divendres, de gener 18, 2013

Últimes notícies de Déu

ilustración de Daniel Paz

Per Descartes, l'existència de Déu és la garantia absoluta de la seva filosofia. ¿Com asegurar que la veritat és veritat només pel fet de que ell la veu clara? Perquè Déu la pensa.
Coneixem és seus arguments per demostrar l'existència de Déu: és la causa de la idea que tinc de Déu i ell, en ésser perfecte, ha d'existir.

L'últim número de la revista de divulgació filosòfica, Filosofia Hoy, aporta postures de pensadors en relació a l'existència de Déu. Lleguiu-les totes i dieu amb quina esteu més d'cord i per què.

REVISTA FILOSOFIA HOY

39 comentaris:

Anònim ha dit...

Jo m’identifico amb el primer text, el de Richard Dawkins, per dues raons:
La primera ´s per la qüestió de que jo no crec en Déu, tal com diu ell.
La segona és perquè crec en la biologia, que hem evolucionat dels animals, i també crec en la teoria del Big Bang i la de La inflació, fins que siguin desmentides i una millor aparegui.
En quant als altres textos, hi han agut arguments que m’han cridat l’atenció, com en el text de Sam Harris, que diu que els creients actuen com ateus front a es altres religions. Aquesta frase m’ha fet pensar i com que totes les religions es basen el mateix in s’assemblen molt, ninguna té la raó i per tant, per mi, no hi ha Déu.
Carlo Duffett

Patricia Garcia ha dit...

Per la meva opinió, tots els textos tenen coses en les quals hi estic d'acord però el que més m'agrada és el primer.

Jo opino que en un principi, com que la ciència no estava tant evolucionada com ho està ara, com a necessitat de donar una explicació a moltes preguntes filosòfiques com "com es va crear tot?" "d'on venim?", "per què existim?", etc. l'ésser humà es va agarrar a la idea d'un Déu o "un ésser tot poderós" infinit, omnipotent, creador de tot. Amb això ja estava tot resolt, per a què pensar més?
Però va ser aleshores quan va aparèixer Darwin amb la seva teoria de l'evolució de les espècies que descartava totalment la idea d'un Déu. A partir d'aqui, jo crec que la religió s'ha anat perdent i cada cop hi ha menys creients ja, com es diu, no podem comprovar l'existència de Déu, en canvi les teories científiques són més verosímils i s'aguanten molt millor.

Per altra banda, tampoc crec que poguem descartar la idea de que existeixi un Déu, perquè de la mateixa manera que no podem comprovar que existeix, tampoc podem comprovar que NO existeix.

Crec que poden ser igual de veritables les idees de la ciència com les idees de la religió. Per exemple, qui ens diu que no va haver-hi un Déu que va crear les primeres espècies i que a partir d'aquestes en van sorgir de noves (aplicant així la teoria de Darwin). D'aquesta manera les dos teories podrien ser bones.

Amb tot aixó el que vull dir és que ens podem decantar cap a una idea, però crec que és molt difícil assegurar una o altra.

Ariadna Lopez de Egea ha dit...

Jo estic d'acord tant amb el Carlo, com amb la Patricia. Però crec que amb la argumentació que més m'identifico és amb la de MICHAEL SHERMER, ja que les quatre raons que diu per a argumentar que no creu en Déu, fan que opini el mateix que ell. Perquè si ens hi fixem bé dins de les seves quatre raons contra Déu realment està incloent algunes argumentacions que surten abans com la de DARWIN.

Per això també podria dir que estic d'acord amb les altres.

Jo penso que realment els humans hem aparegut a través de l'evolució de diferents espècies, també penso que la creació de les religions tal i com ha dit la Patricia fou creada pels humans per a poder respondre certes preguntes de les quals no tenien respostes, i per tal de no "menjar-se més el cap" s'inventarien l'idea d'un ser suprem i omniscient, Déu.

Finalment vull comentar que jo em decanto més cap a la idea de que no existeix cap Déu, però en cap moment deixo de tenir una porta oberta cap a la idea de l'existència d'un Déu, ja que repeteixo com ha dit la Patricia no podem demostrar del tot ni l’existència ni la no existència de Déu.

Ferran Blasco ha dit...

Jo m'identifico amb el primer text ja que confio més en la ciència que en teologies però tampoc no vull negar un comentari de l'últim text: què Déu és una invenció de l'home, com a una representació de la bondat, que en un origen es volia per a ajudar a les persones a ser més bones, però que posteriorment aquesta imatge s'ha acabat convertint en una eina de càstig, marginació i d'ira per obligar a la gent per estar sotmesa a tu.
Aixi és com crec que s'ha utilitzat la imatge de quasi tots els deus, però Déu en si és, d'existir, el que , sabent el que sabem actualment, ha dirigit la evolució i no pas ha creat els éssers, perqué com bé sabem, l'evolució és un seguit de canvis o mutacions aleatories que ha fet evolucionar unes espècies, mantenir unes altres , crear diferents famílies dins d'una o bé extingir-ne d'altres. Si fos veritat que existeix un deu aquest no seria arquitecte sinó supervisor o, com va dir Einstein, juga als daus amb l'univers. El què jo vull dir és què aquest hipotètic Déu és el que fa que un factor aleatori tingui un resultat, que les lleis de la física siguin com les coneixem i no diferents i que no existeixin més o menys de les que existeixen. Així que, sense ser creient, accepto la idea d'un Déu perquè jo mateix en tinc una idea pròpia al respecte i comprenc als que diuen que Déu ho va crear tot perquè si no s'haguessin donat els canvis exactes que s'han donat, en els instants exactes que s'han donat des(d'abans) del Big Bang, probablement ni existiriem ni res seria com ho coneixem.

Eva Vendrell ha dit...

M'identifico amb el primer i amb l'últim sobretot, pels quatre arguments.

Jo no sóc creient però, com han dit abans, tampoc sé del cert que la meva postura és veritable.

Penso que si existís, hi haurien comprovacions científiques, així com d'avantpassats nostres hi ha evidències.

Semblant al que ha dit el Carlo sobre la frase de Sam Harris penso que el fet de que hi hagi moltes religions, també em fa tirar enrere en la postura de creient, ja que penso que si fos realitat, tots hi creuríem en un de sol, i no cadascú en el seu Deu (depenen la religió).

Amb tot això penso que Déu no existeix, però respectaré a tothom que opini diferent perquè no tinc evidències de que no existeix.I si les tingués també respectaria igual.

Unknown ha dit...

Jo em decantaria sobretot pel primer text i també per l'últim com l'Eva. Tot i així, per mi el que té més raons és l'últim perquè com ha dit l'Ariadna, en ell també fa referència a la nostra evolució.

Jo abans era creient fins que vaig començar a fer el científic, veient la situació de que totes les teories que es deien es podien demostrar, vaig canviar de pensament i em vaig decantar per la teoria de que Déu no existia.

L'últim text resum molt bé els meus pensaments, crec que Déu va ser una idea que ens vam inventar per explicar les incògnites de la vida que no podíem explicar perquè no teníem les suficients eines.

Tot i així tampoc no puc negar absolutament que no hagi existit perquè com ha dit la Patricia, tot i que Déu no es pot demostrar que ha existit tampoc es pot demostrar que NO ha existit. Analitzant les meves idees també vaig pensar a partir d'aquesta no existència per cap de les dues parts, que pot ser no hi ha manera d'explicar-lo perquè simplement va ser una IDEA creada, i les IDEES no es poden demostrar.

D'altra banda, com diu el text de SAM HARRIS, la idea més estúpida que podem pensar és que els autors dels llibres sagrats sabien alguna cosa dels orígens de la vida. Com ho podien saber si ningú ho ha aconseguit saber-ho encara?
Així doncs, va ser una mentida, una mentida creada per explicar coses.


Resumint tot el que he dit, per mi Déu no existeix i sempre creuré (si és que NO hi ha algú amb la capacitat de demostrar-me el contrari) que va ser un invent de l'ésser humà per explicar coses que no sabíem ni podíem explicar.

Ferran Blasco ha dit...

Pel que he sentit en força gent i llegit an textos, es repeteix una pregunta o qüestió i és el fet de voler o plantejar-se demostrar, de manera més o menys científica l'existència o la no existència de Déu, uilitzant arguments com la evolució de les espècies de Darwin. El que jo veig clar és que mai arribarem a aquest punt perquè, personalment, ho veig impossible. Aixó ho dic perquè,en primer lloc, la religió i la ciència són dues coses que no es barregen de forma natural i que qualsevolpunt en comú intent de posar-les en comú és purament humà, ni científic ni religiós. El segon motiu que veig és el fet de que la religió és una fe, i cal tenir en compte que es te fe quan no es té certesa absoluta, perquè, de ser així, parlaríem de coneixement. Per exepmle no es te fe en que un triangle tingui tres costats perquè se sap del cert que és així.

Daniel Nieto Yll ha dit...

A mi no m'ha convençut cap dels textos. Jo crec en l'existència d'algun ser superior que li diem Déu. Se que és més fàcil defensar la postura d'un ateu que la d'un creient sigui de la religió que sigui.
Quan diem que Déu és perfecte, i que com ha conseqüència existeix, els no creients diuen que com que no l'han vist aquest no existeix. Jo voldria dir que no tot lo que existeix ho podem veure, per exemple el aire (no el podem veure, però el podem notar), l'amor és una cosa que la majoria creu que existeix, però en canvi ningú l'ha pogut veure, però si la sentit. En l'existència de Déu seria una cosa més o menys igual,no el podem veure però igual que el amor hi ha gent que el sent i d'altre que no.

Fernanda Echiburú ha dit...

Primeramente: Ferran, has puesto "aquest no seria arquitecte sinó supervisor o, com va dir Einstein, juga als daus amb l'univers" pero (si no entendí mal) lo que Einstein realmente dijo fué que "Dios NO juega a los dados" y se refería a que Dios no dejaba nada al azar en cuanto al universo.
Por otro lado estoy muy de acuerdo con Ferran es su crítica hacia la idea de mezclar Dios con ciencia. Yo creo haberlo comentado antes, en algunas ocasiones: Dios no puede ser probado por medios científicos, pero aun así, dentro de todo no creo que a Dios la ciencia le desagrade, sino que le desagrada cuando ponemos a la ciencia antes que a Él. Ahora bien, por qué la ciencia y la fe no pueden trabajar juntas? Por qué (por ejemplo, Iris) es necesario que al comenzar a descubrir el mundo de la ciencia inmediatamente descartemos todo lo relacionado con Dios?
Yo soy del cientifico, quiero hacer una carrera que está directamente relacionada con la ciencia, estaré toda mi vida rodeada de la ciencia (y me encanta!), y sin embargo creo que es tan válida como la fe en Dios. La existencia de una no prueba la no existencia de la otra. (EVANDRO AGAZZI)

Diré que no estoy 100% de acuerdo con ninguno. Destaco algunas cosas con las que no estoy de acuerdo:

- "Cualquier creyente que apele al “diseño” de los seres vivos simplemente ignora la biología" (RICHARD DAWKINS)

Realmente discrepo con esta afirmación. No me considero una persona que IGNORE la Biología, de hecho, creo en la biología y sin embargo tambien reconozco a Dios en mi vida.
Es más, creo que el mismo conocimiento que voy adquiriendo cada día sobre el cuerpo humano y su complejidad me hace creer aun más en un Dios maravilloso creador de éste. Por qué? Pues porque todo lo maravilloso y complejo que abarca el "cuerpo humano" no me cabe en la cabeza que haya sido producto de una explosión. Funciona con tal exactitud, eficacia, es tan inteligente, que me hace pensar que tiene que haber sido creado por alguien superior. Si ni siquiera nosotros, seres humanos (que nos considero muuy inteligentes!), somos capaces de crear vida!

- "todo creyente actúa como ateo respecto a todas las creencias y religiones que no son la suya" (SAM HARRIS)

No estoy de acuerdo ya que yo soy creyente y creo que Dios es una de las verdades más reales en mi vida pero eso no me hace cerrarme a las opiniones de otras personas, ni cerrarme a los descubrimientos científicos, ni cerrarme a que otras personas, incluso, intenten convencerme de que Dios no existe.

- "Cualquier ser de tal naturaleza superior estaría, por definición, fuera del alcance de nuestro conocimiento."

No creo que eso sea verdad. Creo que podemos conocer a Dios, otra cosa es ENTENDER TODO lo que Dios ha hecho y el por qué lo hace. No somos Dios, por eso no entendemos muchas cosas, pero eso no significa que Dios no quiera que le conozcamos, de hecho, eso es precisamente lo que le encanta: que le busquemos y le conozcamos. Lo digo por experiencia.


Unknown ha dit...

Jo també m'identifico amb el primer text, ja que no crec en Déu i en canvi si que crec amb la biologia ja que és una ciència i hi ha cienifics que han fet molts estudis que demostren que el ésser humà no ha sigut cap creació de Déu sino que ha sigut degut a la evolució de milers d'anys. També he de dir que també m'identifico amb el 4 text.
Guillem Albes

Sergi López ha dit...

Jo estic d'acord amb la postura de MICHAEL SHERMER.
El fet de no tindre respostes de la existència de la vida i de la creació del món, va fer que molta gent s’ideés la idea de Déu. Un esser omniscient i omnipotent, creador de tot l'univers. Per tant nosaltres (els humans) hem ideat aquesta idea per poder resoldre els dubtes que teníem que no podíem resoldre de manera científica. Ficant l'exemple de Descartes, ell tenia molts dubtes i al final per resoldre’ls va acabar recorrin a l’existència de Déu per aconseguir-ho. Sembla tot fantasia però el fet de que porti tants anys dient-se ha fet que s'hagi establert com una cosa "normal”.
Jo crec que la millor manera de saber 100% les coses és a través de mètodes científics que ho demostrin per aquest motiu jo no crec en Déu i dono suport a l’argument de Michael Shermer.

Sergi López

Inés Torres Díaz ha dit...

Jo m'identifico amb el primer i últim text. També estic d'acrod amb motls comentaris que s'han escrit anteriorment com el de la Patricia.

Crec que abans es creia molt més en Déu ja que la ciencia no estava tant avançada i no es podien demostrar les coses, però els anys han anat pasant i la ciencia evolucionant com per exemple amb la teoria de l'evolució de les epècies i vas ser aquí quan la gent va començar a perdre la credevilitat sobre Déu , que ell ho ha creat tot, com molt bé també ens explica Patricia.

Finalment vull dir que jo he fet la comució, però m'he anat fet gran m'he adonat que ja no crec en Déu no dic que no existeix perquè per altres si existirà. Però Déu si ens vosl cuidar a tots,és un home just etç...perquè s'emporta sempre als més bons del nostre costat...?? Si, veritablament existis no deixaria que això pases.

Inés Torres Díaz

Tresa Purtí ha dit...

Jo estic d'acord amb el text número 4 escrit per MICHAEL SHERMER i titulat "Los seres humanos crearon a Dios".

Jo no crec en Déu, i tampoc penso que hi hagi alguna cosa allà dalt del cel que sigui bondadós i "vetlli" per cadascún de nosaltres.
Penso que Déu s'ha inventat a través del dolor humà, perquè quan algú que t'importa s'ha mort l'únic que et dóna consol és pensar que està en un lloc millor.
Amb aquest pensament els humans s'han inventat l'existència d'un Déu suprem per a tindre consol sobre la pèrdua del ésser estimat.

També en el cas de la vida durant el dia a dia, les persones insegures busquen creure en un Déu que els ajuda cada dia i així es senten recolzats per algú i més segurs.

Ja sé que són uns pensaments sobre "Déu" una mica radicals i espero que ningú s'ho prengui com alguna cosa personal ni amb mal rotllo. Simplement és la meva opinió sobre les creences del segle XXI.

Noelia Mérida ha dit...

Jo crec que el text que més m'ha resoltat igual als meus pensamets, ha sigut el primer text.

Aquest text ens diu que en aquells temps la gent pensaba en la solución més fàcil i pràctica, que era pensar que hi havia un Déu el qual era infinit, perfecte, el que havia creat tot, etc. És a dir, aquell Déu tal i com deien que era perfecte era sinònim d'existent. Però actualmente, la ciència va avançant llavors la gent té diversos pensaments, i podem pensar en algo més enllà que no fos Déu. I podem observar en l'actualitat que hi ha molta més gent no creient en aquesta época en la qual estem vivint.

En canvi, això no vol dir que pogem afirmar que Déu no existeix ni que Déu sí que existeix, perquè no ho podem veure, ni escoltar, ni cientificament verificar.

Alexandra Cuesta ha dit...

Jo m'identifico amb l'últim text, el de Michael Shermer, perquè ho diu molt clar i és molt fàcil d'entendre: Déu pot ser que existeixi però com saber si allò que entenem per Déu es un Déu?. És a dir, si considerem Déu a tot ésser superior, si ni haguéssin varis com sabriem quin és Déu?és a dir la idea de Déu no és clara per això no pot haver estat creada per un ésser perfecte ni ser innata, sinó que ha hagut de ser creada pels humans. Alhora com podem uns éssers com nosaltres comprendre una idea tan complexa d'un ésser tan superior si no és perquè l'hem creat nosaltres? A més a més allò amb que més raó té és que els éssers humans han creat a Déu per poder explicar coses inexplicables, per poder tenir algun motiu per calmar les penes i per poder tenir esperança.

Jo personalment no crec en el Déu de l'Església ni en Alà ni en cap Déus d'aquest. Jo crec en que Déu és l'energia que mou el món i l'energia no és cap ésser superior perquè no és un ésser.

Tresa Purtí ha dit...

Estic d'acord amb la Alexandra durant el primer paràgraf. Però no penso igual que ella quan diu que Déu és una energia que mou el món. Perquè jo no crec que hi hagi cap energia ni res que pugui ser una espècie de Déu i que mogui el món. Jo simplement penso que Déu és una invenció dels humans per poder aguantar el dolor que ens provoquen algunes coses de la vida.

Noelia Mérida ha dit...

Estic completament d'acord amb l'últim comentari de l'Alexandra, quan es refereix a que no hi ha ninguna mena de Déu però que sí que hi ha alguna energia inidentificable, és a dir, que els nostres ulls no la poden veure però que existeix. I a més crec que la idea de Déu està en els nostres cervells perquè l'Església té molt de poder encara i pot abastar totes les poblacions del món amb la seva idea de Déu.

Anònim ha dit...

Personalmente, al ser una persona que creo en la ciencia, me identifico más con el primer texto ya que me cuesta creer en la existencia de un Dios omnipotente básicamente por la falta de evidencias y me inclino hacia las teorías científicas como la del Big Bang o la de la evolución de las especies. Además, como comenta ese mismo texto, es verdad que algo tuvo que empezar el movimiento, pero si el motivo fuera Dios, me seguiría costando creer que éste, por omnipotente que sea, apareciese de la nada.
En cuanto al resto de textos, me parece probable que haya cosas que sobrepasan a la razón (Evandro Agazzi), pero no creo que Dios sea una de ellas ya que los creyentes si que alcanzarían a entenderlo. También me parece remarcable lo que dice Sam Harris de que los cristianos tendrían que entender a los ateos ya que ellos tampoco creen en el resto de religiones y estoy muy a favor del último texto ya que creo que la religión es una creación de los humanos para dar explicación a aquello que les preocupa y, además, de la manera que a ellos más les tranquiliza.
Pablo Pérez

Unknown ha dit...

Jo també estic d’acord amb el que ha dit la meva companya Alexandra, sobre tot quan diu que com sabríem quin és el Déu verdader després de que hi hagin tants Deus al món. El fet de que hi hagi tants Deus, demostra que tot això és creat per nosaltres i que la gent creient d’Espanya si hagués nascut en un país islàmic doncs tindria una altre religió i creuria amb un altre Deu. Per tant quin es el Déu verdader? Segon jo, cap ja que no existeix.

Opino igual que la Tresa a lo últim que diu l’Alexandra quan diu que Déu es energia que mou al món. No crec que estigui correcte denominar a la energia Déu. Jo crec que l’energia és una cosa, i Déu és una altre (per molt que no existeixi) per tant ni Déu és energia ni energia és Déu.

Sergi López

Andrea López ha dit...

Jo estic d'acord amb l'últim dels textos, el de Michael Shermer. Aquest text ha sigut el més fàcil d'entendre, la veritat, ja que ho explica de manera clara i curta.
Jo crec molt en la frase "si no lo veo, no lo creo" o com diria un professor "si no lo creo (crear) no lo creo (creer)", perquè si jo no puc veure alguna cosa no puc dir que és certa ni que existeix, i no conec a cap persona que hagi vist a Déu, per tant, perquè jo hauria de creure que hi ha un esser omniscient, omnipotent, infinit, etc, si no ho puc veure i si ninguna persona ho pot veure ni ho ha vist mai?
La segona frase que he ficat, per mi és exactament l'explicació del títol: "Los seres humanos crearon a Dios", ja que penso que l'única manera de poder creure en un ésser omniscient, omnipotent..., és creant-lo tú mateix (el conjunt ésser humà, per ser més exactes).
Puc arribar a "entendre" que hi ha persones que creuen que hi ha un ésser que veritablament és perfecte, encara que la perfecció no existeix, però com s'explicarian que en altres religions no existeix només un únic Déu, i que en tenen molts? I, aquestes persones creuran que els altres Deus són igual de perfectes que el seu?
Tot el que hi ha referent a Déu, ,per mi no existeix i seria fàcil respondre a aquestes preguntes jo mateixa perquè no crec en Déu, però si hi hagué alguna persona que de veritat em pogués respondre potser canviaria la meva opinió.

Unknown ha dit...

Alexandra, estic d'acord amb tot el que has escrit, però, hi ha una idea que et refereixes com Déu que no entenc del tot, és aquesta:

Jo crec en que Déu és l'energia que mou el món i l'energia no és cap ésser superior perquè no és un ésser.

A què et refereixes a que Déu és l'energia que mou el món? No creus que en realitat l'energia que mou el món no és res, si no que és un conjunt d'aquests? A més, no creus que en realitat l'energia que mou el món és l’energia geotèrmica, l'energia mareomotriu, l'energia solar, etc?
Et refereixes en que Déu és el conjunt de totes aquestes energies o només en una concreta?

Si et refereixes només a una concreta, no estic d'acord amb tu, el món no es mou per una energia, sinó pel conjunt de moltes energies. I a més, aquesta afirmació anterior, està demostrada.

Alexandra C. ha dit...

O sigui Iris jo no veig a Déu com un ésser sino com un element més de la natura que potser es una ximpleria però té sentit perquè encaixa en la definició que es dóna de Déu com a etern, perfecte, existent... Ja que l'energia (jo dic energia a la suma de totes les energies) pel que recordo de quimica no es pot destruir, potder pots destruir un àtom pero te'n quedaran milers de millons més carregats d'electrons. A més l'energia mou el món qje és perfecte i jo crec per tant té sentit que d'una cosa perfecte (energia) se'n crei una altra de perfecte (món) i per altra banda és indubtable que l'energia existeix i que tot està format per ella. Quan morim jo.penso que aquesta energia s'allibera (anima) i es fusiona amb l'energia que com ja he dit és una suma de totes es energies. L'únic que l'energia no és un ésser. Potser sembla una mica un cuento però creus que és més creible que un ésser que t'espera al cel si t'has portat bé?

Alexandra C ha dit...

(aixo segueix amb l'altre comentari que m'he equivocat)
Jo crec Sergi i Tresa que si Déu existeix no sabem quina forma té ni com es presenta per tant potser els antics veien a Deu en la pluja, en una terra fèrtil o fins i tot en un animal . És a dir per què Déu ha de ser un ésser? Perquè pensa , no? Però què ens assegura que pensa? Que ens ha creat? A cas no diuen que ens va crear una explosió de partícules carregades d'energia? Per aktra banda jo no estic dient que l'energia sigui màgica o divina, no, però si he de considerar Déu a alguna cosa serà a l'energia. No sé, jo crec que la forma en la que ens imaginem a Deu és molt relativa i depen de cada persona.

Fernanda Echiburu ha dit...

Inés:

"Perquè s'emporta sempre als més bons del nostre costat...?? Si veritablament existis no deixaria que això pases."

No estoy de acuerdo con esta afirmación, aunque entiendo que este es el argumento de muchas personas para defender su creencia de que Dios no existe. Yo personalmente veo a Dios como un Padre (entre otras cosas), y visto así, podría compararlo (y lo hago) con un padre cualquiera. Ejemplo: Muchas veces los hijos pequeños se empeñan con cosas que nos son buenas y aunque el niño no lo sepa, el padre que es mayor y que tiene más experiencia sí lo sabe, sabe lo que es mejor para el hijo, y toma decisiones por el bien de su hijo.
Cuantas veces nos ha pasado que nuestros padres nos dicen que no a ciertas cosas, y sin embargo en el fondo sabemos que lo hacen por nuestro bien (La mayoría de veces que no les hacemos caso, luego acabamos diciendo que tenian razón..). Lo mismo pasa con Dios, muchas veces no entendemos el por qué, pero como puedes saber tu si de pronto Dios se ha llevado a una persona para evitarle un sufrimiento futuro? Existen miles de motivos por los cuales Dios hace según qué cosas, pero que nosotros no los entendamos o que no nos parezca bien ya es otro tema.

Anònim ha dit...

GINA RUEDA
Yo siendo una persona creyente, ya que desde pequeña me han inculcado la existencia de Dios en mi familia.
Estoy a favor en algunas cosas de lo que dice el filósofo Descartes, por ejemplo en la existencia de Dios, pero lo que más me llama la atención de su explicación para demostrar que Dios realmente existe es poner el “YO” antes que a un ser superior a nosotros, ya que para mi Dios no es un ser perfecto.
Pero por otra parte lo que no comparto en la teoría de Descartes es que en nuestra mente hay las ideas innatas, ya que para mí la idea de Dios me la puso mi familia desde pequeña y me inculcaron la creencia de Dios y si mi familia desde pequeña no me hubiera criado bajo la religión católica ahora mismo no sería creyente, por el hecho de que no nací con la idea de Dios en la mente.

Anònim ha dit...

GINA RUEDA
Contestando a Andrea Lopez: Es muy buena la reflexión que te planteas si Dios realmente existe o no, lo que te puedo contestar es que no es una manera de demostrarlo es una manera de tener fe y ese es el defecto, a consecuencia de que mucha gente se basa en una realidad que tiene que ser demostrada por científicos y en cambio la creencia de Dios va más allá.
Y respecto a lo que has dicho de que las personas han creado a Dios, estoy de acuerdo en que poco a poco las personas y especialmente la religión católica se ha basado en crear a un Dios perfecto y que no tiene fallos y para mi Dios es algo que no es perfecto y ni mucho menos es MEJOR QUE OTRO DIOS DE OTRAS RELIGIONES.

Daniel Martinez Berdala ha dit...

jo crec que la creencia en un Deu, en un esser superior, es posiblemnt una de les preguntes més disputades durant l'historia de l'humanitat. L'home és ambicios i no vol ser ignorant en cap tipus de tema, val seber-ho tot, pero hi ha moments en que arrivem a un mur que no podem passar i ens quedem al costat de l'ignorancia. jo crec que en aquest moment és quan l'home recurreix a un esser superior per mitja del qual podrà explicar allo que no enten, l'home, donara resposta amb un Deu superior a nosaltres que pot fer-ho tot i aixi allunyar-se del dubte, pero qui sap si aquest recurs no ens l'implanta un Deu per allunyar-nos d'aquest mon tant dubtos.
jo no em denominaria com no creient ni com creient, jo simplement crec que hi ha coses que no podrem saber mai i quedara en el dubte de la humanitat durant la resta dels temps, més ben dit, qui sap si en algun moment descobrim si hi ha o no alguna cosa superior.
en aquest punt del coneixement no em veig capaç a donar una resposta sobre si Deu existeix o no, pero si, com e dit al principi, l'home nomes a creat aquest Deu per a sortir del dubte, no s'ha creat aixi el dubte més gran que, volguem o no, no podem acabar d'explicar?

Unknown ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Unknown ha dit...

Yo no estoy 100% de acurdo con ningún texto, pero de todos con lo que más me identifico es el primero, el texto de Richard Dawkins.
Si hay algo que puedo afirmar con seguridad que creo, es en la ciencia. Para mi no hay como dudar de la teoría de la evolución de Darwin, ya que si no entramos en temas complicados abordados por algunos filósofos, como dudar de nuestros sentidos y de las existencia de las substancias exteriores, podemos observar por nuestra propia cuenta los cambios que se hacen al nuestro alrededor, desde cambios pequeños como los cambios diarios de nuestro cuerpo, hasta cambios realmente significativos, como los grandes catástrofes que destruyen varios lugares. A parte si paramos para observar un mundo que equivocadamente ya no nos incluimos, el ambiente salvaje, podemos ver como actúa la selección natural y como se adaptan cada individuo para poder sobrevivir.
Ahora bien, yo no creo en Dios, pero por qué tenemos que ser tan radicales al punto de decir que quien cree en Dios no puede creer en la evolución de las especies o al revés? Es verdad que la biblia dice que Dios creo a cada especie tal y como es, pero hay sólo esta manera de interpretar la biblia? Por qué no Dios creó el mundo y a partir de ahí las cosas se evolucionaran por si solas?
Otra vez repito que yo no creo en esta posibilidad, pero también no tengo argumentos suficientes para negarla.
En conclusión, mi opinión personal es que no hay un Dios creador, el mundo surgió por algún motivo, como puede ser una explosión que dio origen a todo, pero tampoco creo que es correcto el radicalismo de no entender como una persona puede creer tanto en la ciencia como en Dios, ya que creo que todo es una cuestión de como se interpreta tanto la ciencia, como Dios, o mejor decir, como se interpreta la religión de cada uno.

Unknown ha dit...

“Los ateos son tan fundamentalistas y dogmáticos como los creyentes”. Pero no son razonables esas críticas: en realidad todo creyente actúa como ateo respecto a todas las creencias y religiones que no son la suya." Este fragmento del texto de Sam Harris me llamó mucha atención, porque en realidad para mi si hay algo mal explicado o equivocado es la religión. Yo no pongo en cuestión creer o no en Dios, en los dioses, en Chiva, en Buda, o en Alá, o si uno cree que Jesús en hijo de Dios o un "simple" profeta. Hasta porque todas las historias que se cuentan sobre cada una de estas divinidades, si así es mejor llamarlo,(con respecto a todas) me parecen muy parecidas, pero apenas se cambian los nombres.
Yo creo que la existencia de las religiones son, igual que todo, un comercio, una propaganda, y todas ellas utilizan como principal publicidad el sentimiento, la ignorancia y el miedo de las personas. El sentimiento que muchos tienen respecto a alguna de estas divinidades, la ignorancia que muchas veces se confunde con la fe y el miedo de muchos tienen en no tener nada más que les de esperanza si no la religión a la cuál pertenece.
Por eso, yo creo sí que cada religión actúa "como ateos" respecto a las otra diferentes religiones. Como dije en mi último comentario, el radicalismo de cualquier vertiente, sea religiosa o no, es un error. Y aún digo que creo en la paradoja que para creer de verdad el sentimiento del cuál me referí anteriormente)en "Dios" tienes que negar a la religión, y que nuestro principal equivoco es siempre unir Dios a la religión, la cual cosa, siempre habrá un aspecto del cuál dudar.
Yo, infelizmente, no creo en Dios, pero por no tener en mi el sentimiento que me llevaría a creer en Él. Digo infelizmente, porque creo que seria más fácil todo creer en algo y tener respuestas para muchas preguntas existenciales. Pero lo que no me permito hacer es dejar de creer en algo por influencias religiosas, o comerciantes, o manipuladoras, como se quiera llamar, me parece todo lo mismo.

Andrea López ha dit...

Gina, a mi mis padres cuando yo era más pequeña también me empezaron a inculcar la religión católica y con ello la idea de Dios. Pero al hacerme yo más mayor me di cuenta de que yo realmente no creía en aquello que me explicaban y que era mejor dejar de seguir con ello. Yo ahora mismo no creo en que haya un eser superior y perfecto llamado Dios, simplemente creo que puede que haya alguna especia de energía que está en el espacio y eso. Yo no podría definir a Dios porque no sé lo que es. Pero no pienso que tu realmente creas en eso, sino como tu has dicho, que tienes fe, y no es lo mismo. Creo que tener fe implica que tu quieras creer en ello pero no tienes ningún argumento para hacerlo.
Me gustaría saber cual de los 5 científicos encajaría más con tu opinión ( si es que hay alguno).

Anònim ha dit...

Jo estic d'acord amb la postura de Sam Harris, ja que crec així com ell que la falta d'evidencies és el que fa que la gent sigui reacia a creure en alguna cosa. Ja sigui amb l'existencia de Déu o no si mai em pogut comptar amb alguna prova irrefutable per molt que els més fidels creients ens ho vulguin afirmar o intentar convencer, sense les proves tenim tot el dret a no creure res. També és veritat que els cristians es mostren reacis a acceptar que pogués haver un Déu d'una religió que no fos la seva i això tamé passa amb la resta de religions; un només vol creure que el que creu ell mateix és l'única opció possible ja que per a cadascú ha de ser la més correcta. En definitiva com diu Sam Harris qui pot afirmar que els escriptors dels llibre sagrats vertaderament tenien algun coneixement fiable sobre el començament de la vida i així poder-se fiar dells els creints? com això no és pot comprovar com diu Harris, si en alguna cosa han acertat ha sigut per pura casualitat.
Maria Morillas

Anònim ha dit...

Com diu l'Andrea parlant sobre el comentari de la Gina; a mi també em van inculcar el cristianisme des de petita, estant bautitçada i fent la cumunió, però ara que ja soc capaç de diferenciar en el que vull creure jo i en el que els demés volen que cregui em plantejo l'exsisténcia d'un ésser que estigui per sobre de nosaltres i sigui el responsable de tot el que hi ha a la terra. Si que és veritat que tot i seguir alguns principis propiament catolics la meva familia és bastant atea i només atenem a les celebracions religioses més superficials. En el fons crec que tot és qüestió de la fe que tinguis i fins quan la vulguis tenir, crec que la religió i Déu són coses on la gent intenta refugiar-se i trobar consól ja que així potser estan més tranquils pensant que hi ha alguna cosa esperant-los després de la mort, perqué potser no els hi agrada afrontar que un cop acabi la nostre vida potser acaben els nostres pensaments; així crec que refugiant-se en Déu la gent es treu com un pes de sobre. Això també va per el moment històric i cultural que pateixi la gent, perquè abans no hi havia tants ateus com hi ha ara i el normal era creure en Déu, ara altres pensaments són més acceptats per la societat en general.
Maria Morillas

Unknown ha dit...

Suposo que, com la majoria, estic d'accord amb el text de RICHARD DAWKINS i MICHAEL SHERMER.

En primer lloc, Richard té tota la raó amb la pregunta que es fa "¿Por qué la religión tiene que ser inmune a los criterios standard de verificación que aplicamos en cualquier otro ámbito de la vida?". Crec que estem en una època on l'opinió de cadascú és acceptada, però casualment, l'opinió d'algú que està a favor de les teories de Darwin i no de la fe cristiana és criticada a més no poder. Les teories de Darwin estan més que demostrades per la ciéncia i per la biologia, Déu, per cap ni una. Encara em costa creure que els cristians no vulguin veure la veritat i simulen estar cegs davant de les mil demostracions que s'han fet.

En segon lloc, Michael Shermer ha esmentat les 4 raons que crec que tothom les pensa, i sobretot la 4ª. Diguin el que diguin, fins que els creyents no demostrin el contrari, Déu es plenament una creació del ésser humà per explicar la creació de les coses quan no hi habia cap altre mètode per fer-ho.

Kevin Amate Vicente ha dit...

M'identifico més amb l'últim text, de MICHAEL SHERMER. Crec que Déu no existeix, que és una invenció de l'home basada en un llibre. Si existís, no ens hauria fet mortals, ni permetria les desgracies que passen al món. La biblia és un llibre fictici com ho són els de cavalleries, només que la gent se l'ha cregut i avui dia hi han un munt d'esglèsies que el repressenten.

Noelia Gázquez ha dit...

Estic molt d'acord amb el Carlo, la Patricia, l'Ariadna... bé, amb molts.

Com bé han dit i cal destacar, que tots els textos tenen coses amb les que estic d'acord. No tinc una idea només o no estic només a favor d'un dels textos però el que tinc clar és que avui en dia em crec molt més a la ciencia i a les seves teories (demostrades) que no pas a un Déu que crec que està inventat per els homes. Potser doncs, els que més s'assemblen a la meva manera de pensar són el primer i l'últim.

Per una altra banda, el que tinc dubtes és per què l'han creat? Qui ho ha fet? Doncs això, com bé ha dit la Patrícia, no podem comprovar que existeix però tampoc que no existeix. Això és un dubte que no tinc encara resolt i és el que més em fa pensar.

Per tant, opino que és gairebé impossible afirmar una cosa que potser no existeix(Déu) o bé negar una altra que està demostrada (teoria de Darwin), així doncs, hem quedo amb les frases del Carlo i l'Eva per a la meva conclusió:
Sobre la frase de Sam Harris penso que el fet de que hi hagi moltes religions, també em fa tirar enrere en la postura de creient, ja que penso que si fos realitat, tots hi creuríem en un de sol i no cadascú en el seu Déu (depenen la religió).

Ara bé, no puc afirmar que existeixi ni tampoc negar-ho.

Pepe Ruiz ha dit...

M'identifico amb la postura de SAM HARRIS. "¿Cómo sabe un ateo que no hay Dios?"
Amb aixó hem considero bastant esceptic encara que m'apropo més a la creença de que hi ha un ésser superior que ha contribuït a aquest món. Pero com no n'estic segur, la simple qüestió de preguntar-li als qui no creguin en Déu perquè estàn segurs que no hi ha un ser diví, hem sembla correcta, ja que si tinguessin uns arguments potents segurament tothom seria ateu. Per tan crec que el ser creient o no, simplement es pura fe. Qui tingui fe serà cristià i qui no tingui fe serà ateu. Tot això sense uns arguments segurs

Anònim ha dit...

Mihai Plesca

M'identifico amb MICHAEL SHERMER. "Los seres humanos crearon a Dios" ja que la idea de Deu es basa en un conjunt de qualitats definides pels humans entre les quals està la perfecció.
Segons la RAE, “perfección: Completa ausencia de error o defecto”
Considero que tots tenim conceptes diferents del que es “error” per tant la idea de perfecció es diferent per a tothom, així doncs la idea de perfecció es imperfecta al no ser igual per a tots.
La meva conclusió es que no existeix l’afirmació de “error” o de “perfecció” i per tant no podem atribuir-la a cap tipus d’esser.

Unknown ha dit...

Me gustó mucho lo que dijo Ari sobre creer en una "energía". Puede que yo no sepa que es Dios, pero por lo que aprendí de Él, por lo que nos enseñan, por las explicaciones de su existencia, yo no creo que sea el nombre adecuado para la energía que creo que exista.
Yo creo que hay alguna explicación de nuestra existencia que va más allá de unión de átomos, de vivir en sociedad, de seguir leyes y obligación y de pelear por nuestro derechos. Creo que existe algo que nos hace evolucionar como personas, que hace con que nuestro espíritu evolucione. No sé si esta evolución se acaba cuando morimos, si algo después, si es el cielo o el infierno (cosa que no lo creo), si existe otras vidas. Pero tengo "fe" (la fe tal y como la definió Ari) que existe un propósito.
En conclusión, todo lo que sé de Dios sé a parir de determinadas religiones o de determinadas descreencias y según todos las definiciones que nos dan sobre Dios, no creo que este sea el nombre que define lo que siento que exista.