Tot en aquesta vida esta etiquetat, ho necessitem per saber que és cada cosa i per no sentir frustament cap a una cosa que no sabem com es diu
Per a mi la filosofia em serveix i em servirà per a un futur dir-li a la gent que aquests personatges estaven bojos però, en tot el que deien tenien alguna cosa de raó i ho podien demostrar.
Jo també crec que la filosofia és com un esquirol penjat a una branca intentant agafar una avellana sense obtenir cap resultat, ja que quan algú creu que ha arribat a la conclusió definitiva sobre una qüestió, però arriba un altre filosof i ho capgira tot una altra vegada, així que no es pot arribar a una conclusió segura.
Per mi, la filosofia m'ha fet pensar més sobre algunes qüestions, però a l'hora m'ha embolicat més les idees principals que tenia. És com quan cantes una cançó i sempre has pensat que la lletra era d'una manera però algú et diu que la cançó diu una altra cosa i comences a pensar quina lletra és la correcta.
Estic d'acord amb la Moni Sonet respecte a l'embolic d'idees que es crea quan pensem i reflexionem sobre les coses. Quan creiem que les coses segueixen un ordre arriba un filosof i et fa veure que no només existeix un punt de vista sobre aquella qüestió sinó que existeixen diferents perspectives. Crec que és molt adequat que la filosofia ens mostri qüestions des de diferents perspectives perquè així ens enriquim i exercitem la ment humana.
Jo no estic d'acord amb el que ha dit anteriorment la Mónica Sonet. Segons el meu punt de vista, pots tindre una conclusió segura sobre qualsevol qüestió i manera d'enfocar les teves idees o la teva pròpia vida. Si que es veritat que la filosofia ens mostra un ampli camp de perspectives com ha dit la Sara, depenent dels principis de cada filòsof. Però crec que per damunt d'aquestes perspectives està el nostre raonament, que ens fa guiar-nos per un enfocament determinat segons la situació. L'únic que ens mostren aquestes perspectives es la diversitat de pensaments i punts de vista però el teu raonament farà un procés de selecció de principis segons la situació, on el gran premi és obtenir la teva pròpia conclusió.
Esctic d'acord amb Nietzsche quan diu que posem etiquetes a les coses per tal de trobar una tranquilitat en nosaltres, per no estar sempre amb la incertesa de com parlar d'aquella cosa. Posem etiquetes a les coses per poder-nos comunicar amb els altres, perquè els altres puguin entendre amb més exactitud del que estas parlant. És veritat que ja ho veiem com normal, i ja no tenim en compte que només és una etiqueta i que només ens ajuda a saber-ne els trets bàsics i automàticament relacionem aquella cosa amb la seva etiqueta. Tot i així penso que és necessari tenir etiquetes perquè sinó no ens entendriem entre nosaltres, ja que una mateixa cosa pot ser vista diferent segons la persona que l'observa.
Estic d'acord amb Nietzsche en que les coses tenen etiquetes, però jo crec que si no tinguessin etiquetes no ens entendriem entre els humans.
Per mi la filosofia ma servit per apendre a pensar i veure les coses des de diferents perspectives.
La filosofia per a mi ha sigut com un crïlla en el qual tens molts camins a escollir i vas experimentant fins trobar el més real.
Estic d'acord amb la Moni i la sara, ja que és cert que la filosofia et fa pensar i a l'hora et va embolicant, perquè cada filòsof és un món, un pensament diferent i una manera d'explicar el seu punt de vista de manera que t'acaba convencent, i arribas a un punt en que no saps exactament quina conclusió és la més acertada.
Com a èssers pensants i neguitosos per descobrir tot el que ens envolta estic d'acord amb Nietzsche afirma sobre la necessitat que tenim de posar etiquetes a tota persona, tot objecte. Per altra banda l'experiència amb la filosofia ha sigut molt gratificant perquè veus altres maneres de pensar i l'evolució del pensament a mesura que pàssen els anys. Han sigut molt bons moments viscuts durant el curs encara que sortíssin diferents opinions i hi haguessin filobaralles verbals a les classes.
En quant al que ha sigut per mi el contacte amb la filosofia, podria comparar-ho amb una caixa sorpresa, en la qual mai saps que et sortirà i hi han coses que et poden agradar més o menys. Cada filòsof és un descobriment de pensament diferent, que encara que alguns em poden agradar més i d'altres menys, tots m'han ajudat a desenvolupar la meva capacitat per raonar, poder tenir més punts de vista i maneres de pensar fins acabar creant el meu propi punt de vista de les coses. La filosofia m'ha obert la ment.
Nietzsche té raó al dir que etiquetem a les persones, ho fem constantment sense adonar-nos, per això no es pot cambiar, el nostre inconscient es queda amb les tres coses bàsiques de la persona i es fa una idea de com és. Quan et descriuen una persona et fas la idea de com és i et pot fins i tot caure malament, després la coneixes i et sembla una persona espectacular. Etiquetem i generalitzem...
La filosofia per a mí ha estat com una casa sense llum i abandonada, i poc a poc he anat reconstruint-la. Després he anat encenent llums, he anat poc a poc obrint les habitacions d'aquesta casa i trobant-me amb cada filòsfof que hem estudiat i descobrint coses noves i estar hores en aquella habitació. En dos anys, ha cambiat el meu pensament i una part del meu cervell s'ha reconstruit i ha trobat raons i situacions noves que mai m'havia plantejat. Per això dic que la filosofia ha sigut com una casa desconeguda que tenia abandonada dins del meu cap.
(5) :)
El comentari de l'Uri m'ha fet pensar. Crec que les etiquetes que li posem a algo o a algú depenen de nosaltres i de les diferents maneres de pensar de cadascú. No perquè et diguin que aquella persona és: maca, simpàtica i alegre vol dir que aquestes 3 etiquetes són els trets bàsics d'aquella persona ja que potser per a algú altre, la mateixa persona li pot semblar lletja, estúpida i aburrida. És a dir ningú té cap etiqueta específica que la describeixi ni et pots fer una idea d'algú per les etiquetes que li posin sinó basarte en el que tú mateix coneixes d'aquesta persona.
No estic d'acord amb el Joey perquè els filòsofs no estaven bojos, sinó que tenien idees diferents a les de l'actualitat. És cert que aquestes persones tan sabies tenen alguns pensament que tenen raó, però hi ha d'aaltres que mai acabarem d'entendre. és adir, estic d'acord amb ell en aquesta part.
Estic d’acord amb el que diu el Didac, que el llenguatge l’hem creat per facilitar-nos la vida, però xoca amb l’exemple quan compara el castellà amb l’anglès, perquè si una persona no saps anglès o castellà no es podrà amb una persona que parli anglès o castellà. Per això una bona pregunta seria; perquè hem arribat a crear tantes llengües? Cosa que produeix que ja no ens puguem comunicar entre tots nosaltres (persones).
Estic d’acord amb Nietzsche que nosaltres els humans ens em inventat el llenguatge per poder-nos comunicar i em utilitzat les etiquetes per poder descriure la realitat que cadascú percep. Però el que ens ha succeït es que una etiqueta representa a un cosa o diverses coses, i per exemple l’etiqueta de “moro” ja la associem a les persones que viuen a l’Àfrica però també a persones que roben, ja que sempre sentim “Han entrar a robar 3 persones mores”.
L’assignatura de filosofia m’ha servit per reflexionar sobre algunes qüestions i a vegades veure-li diversos punts de vista a una mateixa situació, també m’ha agradat veure de la manera que pensava la gent en aquella època (filòsofs) i les teories que arribaven a inventar-se per afirmar el que ells creien sobre el coneixement, realitat i ètica.
En primer lloc estic, d'acord amb Nietzsche en el aspecte del llenguatje i de les etiquetes que nosaltres hem donat a les coses, ja que això beneficia la comunicació i positivitza la relació entre nosaltres, els humans.
En segon lloc, la filosofia per mi a sigut como sihagués viatjat a un país desconegut i començes a descubrir moltes coses que mai havia arribat a imaginar d'aquell lloc.
estic d'acord amb niezstche, els humans tenim la costum de posar etiquetes a tot, però hem de tenir present que això nomes es una eina per fernos la vida més fàcil, i que aquestes etiquetes no transmeten la realitat, nomes ens ajuden a entendrela.
La filosofia mha aportat diferents maneres de veure la vida, i una forma analitica d'analitzar conceptes com la realitat.
Estic d'acord amb algunes persones que s'han parat a pensar, en per què hi ha moltes llengues diferents i que no entenem si els humans hem inventat el llenguatje etiquetant qualsevol cosa, per tal de poder comunicar-nos de la millor i senzilla forma possible. Això, realment és un incógnita i la resposta potser és múltiple des de diferents punts de vista.
Per a mi la filosofia és una eina que encara estic aprenent a utilitzar que em serveix per a descargolar els cargols que subjecten la carcassa de la realitat. Així doncs, a mesura que vaig treient cargols vaig descobrint trossos de realitat que abans no coneixia i que m'ajuden a tenir una idea una mica menys borrosa del que sóc i del que pinto en un món que encara em sembla completament aliè i nou.
La filosofía per mi com anar en cotxe perdut amb la meva familia en un pais extrany i tots discurtints de on tenim que anar i que despres de estar perduts per dues hores descurtints, a algu del cotxe le ences la bombeta del cap i encontra la dirrecio que tenim que agafar.
El comentari de Jordi Loren que ha dit que la filosofia ha sigut com si una flor tancada s'anès obrint poc a poc, ha definint perfectament la meva experiencia amb la filosofia d’aquests anys amb el Felix que al principi tot semblava molt estany i no entendia res de que decia ,pero que poc a poc ets vas enterant cada cop mes.
Cert és que l’ésser humà té una certa necessitat de tenir un cert ordre en la seva vida, però considero que això que Nietzsche anomena etiquetes no deixen de ser descripcions per a entendre’ns entre nosaltres, doncs igual que els gossos borden i es comuniquen d’aquesta manera, els éssers humans fem servir el llenguatge parlat per a comunicar-nos, entre d’altres, i aquestes descripcions formen part del nostre llenguatge. Si que estic d’acord amb que quan sabem algunes poques coses sobre una persona, per exemple, ja ens fem una idea directament de com és, cosa que no hem sembla massa exacte ni gaire bé, perquè sempre hi ha excepcions, però és algo que forma part de la forma de ser de l’ésser humà, entre les virtuts i els defectes d’aquest.
També estic d’acord amb que no hi ha millor forma d’entendre un sentiment o una forma de ser o alguna altre cosa, que amb una obra d’art, doncs veure un ball, escoltar una cançó o observar un quadre, et desperta moltes més sensacions que unes simples paraules, ja que una obra d’art no es pot descriure amb paraules.
Per a mi la filosofia, tot i que no estigui d’acord amb la majoria de conceptes, ha sigut com un gran ventall de novetats davant de la meva ment, doncs m’ha fet enraonar sobre temes abstractes als quals mai m’havia parat a pensar. Considero que ha aportat coses bones a la meva persona, doncs sentir coses tant diferents a les que avui en dia s’escolten, ja que hem tractat filòsofs d’èpoques totalment diferents, ha sigut una innovació per a mi.
Sent així, i sent partidària de que les novetats sempre són bones perquè sempre en pots aprendre alguna cosa d’elles, podria dir que la filosofia a format part d’aquestes novetats per a mi, innovacions que no deixen mai de ser sino or per al pensament.
Estic totalment d’acord amb el comentari del Joel Esparza sobre que la filosofia és com un esquirol penjat a una branca intentant agafar una avellana sense obtenir cap resultat. Aquest comentari plasma literalment la filosofia, doncs certament tots els filòsofs intenten explicar què és la vida, però en realitat mai ningú ha aconseguit trobar una explicació certa, doncs tots poden pensar tot el que vulguin, però sempre hi haurà algun que vingui després i tiri pel terra tot els fonaments que hagi pogut arribar a enraonar.
La Filosofia és una trampa seductora que es fa més i més perillosa a mesura que ens esforcem en esquivar-la.
Publica un comentari a l'entrada