Teniu algún exemple que demostri aquesta teoría?
Quin creieu que es el principal motiu que ens impulsa a voler conèixer, a saber coses?
divendres, d’octubre 21, 2011
L'AMOR, MOTOR DE CONEIXEMENT
Teniu algún exemple que demostri aquesta teoría?
Quin creieu que es el principal motiu que ens impulsa a voler conèixer, a saber coses?
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
12 comentaris:
decir que el amor nos ayuda a conocer en cierta forma es verdad. Hay personas que por "amor" conocen otras cosas o un ejemplo mas claro em ... los religiosos muchos dicen que quieren conocer a dios y que eso que les mueve a leer la biblia o a ir a misa o tantas otras cosas es el amor a dios se podria decir q si el amor es un motor del conocimiento. y en mi caso el principal motibo por ql cual quiero saver cosas es porque me intereso por ciertas cosas. el hecho de no saber me desconcierta y como alguien dijo una vez el saber no ocupa lugar.
Estic d'acord en el fet que l'amor ens obre les portes al coneixement (la Bellesa) perquè ens molts casos motiva a la gent a ser millors persones, a millorar-se a si mateixes. A més a més, quan estàs enamorat veus les coses des d'un punt de vista diferent, perquè ets més feliç, ,l'amor et fa sentir feliç perquè ets estimat, veus el món des d'un punt de vista més optimista, la vida de color de rosa, per tant, més bella, i aquesta visió de la vida més bella t'acosta al que per Plató és l'Idea de Bellesa. A part, l'amor et dona una espècie de "motivació", et fa pensar que ho pots fer tot, i intentes fer coses que potser mai hauries intentat, i obtens coneixements d'aquestes. També és cert que quant tens parella, o simplement estimes a algú, intercanvies formes de pensar (dialèctica), i potser canvies el teu pensament original per un altre ja que t'adones que és més correcte. En general, et fa ser millor persona, i per tant, més just.
Pel que fa a la segona pregunta, per mi el que ens impulsa a còneixer, a apendre més, és la curiositat humana, l'ànsia de compendre el que passa al nostre entorn i perquè passa. Si no tinguessim aquesta necessitat moltes de les descobertes i raonaments que s'han fet mai haurien estat possibles, i, per exemple, si jo no sentís curiositat per saber perquè els humans volem saber no estaria fent aquest raonament, o no voldria estudiar arqueologia per saber més coses de passat. És la curiositat i el voler compendre el que ha fet que els humans es qüestionin tantes coses i hagin descobert tant, idependentment de com hagin utilitzat aquests coneixements després.
- Júlia, què en diries de l’Amor?
- Diria que és allò que ens fa sentir feliços, perquè som estimats. Tot ens pareix bell i, en conseqüència, ens eleva al món de les Idees, apropant-nos a la Bellesa veritable. Jo diria de l’Amor la parella que s’estima, i les accions que cadascun dels integrants del grup dur a terme gràcies a la força que es pensa que té.
- I doncs, per estar en el món intel•ligible, no t’has parat a considerar l’Amor molt més ampli. No diries també del desig més fort, no comparable amb les ganes de fotre’s un paquet de cacauets que duren poc temps, i del més poderós sentiment, no carnal, per sobre de la ràbia i la soledat i l’afectuositat, que ens mou no només a ser feliços, sinó a voler aprendre, Amor?
-Així és, però aquest últim motor que ens porta al coneixement l’anomeno curiositat –va dir.
- I què és la curiositat sinó l’Amor a allò desconegut? El coneixement depèn del desig i del sentiment. Jo conec la poesia per Amor, no per la vena d’un dia, i tot allò que no sé, és perquè l’Amor no m’ha portat per tals camins.
- Tens raó –digué. I, crec entendre, que assegures que l’Amor és l’únic motor del coneixement.
Estimat Gerard
Aprecio motl el teu intent de copiar els meus famosos diàlegs. Realment és una forma respectable de apropar-se a la veritat, camí que només és possible a través de la diàlectica. I en aquesta és l'eros el motor. Per què, hi ha algú que pugui aprendre alguna cosa sensa passió?
No,però la passió, com he dit, forma part de l'Amor, que és la máxima expressió de la part concupiscible i la part irascible juntes.
Yo también pienso que el amor es el principal motor de conocimiento. Puede que también interfiera la curiosidad a la hora de conocer, pero principalmente creo que es el amor lo que nos lleva a interesarnos por nuevas cosas.
Puede que sea un caso concreto pero es el único ejemplo que se me ocurre ahora mismo para demostrar que el principal motor de conocimiento es el amor.
Estos dias ha venido un grupo de corea por primera vez a España para realizar su primera gira europea. Es un grupo muy conocido en todo el mundo que ha revolucionado a millones de personas. El día 28 de Octubre tuvieron una entrevista, y una persona de la prensa, profesora de coreano y de cine, afirmó que todos los alumnos que tenía, conocían a este grupo y fue lo que les llevó a interesarse por el idioma, la cultura...
Dicho de otra manera, si hay una pareja y cada uno proviene de diferente lugar, ambos querrán conocer el lugar dónde proviene el contrario y aprender sobre ello.
Cuando te interesas a conocer cosas muchas veces es porque disfrutas con ello y quieres adquirir nuevos conocimientos para comprender mejor aquello que amas.
Estic d'acord que per amor s'aprén: serveix com a inspiració i com a motor.
Però no és veritat que l'amor – manifesti's com a sentiments per una persona, tant com a una passió o interés particular – massa sovint ens encega de la veritat o ens distreu del camí del coneixement?
A més, desafortunadament crec que sí que es pot conèixer sense aquesta passió, perquè sembla que sovint aprenem per por a càstic o a odi.
No crec que hi hagi un motor principal i general que impulsi la curiositat humana - múltiples ingredients alimenten cada desig particular de coneixement, crec que l'amor és només un.
He de dir que no se m'havia acudit mai que l'amor pogués ser el motor del coneixement i que al principi m'ha semblat una idea extranya, però després de llegir els comentaris dels companys/es he entès com relacionava Plató aquests dos conceptes. En part, comparteixo aquesta opinió però no penso que sigui del tot així. Si considerem l'amor com l'interès i la curiositat envers una persona o cosa, llavors sí que seria cert. Des del meu punt de vista, el motor real del coneixement, el que ha portat a l'ésser humà des del principi dels seus dies fins a l'actualitat a fer descobriments constantment i seguir-ne fent sempre és la imparable curiositat que té quan no pot respondre's les preguntes o desconeix les coses.
Tothom, algun cop a la vida acaba realitzant quelcom que realment no desitjaria fer, però que la seva curiositat l'ha acabat empenyent a realitzar-la. Un exemple ben clar el trobem al Text 10, (del dossier de textos de Plató lliurat per en Fèlix), en el qual s'explica que Leontí, el fill d'Aglaió, pujava pel Pireu ran del Mur Nou quan es va adonar d'uns cadàvers que penjaven al costat del botxí. Ell volia veure'ls però alhora no ho volia perquè el repel·lien. A més, l'acte de mirar uns cadàvers és totalment immoral. Tot i així, per la gran curiositat que sentia, va acabar obrint els ulls i va observar l'escena. Amb això pretenc dir que per molt que una cosa no estigui bé, la curiositat dels éssers humans és tan gran, que, en ocasions, acabarem fent el que sigui per poder descobrir les coses. En definitiva, el que mou el coneixement no és l'amor, sinó la curiositat, l'afany de saber.
El amor es unas de las formas para conocer a las otras personas, ja que con esta forma te interesas en el otro y intentes conocer su mundo personal con lo cual se aumenta tu conocimiento y asi entindes las cosas que antes no lo entendias.Decir que el amor es el motor de conocimiento en cierto modo es correcto pero yo creo que lo mas importante es el intres, ya que es el intres el que te lleva a conocer a otras cosas,como por ejemplo para saber por que el mundo gira alrededor del sol,no es el amor el que te lleva hacia esta pregunta sino el intres o la curiosidad aci que decir que el amor es el motor de conocimiento no es del todo cierto.
Ciertamente el amor nos empuja a conocer sea cual sea lo que queramos, de este moto el amor que procesamos hacia el objeto, meta o persona, se traduce en pasión por superarse aprender y conocer, además es algo que cualquiera ha experimentado en algún momento de su vida, a todo el mundo le gusta algo aunque hay gente que siente una increíble pasión que podría tratarse de enamoramiento hacia una afición, trabajo u objeto siendo esto un tanto inusual ya que el enamoramiento tan sólo se suele aplicar a las relaciones entre personas, con esto quiero decir que la pasión que mueve a alguien a dedicar su vida a la música por ejemplo lo empuja a conocer más, a aprender mas a tener mas técnica, oído, o criterio, dedicando a la tarea mucho tiempo, mas de lo que sería normal. Con esto se demuestra que el amor nos empuja a conocer, nos vuelve curiosos y nos mueve para suuperarnos.
Creo que el ricardo esta mesclando la idea de intres a entender alguna cosa al amor. pero yo creo que son dos cosas totalmente diferentes.es el intres que hace para que intentes entender alguna cosa no el amor.
Aqui no se habla del amor como sentimiento hacia alguien, sino de pasion hacia alo,asi que esta mas que claro que nos empuja a conocer porque la curiosidad es el ansia de querer saber mas, y saber mas sobre algo en cierto modo es pasion y amor por conocerlo. Pero tambien podemos aprender y entender muchas cosas sin pasión, de hecho pasamos muchos años estudiando en el colegio cosas que no tienen demasiado interes en primera instancia para nosotros. Pero queda mas que claro que lo aprendido con pasion es mejor ya que el interes es el aliciente que hace que sea mas ligero y facil.
Publica un comentari a l'entrada