dijous, d’abril 10, 2014

Moral d'esclau


Per Nietzsche la metàfora de l'esclau respresenta la falta de confiança en l'individu per singularitzar-se, per crear la seva pròpia visió del món i afirmar la seva diferència, per por de la individuació. Com representa no aconseguir allò que en el fons es vol, l'esclau actua per ressentiment. En paraules de Nietzsche: "La moral de l' esclau és aquella que diu no, ja per endavant".
La moral del esclau utilitza per aconseguir el seu propòssit l'estratègia de "la mala consciència, allò el fa sentir-se malament o fer sentir malament l'altre quansegueix els seus instints, aquells que podrien portar-li força i plaer.

¿Creieu que la metàfora de l'esclau ajuda a definir algunes actituds dels indicidus en la nostra societat? Si és que sí, ¿en quines?

38 comentaris:

Eugenia Alvarez ha dit...

Sí, crec que la metáfora de l'esclau que utilitza Nietzcshe ajuda a definir certes actituds dels individus de la nostra societat.

Hi ha gent que depèn d'altres persones en la seva forma de pensar, d'actuar i fins i tot de vestir.

Aquestes persones que són depenents d'unes altres, no tenen cap mena de personalitat i en la majoria dels casos són molt timides i asocials.

Això fa que no s'enfrontin als seus problemes i els evadin quasi sempre, ja sigui oblidant-los temporalment amb l'alcohol o pregant en una esglèsia perquè aparegui un miracle i s'acabin així els problemes.

En conclusió, aquesta metáfora si defineix certes actituds d'aquest individus que tenen el "no puc" endevant, en comptes del "sí puc" per lluitar i enfrontar-se als seus conflictes.

Paola Delgado ha dit...

Yo creo que sí porque todas las personas buscamos una especie de "justificación o negación" para tranquilizar aquello que no podemos conseguir. Por ejemplo, aquellas personas que sacan buenas notas, nosotros diríamos que son personas sin vida social personas que sólo pasan estudiando, leyendo, etc. esta sería nuestra "justificación o negación" porque no intentamos conseguir aquellas buenas notas, sino que ponemos peros, y no realizamos el esfuerzo.

Agatha Guerrero ha dit...

Sobre el comentari de la Paola crec que té raó, tot i que Nietzsche, ho pinta tot blanc o tot negre, per a ell les persones són o senyors, o esclaus, que en resum els senyors són els que no és conformen, i per tant lluiten, i els esclaus que es conformen i a més troben excuses per tal de sentir-se, millor.
Des del meu punt de vista, no crec que tot sigui blanc o negre. És veritat que hi ha molta gent que tot hi tenir les possibilitats no ho intentes i es conformen, però, hi ha gent que no sempre tenen les capacitats per aconseguir-ho, i que per tant necessiten ajuda, o esperança per tal de ensortir-se’n, necessiten tenir fer en alguna cosa, i aquest paper molts cops la ocupat l'església, i els seus seguidors són gent que tot hi ser forts, i valents, i amb ambició, necessiten creure en alguna cosa per ajudar-los a sobreviure.

Nuria Pomares ha dit...

Yo creo que la metáfora que utiliza Nietzche del esclavo, ayuda a definir algunas actitudes ya que hay mucha gente que depende de otras personas en absolutamente todo y no serian capaces de realizar cualquier cosa sin ellas porque no tienen personalidad. Además, cuando a estas personas se les plantea algún tipo de problema no lo saben afrontar.
Al mismo tiempo,hay gente que no tiene fuerza para ser como los otros y niega que el del otro sea bueno.
La base de todo es el sacrificio personal.

Laia Fusté ha dit...

Jo veig bastant clar que sí ajuda a definir a certs individus de la nostra societat, la metàfora de l'esclau, i l'exemple de la Paola ja queda prou clar....

Però sense anar massa lluny, i posant l'exemple que posa Nietzsche, encara ara hi ha persones que es decanten per la religió pel fet que dins d'una esglèsia se senten protegits i obtenen respostes - que normalment són les del seu agrado -, quan el que fan es realment evadir-se del que són realment. Intenten justificar-se el seu propi nivell de vida dient que és Déu qui els ha ofert aquesta i no poden queixar-se en comptes d'intentar canviar les coses, de fer alguna cosa al respecte...

Estic totalment d'acord amb el que Nietzsche opina sobre ells, ja que això només demostra por i covardia, i això només defineix els dèbils.

Laia Fusté ha dit...

Jo veig bastant clar que sí ajuda a definir a certs individus de la nostra societat, la metàfora de l'esclau, i l'exemple de la Paola ja queda prou clar....

Però sense anar massa lluny, i posant l'exemple que posa Nietzsche, encara ara hi ha persones que es decanten per la religió pel fet que dins d'una esglèsia se senten protegits i obtenen respostes - que normalment són les del seu agrado -, quan el que fan es realment evadir-se del que són realment. Intenten justificar-se el seu propi nivell de vida dient que és Déu qui els ha ofert aquesta i no poden queixar-se en comptes d'intentar canviar les coses, de fer alguna cosa al respecte...

Estic totalment d'acord amb el que Nietzsche opina sobre ells, ja que això només demostra por i covardia, i això només defineix els dèbils.

Xavi Guirao ha dit...

Penso que la metàfora de l'esclau ajuda totalment a definir algunes actituds dels individus en la nostra societat.

Nietzcshe deia que eras esclau o senyor. El senyor és qui aconsegueix el que es proposa i el que no te enveja dels altres posant-se excuses per justificar alguna cosa que mai podra tenir, simplement accepta lo dels demès i intenta superar-se. En canvi l'esclau té enveja de coses que altres persones tenen però es justifica dient que allò que tenen no es tan bo, quan realment en el fons ells ho voldrien, i no fan res per aconseguir-ho.

Un exempple d'un esclau seria per exemple un noi al veure un noi musculat, pensa: la deu tenir petita, o simplement ho ha aconseguit a base d'anabolitzats. Es justifica a ell mateix pensant que allò no és bo, però a ell en el fons li agradaria tenir-ho. En canvi el senyor ho apreciaria, no tindria enveja, i intentaria esforçar-se per aconseguir el l'altre ha aconseguit.

Anònim ha dit...

Por supuesto que la metáfora de Nietzcshe ayuda a definir aptitudes de nuestra época.

Un ejemplo sería, como dicen mis compañeras, el típico estudiante cuya capacidad mental no da para grandes logros, quien para evitar caer en la comparación intenta justificar su desperfecto acusando al estudiante de "empollón" o "marginado".

Otro ejemplo sería el típico parado, quien con la excusa de que "no hay trabajo" ni lo busca.

Sara Miquel ha dit...

Jo crec que sí, moltes vegades ens amaguem i resignem a no fer coses per por al que por passar si les fem. En la societat estem acostumats a tranquil·litzar-nos quan no aconseguim el que ens proposem. Sempre ens intentem justificar per a estar més tranquils i no haver de assumir els problemes ni haver de fer-los front.

La religió n'és un clar exemple, consisteix en la absolució dels problemes i errors de tothom sense deixar assumir i reflexionar a la gent sobre el que ha fet malament per poder seguir endavant i no tornar-se a equivocar. I amb aquest sentit estic totalment d'acord amb Nietzsche.

Sara Miquel ha dit...

Xavi, crec que t’estàs anat del tema amb el teu exemple. La opinió dels altres es tant sols una opinió que no te a veure amb la metàfora. Tant sols parles de prejudicis. Canviaria el plantejament; en pensar que l'altra persona no ha aconseguit sol la musculació pel fet que ell mateix al intentar-ho no ho ha aconseguit, a falta d'esforç. Però no crec que el fet de tenir-la o no petita calgui.

Dalila Mitjans ha dit...

Crec que la moral de l'esclau ajuda a definir les actituds dels individus de la nostra societat.
Es pot veure clarament quan una persona no defensa el seu punt de vista o creences per por a ser criticat o vist como a "raro", també quan algú critica els èxits de l'altre perquè aquest ha tingut la força que el criticant no té o bé quan un persona s'autoenganya a l'hora de plantejar-se el que vol tot dient que no li convé o que en realitat no ho vol, encara que en el fons sap que no és així, pel fet de no sentir-se capaç de lluitar per aconseguir-ho, es sent débil i no fa res per remediar-ho.

Xavi Guirao ha dit...

Però Sara, no em referia a prejudicis ni res, em referia al fet de l'enveja que tindria un esclau al veure alguna cosa que ell vol però que no fa res per aconseguir-la, diu coses que ni tan sols sap tot per convencer-se de que allò que vol no estaria bè, i això ho diu perque creu que no pot aconseguir-ho, però a ell li agradaria tenir-ho i no fa res al respecte per aconseguir-ho, aquesta és la moral d'esclau, no fer res pel que tu vols, ni tan sols intentar-ho.

Anònim ha dit...

La metafora de la moral del esclau, en la meva opinió, si que defineix algunes aptituds de la vida perque moltes persones quan no poden conseguir alguna cosa es posen en contra d'ella i la critiquen.
un exemple d'aquesta conducta seria en les adolescents, majoritariament les noies, tenen enveja d'una nena per ser mes bonica o mes llesta i la critiquen solsament per aquest motiu.

veronica

Rodrigo Averiguaski ha dit...

Todas las personas de este mundo siguen la moral del esclavo. Todo aquel que envidia, desea algo y no lo puede conseguir se refugia, se esconde y trata de autoconvencerse que aquello que envidiaba y deseaba no era bueno para él/ella. Un ejemplo seria por ejemplo una persona que quiere una moto y no puede permitirsela, pone como escusa que tiene piernas, bici, etc para poderse desplazarse a cualquier parte

Andrea Llopis ha dit...

Malauradament, avui en dia, som un societat consumista, la qual,mai té prou amb el qua posseix i vol més, això fa que siguem molt competitius entre nosaltres arribant a l'eveja de tenir tot el que té l'altre. Quan veiem que no podem aconseguir-ho, el més fàcil per a la societat es despreciar-ho fer d'allò que voliem, una cosa inecessària, perquè així creiem que estem més a gust amb nosaltres mateixos.

El que més em plantejo de tot això, és que no volem les coses per nosaltres mateixos, i tampoc les aconseguim per sentir-nos satisfets, sinò que ho fem per els demés, per desmostrar el que tenim , però deixant buit el significat de la cosa aconseguida per a nosaltres.

Anna ha dit...

Crec que la metafora de l'esclau si que defineix les aptituts d'algunes persones de la nostra societat, pero no nomes la pateix la societat d'avui en dia, la moral de l'esclau ha estat present sempre.

Moltes persones adopten la moral de l'esclau quan no poden aconseguir el que volen i com molt ve ha dit el Rodrigo, s'autoconvençen de que allo que desitjaven no era bo per ells.

Noelia perez ha dit...

Yo creo que la metáfora de el esclavo que utiliza nietzcshe , es correcta ya que muchas personas cuando no consiguen algo tienden a justificarlo o pensar que eso no les beneficia.

Unknown ha dit...

Yo estoy de acuerdo con Agatha. Creo que todo el mondo alguna vez ha negado algo que quería convirtiéndolo en malo, pero eso no quiere decir que no haya luchado por otras cosas. En un mundo tan complejo como el nuestro las cosas nunca son blancas o negras, sobretodo en el ser humano, que está lleno de matices.

Pau Acunya ha dit...

En la societat d'avui en dia la moral de l'esclau encara és molt patent.

La culpable de tot aquest comportament és el capgirament dels sacerdots en el cristianisme que ens volen fer creure que si no fas res i no t'esforces en res aniràs a un altre món que serà etern. Per resumir la seva teoria, pregant volen que les coses s'arreglin sense cap esforç, i és al contrari quan plantes cara als problemes i sofreixes per arreglar els són quan els superares.

Aarón Segovia Blanco ha dit...

Com han dit molt bé els meus companys, crec que aquesta moral ha estat adoptada per tots alguna vegada. Sempre hi ha alguna cosa que t’agrada molt, que la desitges i que segurament series més feliç tenint-la, però que per circumstancies X no la pots obtenir. Llavors aquest individu insatisfet, crea al seu voltant la idea que amb aquesta cosa no serà més feliç, sinó el contrari, per poder obtenir un altre tipus de felicitat, la felicitat d’autoengany.

Aarón Segovia Blanco ha dit...

Com han dit molt bé els meus companys, crec que aquesta moral ha estat adoptada per tots alguna vegada. Sempre hi ha alguna cosa que t’agrada molt, que la desitges i que segurament series més feliç tenint-la, però que per circumstancies X no la pots obtenir. Llavors aquest individu insatisfet, crea al seu voltant la idea que amb aquesta cosa no serà més feliç, sinó el contrari, per poder obtenir un altre tipus de felicitat, la felicitat d’autoengany.

Marc Bofarull ha dit...

En la nostra societat d'avui dia la moral de l'esclau és molt present. Hi ha moltes persones que estàn molt limitades i moltes coses no les poden fer, això és un fet, però molta gent amb moltes limitacions s'ha comportat com un señor i ha aconseguit allò que volía.
Els esclaus en canvi, són persones que no s'esforcen per allò que volen, es neguen i es tanquen i es pensen que mai ho aconseguiran, s'intentan autoconvencer de que no ho poden conseguir i que es millor deixar-ho. Un exemple seria una persona que vol ser advocat però veu que ha de treure molt bonas notes i que ha de estuidar-se totas las lleis i etc i ja no vol ser-ho, s'autoconvenç de que és una feina aburrida i la deixa de banda, en canvi un señor és la persona que lluita contra tot el que se li posa davant per tal d'aconseguir el seu objectiu.

Ruth ha dit...

Tal i com diuen la majoria de respostes en aquesta entrada, Nietzche defineix perfectament amb la metàfora de la moral de l'esclau, diverses situacions de la nostra vida quotidiana. Això és degut a que sempre que no conseguim algun propòsit, necessitem inevitablement una justificació que ens calmi el dolor (pena, remordiments...) que realment sentim per dintre.

Així ens creiem que sufocant aquest dolor, aconseguirem ser una mica més "feliços" o que aconseguirem estar en pau.

Unknown ha dit...

Doncs crec que si, que la metàfora de l'esclau de Nietzcshe defineix algunes actituds de la nostre societat.

El per que?
Perquè avui en dia la nostre societat no es gran cosa per el fet de que hi ha persones que pensen que ja ho em empitjorat tot i no es pot fer res.
Però sempre hi ha una petita part que tira en davant i lluita per sortit d'aquesta rutina. Es adir, que hi ha persones que fan que pugem sortit d'això, d'aquest pensament de no podem fer res més

Per tant la metàfora crec que es correcte, per que defineix el pensament de moltes persones avui en dia

Oscar ha dit...

Crec que la metáfora que utilitza Nietzsche del esclau es una definició que concorda amb la gent que no sap decidir les seves coses per si mateixos, tenen que depener d'algunes persones amb les seves decisions.

En la meva opinió, aquesta gent que no sap decidir en aquesta vida, que faran quan visquin sols sense amics o familia? Com decidiran que faran per menjar, on traballaran o fins i tot, voldran anarse a una casa sols i ser independents?

En conclusió, aquesta metáfora, segons la meva opinió, defineix perfectament el comportament de la gent que no sap decidir i sense ajudes no fan res.

Dídac ha dit...

Por supuesto que esta metáfora se puede aplicar a la vida moderna de nuestra epoca, ya que tal y como han dicho mis compañeros hasta ahora aveces nos infravaloramos o no hacemos cosas poniendo escusas, o simplemente por vagancia. Por otro lado hay gente que critica a los demás por ser mejores que ellos o por currarselo mas.

Misael ha dit...

Jo penso que la metáfora de l'esclau que utilitza Nietzcshe en gran part ajuda a definir les actituds d'alguns individus de la nostra societat, hi ha molts casos, pero un exemple que posaria seria el de les persones que creuen en Déu,la majoria dels seus valors etics esten realacionats amb les seves creences, es a dir, els seus valors no depenen d'ells mateixos.

Unknown ha dit...

Si, en aquest sentit estic completament a favor de Nitszche. Crec que d’una forma molt amplia està present la “metàfora de l’esclau” en la nostra societat, es a dir la gent no s’acostuma a superar, és molt més fàcil i còmode dir des de un principi que no podré aconseguir el meu desig i conformar-se amb el que ja es té.
Molts cops traiem mèrit als altres perquè tenen el que nosaltres desitjaríem, i en comptes de lluitar per aconseguir-ho ens conformem en criticar a qui si ho ha aconseguit.
Així doncs com deia Nitszche aquesta postura és molt covarda i còmode i no té cap mèrit.

Anònim ha dit...

Lissett Julca Castillo...

Yo estoy de acuerdo con los ejemplos que han hecho mis compañeros, a favor de lo que ha dicho Paola, ya que Nietzsche lo dice claro con la metafora del "Esclavo"... Ya que el esclavo es una persona que se conforma con lo que tiene, mientras que el "Señor", anhela tener algo mas y ser alguien mas, busca la originalidad, mientras que el esclavo se conforma con lo que es, y no aspira a tener o a ser algo mas.

Sol Serra ha dit...

Penso que la metafora que utilitza Nietzcshe te a veure amb que avui en dia, en aquesta societat, hi ha molta gent que es dependent de altres persones, on els individus de avui en dia son covards. Opino igual que la Paola amb la justificació o negació. Persones sense moral o pesimistes, que tenen enveja a gent capaç de tirar endevant amb positivisme.
Com diu Carla Artigas, sempre hi ha una divisio entre gent que lluita per el que vol, i altre que es rendeix i s'excusa per no fer front a la seva realitat.

Adrià Gómez ha dit...

Estic totalment d'acord amb aquest filósof pel que fa a la metàfora de la moral de l'esclau aplicada a la gent que té com a doctrina la religió. La gent que és creient i practicant, és per norma general, sumissa i abnegada, que intenta solucionar els seus problemes anant a misa, sense afrontar-los. Intenten buscar una resposta per saber què ens depara el més enllà i el que fan és creure en un Déu que no poden escoltar, veure ni tocar i que els perdona per tot el que fagin malament. Molt racional...

Unknown ha dit...

Sol Serra que vols dir amb que " hi ha molta gent que es dependent de altres persones, on els individus de avui en dia son covards"

El que vols dir es que hi han persones que necessiten un senyor per que son covards?? es adir que el senyor necesita un esclau covard?

Sol Serra ha dit...

Vui dir amb " hi ha molta gent que es dependent de altres persones, on els individus de avui en dia son covards" que la societat d'avui en dia, amagan el cap quan es troben devant dun repte, i si no amaguen el cap busquen altres camins que arriben a altres llocs i s'excusan que el cami per el que volien anar no era el ideal, es a dir s'enganyen ells mateixos. Referent a la teva pregunta, no se que contestarte...

Unknown ha dit...

Vale, gràcies ja ho he entes jajaj

estic totalment d'acord amb tu i a ma la majoria dels meus companys.

La pregunta que seria interessant es plantejar-nos si som esclaus o senyors de la nostre vida.

Jo per exemple penso que de vegades soc senyor i d'altres esclaus. encara que sempre hauria de ser senyor si vull aconseguir el que vull

Sol Serra ha dit...

Posare un exemple. Jo vaig ser ''senyor'' a primer de batxillerat, perque sabent que les mates mai van ser el meu punt fort, vaig arriscarme a canviar de modalitat, on vaig perdre per totes les bandes repetint curs, fins aquest any vaig intentar lluitar i aconseguir una cosa que vaig proposarme, pero vaig rendirme i vaig caure a l'esclavitut, amagant el cap sota la sorra com un astrus, i posantme l'excusa de:''També he canviat perque no se que fare en un futur i no em surt a compte lluitar tant per una modalitat que no utilitzare''. Encara que ja mhe canviat de modalitat i ja he perdut un any repetint un curs, tornaria a pasar per lexperiencia de ser senyor i lluitar per el que volia

Genís Lucas ha dit...

Estic d'acord amb el Gomez, però jo crec que per sort ara s'ha perdut una mica més aquesta moral i la creença de Déu. I responent a una pregunta molt interessant que ha deixat la Carla que jo especificaria que som senyors de la nostra vida però depèn de nosaltres l'esclavitud. Això ho dic perquè, nosaltres tenim l'opció a decidir, però potser les eleccions algunes vegades serien decisions d'esclau. Un exemple que he tingut experiència en veure-ho seria alguna gent amb poc caràcter i que s'ha deixat potser influenciar per gent que no s'assemblava al seu caràcter, ha sigut per la influència de popularitat.

Ruth ha dit...

Estic d'acord amb el comentari que ha fet la Sol i amb l'exemple que ha posat al respecte.

En el meu cas, per sort, tot i saber que el contingut del batxillerat científic em seria molt més complicat d'aprovar i em suposaria molt més esforç, sobretot a Segon, vaig decidir lluitar i jugar-me-la, sabent que el científic no era la modalitat adequada per el que jo volia estudiar en un futur. Finalment, ara que ha acabat el curs em sento realment satisfeta dels meus esforços i se que tot el que m'aportarà d'ara a endavant serà benefici, gràcies a haver agafat aquesta modalitat en comptes de la que (per mi) suposava un camí més fàcil.

Unknown ha dit...

Crec que si defeneiz alguns individus. Molts d'ells, tenen dependència a altres persones, creuen en la seva inferioritat cap als altres, busquen excuses en les coses que no son capaços de plantar cara. No lluiten es queden sentats fins que arribi alguna cosa, no tenen personalitat, crecr que tots aquells son els que es defineixen com la moral de l'esclau. On arriba un moment que pero sentir-se bé amb si mateixos intenten autoconvencer de que els qui lluiten, es superen, i tiren cap a endevant no son els que seràn feliços .