divendres, de gener 27, 2017

¿Drets naturals?



Segons Locke, a l'estat de naturalesa imaginari (aquell en el que els humans no vivim encara en societat) existiríen certs drets naturals que la raó humana ens faria veure com evidents, com el dret a la vida o el dret a la propietat. Segons ell, és natural que tothom té dret a la vida i dret a tenir propietats que els altres no poden treure-li.

Segons Hobbes, en canvi, en aquest suposat estat de naturalesa no existeix cap dret natural. Només la llei de la selva que diu que cal sobreviure.

Què en penseu? Hi ha drets naturals o els drets són un invent humà? ¿És el dret a la vida natural o és el resultat del diàleg entre els humans?

55 comentaris:

Pau Tena ha dit...

Jo estic d'acord amb Hobbes, i crec que, en un inici no existeix cap dret natural, l'únic és el de sobreviure.
El que ha provocat l'existència de drets ha sigut, viure en societats i crear grups socials. Per tal de viure en societat, s'han hagut de crear unes normes i drets, per tal de que aquesta societat pugui pugui estar organitzada i funcionar segons la ideologia de cada líder (en totes les societats o grups hi ha una persona que dirigeix als altres).

Pau Tena ha dit...

D'altra banda, no estic d'acord amb Locke, ja que per naturalesa l'ésser humà no té propietats. L'únic objectiu que té l'ésser humà, com tots els altres éssers vius, és sobreviure, i no hi ha cap norma que digui que cada persona tingui dret a propietat o a la vida natural.
Aquestes normes s'han implemantat amb els models de societats actuals, però per naturalesa, jo crec que no hi ha cap norma escrita o drets, i que només cal sobreviure.
Això, es pot observar amb els animals, ja que el seu model d'organitzar-se fa que no tinguin aquests drets a la propietat o a la vida natural, ja que el seu objectiu, és protegir als seus i sobreviure únicament.

Fabian Svensson ha dit...

Jo estic d'acord amb Pau perquè crec que no hi ha drets naturals i crec que l'observació d'altres espècies és un bon exemple de perquè no n'hi ha. Els humans som una espècie molt més avançada en tots els aspectes i molt més inteligenta que les altres espècies. Per tant, som capaços d'interpretar el món d'una manera que els animals no poden. Podem entendre el que és la mort, i la por que tenim nosaltres i els altres humans d'aquesta. Tots volem viure i per tant hem creat unes normes bàsiques per permetre la supervivència de tots. Els animals en canvi, només tenen capacitat per asegurar la seva propia supervivència, i no poden pensar més enllà. Per això les úniques normes que coneixen són les de l'instint. Els humans considerem la dret a vida un dret perquè la volem tenir, i entenem que la millor manera de fer-ho és asegurar que tots la tinguin. A més som capaços de tenir empatia pels altres, perquè ens podem situar en la seva posició i entendre el que senten. Això també provoca que tinguem aquestes normes bàsiques que es diuen drets naturals.

bruno pijnenburg ha dit...

En la meva opinió el dret a la vida és el resultat del diàleg entre els humans ja que per exemple entre els animals salvatges només s'aplica la llei de la selva(cal sobreviure)ja que es menjen entre ells per tal de sobreviure treient així el dret a la vida.

Imms Blanch ha dit...

Des de el meu punt de vista crec que la societat i les seves lleis han sigut el desenllaç d'una llei moral que tenim de forma natural, que veiem quines són les coses que no hem de fer o no i encara que no hi haguès cap llei les persones no ens aniriem assaltant per el carrer, com han dit els meus companys anteriorment, nomès ens hem de fixar en el món animal, ells no tenen lleis i no es van matant sense cap raó, deixant de banda quan han de matar per necessitat.

Pablo Ferrer ha dit...

Jo, a diferència dels meus estimats companys, estic d'acord amb Locke, ja que crec que els drets naturals existeixen i son aquells que posseeix l'ésser humà només pel fet d'haver nascut, com per exemple: créixer, alimentar-se, reproduïr-se... També penso, com el gran Locke, que el dret a la propietat és un dret natural. Posaré un exemple que jo crec que aclarirà més la meva empatia amb Locke: per tal de satisfer un dret natural com és el d'alimentar-se, l'home buscaba aliments que trobava de la natura gràcies a la seva habilitat, ingeni, intel·ligència... Un cop trobats, ja li pertanyien, és a dir, eren de la seva propietat, i per tant els altres no podien treure-li.
Això és tot, companys!

Òscar Rodríguez ha dit...

Suposant que ens trobéssim en una illa (exemple de classe) en la que hi ha aliment per poder sobreviure, inicialment tothom en el seu intent per preservar la seva vida, no voldria saber res de ningú encara que ho necessites perquè aquesta aliança podria convertir-se en una competència. Per tant, pel que es refereix a la ideologia de Locke, no crec que naixem amb tots els drets que ell esmenta (dret a: la vida, la llibertat i la propietat privada). Potser durant el pas del temps en l'illa ens trobarem amb alguns d'aquests, però segons la meva opinió no podríem arribar a la conclusió que per naturalesa se'ns atorguen drets tan marcats com els que afirma el filòsof.

Òscar Rodríguez ha dit...

Així que com diu el meu company Pau, en un estat natural, l'únic objectiu d'un individu en un inici és el de sobreviure (argument de Hobbes), i evidentment les relacions i viure en societat han estat els causants del fet que apareguin drets, formes d'organització, etc. A més a més, sempre una persona acabaria manant sobre les altres en el cas que es formés una societat (també argument de Hobbes).

Mariana ha dit...

Què en penseu? Hi ha drets naturals o els drets són un invent humà? ¿És el dret a la vida natural o és el resultat del diàleg entre els humans?

Jo penso que no tenim drets naturals, que tot és resultat del diàleg entre els humans ja que agafant l'exemple de Bruno, els animals salvatges no tenen escrúpuls en agafar el menjar (propietat) d'un altre o matar-lo per tal d'alimentar-se.Són egoístes per naturalesa.

Mariana ha dit...

Què en penseu? Hi ha drets naturals o els drets són un invent humà? ¿És el dret a la vida natural o és el resultat del diàleg entre els humans?

Jo penso que no tenim drets naturals, que tot és resultat del diàleg entre els humans ja que agafant l'exemple de Bruno, els animals salvatges no tenen escrúpuls en agafar el menjar (propietat) d'un altre o matar-lo per tal d'alimentar-se.Són egoístes per naturalesa.

Tomas Berjaga ha dit...

Personalment crec que en un estat de naturalesa si que existiria el dret a la vida, encara que no el de propietat perque no ens posariem d'acord en la repartició o quue seria d'un o l' altre. En l'estat de naturalesa hi ha dret a la vida sempre menys quan lluitem per la supervivencia, pero la lluita per la supervivencia encara existeix avui en dia en societat i també hi ha guerres per conflictes politics o per motius diversos.

Albert Navarro ha dit...

Jo crec que això va directament relacionat a la subjectivitat i a la supervivència de l'ésser humà. En el moment en que valgui la pena o sigui accesible, el sufriment trenca amb qualsevol mena de dret, o això és el que jo penso, ha passat sempre. Ho fem amb els animals i amb nosaltres mateixos, els drets serveixen per garantitzar un espai segur en front als qui no els compleixen, i a la llarga ha evolucionat de manera en que trencar amb aquests drets repercuteix negativament sore tu, però que al cap i a la fi és com una ilusió d'equilibri.

Linda Toribio Candel ha dit...

Què en penseu? Hi ha drets naturals o els drets són un invent humà? ¿És el dret a la vida natural o és el resultat del diàleg entre els humans?


És difícil fer un supòsit d'aquest estat natural per poder contestar la pregunta. Estem molt condicionats per haver viscut des de fa milers d'anys en societat. Fins a quin punt som racionals o som animals? O sense l'ús de la raó, sentim aquests drets?
Potser sí que tenim aquests drets, pel fet de que sentim més empatia amb els nostres semblants i tractem de respectar-nos. A més, suposu que dins l'home hi ha harmonia, amb la qual conectem quan ens sentim bé i això comporta apreciar la vida i la llibertat, per tant, aquests dos s'estableixen com a "drets naturals" (entre cometes, perquè més que drets els considero sentiments). Què succeeix amb el dret a la propietat? Aquest es troba en un límit entre un comportament que adquireix l'home per naturalesa de supervivència (conrear el seu camp, construir la seva llar...) i l'egoisme. Així doncs, és un terme confús perquè no l'associem a un únic concepte. Si es tractés d'un hàbit natural, es correspondria a una faceta de l'harmonia de l'home. Però, quan es tracta d'egoisme es perd la connexió amb la pròpia naturalesa, ens hem perdut en el plaer de la matèria. Deixaria doncs de ser aquest un "dret natural".

Martina Soler Antón ha dit...

Què en penseu? Hi ha drets naturals o els drets són un invent humà? ¿És el dret a la vida natural o és el resultat del diàleg entre els humans?

Jo crec que la teoria de Locke, que hi han drets naturals, és certa. Quan som ben petits es veu d'una forma molt clara. Poso un exemple per entendre-ho millor:
ens imaginem una situació en la que hi ha dos nens (nen A i nen B) jugant amb joguines al pati. Cada nen té una joguina i en el moment en que el nen A li demana la joguina al nen B per poder jugar amb ella també, sol haver-hi una reacció egoista per part del nen B i no li deixa la joguina. Al nen B ningú li ha dit que ha de tenir el dret a la propietat privada, no obstant, té una resposta negativa a l'hora de deixar-li la joguina al nen A perquè entén que aquella joguina és seva.
Aquest exemple és un exemple molt clar de "dret a la propietat privada".

Daniel Otto Bolea ha dit...

Què en penseu? Hi ha drets naturals o els drets són un invent humà? ¿És el dret a la vida natural o és el resultat del diàleg entre els humans?

En la meva opinió, l'estat de naturalesa no hi havia drets i per tant es podia matar o robar en qualsevol moment. Això va fer que la gent visqués amb por, i per tant es van crear normes i lleis. L'ésser humà no va crear normes per poder viure més tranquils i van ''pactar'' respectar-les.

christian grossmann ha dit...

Què en penseu? Hi ha drets naturals o els drets són un invent humà? ¿És el dret a la vida natural o és el resultat del diàleg entre els humans?

Personalment, estic completament d'acord amb el pensament de Hobbes i no pas amb el de Locke, perquè crec que si no hi hagués ningú, ni cap estament que controlés a la societat i als éssers humans que la formen, seria un caos, tothom miraria pel seu bé i els drets no existirien. Per tant, si per algun motiu el nostre bé depengués de matar o no matar a algú altre, no ens ho pensariem dos cops, ja que si no hi hagués societat, cada individu es regiria per les seves propies normes, i matar seria una d'elles. D'aquesta manera, crec que el dret a la vida és el resultat del diàleg entre els humans i no una cosa natural.

christian grossmann ha dit...

Pel que fa al comentari i al punt de vista de la Martina, no crec que aquest sigui un bon exemple per reafirmar el pensament de Locke, sinó el de Hobbes, ja que ell pensa que l'ésser humà és egoista per naturalesa i només busca la seva supervivència. Per tant, crec que el nen de l'exemple de la Martina no està regit per la llei natural de la propietat privada, sinó per l'egoisme natural que descriu Hobbes.

Alvaro Baeza ha dit...

Desde el meu punt de vista,el dret a la vida es el resultat de la comunicació entre humans, ja que permite exemple, els animals salvatges s'apliquen la llei de la selva (llei del més fort) tenen la capacitat de treure's la vida els un las altres per sobreviure.

Laura ha dit...

Què en penseu? Hi ha drets naturals o els drets són un invent humà? ¿És el dret a la vida natural o és el resultat del diàleg entre els humans?

Crec que el dret a la vida i a la propietat és natural ja que per exemple si tu has sembrat una llavor, i l'has regat i t'ha crescut un arbre i has estat cada dia anant-lo a regar i cuidant-lo, quan aquest doni fruits, no crec que sigui just que vingui una altra persona i sense el teu permís n'agafi, ja que aquell arbre, com tu l'has plantat i l'has cuidat, serà teu.

Daniel Otto Bolea ha dit...

Responent al comentari de l'Alvaro, penso que és cert el que diu sobre que els animals tenen la llei del més fort i els humans ens podem comunicar, però d'altra banda, penso que els humans també es porten per la llei del més fort i que en casos extrems de supervivència, la llei del més fort supera al diàleg.

Laura ha dit...

En resposta al comentari de l'Alvaro, no hi estic d'acord perquè no cal matar per sobreviure, la llei del més fort és que sobreviu el que s'adapti millor a les condicions, tenim altres recursos per sobreviure i tot i que lúltim recurs a sobreviure sigui matar a algú, quan ho fagis, per instint et sentiràs malament perquè saps que li has tret el dret a viure a aquella persona, no perquè una llei digui que no es pot matar, per tant el dret a la vida és natural.

Anònim ha dit...

Fernando Albaladejo ha dit...

Què en penseu? Hi ha drets naturals o els drets són un invent humà? ¿És el dret a la vida natural o és el resultat del diàleg entre els humans?

En la meva opinió, estic d'acord amb el pensament de Locke. Els humans som éssers egoistes, som capaços de fer qualsevol cosa per aconseguir el que volem. Això, inclou assassinar, robar, maltractar... Per aquest motiu, no crec que hi haguin drets naturals, sino que els drets són un invent de l'home. La vida no és un dret natural, és un dret que em imposat el humans per estar amb un estat de benestar i sense preocupacions.

Guillem Gonzalez Cid ha dit...

Jo no crec en ninguna de les dues tesis ja que crec que la persona té uns drets morals imposats per ningú, per mi la benevolència de l'esser humà és quelcom natural. No crec que la gent mati perquè sí o per un tros de menjar, crec en la consciencia i en que tindria una moralitat que prevaldria abans que el aconseguir el menjar i per tant el compartirien o anirien a per més menjar i no desgastarien forces en discutir de qui és el menjar quan en realitat no és de ningun dels dos.
L'ésser humà ha nascut bo i ha sigut la història i els seus canvis culturals que ens han portat fins avui en dia el que l'ha fet ser, com deia Locke, individualista.

Arnau ha dit...

Què en penseu? Hi ha drets naturals o els drets són un invent humà? ¿És el dret a la vida natural o és el resultat del diàleg entre els humans?

Jo estic totalment d'acord amb els arguments exposats per Hobbes i d'alguns dels meus copmanys, perquè crec que els humans com a espècie molt més avançada en quant a intel·ligència ens referim, hem desenvolupat un seguit d'idees que ens han portat a raonar el que és just i imprescindible per a cadascú de nosaltres. No penso que aquests drets els adquirim de forma natural al néixer, ja que per exemple els animals no tenen miraments a l'hora de matar o robar a qualsevol individu de la seva espècie.
Tots els animals naixem mirant pel nostre propi bé, és la societat el que fa que raonem el que és just i el que no, per això alguns ho defensem i d'altres estan en contra.

Fernando Albaladejo ha dit...

Resposta al comentari de la Laura:

El dret a la vida i a la propiedad privada no crec hagui de ser natural pel fet que sigui just o no, no crec que la justicia influeixi en axiò, sino que els humans actuen per interessos propis i no per un aspecte moral. Aquests drets s'impossen a partir de lleis pactades entre les humans.

Oriol Camprubí ha dit...

Jo penso que els drets són un invent humà, ja que com que hem tingut la sort de poder viure raonant, això ens ha permés pensar sobre els drets que poden tenir les persones, com el dret a la vida i, a partir d'això, s'han anat creant lleis.
En conclusió, per la raó de que podem pensar i raonar, he extret la conclusió de que els drets són un invent humà, ja que si ho comparem amb els animals, aquests no poden pensar i, per tant, no tenen drets entre ells, ja que poden matar sense cap mirament.

Arnau ha dit...

En resposta al que ha exposat la Laura:

Argumentes que pel fet d'haver cuidat una planta durant un temps és de la teva propietat i és just que aquesta sigui teva i ningú te la toqui. En aquí estem d'acord, però jo crec que aquest raonament és fruit de la teva experiència com a ésser humà. Sense societat probablement ni et pararies a pensar amb el qui ha plantat la llavor, miraries només per a tu mateix

miki nogal ha dit...

Què en penseu? Hi ha drets naturals o els drets són un invent humà? ¿És el dret a la vida natural o és el resultat del diàleg entre els humans?

Jo crec que en un estat de la naturalesa no hi ha cap dret, ja que l'única cosa que pensaríem seria en sobreviure. Però a través de la experiència podríem començar a organitzar i acaba'n adquirint els drets.

Els drets crec que han sigut creats pels humans per no crear conflictes i tenir organitzada la societat.

Per últim el dret no està a la vida natural, crec que és una creació després de la experiència dels humans.

Paula Lopez ha dit...

Què en penseu? Hi ha drets naturals o els drets són un invent humà? ¿És el dret a la vida natural o és el resultat del diàleg entre els humans?

En la meva opinió, estic d'acord amb el que diu Hobbes. Crec que ningú te drets naturals, que aixó només ens ho han anant inculcant amb el pas del temps i de la história però realment si estiguèssim en un estat de la naturalesa el primer que pensariem seria sobreviure i ens donaria igual el drets de cadascú.

gerard bergadà ha dit...

Què en penseu? Hi ha drets naturals o els drets són un invent humà? ¿És el dret a la vida natural o és el resultat del diàleg entre els humans?

Jo penso que els drets han sigut inventats per l'home però que no sens han inculcat solament al nèixer, si no que els hem après. Som una espècie que més adelantada i per exemple els animals aquests drets naturals no els coneixent ells tenen la mentalitat de la supervivència i en el cas que estiguèssim en un estat de la naturalesa el primer que fariem o pensariem seria la supervivència i ens donaria igual els drets que hauguèssim après o adquirit.

Pol Espejo ha dit...

Què en penseu? Hi ha drets naturals o els drets són un invent humà? ¿És el dret a la vida natural o és el resultat del diàleg entre els humans?

Comparteixo el pensament de Hobbes sobre l'estat de naturalesa. Crec que no hi existiria cap tipus de dret natural i ens regiríem per la llei del més fort. Qui pogués imposar-se als altres seria qui sobreviuria mentre que els dèbils moririen. Així és com funciona la vida animal i els drets són una invenció de l'ésser per evitar aquest estat natural. Els depredadors animals sobreviuen perquè són per naturalesa més forts que les seves dèbils preses. Per tant, la vida a l'estat natural no seria un dret sinó una qüestió de supremacia sobre la resta.

Pol Espejo ha dit...

Tal i com explica la Linda, fer una suposició sobre com seria realment l'estat de naturalesa és complicat ja que mai ens hem trobat en aquesta situació des de fa milers d'anys. Això implica imaginar, la qual cosa no ens pot proporcionar cap certesa. Tot i així crec que observant la vida animal podem crear més fàcilment aquesta imatge de l'estat natural.
És cert que existeix l'harmonia entre certs animals de la mateixa espècie que viuen en grups, per tant podríem suposar que potser respectaríem el dret a la vida tal i com fan els animals que viuen en comunitats. Tot i així, en aquestes comunitats existeix una jerarquia regida per l'individu més fort i quan es tracta de sobreviure l'animal que ho aconsegueix és aquell que està en una posició superior respecte els altres, tot i ser de la mateixa espècie. Per tant el dret de la vida no és sempre respectat, menys encara quan es tracta de sobreviure.
Aquesta relfexió em fa creure més fermament que a l'estat natural no hi existirien drets.

Miriam Barrabés ha dit...

En la meva opinió, estic d'acord amb el que diu Locke, crec que hi haurien drets naturals. Per arribar a aquesta conclusió, encara que com ha dit el meu company Pol, no es pot saber amb certesa ja que mai ens hem trobat en aquesta situació, m'he basat en la nostra propia vida i en l'evolució dels homes. Molts companys s'han basat en la vida animal, però jo no crec que sigui del tot bona aquesta comparació ja que moltes de les nostres característiques són diferents.

Crec que hi haurien drets naturals bàsicament perquè avui dia els tenim i aquests han sigut creats per nosaltres mateixos. Això implica que anys enrere, quan no existien els drets, la gent els tenia ja en ment. M'explico, en un passat no hi havien drets a respectar perquè la gent els respectava per naturalesa. Però, obviament, com en tot, hi havien excepcions. Llavors, la pregunta és: com és que els homes han tingut la necessitat d'establir una serie de normes que avui dia entenem per drets? Jo crec que es van crear perquè aquesta majoria que els respectava, tenia por de que algún individu no els respectès.

El que vull dir es que, si no hi haguessin drets, le gent els tindria per naturalesa, però jo crec que, si els homes no haguessin pactat aquesta serie de "normes", hi hauria més gent que no respectaria aquests drets bàsicament perquè no tindria por a les conseqüències.

Marc Martinez Barnes ha dit...

Què en penseu? Hi ha drets naturals o els drets són un invent humà? ¿És el dret a la vida natural o és el resultat del diàleg entre els humans?

No estoy nada de acuerdo con lo que ha dicho mi compañera Paula, si que es verdad que lo primero que pensaríamos sería en sobrevivir y alomejor nos daría igual los derechos de cada uno, pero no crees que todos tenemos ese derecho de vida y derecho a tener propiedades también? Hay diferentes puntos de vista de tratar este tema, pero yo pienso que nosotros, hoy en día, tenemos estos derechos.

Roger Pascual ha dit...

En la meva opinió, estic d'acord en que un conjunt d'espècies es puguin comportar de manera que hi hagi una certa societat amb uns drets comuns, però no estic d'acord en que aquests drets hagin d'existir necessariament o s'hagin de donar per evidents.
Els humans som amb diferència l'espècie més evolucionada, intel·ligent i racional en comparació a la resta, per aquest motiu molts poden pensar que el dret de vida és algo completament de sentit comú, cosa que trobo completament normal. No obstant, això no vol dir que aquests drets existeixin necessariament pel fet de que nosaltres els rtobem de sentit comú.
Entre les altres espècies, la majoria viuen en població i també conviuen amb una sèrie de drets o una espècie de jerarquia que aquells animals poden donar per evident. No obstant, com ja he dit abans, que algun dret de convivència es doni per simple sentit comú no vol dir que necessariament hagi d'existir, ja que al cap i a la fi el que es busca és la supervivència.

Roger Pascual Mellado ha dit...

Com a petita curiositat, poso l'exemple de les espècies de l'aranya viuda negra i de la mantis religiona:
La viuda negra, abans de tenir les cries, embolcalla amb la seva tela al seu marit, per tal de que quan neixin els descendents, aquests es mengin el seu pare per poder alimentar-se.
Per altra banda, la mantis religiosa fa algo semblant. Quan la mantis religiosa té les seves cries, aquesta es menja al seu marit per recuperar forces.

Quins drets de vida eh... La naturalesa es guai.

Pol Roch tintore ha dit...

Amb la última intervenció del Roger no estic d'acord, si que es veritat que en un estat natural en el que l'aliment es un bé que escau la naturalesa ens fa tornar salvatges, però jo crec que l'estat de naturalesa d'un ésser humà no te res a veure amb el d'una aranya o mantis, nosaltres tenim la capacitat de raonar i saber el que està be o malament, ara pregunto, en un estat de naturalesa segons hobbes, existeix el que està be o malament?

Bàrbara Xalabarder ha dit...

Estic d'acord amb Hobbes. Considero que si els humans ens trobèssim en un estat natural, al principi, quan no haguès mancances de cap tipus, seriem capaços de compartir i respectar als demés. Però a la que faltes algo, o no n'hi hagués per a tots, els humans comencariem a comportarnos com els animals que som, lluitant per la pròpia conveniència, lluitant per sobreviure. Ara bé, avui vivim en societats perque en algun moment s'han establert unes noermas que s'han pensat naturals, i que han permés crear una societat ordenada i "pacífica".

Pol Roch tintore ha dit...

Ara bé, estic d'acord amb hobbes, l'home per naturalesa es egoísta, en un estat de naturalesa l'home si ho necessita, fará el que sigui per la seva supervivència i la dels seus. Els drets han format part de l'evolució de l'home i de dialogar, i arribar a un punt en comú en que tothom estigui d'acord amb el que vol, que és viure.

Nuria Piñol Rodriguez ha dit...

Jo peno que, en el fons som animals pero potser lo únic que ens diferencia dels demés es que tenim per nosaltres mateixos un dret natural que es el de la vida, i que a excepció de casos extrems de supervivencia, tothom cumpleix, perque no som com tots els altres animals, els humans tenim la capacitat de pensar en lo que fem i tenim consciencia dels nostres actes. I encara que es dificil d'imaginar perque mai ens hem trobat amb aquest problema i sempre han existit uns drets, penso que si comencessim desde zero,la societat es formaria igual que ara, on primer tothom buscaria el seu benefici personal, després formant grups i competint entre ells i que al final s'aguessin d'establir uns drets i uns càstigs per qui no els cumpleixi. Pero no puc saber amb certesa lo que hagués passat, només puc suposarho.

Marina Lopez ha dit...

Jo, per una banda estic d'acord amb Hobbes i penso que en l'estat de natura tothom miraria per sí mateix i la seva familia, i que predominaria la llei del més fort per sobreviure i tenir més propietats. Però, per altra banda, també considero que les persones tenim moral i sóm conscients del que és bo i del que és dolent sense que ningú ens ho digui i, per tant, probablement es castigaria a la gent que matés o que fés coses considerades dolentes.

Nathalia Quipuzco ha dit...

Desde el meu punt de vista, crec en els drets naturals, o més ben dit, en l'únic dret natural que tenim i que partint d'aqui i com nosaltres l'utilitzem serem un determinat tipus de persona. És el lliure albir, és un dret que tenim, que el vam tenir desde que vam néixer i el tindrem fins el dia de la nostra mort ja que és el dret principal que Déu ens ha donat. A partir d'aquest dret nosaltres hem de respondre d'una determinada manera, però malgrat que no totem fa us d'aquest dret per al bé.

Melina Olvera ha dit...

Què en penseu? Hi ha drets naturals o els drets són un invent humà? ¿És el dret a la vida natural o és el resultat del diàleg entre els humans?

En mi opinión por una parte estoy de acuerdo con el pensamiento de Hobbes, ya que en un estado de la naturaleza el ser humano principalmente miraría por si mismo. Por ejemplo, si se diera la situación de que un hombre esta perdido en una isla desierta y lo único que encuentra es un árbol donde solo queda un coco y son dos personas las que se encuentran en aquella isla y quieren aquel coco, pues obviamente que la situación y los días de ayuno provocarían un estado mental que generaría una lucha para conseguir el alimento, pero por otra parte pienso que tampoco llegaría tan legos el humano como para llegar a matar por su supervivencia, ya que cada uno de nosotros como personas que somos tenemos introducidos unos valores y principios éticos que nos hacen razonar cual es la decisión correcta en la vida.

Fali Morillas Villacañas ha dit...

Què en penseu? Hi ha drets naturals o els drets són un invent humà?

Personalment soc més partidari de la idea (imaginaria) que té Locke sobre els drets naturals que tenim els humans, ja que en una societat ideal amb aquests drets els humans no en necesitariem més.

També crec que si que hi ha drets naturals, com el dret a la vida, tothom que neix té dret a viure, per altra banda en la societat actual en la que vivim el dret a la propietat està més discutit ja que no tothom el té, per aixó no l'esmentaria com a dret natural.

Fali Morillas Villacañas ha dit...

¿És el dret a la vida natural o és el resultat del diàleg entre els humans?

Per a mí el dret a la vida és un dret natural que adquirim els homes desde el primer moment en que l'espècie arriba al món. Crec que la vida no és una cosa que es pugui decidir dialogant, l'espècie es reprodueix de manera instintiva i sense que pugui estar pactat, per aixó jo penso que es un dret natural.

giulianna bianco ha dit...

Els drets són cosa humana únicament. Però hem de pensar que ens hem posat d'acord un gran nombre de persones que pensen el mateix per crear els drets.

Sempre hi hauràn persones que no hi estén d'acord, però després de tants anys havent creat la moral i la autocrítica, els que no pensen aixi solen tenir alguna enfermetar o són persones amb ideals molt clars i molt contraris a la resta de la població.

Camila Alonso ha dit...

Yo estoy de acuerdo con Hobbes, el ser humano es egoísta por naturaleza, se viviría como animales, seria la lucha por la supervivencia y que por sobrevivir nosotros haríamos lo que fuese y sin ningún tipo de moralidad. A lo mejor si que viviríamos en familia pero las demás no nos importaran. Para mi la moralidad nacería con el odio, y en esas condiciones no existiría ningún odio.

Peiyu Zheng ha dit...

Els drets humans son un invent natural del ésser humà. La nostra naturalesa personalment ens dicta que per una millor supervivencia hem de cooperar entre nosaltres ergo es creen, de manera inconscient i universal, els drets. Potser si alguna persona creu que en un estat de naturalesa no necessités companys y pugés viure sol no respectaria aquest drets.

Marc Ordaya ha dit...

Penso que és un dret inventat humà, ja que de no ser així no hi hauria el pensament de què és natural, simplement seria natural, i a ningú en cap moment se li hi hauria ocorregut "saltar-se aquella norma". si fos un dret natural, no hi hauria gent robant, o assassinant, i no existiria la justícia, ja que tothom respectaria els drets "naturals" que hi han establerts naturalment.

Peiyu Zheng ha dit...

En resposta a Alvaro i a totes les seves respostes

La llei del més fort s'aplica quasi en totes les vegades en les especies intraespecífiques,o sigui especies diferents. Llavors vosaltres considereu que "els animals" són un grup i "l'ésser humà" es un altre grup.
Des del meu punt de vista, el dret a la vida al món animal també existeix. Potser hi ha animals territorials que no permeten la convivencia d'altres individus de la mateixa especie com el lleó, pero això no significa que li estigui privant de la seva vida. N'es un exemple en que el entre els lleons també n'hi és el dret a la propietat privada.

Lukas Krumbiegel ha dit...

Jo estic dacord amb Hobbes quan diu que en el estat de naturalesa el homa seria com un animal on cadascú miraria per ell mateix i per a la seva naturalesa. Lo que proposa Locke em sembla incorrecte perque dubto molt que el home en estat de natura sigui capaç de viure en harmonia.

Lluc Lope ha dit...

Estic més d'acord amb la concepció que té Hobbes de l'estat de naturalessa ja que no té cap base la de Locke, i per tant el caos i ambició humana superarien al ser i a la capacitat bde raonar.

Lluc Lopez ha dit...

Respecta a l'entrada del Peyiu, la llei del més for predomina en l'estat de naturalesa de Hobbes ja que aquesta dona i otorga poder a la ambició humana que disposa de més poder físic.

Lluc Lopez ha dit...

D'altra banda, no estic d'acord amb Locke, ja que per naturalesa l'ésser humà no té propietats. L'únic objectiu que té l'ésser humà, com tots els altres éssers vius, és sobreviure, i no hi ha cap norma que digui que cada persona tingui dret a propietat o a la vida natural.

Imma Caballero ha dit...

Jo personalment tinc una visió una mica barrejada entre Hobbes i Locke, per una banda crec que si que viuriem en familia i tindriem coneixement sobre el valor d'aquesta, tambe entendriem el dret a la vida, pero no tothom pensaria igual aixi que a la vegada, si algú ens fes algo dolent o actues com no toca, esdevindria una guerra i se'l mataria, amb el que acabariem tots en una guerra constant pero nomes en contra de gent aliena a la nostra familia o als coneguts i amics.