dimarts, de març 17, 2015

Sobre la felicitat

Un dels aspectes importants a la filosofia de Mill és la seva reflexió sobre la felicitat. Avui en dia, molts psicòlegs parlen del tema. Eduard Punset a una revista al diari El Mundo fa les següents afirmacions:

"Es sorprendente hasta qué punto han cambiado en los últimos diez años los interrogantes que suscita la felicidad. Antes no se hablaba de ello porque se consideraba un sentimiento y, por lo tanto, algo no abordable en una conversación seria. Impresiona constatar hasta qué punto ha cambiado esa perspectiva: hoy se pueden contar casi por centenares los científicos avezados en el tema que hablan de sus orígenes, su naturaleza y su proyección social. Antes no es que no se sintiese felicidad, sino que no se hablaba de ella. No se reconocía que su carencia podía ser la razón de nuestros males. Ahora los europeos hablan de la felicidad en términos iguales o parecidos a los africanos. Es un sentimiento emocionalmente reconocido, que sabemos que tiene que ver con las descargas de oxitocina, vasopresina y dopamina y no con las experiencias pasadas o la predisposición ancestral a los miedos".

I al final es dona 5 claus per la felicitat: "No mires atrás.Descubre cuál es tu elemento y contrólalo. Aprende a compartir la alegría y el dolor de los demás. Asume que estás en el lugar más diminuto del universo. La quinta clave aún está por descubrir".

-Què pensaria Mill d'aquestes idees?
-Què en penseu vosaltres?

19 comentaris:

Unknown ha dit...

Jo crec que el que diu Punset és veritat. Abans, els que no tenien gaire poder econòmic treballaven i vivien per sobreviure, majoritàriament. No tenien ni diners ni temps per pensar en el què els feia feliços, i molt menys, en lluitar per un fi que els fes feliços, com diu Mill.
Però, ara ja tenim el temps i els diners, i ara ja no es busca només la felicitat, sinó, on podem trobar o en què la màxima felicitat.

Unknown ha dit...

Sempre he considerat que el tema de la felicitat és bastant complex, ja que, tot i que tots en coneixem el concepte, cadascú en té una visió lleument diferenciada de la dels altres. Bàsicament, vull dir que, al tractar-se de quelcom tan personal, el component de subjectivitat és tan present que em sembla massa fred i poc rigorós el fet de reduir la felicitat a un fenomen biològic. Desgraciadament no podem veure com ha estat abordat aquest tema al llarg de la història de la humanitat, però tampoc crec que la felicitat hagi estat un aspecte del qual no s'ha parlat o al qual no se li ha atribuït la importància corresponent.

Diuen que a més vell, més savi i és per aquest motiu que no m'atreveixo a posar en dubte les cinc claus de Punset.

Puc estar parcialment d'acord amb la Mar, però penso que és inherent a la qualitat humana el fet d'anar en recerca de la felicitat en la mesura que sigui possible. Amb tot, opino que la felicitat s'ha vist molt alterada pel capitalisme i la dinàmica del món occidental.

Mireia Martínez ha dit...

Estic d'acord amb la Mar, abans la felicitat no era l'objectiu primordial en les vides de les persones, estaven més preocupats sobrevivint. Però a mesura que la societat s'ha anat definint com la que és avui en dia, les nostres prioritats han evolucionat també, posant la felicitat com una prioritat. Tot el que fem, directa o indirectament, ho fem per aconseguir la felicitat.
Encara que aquesta felicitat és difícil de definir, ja que com ha indicat el Rubén, és un sentiment o fenomen molt subjectiu. Respecte a les claus d'en Puncet, trobo que són prou encertades i que en Mill hi estaria bastant d'acord, ja que en les claus es defensa que aprenent a gaudir de la felicitat aliena aconseguirem la nostra pròpia felicitat (com a individu social que som). I també la que diu que cada individu ha de descobrir allò que millor se li dóna i explotar-ho.

Unknown ha dit...

Personalment, igual que la Mireia, crec que Mill hi estaría bastant d'acord.
De totes maneres continuo reafirmant-me en la meva postura: és evident que tot allò que fem té com a máxima finalitat trobar la felicitat, però això no es deu a una circumstància histórica, sinó que l'ésser humà sempre ha actuat així. Quan diem que ara sí que ha esdevingut una prioritat, a què ens referim exactament? Sincerament crec que si hi ha alguna cosa que ha canviat respecte la posició de la felicitat en l'escala de prioritats, hauríem de dir que ha estat el foment de la felicitat material, que, com ja vaig dir, és conseqüència del capitalisme.

Joana Martínez ha dit...

Jo crec que avui en dia el tema de la felicitat s'ha tractat i s'han intentat donar explicacions des d'un punt de vista biològic, i personalment penso que no hauria de ser totalment així, encara que la felicitat és un sentiment molt subjectiu i difícil de definir. També considero que la felicitat ha estat present en tots els ésser humans durant les diferents etapes de la historia, i arribar a la màxima felicitat ha sigut sempre un dels objectius principals. Amb això vull dir que no estic d’acord en que buscar la màxima felicitat sigui un fenomen que s’hagi prioritzat en la societat actual, sinó tot el contrari, sempre ha sigut i encara és considerat un objectiu primordial, tot i que s’hagi arribat a aconseguir la felicitat per vies molt diferents segons les circumstàncies de la època.
Pel que fa a les 5 claus que dona Punset, crec que Mill hi estaria força d’acord. Sobretot quan diu que gaudint de la felicitat dels altres aconseguirem la nostra pròpia felicitat, i també quan fa referència a que cada individu representa una part diminuta dins de la societat (com a ésser social) i hem de desenvolupar la millor part de cadascú aportant allò que millor se’ns dona.

Enric Sales ha dit...

Al igual que la resta de comentaris anteriors penso que actualment el sentiment de felicitat està directament lligat amb el tema dels diners, fet que temps enrere funcionava diferent ja que les persones no disposaven ni del temps ni dels diners per lluitar per tot allò que els fes feliços.
I respecte les 5 claus (4) que fa Eduard Punset fent referència a trobar el millor tu i compartir-lo amb la resta penso que el filòsof Mill hi estaria completament d'acord ja que coincideixen amb la seva manera de pensar.

Xavier Bricullé ha dit...

Bona nit!
Aquest post em sembla molt interessant ja que la felicitat, en la meva opinió, és el més important en la vida. Jo de gran vull ser feliç (ja ho soc).
Amb les paraules de Punset estic d'acord quan diu que la felicitat "s'ha posat de moda" entre els científics aquí a l'occident. En canvi, no opino el mateix amb la seva idea de que abans no es parlava d'això. Crec que en altres cultures que la majoria desconeixem (m'incloc i reconeixo que m'agradaria sabr-ne més) s'aborda més el tema de la felicitat tant personal com a social. Tant en cultures orientals, africanes com sud-americanes. I respecte el que diu a que ara veiem la felicitat com els africans no entenc el que vol dir.

Xavier Bricullé ha dit...

El que diria Mill sobre aquesta opinió de l'Eduard Punset, crec que tal i com afirmen la majoria dels companys hi estaria d'acord. Aprovaria les 5 claus que Punset dóna ja que estan directament relacionades amb les seves creences, suposo que no serà pas casualitat. Buscar allò en que més destaques i aprofundir-ho per a poder millorar individualment i d'aquesta manera fer una funció social.
D'altra banda, no aprovaria això que descriu la felicitat com a un seguit de reaccions biològiques al nostre cos. Per la seva filosofia i perquè la ciència al segle XIX no podia ni imaginar-s'ho això.

Unknown ha dit...

No entenc gairebé que vol dir la Joana amb que la màxima felicitat no és l'objectiu principal si no totalment al contrari. Jo crec que abans també es buscava la felicitat però d'una manera més sentimental i no tan materialista. Ja que, el poder econòmic d'abans no els ho permetien comprar tot el que volguessin per poder assolir la felicitat màxima. I és això el que ha canviat de llavors a avui, la diferència de felicitat màxima que es buscava.

Mireia Martínez ha dit...

Després de llegir els comentaris, reafirmo que la búsqueda de la felicitat ha estat sempre l'objectiu dels humans, tant conscientment com inconscientment. Ara bé, els mètodes d'aconseguir-la, com bé han dit la Mar i la Joana, han canviat, en part per la actual visió que tenim de la societat. En cada generació les necessitats i ''requisits'' que ens marquem per ser feliços varien. Els humans i el concepte de felicitats han evolucionat al llarg dels anys, tot i que el sentiment i satisfacció d'aconseguir-la romanen iguals.

Nara Alvéstegui ha dit...

Estoy bastante de acuerdo con lo que dice Punset, antes no se hablaba, supongo que porque tenían que tratar problemas mucho más importantes que no comerse la cabeza preguntándose si eran felices o no. En cambio, hoy en día tenemos más tiempo libre.

Yo creo que le dolería bastante en su orgullo el hecho de que actualmente, más que basarse en sus ideas intenten buscarle una explicación científica viendo todo aquello a lo que le dedicó tanto trabajo lo resuman en un par de hormonas.

Adrià Muñoz (El savi de 2n B) ha dit...

Jo crec que quan parlem de felicitat, hem de parlar de sentiment que tenim, i no cal buscar-li un origen, un perquè o simplement perquè fem servir el mot felicitat, com bé diu Punset, anys enrere és parlava d'ell com a sentiment i no es buscava res, i tal com estava abans no hi havia cap discussió sobre aquesta ni res semblant.

justícia ha dit...

La felicitat la veig com una eina que ens facilita la col·laboració de les persones en societat. Personalment simpatitzo amb Mill molt encara que va ser criticat per ser poc empirista i aquesta idea que tenia Mill, de una mentalitat que no és egoista i buscar per tant els plaers que afecten de manera positiva a un gran colectiu, es la millor manera de visualitzar la felicitat.

si ens imaginem un món on la felicitat es busca mitjançant les accións pels altres acabarien un sense fi de problemes; tindriem un nombre quasi indefinit de voluntaris per qualsevol tipus d'activitat encara que no agrades al subjecte que realitza la acció (recollit recombreries en el Pacífic).

Ara bé, per a que aixó funciones hauriem de ser molt menys egoistes i poseir una moral indestructible.

Adrià Muñoz (El savi de 2n B) ha dit...

Estic d'acord amb el que diu "la justicia" ja que per molt criticat que fos Mill per ser poc empirista, els seus pensaments poc egoistes de buscar la felicitat comúna i no pas la felicitar individual poden arribar a fer que la societat tingui més bon cor cap els altres i no vulgui "putejar" a altres persones per tal d'aconseguir un bé que només li afecta a ell.

Marcel Xalabarder ha dit...

El que diu Punset sobre que no és parlava de felicitat abans és degut a que les condicions de vida no ho permetien. Els humans som éssers salvatges i tenim la necessitat i l'instint de sobreviure. Les condicions en les que ens trobem ara mateix son de una relativa comoditat i per tant disposem de temps per reflexionar sobre la felicitat.

Marcel Xalabarder ha dit...

D'altra banda no estic en absolut d'acord amb el que diu l'Enric de que els diners estan directament relacionats amb la felicitat. Els diners no són més que una invenció humana per tal de facilitar-nos la vida de manera que puguem intercanvia béns i serveis amb més comoditat. Els diners han esdevingut una veritable droga ja que apel·la a la part més salvatge de l'èsser humà que és l'afan de poder. Totes les salvatjades que s'han fet en aquest món són a causa dels diners i per tant no donen la felicitat, donen la falsa sensació de poder tenir tot el que vulguis.

Ment i Món ha dit...

En Punset té una reflexió bastant encertada sobre el sentiment de la felicitat al llarg del temps. Cada cop l'individu evoluciona cap a una espècie més intel·ligent, amb més recursos i més coneixement. La felicitat avui en dia és conegut com el propòsit humà per a la vida i l'autèntic motiu de les accions. Mill diria que els humans busquem fer accions bones, útils, i d'aquesta manera arribar a una felicitat. Per tant, la meva idea concorda bastant amb la de Mill. La persecució de la felicitat mou els humans.

Ment i Món ha dit...

Fent referència al comentari d'en Ruben de divendres, 27 de març de 2015 a les 18:16:00 m'agradaria dir que la felicitat material no ha canviat en l'escala de prioritats, s'ha mantingut sempre: avans es volien esclaus, propietats, béns, etc. Ara es volen diners, màquines molt revolucionàries i luxoses tecnològicament, etc. Crec que el fet que ha determinat que ara ens fixem més en el sentiment de felicitat és l'haver evolucionat com a espècie fent un millor ús de la raó. La ciència ha ajudat, i la política també ha estat determinant. Crec que la felicitat encara s'ha de desenvolupar més i ser més compartida i parlada; estem en constant procés d'evolució cap a la millora de l'espècie.

Anònim ha dit...

Crec que Mill estaria d'acord amb gairebé tot el que diu Punset; l'individu vol trobar la felicitat, i es troba mitjançant un fi.
Pel que diu Punset, crec que les prioritats avanç no són les mateixes que ara, i això influeix en el Nostre concepte de felicitat; però també crec que sempre hem volgut obtindre la felicitat.
Per tant, influeix la nostra societat.
Amb el que ha dit Nara, estic d'acord de que Mill no voldria que la felicitat tingués una base ccientífica, basada en hormones.
Eva Ferrer