El film retrata el final de l'època clàssica (Grècia i Roma) i l'inici de l'Edat Mitjana amb el reconeixement del cristianisme com a religió. Trieu l'escena del film que millor mostra la diferència entre aquests dos mons i defenseu per què és la que millor ho mostra.
68 comentaris:
En el moment en el que Hipatia i els seus seguidors són expulsats dels seus edificis oficials i emblemàtics per els cristians i a més obligan a Orestes a renunciar a la fidelitat de Hipatia.
Aquest moment mostra metàforicament el canvi de època clàssica a Edat Mitjana. S'expulsa un tipus de cultura i creences per implantar un altre. Es veu com les diferents ideologies s'enfronten i s'obliga a fer decidir a les persones, no per el seu pensament, sinò per sobrevivir. Pasem d'una cultura basada en l'estudi i la autonomia, a dependre d'un sol Déu.
Andrea Llopis!!
Yo creo que empieza, cuando los cristianos destruyen toda la biblioteca, las estatuas, todo lo que tenga que ver con otros dioses, para así dar final a esta época, ya que una vez fuera, no les queda nada.
Podríamos decir que con la muerte de Hipatia muestra el final de la época clásica, ya que ella fue la única que no cambio su forma de pensar, ni siquiera frente a la muerta, y además podemos ver con su muerte, la muerte de esta época.
Jo estic totalment d'acord amb l'Andrea ja que crec que l'escena que més representa la doferència entre les dues èpoques, l'èp
L'època de l'edat mitjana i el cristianisme és l'escena que ella ha anomenat.
Coincideixo completament amb l'opinió de la Paola perque penso que és en el moment que més mostra el canvi en les èpoques.
NEREA BABARRO: També crec que no només s'haurien de destacar els deus,com en el comentari de la Paola, sinó que també les creences, ideologies,cultures...
Exacte Nerea! Estic d'acord amb el que acabes de dir perque crec que és el que faltava per comentar en aquell comentari.
Jo crec que el moment en què Hipatia i els seus seguidors són expulsats pels cristians mostra el canvi que s'esta creant de manera física, i metafòricament, amb l'expulsió de la cultura i les creences, així doncs mostrant com una filosofia basada en el coneixement i la raó pot quedar destruïda i soterrada pel cristianisme.
Per tant penso que aquesta escena de la pel·lícula és una de les que mostra el canvi i les diferències entre aquests dos mons. De manera que estic d'acord amb la reflexió de l'Andrea.
L'escena que millor mostra el canvi entre l'època clàssica i l'Edat Mitja és aquella en la que se'ns mostra com els cristians destrueixen i cremen els valiosos escrits de la Bibioteca d'Alexandria. En la pel·lícula es pot observar com el cristianisme va cobrant força i l'augment en el seu nombre de seguidors. A més, ens trobem en un període de revoltes religioses on la gent es veu obligada a mentir si cal, per tal de sobreviure degut a la poca tolerància que existeix en vers les altres religions.
Anna estic d'acord amb el teu comentari, quan cremen la biblioteca
marca l'inici del canvi, així doncs ens mostra com la biblioteca per als cristians no significà res, només una propietat dels opositors.
Aquest acte també ens mostra la importància de mostrar superioritat i no intel·ligència, ja que la crema de la biblioteca és un refuïtx a l'accés a l'aprenentatge per tant a una superioritat intel·lectual.
Agatha, coincideixo amb tu quan dius que pretenien mostrar superioritat amb aquest acte però, també crec que ho van fer (cremar els llibres de la biblioteca) per tal d'evitar que es propagesin idees contraries a les seves. És una llàstima que hi hagui coses que no es puguin recuperar. Els llibres ens aporten coneixement i haurien de ser tractats com cal.
Anna respecte al teu comentari, et dono la raó però penso que a part de què la gent es veu obligada a mentir si cal, per tal de sobreviure, també crec que una gran part de les persones necessitaven creure en algú per tal de sobreviure o per entendre el perquè de la seva misèria, com l'esclau de Hipatia. Que tot hi tenir la possibilitat d'elegir, elegeix el cristianisme tot hi no ser obligat, ja que va contra el seu entorn.
Agatha no estic d'acord amb el que dius. Si bé és cert que la gent tenia la necessitat de creure en algú, penso que l'eclau Davo, deixa a Hepatia perquè veu en el cristianisme la llibertat que podria assolir unint-se a ells degut al seu imparable ascens, tot i que segeuix enamorat de la filòsofa.
El que vols dir es que Davo deixa a Hipatia per la seva llibertat, no? Doncs per això dic que Davo es torna cristià per tal de ser lliure, no per la pròpia creença en deu.
La Edad Media empieza con el reconocimiento del cristianismo como religión pero en mi opinión, no es hasta que los cristianos indultan a los paganos, cuando los tienen acorralados, a cambio de cederles la biblioteca para destruirla, que se acaba la época clásica porque es entonces cuando los cristianos pasan a tener el control y a someter a los paganos hasta el punto de prohibir sus actividades, por no decir que, además, muchos paganos se pasan al cristianismo.
Los paganos pues, pasan a ser minoría y el cristianismo es la religión que domina por así decirlo.
Dalila Mitjans.
Es por eso que considero que ahí es cuando se acaba la época clásica y comienza la Edad Media.
Dalila Mitjans.
El moment en que mostra d'una manera més gran aquest canvi d'època és quan cremen la biblioteca, ja que és com una forma d'acabar amb l'època classica i cmençar-ne una de nova, desprès d'haver acabat amb tot el que hi havia.
Estic totalment d'acord amb el que ha dit l'Andrea, però també ho estic amb el que ha dit l'Agatha i la Paola, que descriuen en aquelles escenes l'odi i el rencor que senten els uns amb els altres, i el fet de sentir-se orgullosos fent mal.
Per mi, l'escena que més ho demostra és aquella en la que els cristians travessen les portes i ho comencen a saquejar tot; destrossen la biblioteca, cremen els llibres, tiren al terra estàtues dels seus Deus fent així que quedin esmicolades i fetes boçins....
D'altra banda, tenim també l'escena en la que els cristians forcen a Orestes a fer coses les quals ell es sent totalment contrari a la seva postura, com per exemple, traïr a Hipàtia treient-li el que li dona vida: La llibertat d'expressió i d'ensenyament.
Tot això causa un canvi tant social com cultural ja que s'implanten noves ideologies, noves creences i cultures les quals desemboquen un traspàs de l'època clàssica a l'Edat Mitjana.
Laia,
no entiendo porque el hecho de que Orestes sea obligado a hacer cosas que no quiere marque, de alguna manera, el fin entre la época clásica y la Edad Media es decir, ambos estaban a favor del cristianismo, religión que ya había sustituido a la de los paganos...
Penso que l'idea bàsica a destacar és el destruiment de les biblioteques, cremen llibres, documents... Com han dit l'Anna, el Carles..
Nuria Pomares
Nerea Babarro
El comentari fet per l'anònim el dissabte 7 a les 18.33 és meu.
Nerea Babarro
Com diu la Laia, a mi també em crida l'atencó que estiguin els dos a favor del cristianisme.
Nerea Babarro
L'atenció*
Yo creo que Davo si creía un poco en el cristianismo. En un principio quizás solo digo que era cristiano para evitar que pegara a la esclava cristiana pero luego, cuando conoció a ese que cruzó el fuego, comenzó a creer (o al menos un poco)
Quizás decidió unirse a ellos, a pesar de no querer separarse de Hipatia, por la forma en la que ella le trataba al ser esclavo y por despecho.
De todas formas, me parece que nunca tuvo muy claro si era creyente o no porque dudaba de si estaban en lo cierto o no al matar a tantos judíos...
Para mi que representa a aquellas personas agnósticas que no creen saber la respuesta sobre la existencia de un Dios u otro...
Com molts dels meus companys han dit el moment del canvi es quan entra a invadir la biblioteca, es en quell moment os es veu que els cristians volen ser el que manen i espulsar les altres religions, en el transcurs de la pelicula es veu que els cristians son els que volen guanyar aquesta batalla i imposar el cristianisme, doncs be jo no esric d'acord amb aixo cada persona ahuria de ser lliure i elegir la religo que vol.
Com bé diu la Carla, estic d'acord amb que el moment que canvia l'època clàssica a l'inici de l'Eda Mitjana comença amb l'escena de l'expulsació de Hipatia i el seus company i seguidors, on els cristians prenen la biblioteca. En aquesta escena, es veu clarament com els cristians expulsen les altres creences imposant el cristianisme. Tampoc estic d'acord, com molts dels meus companys de classe, que s'estableixi nomes una religió. Tots som lliures de tenir les nostres propies creences.
Sol, tu tambe creus que el cristianisme es imposat brutalment o be creus que l'imposen pero de manera mes lleu, es adir respectan als que no volen ser cristian.
En el comentari de :Agatha Guerrero ha dit...
El que vols dir es que Davo deixa a Hipatia per la seva llibertat, no? Doncs per això dic que Davo es torna cristià per tal de ser lliure, no per la pròpia creença en deu.
No hi estic d'acord, Davo, en un començamen, quan pregunta al cristià Amonio, si es el que ha fet un miracle, entra ja a tenir pensaments cristians, ja que en l'escena seguent, ''reza'' per que Hipatia no sigui d'altre home. No es torna cristià per aconseguir la llibertat
Carla opino que el cristianisme es va imposar d'una manera molt brusca. No ho trobo gens gust que ningú no pugui escollir una propia religió o creences. Tenint en compte l'edat en que estan, considero que son una mica incompetents i no gaire sabis. No ponieu con jo?
Ho pino com tu sol, ja que en aquella epoca, eren per diru mes lliberals, a demes jo veig que en aquell moment es quan el cristianisme va agafar mes poder,
Apart jo que que Dodo escull el cristianisme per poder ser lliure no per que ell cregui en deu, si no que es veu que ell creu en la filosofia pero sucseix un fet que el fa creure que potser si que hi ha algu ajudant en tot moment que es en el moment que ell prega a deu que no sigui de cap home mes.
Carla, Davo, penso que ell al coneixer personalment a Amonio, el cristià que va fer el miracle de caminar per el foc sense cremar-se, ja va començar a tenir ideas cristianas i tenir en compte la posibilitat d'un sol Deu, doncs Davo, nomes ho reprimia per poder estar aprop de la seva estimada Hipatia. El fet de que ella l'insultes dient-li idiota per no ser mes ràpid ajudant a recollir llibres en la biblioteca, va accentuar nomes, a provocar que ell senfades i finalment es posses de part dels cristians.
Per cert Carla Artigas Cunill, considero que t'equivoques dient que en aquella epoca eren més lliberal, sino que es al contrari, eren mes intolerants, ja que eren tan quadriculats que no podien viure amb la idea de que no nomes estigues la religio cristiana sino que també creien en mes Deus.
En una part tens rao sol, pero en altre estas dien que Davo al ser rebutjat per Hipatia, va decidir seguir al cristianisme, es a dir que si Hipatia no l'ages rebutjat en aquell moment, ell l'hauria seguit, en contes de fer el que ell sent, doncs aquest fet es confos per que ell no es va deixar emportar per la seva creença si no per els seus sentiments.
Sol, potser me equivocat amb la paraula lliberal, volia dir toleran, ja que es pot veure que podien viure i aprendre junts, pero fins que uns van decidir atacar a l'altre religio i a les hores es quan el cristianisme s'imposoa i intentar fer tot el posible per sortir endevant.
Ara si Carla, estic plenament d'acord amb tu, es exactament el que volia donar a entendre i tu ho has fet
Dalila
porque todo va condicionado, es decir, lo que pretendían era difundir sus creencias para ir aumentando el número de creyentes, y a medida que iban cambian las creencias, y por lo tanto la cultura de éstos que tenían fe, se cambiaba de época... ¿Me sigues?
En el primer comentari que he ficat, he fet referència a això, Sol i Agatha. És injust que una persona hagi de canviar les seves creences per sobreviure i no perquè realiment està d'acord amb el que aquella religió o ideal comporta.
Jo estic d'acord amb el comentari de l'Andrea, ja que és just en aquell moment en que es produeix el canvi passant de l'època clàssica a l'edat mitjana. M'agradaria afegir una anècdota que m'ha fet pensar, és en l'inici del cristianisme abans que apeteixi l'església, la gent creia en Deu perquè eren esclaus i era en l'únic que podien dipositar la seva esperança; en canvi ara és totalment el contrari, l'església si assembla més a una empresa o a un negoci que no pas una religió.
També m'agradaria afegir que estic totalment d'acord amb el comentari de la Paola. La imatge de Hiapatia faria referència a l'época clàssica, ja que és la uúnica persona de la película que en cap moment amaga les seves creences. La mort no li fa por si ella ha de defensar el que creu. La seva mort mostra una abans i un després. Ja no hi ha ningú que realiment cregui per fe i no per sobreviure.
TOTALMENT d'acord amb l'argument del Pau...
L'intent de creencia ha arribat fins tant lluny que ara més que una ideologia és pur negoci - excloent del sac aquells que realment hi creuen - en el que alguns surten guanyant per la seva cara bonica mentres altres es moren de gana.
Papes amb esglèsies adornades amb columnes d'or les quals amb tan sols un parell podrien alimentar quasi bé un país sencer.
La veritat és que ara per ara, més que altre cosa, és pur capitalisme.
M'agradaria fer una glossa, en referencia a un comentari de la Dalila. La religió cristiana no havia substituït a les anteriors, i es veu força clar en la pel·lícula, que s'imposa a les altres. Es veu clar quan els cristians ataquen els jueus sense cap motiu aparen, només pel simple fet que no creuen en el mateix deu. El problema dels cristians es que no respecten les altres religions, ja que en temps passats podien conviure diferents religions en un mateix territori.
como bien han dicho mis compañeros anteriormente, pienso que la escena que mejor muestra la diferencia entre estos dos mundos es cuando los cristianos irrumpen en la biblioteca destrozándola con el fin de implantar una sola religión, la cristiana. Destruyendo la biblioteca los cristianos pretenden borrar cualquier rastro de otras ideologías que no sea la cristiana. Una vez la biblioteca queda totalmente destrozada es como que empieza una nueva época, porque pierden “todo” lo que tenían y tienen que volver a empezar. Por eso pienso que es esta escena la que mejor muestra la diferencia entre los dos mundos.
: estoy totalmente de acuerdo con lo que ha dicho mi compañero Xavi ya que yo también creo que esa escena en particular muestra muy bien las diferencias entre los dos mundos ya que como unos idolatran a un solo dios (cristianos) y creen que solo existe ese dios al que idolatran, todo lo demás no esta bien ni existe. Por eso entran de esa forma a la biblioteca a quemarla y a no dejar rastro de otras ideologías.
Jo personalment opino que l’escena que millor mostra el final de l'època clàssica (Grècia i Roma) i l'inici de l'Edat Mitjana, és quan Hipatia i els seus seguidors es veuen obligats a abandonar el seu edifici per ordres de les tropes romanes i els cristians entren i destrueixen estàtues i manuscrits.
Una cosa que m'agradaria puntualitzar es la regressió que implanten els cristians formen les lleis o com diuen ells, les indicacions de Déu. Trencant la igualtat existent entre els homes i les dones, demostra la ignorància dels cristians i el mal que han fet a l'evolució de l'esser humà. En la pel·lícula Agora, es veu clarament aquesta injustícia acabant amb una ment privilegiada que hagues aportat grans descobriments. Coment-ho i critiqueu-ho.
Per altre banda també crec que una altre fet important de la pel•lícula és quan davant la Bíblia, el bisbe Ciril d'Alexandria condemna a Hipatia per pagana i bruixa i ordena la seva lapidació, ja que mostra com en aquells moments a partir del cristianisme es condemnava infidel a tot aquell que se li curris qüestionar algo relacionat amb la religió.
Un exemple del que dic es mostra en un moment de la pel•lícula en el que el cristians traslladen els cadàvers dels jueus per cremar-los i Davo( l’antic esclau de Hipatia) li pregunta a un company seu si en cap moment ha pensat que els que estan equivocats son ells, i el seu company junt amb un altre cristià s’escandalitzen.
Podem observar que el gran canvi es produeix quan els cristians decidieixen destruir la biblioteca d'Alexandria, cremar llibres, tirar estatues, i tot el que estigui en contra del cristianisme i on a partir d'allà les coses començen cambiar i el cristianisme es la religió de moltes de les persones i que d'alguns només ho és per poder sobreviure com diu ben be l'Andrea.
Des de el meu punt de vista, crec que es molt trist que alguns que no creuen en el cristianisme tinguin que fingir per poder sobreviure en aquella época ja que durant el transucrs de la pel·licula sembla que no puguin tenir llibertat de culte.
També dir que estic totalment d'acord amb el comentari del pau respecte a l'apoderació del crstianisme davant les altres religions on s'apoderen de totes i una d'elles a causa de no tenir les mateixes creençes.
Respecte al que diu la Dalila (comentari del diumenge 8 de desembre de 2013 18.31.00) si que hi estic d’acord amb el que diu menys quan esmenta que es possible que decidís unir-se amb els cristians per el despit i la forma en que el tractava Hipatia ja que ella com a excepció tractava als seus esclaus com a amics i companys i no pas com a gent superior, es més opino que Davo era mes lliure quan era esclau de Hipatia que no pas quan va ser lliure i es va unir als cristians.
*gent inferior
A favor de les opinions de la Sol i la Carla opino que la religió cristiana junt amb la jueva en veure que es podien defendre davan dels greco-egipcis es va fer més gran fins arribar al punt de aconseguir expulsar-los del museu d'Alexandria i poder destruir tot. A partir d’aquest moment els cristians i els jueus conviuen junts sense cap problema ja que han venust a la seva major oposició, però al pas del temps es crea una altre guerra entre cristians i jueus. El cristians en base a les seves victòries cada cop es van fer mes grans i poderosos sense deixar la opció a poder ser de cap altre religió.
En referència a Davo, jo crec que pren la decisió de ser cristià quan reparteix el pà del seu amo entre homes i dones que ho necessten, en aquell moment ell relaciona el cristianisme amb fer bones accions i intentar equiparar la balança entre els mes poderosos i els esclaus. Més tard, jo crec que comença a desconfiar en les creences quan comença a veure les accions vils que emprenen els cristians envers els creients de l'antiga religió, els jueus i les dones.
També hi estic d’acord amb el que diu l’Andrea Lopis de que Hipatia és la única persona de la pel•lícula que en cap moment amaga les seves creences, ja que es completament cert ella tot i que sap que la mataran per el que diu i pensa en cap moment decideix fer un canvi als seus pensaments o unir-se als cristians, no com el seu company i antic alumne Orestes que finalment si que s’hi uneix. Hi ha una escena que em va impactar i refleccionar quan Hipatia li diu al amic de Orestes que ella si que es qüestiona les seves creences no com ell.
Cuan els Cristians comencen a destrossar tota obra amb relació als altres deus mostra la diferencia de pensament entre l'epoca classica y l'edat mitjana volguent deixar enrrera tota ideologia de la anterior epoca
M'agradaria criticar l'últim comentari de la Laura Garcia en referència a la seva reflexió entre les discusions dels jueus amb els cristians. Hem de pensar que no estem parlant de països en guerra, sinò de les creences de les persones. La "guerra" entre els jueus i els cristians la inicia una fornada de cristians, atacant als jueus, per tant els inquisidors sòn els cristians.
M'agradaria remarcar una cosa que ha dit la Laura que em va impactar bastant, i es respecte als diferents punts de vista sobre el cristianisme, com uns s'aprofiten de la religió per a aconseguir poder, mentres que altres es basen en la creença per seguir fent bones accions
M'agradaria remarcar una cosa que ha dit la Laura que em va impactar bastant, i es respecte als diferents punts de vista sobre el cristianisme, com uns s'aprofiten de la religió per a aconseguir poder, mentres que altres es basen en la creença per seguir fent bones accions
Jo crec que cal respectar les idees de la resta de gent, i no menysprear, i menys matar perquè tinguin unes idees diferents a les teves, perquè totes són respectables. A la pel.lícula es veia que la majoria eren extremistes, i mataven a la gent que no donava suport a les seves idees, i això no hauria de ser així.
En aquesta pel•lícula es pot observar com els líders religiosos utilitzen la religió per guiar els creients cap a la revolució en contra de l'aristocràcia particularment els no creients. En això s'evidencia la ignorància i el retard que representa la religió per a la societat.
Estic d’acord amb el que ha dit en un comentari anterior en Pau, de que les religions s’han convertit més en negocis que no cap altre cosa. Molta gent s’aprofita d’això nomès per interès econòmic.
Com diuen la majoria, Hipatia va fer molt bè no canviant de creencça encara que sapiguès que això puguès provocar la mateixa mort, perquè el primer és la dignitat i no deixar-te portar pels demès.
En la pel•lícula podem apreciar una gran injusticia ja que moltes persones han de canviar de creençes per poder sobreviure i això no tindria que ser així, tot ha de ser respetable i ningú té dret a jutgar ni menysprear idees diferents.
Publica un comentari a l'entrada