dimecres, de març 22, 2017

La felicitat


Diu Stuart Mill que la felicitat té a veure amb la llibertat i aquesta amb les possibilitats de tria. Per ser feliç has de trobar allò que tens d'especial i per saber què és necessites moltes oportunitats de coneixement.

Hi ha qui pensa uqe ser feliç és tenir molt. El psicòleg Rafael Santandreu ho nega. Llegim un fragment d'una entrevista  al diari el nacional.cat

"Com més tens, més infeliç ets. El problema és la quantitat d’oportunitats que tens. Com més oportunitats tens, els humans cometem l’error innat de convertir-les en necessitats absolutes. Aleshores et carregues d’obligacions, necessitats, imposicions i tensions. Aquest és el problema. Com més rica és una societat, més educació emocional necessita per no convertir els desitjos, que són una cosa normal i legítima, en necessitats absolutes.


Què hem de fer fer ser  feliços? No exagerar els problemes de la vida. Ens tornem bojos perquè donem massa importància a tot. La clau de l’èxit està a controlar el pensament. Hem d’aprendre que res és tan important. Una societat molt rica és com un Ferrari, que necessita frens i volant. Per exemple, donem massa importància a l’èxit (com si fos essencial), a les notes dels fills o a la parella... En psicologia cognitiva, que és la que jo practico, diem que hem de desenvolupar una ment de preferències en lloc d’una ment d’exigències." Rafael Santandreu, psicòleg. (entrevista completa a http://www.elnacional.cat/ca/societat/rafael-santandreu_145329_102.html)

Què en pensaria Mill d'aquestes idees?
Què en penses tu?

SaveSave

55 comentaris:

Unknown ha dit...

Mill opinaria que per una part una persona és més feliç quantes més possibilitats té, perquè`té la capacitat de ser més lliure, té més oportunitats per triar i desenvolupar-se, per arribar a ell mateix, definir el seu caràcter. Però d'una altra banda no oblidaria en quin grau els actes i la pròpia personalitat beneficien a la resta. Aquí resideix la felicitat per a Mill, em desenvolupo i m'entrego a fer el bé per la societat, gràcies a que he tingut la possibilitat de millorar els aspectes legítims (conformació del caràcter) i he evolucionat en allò que se'm dóna bé, les meves qualitats personals. Així, una persona pot donar el millor de ella mateixa a la societat i fer que la felicitat i el benestar sigui compartit.

JE PENS... que està molt bé tenir oportunitats, però també comprenc el que diu aquest psicòleg, però el problema no resideix en quant tens si no en com ho valores. Tant és que tinguis molt si cap profit treus d'aquestes coses i obviament qui tingui la oportunitat de tenir més també estarà sotmés a una probabilitat més alta de no treure cap profit d'aquestes coses.
D'altra banda, sembla que Rafael mescla dos conceptes el que tenim materialmente i les oportunitats d'experiència. Aquestes darreres tenen a veure de vegades amb la part material (treball i formació, èxit empresarial, viatges, adquisicions materials i altres que depenen de l'estatus econòmic), però no sempre. Per tant, quan diu que tornem en desitjos les oportunitats que tenim sembla que es refereix a la matèria i les oportunitats que tenen a veure amb aquesta matèria, però no s'ha d'incloure aquelles oportunitats que no són materials, que sota el meu punt de vista són les "experiències d'apreciació".
Després d'aquest discerniment de conceptes, fàcilment es pot apreciar que una riquesa material o d'experiències lligades a aquesta causen el desig i posteriorment la decepció de pèrdua, per tant, per més que tinguis, tot i que semblin més oportunitats no donen la felicitat. No obstant si apreciem i valorem bé el que tenim, sí que es tornen en oportunitats de causar-nos felicitat, ja que les valorarem quan les tinguem pero no ens aferrarem a elles i no causaran patiment amb la pèrdua. éS Més fàcil tenir aquest comportamente amb les experiències i oportunitats que no depenen de la matèria, per això s'actosuma a associar la vertadera felicitat a aquestes. No obstant, la felicitat és una qüestió de maduresa, pot estar present de moltes formes. Ja que això requereix un procés, la societat d'avui dia es veu obstaculitzada per les temptacions de les noves tecnologies i noves formes de vida que fan molts lligams amb la part material i ens treuen el seny i l'apreciació de la vida.

Unknown ha dit...

Mill deia que lo fundamental per a ser feliç es trobar la millor part de ti i desenvoluparla, així contribuient també a la societat. Pero per a aconseguir això hem de tenir moltes oportunitats de coneixement, i és per això que Mill dona molta importancia a que l'educació sigui obligatoria. El que pretén Mill, doncs, es que cadascu esculli alguna cosa per fer-se'n expert però no té en compte això que diu el psicòleg sobre convertir les altres oportunitats en necessitats absolutes.

Jo estic d'acord amb el que diu Mill sobre l'humà com a ésser social. Jo crec que depenem completament dels altres per poder ser feliços, si els altres no aprecien el que fem no en podem gaudir. Un humà que estigués tot sol seria miserable, fins i tot, jo crec, arribaria al punt on preferiria no viure. Així doncs, els humans depenem 100 per cent els uns dels altres.
No obstant, encara que tinguem altres eprsones constantment al nostre voltant podem estar infeliços. Dintre d'una societat la teva feliçitat depèn del que facis i quant de temps hi dediquis. Jo personalment crec que lo millor és trobar un equilibri entre feina i oci (plaer). Perquè crec que no podemn gaudir de l'oci de la mateixa manera si abans no hem treballat.
Estic d'acord amb Mill, doncs, en molts aspectes. Si la millor part de mi és un treball que gaudeixo fent-la i que em permet tenir la vida que jo vull tenir doncs aquesta és una combinació perfecte per a aconseguir la felicitat.

Guillem González ha dit...

Mill opinaria primerament que si ens trobem davant una societat molt rica (on al text és comparada amb un Ferrari sense volant ni frens) seria beneficiós ja que el tenir els suficients diners per poder menjar cada dia i tenir poder de decidir entre pantalons del Zara o H&M faria a la majoria de la societat feliç i per tant al ser éssers col·lectius tothom seria feliç. I alhora aquest poder de decisió i el tenir moltes oportunitats ens farà més lliures i aleshores encara més feliços. I finalment com a punt negatiu Mill deia que s'ha de tenir uns objectius a la vida per poder ser feliços i el psicòleg Rafael Santandreu diu tot el contrari "donem massa importància a l’èxit".

Pel que fa la meva opinió és que no podem basar un estil de vida en busca de la felicitat ja que aquesta és com una droga continuament efímera, per tant per molt que vulguis centrar la teva vida en el que et fa feliç al final et farà infeliç. M'explico; si a tu et fa feliç el sortir de festa ho podràs ser durant un cert temps però alfinal acabaràs avorrint-ho i acabaràs sent infeliç.
Aleshores l'única manera de ser feliç és disfrutant en petita mesura les coses que et fagin ser-ho i que no es centrin en una sola cosa. I encara que soni frase d'una llibreta d'Ale-Hop em de disfrutar dels petits moments de felicitat perquè són efímeres i acaben.

Unknown ha dit...

En aquest text, es debat sobre la felicitat de la societat i com nosaltres mateixos impedir tenir-la a la nostra vida. Segons Rafael la major quantitat d'oportunitats que tinguis a la vida fan que aquestes es converteixin en necessitats i per tant ens esclavitzen, fan que no ens conformem amb el que tenim ja que tenir la oportunitat de tenir més i millor. Llavors, analitzant el que diu ell, el conformisme podria ser una millor manera d'assolir la felicitat. Però quin tipus de conformisme?

Què en pensaria Mill d'aquestes idees?

Segons Mill, ser feliç és allò que passa quan desenvolupo la millor part de mi i la dedico als altres, aportant així un plus a la societat. I l'única manera que hi ha de desenvolupar el millor de nosaltres mateixos és si som lliures i a més si tens moltes oportunitats per arribar aqui. Llavors la quantitat d'oportunitats que tens no són el problema de la teva incapacitat d'assolir la felicitat, el conformisme si és un problema ja que t'impideix arribar a allò a lo que estàs destinar a fer, pel teu bé i pel de la societat.

Què en penses tu?

Jo penso que l'autèntic problema resideix en nosaltres mateixos, no en el món exterior. Crec que si una persona té moltes oportunitats a la vida per triomfar, per assolir allò que desitja (en qualsevol aspecte de la seva vida, no momès de cara a la societat) serà més fàcil i més probable que assoleixi la felicitat, no a l'inrevés. És la nostra tasca no convertir les possibilitats en necessitats, però amb la prou maduresa un sap com fer-ho, no totes les persones cauen en aquest error. Estic d'acord amb el que diu Rafael en quant a donar importància a allò que realment ho mereix, si no estarem perdent el temps i fent-nos mal a nosaltres mateixos i a la societat

Unknown ha dit...

Per Mill, el concepte de màxima felicitat el basa bàsicament en afavorir a la societat, ja que els humans som éssers socials. És per això, que arribem a ser feliços quan desenvolupem la millor part de nosaltres i les dediquem a aportar un plus a la societat.
Mill en aquest sentit estaria d'acord en tenir moltes oportunitats si aquestes tenen un fi de millora social.
En canvi, ell no estaria d'acord en la frase "Quant més tens, més feliç ets", ja que per ell la felicitat s'obté aportant coses a la societat, i tenint molts objectes personals d'ús exclusiu no aporta res a la societat, i per tant, no aconseguiríem ser feliços.

Unknown ha dit...

En la meva opinió, tenir moltes coses no és sinònim de ser feliç. En la societat actual que vivim tant materialista, quan tenim coses no les valorem i volem més coses. Tal i com diu aquest psicòleg el que provoca és infelicitat. No estic dient que tothom que té coses és infeliç, però la nostra visió tant materialista de la vida en molts casos ens fa ser infeliços , ja que ens preocupem de les coses que no tenim i menyspreem totes les coses que tenim. És per això, que potser hauríem de canviar la nostra visió i valorar i aprofitar les coses que tenim i no menysprear-les com en alguns casos fem.

Unknown ha dit...

Per a mi la felicitat representa esta be amb tu i el teu entorn, estimar i ser estimat jo crec que es el maxim de felicitat. Jo, d'acord amb altres persones penso que no es més feliç qui més té ja que les posessions materials et poden donar una felicitat puntual mentre que una bona amistad et dona felicitat a llarg termini.

Mariana ha dit...

Què en pensaria Mill d'aquestes idees?Per Mill la felicitat s'aconseguiria quan tu trobes el que etfa especial , ho desenvolupes i a més ajudes als altres a aconseguir la seva felicitat ja que som ésser socials.Per Mill tenir moltes coses donaria felicitat si es comparten amb els altres, es a dir, amb la societat.

Mariana ha dit...


Què en penses tu?Jo estic d'acord amb el psicòleg, el materialisme no et donarà mai felicitat si no problemes com enveja o necessitat de tenir alguna cosa que al cap de poc temps no li donaràs la mateixa importància o sortirà un objecte nou.El millor que pots fer es despreocuparte de les coses que et fan mal o creean necessitat i/o dependència.

Martina Soler ha dit...

Què en penses tu?

Jo estic d'acord amb el que diu el psicòleg Rafael Santandreu. Els humans hem creat una societat de quantitat i no de qualitat però no ens hem adonat de l'error que hem comès.
Quan diu: "Com més tens, més infeliç ets", està dient, per desgràcia la veritat. Quant més tenim més volem tenir i això implica un esforç extra ja que el que exigim és una cosa extra.
En quant tenim un petit problema a l'hora de poder arribar allà on volem, ens posem les mans al cap i ho veiem tot negre, sense sol·lucions però, tot el que no sigui temes de salut sense poder remediar, tot el que es pugui arreglar amb diners, temps, positivitat, etc. és barat. Per tant, com diu la psocologia cognitiva, hem de desenvolupar una ment de preferències en lloc d’una ment d’exigències.

Unknown ha dit...

La idea general que em transmet és que vivim en una societat que només es fixa en el que té un mateix i que mai arribem a estar satisfets, sempre volem tenir més i cada cop som més egoistes, tot el que comprem i obtenim el volem per al consum propi sense cap implicació de la gent que m'envolta, Mill que estem molt equivocats, que la felicitat pròpia s'aconsegueix amb la felicitat dels demés, que una societat amb tots els individuus egoistes que només miren per si mateixos mai serà feliç, estaría d'acord amb el article del psicòleg.

La felicitat és millor quan la aconsegueixes amb els demés, però molts cops la felicitat arriba quan tu mateix has estat treballant molt en alguna cosa, has treballat tu sol i aquesta cosa en la qual estàs treballant no implica a ningú més, per explicar-me millor posaré un exèmple, quan per a un exàmen he estudiat molt i trec molt bona nota, arribo a un nivell molt alt de felicitat i no hi ha ningú més implicat que jo mateix i aquesta nota no la comparteixo amb ningú, sí, és veritat que si li dic als meus companys o als meus pares ellls s'alegraran per a mi, però no han estat implicats i si els meus companys no han tret tant bona nota com jo, ells no estaràn feliços. Osigui que en la meva opinió molts cops
Mill té raó dient que la felicitat és millor quan implica a la societat però molts altres cops no té raó ja que hi han alguns plaers que només t'impliquen a tu mateix.

Unknown ha dit...

Per Mill, lo important és aconseguir la felicitat per a les persones del nostre entorn, i no la d'un mateix, ja que som éssers socials que necessitem dels altres per aconseguir la nostra felicitat, pero que l'objectiu principal no es el meu benefici propi, sino el dels demés, perque no som egoistes sino que busquem el bé comú. I per això, hem de definir el nostre caràcter i quantes més possibilitats tinguem, més oportunitats tindrem d'escollir alló fet per nosaltres, amb el que ens identifiquem i després poguem ensenyar i beneficiar als altres amb la nostra ajuda; axó es el que ens aportará la máxima felicitat.

Unknown ha dit...

Què en pensaria Mill d'aquestes idees?
Para Mill, el concepto de felicidad se basa en favorecer y hacer feliz a la sociedad y decía que llegaríamos a nuestro máximo punto de felicidad cuando desenvolupamos nuestro mejor ser y hacemos mejor a la sociedad.

Unknown ha dit...

Què en penses tu?
Estoy totalmente de acuerdo con él, ya que el materialismo solo te dará problemas. Cuanto más material tienes pienso que eres más infeliz y no valoras lo que vale todo eso. En resumen, valora lo que tienes porque hay quien no tiene nada!

Unknown ha dit...

Segons Mill, per aconseguir la felicitat lo important és desenvolupar la nostra millor part i tenir una vida lo més plena de plaers possibles, però també, com que són éssers socials, deia que per aconseguir la nostra felicitat, necessitem que els demés siguin feliços i que això ho podem aconseguir dedicant la nostra millor part als altres i aportant alguna cosa positiva a la societat.

Pel que fa a la meva opinió, estic d'acord amb el pscicòleg en quant a que el que ens fa ser feliços no són les coses materials, ja que aquestes, com a molt, ens faran ser feliços durant un temps. Per mi, per aconseguir la nostra felicitat individual, lo més important és la gent, degut a que penso que la vida és molt trista si no tens a ningú amb tu, ja sigui la teva familia, la teva parella, amics... També, considero que tenir totes les necessitats cobertes i fer el que ens agrada o lluitar per alguna cosa i mentrestant, gaudir d'això, també ens fa ser feliços. Les coses materials són lo de menys comparat amb tot lo esmentat, encara que si que és veritat que sense les necessitats bàsiques tampoc podem ser feliços, ja que llavors no estariem vivint, sinó sobrevivint, i la nostra felicitat, aleshores, opino que passa a estar en segon lloc.

Unknown ha dit...

Per una part n'estic dacord amb la teoria de MILL ja que si que considero que el que ens fa feliços és la nostra llibertat juntament amb el desenvolupament del nostre jo en la nostra millor part. El que vull dir és que si que crec que si no fem els que ens agrada, o el que ens defineix millor, no som feliços. No som feliços treballant del que no volem, persqguient el somni d'algú altre etc. Però per arribar a saber qui som i que volem , ens hem de conèixer. I aquí és on no estic d'acord amb MILL ja que crec que per saber això només ens falta crèixer dins les experències i coneixements que et proporciona la vida. No crec que cada persona tingui més o menys oportunitats de arribar al coneixement, considero que per ferho has de voler-ho i anar a per aixo. Per tant no es tracta d'una quantitat d'oportunitats, sino a quants coneixement has pogut arribar pel teu propi peu.

Anònim ha dit...

Es veritat que cuan mes tens mes necesites i acabes donant importància a allò que no ho te i la ambició no et fa feliç ja que per moltes coses que tinguis si per dins no en tens res mai acabaras d'aconseguir la felicitat total. El que Mill defensa es la felicitat compartida on la teva felicitat recau en els demés .Tu ets feliç fent als altres feliços .Aquí estic d'acord amb el filòsof,la felicitat és millor quan implica a la societat.

Gerard B ha dit...

Estic cent per cent dcacord amb Mill. Lo important es aconseguir la felicitat per aquelles persones que ens envilten. Penso que sibtu ets feliç però els que t'envolten no hu sœn seria incapaç a ser-ho. A mes a mes es valora tenir persones que et recolzin i que t'estimin a tenir possesions materials.

Tomás Berjaga ha dit...

Personalment, crec que encara que hi hagui milers d'oportunitats que puguin crear incerteses i confusions en els éssers humans es millor tenir la llibertat d'escollir sobre una més àmplia oferta. Jo crec això perque llavors es més fàcil trobar aquella cosa que realment t'agraden.

Tomas Berjaga ha dit...

Stuart Mill defensava l'àmplia educació tan emcional com mental per a tothom perquè creia que lo millor per a ser lliures era tenir la màxima quantitat d'oportunitats i aixi era més fàcil per a una persona trobar el que realment vol. Mill estaria d'acord si una vida sencilla portes més felicitat a la persona i fos més beneficiós per a la societat, però per altre banda pensaria que aquella persona s'està tallant les ales de la llibertat.

Unknown ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Nuria Piñol Rodriguez ha dit...

Jo penso con Mill, que tindre oportunitats es imprescindible, perqué no neixem sent perfectes ni sabent el que volem sino que ens anem formant durant tota la nostra vida, i aprenem dels nostres errors. Així formem el nostre propi carácter i distingim les coses que ens donen plaer i les que no. I començem a saber que es alló que hem de fer per trobar la felicitat, perqué cadascú es diferent i com a tal el camí que ens porta a ella es diferent.Encara que ens uneix la satisfacción de veure el nostre entorn feliç per lo que el nostre propósit sempre será aportar coses bones las altres per aixi poder-ho ser nosaltres. I que es molt mes important i et cara mes feliz fer actes bons pels altres que tindre coses materiales perqué per ser feliç no es necessari tenir molta quantitat de coses materials, sino socials i humanes que son les que més perduren i ens donen un altre tipus de plaer que es millor i més efectiu.

Pablo Ferrer ha dit...

Estic d'acord amb la afirmació del psicòleg Rafael Santandreu quan diu que "com més tens, més infeliç ets" ja que això implica que siguem menys lliures i passem a ser esclaus d'aquestes necessitats que ens hem creat. No es pot confondre dessitjar amb necessitar, els desitjos ens fan lliures, les necessitats dependents.

Segons Mill, l'autèntica felicitat es dóna quan fem feliços al major nombre de persones. Crec que no hi estaria d'acord amb l'afirmació del psicòleg perquè fa referència a l'home com a ésser individual que no aporta res a la societat.

Lluc Lopez ha dit...

La felicitat no va relacionada amb el tenir més o menys de manera directa, pero si indirecta. Doncs una persona que té els mitjans per duur a terme tot el que es proposa i té més opcions a la hora de triar, pot ser pot adquirir un major nivell de felicitat.

Àlex Virgili ha dit...

Crec que Mill no estaria d'acord amb el psicòleg Rafael Santandreu, perquè Rafael explica com em de ser feliços individualment, en canvi Mill deia que per ser feliços em de ser lliures i encara més quan gracies al que fem, fem feliços a altres persones.

Àlex Virgili ha dit...

En canvi jo sí que estaria d'acord amb Rafael Santandreu, ja que crec que la millor manera d'estar bé amb tu mateix, és deixar de preocupar-te per tonteries, que aquestes coses són les que a vegades et fan endarrerir en el que de veritat vols fer. Per tant crec que si nosaltres ens preocupéssim menys per algunes coses, acabaríem gaudint més de la vida i sobretot, com diu Mill fent el que tu vols, fen el que tens d'especial.

Unknown ha dit...


Què en pensaria Mill d'aquestes idees?
El que diria Mill, la millor forma de felicitat és la que ens fa millors persones. Ser feliç és allò que passa quan desenvolupo la millor part de mi i la dedico als altres, aportant així un plus a la societat.
Què en penses tu?
Per mi en la societat actual crec que és un conjunt de desitjos i objectius que ens marquem i que ens marquen i això provoca un major o menor grau de satisfacció o frustració. El consumisme n'ho està recordant contínuament i a més la nostra societat actual ho mesura tot i ens recorda el que ja has fet i el que encara et queda per fer. Crec que la felicitat és més el com ho sents i ho vius més que el que tens.

Anònim ha dit...

Mill pensa, que l'ésser humà és social per naturalesa, i és per això que vivim en societat, la qual cosa comporta que depenem o som contagiats en molts aspectes dels de més, per exemple, si tens un dia feliç pel motiu que sigui, però de sobte arriba un amic i et dóna una mala notícia com que se li ha mort una persona a la qual estimava, no pots evitar empatitzar i sentir-te trist tu també, encara que no coneguessis de res a aquella persona difunta.
I pel contrari, si tens un dia de males decisions i estàs trist , però et donen una bona notícia com que a un amic l'han convidat a un esdeveniment molt especia, tampoc pots evitar sentir-te orgullós i feliç. I és per això que Mill diu que hem de projectar la nostra felicitat, també cap als altres, per aconseguir una societat plena de felicitat i positivitat.

Marc Ordaya ha dit...

Mill pensa, que l'ésser humà és social per naturalesa, i és per això que vivim en societat, la qual cosa comporta que depenem o som contagiats en molts aspectes dels de més, per exemple, si tens un dia feliç pel motiu que sigui, però de sobte arriba un amic i et dóna una mala notícia com que se li ha mort una persona a la qual estimava, no pots evitar empatitzar i sentir-te trist tu també, encara que no coneguessis de res a aquella persona difunta.
I pel contrari, si tens un dia de males decisions i estàs trist , però et donen una bona notícia com que a un amic l'han convidat a un esdeveniment molt especia, tampoc pots evitar sentir-te orgullós i feliç. I és per això que Mill diu que hem de projectar la nostra felicitat, també cap als altres, per aconseguir una societat plena de felicitat i positivitat.

Unknown ha dit...

Què en pensaria Mill d'aquestes idees?
Segons Mill, ser feliç és alló que passa quan una persona desenvolupa la millor part d'ella per així afavorir a la societat. Per tant, Mill estaria d'acord amb el psicòleg Rafael Santandreu si el que féssim donés beneficis per a tothom no només per a tu mateix.

Unknown ha dit...

Què en penses tu?
JO estic d'acord amb el psicòleg, perqué cada vegada la societat s'està tornant més materialista i quan més tens més vols. Com el propi refrany diu "no es más feliz quien más tiene sino el que menos necesita", per tant està dient que som més infeliços quan tenim més coses, encara que pensem que tenint més coses ens sentim superiors i aixó ens aporta seguretat en nosaltres mateixos, per això és un error i hem de ser menys materialistes.

Marc Ordaya ha dit...

Jo penso que si està bé que la societat sigui materialista, ja que és això mateix, el que ens impulsa a millorar i a superar-nos cada vegada més descobrint coses que abans no sabíem ja sigui en l'àmbit de la tecnologia, com de la medicina.
I respecte al fet d'igualtat d'oportunitats, penso que sí, està bé accedir-hi a través de l'educació, però aquesta està mal organitzada.

Peiyu ha dit...

Quê en pensaia Mill?

Mill primerament negaría que com mes tens, més infeliç ets. Diría que la gent no té perque convertir les oportunitats en necessitats, per exemple: Un home que li agrada viatjar y és feliç quan ho fa, no té perque estar viatjant 24-7 per ser feliç. Pot simplement viatjar 1 vegada al trimestre i estar la mar de content.
Un altre exemple sería que per més que a una persona li agradi menjar gelats, aquella persona sap perfectament que no pot subsistir només amb gelats, i ell mateix s'autocontrolarà encara que en la seva nevera hi hagi 5 litres del seu preferit.+
Per tant, Mill destrosaria el pilar principal d'aquest psicóleg.

Peiyu ha dit...

Que en penses tu?

Jo penso que quan més oportunitats tens, més varietat tens per aconseguir la felicitat. Un home pobre pot ser feliç omplint-se l'estómag cada dia, mentre que un home ric pot ser feliç no només menjant cada dia, sinó que disfrutar de la bona gastronomía, com un bon filet. Aixó no fa que l'home ric sigui un infeliç i un miserable per no conformar-se amb omplir la panxa. Simplement l'home ric té més oportunitats a poder elegir, perqué segurament, a l'home probre tambe li agradaria el filet, pero no s'ho pot permetre.

Lo de convertir les oportunitats en necessitats ho veig molt per als inestables i en temes de droga, jocs, apostes, etc.

Oscar Rodríguez ha dit...

Segons Mill la felicitat s'aconsegueix aportant coses bones a la societat(obligacions socials) perquè ell creu que la felicitat es col.lectiva. Per fer això necessitem ser lliures i que el govern(el poder) ens deixi gaudir de la nostra llibertat sempre que complim amb les nostres obligacions. Doncs Mill estaria d'acord en acceptar totes les oportunitats que enns donesisn si això fa que la societat sigui feliç, però no estaria d'acord amb el que diu el psicòleg sobre que quant més coses tens més feliç ets ja que, Mill no creu en la felicitat individual.

Oscar Rodríguez ha dit...

Jo crec que moltes oportunitats poden ser signe de que estas fent bé les coses i estas donant el millor a la societat, però no es necessari dur a terme totes elles ja que podria afectar a la teva salut. També crec que la pertinença de moltes coses et pot fer més feliç tot i que això no comporti un bé per a la societat, però si per a la meva felicitat.

Pol Espejo ha dit...

Mill diria que aconseguiremos la felicidad aportando cosas buenas a los demás ya que bajo su punto de vista la felicidad es colectiva. Esto requiere de nuestra plena libertad y disponer de una abanico de oportunidades para poder escoger. Bajo mi punto de vista la felicidad va muy atada a la superación personal. En mi caso la felicidad implica ser la mejor persona que puedas ser y buscar mejorarte día tras día, encontrar aquello que te apasione e intentar ser el mejor en ello sin importar las circunstancias o ls adversidades.

oriol camprubi ha dit...

Qué pensaria Mill?
Com bé diu el meu company Peiyu, Mill diria que la gent no té perque convertir les oportunitats en necessitats, ja que per molt que se't presentin moltes oportunitats no tens perqué fer-les totes necessaries i, per tant, carregar-te de responsabilitats que et facin infeliç.

oriol camprubi ha dit...

Qué penses tu?
Jo pensaria com Mill, que com bé he dit abans, ell diria que la gent no té perque convertir les oportunitats en necessitats i, per tant, carregar-se de responsabilitats que et facin infeliç.

Unknown ha dit...

Què en pensaria Mill d'aquestes idees?

Mill pensaría de la misma manera que el señor Santandreu ya que el defendía que el ser humano es más feliz cuando explota alguna característica personal al máximo, y esta poder compartirla con el resto de la sociedad. Para Mill la felicidad es colectiva, uno es feliz cuando aporta algo a los demás.

Unknown ha dit...

Què en penses tu?

Personalmente pienso como Mill y como el señor Santandreu, la felicidad no depende de uno mismo ni de las cosas que tenga, la felicidad es una cosa de todos, acaso alguien puede ser feliz si tiene un familiar enfermo, en mi opinión no. Por eso opino que hay que hacer buenos actos para los demás para ser feliz plenamente.

Peiyu ha dit...

Molta gent diu que actualment el món materialista mogut pel consumisme és impossible ser feliz amb més. Jo penso que estàn equivocats. Es clar, el psicòleg posa una generalització molt radical, diu que tots cauríem en la codicia, si tinguessim la oportunitat. Però, jo coneixo (ells a mi no) molta gent "famosa" i suficientment rica per caure en un mal món perque no hi estàn. Això es perque la majoria de la gent de capacitat de escollir quin camí vol seguir.

Unknown ha dit...

Fernando Albaladejo ha dit...
Mill pensa que la veritable felicitat és la col.lectiva.Per conseguir-la hem de trobar la millor part de nosaltres mateixos i desenvolupar-la, i així aportar algo a la societat ja que l'home és un ésser social per naturalesa i busca el benestar general.I el ser lliiures ens permet realitzar-nos com a persones.Tenir moltes oportunitats ens fa ser més feliços ja que els homes valoren més els plaers intel.lectuals, que són els que permeten autodesenvolupar-nos, que no pas els plaers materials.
Per tant, ser més ric no implica ser més infeliç.

Roger Pascual ha dit...

Mill no estaria d'acord amb el que diu l'autor "El problema és la quantitat d’oportunitats que tens" ja que segurament defensaria tot el contrari. Mill dóna molta importància a l'educació, ja que una persona educada és més lliure, és a dir, té a l'abast més possibilitats. Com més possibilitats es tingui més fàcilment podrà una persona desenvolupar la millor part de sí mateixa i dedicarla als altres, a més a més de que milloraria com a persona, fet que Mill considera com la millor forma de la felicitat.

Roger Pascual ha dit...

Comparteixo l'opinió del meu company Peiyu, ja que per mi la materialitat no pot ser la pauta que justifica la felicitat d'una persona. Una persona persona pot ser feliç o no ser-ho independentment de les posessions materials que tingui, i tanmateix, una persona pot tenir o no tenir independentment de la seva felicitat. Potser és cert el que es diu de quan menys tens més ho valores, però no crec que això estigui lligat en absolut amb el niveel de felicitat que una persona pugui tenir.
Per altra banda, estic d'acord amb l'opinió de Mill, ja que penso que com més oportunitats tinguis, més fàcilment pots trobar aquelles coses que et fan feliç, sobretot intel·lectualment, ja que també penso que els plaers intel·lectuals estan per damunt dels materials, la satisfacció intel·lectual és una de les millors formes de la felicitat.

Unknown ha dit...

Fernando Albaladejo ha dit...
Jo penso que el fet de tenir moltes oportunitats no és el problema que, segons el psicòleg, ens fa ser infeliços, sino és com les utilitzem.Si les convertim desmesuradament en necessitats, entrem de ple al món materialista i aquesta irresponsabilidad ens porten a la infelicitat però si s'actua de forma racional, un mateix ha de probar un equilibri.

Unknown ha dit...

Què en pensaria Mill d'aquestes idees?

Segons Mill ser feliç és allò que passa quan desenvolupem la millor part de nosaltres i la dediquem als altres, amb la finalitat de aportar el be per a la societat.

Què en penses tu?

Jo penso que com be diu el psicòleg Santandreu, les coses materials al cap hi ha la fi mai t'acabaran donant la felicitat, ja que com més tens més vols i fins hi tot arriba un punt que no valores les coses que relament si tenen valor com podria ser l'amistat, o les metes que un es proposa.. perquè de que et serveix tenir tots els diners del món si no tens algú amb qui compartir-lo? El nostre principal objectiu ha de ser lluitar pel que un vol amb la idea de que tot somni aconseguit ens omplís com a persones i ens proporcioni la completa felicitat.

Unknown ha dit...

Resumint es un debat sobre la felicitat de la societat i com nosaltres mateixos impedir tenir-la a la nostra vida.
Per Rafael fa que ens esclavitzi la necessitat de tenir coses, coses que fan que no siguem comformistes amb el que tenim perque tenim una maravellosa oportunitat de tenir algo millor. Concluint podem dir qe segons ell, el conformisme es una bona manera d'aconsrguir la felicitat. Tot depen de la persona, que es conformista per casa persona? Varia molt el conformisme?

Unknown ha dit...

Que pensaria Mill?
Mill pensaria que la felicitat depen sempre del be comú i no tant el conformisme. El conformisme ens cohibeix i no ens fa lliures, i si no tenim llibertat tampoc tenim felicitat.

Unknown ha dit...

Jo penso que les coses materials mai ens donaran la felicitat ja que quan més tens més vols i això no es un criteri fiable. Posem de exemple un milionari, per a ell conformisme seria vivir en una casa gran amb un cotxe , en canvi per a un home sense hogar , conformisme seria vivir amb una llesca de pà al día. Fins a quin punt es conformisme? Fins a quin punt es deixa de considerar conformisme i es comença a jutgar com capritxos?
Els capritxos son coses que diem pero en realitat si te'l comores será perque pots i has treballat per aixo, i si comprar-lo et fa feliç el compres. No es contraproducent? Si els capritxos et fan feliç? Falten molts arguments vàlids en aquests teoria.

Unknown ha dit...

Estic d'acord amb el cometari de la meva companya Imma Blanch, ja que no hi ha dubte que la felicitat sempre és millor si es gaudeix en societat, però no hi ha comparació amb aquesta sensació de felicitat que un mimso obté pels seus propis mitjans després d'haver-se deixat tot la suor de les seves pròpia front per aconseguir el que realment el fa feliç.

Lukas ha dit...

En la meva opinió, tenir moltes coses no és sinònim de ser feliç. En la societat actual que vivim tant materialista, quan tenim coses no les valorem i volem més coses. Tal i com diu aquest psicòleg el que provoca és infelicitat. No estic dient que tothom que té coses és infeliç, però la nostra visió tant materialista de la vida en molts casos ens fa ser infeliços , ja que ens preocupem de les coses que no tenim i menyspreem totes les coses que tenim. És per això, que potser hauríem de canviar la nostra visió i valorar i aprofitar les coses que tenim i no menysprear-les com en alguns casos fem.

Lukas ha dit...

Jo estic d'acord amb el psicòleg, el materialisme no et donarà mai felicitat si no problemes com enveja o necessitat de tenir alguna cosa que al cap de poc temps no li donaràs la mateixa importància o sortirà un objecte nou.El millor que pots fer es despreocuparte de les coses que et fan mal o creean necessitat i/o dependència.

Unknown ha dit...

Según Mill para poder conseguir una felicidad individual antes de todo ,todo tu entorno tiene que conseguir su felicidad para que de esta manera todos sean felices porque se tiene que conseguir un bien común . También según el conseguiríamos una felicidad cuando desenvolupamos la mejor parte de nosotros mismo y la compartimos y de esta manera podamos aportar algo a la sociedad

Unknown ha dit...

Y mi opinión según lo que dice el psicólogo , la felicidad no depende de lo material un persona no tiene q basar su felicidad en base a cuantos objetos tiene , con el paso de los años las cosas materiales se acaban olvidando y uno mismo se acaba olvidando de lo que de verdad aporta felicidad a una persona y deja e lado lo importante y al final de todo se da cuenta que el materialismo te acaba llevando a la infelicidad