Per Nietzsche el llenguatge serveix per descriure la realitat i donar-nos tranquilitat. Els conceptes ens ajuden, a mode d'etiquetes, per classificar les coses, la realitat. D'aquesta forma la tenim controlada, ja que no soportem els descontrol (Dionís). Ara bé, paguem un preu per això: tots els conceptes són genèrics i en canvi cada cosa que veïem, sentim, fem és única. A més, segons Nietzsche hem oblidat que els conceptes NO SÓN LES COSES, sinó una representació metafòrica.
Una metáfora (del grec metá -més enllà- i phorein -passar-) servei per descriure evocant una imatge que va més enllà del sentit literal de les paraules. Anem a recordar aquets poder metafòric del llenguatge. Us proposo que describiu metafòricament què ha representat per vosaltres els contacte amb la filosofia. Si voleu inspirar-vos, mireu el que van dir el curs passat http://filosweb.blogspot.com.es/2011_05_05_archive.html
10 comentaris:
Penso que el contacte amb la filosofia ha estat un vol prou lleuger sobre els mars del coneixement. Pocs núvols (l’existència de Déu) i bones vistes (filosofia política) haha...El conreu del saber és la millor manera d’invertir en les persones i per això crec que, tot i algun sotrac de tant en tant, l’experiència filosòfica dóna molt bons fruits. Aprendre filosofia m’ha permès començar a sortir de la cova. Alhora, considero que he fet un gran exercici democràtic perquè se’ns ha mostrat diferents corrents de pensament. Més o menys, metafòricament parlant, això ha estat filo per mi haha
Estic molt d'acord sobretot amb el que diu Nietzsche sobre que confonem les paraules amb el seu "significant". No és el mateix el bolígraf com a idea, o paraula, que com a tros de plàstic amb tinta a dins i amb el qual podem escriure. I penso que això és una confusió molt freqüent.
Pel que fa a la metàfora amb la filosofia, crec que puc definir la filosofia com els meus nous ulls. Uns ulls que són més observadors, que es detenen amb cada detall, que transmeten al meu cervell coses a les que abans no donava importància. Abans els meus ulls menyspreaven molta de la llum que hi passava per davant, ara se la miren tota i en destrien diferents colors que abans no podia veure. Penso que el fet d'anar recorrent diverses etapes de la història de la humanitat amb mentalitats tan diferents com la de Descartes (totalment religiós) i Nietzsche (ateu) ens fa obrir-nos de ment, descobrir que no tot és blanc i negre com pensavem. Molts dels que estem cursant el batxillerat penso que podem diferenciar un abans i un després des de primer, i que hem pogut obrir més la nostra ment. El fet d'haver d'aprendre diverses ideologies i maneres d'obsrvar l'entorn ens fa buscar la nostra, ens inquieta, ens fa ser més crítics amb el nostre pensament i sobretot i el que és més important: en dos anys madurem molt i la filosofia penso que és un requisit impresdindible per aquesta maduració.
(Sé que he barrejat diversos temes en aquest comentari però esque quan començo a parlar d'un tema me'n vaig a l'altre... espero que no sigui excessivament feixuc de llegir).
Les etiquetes ens ajuden a entendre la realitat i estan allà per fer-nos la vida més fàcil, això no vol dir que una etiqueta ens transmeti la realitat per ella mateixa, sino que crea una relació entre idea i matèria.
La diferenciació entre concepte de cosa i cosa és clara, com no m'enrecordo quin filòsof, que deia: "això no és un bolígraf, és la representació material d'un bolígraf"
Penso que la filosofia és una ampolla de ron que quan la tastes per primer cop pot ser que no t'agradi, però que cada cop t'omple més.
Es cert que el llenguatge ens ajuda a descriure la realitat i que quan hi han coses que no pots descriure amb paraules, no estás tranquil.
Només són conceptes que t'ajuden a entendre el món però es cert que hi han moltes sensacions i experiències úniques que no pots descriure.
La filosofia ha sigut com un petit diari antic, d'aquests que potser es troben abandonats a una prestatgeria de la biblioteca i que no llegiria si no fos per necessitat, però que a l'hora de llegir-lo, pots arribar a trobar coses molt interessants que abans ni t'havies plantejat.
Com un llibre, la filosofia m'ha ajudat a veure que no només hi ha una sola resposta per a cada pregunta.
Jo també estic d'acord amb Nietzsche de que el món està envoltat d'etiquetes, etiquetes creades per l'ésser humà i que en conjunt formen un idioma. I és normal, perquè com ha dit el Dani, les etiquetes ens fan la vida més fàcil, ens endreçen tot el conjunt d'objectes, animals, persones, etc, que hi ha en el món. És el mateix que quan una mare vol que el seu fill endreci la habitació, ho vol perquè aixì és més fàcil veure les coses, el que està net i el que no, el que cal netejar i el que no, etc. Aquestes etiquetes serien perfectes si només hi hagues una, és a dir, si nomes hi hagués un idioma, en el qual ens entendriem tots. Perquè amb les etiquetes hem solucionat una mica el desordre, però amb tants idiomes l'hem tornat a mig desendreçar.
La filosofia per a mi ha estat una mica extranya. Ni m'ha omplert ni m'ha buidat, però m'ha ajudat a veure més perspectives i no només en meva, diguessim que m'ha ensenyat a escoltar altres punts de vista.
Per mi la filosofia ha estat com una mena de viatge per l'evolució de la ment humana i la com la forma d'interpretar les coses i veure el món pels homes han canviat, de manera que cada cop que estudiàvem un filòsof diferent canviàvem de pell (ho al menys ho intentàvem) i ens integràvem en la seva ment.
Trobo que la reflexió de Nietzsche sobre les paraules i el valor que els hi atorguem és molt encertada, sobretot quan s'entra en el tema dels prejudicis, ja que de vegades assumim tant el que nosaltres creiem que és la realitat que ens costa mirar més enllà dels nostres esquemes.
Las metaforas o etiquetas son una manera que crearon los humanos de poder describir la realidad.
Por que cual es la realidad?los circulos son redondos o los cuadrados son cuadrados?
Los humanos al no saver como es la realidad exacta emos creado una serie de etiquetas para poder describirla y asi poder poner las cosas mas faciles.Por mucho que no sepamos cual es la realidad exacta(tendriamos que poder ver mas de una perspectiva) podemos describirla o etiquetarla de forma que no sea realidad exacta pero sea una misma realidad relativa para todos
Jo estic d'acord amb el Nico, els humans ens hem posat d'acord amb molts aspectes per interpretar la realitat de la mateixa manera, i així, al oblidar-nos que són simples etiquetes, veure-les més reals. Per això, molts comps, quan algú veu la realitat d'una manera diferent se'l tracta de boig quan el que passa en realitat és que la persona té una prespectiva diferent.
Primer de tot, vull dir que estic d'acord amb Nietzsche, i és que hem oblidat que una paraula no és allò a què es refereix, sinó una mera representació sovint imperfecta. Tot i així, considero que si tenim present això, no hi ha cap problema en fer-ne ús; millor apropar-nos a la realitat que no no comentar-la per evitar impureses.
En segon lloc, potser una bona metàfora per referir-nos a aquests dos cursos de filosofia sigui una visita a un museu o directament un jaciment arqueològic. Vam començar apropant-nos a què era exactament el que fèiem, aprenent les tècniques d'excavació i fent-ne petites pràctiques. I aquest últim any vam completar-lo fent les investigacions reals, excavant per extreure els fòssils de la filosofia, tot i que alguns encara remenen la cua. De vegades ja podíem buscar i re-buscar que només trobàvem pedres (en el camp personal), i d'altres ossos més o menys fossilitzats en perfecte estat. En general, un procés llarg i de vegades dur però força enriquidor; compartíssim o no les idees comentades, ens feien pensar, i amb això n'hi ha prou per dir que ha valgut la pena.
Abans de començar filosofia no tenia ni la menor idea de què tractava l'assignatura. Ara, tampoc és que sigui una experta en la matèria, però he arribat a entendre que els temes referits a l'existència humana, que normalment no tenen una única resposta, poden ser interpretats de diverses maneres. Clarament, la filosofia intenta donar respostes als grans interrogants de la humanitat: la mort, el sentit de la vida, la felicitat, la llibertat, etc... En resum, per mi la filosofia ha estat com una eina per elevar-me i obtenir altres visions sobre temes existencials a vol d'ocell; és a dir, la filosofia m'ha permès obrir-me la ment en la meva interpretació de la vida i entendre els diferents punts de vista dels altres sobre aquest mateix tema.
Publica un comentari a l'entrada