La democràcia avui en dia, en canvi, és sinònim d'evolució política d'un país. Malgrat això, les nostres democràcies ens donen cada dia mostres suficients de que els nostres governants tampoc saben què és el millor pel benefici com; ans al contrari, moltes vegades busquen el seu benefici personal a través de la politica. És per això que ara tothom parla de regeneració democràtica. Tot pensant en aquest idees:
-Què creieu que diria Plató de la situació actual de les democràcies occidentals? Som millors, iguals o pitjors que l'atenenca que va condemnar Sòcrates?
-Com enteneu vosaltres el terme regeneració democràtica? Què podem dir avui dia que significa la paraula "democràcia"?
17 comentaris:
El terme regeneració democràtica l'entenc com el fet de canviar el model i la idea de democràcia que hi ha actualment a millor, és a dir, avui en dia ens queixem sobre els polítics corruptes i les seves jugades brutes, i en el cas del nostre país, tenen el poder uns certs grups polítics els quals se les maneguen al seu gust per tal de tenir-ho tot ben controlat i treure'n profit, només pensant en ells mateixos. Però això és ser injust i egoista, ja que a més a més no han sabut governar correctament del tot, llavors caldria mitjançant la força del vot i la voluntat/unió del poble, donar veu i poder a aquells partits que es comprometen amb una vertadera regeneració democràtica i compleixen amb els ideals de ser justs, buscant el benefici comú i no pas el propi.
El significat teòric de la paraula democràcia seria que el poble tingués poder com ja fa molts anys passava, el cas és que amb el pas del temps s'ha anat modificant, fins arribar al punt actual en el que el sistema no ho permet, donant més poder/importància als seus membres representants que no pas a la veu i als vots del poble.
Jo he de dir que, en part, estic d'acord amb Plató pel que fa a l'organització política. Si ell veiés com funcionen els països democràtics, suposadament "avançats", s'adonaria que és bastant semblant al sistema atenenc.
Per mi, la regeneració democràtica hauria de consistir en intentar perfeccionar aquest sistema. Hauria de ser sinònim de canvi, d'abandonament d'un sistema que està regit per la ignorància d'aquells que triem. S'hauria de formar el poble per tal que fos capaç de saber decidir allò que més li convé i aquelles persones més capacitades per governar. Pot sonar gairebé impossible, fins i tot utòpic.
Amb això vull dir que discrepo amb l'Enric. La democràcia que tenim és la democràcia que els espanyols hem construït. El PP i el PSOE no haurien manegat al seu gust si nosaltres no els haguessim escollit. Si han fet les coses malament, per què no els hem castigat i hem tornat a donar-los el poder? Tampoc hauríem de tenir l'esperança en que existeixen alguns partits que realment busquen el bé comú. Això és molt fàcil dir-ho quan ets una força minoritària. És molt fàcil acusar de "casta" i lladres als grans partits quan ells no ho han estat perquè no han tingut l'oportunitat.
En conclusió, si el poble no està format i no compta amb els coneixements necessaris per saber decidir i, per tant, no disposa de representants competents i capacitats, la democràcia és el pitjor sistema. Una forma de govern que atorga el poder a la ignorància.
Penso que la idea de la democràcia està massa idealitzada. Per començar, avui en dia, molt poca gent s'interessa en la política així que no es d'estranyar que aquells que arriben al poder mitjançant eleccions cada 4 anys siguin persones no capacitades per fer-ho. La política s'ha convertit en una manera ràpida i fàcil de fer diners, ningú pensa ja en el benestar del poble. La democràcia no funciona, i Plató ho va dir ja fa 25 segles enrere.
Les democràcies d'avui en dia no són pas millors que aquelles que estaven vigents a l'antiga Grècia, ja que cap de les dos ha aconseguit el seu objectiu de instaurar el benestar en el país, nació o poble.
Penso que una regeneració democràtica és necessària, sobretot en aquests moments tant crítics en els que es troba el nostre país. Necessitem un canvi radical i aquest hauria de començar per la reducció o selecció de candidats per governar el país.
La gent que és presentés hauria de tenir una formació, uns coneixements mínims. No tothom pot governar, com a clara evidència tenim el cap de govern d'Espanya. De moment l'únic que ha fet el seu partit ha estat aprovar lleis injustes i descabellades, aplicar retallades desmesurades i robar diners del fons públic. Quan arribarà el dia en que faran el seu paper correctament i vetllaran pel poble? No és això el que hauria de fer el cap d'una democràcia?
Crec que si comparem aquella època amb l'època actual està clar que trobarem certs canvis, però crec que ni som pitjors, ni millors, potser només diferents. Com diuen els meus companys, quan es diu d'una regeneració demòcratica, ens referim a anar actualitzant, renovant i millorant el sistema democràtic. Perquè està clar que si l'actual sistema no funciona s'ha de canviar o remodelar per a que hi hagin canvis en el sistema, i a lo millor, fer un canvi més enfocat a poder 'crear' una societat on es valori més el bé comú per a què qui acabi governant sigui el reflexe de la societat seria més idoni. Jo com a democràcia entenc que és un sistema que funciona a través de la opinió de tothom, on acaba sortint certs representants que fan el que la majoria del poble decideix, però a dia d'avui ho veig com un sistema on aquests representants no actuen com diu la majoria del poble, si no que ho fan depenent dels seus propis beneficis i que es fa molt difícil poder canviar això a conseqüència del sistema ja fet d'aquests representants.
Tot i que estic d'acord amb vosaltres, m'agradaria fer un matís. Sota la meva opinió, qui ha de vetllar pel poble és el propi poble, de fet, té l'oportunitat de fer-ho cada 4 anys. Vull dir que si els incompetents de Rajoy i Mas han fet les coses malament (d'això no hi ha cap dubte) és perquè nosaltres ho hem permès, encara més, nosaltres els hem ofert la possibilitat de que ens mostressin la seva ineptitud. Evidentment, els polítics tenen una gran part de la culpa de que la nostra democràcia sigui pèssima, però no ens enganyem, nosaltres també.
Estimats aprenents de filòsofs. En veure que em citàveu i em donàveu, en part, la raó, m’he vist amb ganes d’intervenir en el vostre diàleg. Realment veient el panorama polític del vostre país és fàcil donar-me la raó pel que fa als problemes de la democràcia. Però, d’altra banda, al llarg de la Història tampoc he pogut comprovar que existeixi una monarquia sàvia i justa. Potser la regeneració política de la que parleu podria venir pel fet que passessin a governar no polítics sino un comité de savis. Si fos aquesta la qüestió, quins tipus de savis o especialistes creieu que hauríen de formar aquest comité? Hi posaríeu a filòsofs? Seguiré amb delit els vostres comentaris.
Estimat Plató, que els savis governessin és una idea molt encertada però a la vegada difícil de concretar i aconseguir. Primer de tot caldria formar a aquest savis i seleccionar els millors o més preparats per governar. Això a part de ser una tasca difícil és molt ambigua, ja que primer de tot hauríem de posar-nos d'acord en quines qualitats són necessàries per governar. I si realment fos tant fàcil, no s'hauria fet ja?
Respecte a posar filòsofs com a polítics, tampoc ho recomanaria, ja que sí que pensen molt i tenen grans capacitats, però no sé si serien els més encertats per prendre decisions. Sí que calen coneixements però també cal experiència i iniciativa, i això no necessàriament ho ha de tenir un filòsof.
Primer de tot caldria posar en ordre els nostres objectius i el que necessitem i volem per anar cap endavant i viure millor, i després qui seria capaç de dur-ho a terme.
Claudia Coba ha dit....
Realment jo no crec que un filòsof estigui preparat per governar. Crec que una persona que només pensa i medita en temes ambigus no està capacitada per ser un bon governador ja que fan falta altres coneixements . Primerament, per governar has de saber com portar un poble, i segons Plató el que ha de governar a de ser un home just, però realment sabem qui es l'home just que ha de dirigir el poble? Tenim clar que vol dir justícia ? No és tant fàcil saber quina persona ha de portar la Polis, com diu la meva companya Mireia, hauríem de saber quines qualitats ha de tenir un governador i no només ser just serveix ja que altres persones que no són filòsofs i no tenen aquests coneixements també podrien ser-ho i fins i tot, podrien governar millor que un filòsof. A més, si un filòsof, en aquest cas Plató, governés no estaria d'acord amb cap de les seves idees ja que no seria un bon model a seguir d'una societat.
Estic totalment d'acord amb la Mireia i amb la Claudia. És una tasca realment complexa la de definir els objectius de govern, així com la de seleccionar les persones idònies per ocupar el càrrec de governadors.
De fet, la Mireia diu que primer hauríem de posar-nos d'acord tots per saber les qualitats necessàries per governar, però segons vosté, estimadíssim Plató, aquesta decisió no l'hauria de prendre un poble ignorant sinó aquells més savis. Ens adonem com de difícil seria intentar posar la primera pedra d'aquest sistema?
En tot cas, en el comité de savis jo inclouria a personalitats rellevants de diversos àmbits (economia, cultura, justícia, etc.) però recordem que necessitem un equip ben coordinat, amb esperit de lideratge i que es posi d'acord en una certa forma de governar (més progressista o més conservadora, més nacionalista o menys, etc.). Perquè la societat funcioni i sobre tot, avanci, necessitem un govern fort, sòlid i responsable. Potser afegiria algun filòsof, però el que portaria al caos i a l'estancament perpetu seria un comité únicament integrat per filosòfs. Perquè, siguem sincers, aquest govern necessitaria ser sofista per tal de convèncer un poble "ignorant" de que ells són els més capacitats per treure un país endavant.
Llegint el comentari d’en Rubén plantejo dues preguntes: Com organitzaries una Polis si tu fossis governant sense idees filosòfiques? I com solucionaries els problemes de que els filòsofs volguessin formar part del govern?
Voldria respondre al post de la claudia, pero sense respondre exactament les 2 preguntes que ha plantejat, ja que crec, que la qüestió no es que tinguis idees filosofiques, sinó que sapigues dur a terme els conceptes de: legalitat, ordre, ben estar,etc. necessaris per una bona convivencia,sabent que dins d'aquesta polis imaginaria, hi haura diferents tipus de persones amb diferentes personalitats, i obviament amb idees contraries a les que tu puguis arribar a implantar.
I responen a la segona, jo crec que seria tan fàcil, com deixar que dins del govern, hi hagues 1 persona de cada matèria, per exemple: 1 filòsof, 1 catedràtic, etc.
La pregunta clave aquí es ¿qué es la democracia? Porque yo creo que de todos nosotros ninguno la ha vivido. Hay demasiada corrupción para plantearnos siquiera que existe el sistema de gobierno democrático. A mi, personalmente después de las lecciones sobre democracia que me han dado estado dando estos últimos años nuestros gobernantes, se me pone la carne de gallina cuando dicen que el poder lo tenemos nosotros, cada vez que me dicen que somos nosotros los que elegimos a estos incompetentes. Pese a todo esto, me pregunto cuando votamos nosotros que nuestros representantes tengan semejantes sueldos, cuando aprobamos TODOS nosotros la constitución vigente y las leyes, dudo que la gran mayoría haya tenido siquiera oportunidad para leerlas.
Por todo esto vuelvo a preguntar ¿qué es la democracia?
Con respecto a lo que dice Mireia y a lo que piensa Platón, de que es un filosofo el debe gobernar, lo veamos como lo veamos, una persona no puede saberlo todo, no hay un gobernador justo precisamente porque ninguno de nosotros tenemos la misma idea de justicia. Seria muy injusto decir "mi idea de justicia es cierta y la tuya no, por eso debes hacer lo que yo te ordeno", creo que a ninguno de nosotros le haría ninguna gracia y un día u otro, acabaría en una revolución más.
Lamentablemente un gobernador justo acaba creando una dictadura, cualquier tipo de gobierno donde la persona que esta en el poder no se puede cambiar fácilmente acaba siendo una dictadura más. Aunque es curioso que solo recordemos a nuestros dictadores "malos".
Creo que el termino regeneración democrática hoy en día no significa más que cambiar los dirigentes que están en el poder por otros, seguramente por otros más jóvenes, sangre fresca por así decirlo, los cuales harán exactamente lo mismo.
Hay mucho que cambiar para llegar a la justicia que tanto anhelan, por eso no creo que sirva para nada, es más, creo que irá a peor, debido a que los jóvenes de hoy en día, aparte de tener menos experiencia, son muy conformistas, como mucho se los ve saliendo a la calle para protestar, pero no se ve ningún radical, porque lo llamarían loco. Pero que se le va a hacer, son los locos los que cambian el mundo y en este caso, hay que cambiarlo todo
Respecto a lo que dices de Platón, actualmente se encuentran muchas lagunas a las ideas de Platón, respecto a cual metodo de gobierno es mejor, puede ser cierto que debe ser 1 filosofo o cualquier otra persona sabia la que debe gobernar, pero es obvio que lo debe elegir el pueblo.
Aunque nosotros tenemos unos precedentes de malos gobernantes que hace que no podamos hablar mucho al respecto
Creieu de veritat que la democràcia és bona? Si creieu que sí, penseu, doncs, que seria just que a una casa on conviuen 5 persones, després d'una votació sobre qualsevol cosa, com per exemple voler televisió o no, si 3 voten en contra i 2 a favor, seria just pels que han perdut la votació? La majoria hauria guanyat només per un vot. Aleshores, aquests 2 votants perdedors haurien de conviure insatisfets al no poder tenir televisió. Creieu que això està bé? Creieu que és un bon mètode decidir mitjançant votació (democràcia)?
Sota el meu put de vista, trobo que això està tant malament com una dictadura, ja que, a fi de comptes, sempre quedarà gent descontenta.
Altres mètodes de govern, com l'anarquia, per exemple, tampoc resultarien satisfactoris per tothom, no?
D'altra banda, Plató deia que ha de governar el més savi per tal d'aplicar bé el bé i la justícia, però n'estic segur que fins i tot governant el més savi, hi hauria gent desaprofitada, no es així? Per tant aquesta gent desaprofitada estaria en contra també. Fent referència al que he dit abans, una altra vegada no tothom acabaria satisfet.
Aleshores, quina és la millor forma de governar? Jo, companys, proposo el pacte. Sí, heu llegit bé... EL PACTE!
Pactant les condicions amb persones de tota mena de postures es pot arribar a un acord segons els interessos de tots. Tothom en surt afavorit perquè del pacte no tot serà fet a la mida per cadascú, però almenys, una petita porció dels beneficis del pacte, quedarà repartida entre cada postura. Per tant, em ve l'idea que pactant estaríem sent el màxim justs possible. No és així? tothom estaria igual de content i de descontent. Tothom sortiria igual de guanyant que perdent.
Sé el que penseu: no seria ideal per a ningú tot i sortir una mica beneficiats; però és la màxima justícia que es pot assolir. Les coses ideals no existeixen; la perfecció no existeix. Ni tan sols sabem què és perfecte i què no. Potser ho és l'infinit, ja que no té límits. En fi, retornant a la meva idea, com que no assolirem la satisfacció màxima en un món d'opinions i de punts de vista diferents, com a mínim podem aproximar-nos; i pactant és la única manera.
M'agradaria representar la meva idea mitjançant un dibuix mental. En una figura tridimensional piramidal de X costats igual al número de diversos punts de vista del tema a pactar, suposem que de la base d'aquesta figura, a cada vèrtex en neixen unes columnes l'allargada de les quals és igual a la quantitat de benefici que s'obté del pacte. Aquestes columnes volen unir-se en un mateix vèrtex i formar la figura tridimensional més alta possible. Matemàticament, com creieu que assolirien la màxima alçada? Efectivament, l'assolirien sent, totes les columnes, igual de llargues. S'acostarien més al cel, referència de la justícia (en la meva metàfora). Així doncs, dono per argumentada la meva idea. Què en penseu?
Bon text Gerard, Per començar jo no crec que la democràcia sigui un sistema perfecte ni tan sols just però el que tu proposes es EL PACTE, personal ment crec que es utòpic, es a dir que estaria molt bé a la teoria però no a la pràctica. Aquí t'exposo els meus arguments:
Si l'objectiu del pacte es que tothom estigui minimament satisfet amb el que decidim podria funcionar però això requerix una gran implicació per part de la població en la que s' hauría de pactar tot. Els problemes que jo hi veig són que les idees de la gent són tan diferents que difícilment arribaríem a un pacte.Crec que amb el instint animal que tenim(uns mes dominat que altres) es infinitesimalment difícil arribar al pacte tal i com tu dius.
Per acabar afegir que el pacte forma part de la democràcia
Publica un comentari a l'entrada