dimecres, de setembre 21, 2011

EL PODER DE LA MAJORIA

Una de las cosas que ens ensenya Sòcrates és que la opinió majoritària no té per què ser la veritat. Per saber la veritat, cadascú ha d'examinar detingudament les seves idees per arribar a conclusions ben fonamentades. Per això és millor l'opinió d'un savi que la d'una majoria que no es dedica a examinar en profunditat els seus pensaments.
-Com s'entén que a la nostra època hàgim arribat a defensar el poder de la majoria per quasi tot?
-Creieu que caldria revisar el nostre concepte de democràcia?


Escena de la pel·lícula de Rosselini "Sòcrates" on es veu la votació en el judici de Sòcrates

15 comentaris:

Cristina ha dit...

En primer lloc, recolzo l'opinió de Sòcrates quan diu que un savi és més indicat per guiar que no pas la majoria, tot i que no és del tot cert. Si una persona té més coneixements i intel·ligència que els altres sí que els pot guiar, però estaria creant una mena de règim dictatorial. De vegades convé més fer el que és positiu per a la majoria que no el que una única persona, per molt sàvia que sigui (només cal fixar-se en alguns polítics actuals), creu que és el millor per a tots. Quan només governa una persona, tot depén de com sigui aquesta: si només mira pel seu propi interés, els altres se'n ressentiran. Si mira per l'interés de tots, pot ser que en surtin beneficiats. Penso que el millor és que governi un amb ajut d'altres que l'assessorin ja que el poble sencer no pot governar i han de ser persones escollides per aquest.

Wally ha dit...

Com s'entén que a la nostra època hàgim arribat a defensar el poder de la majoria per quasi tot?

La resposta és ben senzilla, perquè "la nostra època" manté les bases de la civilització de retardats q hem estat sempre. Què fa pensar q la nostra societat és superior, està més desenvolupada que la resta? Perquè tenim un Ipad ja som reis del mambo? Va, home, va, un xic de decència.
En les darreres etapes de la nostra història s'ha fet creure q la gent tenia el poder i, per tant, em sembla un procés lògic arribar al punt que el sistema es regeixi per majories. Preferim formar part d'un govern de merda a deixar instaurar una alternativa, però en fi, no entraré desenvoluparé aquest aspecte. Com no es pot definir en un sentit universal el concepte de BÉ, q diria q és el q posseeixen els savis, i doncs, apliquen les coses en conseqüència, no ens podem fiar de ningú q digui q és savi. Algú q té 5 carreres és savi? Un Premi Nobel és savi? El q hagi publicat més llibres? El q afirmi haver meditat més hores tancat a casa?
Clar, es planteja el dubte de, en cas de voler q manin els savis, trobar-ne de veritables.

Creieu que caldria revisar el nostre concepte de democràcia?

Està claríssim. Primer, pq avui dia seguim un sistema representatiu que no representa a ningú, però és q cap representant és la meva opinió, per tant, la base en si mateixa és un error. Jo aposto per un model assembleari, utòpic, perroflauta, comunista, q li diguin com els canti, la qüestió és q, ben organitzats, és la solució on totes les opinions tenen cabuda, totes les veus són escoltades i es compleix el principi fonamental de la democràcia: igualtat i participació de tothom, oblidant-nos de banquers estafadors, polítics corruptes i demés sectors q no em plau esmentar.
Perdoneu si m’he allargat.

Ander ha dit...

El que pasa és que el poble s'ha de tenir content. De que et serveix tenir el millor governant del mon si el poble no el reconeixerà com a tal?

La raó per la qual hem arribat fins al sistema democràtic que tenim ara és perquè al llarg de la historia el descontent del poble ha causat revolucions, pronunciaments, etc...
El sistema que tenim ara potser no es el més adient per treure endavant un païs, però al estar acceptat per la gran majoria de la població, comporta molts mes avantatges, a la meva manera de veure-ho, que no pas un governant que es fa anomenar savi i que ens porta per on ell vol sense que ningú hi pugui fer res....

Estàs perdonat, wally

Ja no recordo que ha dit...

"però al estar acceptat per la gran majoria de la població, comporta molts mes avantatges"
trobo que és cert q té més avantatges, pq clar, plau a la gran part de la gent. NO crec q un sol rei com diu el fatxa de plató estigui bé, però alhora penso q és de bojos q totes les opinions valguin el mateix en política. Ander, qui sabrà més de rubgy: jo o Chabal? Està claríssim q ell, pq sap de rubgy. Però per tal de fer-te una opinió més clara, seria encara millor consultar a Wilkinson i altres grans jugadors. Per tant, en política, el pagès andalús q es passa el dia al bar segons alguns, té el mateix dret -i la resta de gent- que un savi, entès en política? Si mana un sol jugador, malament, però si són diversos i bons la població no hauria de posar pegues. Ara, q la població accepti això ja no és assumpte meu xd

Ander ha dit...

Wally, jo no et nego que hi ha gent que estarà més entesa en temes de política (o en el tema que sigui) que altres, això està clar, el que passa és que tots som ciutadans, i tenim dret a dir-hi la nostra.
Estic segur que un pagès andalús sap més del seu terreny que el regidor o diputat que dissenya les lleis agrícoles, i no per això, se li fa més cas.
El que vui dir amb això és que tots som iguals, i tenim els mateixos drets i deures. Perquè algú ha de tenir mes dret a vot només perquè ha tingut la sort de poder tenir una millor educació?
En cap moment he dit que sigui el millor, però si el més just.
Si hagués de triar un sistema, triaria l'actual (deixant de banda el rei... que això ja es un altre tema) perquè hi ha igualtat, i tal i com està el mon actualment, dubto que el millor sigui posar un govern que discrimina a la gent per els seus coneixements...

Ramón ha dit...

Jo crec que està be que es faci el que pensi la majoria, però no nomès en el tema polític també en més aspectes de la vida. Si tu fas cas a la majoria tindras un número més elevat de gent que està contenta. Perquè si fas el que vol una sola persona ja sésta convertint en alguna cosa dictatorial.

Ja no recordo que ha dit...

Ramón, del q has dit, jo només afegiré q no m'interessa acontentar a una majoria amb una veritat mitjana, dèbil, que pugui millorar-se. Sí q voldria satisfer a una minoria amb una veritat pura, o si més no, més perfecte q l'altra.

"Per què algú ha de tenir més dret a vot només perquè ha tingut la sort de poder tenir una millor educació?"
Bona pregunta xd Però, evidentment, es planteja el sistema utòpic en el q tots partim de les mateixes possibilitats. Possibilitats reals dic. Un dels punts negres del comunisme és q tothom arribi igual al final, jo proposo començar tots iguals. Llavors, Ander, no et semblaria el sistema més just aquell que recompensés a les ments més capacitades en l'estratègia política? Es reconeix la intel·ligència de cadascú: qui tingui intel·ligència corporal dominarà el sector dels esports, qui tingui qualitats musicals, estarà fet per la música i, està clar, qui tingui dots lingüístics, habilitats relacionades amb estratègia i visió de futur i tal, polítics. Aquest últims, destinats a controlar la societat, i hauran de callar quan un pagès parli del camp. Això, per mi, és prou just.

Plató ha dit...

Bé sembla que esteu parlant de dos coses com a mínim: una si el poder ha de ser d'una persona o de moltes. Si una altra si el poder té que anar lligat al coneixement.
La últim intervenció d'en Gerard defensa alguna cosa propera al que jo, Plató, penso: tots poden ser intel·ligents i cada intel·ligència serveix per alguna cosa.

Ara bé, poden pensar encara més: serà que hi ha realmente una intel·ligència especial per gobernar las altres? ¿És intel·ligent qui sap detectar qui pot governar? Què és millor una persona no reconeguda pels altres però bona per gobernar o una persona reconeguda per tothom però sense dots per la política?

Cristina G ha dit...

Estic totalment d'acord amb el que ha dit l'Ander. I repeteixo, que un poble sencer no pot governar-se a si mateix, perquè 30.000 persones no es poden posar juntes a crear lleis i discutir alhora. S'han de triar uns representants democràticament i un d'aquests ha de ser el que se sitüi al capdevant de tots. Només cal veure com s'organitzen, per exemple, les manades d'animals o les tribus; tot i que aquestes últimes no ho fan per democràcia sinó per la llei del més fot. Resumint, els éssers humans no sabem viure sense unes normes establertes i uns governants que posin uns limits, per tant, són necessaris sempre i quant no governin de manera dictatorial i tinguin com a prioritat, el bé del poble.

Ander ha dit...

Plató, potser si que hi ha una intel·ligència especial per a governar, però creus que aquesta intel·ligència està lligada amb els dots de lideratge? Com sabries si qui diu ser "prou intel·ligent" per saber governar no és simplement algú que diu ser-ho? O com pots saber qui te els coneixements per saber qui pot governar?
Això ja és com el gos que es mossega la cua.
Jo segueixo defensat la meva postura, ja que en la democràcia, normalment, les persones que surten escollides estan en un punt intermig, tenen dots de lideratge i de govern a l'hora, encara que no tinguin molt de les dues.
La postura que defenseu el Wally i tu es massa utòpica e impossible de dur a terme. Si que estaria molt be tenir un govern així però dubto que durés mes d'una setmana, sincerament...

Ja no recordo que ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Ja no recordo que ha dit...

Cristina ha escrit: "els éssers humans no sabem viure sense unes normes establertes i uns governants que posin uns limits"

A tu, Bakunin, Kropotkin i Proudhon no us agrada aquesta publicació.

"perquè 30.000 persones no es poden posar juntes a crear lleis i discutir alhora"
Sí que poden, es diu assemblearisme (amb tot el q comporta, nova organització de les persones, en comunes per exemple). Però bé, no és hora d'entrar en aquesta branca de la política. Sí q crec q és interessant q vosaltres justifiqueu perquè un representant realment em representa, pq potser tenim la mateixa visió de com tractar l'economia i en canvi pensa q els homosexuals són uns malalts. O té una visió del nacionalisme diferent i pensem igual en matèria d'educació. Jo ho dic convençut, A MI NINGÚ EM REPRESENTA xd

tampoc em puc abstenir en això: "com s'organitzen les manades d'animals [...] no ho fan per democràcia sinó per la llei del més fot."

Si tantes ganes tens de copiar els lleons, copia'ls bé i promou una dictadura o militar o dels culturistes.

PD:acabo de suprimir el mateix missatge però amb un error de teclat

Elia Trujillo ha dit...

Com s'entén que a la nostra època hàgim arribat a defensar el poder de la majoria per quasi tot?


Segons els aconteixements històrics quan una majoria está sotmesa per una minoria que decideix i té drets sobre aquesta, la majoria tendeix, com és obvi,a lliurar-se de la força opresora, d'aquesta manera neixen revolucions, i moviments que aporten noves idees i formes alternatives d'organització.
Així el mateix poble escolleix un representant, que, segons el criteri i opinió que tingui aquesta massa,(fet a base de l'educació oportunitats i medis dels quals disposi) será algú que mes o menys s'assembli al ideal que estan buscant. A diferència d'això un sabi que coneix a la perfecció potser podria aportar una llum reveladora però que només aportaria solucions a gent que penses com ell que en el cas de que no fos ningú sería un sabi que, tot i conèixer moltes coses no podria fer bé el seu treball.


Creieu que caldria revisar el nostre concepte de democràcia?


Sempre hauriam de revisar-lo i adaptar-lo a les necessitats actuals per treure'n un major rendiment i obtenir uns resultats més reals a l'hora de comparar-los amb l'opinió pública, d'aquesta manera sorgirien també, noves corrents i alternatives que, poc a poc ens conduirien fins a una democràcia real en la que mes parts de la majoria es trobessin representades, perquè com tots sabem, una majoria absoluta es una utopia quean hi ha una diversitat d'opcions molt variada.

IRSLAN H ha dit...

La idea del poder en cierto modo estoy deacuerdo con el socrates,pero la pregunta es como saber quien es el mas savio en millones de persones que tenemos en nuestro pais,es imposible saber quien es el mas savio y por lo tanto el mas indicado para que poeda governar,y creo que es por eso que la democracia es la mejor forma para elegir el mejor governante.

Mireia Martínez ha dit...

Personalment, penso que les decisions difícils que afecten a un gran conjunt de persones s’haurien d’estudiar i pensar amb profunditat abans de fer cap votació, però també entenc que davant d’un desacord, quan ja s’ha debatut i s’han posat els arguments a favor i en contra sobre la taula, l’única possibilitat de posar-se d’acord es votant. Pot ser un sistema injust, però és la única manera que de moment ‘’ha funcionat’’. Per això no descarto del tot el vot per majoria, però defenso que aquesta majoria ha d’estar formada per gent justa i mínimament sàvia, o com a mínim –prenent l’exemple de l’actualitat- que aquest grup de persones que han de decidir siguin inclogui a tot individus (rics, pobres, de diferents races i cultures...), de manera que no hi hagi un sector d’aquest grup que intenti afavorir els seus propis interessos.
És un tema complicat i molt ambigu. Però penso que més que canviar o revisar el concepte de democràcia el que hauríem de fer es revisar els ideals de les persones que la formen i les prioritats com a col•lectiu. Abans de canviar la democràcia hauríem de canviar a les persones que egoistament només pensen en ells mateixos, els seus interessos, i no reflexionen sobre el que realment és just i a la llarga beneficiós per tothom i/o correcte. Difícil, però no impossible.

Mireia Martínez Rubió
2n A