dimecres, d’octubre 29, 2014

Les coses existeixen pels humans o són independents.

Plató ens parla de la importància de les Idees, que són l'essència de les coses: una cosa és el que és perquè participa de la Idea. Una arbre és una arbre perque existeix la idea d'arbre de la qual ell és una imitació. Sense ella no és res. Aristòtil ens diu que les coses són una matèria (de que està feta), però també una forma (la idea que la defineix). Els dos ens podríem fer pensar que les coses per ser més que un "troç de matèria" necessiten del concepte.
Aquest video mostra què passa quan no tens el concepte d'ipad. "Com et va l'ipad que et vam regalar" li pregunta ella, i ell contesta que li va molt bé.
-Fins a quin punt són importants els conceptes?
-Podem dir que hi ha coses que fins que no tenim el concepte no existeixen?
-La real Acadèmia de la Llengua espanyola ha modificat recentment la definició d'algunes paraules com "referendum", "nacionalitat" "sobirania" "estat", "ciutadà" (la noticía aquí) Podem dir que han canviat el concepte per fer-ho més clar o que han canviat la cosa que el concepte representa?
-Hi ha realitats "humanes", és a dir, que només existeixen pels humans?
(Podeu parlar de qualsevol de les preguntes, no necessàriament de totes!)

17 comentaris:

Raul Sanchez ha dit...

Per començar, els conceptes són tant importants com que sense aquests no 'existiria' cap tipus de matèria, si que seria visible per a tothom, pero no li donariem realment cap significat, si que existeixen perquè no han desaparegut, però al no tenir la idea, ens és indiferent.
No es que només hi hagin certes realitats que només existeixen pels humans, si no que hi ha realitats que només els humans entenem el concepte, i com que l'entenem, li donem la importància que pugui tindre, i els que no són humans al no ser conscients de les idees que no saben i nosaltres sí, actuen de manera que li és indiferent aquella matèria amb falta de concepte.

Enric Sales ha dit...

Els conceptes són importants fins al punt que si tu veus una taula i no tens la idea d'aquesta, no la coneixeràs del tot i per tant no sabràs ni què és realment ni quina és la seva utilitat, és a dir, són importants en l'àmbit del coneixement ja que fan que entenguis les coses (matèria) mitjançant les idees d'aquestes (forma) però alhora són prescindibles en aquesta vida ja que pots viure sense entendre el significat de certes coses i l'exemple més clar és el mateix vídeo, en el qual una persona gran pel fet de no tenir el concepte d'aquesta nova tecnologia doncs l'utilitza per a una altra cosa sense cap problema.

Alex Galindo ha dit...

Els conceptes no són importants per a l’existència de les coses en sí, sinó per a l’ús que fem d’elles, sigui el correcte o no. Els conceptes són importants perquè tot i que l’home gran no sap el concepte d’ipad, utilitza aquest com a fusta per a tallar verdura perquè hi associa aquest concepte. L’home gran, encara que no gaudeixi del real funcionament de l’ipad, està satisfet amb la funcionalitat que li ha donat. Per què són tan importants els conceptes? Perquè si l’home no hagués sabut cap concepte amb el que associar-ho, aleshores l’ipad hagués sigut totalment inútil, de la mateixa manera que si hagués conegut el concepte d’ipad, aleshores podria haver gaudit de la seva funció real.
Hi ha coses que fins que no tenim el concepte no existeixen? Si pensem en coses fetes de matèria, com l’ipad, és obvi pensar que existeixen encara que no coneguem el seu concepte o en associem un altre concepte erroni, ja que l’ipad continua sent un ipad encara que no coneguem el seu concepte. El que sí és veritat és que l’ipad com a tal no existeix per a nosaltres fins que no coneixem el seu concepte. Ara bé, un concepte abstracte com ara l’amor també existeix encara que no sapiguem el seu concepte, ja que el podem experimentar independentment de conèixer el concepte o no. En resum, tot existeix, encara que no tinguem el seu concepte.

Rubén García Del Horno ha dit...

En primer lloc he de dir que, personalment, penso que aquest és un dels temes més complexos. Estic bastant d'acord amb el Raul. Primer és el concepte i després la matèria. És cert que la matèria, en molts casos (aquells en què no és fruit de les invencions humanes), va sorgir abans que el concepte, com un arbre. Però, era simplement matèria, o sigui, no era res. Després els humans vam construir el concepte d'arbre, i, per tant, aquella matèria adquiria un significat i passava de no ser a ser. En el cas dels objectes inventats és evident que primer va sorgir el concepte i que, per tant, tenia un significat abans d'esdevenir matèria, així tindríem l'exemple de la gorra que va posar el Kilian a classe (aquell que va inventar la gorra ho va fer per un motiu i amb una intenció). D'altra banda hi ha els conceptes abstractes, mencionats per l'Alex. Però precisament com són abstractes, manquen de matèria i per tant són conceptes. Finalment vull plantejar una reflexió. Nosaltres hem creat conceptes per entendre suposades matèries que no coneixem. Tots tenim un concepte del que és un extraterrestre. N'hem vist algun?
Amb tot això vull dir que per mi sense conceptes no hi ha significat i sense significat no hi ha res (en el sentit de que no ho coneixem i ens seria indiferent, quelcom molt difícil per la raça humana).

Aristòtil ha dit...

Benvolguts filosofants. Veient la vostra remarcable intel·ligència i tenint en compte que el tema m'interessa he decidit intervenir-hi. Per mi, el concepte és com la substància, allò que fa que una cosa sigui el que és. Per no confondreu-ho amb el concepte mental, prefereixo anomenar-lo "forma", en el sentit que Plató dona a les Idees; és a dir, allò que existeix independentment de nosaltres. Si pel meu gran mestre la forma o Idea estava fora dels éssers, per mi es troba en els éssers mateixos. Per això no estic d'acord amb el Sr Galindo ni amb el Sr García. Les formes són la substància de les coses. La forma o concepte de l'arbre el defineix com a arbre independentment de que jo ho sàpiga o no. I saber què és un arbre és conèixer aquesta forma que es troba en ell i que és la seva substància. Estic encantat de participar-hi i intentaré seguir llegint la vostra discussió.

Mireia Martínez Rubió ha dit...

El que realment és important és la matèria però sobretot la seva funció. Els invents creats pels humans, i per tant, nombrats per nosaltres mateixos, són creats amb un propòsit, tenen una funció. Els objectes i matèria poden tenir diferent mida, color, material... però si no serveixen a la funció per la qual van ser creats són inútils, i per tant ens desferem d'ells. I respecte als conceptes, sí que són important, però és una necessitat més humana que vital. Ja que tenim la necessitat de nombrar i classificar les coses que ens envolten. Facilita la comunicació i entendre'ns entre nosaltres. Altres vegada tornem a la necessitat humana de voler-ho controlar tot i conèixer.
Tot i que també estic d'acord que, sobretot en els éssers humans, el nom -concepte- és molt important, ja que passem tota la vida amb ell, i poc a poc passa a formar part de nosaltres, una de les coses a les quals se'ns associa.

Claudia Coba ha dit...

Penso que, la paraula concepte és molt important ja que sense ella no sabríem que és per exemple un IPad i no ho associariem amb cap objecte però quan ja coneixem aquell objecte en particular i sobretot sabem quina forma té ja podem dir que aquell objecte té una funció determinada. Respecte al comentari anterior,la materia no és tant important com la forma i té raó ja que no és important de que estigui fet sinó quina forma té i posteriorment, quina utilitat li donarem.
Així doncs, avui en dia en la societat que vivim aquesta paraula és fonamental per saber i reconèixer un objecte. És bàsic saber els conceptes de les idees i saber reflexar-los en materia.

Rubén García Del Horno ha dit...

Primer de tot m'agradaria saludar l'il·lustríssim Senyor Aristòtil. Comparteixo una idea amb la Mireia, que els humans tenim la necessitat de conèixer i controlar tot. Estaria encantat de que el Senyor Aristòtil m'expliqués com funciona tot això en els sentiments abstractes (on no hi ha present cap tipus de matèria), com podría ser l'odi o l'amor. Reconec que aquest tema m'és bastant difícil i confús. Jo no crec que la forma de l'arbre el defineixi si nosaltres no coneixem aquesta forma. Si nosaltres no associem cap concepte amb un tros de materia, aquella matèria existeix de per si? Sincerament no ho crec. Nosaltres som qui donem aquesta forma. Si demà apareix per primera vegada un tros de matèria a la Terra que ningú és capaç de reconèixer no será res. Després investigarem i li donarem una utilitat i llavors passarà a ser alguna cosa.

Claudia Coba ha dit...

Llegint el comentari d’en Rubén plantejo dues preguntes: Com organitzaries una Polis si tu fossis governant sense idees filosòfiques? I com solucionaries els problemes de que els filòsofs volguessin formar part del govern?

Enric Sales ha dit...

· Respecte la pregunta del principi que tracta sobre la real Acadèmia de la Llengua espanyola la qual ha modificat recentment la definició d'algunes paraules com "referèndum", "nacionalitat" "sobirania" "estat", "ciutadà". Penso que comparant l'edició número vint-i-dos, que és del 2001, i la nova, han canviat la cosa que el concepte representa i penso que aquest fet ve, per part, lligat amb el procés sobiranista que té lloc en el nostre país actualment. Penso que els conceptes passen a ser més justs pels ciutadans i menys centralitzats en l'àmbit del govern. Un exemple de més justs pels ciutadans és la modificació del concepte “referèndum”, el qual passa a ser més polític i permet al poble consultar lleis i/o decisions. I un exemple de menys centralitzats en l'àmbit del govern és la modificació del concepte “estat”, el qual passa de parlar sobre decisions en un govern comú a parlar d'òrgans de govern propis. Cal afegir que en la nova edició el terme sobirania nacional queda eliminat. Amb tot això intento explicar que al fer aquesta modificació han canviat la cosa que representa les paraules esmentades anteriorment.

Mireia Martínez Rubió ha dit...

Els conceptes com a idea general són una cosa, però els canvis recents en les paraules ''nacionalitat'', ''estat'', ''referèndum''... són una cosa molt diferent. Com diu l'Enric, aquests conceptes han estat modificades per un petit grup de la població d'acord amb els seus interessos. La veritat és que la idea de referèndum l'entenem tots igual. I encara que no es digués 'referèndum' continuaria existint (ho hauria d'existir) un procés pel qual se'ns pogués preguntar als ciutadans que volem? i si estem d'acord amb certes polítiques.
Podem canviar conceptes, però no per modificar un significat anul·lem l'anterior. El referèndum no deixarà d'existir, encara que rebi un altre nom. Almenys en aquest cas.

Claudia Coba ha dit...

En aquest cas, crec que aquestes paraules no haurien de ser modificades actualment ja que, normalment, les modificacions, ara per ara, no són per millorar. No entenc perquè després de centenars d’anys que existeix la paraula “Referèndum”, per exemple, ara s’ha de canviar el seu significat. Tots sabem perfectament el seu significat, però crec jo, que actualment les paraules envers a la política estan sent modificades per afavorir a persones concretes. Per això, estic 100% d’acord amb una de les frases de la meva companya Mireia on diu que podem canviar conceptes però no pel fet de modificar el significat automàticament eliminarem l’anterior.

Adrià Muñoz (el savi de 2n B) ha dit...

Jo vull dir, que es cert que la matèria va existir abans que el concepte, com molt bé ha dit el Ruben, i també estic d'acord que nomes era màteria i no era conegut com a "arbre", "taula" o el que sigui. Vull dir, que sense un concepte no podriem definir que es cada cosa, pero tambè penseu, si no s'hagues creat el terme "concepte" s'hagues creat algun altre terme, creieu que si hagues sigut un altre terme, i no el terme "concepte", les definicions serien iguals?

Claudia Coba ha dit...

Responent a la teva pregunta Adrià, jo crec que si que s’hagués creat un altra terme per enunciar la paraula “concepte” ja que la paraula en si no es tant important com el significat que tu li donis posteriorment. Les definicions de les paraules seguirien sent les mateixes ja que no canvia aquella cosa sinó només canvia el nom en que ens dirigim a ella, però aquella cosa continuarà sent la mateixa.

Adrià Muñoz (el savi de 2n B) ha dit...

Entenc el que vols dir Claudia, i estic d'acord amb tu, però també crec què depen de les persones que han anat existint, pero clar, són molts "potser" i ja parlariam d'un "destí" del planeta Terra.

Nara Alvestegui ha dit...

Lo importante de las cosas para nosotros es la función que desempeñan para nosotros, sino es inútil. En el momento que podemos prescindir totalmente de algo, tendemos a olvidarlo, y con ello la idea que conocíamos de ella.
Hoy en día, tenemos miles de cosas a las que les podríamos sacarle más partido pero, al no conocer las posibilidades que nos ofrece, ni siquiera nos molestamos en intentarlo.
La sociedad no avanza al ritmo que debería porque, aunque conozcamos las posibilidades que nos ofrece la naturaleza, hay a quien no le conviene que le saquemos mejor provecho. También hay miles funciones que tiene un IPad, la de este hombre es una de ellas, la que nosotros le
daríamos es otra, pero estoy segura de que habrán muchas más y más eficientes que las que todos los que estamos en este bloc le daríamos.

Adrià Muñoz (el savi de 2n B) ha dit...

Tienes razón nara, pero si no le damos mejor provecho no es porque no sabemos encontrarlo, sino porqué a nuestra sociedad no le interesa para nada ese provecho, ya que todo esta relacionado con el dinero, si no es lucrativo, se tiende a no hacer, se tiende a olvidar para todos, relacionado con tender a olvidar tal idea.