dilluns, de març 30, 2015

Nietzsche, el rei dels aforismes.

Friedrich Wilhelm Nietzsche  (1844 – 1900)  va ser filòsof, poeta, músic i filòleg. Es considera un dels pensadors contemporanis més influïents. La seva forma d'escriure, amb aforismes de forta càrrega simbòlica i de metàfores poderoses, l'han convertit en un referent de la filosofia més explosiva i metafòrica que pugui ser condensada en petites frases o fragments. Busqueu un aforisme seu que us faci pensar i comenteu-lo. També podeu reflexionar sobre els comentaris i aforismes dels altres, especialment d'aquells amb els que no estigueu d'acord. 

36 comentaris:

Unknown ha dit...

No sólo se ataca para hacer daño a alguien, para vencerle, sino a veces por el mero deseo de adquirir conciencia de la propia fuerza.
Aquest aforisme és molt encertat en el segle en el què estem vivint, ja que representa l'ego. Molts en algun moment de la nostra vida hem fet mal algú tan físicament com psicològicament per fer veure als altres que som més forts i més intel·ligents. I ara, amb les xarxes socials han fet que atacar algú per fer mal o per nosaltres sentir-nos millor ens sigui més fàcil i a la vegada més difícil de controlar.

Unknown ha dit...

El que nos encontremos tan a gusto en plena naturaleza proviene de que ésta no tiene opinión sobre nosotros.
Aquesta altra la veig relacionada amb la que he publicat abans. Els homes són els únics que opinen sobre nosaltres, de manera crítica o no. Però, les seves opinions ens importen cada cop més i és per això que quan es desconnecta de totes aquestes opinions perquè hi estem allunyats, ens sentim a gust, més lliures i capaços de fer el volguem perquè no hi ha ningú a prop per dir-nos si el que fem està bé o no.

Mireia Martínez ha dit...

''Vuestro honor no lo constituirá vuestro origen, sino vuestro fin.''

Aquest aforisme en concret va cridar-me molt l'atenció ja que reivindica l'humà com a individu fora del col·lectiu i impulsa el pensament de que el destí i qui som està en les nostres mans. Hi estic totalment d'acord, principalment perquè em nego a definir-me pel meu origen o per etiquetes que m'imposa la societat. Penso que els nostres ideals, valors i objectius són el que et defineixen com a persona i no el lloc d'on véns, els teus pares o classe social... Aquesta frase dóna la oportunitat de formar-te a tu mateix lliurement. Crec que és un molt bon missatge.

Mireia Martínez ha dit...

Comparteixo la opinió de la Mar en el primer aforisme que ha publicat. A vegades obrim la boca simplement per sentir-nos parlar, sense importar-nos les paraules que surten de la nostra boca i l'impacte que poden tenir en els altres. Som éssers egocèntrics, i de tant en tant necessitem recordar-nos de que tenim algun tipus de poder, en aquest món que tants obstacles ens posa. Necessitem imposar-nos als altres per alimentar el nostre ego i senitr-nos forts. No crec que sigui necessàriament un atribut dolent, però. Mentre no fem mal a ningú i ens sigui d'ajuda...

Unknown ha dit...

Hi estic d'acord amb el aforisme que ha publicat la Mireia. En aquesta societat del segle XXI és un greu problema perquè apareixen molts conflictes a causa de les crítiques de la societat segons les etiquetes que tens assignades pel que fas, deixes de fer o d'on vens. Crec que se'ns hauria de recordar més sovint aquest aforisme tan encertat.

Enric Sales ha dit...

<< El ateísmo es la consecuencia de una "elevación del hombre" >>
Personalment aquest aforisme m'ha cridat l'atenció per la manera en la qual expressa el fet d'estar en contra del cristianisme i mostrar-ho dient algo així com: Una vegada deixes de creure en Déu, millores com a persona. És a dir, com si passesis a un altre nivell, i sincerament, m'ha agradat aquesta frase.

Enric Sales ha dit...

També havia llegit el primer aforisme publicat per la Mar << No sólo se ataca para hacer daño a alguien, para vencerle, sino a veces por el mero deseo de adquirir conciencia de la propia fuerza >> i penso que tant el que diu ella com el que expressa l'aforisme en sí està encertat ja que sempre hi han casos en la societat en els quals, ja sigui per honor/egoisme/reputació o com se li volgui dir, hom ataca a una altra persona ja sigui per sentir-se millor o per demostrar ho fort que és a la resta, malgrat no tenir interès en fer mal a aquesta altra.

Enric Sales ha dit...

<< La forma más habitual del saber carece de conciencia. La conciencia es el saber de un saber. >>
Aquest aforisme m'ha cridat l'atenció, l'he hagut de llegir més d'una vegada i encara així dubto d'haver-lo entès amb total certesa. Nietzsche diu que el saber manca de consciència i que aquesta és el saber d'un saber, per tant, sense consciència és pot saber? O és una crítica a la gent que sap sense ser conscient del que sap? O potser vol dir que és pot saber però que amb consciència del que es sap es sabrà encara més... Volia compartir aquesta frase aquí per si algú l'ha entès millor i saber si comparteix aquest pensament.

Unknown ha dit...

"La esperanza es el peor de los males, pues prolonga el tormento del hombre."

Tot i que sembla que Nietzsche tingui tota la raó en el que diu, crec que la seva filosofia és un pèl massa fatalista. Tots hem tingut experiències segurament que ens han demostrat que l'esperança és nociva, pel fet que sovint no baixem els peus a terra i som conscients de com és la realitat esperant que un somni absurd es compleixi. En aquest sentit hi estic d'acord.
Ara bé, què faríem els homes sense esperança? D'on treuríem les forces per lluitar i per continuar endavant? Potser la base de l'esperança és la mentida o la fantasia, però penso que hauríem d'agrair el tenir aquesta capacitat d'imaginar, perquè si no, la crua realitat podria acabar amb nosaltres.

Unknown ha dit...

Em semblen molt interessants tots els vostres aforismes, sobretot els de l'Enric, perquè em plantegen molts dubtes i alguna cosa em fa pensar que jo no estic d'acord amb aquesta postura radical contra la religió. Tanmateix, recolzo totalment els aforismes de la Mar i la Mireia.
El primer de tot el trobo molt encertat. Però jo m'ho miraria d'una altra manera i centrant-me en l'última part "... sino a veces por el mero deseo de adquirir conciencia de la propia fuerza". Normalment, o almenys en el meu cas, quan ataquem algú ho fem per alguna raó (ens ha ofès, no ha actuat com creiem que ho hauria d'haver fet, està ferint algú amb la seva actitud, etc.). En aquest context, quan ens sentim molt atacats per algú o superats per una situación causada per algú necessitem demostrar-nos a nosaltres mateixos que no estem tan malament i que també sabem jugar les nostres cartes. Serveix com a exercici d'autoconvicció per veure que som forts i, per tant, que podem sobreviure.

Xavier Bricullé ha dit...

"El que no em mata, em fa més fort"

Tot i que aquest aforisme sigui ara molt utilitzat per adolescents com nosaltres a les seves fotos del instagram o del facebook per ser més guais, és un aforisme de Nietzsche que a mi no deixa de sorprendre'm.
El que trobo més fascinant d'aquest aforisme és que el digui ell, amb totes les malalties i dificultats que havia tingut en la seva vida. És per això que a mi aquest aforisme em fa entendre la seva filosofia i la seva manera de fer, la seva força en les paraules. Amb totes les coses que el podrien haver matat (malalties físiques i psicològiques, marginació de la societat, desamor) i que no el van matar, aquest home tenia una força descomunal, un dels homes més forts del món, sens dubte.

Xavier Bricullé ha dit...

“En la venganza, como en el amor, la mujer es más bárbara que el hombre” Más allá del bien y del mal.

Aquest aforisme el trobo una mica satíric sabent per sobre la vida amorosa d'aquest pobre filòsof. Ja que totes aquelles dones a les quals havia obert el seu cor l'havien rebutjat. Deixant l'humor de banda, penso que Nietzsche diu això ja que ell tot i no haver trobat l'amor, tenia les dones molt presents en la seva vida, degut a que s'havia criat sense cap figura d'home dençà de la mort del seu pare i que per casa seva només i rondaven dones. No crec que hagi de donar la meva opinió o intentar expressar el que significa ja que aquest aforisme és ben clar, només dir que hi estic d'acord.

Enric Sales ha dit...

<< No sólo debes propagar la especie, sino perfeccionarla. >>
<< No basta con multiplicarse: hay que elevarse. >>

Aquests dos aforismes de Nietzsche els quals tracten i expressen gairebé el mateix (tema de la procreació) m'han xocat ja que m'ha agradat el missatge que transmeten, dient alguna cosa així com: ja que tindràs fills i propagaràs l'espècie, assegura't de que siguin bons i facin bé les coses, amb la finalitat d'avançar en la societat i elevar (millorar) l'espècie humana en comptes d'anar-hi a pitjor.
( 6/6 )

Joana Martínez ha dit...

“La única diferencia entre Dios y yo, es que yo existo”.

Trobo que amb aquest aforisme Nietzsche deixa patent el seu ateisme al afirmar que no existeix Déu.Queda reflectit una de les bases més importants de la seva filosofia: "La mort de Déu", amb tot el que això comporta.
Personalment, estic d'acord amb l'aforisme ja que igual que Nietzsche em sento identificada amb aquesta postura tant radical contra la religió.

Joana Martínez ha dit...

Estic totalment d'acord amb el que diuen la Mar i la Mieria del primer aforisme publicat per la Mar.
Les persones per naturalesa som molt egocèntriques i principlament mirem pel nostre bé abans que pel bé dels altres. Per aquesta raó, acostumem a voler destacar per sobre dels altres i ho fem a través de la violència tant física com psicològica. Així, imposant-nos als altres, demostrem la nostra força i el nostre poder.

Adrià Muñoz (El savi de 2n B) ha dit...

Estic d'acord amb l'aforisme que ha possat el Xavier Bricullé "El que no em mata, em fa més fort", ja que jo crec que el que ens ve a dir és que hem de lluitar per aconseguir una vida totalment feliça a partir de l'esforç, i l'esforç pot arribar a provocar dolor, pero tot i aquest dolor, si el superem, acabarem tenin un gran valor de la nostra propia vida

Nara Alvéstegui ha dit...

Este encaja muy bien con Nietzsche:

"Un intelectual es el que dice una cosa sencilla de una manera complicada. Un artista es el que dice una cosa complicada de una manera sencilla." - Charles Bukowski

Supongo que es por esta razón que decía Nietzsche que el arte era forma de acercarse más a la realidad.
Definir los sentimientos, creo que es de lo más díficil que hay, muchas veces ni nosotros mismos sabemos lo que sentimos. Podermos decir que sentimos rabia, impotencia, vergüenza y estamos tristes en un momento determinado y hasta saber la razón, ¿pero realmente esas palabras reflejan lo que sentimos? para nada, podemos decir alegría mil veces cuando estamos tristes y lamentablemente no serviría de nada, sencillamente es estúpido, pero si podemos ver un cuadro o escuchar una música y sentirlo. Es extraño, pero esa facilidad de plasmar los sentimientos no se resumen en un par de palabras, pese a lo mucho que las usemos. Supongo que ahí está nuestra naturaleza dionisíaca, solo se ve en el arte.

Nara Alvéstegui ha dit...

ya había oído otras veces el que publicó Mar

"No sólo se ataca para hacer daño a alguien, para vencerle, sino a veces por el mero deseo de adquirir conciencia de la propia fuerza."

Sin embargo, no creo que vaya por donde ella dice que va. Algunas veces debemos ser conscientes de hasta dónde somos capaces de llegar, no sólo por el tema del ego, tampoco para hacer sentir mal al otro, sino para reafirmarnos a nosotros mismos, ser conscientes de cuánto daño podemos hacer, y bueno, no es que lo defienda, creo que hay mejores formas de saberlo, pero si es una forma de autoconocernos, y en bastantes casos, reafirmar nuestro poder destructivo delante de los otros esperando que nos halaguen y en muchas ocasiones, lo harán.

Nara Alvéstegui ha dit...

Me gustó el de Rubén:

"La esperanza es el peor de los males, pues prolonga el tormento del hombre."

Yo la verdad que coincido mucho con Nietzsche en su filosofía, pero creo que hay que ser más tolerante.
Es cierto que la esperanza nos juega muy malas pasadas, nos hace creer que podemos lograr cosas que quizá nunca podremos, pero nos da fuerzas para seguir adelante, nos da vida e ilusión, nos hace soñar con cosas que quizá son inalcanzables. No podemos dejar de soñar, porque en el momento que dejamos de hacerlo nos tomamos la vida demasiado en serio y dejamos de vivir.
Por esta razón pienso que, pese a que la vida nos juega malas pasadas, nunca hay que perder la esperanza, hay que luchar, intentar una y otra vez conseguir nuestros sueños y metas, porque si no luchamos "por falta de esperanza" habremos perdido. La esperanza es estúpida sí, pero es nuestro motor.

Joana Martínez ha dit...

En respecte a l'aforisme publicat pel Bricu "El que no em mata, em fa més fort" voldria dir que està molt encertat. Representa que tant les coses bones com les coses dolentes ens han de servir per seguir endevant i per créixer com a persones. Penso que sense els obstacles que ens posa la vida les coses serien massa fàcils, i el que realment ens fa forts és haver de superar malalties, males èpoques, desamors...i un cop superats, serem capaços d'afrontar-ho tot.

Adrià Muñoz (El savi de 2n B) ha dit...

Respecte l'aforisme que ha posat la Joana:
“La única diferencia entre Dios y yo, es que yo existo", estic d'acord amb el que posa la joana respecte el que vol dir nietzche, però també vull dir que en aquella epoca, dir aquestes coses era com començar "una guerra" amb l'esglesia, tot i que ja no tenien tant de poder seguien tenin molt, però tot i això estic d'acord amb nietzche ja que segueixo sense creure una existència d'algun ésser superior a nosaltres, i crec que la ciència ens ha demostrat molt millor les coses com per creure que Déu existeix.

Marcel Xalabarder ha dit...

Estic d'acord amb l'aforisme d'en Xavi. Crec que és una mica dràstic però té raó. L'aforisme de l'Enric << El ateísmo es la consecuencia de UNA "elevación del hombre" >> crec que no reflexa el significat d'ateu, que no creguis en la existència d'un ser superior a tots no vol dir que tu ho siguis. En moltes ocasions aquest ego centrisme humà ens ha portat a pensar que som deus i per tant a cometre vertaderes barbaritats.

Marcel Xalabarder ha dit...

<< Crear és resistir, resistir és crear>> Stéphane Hessel

Aquest aforisme curt de Hessel és perfecte per resumir l'existència humana. Som éssers vius que som creats per resistir i ens passem la vida resistint, estem fets per aguantar-ho tot fins que ens arriba la mort, i resistir vol dir seguir vivint per crear.

Unknown ha dit...

El hombre es ante todo un animal que juzga.
Este aforismo tiene toda la razón ya que el humano es un ser que piensa y tiene presente todas las cosas que son alcanzables para nuestro conocimiento. Bajo mi punto de vista, como animal es una forma de decir bruto a las personas, también tendría todo el sentido de que nietzche se refieriera a que las personas son ignorantes y además juzgan.

Marcel Xalabarder ha dit...

Dani, això és debut a les convencions socials i antropològiques que hem heretat dels antics éssers humans que poc a poc i ensopegant sempre amb la mateixa pedra anem modificant. Com bé deus saber som éssers sociables, cosa que comporta bones i males pràctiques. El fet de jutjar és producte d'aquesta lenta però necessària evolució.

Ment i Món ha dit...

"El que no et mata et fa més fort"

Estic totalment d'acord amb aquesta idea que compartia Nietzsche. L'experiència és un grau, i per tant, com més experiències visquis, més coneixement sobre coses tens (base de l'empirisme), sobretot si has viscut molts errors, patiment, obstacles en general i te n'has pogut ensortir. Totes aquestes experiències t'han fet créixer com a persona.

Ment i Món ha dit...

M'agradaria comentar l'aforisme que ha proposan en Rubén: "La esperanza es el peor de los males, pues prolonga el tormento del hombre."

Penso que l'esperança és bona sempre i quan vagi lligada a un esforç per superar un problema. Tenir esperança, i només esperança, és inútil, i com molt bé diu Nietzsche, només et prolonga el problema. Esperant no es guanya res, i del contrari, es perd temps. I el temps en aquesta vida, val or.

Ment i Món ha dit...

També m'agradaria comentar l'aforisme que ha citat la Joana: "La única diferencia entre Dios y yo, es que yo existo”.

Nietzsche reflexa aquí la seva famosa frase de "Dios ha muerto". Jo penso que això és bo quan s'aplica en forma de crítica contra les religions, ja que t'alleugen dels mals a base d'afirmacions doctrinals sense sentit recolzades en la fe de Déu. Del contrari, penso que aquest aforisme no és bo alhora de afirmar l'inexistència de Déu, ja que a fi de comptes, és una qüestió indemostrable actualment i que es deixa únicament en mans de la fe.En aquest sentit, Nietzsche s'equivoca.

Anònim ha dit...

Aquel que tiene un porqué para vivir se puede enfrentar a todos los “cómos”. Aquest aforisme crec que reflexa les teories de Nietzsche, on diu que la vida no es sempre bondat i pau, sinó que també és patiment i dolor; i que per tal d'arribar a obtindre els nostres objectius hem de passar pels obstacles.
Tal i com diu l'aforisme, res es fàcil i moltes vegades caurem però si de veritat voldrem realitzar el nostre propòsit, ens aixecarem i vencerem les dificultats per arribar aconseguir el nostre fi.
Eva Ferrer

Anònim ha dit...

"Fe significa no voler saber la veritat"

Amb aquesta frase Nietzsche ataca durament la religió acusant de ser falsa, que a les persones que creuen en ella no els importa la seva autenticitat si no que creuen el que els diuen sense posar pegues.
Aqui ens deixa veure la seva condició atea.
Eva Ferrer

Anònim ha dit...

"La esperanza es el peor de los males, pues prolonga el tormento del hombre"
Estic d'acord amb els meus companys que han comentat aquest aforisme. Jo també crec que l'esperança és vital per la vida, ja que sense esperança no tindríem prou força per avançar en led dificultats o en superar els nostres objectius. Evidentment ens dona males juagades com han dit, però es essencial per la vida.
Eva Ferrer

Meri Gracia ha dit...

''La ventaja de la mala memoria es que se disfruta varias veces de las mismas cosas por primera vez''

El aforismo que representa en menos de veinte palabras el mayor problema del ser humano. La tendencia a desvalorar lo que ya es habitual de nuestro día a día, sean familiares, objetos e incluso derechos. De esta manera, elementos vitales de nuestra vida no reciben nuestra atención suficiente porqué pensamos que siempre estarán ahí. Y luego, en el ramo familiar, fallecen y desaparecen, y nos lamentamos pensando en el poco tiempo que le hemos dedicado a lo realmente importante.

Magdalena Molinero ha dit...

A mi tambien me gustaria comentar el aforismo que han comentado mis compañeros: "La esperanza es el peor de los males, pues prolonga el tormento del hombre" ya que me parece completamente cierto que la esperanza y las ganas de alcanzar tus metas son lo que realmente te dan las ganas y fuerzas para luchar por conseguirlo pese a los problemas dificultades que se interponen en el camino. Mucha gente pierde la esperanza muy pronto y no consigue sus metas pudiendo haberlo conseguido, considero que la esperanza va unida a la fuerza y valor y superación de todas las personas.

Unknown ha dit...

“Hablando francamente, es preciso que nos encolericemos alguna vez para que las cosas marchen bien.”

No hi han hagut cops en els que, encara que intentis de dialogar amb una persona que, tossuda i perssistent, et molesta, quan t'enfades i el posses en el seu cabal, et deixa de molestar?
Això no vol dir que tot es soluciona a partir de la còlera o ràbia, si no que, com bé diu Nietzsche, en moments puntuals un bon ús de la còlera pot solucionar la teva situació fluctuant.

Lluc Lopez ha dit...

"Lo que me preocupa no es que me hayas mentido, sino que, de ahora en adelante, ya no podré creer en ti."

Nietzsche 1844-1900

"M'has mentit una vegada, quina garantia tinc de que no ho tornaras a fer? Cap ni una"

Lluc Lopez 1999-?


Amb això vull dir que si algu t'ha dit una mentida, no tens cap garantia de que no ho vagi a repetir. De fet, la següent mentida que et dira serà la de que no ho tornara a fer.

pau942 ha dit...

(329) El negador del azar --- Ningún vencedor cree en el azar.
Deixant a part els vencedors que ja tenen la "plaça" assegurada pel seu origen de classe, els guanyadors que han aconseguit els seus objectius, és per que se'ls han marcat d'antuvi, han seguit els passos que han de fer pejada a pejada, s'ho han treballat dur i han tingut una gran voluntat lluitadora. No han cregut a l'atzar ni en miracles. És un aforisme molt formal que no diu res nou, però sintetitza la vida de superació i enfrontament de l'autor.