dimecres, de gener 11, 2017

Meditar filosòficament com Descartes




"Meditacions metafísiques" és l'obra der René Descartes de la que hem estat llegint fragments a classe. El seu títol complert era "Meditacions metafísiques en les que es demostra l'existència de Déu i la immortalitat de l'ànima" (en llatí: Meditationes de prima philosophia, in qua Dei existentia et animæ immortalitas demonstrantur). 

El seu títol en llatí ens mostra que Descartes parla de la filosofia primera, és a dir,  dels temes que són la base de qualsevol reflexió filosòfica).

Si tinguéssiu que meditar sobre les qüestions bàsiques de la filosofia, ¿sobre què reflexionaríeu? Intenteu demostrar que, de tots els temes que abasta la filosofia, el o els que proposseu són els més bàsics. I també intenteu demostrar als altres que els que ells defensen no són tant bàsics.

46 comentaris:

Unknown ha dit...

Les qüestions més bàsiques sobre les que meditaria seria primerament, qui sóc jo, ja que nosaltres mateixos som la conexió més directa que tenim per establir relació amb el exterior, de fet, tot ho fem a través de nosaltres, per això aquesta la considero la qüestió més primària. Desprésmd'haver meditat sobre la entitat personal, observaria com ens relacionem amb l'entorn, quines aptituds desenvolupem més i si hi ha alguna part de nosaltres mateixos que no tenim en compte, ja que el "jo" és on resideix la identificació material com a home i la capacitat de considerar aspectes més espirituals. Així doncs, meditar sobre quin es el camí que ha de seguir l'home en la vida, basant-nos en qui és i com es comporta normalment.
Sembla que redueixi només la meditació a l'ésser humà, però es que nosaltres som la projecció de tota la resta, així que altres temes serien secundaris i caldria analitzar-los a través de la ment, com el coneixement, la realitat...

Unknown ha dit...

Jo crec que la qüestió més bàsica de la filosofia és qui sóc jo, ja que com diu la Linda, tot depen de nosaltres i mitjançant el nostre jo transcorre la vida, ja que si morim, ja no vivim, per tant, el nostre jo és el més funamental de l'existència.
Després, a diferència de la Linda, em preguntaria perquè estic aquí, és a dir, mirar els antescedents i els nostres origens, ja que sense ells, nosaltres no estariem actalement aquí. I finalment, llavors estudiraria la relació amb l'exterior i com acutuem en cada situació, ja que és fonamental saber la nostra identitat personal, però també com ens relacionem i interaccionem amb el nostre entorn i l'exterior.

Unknown ha dit...

Per mi la qüestió filosòfica més bàsica de tots seria "que és l'existència?". Amb això vull dir, perquè existim?, que ha provocat l'existència? Ha hagut existència desde sempre? Etc. És a dir totes les qüestions que ens hem de fer per entendre la existència de l'univers. Aquestes són les qüestions més complicades d'entendre, i no les sabem respondre. I són també aquestes qüestions filosòfiques les que ens fa reflexionar sobre totes les altres. Per exemple, es podria considerar que Déu fos el primer creador de tot, és a dir, el responsable de l'existència. Però, d'alguna manera Déu també ha d'existir per poder originar l'existència, lo qual es una paradoxa perquè si Déu depèn de l'existència per originar l'existència, no funciononaria. Sembla que l'existència hauria d'haver-hi hagut desde sempre, així que pensem en la qüestio de l'infinit. Però sabem que perquè esdevingui un fet qualsevol ha d'haver-hi una causa. Per tant, sempre hi ha algú o alguna cosa que crea o que causa una altra. Així doncs, sembla que hauria d'haver-hi un principi a tot, lo qual contradiu la idea de l'infinit. Podem concluir per tant que no es pot entendre del tot la idea de l'existència, i que aquesta és la més bàsica de totes les qüestions filosòfiques.

Frankie ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
bruno pijnenburg ha dit...

En la meva opinió les qüestions bàsiques de la filosofia de les que jo parlaria en primer lloc de qui sóc jo, ja que un mateix és el més important, posteriorment reflexionaría sobre d'on venim (l'existencia) i per acabar, reflexionaría sobre l'entorn en el que vivim i el perquè pasen algunes coses.

Roger Pascual Mellado ha dit...

Igual que comenten alguns dels meus companys, la qüestió més bàsica sobre la que meditaria primerment és sobre qui sóc jo, ja que tot i que això sembli una mica egocèntric, la realitat es defineix a partir d'un mateix ja que cadascú té la seva pròpia realitat. I per entendre aquesta realitat crec que primer has de ser capaç d'entendre't a tu mateix: saber qui ets.
Després d'això em preguntaria sobre la meva existència; no només d'on provenc i perquè, dels meus avantpassats i la meva història, sinó també el com, és a dir, la forma en la que jo sóc capaç d'existir i com he començat a existir i perquè.
Finalment, reflexionaria sobre el meu sentit en aquesta vida, en aquesta realitat: la meva funció. Em preguntaria per què estic sentat a una cadira davant de l'ordinador escrivint un comentari al filobloc...

Mariana ha dit...

Jo també meditaria sobre l'existència primer l'existència d l'univers i les galaxies, com s'han format i perquè.
Després seguiria amb l'existència de l'esser humà i per últim, un tema que a mi em crea molta curiositat és si tenim o no ànima.

Tomas Berjaga ha dit...

Jo personalment reflexionaria sobre l’existència del món que ens envolta i el perquè de la seva aparença, aspecte i formació.
Aquesta qüestió sempre ha donat molta controvèrsia en el món tan antic com modern i cada poble té el seu propi mite o creença sobre la creació d'aquest.
Per argumentar que aquesta qüestió és de les principals diria simplement que hem d'entendre la realitat que ens envolta, perquè encara que cadascú tingui la seva visió aquesta existeix i ha partir d'aquesta podríem entendre moltíssimes de les altres preguntes que molts filòsofs han tingut al llarg del temps.

Tomas Berjaga ha dit...

En referencia al que diuen molts dels meus companys, que la primera qüestió seria esbrinar qui sóc jo, no hi estic d'acord. Perquè penso que es necessari entendre la realitat en la que un viu per determinar qui es ell. La realitat en la que una persona viu determina moltíssim com es una persona, per exemple, si hagués estat o viscut en realitats diferents, no seria la mateixa persona que sóc ara. Per tant, crec que es més important reflexionar sobre la realitat que ens envolta perquè entendre-la significarà també entendre’ns a nosaltres mateixos.

Albert Navarro ha dit...

Opino que la cosa més bàsica pel que hauriem de reflexionar és en l'ésser i la seva conducta, ja que ens dona una informació directa i rellevant de com actuem, quins son els nostres principis i la nostre finalitat. Pensar sobre altres temes com ara les realitats i com les percebem quedaria en segon lloc, però no per això imprescindibles, ja que son la base de tot, sense embarg, necessitem primer conèixer l'ésser i a naltros mateixos abans de procedir amb coses exteriors. Per altre banda quedarien la resta de qüestions filosòfiques més prescindibles, com la política, el comportament o etc...

Daniel Otto Bolea ha dit...

Jo crec que les reflexions més importants són les d'esbrinar qui ets i com et relaciones amb el teu entorn (naturalesa i altres persones). Penso que és igual d'important conèixer a tu mateix com al teu voltant, per tant, aquestes dos reflexions són les que hauriem de fer.

Unknown ha dit...

Jo també meditaria sobre l'existència, començant per l'existència de l'univers i les galaxies, com s'han format i perquè.
Seguiria amb l'existència de l'esser humà i per últim, pensari si tenim o no ànima.

Unknown ha dit...

Personalment, crec que hi ha temes més importants en la filosofia que no pas l'existència de Déu i la immortalitat de l'ànima. Per mi, un i el principal seria l'origen de l'ésser humà i de l'univers, ja que raonant aquest tema podriem ser capaços d'entendre molt millor la resta d'aspectes de la filosofia, perquè si el nostre origen fós diví, ja resoldria la qüestió de l'existència de Déu, i si no ho fos, podriem afirmar que Déu no existeix. Per tant, crec que el tema de l'existència de Déu estaria dins del bloc del tema de l'origen de l'ésser humà.

Unknown ha dit...

Pel que fa al comentari del meu company Roger Pascual, no crec que per entendre la realitat sigui necessari entendre't a tu mateix. Jo penso el contrari, crec que si fossim capaços de saber què és la realitat, és a dir, el que tenim al voltant i el seu orígen, l'orígen de l'univers i de la nostra existència, seriem capaços d'entendre que som nosaltres mateixos com a global i seguidament, seriem capaços d'adaptar-ho a cada individu, perquè sí que és cert el que diu el Roger, que cadascú té la seva pròpia realitat, però totes provenen del mateix lloc, aleshores, primer s'ha de conèixer d'on venim i per què estem aquí.

Unknown ha dit...

Des del meu punt de vista, la meditació més important és la de la existència com dubtes del tipus per què som aquí, com hem arribat aquí o per què sóc qui sóc. Per defensar la meva opinió crec que per poder plantejar-nos altres dubtes primer necessitem saber el motiu de la nostra existència, perquè algo que penso diàriament és que jo penso perquè existeixo sino no pensaria i per tant el motiu de la meva existència perquè jo i no un altre.

Unknown ha dit...

Una altra qüestió que em plantejaria és com ha dit el meu company Roger Pascual, sobre la realitat, perquè cadascú té la seva perspectiva de la realitt, el seu món subjectiu sobre la realitat i hem de pensar que hi ha més realitats fora de la teva, per tant quina seria la vertadera realitat de totes les realitats?

Guillem González ha dit...

Segons el que he llegit i entès del meu company Christian considero que els seus arguments poden ser rebatuts científicament ja que ja són estudiats actualment mitjançant la física (creació de l'univers) o la biologia (creació de l'ésser humà). I per del que s'hauria d'encarregar la filosofia és en intentar esbrinar un sentit a la vida, la ètica humana, què és bo i què és dolent, si l'ésser humà és bo o dolent o com diu la Laura en la ment i en el saber qui soc jo.

Oriol Camprubí ha dit...

Com han dit la majoria dels meus companys, per mi, les meditacions més importats que en hauriem de fer són la de qui sóc jo i d'on venim. També, a part de meditar només sobre nosaltres, també meditaria sobre com es va crear tot el que tenim, fent referència a l'origen de l'univers.

Oriol Camprubí ha dit...

A més a més, sobre el tema que ha parlat el meu amic Tomàs Berjaga, que diu que per ell la meditació més important és la de la realitat, jo també estic d'acord amb ell. Tot i que, per mi seguiria sent més important meditar sobre el que he dit en el comentari anterior abans de començar a meditar sobre la realitat, ja que trobo més interessant i em dona més intriga l'origen de l'univers i de la nostre existència.

Arnau ha dit...

A mi em causa molta curiositat i interès, com a la Mariana, la meditació sobre si tenim o no ànima. Crec que és un dubte que ens plantegem molts de nosaltres, ja que sembla com impossible que el nostre cos sigui capaç de fer i pensar tot el que fem.
També em sembla important i interessant el qui sóc jo, com he arribat aquí i per què existeix tot. Semblen preguntes fàcils, però són tan complicades que crec que mai ningú en treurà l'entrellat al 100%

Martina Soler Antón ha dit...

Jo, com la Laura, em pregunto molt sovint el per què de la meva existència. No m'ho pregunto amb la finalitat de concluir "perquè els meus pares van buscar-me" sinó perquè sé que si les dues cèl·lules procedents del meus progenitors que es van juntar no s'haguessin juntat o s'haguessin juntat unes altres jo no hi seria aquí avui. Hi hauria una altra persona. Així doncs: per què jo i no qualsevol altra de les barreges que s'haguessin pogut fer?

Unknown ha dit...

Cada dia pensem i adquirim coneixements. Això, és una evidència, no un dubte. Aquest raonament és igual d'evident que el raonament de que la simple acció de pensar provoca l'existència. Aleshores, jo reflexionaria sobre el perquè existeixo i perquè és necessaria la creença en un ésser diví.

Unknown ha dit...

Si tinguéssiu que meditar sobre les qüestions bàsiques de la filosofia, ¿sobre què reflexionaríeu? Intenteu demostrar que, de tots els temes que abasta la filosofia, el o els que proposseu són els més bàsics. I també intenteu demostrar als altres que els que ells defensen no són tant bàsics.

Un tema molt important en la filosofia, és la creença racional o saber.

Dintre d'aquest tema hi ha tres diferències. l'opinió és un tipus de creença poc o gens justificada. La creença racional és una creença adequada i prou justificada amb raons i el saber creença racional vertader.

Per tant ens em de guiar més per les creences racionals i el saber.

Pablo Ferrer ha dit...

Comparteixo amb la resta dels meus companys què la qüestió filòsofica més bàsica és la de l'existència de l'ésser humà. La primera pregunta què jo em faig és: qui sóc jo?, aquesta pregunta em porta a una altra: perquè existeixo? i, per suposat la reflexió de la meva existència em condueix al final d'aquesta, és a dir a qüestionar-me la mort. Existeix l'ànima?, que hi ha després de la mort?

gerard bergadà ha dit...

Com la majoria dels meus companys jo també em pregunto perquè estic a qui, perquè existeixo, qui soc jo. El que penso jo és que fa que jo estigui aqui, què jo estigui viu, que sigui capaç de pensar el que faig . Penso que és un tema que molta gent raona però crec que mai ningú arribara a tenir una resposta clara. Crec que és un tema que podriem estar parlant molts dies però al cap i a la fi no trauriem una resposta.

Unknown ha dit...

Jo moltes vegades em pregunto igual que tots els meus companys les mateixes preguntes de l'existencia, el meu sentit en la vida, etc...
Però també em ve al cap que les coses que jo penso ningú més les sap,que per cadascú el món és un lloc diferent ja que cadascú el veu desde la seva perspectiva. No tots tenim els mateixos gustos, ni les mateixes aficions, sóm diferents. I llavors, si tots veiem diferentes les coses, com puc saber jo que el que jo veig tu ho puguis veure de la mateixa manera? un exemple: el que jo veig de color blau, tu no el veus del mateix blau, potser el veus més fosc o més claret pero mai el veurem igual perque no som iguals i no percebem les coses igual. Amb tot aixó lo que vull arribar a contestar la meva pregunta esmentada anteriorment.

Unknown ha dit...

Como yo y como la mayoría de mis compañeros piensan, es que en lo primero que se debería meditar es en la existencia de uno mismo, es decir, una vez sabemos nuestro origen después podemos cuestionarnos infinitas ideas. Pero principalmente nos preguntamos quienes somos, porque cada uno de nosotros somos seres humanos con diferentes rasgos, caracteres y formas de pensar muy distintas cosa que nos diferencia de los demás. También partimos de esta base para llegar a la cuestión de nuestra prcedencia.. ya que saber nuestra historia pasada es de ayuda para atar acabos y formar una idea clara de quienes somos y en que entorno nos hemos criado.

Miriam Barrabés ha dit...

La qüestió bàsica sobre la que jo meditaria és sobre la meva pròpia existèincia ja que crec que és el tema més important de la filosofia i del qual deriven tots els altres temes. Arrel de l'existència, penses en la vida, en la mort, en la realitat, en l'ànima, en el perquè de les coses, en la possible existència d'un Déu, en el coneixement, en l'ètica i en tots els temes que han tractat els filòsofs i que avui dia els humans segueixen buscant resposta. Per tant, insisteixo que el fet de meditar sobre l'existència, és un pilar fundamental en el món filosofia que ha derivat a moltes altres preguntes.

Unknown ha dit...

Como la gran mayoría de mis compañeros, siempre tendremos la cuestión, la duda, del porqué estamos donde estamos? Porque yo estoy aquí ahora mismo y no es otro? Siempre tendremos esta duda y nunca llegaremos a una respuesta clara.

Roger Pascual Mellado ha dit...

De vegades també em pregunto sobre com pot ser que a la gent no li agradi l'ou ferrat... Si esta boníssim!...
Bé, ara parlant seriosament, després d'aquest exemple que he posat, em preguntaria sobre què és el que fa que els éssers vius siguem subjectius. Què és el que fa que jo un color el vegi verd i un altre blau? O que no m'agradi l'ou ferrat i a un altre si? O que a mi magradi un tipus de música i algú altre l'odiï? Potser és el fet de ser éssers imperfectes, els quals ens enganyem a nosaltres mateixos fent que cadascú tingui una visió distinta de la realitat...Qui sap...
Vés a saber, però lo de l'ou ferrat és una pregunta d'un nivell superior...

Unknown ha dit...

Jo estic amb el Roger, res d'existències, com és que, som tots humans i entre noslatres sóm totalment diferents (deixant a part aspectes fisics i de procedència),com les persones arribem a pensar totalment diferent? Déu existeix? és ell que ens a creat diferents per poder arribar a convuire en societat i ser diferents els uns els altres? o be ha sigut gràcies a valors com l'amistat, l'amor i la família el que ens ha fet arribar a conviure amb persones diferents a un mateix?. Aquestes preguntes em fan pensar, ara si sobre la meva existència,existim gràcies a dèu o al simple fet de ser humans i ser totalment diferents els uns als altres?

Unknown ha dit...

A mi, com a la Mariana i l'Arnau, m'inquieta a vegades pensar si realiment tenim ànima. A aquesta qüestió a més se li suma el fet que si el cos i l'ànima van units o no. Per altre banda una latre qüestió que considero molt important i polèmica, com bé han dit molts companys, és l'existència del jo. Penso que no podem demsotrar al 100% la nostra existència, ja que sempre podem pensar que és un somni, oi que quan somiem no estas pensant que somies fins que et despertes? doncs ve a ser el mateix. El que si que crec q es pot demostrar, és la meva existènica dins de la suposada realitat. La meva existència pot fer canviar el curs de moltes coses i d'aquesta manera la podríem demostar.

Unknown ha dit...

En relació al comentari d'en Pau i a l'oposició d'en Christian, jo considero que sí s'ha de conèixer primer a un mateix per poder comprendre el món, ja que tot depén de nosaltres, si tu no tens fam de coneixement, no coneixeràs, si tu no vols entendre un concepte, no l'entendràs. és evident doncs que depenem de nosaltres mateixos per poder anar més enllà del nostre coneixement, volguent demostrar així l'existència de les coses.

Unknown ha dit...

He vist que molts que molts dels meus companys coincideixen en que meditarien sobre l'existència, també hem fa por pensar si realment tenim ànima com han dit la Barbara, la Mariana i l'Arnau, però realment a mi el que més hem fa pensar es fins a quin punt els humans podrem evolucionar, amb això hem refereixo a que si alguna vegada haurem arribat al punt màxim de l'evolució o si hi podrem arribar, ja que degut a les condicions medioambientals en que estem provocant hem fan dubtar que la especie humana tingui alguna mena de futur. Crec profundament que potser d'aqui molts anys la existència de l'home serà una fabula que una nova especie, uns humans molt més desenvolupats o fins i tot si ens posem a ser fantasiosos màquines amb personalitat i autonomia suficient com per a tindre una societat bastant evolucionada com per a estudiar el passat, ens estudii i tingui mites sobre nosaltres.

Unknown ha dit...

Però com a contradicció a la majoría dels meus companys, crec que la pregunta sobre l'existència pròpia no és la més important per a mi, jo ho cambiaría per perquè existeix l'univers? Quina finalitat té? De veritat és infinit? O hi ha un punt en que s'acaba de cop? I si es així, hi ha alguna cosa més?
Totes aquestes preguntes estàn sempre al meu cap i no hi trobo cap resposta, i això hem frustra moltíssim, no puc acabar de comprendre la finalitat de l'univers ni hem puc imaginar les dimensions d'aquest. Tampoc puc comprendre que no hi hagi un punt on s'acabi aquest. Però si n'hi ha algun punt, que hi ha després?

Anònim ha dit...

Nathalia Quipuzco ha dit...
En el meu cas, al parlar de filosofia primera, reflexionaria només sobre el que sóc jo: els meus pensaments, com actuï en les diferents situacions de la vida, com m'afecta el que em rodeja... Com la filosofia es tracta de raonar, reflexionar, inquirir en determinats temes essencials com la ciència, l'univers... jo crec que el primordial és conèixer's bé a un mateix i el que estas fent en la teva vida perquè tot el que tu pensis o facis repercutirà en la vida dels demés i en món on visquem.

Marina López ha dit...

Estic d'acord amb el que han dit molts dels meus companys recpecte a que la qüestió més bàsica de la filosofia és el qui sóc jo, i si hagués de filosofar sobre aquest tema penso que intentaria esbrinar qui sóc jo, obviament, però també el per què estic en aquest món i quina és la meva funció. Després, ampliaria els meus intents de coneixement cap a alguna cosa més gran que jo, com per exemple el món o l'univers, ja que em sembla un gran misteri.

Unknown ha dit...

En referència a lo dit pels meus companys, extrec que cadascún reflexionaria sobre el que realment li interesa o preocupa.
És curiós perquè d'aquesta manera es pot arribar a conèixer més sobre la persona. Crec que els temes filosòfics sobre els quals una persona es debat donen molt a conèixer sobre aquesta persona.

Unknown ha dit...

Primerament meditaria sobre d'on venim i que fem aquí. Em causa molta curiositat el perquè l'espècie humana s'ha establert a la Terra i perquè no hi ha, o no coneixem, vida en altres planetes. Sabent d'on venim i quins són els nostres propòsits que hem de fer a la Terra desprès podriem seguir meditant sobre questions secudàries, almenys per mi, com podria ser l'existència d'una ànima immortal.

Unknown ha dit...

Com diu la Natalia, crec que està molt bé que tothom escrigui sobre el que li agradaria meditar ja que així desprès es podrien posar en comú les conclusions a les que tots arribèssim. Crec que a ningú se li hauria de negar la possibilitat de reflexionar, meditar sobre el que li intereses ja que tots els temes poden ser de preférencia per a algú. No tothom te les mateixes curiositats.

Unknown ha dit...

Coincideixo amb la Linda perquè la qüestió més bàsica és "qui sóc jo?".

Aquesta és una pregunta qüestionada per molts filòsofs i sempre estarà entre les seves teories.

En conclusió la filosofia més bàsica la basaría en "qui sóc jo?" i a partir d'allà anar desenvolupant la meva teoria.

Marc Ordaya ha dit...

Jo penso que el més important de les qüestions bàsiques de la filosofia, és el dubte metòdic, ja que si no sabem distingir el vertader del fals, es podria considerar que viuríem enganyats, i no hauríem aconseguit els avenços que tenim avui en dia. I penso que és així, perquè en la meva opini és el que més t'ajuda a entendre i compendre-ho tot bé, i el més important a l'hora de viure el teu dia a dia.

Marc Ordaya ha dit...

Veig que molts companys han dit que la reflexió més important és "qui som, i d'on venim" i per a res opino igual, sí que trobo que pot ser una de les més interessants o curioses, junt amb la idea de l'infinit, com és, i totes les preguntes sobre l'univers, però com a idea bàsica, entenc una idea que t'aporti utilitat a la vida, com és el dubte metòdic, del que pots extreure una veritat absoluta, i podràs estar segur de no equivocar-te.

Unknown ha dit...

Para mi las preguntas mas básicas, que me daría mil vueltas en la cabeza, seria la existencia, como existe el universo? realmente es tan infinito? es infinito o de tanto que lo es realmente no es nada? porque existimos nosotros y no otros?
Estas serian mis preguntas básicas, que a lo mejor los creyentes las solucionan todas con una misma respuestas, DIOS, pero yo al no serlo, seria lo que mas intentaría averiguar.
Esto significa que no estoy de acuerdo con los compañeros que dicen que la pregunta básica seria ¿quien soy yo?

Lluc Lopez ha dit...

Les preguntes que ens hauriem de fer és el nostre origen i el origen del univers, del que ens forma, del tot absolut. D'aquestamanera l'enteniment humà arribaria als límits que el portariena a compredre-ho tot.

Unknown ha dit...

Jo primerament em preguntaria qui soc jo, igual que com mots filosofs és un dels dubtes més inexplicables, qui som, que fem en aquest món, com hem arribat fins aqui...
Crec que, tambe em questionaria bastant si tenim anima i quina es la funció d'aquesta, ho considero un dubte molt important, la recerca del qual pot ser molt àmplia i interessant, pero tambè crec que no ho arribaria a comprendre.