dimecres, de setembre 18, 2013

Què és necessari per desenvolupar les nostres capacitats?

 
 A l'Atenes de Pèricles Sòcrates discutia amb el seus deixeples i conciutadans sobre què era la bondat, la justícia prguntant què era una bona vida o una acció justa. Ell creia què era important a judar als habitans de la ciutat a pensar en els coses importants de la vida, perquè "una vida sense anàlisi no és una vida humana". Però per això cal que algú ens ajudi a pensar com feia ell. Martha Nussbaum (1947) es una filósofa actual té clar què és el que la va ajudar a desenvolupar-se. Mireu que va respondre a una pregunta a La Vanguardia:

¿Qué le permitió desarrollar tan ampliamente sus capacidades? De niña conté con una óptima nutrición. Gocé de una familia cariñosa que jamás abusó de mí. Conté con una educación de primer nivel, gracias a profesores que estimularon mi amor por aprender y que me ayudaron a escribir a base del ejercicio constante de una crítica exigente. Mi padre no esperó de mí menos de lo que hubiera hecho de un hijo varón, sino que me marcó las máximas metas, inculcándome la idea de que trabajar duro para alcanzar tus objetivos es divertido. También he disfrutado de montones de amigos y de buena salud.

Què creieu que és necessari per ajudar a algú a desenvolupar-se bé les seves capacitats intel·lectuals?

36 comentaris:

Rodrigo Basurto ha dit...

Jo crec que per desenvolupar la nostra capacitat intelectual s'ha de tenir una bona capacitat de memoria, lógica,capacitat de pensar.Però de ben petit per desenvolupar aquesta capacitat crec que es necessari l'ajuda, el suport dels pares, una bona educació, i com a persona, interesar-se per estudiar, mostrar interes per les coses, marcar-se objectius.

Unknown ha dit...

Per començar, crec que és important tenir una bona alimentació cada dia, i ho podríem afirmar perquè hi ha estudis sobre la gran importància de l'alimentació envers la capacitat intel·lectual. Per altre banda, també crec que és necessari un entorn adequat a casa. A més a més, un dels punts bàsics que considero que contribueixen a millorar les nostres capacitats intel·lectuals és treballar-les cada dia amb nous coneixements o almenys exercitant el cervell, com per exemple a través d'endivinalles o problemes. Per concluir, diré que l'esport físic és interessant a l'hora d'alliberar tensions i problemes de la vida quotidiana, ja que parlant metòricament, "buidarem" tots aquells pensaments inecessaris i els aprofitarem per obetnir nous contiguts.

Genís Martínez Jara ha dit...

Bajo mi punto de vista, una de las cosas que más repercuten en nuestro desarrollo es la niñez. Es donde se inician los pilares que después sostendran tu vida. Durante esta época, es cuando mejor asimilamos las cosas, tanto en deporte, como en los estudios, como en nuestra futura forma de pensar.

Es cuando mas fácil aprendemos todo, y para ello es necesario un buen ambiente tanto en casa como en el colegio, y que tus padres sepan marcarte las pautas correctas, estimulando nuestro cerebro con aquello que más nos gusta ( cosas buenas se entiende )

Y tambien, aunque eso ya es cosa de uno mismo, no dejar de mostrar interés por lo que te agrada y interesa.

Unknown ha dit...

Yo estoy de acuerdo en que la niñez es una etapa muy importante y que la familia cercana es fundamental para el desarrollo del niño. Son los adultos de nuestro alrededor los que nos tienen que alentar a aprender cosas nuevas y mejorar las que ya conocemos, también tienen que procurar que nos resulte estimulante.
Desde luego la alimentación y el entorno social también son muy importantes, ya que un niño mal alimentado no tendrá las suficientes fuerzas ni el suficiente ánimo que se requieren para aprender, por otro lado, el ámbito social cuenta mucho porque una familia de buena posición tiene más posibilidades de poder ofrecerle al niño más oportunidades como por ejemplo clases de música, profesores particulares, las mejores universidades, etc. que una familia media no puede.

Sara Miquel ha dit...

Des de el meu punt de vista, i deixant de banda la salut (el menjar, dormir be i tots aquests factors que optimitzen el nostre ben estar), considero que el aprenentatge és la base del desenvolupament de les nostres capacitats. Per aprenentatge, no només em refereixo a tots els conceptes que assolim a l'escola, també, aquelles coses que aprenem per nosaltres mateixos a partir dels estímuls i els nostres interessos concrets. Opino, que el sol fet de planejar-se com desenvolupar les nostres capacitats, ja ens fa reflexionar i desenvolupar-les. La curiositat ens fa buscar respostes a les preguntes que ens fem, fent-nos reflexionar. Per tant, crec que la millor manera de desenvolupar les nostres capacitats intel·lectuals, és despertant el interès i la curiositat de les persones en tots els àmbits, de manera que busquin respostes per si sols.

Laia Fusté ha dit...

Estic molt d'acord amb en Genís, ja que tenir una bona base inculcada pels pares, avis i/o familiars propers des de ben petit és un bon recolzament a l'hora de madurar intelectualment. Allò que t'ensenyin a casa es allò amb el que tu creixeràs i sortiràs al carrer el dia de demà.

D'altra banda, penso que un factor molt important en l'aprenentatge és la motivació. No tan sols la pròpia, sinó també la dels que t'envolten. És cert que per realitzar els propòsits que tu mateix t'estableixes per mínims que siguin no són tan necessaris els ànims com una bona capacitat intel·lectual, però trobo que el fet que des de fora pensin que ets capaç de fer-ho, es una empempta per guanyar confiança amb tu mateix i adonar-te de que realment ets capaç.

Podriem dir que la motivació i la màgia d'aprendre i ensenyar entra tot en el mateix camp, ja que si no tens motivacions no aprens, i si no aprens no tens la possibilitat de saber ensenyar.

Dídac Tirado ha dit...

Jo estic totalment d'acord amb el que diu la Sara, ja que la millor forma d'ajudar a algú a desenvolupar les seves capacitats intel·lectuals ha de tindre interès en fer-ho. I tu pots ajudar a despertar-li aquest interès. Tal i com feia Sòcrates, podem fer preguntes perquè ell mateix pensi com millorar la capacitat intel·lectual, i nomes pensant-ho ja esta millorant-la.
Per això crec que despertar el interès i la curiositat en las persones es la millor forma per aquestes desenvolupin les seves capacitats intel·lectuals.

Agatha Guerrero ha dit...

En la meva opinió, hi han multituds de factors, uns més importants que altres, però al cap hi a la fi tots menys o més necessaris. A part de tots els aspectes ja comentats pels meus companys, penso que uns altres factors també poden influir en la millora de les nostres capacitats. Com ara la confiança en un mateix i amb els altres.
Un altre factor que pot se influïen, és la competitivitat, tot hi que pot ser totalment negativa, penso que aquest factor pot ajudar-nos a superar-nos, així doncs fent-nos desenvolupar les nostres capacitats. Per l'altra banda aquest factor pot afectar negativament, frenant l'aprenentatge i la creativitat.
Aquestes persones es concentren a superar el seu propi rècord i batre la millor marca que ells mateixos han obtingut. Així doncs creant una competitivitat totalment profitosa i sana.

Anònim ha dit...

En contraposición de lo que popularmente se está comentando y se opina en la sociedad de excusas en la que vivimos, no creo que para un correcto desarrollo de nuestra capacidades (tanto físicas como mentales) se requiera el apoyo de familiares durante la infancia. Si bien los padres pueden inculcar gustos e ideas a los hijos, aquí no se está debatiendo sobre que que desarollamos específicamente, sino que discutimos sobre los factores que determinan unas capacidades óptimas.

Excluyendo factores alimenticios y biológicos (dígase enfermedades y/o factores genéticos), la clave de una evolución en las capacidades específicas que un ser puede poseer está determinada por el trabajo duro, la dedicación y el tiempo que se dedique a ello.

Resumen para perezosos: Creo que asumir que nuestras capacidades vienen propiciadas por nuestra infancia es una excusa cuando los objetivos fallan. Solo se conseguirá una capacitación absoluta con dedicación, trabajo y horas, muchas horas.

Andrea Llopis ha dit...

Jo estic totalment d'acord amb la Sara, bé portar una vida sana sempre ens beneficia però jo vaig més enllà i crec que desemvolupar les nostres capacitats psicològiques, sobretot la intel·lectual,es basa més en la nostra capacitat de reflexionar i la capacitat de superar obstacles per nosaltres mateixos. Però també em recolzo sobre la idea que ha plantejat el Genís. És bàsica la nostra introducció en el món de l'aprenentage(principalment la infància) on ens comencen a ensejar el camí i a donar-nos les claus per poder ser autònoms i començar a decidir i a aprendre per nosaltres mateixos. Per tant per desemvolupar les nostres capacitats només em de saber ficar el pràctica tot allò que hem aprés i una mica de seny.

Nuria ha dit...

Desde mi punto de vista, creo que lo más importante para un buen desarrollo intelectual es un buen ámbito social y familiar. Al mismo tiempo, también hay otros factores importantes como por ejemplo: La motivación, la confianza en uno mismo, el interés, ser positivo, la alimentación, el amor, hacer ejercicio...Pero lo más imprescindible es la ilusión ya que es el motor de la vida.


Nuria Pomares Davila

Anna ha dit...

Jo estic d'acord amb el que diu el Genís. La infància és una etapa molt important i és necessària una bona base per poder anar adquirint coneixements i valors que ens serviran per al nostre dia a dia. D'altre banda, també crec que per desenvolupar les nostres capacitats intel·lectuals és molt important mostrar interés per les coses, tenir motivació i ganes d'aprendre coses noves, que ens portin a investigar i voler saber més sobre qüestions diverses.

Paola Delgado ha dit...

Yo creo que se necesita siempre la ayuda de alguien para motivarte y ser bueno en eso que se te da bien, pero también pienso que sin ese apoyo, ya sea de tu familia, amigos, vecinos... puedes desarrollar tus capacidades.
Poniendo el ejemplo de un huérfano, no tiene a nadie, lo único que tiene es su propia motivación para ser aquello que quiere realizar en la vida.
Y además no hay otra persona mejor que nos motive para desarrollar nuestras capacidades, que nosotros mismos.

Adrià Gómez ha dit...

Estic totalment d'acord amb els companys en que tots aquests factors afavoreixen al desenvolupament de les nostres capacitats intel.lectuals. Tanmateix, hi han factors que en la seva ausència no té perquè frenar aquest desenvolupament, és a dir, hi ha persones que davant les adversitats de la vida es fan més fortes, tenen més empenta i motivació per millorar. Què en penseu?

Paola Delgado ha dit...

Pienso que nuestra motivación es la que vale más en el momento de desarrollar nuestras capacidades, no digo que la motivación que recibamos de otras personas no nos ayuden, porque también la encuentro necesaria,siempre y cuando sea un motivación positiva y no una que nos hunda, y nos lleve al fracaso.

Sara ha dit...

Adrià, el que penso és que realment no estàs dient res. Si t’has llegit bé els comentaris anteriors, sabràs que els factors més importants dels que parlem son en sí mateixos els de la motivació personal. No dic que no l’haguem de treure de fracassos o adversitats, tan sols parlem de tenir-la. Per aquesta raó opino que el teu comentari no “em fa pensar”.

Adrià Gómez ha dit...

Sara, t'has llegit la pregunta en qüestió? Perquè diu ben clar "necessari" i és per això que no faig com tothom i dic el mateix de diferent manera sinó que dono un contrargument afirmant que hi han factors que són útils però NO NECESSARIS pel desenvolupament de les nostres capacitats intel.lectuals, ja que hi ha gent que pot dependre sense ells.

Sara ha dit...

Adrià, sí que m'he llegit la pregunta en qüestió a més dels comentaris, per això puc afirmar que t'has currat més la resposta per mi que per el bloc. M'hauries de donar les gràcies per ver-te enriquir d'aquesta manera. Contestant-me has millorat la teva resposta anterior, pobre i inexplicita, per tant la meva intervenció t'ha beneficiat. Ja em donaràs les gràcies ;)

Adrià Gómez ha dit...

Sara, penso que el que ha estat pobre ha estat la teva capacitat d'extracció del meu comentari, penso que ja ha havia quedat clar el que constatava.

Aarón Segovia Blanco ha dit...

Estic d’acord amb el que diu el David i l’Adrià. Ni la etapa de la nostre infància, ni els diferents factors que s’estan argumentant son veritablement una condició necessària per arribar a desenvolupar les nostres capacitats. Em de pensar en els diferents personatges de la historia que no han tingut una infància fàcil, com Albert Einstein, que encara i així ningú pot rebatre que va desenvolupar bé les seves capacitats.
També s’ha parlat de la alimentació i de diferents factors diaris que ajuden a aquest tipus de desenvolupament, però en la meva opinió aquestes tampoc son les que fan que una persona desenvolupi les seves diferents capacitats, si més no també reconec que poden influir.
Per mi, no depèn de cap mena de factor, sinó que es cada persona la que en un moment de la seva vida valora els diferents camins que pot dur a terme i decideix fins quin grau desenvolupa les seves capacitats. Aquests fet es demostra en el fet de la constància i el treball, perquè sinó no es podria explicar els diferents aprenentatges personal i tots seriem iguals.

Dídac Tirado ha dit...

En defensa de Adrià voy a decir que, él solo intentaba sacar otro tema sobre el que opinar, porque es verdad que todo el mundo estábamos diciendo lo mismo de formas distintas, y me incluyo. David a sido el primero en decir algo diferente a todos, y Adrià solo estaba intentado introducir el tema de que es útil y que no, pero también el tema de que puede ser útil pero no necesario a la vez, o viceversa. Al menos es esto lo que he entendido.

Genís Lucas ha dit...

No estic d'acord amb el dit per l'Aaron, l'Adrià i el David, ja que crec que sí que és necessari una figura que et pugui guiar en l'àmbit d'estudiar o portar-te a un màxim rendiment. Doncs crec que ells parlàvem de casos especials encara que parlem de grans científics com esmenta Aaron Enstein no té una infància fàcil i els seus pares no estan per ell però té la figura del seu oncle com la figura per guiar-lo.


En conclusió crec que hauríeu de valorar sobre potser sempre és necessari una figura de referència, ja que trobo necessari aquesta figura.

Anònim ha dit...

Bueno, añadiendo contenido a mi comentario anterior y viendo el revuelo que se ha creado:

Aunque como ya he argumentado no veo necesaria una figura materno-paterna en la correcta evolución de las capacidades, creo que puede ser de gran ayuda la inspiración que alguien puede aportar. Me explico (ejemplo bastante aislado): creo que porque un padre diga a su hijo que tiene que estudiar, éste no va a estudiar, pues no ha salido de si mismo. No obstante, si este niño ve que su padre lee un libro cada tarde, muy posiblemente al cabo de un tiempo éste intente imitarlo, y es aquí donde verdaderamente se pueden llegar a desarrollar más y mejor las capacidades.

Unknown ha dit...

El que és necessari per desenvolupar les nostres capacitats és tindre interès a fer-ho, tot influeix, la família,els amics, l'escola però això, no serveix de res si tu no tens ganes d'aprendre. Vaig veure una pel·lícula d'una nena que no tenia res de les coses a les quals donem més importància, ni una bona família, ni amics, ni bona alimentació, fins i tot no podia anar a escola però encara així, ella volia saber més i va aprendre a llegir tota sola i a desenvolupar totes les seves capacitats per si mateixa per això penso que per descomptat totes les coses et poden motiva a fer-ho però tu i només tu ets qui decideix.

Pau Acunya ha dit...


Jo opino que la nostra capacitat intel·lectual es pot modificar en un cert percentatge, ja que una part de la nostra capacitat va lligada a la nostra genètica. Des de la meva modesta opinió la intel·ligència és com qualsevol múscul del nostre organisme, només fa falta exercitar-lo de forma diària i amb un gran sacrifici. Només continuant aquestes pautes podrem arribar a conèixer el nostre màxim potencial intel·lectual.

Unknown ha dit...

Aunque sigo estando de acuerdo con lo que escribí antes, también pienso que Verónica tiene razón. A parte de todo lo que te puede ofrecer tu alrededor, también es importante las ganas que tengas de aprender, igual que la constancia y la fuerza de voluntad.

CARLES ha dit...

Com bé diu la noia, per poder desenvolupar la nostra capacitat mental al màxim, cal que des de ben petits ens inculquin uns hàbits i una manera de fer, és a dir, és necessàri que des de petits sen's intenti fer obrir la ment i ajudar-nos a aquest desenvolupament. Per a fer tot això és necessàri que els pares es preocupin bé per cadascún de nosaltres i tinguem l'atenció que calgui, cal també uns professors que ajudin a tothom en el desenvolupament mental de cadascú per així de gran fer que tots podem arribar a tenir una bona capacitat, encara que finalment no tothom arribi amb el mateix grau de desenvolupament; finalment també penso que és important fer esport perquè també ajuda al desenvolupament de la ment i sobretot del cos ja que t'ajuda molt a aprendre de la vida.

C ha dit...

a part de tot això també m'he deixat de dir que un dels factors que influeix també és la persona en sí, ja que si un mateix no ajuda a afavorir el seu desenvolupamen per molt que la resta intenti ajuar-lo, si ell no posa de la seva part, tot tipus d'ajuda serà inútil. També per altre banda estic d'acord amb el Pau i penso que la capacitat intel·lectual és com un múscul i cadascú en té un de diferent, per això hi ha gent que té una capacitat d'aprenentatge més ràpid que els demés.

Unknown ha dit...

Com be han dit la majoria dels meus comanys l'infància es un dels factors que influiex a a l'hora de desenvolupar la nostra capacitat intel·ectual, a part del que ens rodeja .

Des de el meu punt de vista, el necessari per desenvolupar la capacitat intel·lectual d'un mateix es la força de voluntat, ja que si un mateix es proposa fer-ho ho podrà aconseguir diferentment d'una persona que no ho tingui.

Per altra banda, estic d'acord amb el que diu Adrià, que no tots els factors esmentats son necessaris per desenvolupar la capacitat intel·lectual sino que molts d'ells si que son favorables, però no significa que tots ells siguin necessaris.

Carla Besa ha dit...

Jo comparteixo la opinió de la Sara, crec que per desenvolupar les nostres capacitats cal una motivació, un motiu per el qual lluitar i ver coses. Això és el que ens fa actuar i ens fa seguir cap endavant. El interès i curiositat sobre les coses ens fa replantejar-nos idees, fent-nos pensar. Aquest sol fet de pensar considero que ens desenvolupa intel·lectualment.

Carla Besa ha dit...

D'altra banda, no estic d'acord amb l'opinió dels companys que pensen que la infància és una etapa de la ostra vida on ens moldegem com a persones a través dels pares. Estic d'acord en influeix en una petita part, però crec que no ens fa ser com som ni ens fa desenvolupar les nostres capacitats. Els pares, en la seva majoria no ens fan pensar, tant sols volen que aprenem les coses que ells consideren correctes, però no ens ensenyen a pensar-les per nosaltres mateixos. I com crec que les capacitats intel·lectuals les desenvolupem nosaltres amb les nostres motivacions, no comparteixo la opinió.

Dalila Mitjans ha dit...

Creo que lo necesario para desarrollar nuestras capacidades intelectuales es, como bien dijo la filosofa, principalmente estar sanos, no solo físicamente sino también mentalmente y para ello se depende de los padres (al menos durante la infancia).
Creo que la clave es tener una infancia feliz es decir, el ambiente en el que crezcamos debe reinar la armonía con tal de evitar problemas como malas conductas por ejemplo,luego también es importante la educación, una vez más, la que los padres den en casa y después la que se reciba en el colegio y por último, entusiasmo y ganas de aprender ya que sin eso, por muy capaces que seamos de desarrollarnos como personas, no lo conseguiremos si no queremos hacer el esfuerzo de aprender.
En conclusión, en principio dependemos de la ayuda de los padres quienes son nuestro apoyo y nos motivan a seguir adelante y aprender luego depende más de nosotros y de nuestro empeño por querer superarnos.

Unknown ha dit...

Amb el comentari de la Carla no estic d'acord quan dius que els pensaments dels nostres pares nomès influiex una petita part, perque opino que no només es una petita part sino un gran part. Des de el meu punt de vista crec que ells son els que des de ben petits ens ensenyen, ens ajuden i ens guien. Obstantment, no dic que a partir d'una certa edat ja començem a moldejar les nostres opinions, pensaments , etc...

Nacho Rios ha dit...

Amb relació amb el comentari de la Xenia voldria dir que avui en dia hi ha un gran problema, ja que les epoques canvien massa rapidament i els nostres pares no son capaços a donar abast amb tot, i moltes vegades aquest ajut a moldejarnos l'acabem trobant a altres branques de la familia i no nomes als nostres pares, i tambe el fet que alguns pares no et deixen acabar de pensar per tu mateix

Nacho Rios ha dit...

Y amb relació al tema original dir que es molt difícil saber que es lo necesari per desenvolupar les nostres caracteristiques intel·lectuals, però basicament remarcaria que el mes necesari es un ambient sà de petits, desde el que poguem investigar el nostre món poc a poc i sense perills fora de baralles i altres ambients perjudicials

Marc Bofarull ha dit...

En la meva opinió per poder desenvolupar la nostra ment, a part de que s'ha de tenir una bona capacitat intelectual, desde petit has de tenir un ajut dels pares que et facin veure els estudios com una cosa que t'ajudarà en un futur i que et serveixen per desenvoluparte i tenir un gran coneixement de las cosas. Apart d'això els teus pares t'han de marcar uns objectius per a que tu de veritat et fiquis i t'impliquis en els estudis. A més d'això, és molt important tindre bons profesor que t'ajuden quan et fa falta i que et tendeixin la mà en els teus moments dificils i que et facin veure la seva matèria com una assignatura divertida i interessant. A partir d'aqui ja depent de la persona, si de veritat vol aprendre i treura forces per aprendre el màxim possible.