dilluns, de maig 06, 2013

Ser geni

Què diria Nietzsche d'aquest text? Què en penses tu? És més fàcil ser geni si tens dificultats o cal nèixer geni?

"El hombre más feo del Brasil, creó las más hermosas esculturas de la era colonial americana. El libro de viajes de Marco Polo, aventura de la libertad, fue escrito en la cárcel de Génova. Don Quijote de La Mancha, otra aventura de la libertad, nació en la cárcel de Sevilla. Fueron nietos de esclavos los negros que generaron el jazz, la más libre de las músicas. Uno de los mejores guitarristas de jazz, el gitano Django Reinhardt, tenía no más que dos dedos en su mano izquierda. No tenía manos Grimod de la Reynière, el gran maestro de la cocina francesa. Con garfios escribía, cocinaba y comía. E. Galeano Paradojas andantes, paradojas estimulantes.

51 comentaris:

Eva Vendrell ha dit...

Per a Nietszche en la vida s'ha de patir per aconseguir la felicitat.

Totes aquestes persones per arribar a la felicitat i a ser grans genis han hagut de treballar moltíssim fins a aconseguir-ho, és a dir, han tingut un camí segurament ple de patiment i esforços per arribar on ara són.

Per a mi, això de ser un geni té una part innata i una part d'esforç. No crec que tothom pugui ser un geni, però també crec que un geni només es crea si es treballa.

En conclusió penso que la paraula geni sempre va acompanyada d'esforç, treball i superació.

Unknown ha dit...

Jo penso molt semblant a la Eva encara que remarcaria encara més el fet tenir una part innata.

Jo crec que algunes persones són més especials que altres en fer algunes coses i això els permet ser millors. No tot el món pot jugar com Leo Messi o cantar com Michael Jackson. Encara que t’esforcis i lluitis, si no tens aquest "do", no podràs aconseguir ser el millor.

Alhora, crec que hi ha bastanta gent “especial” i que per tant té un do innat. L’esforç, la lluita personal i l’esperit de superació fan treure aquest do i per tant ser el millor. Molta gent té aquest do, però si no es lluitadora i no s’esforça, no podrà ser un geni.

Sobre el que comenta Nietzsche, jo crec que per una part si que és veritat que si tens algun problema físic o has viscut algunes males experiències, això et pot ajudar a la vida a ser més lluitador que potser una persona que ha viscut sempre la vida com un rei. Tanmateix crec que no és necessari al 100% patir dolor per poder ser un geni ja que hi ha persones que són lluitadores i s’esforcen sense patir cap dolor (de manera innata). Cal també tenir el compte el que he mencionat abans que no solament és el dolor si no tenir un do innat.

En conclusió, jo crec que un geni és aquella persona que té un do i que s’esforça dia a dia per millorar i superar-se. Aquest esforç hi ha vegades que pot ser innat però hi ha vegades que hauràs de patir per poder treure aquest esforç i d’aquesta manera poder treure el teu do.

Noelia Mérida ha dit...

Nietszche estaria dacord amb aquest text, perquè com diu ell, sino tens dificultats a la vida o sino pateixes no obtindràs la felicitat corresponent. Perquè cal patir per ser feliç. I si una persona vol ser un geni en qualsevol àmbit ha de superar totes aquelles dificultats que se'l fica devant.

Jo crec que encara que no pateixis pots obtenir la felicitat, encara que no serà tan satisfactoria com pot ser-hi ha algú que li ha costat el doble d'obtenir-la. Però aquelles persones que obtenen el que volen sense patir, tampoc saben el que és una felicitat amb esforços, llavors que més dona si la ignoren.

A més crec que si t'arrisgues massa per obtenir aquella felicitat pot acabar malament, però sí que és veritat que qui no arrisca no guanya, però fins a un punt.

Tornant a la paraula geni, crec que per a arribar a ser-ho és necessari un gran esforç i treball per a superar moltes dificultats.

Tresa Purtí ha dit...

Jo estic molt d'acord amb el que opina el Sergi Lopez, penso que les persones que són genis en algun àmbit és perquè tenen facilitat pel que fan, però també cal entrenar aquest do, i superar-se dia a dia amb esforç.
Nietszche estaria d'acord amb el text aquest ja que diu que hem de passar pel sofriment per poder assaborir la felicitat. Per exemple, el pianista que només té dos dits en una mà, ha hagut de superar-se dia a dia i practicar la facilitat que tenia pel piano per tal de desenvolupar encara més aquest do, tot i només tenir dos dits no ha estat un impediment per a ell perquè ha patit molt per aconseguir ser un gran pianista.

Ariadna Lopez de Egea Garcia ha dit...

Estic totalment d’acord am la Tresa i el Sergi, ja que en la meva opinió cada persona és especial i cada persona se li dona millor fer certes coses. I n’hi ha algunes persones que tenen el “do “ en algun àmbit com va ser el do d’Einstein, un gran geni que va sobresaltar en el seu àmbit però per a fer-ho va haver de passar grans calvaris i seguir fins al final amb allò que ell creia.
Per això també estic d’acord en el sentit de que quan tens algun do o ressaltés en algun camp en especial has de treballar molt i el camí no serà pas fàcil sinó que caldrà un gran esforç.
Respecte a Nietzche crec que ell estaria d’acord ja que segons ell en la vida cal patir i passar-ho malament per a arribar a la felicitat o a ser realment bo en el teu camp.

Patricia Garcia ha dit...

Jo no crec que el fet de ser geni sigui innat. Sí que crec que és cert que hi ha persones que tenen més facilitat per fer determinades coses, però això no vol dir que una altra persona que no tingui aquesta facilitat no pugui arribar a un mateix nivell. Sí que és cert que necessitarà molta més dedicació i temps que l'altre que, segurament, amb poc temps arribarà més ràpid a un mateix fi.
Un clar exemple, com bé ha dit l'Ari és el d'Enstein, el qual suspenia mates quan estudiava i al final mira on va acabar. segurament va necessitar molta dedicació al desenvolupament de les matemàtiques però, no pel fet de haver nascut amb dificultats per veure amb claredat les matemàtiques ja no podia ser un geni.

Per tant si una persona vol ser un geni en algún aspecte ha de lluitar i patir per aquest fi i, si te la sort que ha nascut amb un "do" per arribar a ser un geni, doncs millor.

Unknown ha dit...

Jo també crec que hi ha gent que té més facilitats amb un àmbit que amb un altra, però aquest fet mai impedirà que una persona que no té aquesta facilitat pugui arribar a ser millor o igual que la persona que la té. Tot és constància, treball i responsabilitat. Una persona que no se li dóna bé un tipus de matèria, li costarà aprobar-la però pot ser que un dia aconsegueixi millor nota que la persona que sempre se li ha donat bé. L'esforç és el fruit que fa crèixer la planta fins al coneixement d'una matèria o matèries difícils. Tot té a veure amb l'esforç. Mai aconseguiràs res sense esforç. I si ho aconsegueixes serà per sort. Tanmateix aquesta sort, pot ser, un dia et portarà a la mala sort on podràs perdre-ho tot.

Això sí, s'ha de tenir en compte que mai pots arribar al coneixement total d'alguna cosa si aquesta no t'agrada.
Sobre Nietzsche, crec que ell estaria completament d'acord amb aquest text perquè es basa sobretot en que per ser bo has de sofrir, pasar-ho malament i ser a vegades infeliç. I també estaria d'acord per la metàfora que diu que d'unes arrels lletges que cuides poden aparèixer flors precioses.
Així doncs, si vols aconseguir alguna cosa, lluita per aconseguir-la.

Daniel Nieto Yll ha dit...

Com tots ja heu explicat el que Nietzsche explica sobre aquest tema dels genis, m'estalvio repetir una altre vegada dir el mateix i vaig directe a la meva opinió.

Crec que tothom té una qualitat innata, però no tothom l'arriba a descobrir. Per exemple, Évariste Galois va ser un matemàtic que va morir als 21 anys, però va canviar radicalment el concepte de les matemàtiques i va deixar una quantitat impressionant de teoremes i donà resposta a bastantes preguntes matemàtiques. Aquest home això ho feia sense coresforçar-se, perquè li era innat. La majoria per no dir el 99.99% de la població per més que s'esforci mai aconseguirà fer el mateix que aquest home. Però aquest només es un exemple de geni gracies a qualitats innates, que en són molt pocs.

Però tothom porta un geni que amb esforç, sacrifici aprenent a aixecar-se després de caure... Per exemple un gran exemple de superació es Michel Jordan que te frses com : "He fallado más de 9000 tiros en mi carrera. He perdido casi 300 juegos. 26 veces han confiado en mi para tomar el tiro que ganaba el juego y lo he fallado. He fracasado una y otra vez en mi vida y eso es por lo que tengo éxito." o "No estoy sudando durante tres horas todos los días solo para saber que es lo que se siente sudar." Es un gran exemple de sacrifici i de lo que Nietzsche diu que es un geni. Si no s'hagués sacrificat tant potser hagués sigut un jugador mediocre o potser ni jugador.

Però podem ser genis en accions més quotidianes, no cal ser un gran matemàtic, esportista, físic... Podem ser un "geni" de pare/mare, d'amic, novio/a, company, persona...

Daniel Martinez Berdala ha dit...

jo crec que aquella pesona que és un geni no ho es de forma innata o es a base d'esforç.
per molt be que set doni si no t'esforces per a treballarla, si no et safriques peró a ferla el millor possible, aquesta cualitat innata de poc serveix.
per mi, geni, es aquell que ha superat totes les barreres per a arribar a la perfecció d'allo que li agrada o d'allo que se li dina be.
per exemple, que hagues passat si Beethoven, despres de quedar-se sord hagues deixat de crear musica? haguesim perdut a un dels genis més grans de la muscia, pero ella va lluitar contra el seu problema i el va superar per assolir allo que volia.
per aixó el geni, per a mi, no es aquell que te una habilitat innata sino aquell que es sacrifica per a donarli un be.

Alexandra Cuesta ha dit...

Jo estic d'acord amb tot el que diu la Iris menys quan diu que "si algú que no s'esforça aconsegueix aluna cosa és per sort". Jo crec que la sort no existeix i que per tant si algú que s'esforça menys que una altra persona aconsegueix alguna cosa serà perquè no necessita "currarsu" tant com una altra. Però també és veritat que a la vida no tothom té les mateixes oportunitats i llavors algú que no hagi treballat i lluitat tant per alguna cosa, pot arribar més lluny que algú que és un geni. Per exemple, si algú toca de forma perfecte i genial la guitarra però no surt de casa seva, ho tindrà més difícil per mostrar el seu talent i arribar a ser "algú conegut". En canvi si algú que potser la toca mig-mig surt al carrer, es busca la vida... Aconseguirà no ser un geni però sí arribar més lluny que l'altre persona. Per això crec que no hem de parlar de sort, sinó d'oportunitats.
També cada persona fa amb la seva vida el que vol, és a dir, hi ha molts genis desconeguts que simplement no volen mostrar el seu talent o bé perquè no saben que ho són´o bé perquè prefereixen dur una vida més tranquila.

El que sí que crec és que si no te la fots i si no pateixes per alguna cosa que realment t'agradi, mai arribaràs a ser realment bo i que per tant amb esforç i dedicació es pot arribar a ser més bo en la matèria que no pas algú que es conform amb la qualitat de ser bo en allò per naturalesa, genètica... Fa més qui vol que qui pot.
Per altra banda, però, també estic d'acord amb el Sergi quan diu que molta gent per molt que ho treballi, mai podrà arribar a jugar tan bé com el Messi o ser un artista del nivell de Michael Jackson perquè també hi ha un condicionant natural, un "do". El que passa per mí, és que molta gent que el té simplement es conforma i no l'explota exceptuant uns quants. Per exemple, si ets bo en matemàtiques perquè les entens i tal sense estudiar, treuràs bones notes, però potser no tindràs la motivació d'anar més enllà ni t'interessaràn els teoremes, els motius... Cosa que potser algú més mediocre en el tema sí que considerarà i això li permetrà acabar sent millor que l'altre.

Unknown ha dit...

Sí Alexandra, tens raó en tot el que dius, però considero que la sort sí que existeix. Pot ser no m'he explicat bé, quan deia que ho aconseguirà per sort, em referia a les persones que no tenen el do de fer aquella cosa bé. Vull dir, si una persona no té el do en ser bona en aquell àmbit i tampoc s'esforça per ser-ho i al final aconsegueix molt bona nota en aquell àmbit, això ho haurà aconseguit per sort. A això em referia. L'única possibilitat de que succeeixi això és per sort.
D'altra banda, sobre el que dius de Messi i de Michael Jackson estic completament a favor teu.

Això és així perquè, posem per cas que jo m'esforço molt per aprovar un examen de mates, estudio tant que després l'examen em surt d'excel·lent. Però el problema vindrà quan intenti millorar molt més el meu coneixement sobre les matemàtiques i vulgui crear una nova teoria matemàtica, està clar que no podré fer-ho perquè no tinc el do de ser bona en aquest àmbit, no podré ser com Einsten, perquè no tinc el do de ser bona en les matemàtiques. Així doncs, per mi, pots arribar al coneixement màxim en un àmbit quan tens el do de ser bon en aquest i a més t'esforces.

Kevin Amate Vicente ha dit...

Nietszche opinaría que aquestes persones són genis i un exemple a seguir, ja que malgrat les seves dificultats, han sabut superar-se i aconsseguir fer alló que ells volien.

Jo, els mérits d'aquestes persones els valoraria igual que els d'altres persones sense aquestes dificultats. Si que és cert que han tingut un plus de dificultat, però aquestes persones són les primeres que els hi agradaria ser valorats com tothom, i no per les dificultats que han patit.

Per ser geni no influeixen les dificultats ni com has nascut. Un geni pot ser qualsevol persona que, pel seu somni i aconsseguir les seves metes, treballa dia a dia i s'esforforça amb totes les seves ganes. Només així, pots ser un geni.

Kevin Amate Vicente ha dit...

No estic d'acord amb en Sergi Lopez quan parla d'en Leo Messi i en Michael Jackson.

Opino que si en Leo no s'hagués esforçat tota la seva vida, no estaria on està ni hagués aconsseguirt res del que té ara.
El mateix passa amb en Michael. És veritat que va nèixer amb una veu especial, però si no l'hagués treballat, perfeccionat i cuidat tota la seva vida, aquella magnífica veu s'hagués desperdiciat.

Martín Pc ha dit...

Estic totalment d’acord amb els comentaris de’n Kevin Amate. Crec que primer cal fer una diferencia entre geni i mestre. El geni es aquella persona que sempre ha destacat en algun àmbit, i que gracies a explotar les seves capacitats a acabat perfeccionant, i fins i tot creant un nou estil. En canvi, el mestre es aquella persona que vol ser el millor en qualsevol cosa, i que simplement gràcies al seu esforç i dedicació a aconseguit evolucionar i arribar a ser un dels millors. Llavors entre aquest dos l’única diferencia està en que els genis tenen aquest punt de “do innat”, però tot i això no ens hem de confondre, ja que els dos mèrits necessiten la mateixa base, que és l’esforç.

Martin pc ha dit...

El que si crec es que les dificultats sempre et porten cap a una reacció, la clau es troba en prendre el bon camí, i en comptes de passar de la dificultat, afrontar-la i intentar treure'n una experiència. Aleshores podem afirmar que si, la dificultat exalta la capacitat de destacar, imaginar i experimentar, però tot depèn de com la persona l’afronta i l’aprofita. Així doncs, si per exemple neixes a un barri marginal, les dificultats que et pot aportar aquest fet, les canalitzes cap a qualsevol activitat per tal d’afrontar el problema o intentar sortir d’ell, sempre en trauràs profit d’aquesta situació.

Ferran Blasco ha dit...

Jo crec que no cal una dificultat per aconseguir la felicitat, però que si superem dificultats creixem com a persones i , per tant, és més fàcil arribar a ser feliç i estarem més satisfets d'aquesta felicitat.

Fernanda Echiburu ha dit...

Estoy muy de acuerdo con Kevin y Martin. Así como una persona con facilidades (habilidad para algo), una que tiene dificultades también ha de trabajar y esforzarse, ser perseverante para lograr lo que desea.

Un ejemplo sería Albert Einstein, fue un verdadera genio destacado en muchas ciencias, pero de pequeño en la escuela no lograron ver el potencial que tenía porque él no se desenvolvía tan bien si estaba en el colegio, creía que era una rutina y por lo tanto no le gustaba y no le iba bien. Pero sin embargo tenia mucho que entregar a la ciencia y comenzó a hacerlo cuando comenzó a desarrollar esas habilidades. Probablemente si
el no hubiese trabajado aquellas habilidades, hoy no podríamos hablar de un "famoso Albert Einstein".
Asi mismo, una persona que no tiene tantas facilidades con las ciencias, si se esfuerza, lo logrará tambien. Pero está claro que lo hará con más esfuerzo que una persona que tiene habilidades con las ciencias y las encuentra fáciles.

Por lo tanto, para la pregunta "És més fàcil ser geni si tens dificultats o cal nèixer geni?", creo que, de alguna manera, es más difícil cuando te conviertes en un genio desde la DIFICULTAD que si lo haces desde las habilidades de las que ya has sido dotado. Pero para mi, las personas nacen con habilidades o dificultades respecto a algo, nadie nace siendo un genio. Los genios se hacen, en ambos casos, con esfuerzo, perseverancia y dedicación.

Ferran Blasco ha dit...

Jo estic d'acord amb el que diu en kevin sobre en messi i en michael, qe és necessari el procès de perfeccionament, pero alhora és imprescindible tenir un do genètic, perquè jo, per més que m'esforces , no podria arribar a ser comparable amb el messi del segon dia de jugar a futbol.

Unknown ha dit...

Yo estoy de acuerdo con Ferran, muchas veces le damos más importancia cuando una persona con más dificultad consigue lograr algo, y menospreciamos a las personas que tuvieron muchos medios para llegar donde están, en cuanto las dos clases de persona merecen el mismo respeto y admiración. Nunca se puede medir con seguridad la dificultad, qué es difícil, qué son las dificultades. Cada uno será "bueno", "capaz" en algo y con su tiempo, con su suerte, con sus medios para alcanzar lo que quiere.

Inés Torres Díaz ha dit...

Si parlem de Nietszche per aconseguir la felicitat abans has de patir i això mateix els hi passa a les persones del text anterior i , per tant, estaría d'acord.

En la meva opinió penso que les persones del text anterrior per a arribar a on estan ha sigut a base de treballar molt i superar-se cada dia més.

Per a mi la definició de geni com bé a dit l'Eva crec que per una part neixes amb la teva qualitat però que també la conservaras o milloraras a base de treball, esforç i superació.

Unknown ha dit...

Responent al Kevin:

Jo crec que el primordial per ser un geni es tenir un do innat. Però per poder desenvolupar aquest do que tens i convertir-te en un verdader geni has de lluitar i esforçar-te. Jo per exemple crec que un 70% és tenir un do i un 30% es el que t’esforcis. Per ser geni necessitaràs tenir el do i esforçar-te per arribar al 100%. El que jo havia comentat es que si no tens aquest do es impossible ser un geni per molt que t’esforcis.

Tresa Purtí ha dit...

Estic molt d'acord amb el que opina el Kevin, ja que necessitem una mena de do innat per aconseguir desenvolupar la nostra qualitat, però per a desenvolupar-la al màxim el que necessitem és un entrenament molt dur i constant per aconseguir superar-nos.
En conclusió, si tenim el do innat però no el desenvolupem a través de l'entrenament no aconseguirem ser genis o bons en el que ens proposem, però si tenim el do innat i a sobre l'entrenem al màxim aconseguirem ser genis en aquella cosa.

Pepe Ruiz ha dit...

Esta clar que Nietzsche estaria d'acord amb el text perquè representa la luuita i l'esforç per arribar a la seva felicitat.

Jo penso que es necessita d'un do innat i de l'esforç per a poder complir els teus objectius. El que no val en el cant i s'esforça molt, no arribarà aser un cantant d'èxit, mentre aquell que te el do i s'esforça o podrà ser. Per altra banda aquell que té el do de bon atleta, però no entrena ni res, mai arribarà a ser res.

En definitiva, es necessita d'esforç i d'un do innat.

Anònim ha dit...

GINA RUEDA
Yo comparte la idea que tiene Nietzsche de reconocer a un genio, ya que a partir del sacrificio de cada persona llegamos a ser mejores, por lo tanto es fundamental en la vida saber lo que sufrimiento para luego poder apreciar más las cosas y ver la vida desde otra perspectiva.

Para mi todas las personas somos genios, pero hay personas que este genio lo han desarrollado más que otros, partiendo de la base del esfuerzo, en cambio ha habido gente que en toda su vida solo han hecho lo mínimo y esto hace que su genio sea de cierta manera inferior a causa de que han preferido ir por un camino mucho más fácil, con el objetivo de evitar a toda costa el sufrimiento.

Anònim ha dit...

GINA RUEDA
Respecto al debate de Alexandra e Iris, opino que hay personas que tienen más suerte que otras y por lo tanto sí que existe la suerte. Y también que hay personas que sin esforzarse tienen todo y gente esforzándose no tiene nada, eso se debe a las oportunidades que te ofrece la vida, muchas veces creemos que esforzándonos mucho podemos llegar a ser algo yo creo que todo depende de las oportunidades y de las habilidades que tenga cada persona para buscarse la vida y aunque sé muy bien que una de las cosas básicas es saber perder, o sea que en algún momento todo te salga mal para poder aprender de aquello como dice Nietszche.

Noelia Gázquez ha dit...

Estic d'acrod amb una part gairebé amb molts dels meus companys.

El que Nietszche afirma és que per aconseguir ser feliços en aquesta vida hem de patir. Un bon exemple és el d'aquest text "Ser genial". Penso que té molta relació amb el que pensava el filòsof ja que, per a ell imagino que els genis doncs, no són innats. Aquests, per aconseguir fer coses tan maravelloses (com les dels exemples que hi ha en el text) han de superar un recorregut on hi ha esforç i patiment, d'aquí, arriben a fer el que fan i que, per això sembla maravellos i els dóna felicitat.

Per altra banda, crec que hi ha persones que estan a la presó que escriuen per fer del seu calvari i les seves hores allà moments menys pesants però, encara així, la majoria no són bons escriptors ja que, segons el meu punt de vista, aquesta part si que és innata, la que els fa ser genials sense haver de esforçar-se en àmbits que d'altres si que ho han de fer.

Noelia Gázquez ha dit...

Nietzsche *

Anònim ha dit...

Per Nietszche, s'aconsegueix la felicitat desprès de superar els bstacles que et posa la vida.
Aquestes persones nombrades en el text, han aconseguit superar els seus obstacles i superar-se a ells mateixos, i per això són genis. Però això no vol dir que per ser un geni hagis de tenir alguna dificultat o impedició. Jo penso que aquests genis de persones ho són perquè "se nace, no se hace", per molt que t'esforcis, hi ha algunes persones que tenen aquest do que ja han comentat els meus companys abans, i que són genials des d'abans de nèixer.

Andrea López

Noelia Gázquez ha dit...

Andrea no estic del tot d'acord amb tu. Hi ha gent que té aquest "do" però que no el sap aprofitar o bé no l'interessa fer-ho. Per aquest motiu no crec que "se nace, no se hace" ja que si una persona que tingui un "dó" no l'aprofita ni fa res per desenvolupar-lo, de què li serveix? En la societat no el veurem com a geni, en canvi, gent que ha fet i fa coses i actes maravellosos (propis de genis) i sense haver adquirit aquest dó, sempre seran per a nosaltres uns genis o bé direm que són genials.

Per tant, crec que si que pot influir tenir aquest do però només si s'aprofita i es treballa amb esforç per desenvolupar-lo i millorar, sempre millorar i apendre.

Pepe Ruiz ha dit...

Estic d'acord amb en Sergi López, crec que per arribar a ser un geni, primerament s'ha de tindre el do innat, i després esofrçar-te per a poder desenvolupar-lo. Llavors crec que porta raó en decantar la balança per el do innat abans que l'esforç per arribar a ser un geni. Això no treu que aquesta persona que posseixi el do siga un geni, sinò que tindrà que esforçar-se per a evolucionar-lo i poder ser-ho.

Noelia Mérida ha dit...

Jo per una part estic d'acord amb la Andrea López, perquè hi ha molta gent que s'esforça al màxim (o el que ell/a pensa que és el màxim) i encara així no aconsegueix el que es proposa i no arriba a ser un geni. Però encanvi també podem observar a persones que no tenen el do, però que amb el seu màxim esforç ho aconsegueixen. Segons la capacitat d'esforç que tingui aquella persona.

Andrea Lopez ha dit...

Noelia, jo crec que per molt que t'esforcis a fer alguna cosa no arribarás a ser igual de bo que una persona que te un do per fer la mateixa cosa. En canvi té molt més merit que una persona normal (quan dic normal em refereixo a que no té cap do innat) s'esforci al maxim per fer-ho comparant-lo amb una altre persona que no s'ha d'esforçar gens per aconseguir-ho

Ariadna Lopez de Egea Garcia ha dit...

Estic d’acord tan amb l'Andrea com amb la Noelia, ja que una persona pot tenir un do per exemple de tocar perfecte el piano, però com és una persona pobre que no te els recursos de poder tocar-lo no ho fa, per tant mai desenvolupa el seu do de pianista.
En canvi, el que també estic d’acord amb l'Andrea és que difícilment una persona que no té un do arribarà al mateix nivell que el que si que el té en aquella especialitat, ja que quan una persona diem que té un do es que realment destaca en aquella especialitat, sinó no hi hauria ningú amb un do, sinó que tothom seriem igual d’especials en aquell àmbit.

Alexandra Cuesta ha dit...

No sé Iris, jo ja et dic que no crec en la sort però potser és perque no puc aceptar que les coses depenguin de la mala sort o sigui es que què pot provocar la sort? No hi ha cap mena d'explicació... Per això prefereixo creure que si aconsegueixo alguna cosa és o per mèrits propis o per un seguit de circumstàncies que han succeït favorablement per mi, però jo no ho anomenaria sort com una cosa inmaterial i abstracte...

Tresa Purtí ha dit...

Estic molt d'acord amb el que opina la Andrea, que tothom per desenvolupar el seu do necessita tindre'l mínimament desenvolupat de manera innata, ja que sinó per molt que s'esforci mai podrà arribar al màxim nivell de fer una cosa (esport, habilitat...) perquè hi haurà una altra persona que si tingui aquesta predisposició innata per a fer aquesta cosa que sigui superior, tot i que hagin tingut el mateix entrenament.
En els dos casos cal molt d'esforç i sacrifici per arribar a ser un geni i sobretot ser constant amb el que es vol.

Unknown ha dit...

Jo crec que un geni ha de tenir una part innata, però també crec que sense sacrifici no s'arriba en lloc.
Al igual que el sergi crec que es necessita un DO per a ser tan bo com el Messi o com a qualsevol geni, ja que per molt que t'esforcis pots arribar a ser bo en allò que fagis , però per arribar a ser un geni has de tenir un gen especial que et fagi destacar sobre la resta

Daniel Martinez Berdala ha dit...

com s'ha dit anteriorment pot ser si es necessari tenir una qualitat innata per a ser un geni, però aixo no vol dir que aquell que no en poseixi un no pugui arrivar a ser-ho.
qui sap si algu que no cap habilitat en futbol, per exemple, no arriva a ser tant bo com messi amb esforç suficient.

Caroline Torrez ha dit...

Estoy de acuerdo con lo que ha comentado Fernanda Echiburu, sobre que hay personas que se les da bien hacer un tipo de cosas que a otras les cuesta y a viceversa. Pero como dice Nietzsche que sin sufrimiento y esfuerzo no hay recompensa y eso es muy cierto porque por ejemplo ahora todos los/as alumnos/as de segundo de bachillerato estamos donde estamos porque nos hemos esforzado, pero también hemos tenido que sacrificar algunas cosas para poder llegar a otras, como por ejemplo el tiempo libre, ahora lo utilizamos para estudiar, porque si estamos vagando todo el rato y luego no tenemos tiempo para estudiar, suspenderemos. Entonces tenemos que esforzarnos para conseguir lo que queremos, cueste lo que cueste, y si caemos miramos las cosas negativas que hemos hecho, analizándolas y de ellas sacamos algo bueno por ejemplo una lección, para así en otra no volver a tropezar con lo mismo. Por que errar o fallar tiene su lado positivo.
Y como decía antes, las personas que estan dotadas, tengo que decir que también ellas tendran que esforzarse, porque aunque sean buenas o se les de bien algo, si no lo ejercitan cada día, al final otros a los que les ha costado llegar a donde está la persona que tiene un don para esa cosa o tarea, lo pasarán o ganarán porque han sufrido, se han esforzado, han trabajo, entonces después de eso lo que obtendrán de todo ese esfuerzo, habrá una recompensa. Nada es en vano. Y todas esas personas que les falta una mano,unos cuantos dedos, los brazos, dos piernas....se han esforzado por salir adelante, son aquellas que han superado sus dificultades sabiendo que con paciencia y trabajo estarian al mismo nivel que los demás o aun más, porque todo está en nuestra mente, y no hay que dejarse llevar por el sufrimiento (si una cosa nos sale mal o tiene un problema) sino superarlo, y mirar de manera positiva tratando de buscar otra salida pero llevándose con uno mismo una lección de ese fracaso, caída, error...
Y no hace falta nacer genio para llegar a serlo, cada uno si se lo propone y se esfuerza, lucha por lo que uno quiere, aunque se caiga mil veces pero se levante,conseguirá eso y mucho más...Miren a los discapacitados de los juegos paralimpicos, son un ejemplo.
http://www.youtube.com/watch?v=TSky9L3GjqM

Anònim ha dit...

En la meva opinió, una persona que està considerada com a un geni no es deu a aquest do que tohom estem fent referència, sinó que es va desenvolupant durant el transcurs de la vida de la vida de cada un. Llavors, depenent de l'empeny que li posi cadascú, es guanya o es fracassa. En aquest sentit, si Einstein no hagués comptat amb la seva determinació no hauria descobert res.
Segurament, hi ha gent que posi el do per davant de totes les coses per ser un geni, però crec que és solament un petit factor que ajuda però que no és el definitiu. En canvi, el que sí trobo fundamental per aconseguir les coses i arribar a ser un geni és superar les dificultats que et presenti la vida, amb esforç, constància i dedicació, i sempre confianr en tu mateix.



Daniel Urbano

Anònim ha dit...

Per tant, estic força d'acord amb el que diu la Noelia de que una persona que neix amb el do del geni, ha de trobar la forma d'aprofitar-lo i, per fer-ho, la clau s'obté amb el sacrifici personal que tu estiguis disposat a aguantar.
També,estic d'acord amb l'exemple de la Caroline que posa al final, quan diu que pots arribar a ser un geni si aconsegueixes aixecar-te centenars de cops. Aquest cas dels discapacitats ens ho fa veure molt clar, perquè quants cops hauran hagut d'aixecar-se aquestes persones?. Segurament, s'han superat molts cops, perquè ara els considerin com un geni en el seu esport amb cadira de rodes.



Daniel Urbano

Antonio Vega Sánchez ha dit...

Penso que Nietzsche estaria d'acord amb el text, i ell veuria aquesta gent com autèntics genis ja que malgrat els seus obstacles, han pogut superar-los per aconseguir la realitat.

Segons la meva opinió, aquesta gent es té guanyada el cel, ja que han aconseguit arribar a un punt de felicitat i satisfacció personal, passant per patiments i sofriments que han hagut de superar.

Però tornant endarrere al concepte de geni, jo crec que qui forma de debò un geni són aquests obstacles ja anomenats amb anterioritat, per això no podem nèixer genis, necessitem d'aquestes dificultats al llarg de la nostre vida perquè són les que ens instruiran i ens donaran l'experiència, per aquesta raó un nado no pot nèixer geni, no ha superat encara ninguna.

Antonio Vega Sánchez ha dit...

Estic d'acord amb el comentari de la Noelia Mérida.

És veritat que els patiments d'una persona durant la seva tasca, després dictaran la felicitat que obtindrà de recompensa, ja que una part d'aquesta, es correspon amb la satisfacció que es sent al aconseguir superar els teus reptes. Una persona que utilitzi el camí fàcil, sense esforços ni res, mai entendrà què és la veritable meta; a part de que no aprendrà res, ja que aquestes dificultats ens proporcionen experiència que ens servirà pel futur.

Anònim ha dit...

Para Nietzsche las personas más admirables son aquellas que se superan para conseguir lo que desean y cuanto más hayan tenido que luchar por conseguirlo, más merito tienen todavía. Por tanto, creo que el opinaría que estas personas del texto son dignas de admirar porque lo más normal es que han conseguido ser los mejores en su ámbito teniendo una dificultad añadida.

Según mi opinión, las personas con discapacidades o alguna dificultad tienen un mérito añadido a todo lo que hacen porque para hacerlo (depende de la cosa, por supuesto) necesitan mucho más esfuerzo que el resto y eso se tiene que valorar.

Yo creo que para ser un genio uno tiene que nacer con unos dotes o un don que no tenga el resto y, a partir de eso, potenciarlo. En otras palabras, ni una persona normal con el máximo esfuerzo ni alguien con un don y una capacidad de esfuerzo nula pueden llegar a ser genios en sus ámbitos, si no que el genio tendrá que haber nacido con unas capacidades superiores al resto y, además, haberlas sabido potenciar.

Pablo Pérez Abad

Anònim ha dit...

Mihai Plesca

Fa uns mesos vaig veure una pel•lícula anomenada “la educación prohibida” (http://youtu.be/1RBBVL1Sah0) en la qual s’afirmava que el 95% dels nens fins a certa edat tenen la capacitat de ser genis (si no recordo malament).

En altres paraules, el patiment, des del meu punt de vista, es una oportunitat per a arribar a ser un geni, però no l’únic camí.

Veient la pel•lícula anteriorment esmentada crec que genis ho podem ser quasi tots, possiblement no en àmbits com en els quals estem acostumats a pensar (un geni de la Física, o de la biologia humana) sinó que possiblement totes les persones que han comentat aquí han tingut l’oportunitat d’arribar a genis però que no s’ha seguit el camí correcte per a arribar fins a això.

“El genio se compone del dos por ciento de talento y del noventa y ocho por ciento de perseverante aplicación.
Ludwig van Beethoven”

Antonio Vega Sáchez ha dit...

No estic d'acord amb l'opinió de Gina Rueda.

Jo no penso que hi han genis que són més que d'altres, un o ho és o no ho és. Ja que directament per haver superat un obstacle personal, que encara que per una tercera persona pugui veure el seu obstacle massa fàcil, pel nostre lluitador sempre ho serà.

Per tant, no existeix el camí fàcil, sempre serà difícil per aquella persona que tracti de superar els seus obstacles. Si diem que un geni l'utilitza es què realment no és un geni de veritat.

Anònim ha dit...

No fa falta nèixer geni per ser-ho ni has fde deixar que les dificultat et parin, ja que si les sobrepasses, segins Nietszche, arribaras a ser més feliç.

Un exemple que jo m'en recordo es d'un pianista cantant que es diu Fats Domino. Aquest home es un pianista famós que va començar a tocar des de ben petit pero despres de sufrir un accident laboral els metges li van dir que no podra tornar a tocar el piano, ja que tenia seriosos problemes amb les mans. Ell va seguir amb molta rehabilitació i al final va poder tornar a tocar i ara esta més feliç que mai.

En conclusió, no fa falta nèixer geni per ser-ho, només fa falta gras dedicació i passió per al que estas fent.

Carlo Duffett

Anònim ha dit...

Maria Morillas Villacañas
El geni es fa, no es neix sent geni, crec que per a Nietzsche també és així; per aconseguir el que es vol s'ha de lluitar i patir per aconsegui-ho i aconseguir-ho és la recompensa. Durant la vida s'han d'anar superant obstacles per poder gaudir del que s'aconsegueix i tota aquesta gent que són extraordinaris fent alguna cosa han lluitat i s'han esforçat per aconseguir-ho.

Anònim ha dit...

Maria Morillas Villacañas
Per altra banda com comenten alguns companys, hi ha persones que neixen amb aquestes habilitats, com si ningu els hi hagues ensenyat res però tot i això ells ho saben fer, per exemple pintors que no havien estat ensenyats en la màteria són genis de la pintura perque ho porten dins, aquestes persones són especials però també tenen darrere una història de lluita i superació, però en el que ells saben fer simplement són els millors.

Caroline Torrez ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Caroline Torrez ha dit...

Yo no estoy de acuerdo con Antonio Vega,porque los genios se hacen, no pueden nacer así por así, tienen que ejercitarse en una cosa o materia y luego recién si ellos ven que lo que están estudiando y ejercitando cada día les gusta y se les da muy bien pues, ahí podemos decir que son genios. Yo creo que hay personas que a lo mejor no han dado todo de si mismas para poder llegar a ser genios en cualquier cosa, porque a unos se les puede dar bien una cosa y otra no. Además si nos ponemos a pensar, todos somos inteligentes, listos, se nos dan bien unas cosas y otras no, entonces entre nosotros estamos iguales porque hay un equilibrio. Todo se aprende nadie nace sabiendo nada, con esto digo todo.

mokadrink ha dit...

Totel mòn apren amb esfor(s), solament al geni li resulta mês fâcil, y ser geni ve condicionat per la genètica.

No obstant tots som Genis en alguna Cosa, en alguna Cosa aprenem mès ràpids que altres.

El geni absolut es utôpic, l'individu que te facilitats per a tota tasca. Alguns tenen un radi de Aprentissatge mes ample que altres.

Podria dir-se que la persona A es mes geni que B y C es mes geni que B.

Cal tenir en compte estudis recents, que demostren la capacitat en el humans de crear noves connexions en el cervell per tal de cobrir a millorar certa capacitat. Si ho tenim em compte podrîem afirmar el geni pot nêixer geni y el geni pot ser creat per esforc.